Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 38 | Octubre 2009

Sistemes d’informació: eines per ser més eficient

20ENTREVISTAA Carles Fradera, director general de Barcelona Digital

16INTERNACIONALITZACIÓCom aprofitar les virtuts de les xarxes socials

11CLUB DEL LECTORPubli 2000, amb més de 25 anys d'experiència, ofereix el catàleg més complet en article publicitari, regal promocional i objectepersonalizat. Sol·liciteu-lo!

Recomanacions del Cecotnòmic

ÍND

EX

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:7.175 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04 Un sistema d’informació en el camp de les tecnologies de la informació és el concepte que es fa servir per aglutinar totes les eines que registren, estructuren i tracten la informació a les organitzacions

cecotnòmic 38Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi GrasEstefania LinésYolanda Crochet

Disseny i maquetació:Eduardo FuenteWenceslau Aparicio

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi LópezMaría RodríguezAlejandro Nigro

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografía S.A.

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecteu-vos-hi!www.cecotnomic.cat

RH

GLOBALITZACIÓ

5 CÉNTIMSINDICADORS

OPINIÓ

cecot

Jaume Pallerols, assessor tecnològic de la Cecot, ens parla dels sistemes d’informació

FLASHcecotAlgunes notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Les xarxes socials ofereixen moltes oportunitats a l’hora d’internacionalitzar la nostra empresa

Tot i la crisi, cada dia neixen nous emprenedors

El concepte de flexiseguretat pretén assegurar la continuïtat del mercat de treball més que del lloc de treball en si

ENTREVISTAA Carles Fradera, director general de Barcelona Digital

08

10

1413

18

20

Una cosa està clara actualment al món i és que, per a una gran majoria de mercats, hi hau-rà més oferta que demanda

durant molt de temps. A partir d’aquí, són diversos els factors que poden condicionar l’èxit de l’economia d’un país, però n’hi ha un que és determinant: la productivitat. I en aquesta assignatura estem en una situació molt poc favorable.

Quan parlem de productivitat ens referim a la ràtio que s’obté de dividir l’output obtingut entre els recursos necessaris per obtenir-lo. L’anàlisi d’aquesta fórmula per-met veure que hi ha diverses formes de millorar la productivitat, formes que poden classificar-se en dos grups: les que farien incrementar els ingressos amb les mateixes despeses i les que farien reduir els costos aconseguint els mateixos ingressos.

Es poden incrementar els ingressos de qua-tre maneres diferents. La primera, apujar preus. Però en mercats d’excés d’oferta no sembla gaire factible. La segona opció és migrar la nostra oferta cap a productes i serveis de més valor afegit, que suposa-dament podríem “produir” gairebé amb els mateixos recursos. Crec que aquesta és una de les millors opcions a llarg termini, sobretot perquè és la que comporta una major dificultat i, per tant, la més fàcil de mantenir com a avantatge competitiu. Però és evident que la mateixa dificultat no permet obtenir resultats a curt termini. La tercera consisteix a incrementar el volum de vendes d’allò que ja fem, sense incrementar costos, però amb més oferta que demanda no estem en la millor situació per tenir guanys importants si abans no millorem la productivitat per mitjà d'altres meca-nismes. La quarta manera és desenvolupar més iniciatives empresarials, que és una de les més factibles i amb més potencials

resultats a curt termini, tot i que per tal que funcionés el nostre país hauria de millorar molt el seu atractiu com a lloc on invertir (per als d’aquí i per als de fora).En el segon grup d’iniciatives caldria reduir el denominador; i això es pot fer de tres formes diferents: la primera és millorar l’eficiència mitjançant una millor organit-zació dels recursos. Ens agradi poc o molt, això hauria d’anar acompanyat de més flexibilitat laboral, tant des del punt de vista de la mobilitat funcional i geogràfica com de l’organització del temps de treball. Sense flexibilitat no hi haurà millora de la productivitat real. La segona és la reducció dels salaris fixos i, a risc de ser criticat, haig de dir que és una opció que hauríem de contemplar seriosament, això sí, compen-sant-los amb l’increment de retribucions variables, lligades a la productivitat o altres objectius. La tercera és eliminar els prin-cipals factors de pèrdua de productivitat directa que patim les empreses, com ara l’absentisme i el passotisme, per citar-ne dos exemples.

Amb el consens social pertinent, totes aquestes mesures es podrien dissenyar i implantar a curt termini. Ara bé, amb perspectiva de país, això no seria suficient. Perquè si les empreses ajustessin els costos millorant la flexibilitat, però la nostra econo-mia no fos capaç de generar més activitat, aquestes despeses ens tornarien tard o d’hora. Aquest és un dels molts temes que hem de debatre els interlocutors socials, i hem de poder-ho fer sense dogmatismes, amb rigor i sense desqualificacions. I els Governs i els Parlaments també són actors i tenen una responsabilitat principal. Quan més tard ens hi posem, més s’endarrerirà la sortida de la crisi.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

Impulsem la productivitat

4

ceco

tnò

mic

38

cec

ot

La història de les tecnologies de la informació aplicades als entorns empresarials es remunta a la dècada dels 60, moment en què van aparèixer els sistemes de gestió integrats (ERP, Enterprise

Resource Planning), que s’ocupaven bàsicament de la gestió dels inventaris. Després de 40 anys, els ERP han evolucionat radicalment i, en aquest temps, també han nascut tot un seguit d’eines que miren de donar resposta a les necessitats empresa-rials. A la figura 1 es pot veure com les tecnologies de la informació han impactat en les cadenes de valor primària i secundària de l'empresa. Però en el procés de digitalització de les empreses s’han comès molts errors. Potser el més important i el que s’ha prolongat més en el temps ha estat “vendre la tecnologia per tecnologia”. Durant anys, semblava que totes les empreses d’una determinada grandària havien de disposar d’un ERP, d’un CRM (Customer Relationship Management, sistema de gestió de la relació amb clients) i d’altres sistemes complementaris, perquè hi havia la creença que implantant aquests sistemes estarien salvats i tot aniria molt millor. La realitat, però, va ser que moltes empreses que van començar processos d’implantació van poder veure com, el més notable del resultat de la implantació, va ser que tot estava igual de desordenat, només que el desordre es movia més ràpidament. Per evitar aquest desastre, els empresaris, els consultors de sistemes i els proveïdors de solucions han après a treballar sobre un nou paradigma, el dels sistemes d’informació. Un sistema d’informació en el camp de les tecnologies de la informació és el concepte que es fa servir per aglu-

tinar totes les eines que registren, estructuren i tracten la informació a les organitzacions. Els objectius que els sistemes d’informació han de complir poden ser molts i poden variar segons el sector i l’activitat de l’empresa. Tot i això, podem generalitzar-ne alguns:Introduir a l’organització una nova forma de treballar sus-tentada sobre una sèrie d’eines que li donaran suport.Millorar el nivell d’informació dels departaments que composen l’entitat, així com la seva organització i cen-tralitzar la informació de manera que tothom treballi amb les mateixes dades.Oferir la informació adient tant als tècnics com als exe-cutius per a la presa de decisions.Disposar de traçabilitat de la informació per a la detecció d’incidències.Permetre que les organitzacions tinguin control sobre el cost i el rendiment de la seva activitat.En definitiva, els sistemes d’informació aporten a les per-sones que treballen a les organitzacions eines per poder dur a terme la seva feina d’una manera molt més eficient. A més, els sistemes retornen informació que ens permet avaluar si estem fent les coses correctament per aconseguir els objectius que ens hem plantejat i, en definitiva, si estem portant el negoci cap a l’objectiu marcat o no. La Cecot va començar la seva particular aventura amb els sistemes d’informació fa més de 10 anys.

El cas de la Cecot El projecte de Sistemes d’Informació de la Cecot neix de la necessitat de dotar a la patronal amb una nova base

Un sistema d’informació en el camp de les TI és el concepte que es fa servir per aglutinar totes les eines que registren, estructuren i tracten la informació a les organitzacions. Així doncs, aporten a les persones recursos per poder dur a terme la seva feina d’una manera molt més eficient. A més, els sistemes ens permeten avaluar si estem fent les coses correctament per aconseguir els objectius que ens hem plantejat i, en definitiva, si estem portant el negoci cap a l’objectiu marcat o no. L’èxit dels projectes que duen a terme les organitzacions en aquest àmbit està directament relacionat amb l’esforç i el compromís dels professionals que hi participen.

EN P

OR

TAD

A Fer la feina de manera més eficient

04

5

ceco

tnò

mic

38

cec

ot

de dades, més consistent i solvent. El creixement que a finals dels noranta va experimentar la Cecot va ser molt important, tant en nombre d’empreses associades com en nombre de persones vinculades, directament o indi-rectament a la patronal. L’estratègia de futur indicava que aquest creixement continuaria i que era necessari prendre mesures per contrarestar la, cada vegada més feixuga, gestió de la informació. Fruit d’aquest increment, les nostres bases de dades van quedar cada cop més obsoletes. Estrany era el dia que no perdíem informació i es donava la paradoxa que dues persones podien fer la mateixa consulta amb resultats diferents. Constatada la nostra feblesa en aquest sentit, es va designar una comissió per tal d’analitzar i redefinir el nostre sistema d’informació de base. Aquesta comissió estava formada per un expert en sistemes d’informació i el responsable comptable. Les funcions de la comissió eren clares: analitzar les necessitats d’informació de l’organització, analitzar les diferents propostes de mercat i seleccionar les millors propostes per garantir l’èxit del projecte. Les premisses inicials sobre les quals construir aquest sistema foren tres: escalabilitat, globalitat i con-sistència.

1. Escalabilitat: el sistema ens havia de permetre créixer en funcionalitats de forma fàcil. Això volia dir que en el si de la comissió havíem de tenir en compte l’estratègia de futur de la patronal i les possibles necessitats d’informació a tots els nivells de l’organització.2. Globalitat: ens havia de permetre tenir tota la in-formació necessària a l’abast en tres clics i havia de ser fàcil incorporar nous camps de gestió. No podíem deixar res de banda. La nostra visió de negoci havia de ser àmplia.3. Consistència: el principi de registre únic era el més important. La base de dades perdia consistència si per a la gestió dels associats aquesta premissa no es podia garantir. A més de consistència de les dades, també parlàvem de consistència entre els diferents sistemes, és clar. Evidentment, la part de l’anàlisi de les necessitats presents i futures de la patronal també era estratègica. Es va trigar més d’un any des que es va iniciar el procés fins que es va implantar el Sistema d’Informació Corporatiu (SIC). Aquesta part d’anàlisi es va dur a terme des de la comissió i va ser la part més feixuga del projecte. La part de la cuina: el procés de definició de taules, relacions, presentacions, dades, etc. Es va fer amb la col·laboració de tots els usuaris de la informació i es van tenir en compte també les línies estratègiques d’aquell moment i les línies

futures. No es va voler deixar res sense contemplar. Quan més extens fos el procés de revisió menor seria el risc de fracàs. Paral·lelament a la programació de la nostra nova base de dades estratègica (estratègica perquè havia de gestionar els registres dels nostres associats, la raó de ser de la patronal), es van desenvolupar tres actuacions no menys estratègiques: la selecció i implantació d’un nou programa de gestió comptable, la implantació d’un nou sistema intel·ligent de telefonia i la reforma de les infraestructures tecnològiques de la patronal.1. El nou programa de gestió comptable havia d’estar connectat a la base de dades de la Cecot i havia de per-metre’n la interactuació en tots dos sentits. La base de dades generava informació que el programa comptable incorporava de forma automàtica (per exemple, el càlcul de les meritacions de quotes mensualment o la genera-ció de les remeses bancàries de quotes) i la informació comptable era consultable des de la base de dades (per exemple, l’existència d’impagats d’un soci). Inicialment es va apostar per l’eina simple de comptabilitat, però un cop estabilitzada la base dels sistemes i avesat el personal a la nova forma de gestió, es va fer el salt a l’ERP2.2. El sistema de telefonia havia de ser suficientment potent com per atendre més de 500 trucades al dia i les seves derivacions a les unitats de servei de la patronal, així com suficientment obert com per permetre la integració amb la nostra base de dades. Un gran avenç per a nosaltres en aquell moment va ser la interconnexió entre la base de dades dels socis i la telefonia, que ens permetia conèixer i tenir a l’abast la fitxa del soci que trucava3.3. Des del punt de vista estructural, es va apostar per la reforma integral del cablejat i de tots els ordinadors de sobretaula. Ens vam decidir per un cablejat estructurat a 100 Mb, unes bases de dades d’MS SQL SERVER i l’última tecnologia en servidors. L’aposta de la patronal per la innovació i la tecnologia va ser forta. A principis del segle XXI, doncs, ens trobem amb la base del sistema d’informació patronal definida i implan-tada: una base de dades potent amb un sistema de gestió comptable robust i una atenció telefònica excel·lent. A partir d’aquí, només ens quedava créixer. I així va ser. Val la pena ressaltar alguns temes que, a la llum de l’experiència d’aquests anys, hem après:Al si de la comissió que va impulsar el canvi va néixer la figura del responsable de Sistemes d’Informació. El responsable comptable d’aquell final de segle es va transformar en l’home “SÍ”. Tant per les seves sigles com per la necessitat de respondre sempre SÍ a tot allò que se li plantejava. I això és així i ha de ser així. El respon- Pa

ssa

a la

pàg

ina

segü

ent

6

ceco

tnò

mic

38

cec

ot la teoria, apareix en infinitat de llibres. Però cap llibre ens

ensenya la pràctica, el dia a dia d’una SI-Empresa. Això només es pot conèixer per mitjà de la pràctica diària. Coneguem la pràctica a la Cecot: l’estructura dels Sistemes d’Informació.1. SIC: el Sistema d’Informació Corporatiu. Desenvolu-pat a mida sobre una estructura d’SQL Server, té com a objectiu estratègic esdevenir el nostre CRM. Inclou totes les empreses i totes les persones de les empreses sòcies que poden relacionar-se amb la patronal. Recull totes les interaccions que es fan: consultes, serveis, assistència a actes, comunicacions, etc., així com tota la informa-ció necessària per a la facturació de quotes o serveis, la

comunicació via correu electrònic, telèfon, fax o correu ordinari.2. TI: la Telefonia Intel·ligent. El siste-ma telefònic de la patronal es fona-menta en la filosofia de Call Center i garanteix que les comunicacions telefòniques siguin excel·lents. La TI ens ha aportat estabilitat al sistema de comunicacions i ha permès ges-tionar volums entrants de més de 500 trucades diàries. La derivació

de les trucades entrants es fa sobre rutes predefinides o grups d’atenció a l’usuari. Amb aquesta tecnologia tenim coneixement de les trucades perdudes, de les rutes més saturades, es controlen les bústies de veu i es coneix l’estat de cada operador, de manera que s’agilita al màxim la gestió de l’operadora.3. ERP: el Sistema de gestió planificada de l’administra-ció econòmica i financera. Inicialment, com recordareu, només es va treballar comptablement i financerament la informació. Amb la incorporació de l’ERP ha estat possible assolir un grau d’automatització extraordinari de la gestió interna que ha permès gestionar eficientment més d’una trentena de comptabilitats de gremis i fundacions priva-des. Per exemple, en aquests moments, les comandes de factures rebudes s’autoritzen via correu electrònic (ja sigui per ordinador o mitjançant el mòbil) i entren al sistema ja validades o es comptabilitzen de forma automàtica les quotes meritades i cobrades. L’operador comptable

nuament. No és un fi en si mateix. És un procés. Quan implantem eines per gestionar la informació estem canviant la filosofia de tre-ball. Tot procés de canvi ha d’anar acompanyat d’una gestió efectiva del canvi que passa per la gestió dels recursos humans: la seva preparació, formació, implicació i identificació amb el projecte han de ser inqüestionables. El triomf del canvi passa pel canvi de xip. El que dèiem abans: “estem ju-gant a pàdel… ja no és tennis”. No podem continuar gestionant les incidències de la mateixa ma-nera que abans. Cal tenir un SI-Thinking, un SI-Manufacturing i un SI-feeling. Tots coneixem perfectament

sable de Sistemes d’Informació ha de ser capaç de donar respostes a les necessitats plantejades per l’organització amb les estructures de les bases de dades definides. És com l’home Obama: sempre respon yes, we can. Tot ha de ser possible i, si hi ha alguna cosa que no ho és, vol dir que l’anàlisi de partida no està ben fet.Practicar Sistemes d’Informació és un exercici constant. Com dèiem al principi, és una cursa de fons. Amb una particularitat: saps quan comences, però no quan acabes. No és un viatge. És el camí. A partir del moment zero tot es defineix i es pensa al voltant del sistema d’informació amb l’objectiu d’incrementar més l’eficiència de les dades i amb l’aspiració de generar un coneixement del negoci acurat i eficaç.En el moment en què s’inicia el canvi tecnològic, s’està iniciant un altre canvi més profund que no s’ha d’obviar. S´ha de controlar, potenciar i estimular. És el canvi de les persones. Tinc una cosa clara a hores d’ara: si no hi ha canvi en la forma de pensar, en la forma de fer les coses que fan les persones en el seu dia a dia, el canvi tecnològic dins l’organització no té l’èxit garantit. Implantar Sistemes d’Informació a l’organització implica molt més que definir i implementar un nou sistema in-formàtic, un nou programa comptable o un nou sistema telefònic. Implica un canvi profund que afecta les perso-nes, els procediments i l’entorn. Per il·lustrar-ho amb un exemple és com el jugador professional de tennis que decideix un bon dia jugar a pàdel. Si vol jugar a pàdel amb les mateixes estratègies del tennis té un problema. Tot i que tots dos parteixen de la mateixa filosofia, no són iguals! El mateix passa amb una empresa el dia després de decidir implantar Sistemes d’Informació. Cal fer un canvi radical en tots els sentits. Si no, ens trobarem que el nostre equip, els procediments i l’entorn no entenen res de res: continuarem treballant de la mateixa manera que fèiem fins ara, però, això sí: amb la sensació que l’únic que hem fet és “canviar el programa”.A la Cecot el canvi va començar ara fa deu anys i no hem parat. Continuem practicant sistemes d’informació contí-

Cecot va començar la seva aventura amb els sistemes d’informació fa més de 10 anys

INFORMACIÓ DE GESTIÓ

ADMINSTRACIÓ

ComunicacionsEines de col.laboració

IntranetPortal de l’empleatGestió del coneixement

DISSENYIntel.ligència competitiva

Disseny assistitCaptació d’ideesTest de producte

Simulacions

OPERACIONSERPSCM

Mercats digitalsRobotització de

fàbriquesGestió de xarxes

CLIENTSCatàlegs digitals

Organització de l’ofertaInformació de valor afegit

Comerç electrònic

PersonalitzacióCRMC

AD

EN

A

PR

IMÀ

RIA

CA

DE

NA

SE

CU

ND

ÀR

IA RECURSOS HUMANS

COMPATIBILITAT I FINANCES

Informació en temps real

Presentació d’imposto

Gestió de competènciesBorsa de treballTeletreballFormació a distancia

s

IMPACTE DE LES TIC A LES CADENES DE VALOR DE L'EMPRESA1

Figura 1

Ve

de la

pàg

ina

ante

rior

7

ceco

tnò

mic

38

cec

ot

només ha d’esperar rebre la factura per transformar l’al-barà en comanda, la comanda en factura i la factura en assentament automàtic. A més a més, amb l’estructura de costos actual, la imputació a centres de cost i a unitats de negoci és molt àgil. El sistema ERP permet extreure informació en línia i pintar-la en qualsevol programa de gestió (Excel o Access).4. SIG: el sistema d’informació de la Gestió. Sota el paraigua d’aquest sistema pengen la resta de sistemes de la gestió. Els propis de les unitats de negoci i els propis de la patronal que utilitzen totes les unitats.a. Sistemes Propis de les Unitats de Negoci: i. Gestió de Formació: gestiona cursos, alumnes, ex-alumnes, plans formatius subvencionats, formació privada. Estem gestionant més de 5.000 cursos i més de 15.000 alumnes l’any. ii. Gestió de la Borsa de Treball: gestióona ofertes i demandes de treball i currículums. iii. Gestió de Projectes: gestió de projectes per fases.b. Sistemes de Gestió de Suport Intern: i. Gestió de Personal: gestiona altes i baixes del personal de la patronal, tipus de contracte, venciments, formació interna, retribució, etc. ii. Gestió d’Ubicacions: gestiona sales de reunions, aules de formació i recursos susceptibles de ser utilitzats a les ubicacions (pantalles de projecció, ordinadors portàtils, connexions a Internet, etc.). iii. Gestió de Comunicacions: gestiona les comunicacions amb els associats així com la confecció personalitzada de les circulars. iv. Gestió d’Enquestes: gestiona enquestes d’opinió

sobre temes en concret de la patronal o dels clubs. v. Gestió de Justificacions Econòmiques: vincula els sistemes de formació i de projectes amb els econòmics financers per tal de facilitar la gestió administrativa i eco-nòmica de les subvencions. vi. Gestió de Workflows: ens permet gestionar la informació d’indicadors de gestió entre el personal. Es generen també avisos que faciliten la feina que funciona per dates.

Transferir el coneixement Després de l’experiència d’implantar amb èxit els sis-temes d’informació, la Cecot ha continuat desenvolupant el seu model de funcionament. L’any 2007, per mitjà de la Fundació Cecot Innovació, es va començar a transformar allò que havia estat un projecte intern en un servei extern. Aquesta transformació va arribar al seu punt d’ebullició quan al gener de 2008 la patronal gaditana va contractar la Fundació Cecot Innovació perquè que els transferís part del sistema que havia desenvolupat Cecot, cosa que convertia l’eina d'ús intern en una eina que podia servir també per ajudar a millorar altres organitzacions. El projecte que va finalitzar el mes de juliol de 2009 ha estat un procés ambiciós, ja que es tractava de transferir uns sistemes d’informació (programari), però també la filosofia de treball que va fer que ens desicidíssim a desenvolupar-los. La primera part, la programació, va ser sens dubte el més fàcil; la segona part, la forma de treballar, està sent per als professionals que treballen a la Confederació d’Empresaris de Cadis el nou repte que cal superar. Pa

ssa

a la

pàg

ina

segü

ent

8

ceco

tnò

mic

38

cec

ot

L'article que precedeix aquesta Opinió, elaborat per Juanjo Albericio i Abraham Arcos, director de Serveis de Gestió i Suport Intern de la Cecot i director de la Fundació Cecot-Innovació,

respectivament, reflecteix el resultat del que ha realitzat la Cecot en matèria de Sistemes d'Informació (SI) durant els últims 10 anys. M’omple de satisfacció col·laborar amb la Patronal Innovadora en els seus projectes TIC, per això, vull donar les gràcies per l’oportunitat que representa escriure aquestes línies i aprofitar per felicitar tota l'organització pels èxits assolits i pels que de ben segur han de venir. Recordo el moment en què el secretari general i els directius de la Cecot van decidir entrar en la nova visió del tractament de la informació, que aleshores es ges-tionava de forma individual i en el nivell de l'ofimàtica (Excel i Access). Va ser una decisió estratègica important. Mirant amb la perspectiva del temps, va ser pionera, amb una forta empenta per gestionar el canvi i una inversió important. Era justament l'any 1999, tres anys després de l'aparició d'Internet (Infovia de Telefónica, febrer 1996). El projecte de la Cecot era innovador en diversos sentits, fixava el soci com a client de l'organit-zació, establia la necessitat de gestionar la informació de tots els departaments i d'accedir on-line i integrava la telefonia intel·ligent al SI corporatiu. Per part meva, aportava experiència en grans SI.

Fruit d'aquesta primera decisió estratègica en SI i d'una segona referida als sistemes informàtics que li donen suport, la Cecot se situa com una organització empresarial que gestiona la informació de forma eficient. En aquests moments el SI de la Cecot desperta l'interès d’altres organitzacions empresarials tant nacionals com estrangeres, i ja s'ha materialitzat alguna transferència tecnològica. Cada vegada més, les organitzacions necessiten disposar de més informació més ràpidament per a la presa de decisions, per als seus processos habituals o bé per emprendre accions ràpides d'adaptació al mercat o a la nova legislació, així com també per a nous processos innovadors. Així doncs, no descobrirem la necessitat que representa per a una organització el fet de disposar d'un bon SI: és ni més ni menys que la seva columna vertebral. Les dades, una vegada estructurades i associades a un concepte, es converteixen en informació. La in-formació associada a un context i a una experiència es converteix en coneixement. Finalment, el coneixement associat a una organització i a una sèrie de capacitats organitzatives es converteix en Capital Intel·lectual. I això és el que avui podem veure a la Cecot: un capital intel·lectual extraordinari que garanteix que la Cecot continuï sent pionera i referent en el món patronal. La Cecot segueix invertint en el seu SI. Últimament s'ha posat en funcionament un projecte innovador, com és “e-notificacions”. Fa un any es va donar resposta a un registre amb signatura electrònica (REA per a les empreses de la construcció). Actualment s'està treballant en el projecte de remodelació del web corporatiu i es mantenen en espera altres projectes innovadors. Les empreses associades a la Cecot haurien d'aprofitar el seu coneixement; de vegades no ens adonem que les solucions per ser més competitius es troben a prop nostre.

L'O

PIN

IÓ

Un camí per disposar de Capital Intel·lectual

Jaume PallerolsAssessor Tecnològic de la Cecot

El futur La Cecot continua, però, treballant en l’evolució i la constant actualització del sistemes d’informació sobre els quals es recolza. Amb paraules de Juan José Albericio, Director de l’Àrea de Serveis de Gestió i Suport Intern de la Cecot: “El projecte que va començar fa 10 anys és una carrera de fons, en la qual l’important no és tant ser el més ràpid sinó saber mantenir el ritme. Com que les necessitats canvien, els nostres sistemes són vius i els hem de millorar de forma contínua”. A més, la Fundació Cecot Innovació aprofita aquest coneixement que es genera de forma contínua en el si de la Cecot per oferir-lo a altres entitats i, fins i tot, empreses. Segons comenta Abraham Arcos, Director de la Fundació Cecot Innovació, “el grau d’especialització que hem adquirit en sistemes d’informació ens ha permès posicionar-nos com a assessors experts en aquest àmbit, fet que ens ha

permès ajudar en els seus processos d’evolució de sistemes tant a entitats com a empreses”. L’exemple de la Cecot ens posa sobre la taula el fet que l’èxit dels projectes que duen a terme les organitzacions està directament relacionat amb l’esforç i el compromís dels professionals que hi participen. Per a aquells professionals que estiguin pensant en dur a terme un projecte semblant a les seves organitzacions, els desitgem molt bona sort i bona feina!

Notes:

1. Font: Eines de Digitalització de l’empresa. CIDEM.

2. Si voleu més informació, podeu consultar a Internet “Kriter, Casos de

Éxito Cecot”. http://www.kriter.net/categoria/es/casos-de-exito/22/

3. Si voleu més informació, podeu consultar a Internet “Logic Phone, Casos de

Éxito Cecot”. http://www.logic-phone.com/Prod_01_EXPCecot_01.htm

Ve

de la

pàg

ina

ante

rior

9

ceco

tnò

mic

38

cec

ot

10

ceco

tnò

mic

38

CEC

OT

FLA

SHce

cot

rior, dos premis a projectes de Programes de Qualificació Professional Inicial promoguts pel Consell de la Formació Professional, un premi de cultura emprenedora de grau mig i un de grau superior, tots dos promo-guts per Foment de Terrassa. I, finalment, com a novetat d’aquest any, s’ha atorgat un premi a la Creativitat Artística. Antoni Abad, president de la Cecot, va afirmar que la Formació Professional, atès l’actual context d’educació europeu, és una opció de futur per als nostres joves i va afegir que és “és important recuperar actituds i valors com l’esforç, la constància, la perseverança i l’esperit de superació en el treball”.

La quarta edició dels premis als Nous Pro-fessionals va comptar amb la participació de 600 alumnes de Formació Professional de la província de Barcelona i 58 centres formatius. L’acte, celebrat als jardins i zona exterior del recinte de la Cecot, va comptar amb l’assis-tència de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i del Secretari d’Indústria, Antoni Soy, i amb la presència del conseller d’Educació, Ernest Maragall. Es van lliurar un total de nou pre-mis amb dotacions d’entre 600 € i 800 €, distribuïts de la manera següent: dos premis a projectes de cicles formatius de grau mig, dos premis de cicles formatius de grau supe-

L’FP, opció de futur en el nou context econòmic

q

11

ceco

tnò

mic

38

CEC

OT

CLU

B D

EL L

ECT

OR

La r

eco

man

aci

ó d

e C

eco

tnò

mic

El Club Cecot de Màrqueting i Vendes va néixer amb la voluntat de promoure que les empreses s'orientin al mercat, tot donant a conèixer el màr-queting com a línia estratègica amb l'objectiu de vendre més. Està orientat als professionals de la gerència i dels departaments de màrqueting i als comercials de les empreses associades, per tal d'oferir-los un espai de relació i de coneixement de nous mètodes de gestió i de bones pràctiques. Els seus objectius són consolidar els coneixements de màrqueting i vendes dels professionals de les empreses associades de forma molt pràctica, real i amena; promoure l'intercanvi d'experiències i de bones pràctiques en relació amb el màrqueting i la comercialització; i fomentar la interrelació personal i de negoci entre els seus membres. Entre els últims actes realitzats pel Club, destaca la sessió del passat mes de juny “Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem...”, que van protagonit-zar Rosaura Alastruey, directora de ProyectosTIC.com, i Santi Rius, gerent de la Fundació Privada Terrassa.net.

La Cecot organitza un any més la Nit de l’Empresari amb motiu del lliurament dels Reconeixements Cecot 2009 al Progrés Em-presarial. Enguany, 15a edició, la Nit coin-cideix amb una especial context econòmic caracteritzat pel canvi. És per això que sota el lema “Reimpulsem”, la Cecot vol posar de manifest que amb noves actituds, i re-plantejant, reinventant i redefinint, que l’empresariat és capaç de tornar a impulsar l’economia. L’acte tindrà lloc al Recinte Firal de Terrassa, divendres 30 d’octubre, a les 20 hores (Reserves 902 930 155).

Noms Propis

Jordi Martí de Conejeros s’incorpora a la Cecot per liderar la Unitat de Projectes In-ternacionals que englobarà la gestió d'ajuts, subvencions i licitacions i que es gestionarà des de la Fundació Cecot Innovació. Llicenci-at en Ciències Polítiques i de l'Administració, amb un màster en relacions internacionals, Martí ha estat un any treballant a la Dele-gació de Washington d’ACC10 en temes de contractació pública internacional.

Jordi MartíCap de la Unitat de Projectes Internacionals

q

qq

Màrqueting, línia estratègica per vendre més

La Nit de l’Empresari 09

El Cecotnòmic ja té edició digital; connecteu-vos-hi!www.cecotnomic.cat

12

ceco

tnò

mic

38

CEC

OT

q

qAcord amb Vueling

Injectant confiança a l’economia

canvis de data i hora de vol sense costos. A més, els socis poden convertir l'import de les reserves en punts del programa de fide-lització Punt, o bé d'Iberia Plus, i comptaran amb un servei d'atenció telefònica exclusiu per a professionals, el 902 49 55 49. Vueling incrementarà les freqüències dels seus vols en les rutes de negoci de cara a la temporada d'hivern, com la de Barcelona-Madrid, que comptarà amb fins a 12 vols diaris en cada sentit. També s'ampliaran freqüències en els vols des de Barcelona a París i Sevilla, amb 7 diaris, Bilbao amb 5 i Roma amb 4.

Vueling, l'aerolínia líder a l'aeroport de Bar-celona, ha arribat a un acord de col·laboració amb la patronal catalana Cecot en línia amb la seva estratègia d'apropar-se al passatger de negocis. Els presidents de Vueling, Josep Piqué, i de la Cecot, Antoni Abad, van firmar el conveni el passat 7 d’octubre. A través del conveni, els socis de la Cecot comptaran amb una sèrie d'avantatges, entre els quals destaquen un 10% de descompte en els vols de l'aerolínia, promocions exclusives per a empreses i professionals per assistir a fires i congressos i accés a la tarifa Flex, que permet

Des de BANC es posa en marxa el Progra-ma Injectem confiança en l’economia amb els objectius d’identificar i activar inversors privats per millorar el finançament de les empreses innovadores, injectar un missatge positiu a l’emprenedoria i utilitzar mecanis-mes de networking per tal d’establir cercles de confiança entre els inversors. L’actual con-text econòmic evidencia i posa en valor la necessitat de finançament propi que tenen les empreses. La conjuntura actual dificul-ta l’accés al finançament al mateix temps que atorga al capital un rol principal, des de l’aportació de fons a les empreses fins al missatge de confiança que transmet, a l’hora d’aconseguir finançament bancari, molt se-lectiu en aquets moments. Durant el 2009 la xarxa BANC ha detectat un augment, de fins al 40%, d’emprenedors demandant capital privat, davant les grans dificultats que tenen a l’hora d’accedir al finançament bancari. Els business angels ofereixen a les empreses “ca-pital intel·ligent”, aportant no només diners sinó també coneixements tècnics, xarxa de contactes i experiència.

13

ceco

tnò

mic

38

IN

TER

NA

CIO

NA

LIT

ZA

CIÓ

CIN

C C

ÈNT

IMS

Encara queden emprenedors

L’afany emprenedor continua ben viu. I no fem volar coloms, sinó que es tracta d’una data objectiva. És estimulant comprovar que la iniciativa i l’afany emprenedor continuen

vius, tot i l’època de turbulències econòmiques i crisis empresarials, malauradament notícia freqüent aquest any. Les dades publicades pel Centro de Procesos Estadísticos del Colegio Nacional de Registradores mostren que, en el primer semestre de l’any actual, s’han constituït 43.131 societats mercantils a Espanya. És un fet rellevant, tot i que, en comparació amb l’any anterior, hi ha hagut un descens del 31%, però cal ressaltar que en un entorn aparentment tan poc favorable s’hagi produït un nombre tan elevat de formació d’estructures jurídiques que ser-veixen de suport a les activitats empresarials. I això que, a l’hora de posar en marxa un negoci, hi ha entrebancs

que es mantenen: per constituir una pime a Espanya es tarden entre 20 i 40 dies, més del doble que a França, per exemple, que ha creat una finestreta única per facilitar els tràmits de creació d’una nova empresa. De totes maneres, els francesos no arriben a la immediatesa de Nova York, on és possible crear negocis en 24 hores, un model que estan intentant copiar a Andalusia, per exemple. Per cert, es pot registrar una nova societat al Regne Unit amb 23 euros, segons dades del Departament de Negocis de Londres. A Espanya costa bastant més: uns 750 euros i 4.000 euros més de capital social per poder-se constituir com a societat limitada. Diuen alguns experts en regis-tres mercantils, però, que si el termini per constituir una societat aquí és més llarg que en altres països, el procés al nostre país és més segur.

Recuperació lentaDesprés de més de dos anys de crisi finan-cera global i de la major recessió des dels anys trenta del segle passat, comencen a aparèixer els primers senyals que el pitjor ja pot haver quedat enrere. El retorn a la normalitat, però, encara queda lluny. Una de les raons que fan témer que la recuperació serà lenta és la necessària recomposició dels balanços dels consumidors i de les empreses. Aquestes últimes, a més de la necessitat

d’adaptar els balanços a la situació actual, s’han d’enfrontar amb unes condicions de finançament més complicades.

Les primes de risc es van relaxant a poc a poc, però la sensibilitat dels inversors trigarà a apaivagar-se i, fins i tot quan l’economia mundial consolidi la recuperació, no cal esperar que les primes de risc assoleixin els nivells anòmalament baixos del 2006. L’inversor, privat o institucional, serà molt

més selectiu per tipus d’actiu o per emissor. La conscienciació sobre el risc de liquiditat serà molt més gran. La prevenció davant de la innovació financera o dels actius complexos en dificultarà la col·locació. L’escalada del deute del sector públic i les dificultats per reduir els dèficits fiscals en un context de recuperació lenta poden endurir les condicions financeres per al conjunt dels agents econòmics.

13Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futur

producte interior brut (PIB)PIB Catalunya -3,3 (1T'09) -3,7 (2T'09) decreixementPIB Espanya -2,9 (1T'09) -4,2 (2T'09) lleuger creixementPIB Eurozona -3,2 (1T'09) -4,7 (2T'09) decreixementInflacióCatalunya 0,4 (abril) 0,4 (2T'09) estableEspanya -0,4 (abril) -0,7 (2T'09) lleuger decreixementEurozona -0,4 (abril) 0,2 (2T'09) creixementDesocupacióCatalunya 16,6 % (abril) 14 % (2T'09) lleuger decreixementEspanya 17,4 %(1T'09) 17,9 % (2T'09) lleuger creixementEurozona 9 % (1T'09) 9,3 % (2T'09) lleuger creixementEstats Units 8,5 % (1T'09) 9,3 % (2T'09) creixementÍndex de confiançaEspanya 50,1 (1T'09) -27,6 (2T'09) decreixementEurozona 67,2 (1T'09) -27,9 (2T'09) decreixementEstats Units 25 (1T'09) 48,3 (2T'09) creixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,29 (maig) 1,36 (setembre) lleuger creixementTipus d’interès de l’eurozona 1,1 (maig) 1,3 (setembre) lleuger creixementTipus d’interès dels Estats Units 0,3 (maig) 0,8 (setembre) creixement

Fonts consultades: BCE, FED, Eurostat, INE, Idescat & The Conference Board.

14

ceco

tnò

mic

38

IN

TER

NA

CIO

NA

LIT

ZA

CIÓ

Hi ha empresaris que estan convençuts que només per donar-se d’alta a Internet ja tenen assegurada la seva presència a la xarxa i que amb la creació d’una pàgina web ja s’han

assegurat la presència internacional de la seva empresa. El problema és que moltes vegades no coneixem tot el potencial de comunicació que representa Internet ni sabem com utilitzar correctament totes les seves eines. Molta gent utilitza habitualment el correu electrònic, sap què és una pàgina web i coneix una mica les pos-sibilitats del comerç electrònic, però n’hi ha menys que coneguin realment les possibilitats d’interacció que la xarxa els ofereix. Internet ha evolucionat al llarg dels anys, i del web on penjàvem informació i esperàvem que algú el llegís hem passat a l’anomenat web 2.0 o web social, o sigui, el web de la interacció i la comunicació, el web dels blocs i les xarxes socials. Aquesta interactivitat ens permet conèixer en qualsevol moment les necessitats dels nostres clients potencials, saber què opinen del mercat o dels nostres productes i serveis, o esbrinar quins canvis hi hauríem de fer. Les empreses han de preparar-se per poder utilitzar a fons totes aquestes noves oportunitats que els ofereix la xarxa i per això els cal disposar d’alguna persona que en sigui coneixedora i ajudi a preparar els continguts per difondre’ls en aquests nous mitjans. Aquesta persona haurà de responsabilitzar-se de la imatge de l’empresa a Internet i s’encarregarà d’interactuar i gestionar els continguts i comentaris vinculats a les xarxes socials i professionals on

la nostra empresa decideixi tenir presència. El nom que rep aquest nou responsable és el de Community Mana-ger, ja que serà el responsable de gestionar la comunitat d’usuaris vinculats a la nostra marca, productes o serveis. És una mena de director de comunicació que pot parlar directament amb els nostres clients o consumidors, que fa de nexe entre els clients i l’empresa, i que ha d’estar contínuament informat d’allò que es diu de l’empresa i del sector a les diferents xarxes socials per tal de comunicar-ho immediatament als diferents responsables de l’empresa. Com diu Santi Rius i Casas, assessor de màrqueting en línia de la Cecot, "les xarxes socials com el Facebook, el Twitter, el LinkedIn o el Xing són només alguns dels noms més coneguts, però són tants que suposen la punta de l’iceberg d’un autèntic fenomen de la comunicació global. I les empreses han de començar a preparar-se per aprofitar els avantatges que aquestes eines els poden aportar". Actualment, els consumidors ja no accepten una co-municació unidireccional, volen establir converses cara a cara amb les empreses i, en aquest sentit, el web social permet que les empreses creïn la seva identitat digital en un marc que permeti la interacció amb els seus clients o potencials consumidors. Aquesta presència de l’empresa en el web social implica una nova cultura corporativa per a la nostra empresa i l’acceptació de la participació dels clients o consumidors en el desenvolupament dels nostres productes mitjançant plataformes que els permetin no només opinar sinó, fins i tot, col·laborar en el procés de creació. Hi ha empreses, com Apple o Dell, que ja han utilitzat l’opinió dels seus clients

Les empreses que vulguin accedir a nous mercats tenen en les xarxes socials un bon aliat, ja que aquestes ofereixen moltes oportunitats que s’han de saber aprofitar a fons. Per això, cal que l’empresa es prepari per saber-les aprofitar, potser amb l’ajuda d’alguna persona que en sigui coneixedora i prepari els continguts per difondre’ls en aquests nous mitjans. La presència de l’empresa en el web social implica una nova cultura corporativa i l’acceptació de la participació dels clients o consumidors en el desenvolupament dels productes.

GLO

BA

LIT

ZA

CIÓ

14

Les xarxes socials i la internacionalització

15

ceco

tnò

mic

38

IN

TER

NA

CIO

NA

LIT

ZA

CIÓ

per obtenir un gran nombre d’idees i propostes d’un nou producte abans de llançar-lo al mercat. Aquesta tècnica es denomina “crowdsourcing” i explota la creativitat i la innovació dels usuaris d’una forma lliure i dinàmica que pot ajudar les empreses a reduir el cicle de desenvolupament dels seus productes. Les xarxes socials posicionen la nostra empresa en un entorn en què l’accés al talent és global i automàtic, de manera que els contactes augmenten exponencialment mentre amplien el rol, normalment passiu, del consumidor i l’adjunten, per tant, amb el de productor d’informació o de coneixement. Així neix una nova figura que deno-minarem prosumer. Aquest prosumer és un consumidor que participa activament en la concepció d’un producte o servei i que farà que el procés de gestació de les idees a les empreses canviï del model vertical, en què les idees anaven de baix a dalt i era el directiu qui decidia si eren bones o no, a un model horitzontal, més basat en un model col·laboratiu obert. Avui dia no hi ha cap departament d’R+D+i intern de cap empresa que pugui aportar tantes idees com les que es generen actualment a les xarxes socials. Les xarxes socials comportaran canvis, però també beneficis per a les empreses que sàpiguen utilitzar-les, ja que permeten que els seus usuaris es trobin, comparteixin coneixements i es mobilitzin de forma molt ràpida. Les fórmules tradicionals d’establir contactes (networking) es veuran afectades per l’ús de les xarxes socials, ja que el seu ús permet seleccionar, amb precisió, aquells contactes

que més ens poden interessar, dins d’un immens nombre d’usuaris connectats a tot el món. Aquesta utilitat ens pot servir per trobar perfils de persones que ens interessin per al departament de personal o per detectar i captar talents que siguin necessaris per a l’empresa. Un avantatge clar de les xarxes socials és la disminució de costos, fet que les fa especialment interessants per a les

Facebook i altres xarxes

El Facebook té 300 milions d’usuaris actius a tot el món, més de 400.000 dels quals són espanyols. Les xarxes socials són utilitzades majoritàriament per gent jove, tot i que està creixent la franja entre els 25 i els 35 anys. El nivell d’ingressos és mitjà-alt en general.Per això, el Facebook pot ser útil principalment per a em-preses que es vulguin relacionar amb una audiència jove i dinàmica que estigui disposada a conversar i a utilitzar les eines i el llenguatge d’aquest mitjà, i on realment tingui quelcom a dir i vulgui mantenir una relació més personal amb els seus clients.Soloraf és una pime que ven tomàquets raf per Internet i que utilitza el Twitter i el Facebook per comunicar-se amb els seus clients i per crear agrupacions d’usuaris i afeccionats al seu producte.Munich és una empresa de sabatilles d’esport que utilitza el Twitter, el Facebook, el LinkedIn i els blocs per crear comunitats d’usuaris i per fer proves d’acceptació de nous productes i dissenys abans de produir-los.

Pass

a a

la p

àgin

a se

güen

t

16

ceco

tnò

mic

38

IN

TER

NA

CIO

NA

LIT

ZA

CIÓ

empreses amb pocs recursos. Comencem dient que l’ús de les xarxes socials és gratuït, si bé els resultats que en podem obtenir seran proporcionals als temps que invertim comunicant què fem, com ho fem i fent un seguiment d’allò que altres usuaris comenten sobre nosaltres. Les accions de màrqueting i de publicitat que fem a les xarxes poden ser molt més efectives que en altres suports, especialment gràcies al “boca-orella” que pot arribar a entendre’s fins assolir el denominat “màrqueting viral”, que és el que es difon exponencialment mitjançant les xarxes socials. A les xarxes socials els usuaris acostumen a opinar sobre els seus gustos i preferències i això ens permet inserir publicitat en el moment més propici per a la venda del nostre producte o servei. Si la nostra empresa desitja obrir-se a nous mercats podem començar fent ús de les xarxes socials per crear petites comunitats de clients reals o potencials interes-sats en el nostre producte o servei i, mitjançant accions de màrqueting viral, podem anar augmentant a poc a poc aquestes comunitats. A més, podrem fer proves de productes amb aquests usuaris, saber-ne la seva opinió, conèixer millor el seu mercat, saber quins gustos o ne-cessitats tenen, aprendre les diferències culturals o socials que poden afectar l’èxit del nostre producte, etc. Una acció molt senzilla, però efectiva, per entrar als nous mercats internacionals, és donar-nos d’alta a comunitats d’usuaris ja consolidades i a comunitats que puguem considerar com a objectius per al nostre producte o servei, i fer-los conèixer la nostra oferta o aconseguir informació privilegiada d’aquests mercats. Per exemple, accedir a una comunitat com “I love jesus”, amb més d’un

milió d’usuaris, pot ser molt interessant per a algú que vol comercialitzar productes relacionats amb la religió; o entrar a la comunitat “I love my dog” pot ser interessant per a qui desitgi comercialitzar productes per a gossos; entrar a la comunitat “internet marketing indonesia” ho pot ser per a qui està interessat en accions de màrqueting en aquest país asiàtic; o a la comunitat “Tandpleje over sygesikringen i Danmark” per a qui es vol posar en contacte amb persones interessades en temes odontològics de Di-namarca, per citar uns quants exemples ben diferents.El cas és que les empreses ens haurem d’anar aclimatant a aquests canvis estructurals, organitzatius, tecnològics i culturals, i cal que afrontem aquest procés amb un enfo-cament experimental en què els canvis siguin considerats prototips, que ens proporcionen experiències de les quals hem d’aprendre, i que ens permetin introduir millores contínues en els nostres processos. I tot això sense oblidar-nos que moltes vegades l’èxit de les accions que fem a Internet ha d’estar recolzat per les accions que fem en el món real. Això és el que es coneix com a blended màrqueting, una barreja d’eines en línia i fora de línia que garanteixen que també arribem a sectors socials que potser no tenen accés a Internet.Internet avui ja ens permet estar presents a qualsevol lloc del món i per això és igual si som grans o petits, el pro-blema és si la nostra veu s’escoltarà allà on ens interessa i si els usuaris potencials la podran sentir en els mitjans on estan acostumats a comunicar-se i a interactuar. I us puc assegurar que, si la nostra empresa no té una estratègia de presència a les xarxes socials, aquest objectiu no el podrem assolir.

Ve

de la

pàg

ina

ante

rior

17

ceco

tnò

mic

38

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

Sage és el proveïdor líder mundial en desenvolupament de solucions i serveis de gestió empresarial per a empreses.

Sage, l’experiència del client en el centre del negoci

El nostre negoci a Espanya A Espanya, Sage és l’empresa líder en el desenvolupament i la comercialització de solucions i serveis de gestió per a empreses, despatxos professionals i administracions públi-ques, amb independència de la mida i el sector de l’activitat. Amb 1.500 empleats en 27 delegacions, l’empresa compta amb més de 339.000 clients, 150.000 dels quals amb contracte de serveis.Actualment Sage està dividida en tres grans divisions: la División Gran Empresa, la División Mediana Empresa i la División Pequeña Empresa. D’aquesta manera, l’empresa pot garantir als seus clients una atenció personalitzada segons les necessitats pròpies de cadascun d'ells i, a més, treure el màxim profit i rendibilitat als serveis que dóna.

División Gran Empresa: aquesta divisió està dissenyada per oferir a les grans firmes la possibilitat de rendibilitzar els seus negocis al màxim. Sage gran empresa ofereix una cartera de solucions de gestió avançades, ERP, CRM, treso-reria, etc., que ajuden les empreses a respondre de forma ràpida als canvis de mercat i a potenciar l’ús dels recursos d’una manera més àgil amb l’objectiu d’aconseguir un major rendiment de negoci i més avantatge competitiu.

División Mediana Empresa: amb més de tres dècades d’experiència, aquesta divisió de Sage ofereix solucions de gestió globals per satisfer totes les necessitats de les petites i mitjanes empreses Aquesta divisió té una gran experiència a l’àrea de les Assessories i Despatxos Professionals, col·lectiu per al qual desenvolupa solucions i serveis específics.

Sage División Pequeña Empresa: la qualitat, senzillesa, adaptabilitat i bons preus de les solucions de gestió han acompanyat les petites empreses espanyoles durant més de 25 anys gràcies a Sage. La División Pequeña Empresa compta amb un ampli ventall de productes dissenyats especialment per ajudar les petites empreses i els autònoms del nostre país a rendibilitzar al màxim els seus negocis, i els fa molt més competitius dins del mercat laboral espanyol.

A més de la gran contribució que aporta al món del software empresarial, Sage és també una empresa com-promesa amb la formació de professionals capaços d’as-sumir els reptes d’aquest món globalitzat i canviant, i una empresa que vol oferir a les petites i mitjanes empreses totes les facilitats per aconseguir un posicionament i un valor afegit en el sector en què treballen.

Per aconseguir aquests reptes, Sage tha posat en marxa dues grans iniciatives:

Sage Contigo és una iniciativa que pretén facilitar als empresaris el fet d’implementar eines que els ajudin a enfortir les seves empreses.

Sage Formación és una iniciativa que pretén oferir cursos de formació especialitzats que ajuden als empresaris a afrontar de forma competitiva els canvis que sorgeixen dia a dia a les seves empreses.

PUBLIREPORTATGE

18

ceco

tnò

mic

38

RH

El concepte de flexiseguretat ens ve de la UE i, bàsicament, el que pretén és assegurar la continuïtat del mercat de treball més que del lloc de treball en si. Per assolir-ho, aquest mo-

del postula que s’ha d’intentar flexibilitzar tant la relació interna empresa-treballador, és a dir, les condicions de treball, com, quan sigui necessari, la mateixa sortida del lloc de treball, però garantint que el treballador acomia-dat pugui recol·locar-se el més aviat possible en aquelles empreses o en aquells sectors que tenen demanda de llocs de treball, per mitjà de cursos de formació o d’allò que podríem anomenar una intermediació àgil en el mercat laboral. Per a aquest concepte, que prové sobretot dels pa-ïsos nòrdics, no hi ha una única via. De fet, la UE n’ha fet un marc general que accentua molt els mecanismes d’intermediació en el mercat de treball i de formació i de recol·locació per fer que el canvi de lloc de treball sigui el més àgil possible, però al mateix temps posant molta atenció als plans socials i dedicant molts recursos a la for-mació per tal d’assolir llocs de treball més qualificats. Aquest és el marc general. A partir d’aquí, cada país ha de trobar la seva via en flexiseguretat, no hi ha una única via. El que ha fet la UE és marcar diferents itineraris a través dels quals cada país, en base a les seves pròpies circumstàncies, pot desenvolupar-la a efectes de trobar la seva pròpia flexiseguretat. Ja hem comentat que normalment s’agafen els països nòrdics com a referència sobre el tema de la flexiseguretat. Suècia i Dinamarca sobretot, però també Holanda, són països que, en principi, segueixen el model d’accentuar menys la seguretat d’un lloc de treball determinat i, en

canvi, assegurar més la permanència del treballador en el mercat laboral. Però hi ha altres països, com és el cas alemany o el pla francès, on es dóna una gran transcen-dència als plans socials per a la recol·locació i la millor formació dels treballadors. Com estem al nostre país? Doncs tenim dèficits en alguns temes. Com afirma Salvador del Rey, soci de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, president del Institut Internacional Cuatrecasas de Estrategia Legal en Recursos Humanos i catedràtic de Dret del Treball, “els problemes vénen principalment perquè a Espanya hem accentuat enormement el tema de la compensació quan s’abandona el lloc de treball, en el moment de l’acomiadament, només en l’aspecte monetari, però no s’han dedicat recursos, siguin públics o privats, als plans socials.” Així, la gran diferència entre el que s’ha fet a Espanya i el que, en principi, promou la UE, i citant les explicacions de Salvador del Rey, “és que aquí s’ha adinerat la sortida i no hem dedicat suficients recursos a allò que és el gran repte: la permanència del treballador en el mercat de treball i, sobretot, que quan aquest treballador perdi el seu lloc de treball tingui l’oportunitat de requalificar-se, d’avançar en la seva carrera professional i en el seu nivell de qualificació per accedir a millors llocs de treball que, en teoria, són els que ens corresponen si el que volem és avançar en el nostre model productiu, si les nostres petites i mitjanes empreses han d’afrontar nous nínxols de mercat.” Paral·lelament, hi ha un tema de gran importància quan parlem de petites empreses: normalment als països que ens serveixen de referència, les petites empreses tenen un sistema més flexible en matèria de relacions laborals

RH

18

La flexiseguretat:la continuïtat del mercat La flexiseguretat es defineix com la combinació de més flexibilitat als contractes i als acomiadaments per a l’empresari amb més seguretat per als treballadors, concretada amb més formació i més ajuts estatals en forma de subsidis d’atur per poder canviar de treball sense traumes.

19

ceco

tnò

mic

38

RH

que les empreses mitjanes i grans. Una vegada més, ens trobem amb un àmbit que a Espanya no s’ha desenvolupat suficientment. Com afirma Salvador del Rey, “el nostre ordenament juridicolaboral, el nostre marc de relacions laborals, fins a cert punt està pensat per a la gran i mitjana empresa i no hi ha un tractament específic que el faci més flexible per a les empreses petites i les microempreses, i és evident que no és el mateix una empresa amb quatre treballadors que una amb 300.” S’ha de profunditzar en aquest tema i la Cecot ja ho va fer fa temps, avançant-se a altres instàncies: s’ha de cuidar l’emprenedor. Com reclama Del Rey, “és més necessari que mai l’elaboració d’una espècie d’estatut de la microempresa. Hem d’elaborar un marc específic per als emprenedors, per a la microempresa, perquè això és el que tindrà una enorme transcendència en el naixement o en el desenvolupament del model productiu. Aquí s’ha d’avançar més perquè de vegades oblidem potenciar els emprenedors a través d’un marc regulador adequat, que encara no tenim”.

Els especialistes reclamen, sobretot, que en els primers anys l’emprenedor tingui un marc legal molt més flexible, de manera que pugui consolidar el seu negoci i no es vegi immers dins l’enorme problemàtica legal i laboral. En molts aspectes, cal anar a models més flexibles. S’ha de buscar un equilibri tenint en compte que proba-blement no serveixen els paràmetres que fins ara han estat regint el nostre marc. I, paral·lelament, s’han d’accentuar els mecanismes d’allò que s’anomena la flexiseguretat interna. Això vol dir que seria més fàcil canviar des de la pròpia empresa el model salarial, canviar el temps de treball, la classificació professional o la mobilitat funcional per tal de prevenir futurs mals majors, com l’acomiadament. Tothom està d’acord que aquest és un tema que s’ha d’elaborar més en les relacions laborals al nostre país. I és cert que manca una mica més d’elaboració per part de l’empresari respecte a la gestió de la flexibilitat quan encara no és necessari acomiadar el treballador. En això, els poders públics haurien d'ajudar perquè ara mateix les empreses ja en tenen prou amb els fet d'intentar sobreviure.

El cas danès

El model de la flexiseguretat, que en aquest moment es troba en ple desenvolupament a la UE, va néixer a Dinamarca, un país on la protecció social té un gran protagonisme. El govern danès va descentralitzar la política d’ocupació laboral i les competències sobre el tema estan localitzades regionalment i local. La política d’ocupació està sustentada sobre tres punts fonamentals: combina un mercat laboral totalment flexible en què es contracta i s’acomiada “sense restriccions”, però que permet un alt nivell de seguretat al treballador, ja que els desocupats tenen dret a uns beneficis socials generosos econòmicament, i, a la vegada, es potencien polítiques actives de treball per tal de garantir que els aturats estiguin disponi-bles per treballar, per mitjà de la continuïtat de la formació i la capacitació professional. Tot això s’assoleix dins d’un clima de diàleg social sòlid i avançat entre els sindicats, que tenen un 80% d’afiliació dels treballadors i els empresaris. L’explicació de la gran taxa d’afiliació danesa als sindicats té molt a veure amb el fet que són els sindicats els qui gestionen l’ocupació, les prestacions d’atur i les pensions, que tenen caràcter privat. L’administració pública no intervé en les negociacions entre sindicats i empresaris. El model danès no compta amb un salari mínim com el que coneixem aquí, però els danesos amb titulació superior disposen d’un sou mínim mensual de 3.810 euros. Per a la resta d’aturats, les prestacions arriben als 2.580 euros al mes durant un màxim de quatre anys. La mobilitat laboral a Dinamarca és tan gran que aquest període no se li esgota a ningú.

20

ceco

tnò

mic

38

EN

TR

EVIS

TA ENT

REV

ISTA

En la competitivitat de les empreses de qualsevol sector productiu és bàsica la implementació de les TIC en els seus negocis, per donar

valor afegit a la seva producció i obrir noves vies de relació amb el client. Paral·lelament, l’actual crisi econòmica ha de servir perquè les empreses es reinventin i aprenguin a superar-se, i disposar d’un sector TIC potent i capdavanter és estratègic per a Catalunya, especialment per a la seva contribució a la modernització i evolució dels sectors industrials, i pel potencial de convertir-se en un motor de creixement econòmic. Són idees de Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, amb qui hem mantingut la següent entrevista.

Què és Barcelona Digital Centre Tecnolò-gic?Barcelona Digital és un centre d’R+D, trans-ferència tecnològica i promoció de la inno-vació, referent per a les empreses TIC. Està especialitzat en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació aplicades als àmbits de la salut, la seguretat i la mobilitat.

Quina és la seva missió?La nostra missió és contribuir al creixement del sector TIC a tot el territori, gràcies a la col·laboració i la complicitat d’altres agents,

centres tecnològics, universitats i col·legis i associacions professionals.

Com procura assolir-la?Mitjançant les nostres activitats, que es basen en l’equilibri entre els serveis d’R+D i els de promoció a la innovació per aconseguir la generació de coneixement i nous desenvo-lupaments tecnològics, volem augmentar la capacitat de millora de la productivitat i competitivitat de les empreses. En l’àmbit de l’R+D comptem amb personal investigador propi altament especialitzat que, en col-laboració amb equips de recerca nacionals i internacionals, treballa conjuntament amb els diferents agents en la investigació aplicada i en el desenvolupament de nous prototipus de productes o serveis en les diferents àrees d’especialització. Aquest departament realitza projectes de recerca i desenvolupament tecnològic sota demanda empresarial, as-sessora en la presentació de projectes d’R+D nacionals i internacionals, etc. Pel que fa als serveis de promoció a la innovació, ajudem a les empreses i als professionals a portar a terme els seus projectes d’innovació tecno-lògica i a comprendre les possibilitats que les TIC ofereixen per al seu desenvolupament i productivitat mitjançant, entre d’altres, l’assessorament en la implementació i l’ús

20

Carles FraderaDirector general de Barcelona Digital

“Disposar d’un sector TIC potent i capdavanter és estratègic per a Catalunya”

Carles Fradera i Riera, mataroní, és enginyer superior en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i diplomat en Gestió i Administració d’Empreses. Abans d’incorporar-se a Barcelona Digital, on des de principis de 2009 ocupa la direcció general, va treballar com a director adjunt del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), organisme on també va assumir el càrrec de director de l’Agència Catalana Digital, director de transferència tecnològica i director d’innovació.Fradera ha exercit durant catorze anys la docència a la Universitat Ramon Llull, on encara hi col•labora esporàdicament. Actualment és professor a la Universitat Pompeu Fabra i secretari de la Junta directiva de l’Associació Catalana de Tecnologia. És conseller de l’ICF Holding i ha participat en diversos comitès d’inversions de societats de capital de risc.

21

ceco

tnò

mic

38

EN

TR

EVIS

TA

de les TIC en qualsevol sector d’activitat, en la protecció de la propietat intel·lectual i industrial, en la creació de noves empreses de base tecnològica, i a través de la formació especialitzada i de la promoció i divulgació de les TIC per mitjà de l’organització d’esde-veniments. D’altra banda, comptem amb un equip multidisciplinar de professionals amb una llarga experiència i amb el suport d’una àmplia i qualificada xarxa de col·laboradors per dur a terme les nostres activitats. A més, formem part de les principals associacions, plataformes i xarxes que treballen als àmbits d’especialització del centre.

Quins avantatges té la pime quan treballa amb Barcelona Digital? Oferim a la pime un ampli ventall de serveis. El fet que les tecnologies de la informació i la comunicació siguin transversals a tots els sectors i que, per tant, puguin contribuir de manera significativa a la seva innovació i al seu creixement, ens fa un bon aliat tant per a la subcontractació de l’R+D com per a les actuacions de promoció de la inno-vació tecnològica empresarial. En aquest sentit, treballem plegats i mitjancem entre les empreses que desitgin invertir en R+D, introduir millores tecnològiques per al seu dia a dia o innovar en producte i les ins-titucions públiques i les universitats, i les posem en contacte amb l’àmplia xarxa de col·laboradors del centre.

Què és l’AEI TIC de Barcelona Digital?És un espai de trobada i de xarxa format per un grup independent d’start-ups, pimes i grans empreses, així com entitats i grups de recerca amb un primer nexe d’unió: les TIC. L’objectiu és estimular la innovació i la recerca a través de la promoció d’iteracions intensives, tot compartint eines, experiència i coneixement per promoure eficientment la transferència tecnològica, el networking i la disseminació d’informació entre els membres de l’agrupació.

Quines activitats realitza?Aquesta Agrupació Empresarial Innovadora realitza activitats amb l’objectiu de generar projectes de base TIC entre les empreses membres. En concret:1. Activitats de networking2. Activitats de generació i maduració d’ide-es3. Suport a la preparació i presentació de projectes4. Pol·linització creuada (dinamització de grups de treball intersectorials)5. Ajuts a l’ internacionalització (a la figura 1 presentem el seu mapa d’activitats 2009-2010).

Per què cal un sector TIC potent i capdavanter a Catalunya?L’actual crisi econòmica ha de servir perquè les empreses es reinventin i aprenguin a superar-se, i disposar d’un sector TIC potent i capdavanter és estratègic per a Catalunya, especialment per a la seva contribució a la modernització i evolució dels sectors industrials, i pel potencial de convertir-se en un motor de creixement econòmic. Les TIC han de permetre no només la generació de noves empreses tecnològiques, sinó també afavorir els sectors tradicionals per guanyar competitivitat i incrementar el seu volum de negoci, i la interrelació i internaci-onalització de les pimes.

Com es pot fer créixer la indústria de les tecnologies de la informació i la comuni-cació?El Pacte Nacional per a la Recerca i la Inno-vació estableix quines són aquestes línies d’actuació. El consens assolit en aquest pla asseguren l’estabilitat necessària de les polí-tiques de consolidació i creixement del sector tecnològic.Pel que fa al sector de les TIC, s’actua fo-mentant la demanda i l’ús de les TIC com a eina de productivitat, mitjançant el progra-ma PIMESTIC, així com també s’ha iniciat recentment el programa TIC.cat, amb l’ob-jectiu d’impulsar el clúster TIC. Per la seva banda, l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA ha apostat per la creació de TECNIO, la xarxa que aglutina els principals centres i agents de transferència tecnològica de Catalunya amb l'objectiu d'acostar-los a l'empresa i afavorir així la competitivitat i la projecció internacional del teixit empresarial català. Contribueixen també al desenvolupament del sector tecno-lògic, la creació de l’Agència de Recerca i els treballs de coordinació del CIRIT, en especial en els àmbits de la salut, les tecnologies de la informació i les energies renovables i efici-ència energètica. Així mateix, els programes d’acompanyament a la creació i el creixement de les empreses de base tecnològica són una eina molt adequada, que compta amb una llarga experiència que facilita l’adaptació a les necessitats específiques dels emprenedors. La maduresa de les xarxes de business angels i la major oferta de capital de risc n’asseguren l’acompanyament adequat.

Les TIC poden contribuir a guanyar competi-tivitat als sectors tradicionals de l’economia catalana?Avui dia per potenciar la competitivitat de les empreses de qualsevol sector productiu és necessària la implementació de les TIC en els seus negocis, per donar valor afegit a la seva producció i obrir noves vies de relació amb el client. Precisament la competitivitat

és el principal objectiu del Pla TIC.cat, que enguany s’ha posat en marxa, i que pretén ajudar a les empreses TIC catalanes a créixer, millorant alguns dels seus àmbits de negoci, com per exemple, oferir millores en innovació per crear nous productes i serveis, incrementar la capacitat exportadora i la internacionalització de les operacions, augmentar els nivells de productivitat, establir sinergies mitjançant la cooperació entre empreses, així com disposar dels recursos humans i materials necessaris que permetin afrontar els reptes de futur.

Què aconsellaria a les pimes que volen ser més productives i competitives amb l’ús de les TIC?El primer i decisiu pas és el convenciment de la necessitat d’innovació a l’empresa per part de l’alta direcció. Per fer-ho, són fonamentals les referències de bones pràctiques i donar visibi-litat als resultats de les empreses innovadores. La implicació de tot l’equip humà de l’empre-sa és fonamental. Per tant, estic convençut que és necessari que la innovació es generi internament, i s’aprofiti, aleshores, l’acompa-nyament de les administracions, especialment d’ACCIÓ, dels consultors especialitzats i dels més de 100 agents especialitzats del sistema de transferència tecnològica de Catalunya que formem part de TECNIO. L’enfortiment de l’equip propi amb la incorporació de tecnòlegs o de persones amb perfils complementaris als ja existents dins l’organització afavoreix el clima innovador dins l’empresa. En cap cas, reeixirà la innovació impulsada des de fora de l’organització, encara que ho faci el millor centre tecnològic o la millor empresa consultora.

Què és el pla TIC.cat?El Pla TIC.cat és un pla integral de competi-tivitat que preveu diverses actuacions per als propers quatre anys, amb l’objectiu d’ajudar les empreses TIC catalanes a créixer millorant alguns dels seus àmbits clau per al negoci. Aquest pla és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, que neix amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de les empreses TIC catalanes per tal de millorar-ne la com-petitivitat empresarial i la potència comercial dins d’un mercat global. Per aconseguir-ho es vol contribuir a millorar els nivells d’innovació, internacionalització i creixement empresarial, a la vegada que s’intenta incrementar la coo-peració empresarial dins del sector.

Quins àmbits d’actuacions té TIC.cat?El Pla TIC.cat s’estructura en sis àmbits d’ac-tuació, que donen resposta a les necessitats de les empreses TIC catalanes. En primer lloc, la divulgació de les actuacions incloses en el Pla i l’establiment d’un punt centralitzat de

Pass

a a

la p

àgin

a se

güen

t

22

ceco

tnò

mic

38

EN

TR

EVIS

TAhi ha un baix nivell d’internacionalització de les empreses TIC catalanes en comparació amb altres sectors; en canvi, és un sector amb una forta competència global. La inversió en recerca i innovació de les empreses del sector TIC és superior a la dedicada en altres sectors catalans i superior a la mitjana espanyola; tot i això, està per sota de la mitjana europea i lluny de països capdavanters com Finlàndia o Suècia. Caldria, doncs, millorar la inversió en R+D d’empreses i administracions. Estem determinant el futur del nostre teixit econòmic i social, és una fase clau i cal dedicar-hi més recursos. També s’ha de perseguir la millora formativa dels professionals i facilitar-ne un aprenentatge progressiu.Quant als reptes de futur, podem fer esment del creixement i la consolidació de les pimes per poder afrontar projectes cada vegada més grans, l’aprofi-tament dels recursos invertits en R+D+i per generar productes i serveis més competitius, la capacitació dels professionals TIC i la inter-nacionalització de la seva activitat.

Quin és el grau d’implementació de les TIC dins l’entramat empresarial català?Segons dades de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació a Catalunya (FOB-SIC), el 96,4% de les empreses té connexió a Internet i el 55,6% té pàgina web, però el grau de penetració dels usos de les TIC

encara és millorable, ja que només el 20% compra per Internet i el 9,7% ven productes mitjançant comerç electrònic. Estem vivint, però, un procés menys visible, que no queda radiografiat en els indicadors, i que consisteix en la digitalització de processos i en la millora de la productivitat mitjançant l’ús de les TIC. L’important esforç, en aquest sentit, que ens exigeix la crisi actual, serveix d’accelerador en aquest procés i ha de representar el canvi de passar d’un bon accés als serveis TIC a fer un bon ús de les TIC.

La seguretat de les TIC preocupa a una bona part de l’empresari de la pime catalana. Què se’ls pot dir al respecte?En aquest sentit, una de les nostres línies d’investigació és precisament la seguretat a la xarxa i la fiabilitat de les transaccions electròniques, amb particular atenció en el desenvolupament d’eines antifrau per a transaccions bancàries en línia. Algunes de les línies d’actuació en què ens centrem són les solucions antifrau per canal d’accés via mòbil, la identificació d’amenaces emergents i la caracterització d’atacs per denegació de servei. L’objectiu final és transferir la tecnologia de la seguretat a les empreses mitjançant la col·laboració propera amb els centres d’in-vestigació, i el coneixement de la realitat de les empreses i del mercat de seguretat.

contacte amb les empreses. En segon lloc, la generació de coneixement rellevant per al sector i d’un espai on s’encoratgi a les empreses a innovar i internacionalitzar-se. En tercer lloc, la introducció de fonts de finançament, tant d’inversió en capital per a noves empreses, com mitjançant línies de préstecs per al creixement i l’execució de projectes per a empreses ja con-solidades. Seguidament, la posada en marxa d’iniciatives per a la promoció col·lectiva, tant en l’àmbit sectorial com a través de clústers o agrupacions d’empreses i suport a les empreses en el desenvolupament de nous mercats, espe-cialment els internacionals. També contempla actuacions per millorar els nivells de qualitat i productivitat de les empreses TIC, a la vegada que intenta enfortir les estructures empresarials. I, finalment, dóna suport als projectes d’R+D+i i millora les col·laboracions amb universitats i centres tecnològics.

En quin moment es troba el sector TIC català i quins són els reptes de futur al respecte?Al 2007, la producció TIC va arribar als 10.675 milions d’euros, amb un creixement el dar-rer any del 8,4%. Actualment, hi ha més de 390.000 treballadors a empreses de noves tecnologies, xifra que suposa un 11,1% de l’ocupació de Catalunya, quatre punts per sobre de la mitjana espanyola. Malgrat tot, la balança comercial del sector és deficitària i

Ve

de la

pàg

ina

ante

rior

23

ceco

tnò

mic

38

EN

TR

EVIS

TA