Cefire d'Elx. Curs 2010/11 - Educoporti · 2011-05-19 · Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) Página 5...

Cefire d'Elx. Curs 2010/11

Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) Página 2

Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) C.E.I.P. Miguel de Cervantes. Elx 1. * Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) C.E.I.P. Miguel de Cervantes. Elx. 2. * Vicaria 2. Cefire Elx. 3.* Infantil i primària. Tots els nivells. 4.*“LA FESTA LITÚRGICA I LA SEUA DIDÀCTICA: UNA OCASIÓ DE TROBADA” OBJECTIUS

• Conèixer la festa com a expressió de la necessitat humana de trobada, i la seua plenitud en la litúrgia cristiana

• Reconèixer les actituds de comunió que la festa pot despertar en els alumnes, i les seues conseqüències pràctiques

• Propostes didàctiques perquè la litúrgia de l'església siga una experiència significativa, al fil de les “litúrgies socials” de hui.

• Apreciar el llenguatge artístic com a via de la sorpresa davant del sagrat: una mirada especial a les noves expressions artístiques.

CONTINGUTS • La festa com a expressió de la necessitat humana de trobada, i la seua plenitud

en la litúrgia cristiana; el concepte profà i sagrat de la festa i la celebració; antecedents en la litúrgia de l'antic Israel; nocions bàsiques sobre les modalitats del culte i l'oració pública de l'Església, i el calendari litúrgic; atenció especial al vestir com a expressió de 'festa': sentit i diversitat de les vestidures i hàbits religiosos al llarg de la història de l'Església i en l'actualitat.

• Actituds de comunió que la festa pot despertar en els alumnes; conseqüències pràctiques en la seua percepció de la litúrgia de l'Església.

• Propostes didàctiques perquè la litúrgia de l'església siga una experiència significativa, al fil de les “litúrgies socials” de hui en dia; la metodologia més apropiada per a treballar eixes realitats en l'aula (classe magistral o conferències com a servici que aproxima a certs ministeris litúrgics; classes pràctiques, seminaris i dinàmiques de grup, visites o intercanvis on es desenrotllen les actituds d'identitat, comunió i celebració; etc…).

• La idoneïtat del llenguatge artístic com a llit de la sorpresa davant del sagrat: una mirada especial a les expressions artístiques, en particular a l'art religiós contemporani, i la seua aplicació en l'aula.

PONENTS Ramón-Vicente Cano Montoya Joan Castaño García Julián José Moreno Montes 5. orientacions clau rebudes en el curs *


La festa litúrgica, ens parla de festiu, solemnitat, actes organitzats, col·lectivitat, diversió... La festa ha de ser externa i naix d’un desig humà per trencar amb la quotidianitat... és a dir, té una dimensió social oberta. El cristià no és calvinista, qui suprimeix allò què és superflu. El cristià considera que allò festiu no és, en absolut inútil, sinó més aïna, necessari. Es tracta d’alguna cosa interior que es manifesta externament, en el llenguatge, en el cantar, en la vestimenta... en un clima d’alegria on un es sobrepassa a sí mateix. Es fa acollidor. Es comparteix allò que es té. Té un elevat nivell d’acceptació i participació. La festa comença amb els preparatius, què ja tenen sentit. I acaba? Allò que va a quedar de la festa és el més important: el record. Hi confluïen temps passat, present i futur, hi ha una superació del temps. Davant d’una festa infantil, o no, mirant fotos, si has de triar entre regals... companyia... es tria sempre el temps compartit, la comunitat, el clima festiu, que tothom haja estat feliç. Hi ha una atmosfera d’atenció mútua. Ens vam acostar a la diversa tipologia al seu caràcter antropològic, a l’evolució cronològica, per acabar aprofundint en la festa cristiana.

1. La festa cristiana és un amen a tota la Creació. El diumenge recapitula en sí mateix l’alegria del dissabte.

2. És memòria viva de la segona Creació: fem festa perquè Crist ha ressuscitat. És una anamnesis, és un record joiós de la mort i resurrecció del Senyor.

3. És, també, una reactualització constant del bateig, del naixement, el nou ressorgir en Crist.

4. A més, a més, es tracta d’una inserció renovada en el cos de l’Església –últim sopar i pentecostès succeïren al mateix espai físic –

5. Igualment, és una comunió íntima i unànime de tots –company ve de com panis, aquell que comparteix amb tu el pa –.

6. És pròpia d’una comunitat en camí –canta i marxa, diu Sant Agustí –. 7. I existeix una profunda unitat entre festa i vida cristiana.

Per a mi, aquesta va ser la clau. Desprès ens vam acostar als sagraments, al concepte de litúrgia com “joc” amb les seues pròpies regles, al seu llenguatge simbòlic –gestos, signes, elements, postures, colors... –, a la litúrgia i festa a Israel –evolució històrica i grans festes –, a qui celebra i al vestit de festa. També es va dedicar una sessió a l’art, una altra a la màgia i una a la festa per excel·lència dels il·licitans: LA FESTA. Tot és important i forma part de “La Festa de l’Assumpció”, que així s’anomenava. La Nit de l’Albà està relacionada amb les grans celebracions religioses, a l’alba. És una ofrena a la Verge, en forma de coets. Eixe Glòria Patri cantat, en el silenci de la nit d’Elx, després de veure la Palmera de la Verge... I eixos “Aromas ilicitanos”, des dels terrats. També és La Festa, la primera jornada, o Vespra, i la Roà, processó espontània, sense cap organització, pel mateix recorregut que el dia següent passarà la processó “oficial”.


La gent d’Elx vela tota la nit el cos sense vida de la seua Maredéu, la “Sumpcioneta”. A partir de les 4:00h hi ha Eucaristia. També ho és, la ja dita processó oficial, amb els participants del drama litúrgic i del poble d’Elx. I la Missa que es celebra a l’ajuntament pels festers i confrares difunts. Naturalment, La Festa, la segona jornada, on el Pare Etern deixa caure la corona sobre el cap de la Verge. El volteig de campanes... l’oropell... la música... Això és festa. Igualment forma part de La Festa, les Salves a la Verge, l’octava de l’Assumpció. 6. * OBJECTIUS 7. Identificar el significat d'alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l'Esperit Sant en el món i en l'Església.

9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i celebratiu de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, relacionant-les amb els aspectes culturals i celebratius de la litúrgia.

12. Conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i icònic de l'arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d'altres religions.

CONTINGUTS 9. La presència de la Mare de Déu en l'Evangeli i en els Fets dels Apòstols.

10. L'home nou i la llei de l'Esperit. L'amor de Déu i l'amor al proïsme.

16. Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència.

17. Compromís i solidaritat amb el món de hui: manifestacions en l'Església i en altres religions.

18. Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. La trobada amb Déu a través de les festes.

19. Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana. Valoració de les expressions artístiques de les religions presents en l'entorn.

7. *


Activitat per a 5é de primària. Emprarem una metodologia prou dinàmica, utilitzant les TICS, tant vídeos de Youtube, com el blog, pàgines web, i facebook. També dibuixaran, pintaran i donarem temps a la interiorització. La atenció a diversitat es fa en aquest cas, proporcionant diversitat de fonts d’informació, visuals, auditives... Els alumnats seran avaluats mitjançant un registre personal.

a. fase de preparació*

• Descobrir què son les JMJ. : festa litúrgica, una ocasió de trobada. • Identificar qui són els crucificats d’avui. • Reconèixer la presència i l’auxili de Jesús als crucificats d’avui. • Valorar la visita de la Creu i la Icona de les JMJ a Elx com a preparació d’un

altra festa més gran i com motiu de celebració de fe.

b. fase de desenvolupament i. ocupació d'espais (centre, aula) aules amb ordinador, projector i

connexió a Internet. ii. suport demandat a la comunitat educativa canvi d’espai en un dels

dos grups, a un aula amb els recursos esmentats. iii. nombre d'alumnes implicats, i la seua diversitat concreta

(estadístiques de xics i xiques, alumnes estrangers, amb aci/s i avantatjats) són dos grups molt homogènies, amb alumnat matriculat en línia, castellans i valencians, sense cap aci. Un dels grups té un alumnat amb altes habilitats, probablement, sense diagnosticar. El que sí és característic d’un dels dos grups és que durant 7 anys han tingut un company amb síndrome de West, la qual cosa, pense, que ha desenvolupat especialment la seua capacitat d’atenció a l’altre, a aquell que ho necessita.

iv. diari detallat de la pràctica*

Al finalitzar la classe en la que vàrem treballar les Benaurances, els vaig preguntar què eren les JMJ, així, amb les sigles, sense més explicació. Van començar a endevinar, però, com que no es tractava d’això, havien d’esbrinar-ho per a la següent sessió de religió. Al tornar a classe, alguns havien investigat, en Internet, preguntant a casa, l’havien vist en les notícies... Vàrem parlar d’això una miqueta i vaig posar els vídeos trets de la pàgina dels mercedaris: http://www.conm.es.tl/ Anaven comentant a mesura que veiem les imatges i escoltaven l’himne, les cançons... Els comentaris eren tant per part meua, com per part de l’alumnat... al voltant de la festa, de com es ajuntaven els joves per a resar, cantar, quanta gent hi havia, quantes banderes de diferents països... A partir d’ací, vàrem comentar que la Creu i la Icona ens visitaria. En el blog de religió del col·le http://cpmcervantesreligio.blogspot.com/ vegerem les activitats que es farien a la nostra ciutat. Van prendre nota a l’agenda. Això va ser la setmana d’abans de la visita, és a dir, el 24 de febrer, dijous, que és quan tenim classe. També els vaig mostrar una foto pressa en l’església del Salvador eixos dies.


El treball per a la setmana següent era pensar qui eren els crucificats d’avui. En la següent sessió, els que haviem anat a rebre la Creu i la Icona, vàrem compartir l’experiència. A continuació dibuixaren una creu on havien d’aparèixer els crucificats d’avui. Ací teniu una mostra.


Les dues creus següents em van servir per a introduir el valor salvífic de la Creu, relacionant amb les Benaurances, i mirant la Pau, l’Amor que ens dòna la Creu.


Van veure com les coses dolentes es poden solucionar. I vàrem treballar la Creu de Fano, pintant-la amb color alegres i recordant com és el senyal de la Creu.


Per últim, per a concloure, vam fer silenci, com fem per a fer la pràctica de l’oració. Vam ficar la imatge de la Creu i la Icono que ens visitava. Els vaig demanar que entraren dins d’ells... feren silenci... i es preguntaren què els deia la Creu? Quin era el missatge que veien?


Aquest va ser el resultat, transcrit, tal com ho van contar:

Jaume: “Per a mi, la visita de la Creu significa que Déu vol que la vegem”.

Àngela: “Les persones que la porten volen que tot el món estiga amb Déu”.

Clàudia: “Déu vol que ens apropem un poc més a Ell”.

Josep Manel: “ Déu vol estar amb nosaltres”.

Joan: “Déu vol que vinga l’Esperit Sant a Elx”.

Julià: “Déu vol que a més que El vegem amb el cor, El vegem amb la vista.

Ivan: “Ell vol que estiguem més a prop”.

Els vaig preguntar, a aquest grup: “Quan vegeu eixa Creu... i la Icona... què sentiu, què penseu, amb una paraula? AMOR I BONDAT DE DÉU. ALEGRIA. SÍMBOL DE DÉU. GENT I FELICITAT. IL·LUSIÓ DE LA GENT PER QUÈ VINGA LA CREU. PAU I AMOR.

L’última activitat, pel moment, ja que quan falte poc per acabar el curs, recordarem que les JMJ seran a Madrid, proper agost, i quedarem per a contar-nos coses en setembre.

c. fase d'avaluació de la pràctica i. forma d'avaluació dels alumnes*

L’avaluació ha estat mitjançant l’observació directa, valorant la participació, l’interés, el treball a l’hora de reflectir els crucificats d’avui, el contingut de la participació i els colors en la creu de Fano. (treball que mostraré en la exposició del pràcticum perquè les acaben demà).

ii. resultats observats 1. en general*

Els resultats han estat prou positius, ja què tothom s’ha mostrat molt motivat per conèixer aquesta festa de l’Església, afectat quan hem parlat dels crucificats i alegres al veure l’altra part de la creu.

2. per sexes (si s'aprecien diferències) Sempre que faig una activitat que exigeix una interiorització, sembla que les xiques seran més sensibles, però no té perquè, en absolut. No he fet un estudi estadístic, però tant xics, com xiques són capaços de connectar amb el seu interior, en la mesura que poden.

3. per diversitat cultural (estrangers, etc.) No en tinc d’estrangers, encara hi ha una xinesa, adoptada, però nacionalitzada espanyola. Sí he observat, que a pesar de tenir darrere ella una història difícil –a més a més, fa menys d’un any que ha mort el seu pare adoptiu i a casa tenen una situació prou difícil – va ser una de les que va incloure, espontàniament la alegria de la creu en el seu dibuix.

4. per diversitat acadèmica (aci/s, alumnes avantatjats, etc…)


No, tampoc. Potser a l’hora d’escriure, més elaborat, amb menys faltes ortogràfiques, però el sentit, igual.

d. competències bàsiques desenvolupades efectivament pels alumnes (selecció i

breu justificació)*: i. comunicació lingüística

Ser capaços de comunicar-se amb el llenguatge, sentiments; posar paraules a allò que senten.

ii. competència matemàtica Amb el regle gran, el de la pissarra, van mesurar l’alçada de la classe per tal d’imaginar com seria de gran la creu: 3’80 mts. També van mesurar l’amplària: 2 mts.

iii. coneixement i interacció amb el món físic iv. tractament de la informació i competència digital

Van tenir prou contacte amb les TIC, sense cap problema. Em donaven consells, ells a mi, per tal de carregar els vídeos més apresa. Van aprendre, alguns, a fer comentaris al blog.

v. competència cultural i artística vi. competència social i ciutadana

Van participar d’un aconteixement únic a la nostra ciutat. vii. aprendre a aprendre viii. autonomia i iniciativa personal ix. competència espiritual o transcendent

Van intentar veure més enllà, i alguns ho varen aconseguir satisfactòriament.

e. destreses desenvolupades pel propi docent, com per exemple: relació amb els alumnes, curiositat professional, interés per l'ensenyança, treball en equip, iniciativa, creativitat, responsabilitat, gestió del material, gestió del temps, control dels alumnes, atenció a la diversitat, capacitat d'adaptació a situacions professionals diverses, etc. Va estar molt bé la activitat perquè varen compartir una experiència que cadascú va viure per la seua part, a l’església, amb la visita de la creu i la icona. Qui no va anar, escoltava atentament. Qui va anar, contagiava alegria.

f. avaluació general de l'experimentació i propostes de millora de la pràctica a

la vista dels resultats* En general va ser molt positiva. Per una altra ocasió, intentaré anar a l’aula d’informàtica, per tal que siguen ells i elles els que cerquen la informació. També, si tenim un esdeveniment paregut, intentaré organitzar una eixida conjunta, per a viure-ho junts. Compartir desprès va estar bé, però hagués estat millor, conviure el moment.

8. materials emprats*


En realitat, físicament, no en teníem, més que la creu de Fano. La resta de material emprat va ser un full en blanc on dibuixar i pintar la creu amb els crucificats. I Internet. N’he fet referència en la descripció de l’activitat.

http://www.conm.es.tl/ http://cpmcervantesreligio.blogspot.com/ http://www.contigosi.es/ http://www.facebook.com/profile.php?id=100001651405191#!/event.php?eid=146051538790069 http://www.padredamian.com/leermas.php?id=30 http://picasaweb.google.com/lh/photo/5V1AZpq_tACeDt9cuBilkw “La pasión de Jesús y la nuestra” Pablo García. Ed. Sígueme. Salamanca (1995)

Cefire d'Elx. Curs 2010/11 - Educoporti · 2011-05-19 · Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) Página 5...

Documents

Transcript of Cefire d'Elx. Curs 2010/11 - Educoporti · 2011-05-19 · Gertrudis Esclapez Mora (Tuli) Página 5...