MONOGRÀFICSSEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

a destacarLES XIFRESLa pressió dels agents socials,la Inspecció de Treball i la patronal obté els seus fruits en matèria de seguretat

LA TAULA RODONA Els experts reclamen mesureslaborals específiques perquè peons i oficials es puguin jubilar abans

D D

catalunya construeix

Un operari utilitza sistemes de seguretat mentre treballa en la construcció d’un edifici de vivendes.

L’últim informe sobre sinistra-litat laboral publicat perl’Observatori del Treball –ensdependent de la Generalitatde Catalunya– recull les da-

des corresponents al període comprèsentre els mesos de desembre del 2009 inovembre del 2010. Segons l’esmenta-da font, durant aquest temps un total de105.743 accidents de treball van cursarbaixa a Catalunya. La gran majoria(104.910) van ser de caràcter lleu, 770van ser greus, i 63, mortals.

Però no són els valors absoluts sinóels índexs d’incidència –el nombre d’ac-cidents per cada 100.000 afiliats a la Se-guretat Social– els més útils per analitzarl’evolució de la sinistralitat, ja que per-meten comparar les dades de diferentsperíodes, independentment del nombrede treballadors que estiguessin en ac-tiu en cada moment. La nota més espe-rançadora és que, durant el lapse detemps analitzat, aquest valor es va reduira Catalunya fins a arribar a les xifres mésbaixes dels últims cinc anys.

D’aquesta manera, mentre que l’índexd’incidència dels accidents lleus va serde 5.898,72 el 2006, en el tram 2009-2010 va ser de 4.088.04. Els accidentsgreus van passar d’un índex de 45,63

(el 2006) a 30 (el 2009-2010), i els mor-tals, de 5,22 (el 2006) a 2,45 (2009-2010). Aquesta evolució es reflecteix enels diferents sectors.

SINISTRES A L’OBRADels accidents laborals que es van pro-duir a Catalunya entre els mesos de de-sembre del 2009 i novembre del 2010,16.461 van correspondre al sector de laconstrucció –cosa que va representar un15,56% del total–, un nombre bastant in-ferior al d’afectats en el sector serveis(60.476 accidents) i en la indústria(26.990), però superior al registrat en l’a-grícola (1.816).

De les 16.461 persones afectades enel sector de la construcció, 16.279 (unmajoritari 98,89%) van patir un accidentlleu. En canvi, 167 treballadors van tenirun accident greu i 15 van perdre la vi-da a l’obra.

En valors reals, la construcció haaconseguit en els últims anys reduir con-siderablement el nombre d’accidentatsen totes les franges de gravetat, inde-pendentment que el nombre de treba-lladors hagi minvat amb motiu de la cri-si del sector. Ho demostren els índexsd’incidència. El 2006, per cada 100.000treballadors de la construcció afiliats ala Seguretat Social, hi va haver12.569,75 accidents lleus, mentre que136,67 van ser greus, i 13,17, mortals.

Des del desembre del 2009 i fins al no-vembre del 2010, les proporcions vanser menys catastròfiques: 8.526,34 ac-cidents lleus, 87,47 greus i 7,86 mortals.

LES POSTURESEn vista d’aquestes xifres, la millora pelque fa a la prevenció de riscos laboralsen el sector de la construcció és patent.No obstant, Juana Arenas, responsabledel sector de la construcció d’UGT Ca-talunya, recorda que no hi ha motius perabaixar la guàrdia. “És cert que al llargd’aquests últims anys hi ha hagut undescens dels accidents, sobretot elsmortals. El factor fonamental per aaquest èxit ha estat la pressió delsagents socials, que, juntament ambla Inspecció de Treball i la patronal,estan apostant per eradicar els ac-cidents en la construcció. No obs-tant, encara queda un llarg camí ihem de convèncer moltes empresesde la construcció perquè apostin peruna cultura preventiva, per deixar deconsiderar la seguretat i la salut comun cost afegit”.

Comparteixen aquesta mateixa preo-cupació els tècnics de l’Associació Ca-talana d’Empreses de Bastides (Aceba).“La situació econòmica actual potprovocar que algunes empreses,principalment en el sector de la re-habilitació i la petita construcció, in-

tentin reduir costos i abaratir preusmitjançant l’incompliment de la nor-mativa vigent o les seves obligacionsfiscals, laborals, de prevenció de ris-cos o de responsabilitat civil. Entretots els agents implicats hauríemd’intentar evitar-ho, per garantir laqualitat en el sector i la seguretat detots els que munten, utilitzen o con-viuen amb bastides”, afirmen des del’associació.

CAIGUDA EN PICATAlfredo Bienzobas, responsable de Sa-lut Laboral de la Federació Construcciói Fusta de CCOO, aporta una visió no gai-re més optimista. “La sinistralitat nonomés afecta els treballadors de laconstrucció, sinó tot el sector. La cai-guda en picat de l’edificació resi-dencial ha capgirat les estadístiques.Tot cau, des de la licitació públicafins als visats col·legials, que hanarribat a mínims”. I de l’ocupació, se-gons el portaveu del sindicat, val més noparlar-ne: peons que cobren 30 eurosper dia treballat, treballadors xinesos dor-mint en soterranis... “Mentrestant, mol-ta retòrica sobre la innovació. ¿I sitots ens arremanguéssim i miréssimde posar-nos d’acord per treure elsector del forat? Si només esperemque la crisi amaini, tots hi hauremperdut”, assegura.2

Un raig de llum al final del túnelLa sinistralitat en l’àmbit de la construcció a Catalunya registra les millors dades dels últims anys

ALBERTO GONZÁLEZÀrea Monogràfics M

www.catalunyaconstruye.com

ELS SINDICATSSUBRATLLEN LAIMPORTÀNCIA D’UNACULTURA PREVENTIVA

ÉS ERRONI CONSIDERAR LA SALUT COM UN COST AFEGIT

FUNDACIÓ LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ

Els professionals asseguren que, amb la crisi, moltes companyies aposten per la formació, i destaquen que la seguretat és una partida imprescindible que forma part del pressupost

Invertir en prevenciócontinua sent rendible

La lluita contra la sinistralitat la-boral no s’atura, ni tan sols entemps de desacceleració eco-nòmica. Crisi significa oportu-nitat, i, segons els experts par-

ticipants en la taula rodona organitzadaper EL PERIÓDICO DE CATALUNYA,aquest és un bon moment perquè tantempresari com treballador inverteixin enformació. La sala d’actes de l’Institut deTecnologia de la Construcció (Itec) va serel punt de trobada per debatre i analitzarel moment actual.

El context de crisi en el sector animaa reduir despeses, però moltes empre-ses aposten per la prevenció per ser méscompetitives. “S’ha d’aprofitar la si-tuació actual de menys activitat performar-se i sortir reforçats, tant enprevenció com en ofici”, exposa Jor-di Martínez Navarro, director del Centrede Seguretat i Salut Laboral de Barce-lona, de la Conselleria d’Empresa i Ocu-pació. “El risc zero és difícil d’acon-seguir, perquè pot existir el risc senseaccidents, però és una de les priori-tats del sector.” Una tendència queGemma Carol, gerent del Servei de Pre-venció Gaudí, ha vist com creixia els úl-tims mesos. “Últimament, les empre-ses han format més els treballadorsi també hem observat que han co-mençat a fer activitats que abans nofeien per falta de temps, com ana-litzar els mètodes de treball”, asse-gura Carol. “Encara que en els dos o

tres últims anys de crisi les empre-ses han hagut de racionar molt ladespesa, aquelles que encara esmantenen, són competitives i són se-rioses no han abaixat el llistó de laprevenció”, assegura.

Invertir en formació suposa no perdrede vista la seguretat en detriment del be-nefici econòmic, i encara que algunesveus han acusat els empresaris de reduirla despesa a expenses de la prevenció,Néstor Turró, president de la Confedera-ció Catalana de la Construcció, trencauna llança a favor dels professionals queactuen dins de la legalitat i aposta perperseguir les obres que operen des del’economia submergida. “La majoriad’empreses no volen que hi hagi ac-cidents, però el problema de la cons-trucció és que hi ha molta economiasubmergida que no compleix la nor-mativa”, afirma Turró. “La seguretat ésuna partida que forma part d’un pres-supost i és imprescindible”, diu.

MÉS MESURES DE CONTROLTurró aposta per incrementar les inspec-cions en totes aquelles obres que nocompleixin la llei i que tinguin treballadorsque ni tan sols han rebut la formació ne-cessària.

Per la seva banda, Màrius Martí, pre-sident de l’Associació Catalana de Tèc-nics en Prevenció de Riscos Laborals, la-menta la mala praxi d’alguns promotors.“En els pressupostos demanen quefacis la mateixa feina però reduintcostos i aquest 20% menys, que s’e-xigeix en alguns casos, ha de sortir

d’algun lloc”, explica. “Moltes vega-des sembla una subhasta i es viuensituacions desesperants”. Martí tam-bé considera imprescindible reorganitzarel sistema de control dins de les obres idefinir els papers per millorar en la se-guretat; d’aquesta manera, el perill es potprevenir més fàcilment.

Sense cap dubte, un dels temes mésespinosos i controvertits és el que es re-fereix a la responsabilitat civil d’un acci-dent. Quan hi ha una situació de risc, ¿quin’és el responsable final? Encara que elsexperts coincideixen que la formació ésclau a l’hora de prevenir riscos, no opi-nen de la mateixa manera a l’hora de de-terminar qui és el responsable final d’u-na situació de perill.

RESPONSABILITAT EMPRESARIAL Néstor Turró denuncia que els empresa-ris estan desprotegits a l’hora de pren-dre mesures contra alguns treballadorsque actuen de manera temerària. “Si untreballador es presenta a l’obra ambuna taxa d’alcoholèmia superior a lapermesa i té un accident mortal, lesresponsabilitats penals i econòmi-ques seran per a l’empresa, per alsseus càrrecs directius”, explica Turró.“Aquesta és una situació que enspreocupa perquè, actualment, no po-dem obligar a ningú a sotmetre’s aproves d’alcoholèmia o de droguesabans d’entrar en una obra, ni tam-poc prohibir-li l’entrada. Les perso-nes han de ser responsables delsseus actes a títol individual”. Aques-ta afirmació no és compartida per la res-

ta d’experts convocats al debat.Per Jordi Martínez, aquesta pro-

blemàtica afecta una minoria de treba-lladors. “Individualment, hi ha alguncas d’aquesta mena, però el proble-ma dels morts en la construcció i dels167 ferits greus o molt greus, els úl-tims 12 mesos, no és precisament nil’alcohol ni les drogues”, assevera Mar-tínez. “La gran majoria dels accidentsmortals es van produir per falta demesures de seguretat i, a més, persituacions que es podien haver pre-vingut de manera efectiva si s’hi ha-guessin destinat els recursos neces-saris”. Martínez afirma que no és unasituació fàcil, però recorda que l’empre-sa continua tenint la potestat disciplinà-ria per actuar contra un treballador quevagi a l’obra sense estar en condicionsde desenvolupar les seves funcions.

En aquesta línia, Gemma Carol va re-cordar que “els treballadors tenen unaresponsabilitat, però les empresestambé, i disposen d’una eina, reco-llida en els estatuts i en els convenislaborals, que és la disciplina. Quanun treballador incompleix una norma,se l’ha d’obligar a complir-la perquèsi no perd el seu valor normatiu”, ex-plica la gerent del Servei de PrevencióGaudí. “Aquí també hi entra en joc lajerarquia i, en una obra, el cap d’o-bra i el de la quadrilla han de trans-metre aquesta consciència i aques-ta responsabilitat. Han de vetllar perla seguretat en totes les fases de l’o-bra”. En aquest sentit, Màrius Martí as-segura que “les persones actuen per

El president de l’Associació Catalanade Tècnics en Prevenció de Riscos La-borals, Màrius Martí, coincideix ambMartínez que la situació és preocupant.Martí reivindica una revisió dels llocs detreball, que s’analitzi si la persona can-didata a la feina té les aptituds ne-cessàries i si es troba en condicions òp-times. “A vegades ens perdem en elstemes de seguretat pròpiament dits,i la reducció d’accidents ve tambéper la supervisió de molts altres as-pectes de la rutina diària”, apunta.Sobre aquesta qüestió, Gemma Carolrecorda l’existència de l’especialitat pre-ventiva de Vigilància de la Salut, “quedóna sentit a totes les activitats queuna empresa ha posat en marxa enaquest sentit. Tots els treballadorss’han de sotmetre a un reconeixe-ment mèdic preventiu per saber sisón aptes o no per a segons quinestasques”. La majoria dels experts coin-cideixen a assenyalar que la detecció ila prevenció d’aquest tipus de pro-blemàtica ajudaria a disminuir els riscoslaborals, no només els accidents mésgreus, sinó les lesions que incapacitenel treballador, i afecten la seva qualitatde vida i el seu rendiment.

NOUS REPTES DE FUTUREncara que les xifres parlen per si ma-teixes i s’ha reduït el nombre d’accidentsgairebé a la meitat durant els últims 10anys, els serveis de prevenció de riscoslaborals no abaixen la guàrdia. Els par-ticipants en la taula rodona lamentenque eines com la targeta professional

de la construcció (TPC) hagin vist reta-llades moltes de les seves competèn-cies. Segons estableix la sentència, laTPC ja no haurà de reflectir la formaciósobre prevenció que hagi cursat el seutitular. Tots coincideixen a destacar queera una manera eficaç de certificar siel treballador tenia la formació ne-cessària. “Nosaltres creiem, al mar-ge del que pugui dir el tribunal, queés una eina molt positiva i útil, tantper al treballador com per a les em-preses”, diu el president de la Confe-deració Catalana de la Construcció,Néstor Turró. Jordi Martínez, per la se-va banda, afirma que “ens va sor-prendre molt la sentència perquè erauna bona manera d’evitar duplicitatsi, per tant, és una bona eina”.

Gemma Carol apunta que potser l’er-ror va ser donar a la TPC caràcter obli-gatori, en lloc d’insistir en l’obligatorie-tat de la formació. “El que és obligatoriés que la gent estigui formada, i laTPC era la manera més racional dereunir tota aquesta informació”. Peròa més de trobar un sistema que agilitzila recopilació d’aquesta informació, al-guns dels reptes del futur de la preven-ció de riscos laborals en la construccióno només passen per la reducció de lasinistralitat a zero, sinó també per in-crementar el nivell de conscienciaciócol·lectiva i establir una metodologia detreball en l’obra que ajudi a disminuir elsriscos de manera eficaç.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

la jubilació anticipada. “Hi ha profes-sions en què es permet la jubilacióals 60 anys o fins i tot abans, i aques-ta és una mesura que ja es va recla-mar al seu moment al Ministeri deTreball i Immigració, perquè tambées tinguessin en compte els peons iels oficials”.

Per Jordi Martínez, a l’envelliment de lapoblació se suma un problema afegit in-herent a algunes rutines i mètodes de tre-ball. Es tracta de les malalties professio-nals, que, en molts casos, deriven entrastorns musculoesquelètics. Segons eldirector del Centre de Seguretat i Salut La-boral de Barcelona, aquesta mena de le-sions afecten el 48% dels treballadors dela construcció a Espanya. “Si amb 40 o50 anys gairebé la meitat dels treba-lladors del sector pateixen aquestamena de lesions, no sé si podran arri-bar actius més enllà dels 60 anys. Lareforma laboral preveu excepcions enl’edat de jubilació segons la professió,i el sector de la construcció s’hauriade tenir en compte”, sentencia.

MALALTIES PROFESSIONALSA més de l’envelliment de la població,¿les rutines de treball s’adeqüen a la nor-mativa per evitar aquesta mena d’esta-dístiques silencioses? Per Martínez, ésevident que no. “Encara que la tecno-logia ha eliminat moltes tasques pe-sades, la manipulació constant dematerial, els moviments repetitius iles jornades interminables passenfactura. Tenim un problema molt im-portant”, subratlla.

mimetisme”. Segons la seva opinió, unapersona que treballi en un lloc on hi hamals hàbits s’encomanarà d’aquestesmales pràctiques, i a la inversa. Peraquesta raó, defensa conscienciar desde ben joves. “De la mateixa maneraque s’imparteixen classes de segu-retat viària, potser ens hauríem deplantejar incloure formació sobre pre-venció de riscos en les escoles”.

A QUINA EDAT JUBILAR-SECrear una cultura de prevenció és un delsobjectius actuals, però alguns expertscoincideixen que canviar les rutines detreball d’aquells que posseeixen una llar-ga experiència en el sector no és senzill.Aquesta problemàtica s’agreuja si tenimen compte l’envelliment progressiu de lapoblació activa, i l’entrada en vigor demesures com el retard en l’edat de la ju-bilació. “El sector de la construccióés un dels més maltractats en aquestsentit”, explica Turró. “Hi ha una sèriede llocs de treball, com oficials o pe-ons, que requereixen unes condicionsfísiques, i gent amb més de 60 anysdifícilment les pot desenvolupar”.Turró considera que aquest tipus de tre-ballador ha portat a terme la seva acti-vitat en condicions dures, a la intempè-rie i durant moltes hores i, encara quela progressiva industrialització del sectorha convertit aquests processos en ruti-nes més suportables, l’esforç físic enca-ra existeix. Turró creu que és necessarii imprescindible que l’Administració tin-gui en compte una reivindicació que hanfet seva tant empresaris com sindicats:

ÁNGELA PLAZAÀrea Monogràfics M

Néstor Turró, Màrius Martí, Jordi Martínez i Gemma Carol, d’esquerra a dreta, a la seu de l’Institut de Tecnologia de la Construcció.

DLes estadístiques sobre si-nistralitat en el sector indiquenque 15 persones van perdre lavida entre el gener i el no-vembre del 2010

DLes dades també reflectei-xen que un total de 163 treba-lladors han quedat ferits greuso molt greus durant el mateixperíode del 2010

DBarcelona i Tarragona con-tinuen sent les demarcacionscatalanes que presenten unsíndexs d’accidentalitat méselevats

EL RISC,EN XIFRES

DEls participants en la taularodona demanen mesures la-borals específiques perquè elspeons i els oficials es puguinjubilar abans

DEls experts coincideixen enla importància de perseguir isancionar la mala praxi d’al-guns empresaris del sector dela construcció

DUn altre dels objectius prio-ritaris que cal tenir en comp-te és fomentar l’educació enmatèria de seguretat des deles escoles

ELS AGENTSRECLAMEN

ANNA ALEJO

“El sector s’ha d’adaptar a lesnoves tecnologies i promoure el control i la seguretat des dedins de les obres ”

Màrius

MARTÍPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DETÈCNICS EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

“Encara que les empreses hanhagut de racionar la despesa, lesque són serioses i competitives nohan abaixat el llistó de la prevenció”

Gemma

CAROLGERENT DEL SERVEIDE PREVENCIÓ GAUDÍ

“S’han d’incrementar lesinspeccions per eradicarl’economia submergida i lespràctiques al límit de la legalitat”

Néstor

TURRÓPRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ CATALANA DE LA CONSTRUCCIÓ

“El 48% dels treballadors de laconstrucció, d’entre 40 i 50 anys,tenen malalties derivades de laseva professió”

Jordi

MARTÍNEZ NAVARRODIRECTOR GENERAL DEL CENTRE DESEGURETAT I SALUT LABORAL DE BARCELONA

Taula rodona. SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ