celula_pdc

TOTS ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES, PERÒ, COM SÓN LES CÈL·LULES?

Introducció Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d’una cèl·lula al microscopi, o bé una fotografia, o un dibuix. Com descriuries a un amic una cèl·lula en quant a la seva forma, la seva mida, i el seu contingut. Escriu aquí la teva descripció 1.- Són planes les cèl·lules? Per tal que puguis fer una idea més real de les imatges que veus al microscopi, et proposem que practiquis la visió a l’espai amb els següents exercicis. Procediment Necessites un objecte adient per comprendre millor els resultats de l’activitat. Per això et proposem que facis amb plastilina un objecte que imiti una ceba. Pots posar 3 voltes amb un color diferent per cadascuna, i el conjunt pot tenir l’aspecte d’una ceba, però també pot semblar un kiwi, una pastanaga, etc...

• Aquest objecte és 3D o bé 2D?, és a dir, quantes dimensions té? • Ara hauries de fer 3 talls, A, B i C en diferents direccions d’aquesta “ceba”, dibuixar la superfície que obtens en cada cas.

Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia

Projecte d'ESO CDECT. Mercè Guerrero (2008)

1. Abans de tallar, quina forma creus que tindran? Dibuixa els talls corresponents i pinta les capes del mateix color que té la plastilina que has utilitzat.

Com crec que seria? Com és? Com crec que seria? Com és? Com crec que seria? Com és? 2. Observa en que s’assemblen i en què es diferencien les seccions que has dibuixat i pintat. S’assemblen en: Es diferencien en: 3.- Què podem concloure sobre l’aspecte dels talls d’un mateix objecte tridimensional amb diferents orientacions? • Ara farem al revés: Les seccions A, B, C pertanyen cadascuna a un objecte que has de construir amb plastilina, de manera que al fer-li un tall puguis obtenir la secció corresponent.

4. Anomena tres objectes corrents que puguin tenir una secció A, B i C respectivament.



Ara et donem una fotografia de cèl·lules obtingudes amb microscopi, per tal que puguis intentar dissenyar-li una forma 3D. No més cal que facis el disseny d’una de les cèl·lules no de totes. Com t’imagines que seria?

Cèl.lula 3D que correspon a la fotografia

Respon les següents qüestions: 1. Quan fas observacions al microscopi, creus que les imatges que veus responen a la forma real del que estàs observant? 2. Com creus que podríem tenir una visió més real de la forma del que estem observant? 3. Quines conclusions treus del treball que has fet amb la plastilina que puguis aplicar a les observacions que es fan amb el microscopi?



2.- Quines formes i mides tenen les cèl·lules? Ja saps que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, però tenen totes la mateixa forma? • Creus que hi pot haver alguna relació entre la forma i la funció d’una cèl·lula? • Sabries donar-ne un exemple? • Com creus podríem saber la forma i mida que tenen les cèl·lules dels éssers vius? Observeu aquestes dibuixos; corresponen a cèl·lules d’un vas conductor, cèl·lules de l’epiteli bucal, cèl·lules musculars del cor i una neurona, respectivament. Escriviu aquí sota la funció de cadascuna d’elles. 1.-

2.-

3.-

4.-

1 2 3 4 Conclusions: • Són totes les cèl·lules iguals pel que fa a la forma? • Creus que existeix una relació entre estructura i funció de les cèl·lules? Escriu un paràgraf justificatiu Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules però, totes les cèl·lules tenen la mateixa mida?

• Com podem conèixer la mida de les cèl·lules?

En altres activitats has fet preparacions d’Elodea per observar al microscopi i has capturat imatges. Ara pots recuperat aquestes imatges per a fer mesures de les cèl·lules. El professor et donarà també preparacions de mucosa bucal, d’epidermis de lliri d’epidermis de ceba, sang o altres. Has de repetir el procés de capturar imatges i fer mesures. És important perquè puguis comparar les mides de les cèl·lules, que facis totes les observacions al mateix augment, per exemple utilitzant sempre l’objectiu de 40 augments del microscopi.. Finalment apunta els resultats en la graella d’aquí sota. Fer una taula senzilla per apuntar les mides i fer comparacions.

• Quina mida és la més petita que has trobat? • Quina mida és la més gran? • Quantes cèl·lules d’Elodea caben en 1mm?. Utilitza per respondre la mesura que has obtingut de longitud. • Quantes cèl·lules de mucosa bucal caben en 1mm? • Hi ha alguna relació entre les mides de les cèl·lules i la mida de l’organisme? Una fulla és un òrgan dels vegetals. Observa la següent imatge d’una secció de fulla de pi i respon: • Què creus que són totes aquestes estructures que veus? • Observes formes i mides diferents? Posa fletxes a la fotografia i indica aquesta

diversitat de formes i mides Què podem resumir de la grandària de les cèl·lules? Escriu un text explicatiu



3.- Què hi ha a les cèl·lules? Quines estructures les formen? Com has pogut comprovar els organismes estan formats per cèl·lules de mides i formes i funcions ben diferents • Creus que pot haver-hi diferències en el contingut de les cèl·lules que has

observat? • Creus que amb aquest tipus de microscopi que has utilitzat podries comparar

l’estructura de diferents cèl·lules? Per què? El microscopi òptic, el que tens al laboratori, té una possibilitats d’augments de fins a 600 o 1000 aproximadament. Existeix un altre tipus de microscopi més sofisticat, el microscopi electrònic, amb una capacitat molt superior d’augmentar imatges i més poder de diferenciar les estructures que formen les cèl·lules

• Quina utilitat creus que pot tenir el microscopi electrònic? A continuació et donarem una sèrie de fotografies que corresponen a imatges de cèl·lules de diferents organismes observades al microscopi electrònic. Et demanem que les miris amb atenció i marquis amb una creu algunes formes que puguin trobar-se en diferents fotografies. Si veus alguna estructura que no mes es vegi en una cèl·lula encercla-la. Es tracta de comparar les estructures de diferents tipus de cèl.lules.



Cèl.lula 3

• Ara a partir d’un esquema que el professor et lliurarà on hi el nom de les estructures o orgànuls habituals que es troben a la cèl·lula, intenta posar nom a les estructures que han senyalat amb una creu.

• Fes un llistat de les estructures que has trobat. Conclusions 1. S’assemblen les estructures de cèl·lules de diferents organismes? 2. Creus que hi ha cèl·lules amb orgànuls que altres cèl·lules no tenen? Quines són aquestes estructures



MarionaDomenech

Nota

Marked definida por MarionaDomenech

ACTIVITAT D'APLICACIÓ: ELABORACIÓ D’UNA MAQUETA D’UNA CÈL·LULA

En les anteriors activitats has pogut comprovar que les cèl·lules són “objectes” 3D i que tenen una forma que els permet de fer una activitat concreta. També has comprovat que tenen unes mides que fa necessari l’ús d’un microscopi.Ara et proposem que posis en marxa la teva creativitat i realitzis una maqueta en 3D d’una cèl·lula

• Pensa en un ésser viu que coneguis, com creus que pot ser alguna de les seves cèl·lules?.

• A partir d’aquesta idea hauràs de realitzar la maqueta d’una cèl·lula.

Metodologia

• Pots fer servir capses de diferents formes i mides, que simulin la forma de la cèl·lula de la qual faràs la maqueta. O fer la maqueta íntegrament amb plastilina o altres materials.

• A l’interior hi aniràs posant els orgànuls Recorda les formes delsorgànuls que vas conèixer en activitats anteriors i intenta reproduir-los amb diferents tipus de materials com: pasta (macarrons, fideus,estrelletes..), llegums ( llenties, cigrons), fruits secs, arròs, llana o fil, suro i gominoles (regalèssia, boletes, etc.).. Aquí sota tens un resum dels orgànuls més habituals. Fixat en l’explicació que podrà ajudar-te a triar el material més adient.

Les cèl·lules dels animals tenen els següents orgànuls :

Membrana: és l’estructura que limita la cèl·lula, (per exemple una capsa )Citoplasma: és l’espai intern de la cèl·lula on hi ha els orgànuls.Reticle endoplasmàtic: Són sacs plans i llargs que recorren l’interior del citoplasma. Són molt replegats.Aparell de Golgi: conjunt de sacs curts que s’agrupen en conjunts de 5 a 7. Al extrem acostumen a desprendre Vacuols o lisosomes.Vacuols o lisosomes: són petites “boletes” que es desprenen de l’Aparell de Golgi.Ribosomes: orgànuls molt i molt petits que es troben enganxats als sacs del reticleendoplasmàtic i també escampats pel citoplasma.Mitocondris: orgànuls allargats que tenen tabics interiors.Centre cel·lular: orgànul format per dos cilindres petits envoltats per “fils”. Està situat prop del nucli.Nucli : És esfèric. En el seu interior hi ha uns fils de material hereditari (ADN)

A més, a les cèl·lules vegetals, pròpies d’aquests d’organismes, hi ha els següents orgànuls:

Paret cel·lular: és un estoig de parets gruixudes que es situa envoltant la membrana de la cèl·lula.Cloroplasts : S’assemblen molt als mitocondris. Sovint son de color verd. Els vegetals els utilitzen per a fer fotosíntesi.Vacuol gran: Sovint a les cèl·lules vegetals hi ha un gran vacuol que envaeix el citoplasma



MAQUETA PLASTILINA O ALTRES

Aquests models poden servir de referència. Els alumnes tenen molta capacitat de fer models dissenyats per ells, per tant és millor donar orientació de quins materials es poden fer servir i que creïn a la seva manera la maqueta.En general, a banda de la pròpia plastilina de diferents colors, poden utilitzar quasi tots els materials que van bé amb la maqueta de gelatina.

Avantatges de la maqueta no hialina: L’elaboració és més fàcil. Es poden fer talls que ajudin a la visió 3D. La maqueta es pot conservar molt temps.

Adreces internetA l’adreça següent hi ha una sèrie de mostres de maquetes realitzades per alumneshttp// www.sirinet.net/~jgjohnso/cellproject2002.html

I també un disseny diferent a l’adreça:http://www.csmate.colostate.edu/cltw/cohortpages/rader/Cell-model_P_styro.JPG



Mitocondris Allargats, cilíndrics.

Són escampats pel citoplasma, unitats independents

Plastilina si es vol representar la part interna, crestes..Gominoles en forma de càpsules (tenen forma allargada)Arròs

LisosomesEsfèrics i petits Escampats pel

citoplasma i independents

Plastilinacigrons

Cloroplasts** Forma allargada, interior amb làmines

Contingut estructurat

Tubs de lacasitos, gominoles,

Paret cel·lular** Embolcall exterior, polièdric

Gruixut, protecció

Capsa, capses tipus tuper

Vacuols grans** Mida gran, contingut en el deu interior

Ampolles de plàstic amb aigua a l’interior, o similar

• *Exclusiu cèl·lula animal

• **Exclusiu cèl·lula vegetal

Les gominoles són adients per aquests tipus de maqueta, però algunes destenyeixen.

Línia de treball: http://library.thinkquest.org/19037/making_a_cell.html

Maqueta de cèl·lula animal ( l’IES Vil·la Romana, Mercè Guerrero)



MAQUETA DE GELATINAHauria de tenir Ha de suggerir Material

Membrana TransparentPorus “Molècules” en la superfície exterior

EmbolcallComunicació

Bossa Plàstic amb tancament (donaria forma quadrada)Film transparent per sobre de la maqueta.Filferro prim o petites trossos de fil de pescar(molècules)

Citosol TransparènciaViscositat

Viscositat (gel)Ubicació d’orgànuls

Gelatina

Reticle endoplasmàtic Forma allargada, intentar connectar “sacs”

Espai internComunicació entre sacs

Tires amples de gominoles o cintes estretes de cartolina, amb replegaments.

Aparell Golgi Forma allargada Sacs

Conjunt de sacs i “boletes” associades

Gominoles doblegades sobre si mateixes.Fideus amb foratCintes de cartolina replegades i grapades

Vesícules secretores Esferes petites Llibertat moviment o trobar-se suspeses

Gominoles, cigrons, boles de plastilina.

Ribosomes Puntets Dimensions petites, Prop del Reticle o lliures

Llavors , llenties, arròs, mill..

Nucli Esfèric, robustPorus de comunicació

ComunicacióEspai intern

Una llimona petita sense puntes (permet posar coses a dins i té porus per foraPilota petita, s’hi pot pintar “porus”

Nucleol Aspecte de xarxa Espai organitzat

Llana

Actina Forma allargada Ordenació del citoplasma

Fil o llana

Centre cel·lular* Estructura laxa amb els dos “centriols”

Proximitat al nucli

Fil o llanaAmb 2 estrelletes de pastade pasta



Com veus a l’interior de la cèl·lula hi ha molts orgànuls però,

• Que creus que fan aquests orgànuls?

• Quasi totes les cèl·lules tenen aquests orgànuls. Pots donar una explicació del per què totes les cèl·lules tenen gran part dels orgànuls similars ?

� Quan hagis fet la maqueta hauràs d’explicar en un resum algunes coses com :

• Quin tipus de cèl·lula has volgut representar?

• Per a què has triat aquest disseny?

• Per que has triat aquest tipus de materials?

• Quins orgànuls has representat?…

• Altres aspectes que creguis convenient

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PEL PROFESSORAT

Proposem dues línies de treball diferents per fer una maqueta. Una en la que predomini un aspecte hialí i que permeti observar els orgànuls com si estrobessin surant o suspesos en el seu interior. El professor pot indicar quins orgànuls vol que l’alumnat representi. Per fer aquesta maqueta es pot utilitzar gelatina alimentària, seguint lesinstruccions que indiquen les capses d’aquest producte. Cal que s’afegeixi gelatina líquida a una base de gelatina sòlida, prèviament refredada a lanevera. Els orgànuls s’hi van afegint al conjunt a mida que van solidificant les noves capes de gelatina. Finalment els orgànuls tenen aparença d’estar suspesos en l’interior. El model té l’avantatge de que permet una visió 3D molt adient donada la transparència de la gelatina. Conservada a la nevera es manté quinze dies.



És important que el professorat indiqui quins orgànuls vol que els alumnes incorporin a la maqueta. És a dir fins a quin punt vol que sigui exhaustiva.

� Un cop els alumnes han realitzat la seva maqueta, per a la seva avaluació és convenient que cadascun acompanyi d’un resum el que ha volgut representar. Per exemple amb una mica de guió com aquest:

• Quin tipus de cèl·lula has volgut representar?• Per a què has triat aquest disseny?• Per que has triat aquest tipus de materials?• Quins orgànuls has representat?…



MATERIAL PER AL PROFESSORAT

COMPETÈNCIES QUE ES DESEVOLUPEN EN AQUESTA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

Competències científiques La competència científica es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix (PISA, 2000). Això significa: • Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans models de la ciència (MODEL CEL·LULAR). Aquests coneixements han de proporcionar estratègies útils per descriure els fenòmens, per explicar-los i per fer prediccions. Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donin sentit als fenòmens quotidians,... L’objectiu principal d’aquest seguit d’activitats passa perquè l’alumnat s’apropiï del model d’unitat estructural dels éssers vius, i el puguin aplicar a qualsevol context relacionat amb els éssers vius. • La competència científica implica a més “comprendre la investigació científica”, la qual cosa significa que els alumnes han de tenir un cert coneixement de la forma en la qual els científics obtenen dades i plantegen explicacions, així com la capacitat de reconèixer els trets essencials de les investigacions científiques i els tipus de resposta que és raonable obtenir per mitjà de la ciència. Han de saber, per exemple, que els científics recorren a l’observació i els experiments per recopilar dades sobre els objectes, els organismes i els esdeveniments del món natural. Aquestes dades s’utilitzen després per proposar explicacions que passen a ser del domini públic i poden ser emprades en diversos tipus d’activitats humanes. (els processos d’observacció, comparació, medició, dibuix.... són mètodes utilitzats pels científics per a construir un model explicatiu sobre la cèl.lula. La identificació de regularitats i de diferencies que possibilitin la classificació de cèl.lules pot servir per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les). De fet, la recollida i la utilització de dades constitueixen dos elements clau de les ciències. La recollida de dades, en concret, es guia per idees i conceptes (de vegades plantejats en forma d’hipòtesis),y comporta les nocions de rellevància, context i precisió, així com el caràcter provisional dels coneixements postulats, la receptivitat a la revisió escèptica, l’ús d’arguments lògics i l’obligació d’establir nexes amb el coneixement actual i històric i de donar compte dels mètodes i procediments emprats per a l’obtenció de proves. (Cal tenir en compte aquí tot el seguit d’activitats sobre l’estructura cel·lular que es plantegen més tard, com la de Robert Hooke....) Competències metodològiques • En aquesta activitat es pretén desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars (introduir aspectes de mesura, forma, 2D/3D) i a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns (en aquest cas seria la construcció del model de Cèl.lula amb les eines Motic). Segons els experts, el treball sobre imatges microscòpiques al temps que es treballen els conceptes, faciliten la construcció de models, en aquest cas el model cel.lular.



• En aquest cas el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual) i de les seves pautes de descodificació i transferència, així com l’aplicació en diferents situacions son compatibles amb la competència de tractament de la informació i competència digital. En aquest cas el coneixement i domini d’habilitats tecnològiques bàsiques com el MOTIC, permet incorporar amb eficiència l’ús interactiu d’aquestes eines en les pràctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propòsits col·lectius i personals. La competència matemàtica Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, en aquest cas les mesures comparades de les superfícies de les cèl·lules, les seves operacions bàsiques, relacionar numèricament les equivalències entre mm i micròmetres, i relacionar les mesures aparents del microscopi amb les reals, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d'informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat. Competència d’aprendre a aprendre Aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per aconduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç, autònoma i creativa, d'acord amb els propis objectius i necessitats. En aquest cas l’activitat de construcció d’una maqueta sobre un model cel.lular, ha de servir per a estimular el fet d’aprendre de forma autònoma i creativa.... i posar en pràctica un pensament divergent i creatiu, assumint que l’error forma part de l’aprenentatge i mantenir l’autoestima davant de les dificultats. 1.- Són planes les cèl·lules? Objectius concrets de l’activitat En aquesta pràctica es pretén introduir el concepte de cèl·lula en 3D, donada la necessitat d’eliminar interpretacions errònies que els alumnes fan sobre les imatges habituals de cèl·lules o conjunts de cèl·lules en un pla, a partir de fotografies, microscopi o dibuixos i que sovint porten associar que les cèl·lules són planes. Context i predicció Al triar un objecte per fer els talls en diferents direccions de l’espai, es pot tenir en compte una taronja, una poma, un kiwi, etc, fruites que al ser tallades en les 3 direccions permeten veure amb claredat d’imatges diferents. Però també pot ser molt útil que ells preparin el seu “objecte” amb plastilina, ja que es poden aplicar diferents colors que donin una visió ben contrastada. També permet que puguin dissenyar objectes de formes menys habituals. Abans d’obtenir cada tall, es pot demanar als alumnes que dibuixin el que ells creuen que observaran en els talls. A la segona part de l’activitat els alumnes han de construir un objecte amb plastilina que, al ser tallat, pugui donar les seccions que proposem.. Aquí també els alumnes poden discutir i fer prediccions de com podria ser el cos en qüestió i posteriorment comprovar-ho al tallar l’objecte. Gestió a l’aula Aquesta activitat es pot realitzar tant al laboratori com a l’aula. Els alumnes poden treballar amb grup, de manera que puguin discutir les prediccions i els resultats. Aplicació



Si els alumnes ja han fet observacions al microscopi en activitats anteriors, i fins i tot han capturat imatges amb el Motic, es pot recuperar alguna imatge, per exemple de epiteli de ceba, d’adipòcits, etc. i fer que, amb plastilina intentin dissenyar una forma 3D adient. En qualsevol cas per a fer aquesta activitat no més cal disposar d’alguna fotografia clara de cèl·lula. Resulta menys adient per aquesta finalitat observar les cèl·lules d’epiteli bucal, donat que aquestes si que són bastant planes (tot i així, en aquest cas, els alumnes poden arribar a interpretar que ho són perquè al fer preparacions aquestes cèl·lules es dobleguen amb facilitat). Conclusions És important que els alumnes puguin concloure que les imatges al microscopi s´han de poder interpretar o imaginar en 3D, i que per tant la majoria de les vegades no són planes.

2.- Quines formes i mides tenen les cèl·lules? Context i predicció Els alumnes han de poder observar que hi ha diferents formes de cèl·lules, i deduir que aquesta forma depèn de la funció que ha de fer la cèl·lula. No és gens fàcil fer aquesta associació, per tant cal ajudar als alumnes a que la facin. D’altra banda hauran de fer mesures de cèl·lules per poder comprovar que la mida és variable, dins d’un ordre, en els diferents organismes. Orientacions metodològiques Per alleugerar l’activitat és millor donar les preparacions ja fetes, i que només hagin de fer mesures. De fet algunes les hauran fets ells mateixos, per exemple la preparació d’Elodea. Però igualment estaria molt bé que ells fessin les preparacions per grups, repartint una preparació de les proposades per cada grup. S’ha d’anar amb compte de que les imatges capturades siguin fetes amb un mateix objectiu, o al menys que consti l’objectiu amb les que s’han fet. Els alumnes faran una posta en comú de resultats i podran concloure que les mides de les cèl·lules que han observat són diferents, però situades entre uns marges. Igualment és interessant donar una imatge d’una preparació d’un òrgan vegetal on es poden veure diferents formes i mides de cèl·lules. Permetrà explicar que ens els éssers pluricel·lulars les cèl·lules s’agrupen per especialitats. Per la qual cosa les cèl·lules són diferents i també a nivell de forma i fins i tot de mida. El tall transversal de fulla de pi pot anar bé, i a més és un vegetal del nostre entorn. Qualsevol tall que pugui complir l’objectiu serà adient, però sovint els teixits vegetals són més clars que no pas els animals. 3.- Què hi ha a les cèl·lules? Quines estructures les formen? Context i predicció Aquesta activitat pretén únicament que els alumnes puguin comprovar que la cèl·lula està formada per orgànuls i que aquestes estructures per poder ser observades cal l’ús de microscopi. Els alumnes ja hauran fet observacions al microscopi de cèl·lula vegetal i animal, i hauran fins i tot posat nom a algunes estructures, membrana, nucli..Per tant ara s’introdueix el concepte de microscopi electrònic, únicament pel que fa a la capacitat d’augmentar molt més i permetre destacar formes que no són visibles amb el microscopi òptic. Finalment els alumnes hauran de raonar que aquestes formes són els orgànuls “amagats” que no es veuen amb un microscopi òptic. Procediment Oferim unes fotografies amb microscopi electrònic que els permeti indicar estructures. Creiem no convenient que facin la recerca de fotografies de cèl·lules amb microscopi



electrònic per Internet donat que les imatges que ells pretendrien buscar no les han vist mai i podrien sentir-se una mica desorientats en la recerca. Es donarà una imatge amb els noms dels orgànuls, a banda del guió, per tal que no interfereixi amb l’objectiu d’observar formes possibles dins de la cèl·lula, i que ells han d’identificar. Conclusions Els alumnes hauran de trobar alguns orgànuls i posteriorment amb l’ajut d’una imatge resolta amb els noms i que donarà el professor, hauran d’intentar posar noms a les formes que ells han trobat. Els alumnes podran concloure que en els diferents tipus de cèl·lules molts orgànuls es repeteixen. Finalment es lliurarà als alumnes un esquema d’una cèl·lula amb els orgànuls tal i com s’acostuma a veure en els llibres de text i altres.



celula_pdc

Documents

Transcript of celula_pdc