núm.175 setembre-octubre 2005

Defensem

els serveis

públicsDavant els aires liberalitzadors que canten les excel·lències del sector privat, també a la nostra comarca, CCOO defensa uns serveis públics de qualitat com una de les claus per al desenvolupament dels drets fonamentals dels ciutadans i les ciutadanes.

Pàg. 2 i 3

L’Abecedari deJustine Abellan,responsable del col·lectiu de treballadors i treballadores del sexe de CCOO

Pàg.

Actes de CCOO delBarcelonès per lamobilitat sostenible

Pàg.

Nous èxits sindicals a hostaleria i comerç

Pàg. 11

6 i 7

4

2 l’onas i n d i c a l

ditorial

Per uns serveis públics de qualitat

Als països europeus amb un Estatdel Benestar més desenvolu-pat, sembla indiscutible que els

serveis públics han estat una de lesclaus per al desenvolupament delsdrets fonamentals dels ciutadans.Han tingut un paper de distribució ide cohesió social importantíssim ihan contribuït decisivament a cons-truir societats econòmicament desen-volupades i socialment cohesionades.

Tot i això, corren aires liberalitza-dors a partir de plantejar les infinitesbondats del sector privat, tot i ques’oblida explicar-nos els interessoseconòmics i d’apropiació privada derecursos públics que empenyen a feraquestes formulacions. El contagi deles polítiques liberalitzadores a casanostra té expressions diverses, peròté un fil conductor en un emmiralla-ment –sota el parany de la moderni-tat– de l’empresa privada i de la sevasuposada eficàcia i flexibilitat, fins itot per part de molts polítics d’es-querres.

Especialment pel que fa a la nos-tra comarca, sovint les administra-cions locals recorren a fórmules comla creació d’empreses i organismesdiversos, quan no l’externalitzaciói/o la privatització de molts serveis,esgrimint com a raó les dificultats definançament i la rigidesa dels proces-sos administratius i laborals.

En aquest context, també es pro-dueix sistemàticament un menys-preu pel funcionari i per l’empleatpúblic en general, cosa greu quan el

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Consell de Redacció: CarmenGómez, Marisa López, DamiàOliveres i Laura Rafart. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: CarmenGómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Fotografia: M. J. Mora i arxiufotogràfic. Imprimeix: Litografies Rosés.

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Redacció: Via Laietana 16 3a planta Tel: 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 E-mail: uscob1@conc.es

Web: www.conc.es/barcelones

«lleig» ve d’aquells polítics que hanestat elegits per dirigir-los, queincentiven polítiques de personaldesvinculades dels principis d’igual-tat d’accés, mèrit i capacitat, i basa-des en la confiança política, cosa querepresenta una pèrdua de l’autoritati la independència que se’ls ha desuposar.

Moltes vegades es permet, quanno es provoca, el deteriorament demolts serveis, per facilitar ambaquesta excusa que s’arribi a la con-clusió que fa falta privatitzar, exter-nalitzar, o canviar el model organit-zatiu amb la privatització com aobjectiu final, contraposant falsa-ment l’eficàcia a la democràcia.

Tenim experiències recents i forçanegatives de l’efecte de la liberalitza-ció i el funcionament de les lleis de lacompetència sobre els consumidors iels treballadors i treballadores. Tam-bé sabem que quan l’Administracióperd la seva capacitat d’inspecció i decontrol sobre les empreses subcon-tractades els resultats són nefastos.

En aquesta situació creiem neces-saris una reflexió i un replantejamentde com s’han de desenvolupar lespolítiques públiques, ja que la mane-ra de desenvolupar-les és una partsubstancial de cap a on anem: cap auna societat desvertebrada i sensecultura de drets de ciutadania (quesempre va lligada a l’existència dedeures). O realment volem garantirels drets de ciutadania i avançar en elbenestar del conjunt de la societat?

Especialment pel

que fa a la nostra

comarca, sovint

les administracions

locals recorren

a fórmules com

la creació d’empreses

i organismes

diversos, quan no

a l’externalitació

i/o privatizació

de molts serveis.Els treballadors i treballadores defensem els serveis públics.

Creiem que, per poder garantiruna societat més igualitària i al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes, cal unmodel de gestió dels serveis públicsbasat en la gestió directa dels recur-sos públics i dotar-se de normes iprocediments que, a més de millorarla seva eficàcia, millorin la transpa-rència i la democràcia.

Per fer això, en lloc de polítiquesencaminades a eliminar parcel·les degestió pública per empetitir l’Admi-nistració i convertir-la en un contrac-tant d’empreses que assumeixenaquesta gestió, cal encarar els pro-blemes existents en l’Administraciópública de forma imaginativa. Caladequar-la a les noves necessitats so-cials, negociant amb els treballadorsi treballadores els processos de trans-formació, desenvolupant les polí-tiques formatives necessàries i resta-blint el paper del servidor públic sotales premisses d’igualtat, mèrit i capa-citat. Cal garantir la seva indepen-dència i el respecte a les normes,establint mecanismes de promociótransparents, i també reclamar unamajor participació en el repartimentde recursos entre administracions,reivindicant el principi de subsidiari-tat i un finançament suficient.

Un servei, perquè sigui públic, hade servir per garantir els drets uni-versals de la ciutadania. Encara queaixò vagi en contra de criteris comer-cials, ha de garantir la continuïtatdel servei en el temps i la seva quali-tat. Ha de ser assequible, i per tantno pot seguir la llei del màxim bene-fici. Ha de tenir un control democrà-tic, ha de ser transparent i ha deretre comptes davant els ciutadans.Són els polítics electes els que han deprendre les decisions sobre una pres-tació, i no les lleis del mercat. Ha deser solidari entre generacions, ambels grups més vulnerables, i ha detenir en compte el punt de vistaterritorial, per garantir l’harmonitza-ció i un accés en igualtat.

Empetitir l’Estat social és renun-ciar a la civilització, i viure en un pla-neta, un país o una ciutat poc civilit-zats és molt desagradable, quan noperillós. I si no, preguntem-ho alshabitants de Nova Orleans.

Laura Rafart

3l’onas i n d i c a l

¿Gamberros?

Reinventaron el término cliente paradefinir al ciudadano. Copiaron tardey mal fórmulas de gestión neo-libe-ral. Transformaron a los clientes enniños mal criados con general rego-cijo (de ellos y de los exciudadanosdesarmados que se creyeron que eramejor ser clientes, acostumbradoscomo estaban a que la primavera lle-ga antes al Corte Inglés).

Se inventaron mil y una formasde seguir hundiendo al sector deciudadanos resistentes. Era mejortratar con los ciclistas por un lado,con los mottards por otro, con lospetanqueros, salseros, grafitteros,bongueros, con los amos de perros,con los del skate-board, con los res-tauradores, con los hoteleros deHUSA y de «NO HUSA», con cadauno por separado, con sus manías ysus negocios. Pervirtieron palabras yconceptos. Pasamos del pipi-can alpipi-niño (los perros a sus anchas ylos niños protegiéndose de la mier-da circundante). Vendieron la ciu-dad a tejanos infectos. Ex-progresredivivos fueron dando lecciones:hicieron pasar por participación lapura y burda propaganda, comomucho la simple información.

Apretados ahora por la derechao por los cronistas de siempre (esePermanyer que no ve más allá de suentorno burgués, o incluso esos bri-llantes jacobinos –Bohígas– al que suPlaza Real ya no les conviene), tem-blando por no ser reelegidos, se con-juran y simplifican situando tras lapalabra gamberro lo que es el fraca-so de una política (la suya), de unestilo y de una definición de ciudad(los suyos).

No conocen a los ciudadanos nisus calles. Desarmaron a aquellosque podían ayudarles. Se aliaron conla franja peor de la sociedad, con losgrandes poderes económicos.

El incivismo de la ciudad es delsistema y de sus responsables. Losgamberros no nos vienen sólo defuera ni vienen por que sí. Son sobretodo nuestros niños-clientes, tienennombre y apellidos de casa. A los demi calle me los conozco a todos:González, Ansúa, Martí... Niños inci-viles, ya no ciudadanos. Gente comoellos corta cada día la Meridiana:algunos de sus hijos, los de la narco-sala, que se jodan.

Romà Torrents

El Ayuntamiento de Barcelona pre-tende cambiar la forma de gestiónde Parques y Jardines y convertir elactual organismo autónomo en unaEntidad Pública Empresarial, (EPE).

A pesar de que una EPE siguesiendo una entidad de gestión direc-ta, lo cierto es que permite, entreotras cosas, regirse por el derechoprivado, excluir la legislación de lafunción pública de las relacioneslaborales y que un profesional del

sector privado ocupe los máximosórganos de dirección, como titular.

Las transformaciones que se plan-tean por parte de la dirección del ins-tituto, van más allá de la conversiónen EPE, con cambios en los estatutosdel organismo en aquellos puntosdonde se garantizaba la gestióndirecta de los parques y de los jardi-nes de Barcelona. Los trabajadores ylas trabajadoras de Parques entien-den que con este cambio jurídico sepretende una privatización progresi-va, puesto que aumentarán las sub-contrataciones y las externalizacionesde las tareas que actualmente tieneasignadas el Instituto con una diná-mica, planificada de antemano, quepodría llevar a la extinción de la ges-tión y ejecución directa del servicio.

Hay ejemplos en el pasado degran degradación del verde de la ciu-dad a causa de la gestión privada delos jardines de Barcelona. En la épo-ca Porciones fue de tal gravedad queen los años 80 el Ayuntamientodemocrático se vio obligado a supri-mir todas las formas de gestión pri-vada y asumir directamente la ges-tión y ejecución de muchos servicios.Sin ir tan lejos en el tiempo, actual-mente los servicios gestionados y eje-cutados por empresas privadas com-portan menor calidad y un encareci-miento del servicio, además de tenerpeores condiciones sociolaboralespara sus trabajadores.

Otro de los motivos de preocupa-ción es que el cambio podría signifi-car la introducción de forma genera-lizada del pago de uso y de acceso adeterminados servicios municipales,actualmente gratuitos, y la utiliza-ción de recursos públicos para dedi-carlos a actividades comerciales, enperjuicio de las necesidades y objeti-vos públicos.

Los trabajadores de Parques yJardines quieren que se abandoneeste tipo de políticas y que se desti-nen los recursos necesarios, econó-micos y de personal, para moderni-zar los servicios y poder garantizaruna calidad adecuada, ya que estánconvencidos que la mejor gestión yejecución de los servicios es la que serealiza directamente desde la propiaadministración.

La moda privatizadora amenaza a Parques y Jardines

arcelona

Movilización de Parques y Jardines el 15 de julio de 2005.

4 l’onas i n d i c a l

ntrevista

Ayuntamiento Nació como unente coordinador de servicios y hoyes una empresa de servicios carísimaque se obstina en imponer sucriterio.

Bush Máximo exponente de laincoherencia y la prepotencia.

Cliente Persona con la queestableces un contrato por serviciodeterminado.

Democracia Posiblemente elintento más viable para el ejerciciode las libertades, aunque quizás supeor enemigo sean estas mismascuando son mal interpretadas.

Estatuto Un intento de acercarseal federalismo pero descafeinado.

Feminismo Un movimientoimprescindible si es progresista ydemócrata pero nefasto cuando caeen el radicalismo y la intolerancia.

Guerra Algunas podríanjustificarse pero no dejan de ser elfruto de la vehemencia, el fracasodel diálogo y del consenso.

Huelga Un derecho indiscutibleque en ocasiones vulnera, sindesearlo, otros derechos.

Izquierdas Una forma deentender la sociedad. Pero, igualque la derecha, debe reinventarse.

Justicia Algo tan necesariocomo utópico.

Legalidad Lo que permite que la justicia se convierta en utopía.Hay que luchar para que las leyes se acerquen más a las necesidadesdel ciudadano.

Macarra Indeseable parásitosocial. Especie que nos hemospropuesto erradicar.

Neoliberalismo Un disfraz de la derecha.

Ong Entidad que colabora consemejantes aunque algunas son unnegocio más.

Prostitución Trabajo sexual, unaforma como otra de cambiar trabajopor dinero.

Religión El peor obstáculo parala razón, el entendimiento y elprogreso social.

Sindicato Uno de los mayoreslogros sociales, imprescindible paralos derechos, libertades ymecanismos de control de laactividad empresarial.

Transexual Mejor transgénero.No es una elección sino unaconsecuencia genética y por elmomento otro derecho vulneradopor la hipocresía.

Unión Europea Una buenaidea, pero de momento un cocidosin sustancia.

Violencia El lenguaje de laincultura, el radicalismo y laintolerancia. En realidad denotainferioridad y frustración.

Web-Internet ¡Maravillosoinvento! Pero, como con otros, hayquien lo utiliza de formadeshonesta.

Xenofobia El resultado deldesequilibrio social, la expresión malentendida de reafirmar unaidentidad.

Zapatero Podría ser mejor, perono me disgusta. Hoy por hoy, supolítica es bastante progresista yesperemos que concluya todas suspromesas.

C. G. – D. O.

Justine Abellán Poveda nació en un piso de Ciutat Vella de Barcelona el año1957. En su trayectoria vital cursó estudios superiores, fue camarera de profe-sión y ejerció de trabajadora del sexo –alternándolo con otras actividades–hasta hace siete años. Actualmente, además de su actividad en CCOO, trabajacomo educadora social en la ONG Àmbit Dona, con total dedicación a los trabajadores y trabajadoras del sexo. A Justine no le gusta autodefinirse, peroen su abecedario quedan reflejados algunos de sus pensamientos.

El ario de Justine AbellánResponsable del colectivo de trabajadores y trabajadoras del sexo de CCOO de Catalunya

5l’onas i n d i c a l

Primer premi: La vida en la ciudad 2 d’Andrés Carrasco Ragel.

ultura

Fa set anys començà a caminar ambtimidesa el nostre premi de fotogra-fia, d’aleshores ençà, han estat moltsels temes de referència triats, totsells amb la pretensió que els autorsobservessin el seu voltant i es com-prometessin darrere la càmera; com-promís que sempre va acompanyar aaquell que en tantes ocasions ho vafer, el ja desaparegut Josep M. PérezMolinos.

El lema d’enguany, «OBERT 24HORES», suggeria trobar dins l’esce-

nari de les nostres ciutats imatgesque reflectissin el seu funcionamentpermanent, que demostressin que lesciutats sempre estan obertes, sensedescans, disposades a donar a la sevagent allò que volen o necessiten.

Un cop més, la creativitat delsautors ens ha sorprès, i hem rebutimatges molt diverses, imatges d’ho-mes i dones treballant, de mercats,de carrers, d’hospitals, de forns, devehicles, de la ciutat de dia i de nit,de persones treballant o gaudint del’oci. Tot plegat, espais que demos-tren que la ciutat no descansa mai.

De les 97 obres presentades, hanestat 40 les seleccionades per formarpart de l’exposició itinerant que s’i-nicia el proper dia 27 i que romandràdurant 12 dies al Centre CulturalBarradas, de l’Hospitalet. Tanmateixel jurat atorgà el PRIMER PREMI a Lavida en la ciudad 2, d’Andrés Car-rasco Ragel, i la qualitat d’accèssit ales obres Las dos caras del ocio I, deCristobal Castro, Pàrking, de JordiSecall, Nocturnidad 3, d’Óscar Car-rasco, Sobre fogons, de Jordi Play, iFarmàcia 24 h., de Pere Virgil.

El tradicional acte de lliuramentde premis es va realitzar el passat 27

de setembre. En ell vàrem comptaramb una especial fusió de ritmes lla-tins, flamencs i pop amb l’actuaciómusical del grup El Tío Carlos, aixícom la intervenció del tinent d’alcal-de de l’Àrea d’Educació i Cultura del’Ajuntament de l’Hospitalet, MarioSanz. Com ja és habitual, els assis-tents a l’acte van ser els encarregatsde determinar quina era l’obra me-reixedora d’obtenir el PREMI POPU-LAR, que finalment va recaure enl’obra Bombers de Jordi Borrell.

Per acabar volem també fer arri-bar el nostre agraïment a tots els queaconseguiu donar forma al premi: ales persones que ens heu fet arribarles vostres obres i recordar-vos quesou les peces fonamentals, no nomésper fer possible cada edició, sinótambé per encoratjar-nos a donar-licontinuïtat. Així com a l’Ajuntamentde l’Hospitalet, a la Sala Barradas, ales empreses del sector EGM, DUPS,Foto Sistema i CLICK FLASH, i als nos-tres companys de CCOO de l’Hospi-talet i del Sindicat Trade de la Imatge(STI) i a la Unió de Professionals d’l-matge i Fotografia de Catalunya(UPIFC). Sense la col·laboració de totsells, res d’això no seria possible.

VII premi de fotografia Josep M. Pérez Molinos

Obert 24 hores

Moment de l’actuació d’El tío Carlos.

6 l’onas i n d i c a l

CCOO a la SetmanLa setmana de la mobilitat sostenible d’enguany es va damb la mateixa tònica de l’any passat. Ja no hi ha dia sefarcides d’activitats institucionals, on cada administració

obilitat

Exposar i publicitar els treballs rea-litzats, les millores implantades i elsesforços tant de l’Administració comde les entitats del sector són bonesnotícies, però, malgrat tot, les set-manes de la mobilitat sostenible noassoleixen l’objectiu desitjable per anosaltres de representar uns puntsd’inflexió que demostrin que lamobilitat sense el vehicle privat éspossible, i sobretot, és desitjable,especialment als centres de lesgrans ciutats.

Trobem a faltar el dia sense cotxes,que, si més no, tenia la facultat demobilitzar, en una activitat concretaque afectava tota la ciutat, el con-junt d’associacions, organitzacionssocials i ciutadans i ciutadanes indi-viduals que per un dia gaudiend’uns espais públics més amables,més nets i menys sorollosos.

Encara pensem que el dia sense cot-xes és justament el que manca en lasetmana de la mobilitat, i per tantés desitjable la recuperació d’aques-ta data emblemàtica.

De totes maneres, les CCOO delBarcelonès hem participat activa-ment en la Setmana de la Mobilitat.I ho hem fet a la nostra manera,que és la reivindicació al carrer jun-tament amb altres entitats amb les

quals treballem en el dia a dia perla mobilitat i la sostenibilitat, i tam-bé amb un espai de reflexió internasobre el gènere i la mobilitat, quepensem que és un àmbit de treballsindical que mereix una atencióespecífica perquè hi ha molta feinaper fer.

Per la connexió del Trambaix i del TrambesòsEl dia 29 de setembre, finalment, elTrambaix i el Trambesòs es van con-

nectar en superfície per la Diagonal,i es van convertir així, ni que fos perunes hores, en una xarxa finalmentintegrada.L’acció reivindicativa va ser realitza-da en el marc de la Setmana per laMobilitat Sostenible i Segura, orga-nitzada per CCOO del Barcelonès iCCOO del Baix Llobregat amb laparticipació d’altres entitats comara la PTP, el BACC, BarcelonaCamina i CCUB.Prop de 300 delegats i delegadesd’ambdues organitzacions territo-rials del Sindicat es van concentrar

Trens

Barcelonès Per una mobilitat sostenibleCCOO del Barcelonès considera la mobilitat pública com un dret de tots elsciutadans i una necessitat de primer ordre per als treballadors i treballadores. Ésper tant una obligació de les administracions públiques garantir en les millorscondicions que les necessitats dels nostres territoris en aquest sentit siguin cobertesde manera suficient i eficient.

Els nostres objectius:

◗ Una mobilitat sostenible, en què els desplaçaments obligats per causa del treballi de les activitats econòmiques siguin tractats com una prioritat.

◗ Una mobilitat còmoda i segura, basada en el transport públic i en la sevaintermodalitat, que estimuli els ciutadans i ciutadanes i els faciliti la seva utilitzacióen detriment del vehicle privat.

◗ Una mobilitat pensada en clau metropolitana, menys radial respecte al centrede Barcelona, que relacioni millor els fluxos de persones envers els centresd’activitat productiva, de serveis, de lleure i d’estudi.

◗ Una xarxa de transport públic suficient, integrada i complexa, per a un territorique és complex.

◗ Una mobilitat pensada en clau d’estalvi energètic i de qualitat de vida delsciutadans i ciutadanes.

Per assolir-los, aquestes són les nostres propostes concretes:

☛ Incrementar els vagons, els trens, les places☛ Incrementar les freqüències de pas☛ Millorar les connexions intermodals☛ Millorar l’accessibilitat a les estacions☛ Millorar el servei: puntualitat, confort, atenció a l’usuari.

Tramvia☛ Connectar en superfície per la Diagonal el

Trambaix i el Trambesòs☛ Construir el ramal de l’Estació del Nord a Barcelona.

Metro☛ Avançar cap al metro nocturn☛ Adequar de manera accelerada l’accessibilitat a les

estacions: discapacitats, gent gran, persones amb dificultats☛ Augmentar l’oferta en franges horàries de gran ocupació☛ Millorar la seguretat i el confort.

Trens de rodaliesTrens

TramTram

MeMe

El dia sense cotxes

manca a la Setmana

de la Mobilitat i és

desitjable la seva

recuperació.

7l’onas i n d i c a l

na de la Mobilitatdesenvolupar a les localitats del Barcelonès ense cotxes i en canvi es programen unes setmanesó informa de les realitzacions del darrer any.

a la plaça de F. Macià, a la plaça deJ. Verdaguer, i a la plaça de lesGlòries, amb dos tramvies de plàstici roba, i van fer efectiu pel lateralde la Diagonal de Barcelona l’esta-bliment de l’enllaç amb tramviaentre el Baix Llobregat i elBarcelonès Nord.L’acció va acabar en el punt d’en-creuament dels dos tramvies arte-sans a la plaça del Rei Joan Carles I,coneguda popularment com a plaçadel Llapis, amb un acte realitzatals Jardinets de Gràcia amb els par-laments de Llorenç Serrano, secreta-

ri de Salut, Ambient i Treball de laCONC, del secretari general deCCOO del Barcelonès, Àngel Crespo,i la secretària del Baix Llobregat,Aurora Huerga.

Mobilitat i gènereAprofitant el marc de la Setmanade la Mobilitat, la Secretaria de la Dona de CCOO delBarcelonès, amb el suport de la Secretaria d’Acció Territorial, ha realitzat un debat sobre«Mobilitat i gènere».

L’acte va tenir lloc el dia 29 desetembre, als locals de CCOO, i va comptar amb la presència i laparticipació de delegades i respon-sables de les diferents secretaries dela Dona de rams, federacions i altresestructures sindicals.L’acte, presentat per VicençTarrats, secretari de PolíticaTerritorial, es va desenvolupar amb les intervencions d’OlgaFernández, secretària de la Donade CCOO del Barcelonès, ManelFerri, responsable de Mobilitat de la CONC, Cristina Pou, del’Ajuntament de Barcelona, iDaniel Polo, de l’Institut d’EstudisRegionals i Metropolitans.

La pretensió del Sindicat ambaquest acte de debat era extreurepropostes i perspectives de treballsobre aquest tema en què elSindicat cada dia té més interès iguanya més presència, tant social-ment com dins dels centres de tre-ball. En el resum efectuat per lacompanya Olga Fernández va que-dar palesa la voluntat de treballar-hi aprofitant les idees aportades enel debat, un cop sistematitzades i convertides en línies de treball id’acció sindical.

Campanya per méstrensCCOO del Barcelonès va desenvolu-par la campanya «Més trens, méssovint, més puntuals, més accessi-bles, més segurs» amb la instal·lacióde meses per a la recollida de signa-tures a les principals estacions deRENFE-rodalies de les ciutats delnostre territori.

Des de les vuit del matí, a les esta-cions de Barcelona-Plaça Catalunya,Badalona, l’Hospitalet i Sant Adriàde Besòs, membres de CCOO, ambel suport de l’Associació per a laPromoció del Transport Públic, i del’Organització de Consumidors iUsuaris de Catalunya, vàrem recollirmés de 1.800 signatures d’usuarisdel ferrocarril reclamant milloressubstancials en tots els terrenys delservei de Rodalies de la RENFE. Calesmentar que vàrem comptar ambel suport, essencial a tots els nivells,dels companys de la Secció Sindicalde RENFE, des de les gestionsdavant l’empresa i els serveis privatsde seguretat, fins a la seva presèn-cia en les meses per col·laborar enla recollida de signatures.

Un cop finalitzada la campanya,que és d’àmbit català, i recollidestotes les signatures als diferentsterritoris, seccions sindicals i altresàmbits, es lliuraran les signatures ales administracions competents i lesnostres propostes seran igualmentpresentades en roda de premsa ipublicitades tan àmpliament comsigui possible.

Bus

Carril bici

Circulació

☛ Augmentar el material rodant per oferir millor servei, relacionat ambla implantació de les «Àrees verdes» a Barcelona

☛ Planificar línies d’acord amb les necessitats dels treballadors itreballadores: accés als polígons industrials i àrees d’activitat delBarcelonès

☛ Servei estretament interrelacionat amb la mobilitat metropolitana.

☛ Augment de l’oferta de carrils bici☛ Carril sostenible i utilitzable per a desplaçaments habituals, de feina

i altres, no només de passeig, i en l’espai reservat al trànsit rodat☛ Aparcaments adequats i mesures de seguretat per als ciclistes i

els seus vehicles☛ Garantir igualment la seguretat dels vianants davant les bicicletes.

Àrees verdes de Barcelona

☛ Estratègies sostenibles per limitar la utilització del vehicle privat☛ Potenciar el carril bus a les ciutats i en les connexions metropolitanes☛ Estratègies per impedir l’ocupació dels carrils bus amb vehicles

privats☛ Facilitar la mobilitat per a les activitats del món laboral: repartiments,

activitats comercials, transports de viatgers, tasques demanteniment.

Vianants

☛ Implantació progressiva de manera acordada amb els veïns, entitatsimplicades, agents socials i membres del Pacte per la Mobilitat.

☛ Pacificar el trànsit☛ Eixamplar voreres, garantir la seguretat dels passos de zebra per

a vianants, garantir i facilitar la mobilitat i la seguretat dels vianantsrespecte al trànsit rodat de tot tipus

☛ Avançar en la política d’eixamplar les zones de vianants,especialment als centres històrics de les ciutats i barris delBarcelonès.

BB

CarrilCarril

CircuCircu

ÀreesÀrees

ViaVia

CCOO del Barcelonès impulsa i defensa aquestes mesures tant des dels àmbitsde mobilitat (pactes per la mobilitat, consells i altres organismes), com des dela nostra acció sindical territorial quotidiana en defensa dels drets i dels interessosdels treballadors i les treballadores.

Juny de 2005

8 l’onas i n d i c a l

ctivitat territorial

Participación en el Forum Social del MediterráneoCCOO del Barcelonés participó en el Forum Social del Mediterráneo, quetuvo lugar en Barcelona el pasado mes de junio, con dos seminarios. Elprimero fue organizado en solitario con el título «Deslocalización y pre-cariedad en el Mediterráneo”». El segundo, «Liberalización y privatiza-ción de los Servicios Públicos en el marco del AGCS», fue organizado conotros sindicatos.

En el seminario «Deslocalización y precariedad en el Mediterráneo»intervinieron el profesor de Economía de la UAB, Albert Recio, y el pre-sidente de l’Association Mohamed Ali de la Culture Ouvriere de Túnezpara situar en una ponencia marco las situaciones laborales que tiendena la precariedad y a pérdida de derechos y de valoración y calidad deltrabajo en las deslocalizaciones de las empresas en el Mediterráneo. Cuatro sindicalistas del norte y del sur, JavierMartínez de CCOO del Barcelonés, Rino Ziccardi de la CGIL de Molise, Khaled Benmouffoc de CERIDC de Argelia y ElAziz Abdelkarim de la CDT de Marruecos situaron el tema desde el punto de vista sindical en cada uno de sus países.

En el seminario «Liberalización i privatización de los Servicios Públicos en el marco del AGCS», la ponencia princi-pal sobre los servicios públicos como elementos de cohesión social estuvo a cargo de Vicenç Navarro, Catedrático dePolíticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra. Khaled Benmouffok, del CERIDC de Argelia y un sindicalista de laCISL de Italia hablaron de los retos sindicales que plantea la liberalización del mercado de servicios. Mohamet Habti,regidor del ayuntamiento de Chaouen y Alfonso Salmerón, regidor del Ayuntamiento de l’Hospitalet del Llobregatplantearon la pérdida de control político que supone para las administraciones locales. Carlos Ruiz, de Attac, conclu-yó el acto hablando de los servicios públicos desde el punto de vista de derechos de ciudadanía.

Nuestra participación nos permitió introducir el punto de vista sindical, no siempre suficientemente presente en estetipo de acontecimientos, sobre cuestiones que formaban parte de los ejes temáticos de este encuentro. Nos permitiótambién establecer contacto con compañeros de otros países y un intercambio más que positivo de experiencias sin-dicales entre el norte y el sur del mediterráneo. Por cierto, todo el evento estuvo algo enturbiado por los problemastécnicos y de sonido del pabellón destinado a las conferencias.

Albert Recio interviniendo en elseminario de CCOO.

Debate sobre el 22@ de BarcelonaEl pasado día 7 de julio se celebró en CCOO un debate centrado en el des-arrollo del distrito 22@ en Barcelona. Organizado conjuntamente por CCOOdel Barcelonés, el Forum de la Ribera del Besòs y la Fundación Antoni Tàpies,el debate fue presentado y moderado por el historiador Joan Roca, y partici-paron Salvador Clarós, de la Asociación de Vecinos de Poblenou, Joan EugeniSánchez, catedrático de Geografía Humana de la UB y Vicenç Tarrats, secre-tario de Acción Territorial de CCOO del Barcelonés.

Ante un público numeroso y participativo, se desarrollaron las diversasponencias, enmarcadas todas ellas en la evolución del distrito 22@, que tienecomo objetivo transformar las áreas industriales de Poblenou en un nuevo dis-trito económico, muy centrado en las tecnologías de la información y la comu-nicación, con la finalidad de recuperar actividad productiva en la ciudad enun modelo urbano que permita la convivencia de usos.

Desde el acuerdo generalizado con esta formulación, los ponentes coinci-dieron en expresar su preocupación por la evolución del proyecto que noparece que esté cumpliendo sus objetivos.

Desde la visión del Sindicato, que critica la escasa creación de nuevos pues-tos de trabajo y la pérdida progresiva de los empleos tradicionales, y desdela de los vecinos, que observan con gran inquietud el desmantelamiento deedificios de gran valor cultural, como la fábrica de Can Ricart, se le exige cadavez con más fuerza al Ayuntamiento un análisis compartido que revise si elproyecto y su evolución responde a las expectativas creadas, en el convenci-miento de que es precisa una rectificación y un relanzamiento en la buenadirección, ahora que todavía estamos a tiempo.

Homenaje a Florentino HuergaEl 30 de junio despedimos de forma colectiva al escritor y poeta FlorentinoHuerga, persona con la que CCOO del Barcelonés tenía una especial vincu-lación dada su condición de miembro del jurado del Premio José MªValverde de poesía.

El acto, realizado en los locales de Via Laietana en Barcelona, tuvo comoconductores a Daniel Riu y Felipe López Aranguren. En él, y acompañadosde una excelente actuación musical, pudimos hacer un recorrido por la viday la obra de Florentino a través de la lectura de poemas y la intervención defamiliares, amigos y personas del mundo de la cultura como Enrique Badosa,Paco Candel, José Corredor-Matheos, Juan Manuel Escudero, JoaquinMarco, Agustín Salgado y Florentino Huerga (hijo) que nos acercaron a supersona. Todos ellos dieron forma a una despedida cálida y emotiva al escri-tor desaparecido el pasado 17 de mayo.

Imagen del grupo organizador del homenaje.

9l’onas i n d i c a l

Encuentro sindicalmetropolitano en MilánEn la segunda quincena de este mes de octubre va a empezar el desarrollo delprograma de trabajo aprobado en el encuentro de las «Cuatro ciudadesmetropolitanas» celebrado en Barcelona el mes de diciembre pasado.

El primer seminario, organizado en Milán (Lombardía) por los sindicatosCGIL, UIL y CISL, tratará sobre «Los sistemas territoriales y los procesos de polí-tica industrial y de transformación de las cuatro ciudades y sus áreas metro-politanas”».

Bajo este título, se debatirá, en base a la experiencia sindical y a las realida-des territoriales de las cuatro ciudades, sobre temas como las estructuras de losgobiernos y su capacidad de acuerdos con los agentes sociales, las transforma-ciones del tejido productivo, y los procesos de deslocalización. El objetivo esintercambiar nuestras experiencias, analizar si las tendencias económicas de lasmetrópolis son coincidentes y valorar la posibilidad de realizar acciones com-partidas entre todos para defender mejor, en el marco de la CES, nuestros inte-reses como organizaciones que representan a los y las trabajadoras.

Cabe recordar que en esta red sindical participan los sindicatos de las ciu-dades de Milán, Barcelona, Frankfurt y Lyon, ciudades todas ellas de alta sig-nificación en las economías de cada uno de sus países.

ProjecteEducatiu

deCiutatVI jornades del PEC

de BarcelonaEducació, barri i territori:

La ciutat com a xarxaeducativa a favor

de la cohesió social

Els propers 17, 18 i 19 de novem-bre es portaran a terme les VIJornades del Projecte Educatiude Ciutat (PEC) de Barcelona,convocades pel seu ConsellDirectiu. Com els darrers anys, lesJornades donaran a conèixer, peruna banda, el desenvolupamentdel Pla d’acció del PEC mitjan-çant el treball de les seves vuitComissions, l’intercanvi d’infor-mació i el debat a l’entorn delsdiferents projectes que s’estanportant a terme. Per una altra,s’aprofundirà sobre el temaEducació, barri i territori, perconèixer com es produeix i quinha de ser el futur de l’acció edu-cativa en el territori, entenent laciutat com a xarxa educativa afavor de la cohesió social. Aquesttema es tractarà des de trespunts de vista, els dels tres eixosescollits, que son: l’escola, elbarri i el govern de la ciutat edu-cadora. Per preparar el debat, jades d’ara, el Comitè Cièntific deles Jornades ha fet un documentbase que vol afavorir la reflexió ila discussió per a l’elaboració dela Declaració de les VI Jornadesdel PEC de Barcelona. El docu-ment desenvolupa, després d’u-na breu introducció, els tres eixosdel tema de les jornades:L’escola, El barri i El govern de laciutat educadora. Cadascun ambels apartats D’on partim i Passosendavant. Al final de cada und’ells hi ha, com a primera apro-ximació, una proposta de possi-bles mesures.

Nota: Podeu consultar el docu-ment sencer, el programa i mésinformació sobre les VI Jorna-des del PEC de Barcelona awww.bcn.es/educacio.

Oficina Tècnica del PEC de Barcelona

IMEB

Companys i companyes,

• Si sou pares i mares i teniu interès en l’educació dels vostres fills i filles...• Si teniu relació amb l’Associació de mares i pares del seu centre educatiu...

• Si participeu de les seves activitats...

... us interessa aquesta reunió!

Reunió informativa:Dimarts, 22 de novembre de 2005,

a les 19 h, a la seu de CCOOa Barcelona, Via Laietana 16, sala 12 del 1r pis

1 Situació de l’educació a l’Estat espanyol: nova llei d’educació2 Propostes del Departament d’Educació per a Catalunya

3 Possibilitat de participació del pares i mares en els centres educatiusEsperem la vostra assistència.

Crida a la teva consciència mediambiental

Millorem el nostre entorn de treballUna oficina, una sucursal bancària, un restaurant més sostenibles?

Una botiga que recupera els embalatges?Un hospital més ecològic? Una fàbrica que aplica criteris d’estalvi energètic?

Treballadors d’un polígon que han aconseguit transport públic?

Hola,Oi que sonen bé aquestes propostes? Creus que és difícil arribar a aquests petits objectius en la teva empresa olloc de treball?Des de Medi Ambient de CCOO del Barcelonès estem treballant perquè el respecte pel medi ambient arribi ales empreses, perquè les seccions sindicals i els comitès impulsin aquestes idees entre el personal amb bonespràctiques mediambientals. Disposem de la guia Afegeix un toc de medi ambient a la teva acció sindical, iestem a la teva disposició per si vols començar i necessites un cop de mà.Estem formant un grup de treball de l’àmbit del Barcelonès. La teva aportació ens pot ser valuosa: les tevesidees, la teva dedicació, la teva consciència mediambiental seran molt útils en aquesta tasca engrescadora.Posa’t en contacte amb nosaltres: per telèfon al 93 481 28 03 o per correu-e a: jmgil@conc.es

10 l’onas i n d i c a l

arcelona

centre de formació d’adultsManuel Sacristán

Noves tecnologiesAula d’autoaprenentatge

Horaris flexiblesObert matí, tarda i vespre

Espais adequats

Centre públicInnovació pedagògica

AutoaprenentatgeAcció tutorial

Activitats formativesBons equipaments

Horari de secretariaMatí TardaDilluns i dimecres Dimarts de 16.00 h a 17.30 h10.30 h a 12.00 h Dijous de 18.30 h a 20.00 h

Ens trobareu a:Via Laietana, 16, soterrani, 08003 Barcelona

Telèfon 93 481 27 67, Fax 93 481 29 22e-mail: escolaadults@conc.es http://www.conc.es/escolaadults/

Oferta formativaGES (Graduat en EducacióSecundària), presencial o a distància

Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà

Informàtica: iniciació i «OpenOffice»

Català: fins al nivell C i grupsde conversa

Castellà: nivells inicials

Anglès: nivells inicials That’sEnglish! i grups de conversa

Curs monogràfic d’Històriacontemporània

Barcelona no és una

ciutat incívica, tot i

que és evident que

hi ha problemes

que cal que siguin

afrontats

i solucionats.

CCOO davant la polèmicadel civisme a BarcelonaL’intens debat polític, ciutadà imediàtic sobre el civisme i l’incivismeque aquest estiu ha recorregutBarcelona ha tingut la seva culmina-ció en un ple municipal extraordina-ri, forçat en aplicació del reglamentmunicipal per l’oposició (CiU i PP)celebrat, amb gran expectació, elpassat dia 6 de setembre.

CCOO del Barcelonès ha volgutintervenir en aquest debat, mitjan-çant un posicionament en què el sin-dicat alertava sobre el risc que lesactituds realment incíviques prota-gonitzades per una minoria de ciuta-dans i ciutadanes, tan estrangerscom locals, pugui fer caure la ciutaten una psicosi col·lectiva que ensporti a assumir mesures extraordinà-ries que més que ajudar a la convi-vència entre tots i totes, crispin enca-ra més la vida ciutadana.

Barcelona no és una ciutat incívi-ca, tot i que és evident que hi ha pro-blemes que cal que siguin afrontats isolucionats. Barcelona és una ciutatacollidora i amable que convida aexercir les llibertats individuals, ambels límits posats on comença el res-pecte als drets dels altres. El que síque és Barcelona, és una ciutat viva,i això vol dir debat permanent i con-frontació d’idees, de projectes, depropostes, de models de vida. Iaquesta és una actitud enriquidora,

que cal no evitar, sinó facilitarperquè es desenvolupi ambnormalitat.

Ens sembla que no calennoves normatives, dictadesper les presses, les immediate-ses i les pressions d’uns cor-rents polítics de dretes cada cop mésagressius i reaccionaris. Cal aplicarles normatives existents, tant lesordenances municipals, com la restadel marc legislatiu, això sí, amb elsmitjans suficients per fer-ho ambgaranties de rapidesa, de qualitat ifermesa, per assegurar la convivèn-cia, l’exercici dels drets, el respecte,la seguretat ciutadana i la qualitatde vida per a totes les persones queviuen, treballen, visiten Barcelona ohi fan estada.

En aquest sentit, creiem que calintervenir de manera prioritària entres àmbits, on, des de la nostra visió,rau el nucli dur dels problemes quegeneren actituds incíviques i poc res-pectuoses.

En primer lloc, hem d’avançar adefinir el model turístic de Barce-lona. Cal seleccionar els comporta-ments i no el nivell econòmic. Cal,com CCOO ja ha proposat repetida-ment, l’establiment d’una taxa turís-tica a la ciutat, i també cal facilitarinfraestructures per a turistes i visi-

tants amb diferents interessos, dife-rents nivells adquisitius i diferentsmaneres de viatjar. També cal garan-tir la suficiència de la GuàrdiaUrbana, si cal amb noves promo-cions, per assegurar el control d’ho-raris, de sorolls (i no oblidem queestem en l’any internacional contrael soroll), de les platges, de la segu-retat ciutadana.

En segon lloc, és molt importantrealitzar una política molt més deci-dida, i per tant molt més dotada eco-nòmicament, a l’entorn de la cohesiósocial. Barcelona té un elevat per-centatge de persones que viuen persota dels llindars de la pobresa. No espot ficar al mateix sac persones quesón ciutadans barcelonins pobres, osense sostre, amb el turisme de capde setmana, de “despedida de sol-ter”, que tant de moda està, perquècorrem el risc d’acabar generant unamena de xenofòbia contra elspobres. És urgent actuar contra laprecarietat laboral, contra la mancad’habitatge en condicions, els habi-tatges desocupats i els superocupats,sovint en edificis en condicions tanprecàries que són fins i tot perilloses,i contra les xacres de la pobresa, quesón moltes i variades.

Finalment, cal avançar en els siste-mes de participació, en el model deciutat i la qualitat de les entitats idels col·lectius de persones, culturesurbanes, tradicions i modes de vida,que coexisteixen a Barcelona. Calcercar la participació activa i lacorresponsabilització per facilitarque tothom pugui tenir el seu paperintegrat i integrador. I això vol direntendre que la participació mai noés un model tancat. Cal assajar fór-mules noves permanentment, en laseguretat que les persones, indivi-dualment o col·lectiva, quan se sen-ten partícips, generen respecte, res-ponsabilitat, convivència i civismesense necessitat de noves normesmés coercitives.

11l’onas i n d i c a l

ctivitat sindical

Nuevos éxitos en Hostelería y ComercioReadmisión de un despedido en el hotel Hilton

Desde el 25 de julio el compañeroSalvador Gallardo está trabajandode nuevo en el hotel Hilton, despuésde haber sido despedido el 4 demarzo de este mismo año.

El motivo del despido alegado porla empresa fue «ineptitud sobreveni-da debido a una patología». Se dabael caso de que la mutua había acon-sejado en repetidas ocasiones que eltrabajador no estuviese sujeto a losconstantes cambios horarios que laempresa le imponía, pero en lugarde hacer caso a las recomendaciones

de la mutua, el hotel despidió al tra-bajador.

A partir de ese momento la sec-ción sindical de CCOO del hotelHilton y la Federación llevaron a caboun proceso de movilizaciones, inclu-yendo dos concentraciones con granparticipación en la puerta del hotel.El resultado de este proceso ha sidoel acuerdo de readmisión alcanzadocon la empresa en el juzgado, en elque además se ha conseguido unhorario estable y un puesto de traba-jo adecuado a su estado de salud.Concentración ante el hotel Hilton el 10 de mayo de 2005.

Victorias en Caprabo S. A.Caprabo S. A. es una empresa en la que no es fácil que lademocracia y las relaciones laborales normalizadas vayanganando terreno. Aún así, CCOO ha conseguido en losúltimos meses éxitos importantes.

Así, en el mes de julio, el tribunal superior de justiciade Catalunya desestimó el recurso presentado por laempresa y ratificó la sentencia dictada por el juzgado delo social en febrero por comportamiento discriminatorioa una trabajadora, vulnerando el derecho de libertad sin-dical. Esta compañera, venía ejerciendo funciones deadjunta de planta, con personal a su cargo, percibiendolos extras por responsabilidad y objetivos aparejados asus funciones, y al ser elegida miembro del comité deempresa por CCOO, Caprabo optó por retirarle dichasfunciones.

Ahora, el tribunal superior ha ratificado abonar enconcepto de indemnización por daños y perjuicios la can-tidad de 6.450 € a la trabajadora y 3.000 € a CCOO, ade-más de obligar a la empresa a que la compañera recupe-rara sus funciones.

Por otra parte CCOO ha ganado tres sentencias (norecurribles) favorables a tres trabajadoras de Caprabo entemas relacionados con la conciliación de la vida familiary laboral. Concretamente se refieren a que la ley estable-ce que en caso de reducción de jornada para poder aten-der a los hijos corresponde al trabajador o trabajadoradeterminar el horario y decidir la forma de ejercer estederecho.

Las tres trabajadoras denunciaron que, encontrándoseen esta situación de reducción de jornada, la empresa lasobligaba a trabajar los sábados alegando que la norma-tiva y el contrato de trabajo no permitían variar la jorna-da de trabajo, mientras que las sentencias establecen suderecho a la reducción de lunes a viernes.

Finalmente la sección sindical de CCOO de los almace-nes de Caprabo de Catalunya, logró un acuerdo con ladirección de la empresa sobre las condiciones del perso-nal que trabajó el viernes 23 y el sábado 24 de septiem-bre, días de fiesta en Barcelona y otras localidades.

Mediante este acuerdo, cada trabajador o trabajadoraque optó voluntariamente por trabajar esos días podráescoger entre dos opciones, o bien percibir 150 euros porcada día trabajado (300 euros en total), o bien 150 eurosmás 2 días de descanso.

Actualmente se están negociando las condicioneslaborales para el personal que trabaje los festivos deapertura autorizada por la Generalitat de Catalunya parael año 2006.

Sanciones al Corte Ingléspor discriminación a las mujeresLa inspección de trabajo ha iniciado procedimiento san-cionador a esta empresa por la existencia de discrimina-ción por razón de género en materia de promoción pro-fesional, ya que existe una clara desproporción en la dis-tribución de hombres y mujeres en las categorías profe-sionales superiores de técnicos y sobre todo en la de man-dos. Todo esto es causa del sistema subjetivo y poco trans-parente que utiliza la empresa para el ascenso a grupossuperiores, sin ninguna participación de los representan-tes legales de los trabajadores.

Con esta actuación se han abierto vías para realizar unbuen trabajo sindical para mejorar la situación de los tra-bajadores en una empresa conocida por su política anti-sindical.

Movilización de Caprabo.

nions locals

BadalonaC/ Torrent d’en Valls, 42 Badalona. Tel. 93 388 59 57. Fax 93 460 04 42. E-mail: badalona@conc.es

El encuentro tenía como objetivoconcretar los espacios de participa-ción e intervención sindical en todosaquellos aspecto sociales y políticosque afectan particularmente a lacalidad de vida e intereses de la gen-te trabajadora como el mercadolaboral, el desempleo, la precarie-dad, la seguridad, la inmigración, laformación, las transformaciones enla ciudad, el transporte público...

La Unión local hizo especial hinca-pié en la falta de información quedesde la administración pública sedispensa a la sociedad civil en tornoa las transformaciones urbanísticasque se están desarrollando en la ciu-dad. Sin ser exhaustiva, la lista com-

prende temas como el puerto depor-tivo, la Ciudad Europea del Básquet,la reordenación de los polígonosindustriales, la falta de transportepúblico en los polígonos industriales,las líneas de autobuses hacia CanRuti o la demanda formativa en fun-ción de los cambios dinámicos delmercado de trabajo.

Igualmente CCOO manifestó supreocupación ante la falta de con-trol administrativo del cumplimien-to en los pliegos de condiciones detodos aquellos servicios externaliza-dos y la falta de respeto hacia larepresentación sindical por parte delas empresas subcontratistas, lo cualprovoca malestar que recae, eviden-

Diálogo con el AyuntamientoEn el mes de julio, la nueva dirección local de CCOO mantuvo una reunióncon el Área de Gobierno del Ayuntamiento de Badalona encabezada porMaite Arqué, Alcaldesa de la ciudad.

temente, en la administración pú-blica.

Además se valoró mutuamente elpapel de interlocución socio-sindicalde CCOO de Badalona a lo largo de losaños y de la colaboración del Ayunta-miento en algunas de las actividadesorganizadas por la Unión local.

Finalmente, y como resultado delas inquietudes sindicales, se acordó lacreación de una vía de interlocuciónfluida entre la Unión y el Área deGobierno del Ayuntamiento, así comola realización de reuniones bilateralescada tres o cuatro meses con el fin depoder tratar e incidir sobre los temasde más trascendencia para los traba-jadores y trabajadoras de la ciudad.

Horarios de asesoramiento - BadalonaDías Horarios

Asesoramiento primario Lunes, miércoles y viernes de 9 a 13Jueves de 16 a 19

Abogada Miércoles de 16 a 19Abogada Seg. Social Jueves de 16 a 19

Metal Lunes y miércoles de 16 a 19Enseñanza Martes de 16 a 19FECOHT Jueves de 16 a 19

Gen

eral

La Unión local de CCOO deBadalona participó en lajornada reivindicativa delOnce de Septiembre conun mensaje claro: el Estatutha de responder a los viejosy nuevos derechos sociales,laborales y culturales delpueblo de Cataluña, enespecial los de la claseobrera y las capas máspopulares de la ciudada-nía. Para ello es necesariomás autogobierno y unafinanciación coherente conel desarrollo de los princi-pios fundamentales con-templados en la Consti-tución Española.

En la Diada del 11 de septiembre

Miembros del SecretariadoGallardo Borrega, María 1 Secretaria GeneralAlfonso Rodríguez, José 1 Área de OrganizaciónFernández Expósito, José Antonio 1 Área de Ciudadanía y Defensa de losServicios Públicos Moya Cachinero, Alfonso 1 Área de Política Territorial y Medio AmbienteCabrera Barrasa, Raul 1 Área de Ocupación, Formación y Cultura

Se acordó la creación

de una vía de

interlocución fluida

entre la Unión y el

Área de Gobierno

del Ayuntamiento.