Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible...

Càte

dra

UN

ES

CO

en

Tecn

olo

gia

Desen

vo

lup

am

en

tS

oste

nib

leD

eseq

uil

ibri

si

Can

vi

Glo

bal

UN

IVE

RS

ITA

T P

OL

ITÈ

CN

ICA

DE

CA

TA

LU

NY

A

Jesú

s Carrión

jesu

s.ca

rrion@

debtw

atch.org

www.d

ebtw

atch.org

L’ESTAT DEL

L’ESTAT DEL

MÓN…

MÓN…

��1.100 milions de persones

1.100 milions de persones

sobreviuen amb menys

sobreviuen amb menys

d’1 $ diari. 2.800 milions

d’1 $ diari. 2.800 milions

amb menys de 2 $ diaris.

amb menys de 2 $ diaris.

L’ESTAT DEL MÓN…


��800 milions de persones

800 milions de persones

no tenen accés a menjar

no tenen accés a menjar

suficient per alimentar

suficient per alimentar --

se. 100.000 moren de fam

se. 100.000 moren de fam

cada dia

cada dia

��Uns 1100 milions de persones no tenen accés a

Uns 1100 milions de persones no tenen accés a

aigua potable (es calcula que al 2015 el 40% de la

aigua potable (es calcula que al 2015 el 40% de la

població, 3.000 milions de persones, viurà en països

població, 3.000 milions de persones, viurà en països

amb escassetat d’aigua)

amb escassetat d’aigua)

��6.437,8 milions de

6.437,8 milions de

persones al món

persones al món

��2600 milions no tenen accés a sanejament millorat

2600 milions no tenen accés a sanejament millorat

QUI ÉS RESPONSABLE DE TOT

QUI ÉS RESPONSABLE DE TOT

AIXÒ?

AIXÒ?

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA / REFORMA DE LES

INSTITUCIONS GLOBALS (BM, FMI, OMC, NNUU) /

RE-ESTATALITZACIÓ

DELS RECURSOS

PRIVATITZATS I REFORMA AGRÀRIA

PÈRDUA DE SOBIRANIA I MANCA DE

DEMOCRÀCIA

ENERGIES RENOVABLES / CONSUM RESPONSABLE

(ENERGÈTIC, ALIM

ENTARI I ALTRES) / CONTROL I

PENALITZACIÓ

PER DESTRUCCIÓ

DEL MEDI

AMBIENT

DESTRUCCIÓ

AMBIENTAL � ��

CANVI

CLIM

ÀTIC, DESAPARICIÓ

D’ESPÈCIES I

DESTRUCCIÓ

DE LA BIODIVERSITAT,

SOBRECONSUM I SOBRE-EXPLOTACIÓ

DE

RECURSOS

SOBIRANIA ALIM

ENTARÍA (DRET A

L’ALIM

ENTACIÓ

I AGRICULTURA SOSTENIBLE)

COMERÇDESIGUAL (ALIM

ENTACIÓ

COM

UNA MERCADERIA)

CONTROL I PENALITZACIÓ

VIOLACIÓ

DRETS

LABORALS I DDHH /SINDICATS

INTERNACIONALS / TREBALL COOPERATIU

EXPLOTACIÓ

I PRECARIETAT LABORAL

CONTROL DELS MOVIM

ENTS DE CAPITALS � ��

TAXA

TOBIN

INESTABILITAT ECONÒMICA I

ESPECULACIÓ

FINANCERA

CANCEL·LACIÓ

TOTAL SENSE IMPUNITAT /

RESTITUCIÓ

DEL DEUTE HISTÒRIC, SOCIAL I

ECOLÒGIC

DEPENDÈNCIA ECONÒMICA � ��

DEUTE EXTERN

LLIURE ACCÉS AL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

(TECNOLÒGIC, MÈDIC, INDUSTRIAL ...) I

CULTURAL

INCREMENT DE L’ABAST I MORTALITAT

PER MALALTIES INFECCIOSES I SOVINT

CURABLES

EDUCACIÓ

PER LA PAU / DESMILITARITZACIÓ

/

REDUCCIÓ

DESPESES MILITARS /OBJECCIÓ

FISCAL

GUERRES CADA COP + DESTRUCTIVES I

INCREMENT DE LES DESPESES MILITARS

REDISTRIBUCIÓ

DE LA RIQUESA � ��

REFORMES

FISCALS I RENDA BÀSICA + COOPERACIÓ

N/S

INCREMENT DE LES DESIGUALTATS

GLOBALITZACIÓ I CAPITALISME: IM

PACTES I

GLOBALITZACIÓ I CAPITALISME: IM

PACTES I

ALTERNATIVES

ALTERNATIVES

Globalització

Globalització=

= Privatització

Privatitzaciódels

delsbeneficis

beneficis

+

+ Socialització

Socialitzaciócostos i impactes

costos i impactes negatius

negatius

(( socials

socials , , culturals

culturalsi i am

bientals

ambientals))

DUMPING SOCIAL

DUMPING SOCIAL

DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA


��el 70% dels pobres del Planeta

el 70% dels pobres del Planeta

son dones.

son dones.

��el 10% de la població mundial

el 10% de la població mundial

gaudeix del 70% de les

gaudeix del 70% de les

riqueses.

riqueses.

��el 75% dels pobres són

el 75% dels pobres són

camperoles.

camperoles.

��Brasil es un de los països amb

Brasil es un de los països amb

major desigualtat en la

major desigualtat en la

distribució de la riquesa: l’1%

distribució de la riquesa: l’1%

més ric

més ric ––1’5 milions de

1’5 milions de

persones

persones--té igual riquesa que el

té igual riquesa que el

50% més pobre

50% més pobre ––75 milions de

75 milions de

persones

persones--i el 5% dels Brasilers

i el 5% dels Brasilers

poseeix

poseeixel 80% de la terra del

el 80% de la terra del

país.

país.



��La renda de los 358 milionaris més rics del món es

La renda de los 358 milionaris més rics del món es

més gran que la de 2.300 milions de persones

més gran que la de 2.300 milions de persones

(45% població mundial).

(45% població mundial).

��La renda de las 3 persones més riques, supera el

La renda de las 3 persones més riques, supera el

PIB de los 62 països més pobres.

PIB de los 62 països més pobres.

1.-Bill Gates,EUA, 50 anys, 50.000 milions, Microsoft (president).

2.-Warren Buffett,EUA, 75 anys, 42.000 milions, inversions.

3.-CarlosSlimHelu,Mèxic, 66 anys, 30.000 milions, telecom

unicacions (TELM

EX)

4.-IngvarKamprad,Suècia, 79 anys, 28.000 milions, IKEA

5.-LakshmiMittal, Índia, 55 anys, 23.500 milions, MittalSteel

6.-PaulAllen,EUA, 53 anys, 22.000 milions, Microsoft (cofundador).

7. Bernard

Arnault, França, 57 anys, 21.500 milions, LVMH (Christian Dior, Givenchy, Guerlain,

Louis Vuitton, Moëtet Chandon, DKNY, …)

8.-Príncep AlwaleedBinTalalAlsaud(nebot del rei d’Aràbia),Aràbia Saudita, 49 anys,

20.000 milions, inversions, hotels i negocis immobiliaris.

9.-Kenneth

Thomson & família, Canadà, 82 anys, 19.600 milions, publicacions.

10.-Li Ka-shing,HongKong, 77 anys, 18.800 milions, conglomerat inversor (m

òbils,

electricitat, etc...).

HelenWalton, JimWalton, ChristyWalton, S. RobsonWalton, Alice

Waltoni Helen

Walton: EUA, 78.900 millones, Wal-Mart(grans magatzems).

23.-AmancioOrtega,España, 70 anys, 14.800 milions, INDITEX (Zara)

10 fortunes personals 2006

EVOLUCIÓ EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA

EVOLUCIÓ EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA

��De 1963 a 1999 el PIB mundial ha passat de 3,1 a

De 1963 a 1999 el PIB mundial ha passat de 3,1 a

30 bilions d’euros, i el PIB/càpita s’ha multiplicat

30 bilions d’euros, i el PIB/càpita s’ha multiplicat

por 3

por 3 � ��

En el mateix període1.600 milions de

En el mateix període1.600 milions de

persones han experimentat una reducció dels seus

persones han experimentat una reducció dels seus

ingressos.

ingressos.

EL 20 %

MÉS RIC ERA

EL 20 %

MÉS RIC ERA 3 COPS

3 COPS

MÉS RIC QUE EL 20 %

MÉS POBRE

MÉS RIC QUE EL 20 %

MÉS POBRE

1820

1820

1960

1960

30 COPS

30 COPS

2000

2000

74 COPS

74 COPS

��La lluita contra el terrorism

e ens ha dut a l’absurd

La lluita contra el terrorism

e ens ha dut a l’absurd

de la

de la Guerra Preventiva

Guerra Preventiva

LA GUERRA GLOBAL PERMANENT


��La guerra mundial contra el terrorism

e

La guerra mundial contra el terrorism

e

distreu l’atenció del món sobre les

distreu l’atenció del món sobre les

causes bàsiques de la inestabilitat

causes bàsiques de la inestabilitat

mundial (

mundial ( pobresa, desequilibris,

pobresa, desequilibris,

malalties endèmiques, destrucció

malalties endèmiques, destrucció

ambiental

ambiental...) el que contribueix a la

...) el que contribueix a la

inseguretat enlloc de reduir

inseguretat enlloc de reduir-- la.

la.

��L’explotació dels recursos

L’explotació dels recursos(en especial els

(en especial els

energètics) està darrera de la quarta part de les 50

energètics) està darrera de la quarta part de les 50

guerres i conflictes arm

ats registrats en el món.

guerres i conflictes arm

ats registrats en el món.

��Als anys 90 els conflictes arm

ats van causar

Als anys 90 els conflictes arm

ats van causar la mort

la mort

de 5 milions

de 5 milionsde persones de form

a directa, i el

de persones de form

a directa, i el

desplaçament d’entre 17 i 21 milions de persones

desplaçament d’entre 17 i 21 milions de persones

��La invasió d’Iraq ha

La invasió d’Iraq ha

costat, fins a finals

costat, fins a finals

2004, 211.000 milions $

2004, 211.000 milions $

(( el doble del necessari

el doble del necessari

per a assegurar serveis

per a assegurar serveis

bàsics a tota la població

bàsics a tota la població

del món

del món). Més de

). Més de

100.000 civils han mort

100.000 civils han mort

a l’Iraq des de la invasió

a l’Iraq des de la invasió

d’EUA

d’EUAal març de 2003

al març de 2003



��La despesa militar va créixer un 18% de 2001 (11S)

La despesa militar va créixer un 18% de 2001 (11S)

a 2003 (invasió Iraq). A 2005 la despesa militar va

a 2003 (invasió Iraq). A 2005 la despesa militar va

ser de

ser de 1.050.000 milions

1.050.000 milionsde dòlars al món

de dòlars al món

��A l’estat espanyol el pressupost militar per 2005 era de

A l’estat espanyol el pressupost militar per 2005 era de

17.520 milions d’euros (doble del declarat),

17.520 milions d’euros (doble del declarat), el triple del

el triple del

destinat a sanitat, educació, cultura, habitatge i

destinat a sanitat, educació, cultura, habitatge i

urbanisme junts

urbanisme junts. La R+D militar és el 31% del total R+D

. La R+D militar és el 31% del total R+D

espanyola.

espanyola.



��La Pau no es pot considerar només com

La Pau no es pot considerar només com

l’absència de guerra, sinó que ha de venir

l’absència de guerra, sinó que ha de venir

amb la superació de les injustícies i els

amb la superació de les injustícies i els

desequilibris.

desequilibris.

��La lluita per la

La lluita per la

Pau és per tant

Pau és per tant

també la lluita

també la lluita

contra la pobresa

contra la pobresa

i el deteriorament

i el deteriorament

ambiental.

ambiental.



��36 milions d’infectats pel VIH i la

36 milions d’infectats pel VIH i la

gran majoria sense cap tractament

gran majoria sense cap tractament

ni atenció

ni atenció � ��

15 milions d’orfes per

15 milions d’orfes per

el SIDA.

el SIDA.

��el VIH/SIDA

el VIH/SIDA ésésuna de les

una de les quatre

quatre

causes

causes principals

principalsde

de m

ort

mortal al món

món..

��11 milions de nens i nenes moren

11 milions de nens i nenes moren

abans de complir els 5 anys per

abans de complir els 5 anys per

causes evitables.

causes evitables.

��153 milions de nens menors de 5

153 milions de nens menors de 5

anys tenen pes insuficient.

anys tenen pes insuficient.

��1 de cada 5 nens de tot el món no té

1 de cada 5 nens de tot el món no té

accés a educació primària

accés a educació primària

El El deute

deute

extern

extern

dels

delspaïsos

païsosem

pobrits

empobritsam

bam

bels

elspaïsos

païsosrics

rics

ésésde de 2,8

2,8 bilions

bilionsde de dòlars

dòlars(2005)

(2005)

EL DEUTE EXTERN, UNA FÀBRICA DE POBRESA


��El servei del deute per al 2005 ha estat de 510.000 milions

El servei del deute per al 2005 ha estat de 510.000 milions

de dòlars

de dòlars

��És

És 5 vegades

5 vegadesel que Nacions Unides considera indispensable

el que Nacions Unides considera indispensable

per

per cobrir les necessitats bàsiques

cobrir les necessitats bàsiquesde tota la població i

de tota la població i m

és de

més de

5 vegades el rebut com a AOD

5 vegades el rebut com a AOD

70

55

4

1.3

52

2.1

55

2.3

05

2.4

33

27

55

28

00

0

50

0

10

00

15

00

20

00

25

00

30

00

19

70

19

80

19

90

199

52

00

020

03

20

04

20

05

Evo

luci

ón

de

la d

euda

par

a lo

s pa

íses

em

pob

reci

dos

(mil

es d

e m

illon

es d

e U

S$)

SER

VIC

IO D

EUD

A -

AO

D (

en

Mill

on

es

US$

) p

aís

es

em

po

bre

cid

os

-

50

.00

0

10

0.0

00

1

50

.00

0

20

0.0

00

2

50

.00

0

30

0.0

00

3

50

.00

0

40

0.0

00

4

50

.00

0

50

0.0

00

19

90

19

95

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

Serv

icio

de

ud

aA

OD



��El mite de les remeses: El cost d’oportunitat del treball

El mite de les remeses: El cost d’oportunitat del treball

fora de casa:

fora de casa:

en els darrers vint anys els

en els darrers vint anys els

països empobrits han pagat

països empobrits han pagat

7 vegades el deute de 1980

7 vegades el deute de 1980

... i encara deuen 4 cops

... i encara deuen 4 cops

aquella quantitat

aquella quantitat

1 –7 = 4





Com

para

ció

SERV

EI D

EUTE

- A

OD

- RE

MES

ES M

IGRA

NTS

(en

MUS

D to

tal p

aïso

s em

pobr

its)

-

100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

1990

1995

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Serv

ei d

eute

AO

DRe

mes

es m

igra

nts

EL MITE DE LES REMESES DELS IMMIGRANTS

EL MITE DE LES REMESES DELS IMMIGRANTS

��Natiu als EUA

Natiu als EUA --> 24.000 US $

> 24.000 US $

��Migrant llatins als EUA (13 milions)

Migrant llatins als EUA (13 milions) -->

>

13.000 US $ (empresari per aconseguir el

13.000 US $ (empresari per aconseguir el

mateix “gasta” la meitat)

mateix “gasta” la meitat)

��13.000 X 4 = 52.000 US $ PLUSVÀLUA AMB

13.000 X 4 = 52.000 US $ PLUSVÀLUA AMB

EL SEU TREBALL

EL SEU TREBALL

��LLATINS EUA

LLATINS EUA --> riquesa EUA 507.000

> riquesa EUA 507.000

milions (

milions ( Ingressos

Ingressos-- Salaris

Salaris: 676

: 676 ––

169)

169)

��169

169 --> gasten 129 als EUA

> gasten 129 als EUA

-- >

> remesen

remesen40 als seus països

40 als seus països

(24% salari ó 6% riquesa generada)

(24% salari ó 6% riquesa generada)

LES FUITES DE CAPITAL HUMÀ

LES FUITES DE CAPITAL HUMÀ

EL CASINO GLOBAL: ESPECULACIÓ FINANCERA

EL CASINO GLOBAL: ESPECULACIÓ FINANCERA

��Actualment circulen 500 bilions $ anualment pels mercats de

Actualment circulen 500 bilions $ anualment pels mercats de

capitals (uns 1.300.000.000.000 $ diàriament) dels quals

capitals (uns 1.300.000.000.000 $ diàriament) dels quals

només 45 bilions $ corresponen a mercaderies i serveis ...

només 45 bilions $ corresponen a mercaderies i serveis ...

la resta és especulació!!!!!!

la resta és especulació!!!!!!

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

��Seguridad en el trabajo

Seguridad en el trabajo

••Cada día mueren 6.000 personas por

Cada día mueren 6.000 personas por

accidentes o enferm

edades relacionadas

accidentes o enferm

edades relacionadas

con el trabajo

con el trabajo --> 2.000.000 al año

> 2.000.000 al año

��Seguridad Social

Seguridad Social

••1 de cada 5 personas en el mundo tiene

1 de cada 5 personas en el mundo tiene

cobertura adecuada

cobertura adecuada

��50% ninguna protección

50% ninguna protección

��Países Norte cercana 100%

Países Norte cercana 100%

��Falta cobertura en economías inform

ales,

Falta cobertura en economías inform

ales,

fuente empleo mujeres

fuente empleo mujeres

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

��Esclavitud/Trabajo forzoso

Esclavitud/Trabajo forzoso

••Obligan: Los gobiernos, las empresas privadas y

Obligan: Los gobiernos, las empresas privadas y

las personas.

las personas.

�A trabajadores sometiéndoles a actos graves contra su

libertad, su integridad f

ísicao su propiedadcomo,

violencia f

ísicao abuso sexual, restricciones de su

libre circulaci

ón o su encarcelamiento, retenci

ón de

salarios o de documentos de identidad para obligarles a

permanecer en sus puestos de trabajo, o el hecho de

contraer deudas fraudulentas de las que no puedan

liberarse

Sectores

Sectores

��Minería, Agricultura, Construcción, Industria

Minería, Agricultura, Construcción, Industria

textil, Servicio doméstico, Ejércitos, Redes de

textil, Servicio doméstico, Ejércitos, Redes de

Prostitución

Prostitución

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

��Libertad Sindical

Libertad Sindical

••En el año 2004 se asesinaron a más de 150

En el año 2004 se asesinaron a más de 150

sindicalistas y se encarcelaron a más de

sindicalistas y se encarcelaron a más de

2000 (Asia)

2000 (Asia)

��Colombia: 99 de los 150 asesinados y 450

Colombia: 99 de los 150 asesinados y 450

amenazados de muerte

amenazados de muerte

��4.500 despedidos

4.500 despedidos

��700 torturados (Asia)

700 torturados (Asia)

��Bielorusia

Bielorusia: torturados antes de entrar a

: torturados antes de entrar a

testificar en OIT (apoyado por Gobierno)

testificar en OIT (apoyado por Gobierno)

TREBALL AL MÓN

TREBALL AL MÓN

��El trabajo infantil

El trabajo infantil

••Uno de cada seis niños en el mundo está implicado en

Uno de cada seis niños en el mundo está implicado en

alguna form

a de trabajo infantil, realizando trabajos

alguna form

a de trabajo infantil, realizando trabajos

que perjudican su desarrollo psicológico, físico y

que perjudican su desarrollo psicológico, físico y

emocional, negándoseles una verdadera infancia, una

emocional, negándoseles una verdadera infancia, una

educación o una vida mejor

educación o una vida mejor

��Género Mujer

Género Mujer

•La globalización ha introducido millones de

mujeres de pa íses en desarrollo en el mundo del

trabajo

�Trabajan en las cadenas globales de producción de las

empresas multinacionales

�Estos trabajos podrían aportar a las mujeres los

ingresos, la seguridad y el apoyo que necesitan para

salir de la pobreza

LA OMC …

LA OMC …

L’OrganitzacióMundial del Comerç(OMC) és

l’organisme multilateral que vetlla per l’establim

ent i el

complim

ent de les regles del comerç

internacional

Ésa dir, construirun sistema

delliure comerç

mundial...

en mercaderies, serveisi

coneixement

Objectiu: “Ajudara que les

corrents comercials circulin

amb la màxima llibertat

possible“www.wto.org

"El Lliure comerçno ens porta a la

llibertat. Ens estàportant a

l'esclavatge. La diversitat de form

es

de vida estan sent esclavitzades a

través de les patents sobre la vida,

els pagesos estan sent dominats

per l'esclavatge de les noves

tecnologies, i els països estan sent

esclavitzats pel deute, la

dependència i la destruccióde les

seves economies domèstiques“

VandanaShiva, 1999

LA OMC …

LA OMC …

EL DEUTE ECOLÒGIC

EL DEUTE ECOLÒGIC

PERQUÈ NOSALTRES DEBEM...

PERQUÈ NOSALTRES DEBEM...

El deute ecològic és el deute acumulat

El deute ecològic és el deute acumulat

pels països del Nord davant dels països

pels països del Nord davant dels països

del Sud per l’explotació dels seus

del Sud per l’explotació dels seus

recursos, pels perjudicis

recursos, pels perjudicis

ambientals no reparats i

ambientals no reparats i

per l’ocupació gratuïta o

per l’ocupació gratuïta o

molt barata de l’espai

molt barata de l’espai

ambiental per dipositar

ambiental per dipositar

o emetre residus

o emetre residus

Gue

rra

de

l’aig

ua a

C

och

abam

ba

(Bol

ívia

)”A

ben

goa,

ja

n’h

i h

a pr

ou”

Pape

rere

s a

Uru

guai

. “N

o a

Enc

ei

Bot

nia”

La

xar

xa

espa

nyol

a, l

a no

va c

olon

itza

ció

‘‘ Co

lum

bu

sC

olu

mb

us

Ne

two

rk’

Ne

two

rk’

La

xar

xa

espa

nyol

a, l

a no

va c

olon

itza

ció

‘‘ Co

lum

bu

sC

olu

mb

us

Ne

two

rk’

Ne

two

rk’

La m

illo

r pe

trol

era

és l

a qu

e no

ex

iste

ix!

La I

r-R

espo

nsab

ilit

atS

ocia

l C

orpo

rati

va d

e ...

L’OBJECTIU

L’OBJECTIU

8 DEL MILENI

8 DEL MILENI

NO HI HA REMEI? ALTERNATIVES?


��Empreses:

Empreses:

��Taxa

Taxa Tobin

Tobin: impost de 0’1% als moviments especulatius,

: impost de 0’1% als moviments especulatius,

es podria reduir l’especulació i aconseguir un mínim de

es podria reduir l’especulació i aconseguir un mínim de

200.000 M$ a l’any per a desenvolupament

200.000 M$ a l’any per a desenvolupament

��NU: Reform

a radical per dotar

NU: Reform

a radical per dotar --la de capacitat política i

la de capacitat política i

capacitat de control sobre economies globals (empreses

capacitat de control sobre economies globals (empreses

transnacionals)

transnacionals) -- > SISTEMA POLÍTIC ALTERNATIU

> SISTEMA POLÍTIC ALTERNATIU

��Im

post sobre Beneficis Empreses: tota transnacional hagi

Impost sobre Beneficis Empreses: tota transnacional hagi

de deixar 20% dels beneficis al país en el que treballa, i

de deixar 20% dels beneficis al país en el que treballa, i

es limiti al 80% els beneficis a repatriar

es limiti al 80% els beneficis a repatriar

��Despesa Militar: Reducció 5% despesa militar, en 5 anys faria

Despesa Militar: Reducció 5% despesa militar, en 5 anys faria

que fos un 1% del PIB dels països “rics”

que fos un 1% del PIB dels països “rics”

��Empreses Transnacionals complir mateixos

Empreses Transnacionals complir mateixos estàndars

estàndars

ambientals i socials arreu del món

ambientals i socials arreu del món

��Redissenyar

Redissenyarús Organismes Multilaterals Internacionals:

ús Organismes Multilaterals Internacionals:

BM, FMI, NU,

BM, FMI, NU, UNESCO

UNESCO, OMS,

, OMS, FAO

FAO...

...



��Deslocalitzacions

Deslocalitzacions -- > Empreses tenen aquesta naturalesa

> Empreses tenen aquesta naturalesa -->

>

AUTOOCUPACIÓ + COOPERATIVES

AUTOOCUPACIÓ + COOPERATIVES

FAGOR

FAGOR --> Relació salaris 1 a 9

> Relació salaris 1 a 9 --> USA: 1 a 700

> USA: 1 a 700

ALTERNATIVES CIUTADANES

ALTERNATIVES CIUTADANES

��Sindicats internacionalitzats

Sindicats internacionalitzats

��Fiscalitat: Objecció fiscal despesa militar: 6% pressupost

Fiscalitat: Objecció fiscal despesa militar: 6% pressupost --> no

> no

pagar 6% impostos

pagar 6% impostos

��Participar en campanyes anticorporatives:

Participar en campanyes anticorporatives: REPSOL

REPSOL, , ABENGOA

ABENGOA, ,

UNIÓN FENOSA,

UNIÓN FENOSA, ENCE

ENCE, BBVA

, BBVA

��Auditories del Deute Extern

Auditories del Deute Extern

��Exigir Reform

es fiscals al Sud

Exigir Reform

es fiscals al Sud



�R

edui

r el

con

sum

de

petr

oli i

der

ivat

s

�C

onsu

mir

am

bre

spon

sabi

litat

(N

MM

+ O

PC

ION

S):

�

que

sigu

in e

colò

gics

o ti

ngui

n el

mín

im im

pact

e m

edi a

mbi

enta

l;

�fa

bric

ats

el m

és lo

calm

ent p

ossi

ble;

�qu

e el

s tr

ebal

lado

rs c

obrin

dig

nam

ent

�D

onar

sup

ort a

coo

pera

tives

de

prod

ucci

ó

�A

favo

rir

el c

omer

ç fe

tam

b ju

stíc

ia

�O

rgan

itzar

-se

per

cons

umir

: coo

pera

tives

de

cons

um

�In

terc

anvi

ar i

reut

ilitz

ar

�E

vita

r el

s gr

ans

banc

s

�A

llibe

rar

lain

form

ació

�A

llibe

rar

cone

ixem

ent

�E

scap

a de

la p

ublic

itat,

deci

deix

el q

uè n

eces

site

s re

alm

ent

10 A

ltern

ative

s pe

l Con

sum resp

onsa

ble

Càte

dra

UN

ES

CO

en

Tecn

olo

gia

Desen

vo

lup

am

en

tS

oste

nib

leD

eseq

uil

ibri

si

Can

vi

Glo

bal

UN

IVE

RS

ITA

T P

OL

ITÈ

CN

ICA

DE

CA

TA

LU

NY

A

Jesú

s Carrión

jesu

s.ca

rrion@

debtw

atch.org

www.d

ebtw

atch.org

GRÀCIES!!!

GRÀCIES!!!

Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible...

Documents

Transcript of Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible...