Catalunya Amunt i Avall - Terra Alta - Reserva Biosfera

Terres de l’Ebre

Catalunya Amunt i Avall

Reserva de la Biosfera

Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià

Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració

dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorTerres de l'Ebre

© de les fotografies: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i [email protected]

Retoc i maquetació: Roberto RodríguezCoordinadora comercial: Raquel Moreno

Direcció: Joan Oliva

Terres de l'EbreRESERVA DE LA BIOSFERA

Índex

Ribera d'Ebre .................................................5 Terra Alta ....................................................193

Terres de l'ebre

Ascó............................................................... 58Benissanet ................................................... 128Editorial............................................................ 7Els Municipis.................................................. 26Flix ................................................................. 27García ............................................................ 86Ginestar ....................................................... 172La Gastronomia ............................................. 24La Palma d’Ebre ............................................ 50La Torre de l’Espanyol ................................... 68Miravet ......................................................... 134Móra d’Ebre ................................................. 112Móra la Nova ................................................. 96Rasquera ..................................................... 182Riba-roja ........................................................ 42Tivissa ......................................................... 152Vinebre .......................................................... 74

Anem amb Bici ............................................ 213Arnes ........................................................... 340Art al Ras ..................................................... 212Batea ........................................................... 238Bot ............................................................... 312Caseres ....................................................... 356Corbera d’Ebre ............................................ 260Editorial........................................................ 195El Paisatge del Vi ........................................ 208Els Municipis.................................................218Festes i Tradicions ........................................216Gandesa ...................................................... 272Gaudiu de la Terra Alta .................................217Horta de Sant Joan ..................................... 322La Fatarella ...................................................219La Gastronomia ............................................214La Pobla de Massaluca ............................... 228La Ruta de l’Oli .............................................210La Via Verda .................................................211Parc Natural dels Ports ................................ 200Pinell de Brai ............................................... 294Prat de Comte ............................................. 304Terra Alta ..................................................... 198Vilalba dels Arcs .......................................... 254

Baix Ebre ....................................................365 El Montsià ...................................................537

Terres de l'ebre

Aldover ........................................................ 404Alfara de Carles ........................................... 430Baix Ebre ..................................................... 370Benifallet ...................................................... 385Bítem ........................................................... 476Camarles ..................................................... 498Campredó .................................................... 485Deltebre ....................................................... 490Editorial........................................................ 367El Perelló ......................................................514El Riu Ebre .................................................. 378Els Municipis................................................ 384Els Ports ...................................................... 424Els Reguers ................................................. 423Jesús ............................................................410La Gastronomia ........................................... 382L’Aldea ........................................................ 486L’Ametlla de Mar .......................................... 520L’Ampolla ..................................................... 500La Via Verda ................................................ 379Mapa............................................................ 368Parc Natural del Delta ................................. 370Parc Natural dels Ports ................................ 372Paüls ............................................................ 400Roquetes ......................................................416Tivenys ........................................................ 478Tortosa ......................................................... 434Vinallop ........................................................ 484Xerta ............................................................ 393

Alcanar .........................................................616Amposta ...................................................... 692Editorial........................................................ 539El Montsià .................................................... 545El Parc Natural del Delta de l’Ebre......... .....547El Parc Natural dels Ports....................... .....550Freginals .......................................................674Godall .......................................................... 666La Comarca ................................................. 558La Galera ..................................................... 658La Gastronomia, Fires i Festes Populars .....557La Sénia ...................................................... 644Les Cases d’Alcanar .................................... 606Mas de Barberans ....................................... 652Masdenverge ............................................... 686On la terra abraça al mar ................................580Santa Bàrbara ............................................. 680Sant Carles de la Ràpita......................... .....581Sant Jaume d’Enveja ................................... 559Ulldecona..................................................... 625

Comarquesde Catalunya

Ribera d'Ebre

EditorialEl recorregut per terres de la comarca de la Ribera d'Ebre, m'ha portat a la ment records de la meva infància, encara que molt difuminats pel pas del temps. Records entranyables i familiars rebuts del meu avi, Joaquín Oliva Pedret i del meu pare, Joan Oliva Camps, oriünds del que ells anomenaven "els Masos" (Móra la Nova), lloc on jo arribava amb el meu pantalons curts i els meus deures per passar unes curtes vacances a casa de la tia Mundeta.Recordo perfectament les hores de viatge en aquells vagons incòmodes de fusta i també la fumera de les locomotores de carbó i record igualment la cisterna interior de la meva tia de la qual pujàvem l'aigua amb el típic cub lligat a una corda, o la carnisseria de " Coco Pere "on compràvem la carn.

El meu avi Joaquim, de la família de "Ca Favero" va vendre el que de valor tenia i se'n va anar a Barcelona per al que en aquells temps es coneixia com "Fer les Amèriques", però mai va creuar el mar, va adquirir un bar a cert carrer del Paral·lel barceloní i va acabar els seus dies a la barriada de Sants.

Els lectors amics em permetran i perdonaran aquesta petita llicència personal, però m'he sentit en la necessitat de recordar uns temps diferents de la realitat del que he pogut trobar en la meva recent estada.

Actualment, la Ribera d'Ebre i tots els seus municipis són un gresol admirable de contrastos i un territori perfectament adaptat a les necessitats de la vida actual, sense oblidar les tradicions que els anys han deixat de la seva vella i entranyable història.

Capvespre al Ebre

Catalunya Amunt i Avall10

Ribera d’Ebre 11

Capvespre al Ebre


Ribera d’EbreA la comarca de la Ribera d'Ebre podem arribar per diferents camins o carreteres. Des del Priorat, des del Baix Ebre, des de la Terra Alta, també per la Comunitat d'Aragó o des de la carretera que prové de Lleida.

Des de qualsevol dels punts de la nostra arribada, podrem comprovar que poques de les comarques de Catalunya són comparables a la diversitat del paisatge i l'orografia d'un terreny tan sorprenent i admirable com el de la Ribera.

Aquesta orografia marcada a través de la història pel riu, converteix la vall interior en receptor dels dos ecosistemes més importants, el fluvial i el de muntanya, el que afavoreix el cultiu d'abundants fruiters i millora la qualitat i quantitat de les seves plantacions de vinya i oliveres.

La comarca, amb prop de 24.000 habitants i 825.000 km2, s'estén per 40 quilòmetres que s'estenen a banda i banda de l'Ebre, prop del qual, es troben la majoria dels seus 14 municipis i tres pobles pertanyents a Tivissa.

Ribera d’Ebre 13

Ribera d’Ebre 191

De vegades, he comentat amb els amics que segueixen el meu treball, que em fatiga més posar lletra als llibres que vaig editant, de realitzar les fotografies que els il·lustren. Viatjar, buscar ermites amagades i oblidar-me de l'hora de dinar mentre visito alguns petits pobles perduts per les muntanyes, em produeix un plaer difícil d'explicar per qui no l'hagi experimentat. Tinc una certa edat (no una edat certa), en la qual els ossos reclamen un bon greixatge abans de la marxa, però tot i això, em fatiga més escriure que fotografiar. No obstant això, ja he descobert el perquè.

Les imatges, per si soles, poden mostrar tota la bellesa de l'entorn que capta la càmera, però el més difícil és narrar en unes quantes quartilles, tota la bellesa que la càmera ha gravat i aquest esforç mental és més esgotador, si més no per a mi , que les llargues caminades diàries. La Ribera d'Ebre, en aquest sentit, és una comarca a la qual el riu i les poblacions que hi banyen els seus peus, li confereixen una fotogènia que facilita la tasca del fotògraf. En aquest sentit, doncs, si el llibre, fotogràficament, mereix l'aprovació dels lectors, la meitat de l'èxit és gràcies a la bellesa de la comarca.

Adéu, Ribera d'Ebre.


Terra Alta

Horta de Sant Joan

Horta de Sant Joan

EditorialHavent recorregut com a autor de les fotografies, les tres comarques restants de les Terres de l'Ebre, se’m fa difícil traslladar al lector les contínues sensacions que el meu caminar per la Terra Alta m'ha ofert. Acostumat a la companyia de l'Ebre o del Mediterrani i a perdre’m en la grandiositat del Delta, el contrast amb la tranquil·litat dels pobles i l'agressiva orografia de gairebé tota la comarca, va significar, al principi, una mica difícil d'assimilar.

En un principi, perquè en acabar el meu recorregut fotogràfic, em dono el perfecte compte de lo afortunat que em sento de vegades, de poder combinar la meva tasca professional amb el plaer. Passejar pels centres medievals d'algunes poblacions, xerrar amb la seva gent i detenir-me a reposar forces a qualsevol fogó acollidor del meu recorregut, són plaers que difícilment oblidaré. Si a més, a la taula no falta el famós vi del lloc, s'ha d'entendre perfectament que em senti afortunat. El meu agraïment a les bones persones que m'han ajudat en la localització d'alguns dels difícils paratges que incloc en el llibre. Segur que hi tornaré.

Consell Comarcalde la Terra Alta

Edicions Turístiques

Terra Alta

La comarca de la Terra Alta forma part, juntament amb el Montsià, el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, del quartet de les comarques de l'extrem sud de Catalunya que configuren un territori anomenat "Terres de l'Ebre".

També coneguda com a paradís rural, Terra Alta és una comarca formada per dotze municipis d'una gran varietat paisatgística. A diferència de les seves properes germanes, no presumeix del curs de l'Ebre, ni els seus municipis estan banyats per les aigües del mediterrani, però té un allotjament rural i l'activitat pròpia dels pobles que han sabut mantenir les tradicionals costums agràries, activitat a la que han dedicat el seu esforç la majoria dels seus habitants i que ha permès resguardar el llegat d'un paisatge de gran valor cultural i un notable patrimoni històric.

Art al Ras i les Roques de Benet


Espais com el Parc Natural dels Ports, la Serra de Pàndols i Cavalls o l’amagat paratge de la Fontcalda, entre molts altres significatius, configuren un veritable mosaic de colors, sensacions i ambients on transcorren rutes i itineraris gastronòmics, històrics, religiosos i artístics que, de ben segur, no deixaran indiferents al visitant.

La Ruta de la Pau, que transcorre pels espais de la Batalla de l'Ebre, el Camí de Sant Jaume, l'itinerari escultòric Art al Ras, les rutes del Vi i l'Oli, juntament amb el recorregut de la Via Verda per l'antiga línia ferroviària de la Vall de Zafán i la Xarxa Ciclista per diferents camins de la comarca, són algunes de les atractives apostes a través de les quals podrem descobrir els encants de Terra Alta.

Parc Natural dels Ports

L'esclat de la primavera

Terra Alta 201

L'esclat de la primavera

203

El Toll del Vidre

Els Ports, com habitualment és conegut el Parc Natural, és el massís muntanyós que pertany a les províncies de Tarragona, Terol i Castelló i és el punt de reunió de les comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Els recursos naturals d'aquests paratges, com la caça, la ramaderia, l'aigua, la fusta i els antics forns de calç i els pous de neu, certifiquen la vella presència humana des de temps prehistòrics.

Els primers pobladors estables del massís van ser els ibers, posteriorment, els àrabs van fer acte de presència, i a aquest assentament àrab pertanyen els primers cultius i aprofitaments de la terra per a tasques agrícoles. Aquesta presència humana va rebre un fort impuls després de la conquesta cristiana del territori, que va seguir ampliant la seva població durant els segles XII i XIII i aquesta tendència s'ha anat mantenint fins a principis del segle actual, quan la completa desaparició de les activitats agrícoles, l'abandonament dels costums ramaders i l'escassetat obligada de l'aprofitament de la fusta, han afavorit el creixement del bosc dels Ports i el retorn al seu aspecte primitiu.


En relació a la fauna, l'element més espectacular del massís és la nombrosa població de cabra salvatge, espècie endèmica de la península ibèrica que, juntament amb la llúdriga i el gat fer, són els mamífers protegits. Les aus rapinyaires tenen al parc les millors condicions per subsistir (voltors, àliga daurada i cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, etc.), tot i que una altra varietat d'espècies protegides s’hi estan també de forma temporal.

La tortuga mediterrània, la petita sargantana, el drac rosat, serps i el verinós escorpí ibèric, són els rèptils més habituals i pel que fa referència als amfibis, estan representades més del 50% de les espècies existents a Catalunya.

Ports, a causa de tenir la major part del seu territori per sobre dels 1000 metres d'altitud, es caracteritza per una vegetació típicament mediterrània de gran valor geobotànic.

Les vinyes i al fons els Ports

Terra Alta 205

Les vinyes i al fons els Ports


Vilalba del Arcs. Els Barrancs

Gandesa. Memorial de la Batalla d'Ebre

Terra Alta 207

La comarca de Terra Alta va ser el desgraciat escenari dels episodis més dramàtics de la Guerra Civil Espanyola, la Batalla de l’Ebre. La Ruta de la Pau és un recorregut per una ruta de vianants pels paratges que fa més de 70 anys van ser testimonis de les sagnants batalles. El recorregut té el seu inici i final a Gandesa i transcorre per la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, el Coll del Moro, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Corbera d’Ebre. Actualment es poden visitar alguns Centres d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre repartits per alguns municipis de Terra Alta i alguns monuments recorden els fets de pitjors records. El Memorial de les Camposines a la Fatarella, les trinxeres conservades dels Barrancs i el Mirador del Bassot a Villalba dels Arcs, al Coll del Moro a Gandesa, les trinxeres de la Pobla de Massaluca i les Cases Penjants del Pinell de Brai, són alguns d’aquests escenaris que podem visitar.

Gandesa. Memorial de la Batalla d'Ebre


La producció de vi i la dedicació dels seus habitants a la millora de la qualitat del preuat brou, ha propiciat la posada en marxa d'unes rutes establertes per a la visita a alguns dels millors cellers i poder conèixer tot el que està relacionat amb la producció i la cultura del vi de la comarca.

La ruta ens permetrà recórrer els municipis de Gandesa, Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca, Batea, Bot i el Pinell de Brai i assaborir els vins dels seus cellers, però també podrem admirar l'admirable arquitectura d'algunes de les seves edificacions, algunes de les quals, com l'edifici de la Cooperativa Agrícola de Gandesa i el Celler del Pinell, mereixeran sens dubte l'admiració dels visitants.

El Paisatge del Vi

Els Cellers

Terra Alta 209

Cooperativa Gandesa

Cooperativa Pinell de Brai

Pinell de Brai

Pinell de Brai

Pinell de Brai


Sent important i reconeguda la dedicació de bona part dels habitants de la comarca a la producció de vi, Terra Alta sembla capficada a mantenir una sana competència amb la qualitat dels excel·lents olis amb denominació d'origen que s'elaboren als seus molins. Els podem visitar si ens apuntem a un recorregut que transcorre per Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Caseres,

Batea, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca, la Fatarella, Gandesa i el Pinell de Brai. La visita ens permetrà conèixer les particularitats del cultiu de l'olivera, l'elaboració en els cellers de la comarca i descobrir un notable oli verge obtingut a partir de la varietat més tradicional de la zona, "l'Empeltre".

La Ruta de l’Oli

Ruta de l'oli

Terra Alta 211

La Via Verda és una proposta turística, cultural i esportiva que transita per un tram de l'antic ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Pobla d’Hijar. L'itinerari traspassa les Serres de Cavalls i Pàndols, amb paratges on encara és possible gaudir de la

La Via Verda

tranquil·wlitat i el silenci en mig de la natura.

El viatge recorre llocs que presenten una gran diversitat d'ambients rurals, amb zones boscoses de relleu muntanyós, abruptes parets escarpades i petits embassaments d'aigua

que va formant el curs del riu Canaletes. Algunes de les antigues estacions, perfectament conservades, ens oferiran la possibilitat de gaudir d’un petit descans, prendre'ns un merescut refresc o satisfer l'estómac en els seus ben cuidats restaurants.

Antiga estació de la Vía Verda


Art al Ras

Art al Ras és una proposta cultural de Terra Alta de diversos artistes escultors, obstinats a distribuir les seves obres per tots els camins que comuniquen els pobles de la comarca. Si transitem per les carreteres de la comarca amb la lentitud que mereix la bellesa del seu paisatge, observarem amb sorpresa algunes de les escultures realitzades per artistes procedents de diversos països. L'ajuntament de Caseres acull una exposició amb totes les obres del recorregut.

Art al Ras

Art al Ras

Terra Alta 213

La diversitat de l'orografia i l'abrupta particularitat de les terres de la comarca, possibilita les excursions per senders i camins rurals per rutes compreses en els fullets que ens poden facilitar les oficines de turisme.

Anem amb BiciLa bicicleta, una bona amiga, ens pot proporcionar la satisfacció de recórrer les 13 rutes indicades en un d'aquests fullets editats pel Consell Comarcal.

Anem amb bici


La cuina de Terra Alta és conseqüent amb els fruits que en la seva terra es recullen i la seva gastronomia, per tant, ve garantida per la qualitat dels seus propis productes. Des de sempre, s'ha cuinat el que s'ha recollit, i això ha repercutit en el reconeixement a una cuina de sabors exquisits, fruit de la imaginació dels cuiners dels seus restaurants i de les expertes mestresses de la llar.

De les seves creacions podem destacar les receptes per a la preparació de la carn de caça, el conill amb arròs, el senglar estofat o la perdiu a la caçadora. També podem destacar l'excel·lent paella de l'horta, amb hortalisses de la terra, els cargols saltats, la cuixa de porc i els deliciosos embotits.

En res es desprestigien els plats cuinats amb l'aviram condimentats amb herbes aromàtiques, i els bolets, ben coneguts per la gent del lloc i que són un complement exquisit. Els dolços, la rebosteria, els "pastissets", les merengades i un llarg etc són alguns dels postres que guareixen la taula familiar.

Menció especial per a la cuina del xai, producte propi de la Terra Alta, del qual s'aprofiten carns de gran qualitat, presents en gairebé tots els bons restaurants de la comarca.

La Gastronomia

La Gastronomia

Ribera d’Ebre 215

La Gastronomia


La Terra Alta, manté viu un ampli i variat ventall de manifestacions populars que configuren un patrimoni ple de riques tradicions. Es conserven un bon nombre d'ermites que durant la primavera es converteixen en el centre de peregrinació de les romeries que celebren dies de commemoració i recolliment. Les tradicionals "Festes Majors" són l'excusa inevitable per visitar els pobles de la comarca. Plenes de tradicions i costums populars, en gairebé totes sobresurt el "Ball de la Dansada", una mena de jota especial que és la dansa típica de la zona. La Festa de la Mel d'Arnes, les Festes i Fires del Vi de Batea i Gandesa, la Festa de l'Oli de Bot i la Fatarella, la Dolça Tardor d'Horta de Sant Joan, el Pinellart de Pinel de Brai i la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, són algunes de les més reconegudes, encara que tots els pobles i municipis rivalitzen en mantenir viva la seva pròpia identitat.

Terra Alta en festes

Festes i Tradicions

Terra Alta 217

Aquest llibre pretén donar a conèixer tot un ventall d'opcions per acostar-nos a les seves terres; terres àmplies, plenes de contrastos i matisos, però marcades per l'autenticitat que respiren els seus pobles, els seus paisatges i la seva gent. Art, natura, història, tradicions, arquitectura civil i religiosa, emoció ... són

Gaudiu de la Terra Altaalguns dels ingredients que descobrirem caminant pels camins d'aquesta comarca, rutes per un paisatge extraordinari que ens farà sentir protagonistes de fets recents que han marcat el caràcter i el tarannà d'una comarca plena de personalitat.

Ruta del vi


Tota l'espectacular i l’abrupte bellesa de la Terra Alta, difícilment la podrem visitar si accedim a les seves terres amb ànim bel·ligerant. Haurem d’oblidar-nos de la velocitat de l'automòbil i fins i tot del temps, perquè només així ens serà possible descobrir i gaudir com cal, dels atractius i les sorpreses que ens oferirà la nostra estada a la comarca.

Si convenim iniciar el recorregut des de la carretera que prové de Lleida, la primera desviació que haurem de prendre és la que trobarem a Ascó i que ens permetrà visitar en primer lloc La Fatarella.

Els Municipis

La Fatarella

Terra Alta 219

La Fatarella

La Fatarella


Ermita de la Missericòrdia

Es té per cert que els orígens de la població ens porten a l'època medieval i que el seu nom deriva de la construcció d'una torre de defensa àrab que se situava en el mateix lloc que ocupa actualment la capella de la Mare de Déu de la Missericòrdia i que va donar el nom a la població. De l'antiga torre, no queda cap record. Els carrers estrets, irregulars i sinuosos

d'aquest municipi de l'interior de la comarca, són d'una sòbria bellesa i presenten un element arquitectònic característic, els perxes, trams del nucli urbà coberts mitjançant bigues de fusta o arcs de pedra unint les cases, a més de típiques portalades d'estil medieval. Podem destacar el Perxe de Cal Felip, el de Cal Gatet o el de Ca la Neus.

Els porxes


Portalada medieval

Portalada medieval

Terra Alta 223

Durant l'edat mitjana, el poble disposava d'un fort dispositiu emmurallat que protegia els ciutadans de les intrusions de bandolers i aquest sistema defensiu es va conservar fins ben entrat el segle XVII. Dels cinc portals d'entrada al recinte, només es conserven restes d'un d'ells, el de Cal Bo, al carrer de Baix.

La població va tenir la seva època d'esplendor a principis del segle XX, amb l'apogeu del sector agrícola, arribant a gairebé 2500 habitants l'any 1920. La posterior crisi de la Fil·loxera, que va arrasar les vinyes, i la posterior Guerra Civil, va reduir la població de manera considerable i en l'actualitat compta aproximadament de 1200 habitants fixos. Passejant per la Fatarella podrem trobar els antics rentadors públics ,la vella Font de Sant Joan, una construcció dels segles XVI-XVII que en altres temps abastia d'aigua la població.

Ajuntament de La Fatarella

Sant Andreu

Ribera d’Ebre 225

Sant Andreu

L'església parroquial de Sant Andreu es troba a la plaça Major, davant de l'edifici de l'ajuntament local. És un espaiós edifici d'estil gòtic tardà i única nau central. Entre els contraforts laterals s'observen diferents capelles i encapçala el temple un absis

poligonal cobert de volta de canó. La façana és barroca, del segle XVIII, i contrasta amb l'estil renaixentista del seu esvelt campanar.

Des de dalt de la població ens ha observat durant tota la visita un sentinella que sembla

protegir-la, la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia ja esmentada, edificada al segle XVIII. El dia vuit de setembre se celebra la festa en honor de la Verge, en la qual tenen lloc diferents cants en honor seu i es balla al so de la jota pròpia de la Fatarella.

Interior Sant Andreu


En un extrem de la població es troba l'ermita del Carme i una mica més allunyada, a uns 9 km del nucli habitat i al centre d'un espectacular terreny rural, destaca

l'edifici de l'ermita de Sant Francesc.

Un cop finalitzada la visita, tornarem a la marxa cap al nostre proper destí.

Ermia de Sant Bertomeu

Ermita de Sant Francesc

Memorial Camposines

Terra Alta 227

Ermita de Sant Francesc

Memorial Camposines


La Pobla de Massaluca es troba situada al límit del territori català, prop ja de la comunitat aragonesa, a la qual tindríem accés pel riu Matarranya en la seva confluència amb el pantà de Riba-roja, únic port fluvial de la Terra Alta connectat amb l'Ebre.

Té una extensió de poc més de 43 km2 i aproximadament 400 habitants fixos, dedicats majoritàriament a la seva principal activitat laboral, l'agricultura, especialment a la cura dels seus majors recursos econòmics, la vinya i l'olivar, amb algunes parcel·les d’ametllers.

Una de les peculiaritats de les quals pot presumir la població, és la de comptar en el seu municipi amb l'única estació de ferrocarril en funcionament que dóna servei a les dues comunitats autònomes, la Pobla de Massaluca a Catalunya i la propera població de Faió pertanyent al proper Aragó, en la línia que uneix la capital catalana amb Saragossa.

La Pobla de Massaluca


Terra Alta 229



Santa Madrona

Terra Alta 231

Exterior de Santa Madrona


Els orígens de la població són bastant incerts, encara que es creu que el terme ja existia l'any 1244 i al principi era coneguda amb el nom de Pobla de Vilabona. L'any 1302 ja es coneixia el lloc amb el nom de Vilabona de Massaluca i al 1319 es trobava sota el domini del castell de Miravet. Posteriorment, aquest domini el va mostrar l'Ordre dels Hospitalaris fins a l'extinció d’aquest l'any 1830.

Com algunes de les poblacions rurals properes, la població conserva algunes típiques arcades adovellades, la majoria al carrer Major.

En el tram final del carrer trobarem l’edifici de la seva església parroquial, Sant Antoni. El temple és una construcció d’estil gòtic tardà creat entre finals del segle XVI i principis del XVII i és un clar exemple

de les tradicionals construccions catalanes d’època medieval. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals entre els seus contraforts. Està coberta totalment per una volta de creueria, amb ressalts perfectament marcats i una moderada decoració en la seva façana principal, en la qual podem admirar una imatge de Sant Antoni i una petita vidriera que permet l’entrada de la llum. Per sobre de les cases de la població, sobresurt orgullosa la planta quadrada del seu campanar. Per un camí proper a les piscines podrem arribar fins a l’ermita de Santa Madrona, edifici de planta rectangular i portada adovellada d’arcs de mig punt.

En el nostre afany per arribar de forma organitzada i coherent a les poblacions properes, ens dirigirem sense més dilació al nostre proper destí.

Arcades

Terra Alta 233

Arcades

Pou de gel

Ajuntament

Sant Antoni


Embassament

Ribera d’Ebre 237

Embassament


Carrer Major

Portal de l'Angel

Batea és una de les poblacions amb més llegat històric de la comarca, però en l'actualitat, la importància del municipi ve marcada sens dubte per la qualitat dels seus famosos vins, ja que la major part de les seves terres estan destinades al cultiu de la vinya i el poble disposa de diversos cellers pel tractament del preuat brou, protegit per la DO Terra Alta.

Encara que alguns historiadors identifiquin Batea com "Adeba", en l'era prehistòrica, la veritat és que els primers rastres de la població estan constatats per les restes localitzades al jaciment de la Torre Madrina dels segles VIII-VII aC i del jaciment del Tossal del Moro, dels segles VII-VI aC.

Batea

Terra Alta 239

Carrer Major


Esglesia del Portal Un poble medieval

Esglesia del Portal

Terra Alta 241

Un poble medieval


Carrer Major

Terra Alta 243

Carrer Major


No obstant això, la història contemporània de la població s’inicia a partir de la presa cristiana de Batea l’any 1153, amb la donació de les terres, mitjançant document escrit, als Templers de Miravet. D’aquesta època medieval, es conserva bona part de la seva antiga estructura urbana, la “Vila Closa” propera al vell castell, amb els estrets i irregulars carrerons que donen un estil

personal. Resulta agradable passejar pel traçat de la vella muralla que envoltava Batea i aturar entre els arcs gòtics del carrer Cavallers, la plaça de Catalunya o del carrer Major, amb interessants porxos construïts entre els segles XIII i XIV presidits per l’Ajuntament.

De les antigues muralles que van protegir la població fins al segle XIX, es conserven

algunes portes d’accés, com el portal de l’Àngel (amb restes de les muralles), el portal de calç Llar o el portal de Sant Roc. Molt a prop d’aquest darrer portal podrem visitar la capella barroca de la Mare de Déu del Portal, del segle XVII, així com la més petita de Sant Roc, sant protector de la pesta.

Ajuntament

Terra Alta 245

Batea. El Calvari

L'Esclat de la primaveraUn poble medieval


Sant Miquel

Terra Alta 247

Una visita a la part alta del poble ens permetrà visitar el seu monument més espectacular, l’església parroquial barroca i neoclàssica de Sant Miquel, construïda al segle XVIII sobre el mateix lloc de l’anterior església gòtica del vell castell. L’església, de planta de creu llatina, presenta tres naus separades per columnes coronades de capitells corintis i un notable cimbori que proporciona llum a l’interior. L’edifici té una façana de rica ornamentació i tres portes d’accés emmarcades entre columnes. El campanar es troba coronat per una vistosa balustrada.

Sant Miquel

Sant Miquel Sant Miquel


En un turó situat als afores de la població, es troba un paratge d’obligada visita per a tots els visitants. Recentment restaurat, el Calvari ens ofereix el millor panorama de Batea i els seus voltants. El lloc es troba precedit per la capella del Sant Sepulcre i envoltat per altres més petites d’estil barroc dels segles XVII i XVIII, dedicades a Sant Joan Baptista, Sant Josep, Sant Francesc d’Assis, Sant Tomàs d’Aquino i Santa Magdalena.

Calvari. El Sant Sepulcre Batea

Terra Alta 249

Batea

Catalunya Amunt i Avall250 Catalunya Amunt i Avall

Pinyeres. La Transfiguració

Terra Alta 251


Una mica allunyat de la població, i a la dreta del curs del riu Algars, trobarem les poques restes de l’antic castell de Sant Joan d’Algars i als seus peus, l’església del mateix nom. Al mateix marge dret del riu i una mica més allunyat, toparem amb l’antic poble de Pinyeres, documentat a finals del segle XIII i que va formar part dels dominis de Miravet. La seva església de la Transfiguració del Senyor, és la major del seu estil i en certa manera, la més monumental. És un edifici d’una sola nau sostinguda per nou arcs apuntats, porta adovellada i campanar d’espadanya de tres arcs adossat a una casa. En l’actualitat sembla abandonada i apartada de qualsevol intent de conservació, malgrat la seva immensa bellesa i el seu atractiu.

L’estada tranquil·la a Batea, ens permetrà gaudir de les passejades pel curs de l’Algars, degustar bons vins pel recorregut dels cellers i comprovar la bellesa d’una campanya dominada per les oliveres, els ametllers i l’extensa vinya. Sens dubte, una perfecta opció per a unes vacances relaxants.



Batea. El riu Algars

Terra Alta 253

Vilalba dels Arcs. Sant Llorenç


Sortint de Batea per la carretera TV-7232, aviat arribarem a Vilalba dels Arcs, població situada a la vall de Voravall i prop d'algunes formacions muntanyoses del municipi de la Fatarella.

A l'edat mitjana va formar part dels territoris dominats pel castell de Miravet que Ramon Berenguer IV va cedir als Templers. La primera carta d'ocupació humana va ser atorgada als seus primers pobladors cap a l'any 1224. A principis del segle XIV, l'Orde dels Templers va

ser substituïda pel domini dels Hospitalaris i a finals del segle XV ja era coneguda amb el nom actual.

El nucli antic de Vilalba dels Arcs encara respira l'ambient d'èpoques passades i aquest aire medieval és ben visible passejant per algunes de les velles cases i algun dels enrevessats carrers. D'aquest passat medieval i de l'arquitectura dels seus vells porxos, només es conserven els que podem admirar a la plaça de la Vila.

Vilalba dels Arcs

Vilalba dels Arcs

Terra Alta 255

Vilalba dels Arcs


Vilalba dels Arcs

Terra Alta 257

Vilalba dels Arcs


L'església parroquial de Sant Llorenç, és un notable exemple de les construccions barroques i renaixentistes i la seva construcció es remunta a finals del segle XVI, i es va finalitzar l'any 1705. El temple és un dels edificis més característics i ben conservats d'un grup d'esglésies d'estructura similar que es troben a la Catalunya occidental i el Baix Aragó.

L'església combina elements gòtics amb altres d'estil renaixentista i barroc i és

d'una sola nau coberta de creueria i absis poligonal. Al migdia, un portal datat el 1601 llueix amb dos escuts de Vilalba, i el portal principal, situat a la façana de ponent, és un bell exemple de decoració barroca. Un esvelt campanar de 40 metres d'altura finalitza la bellesa del notable edifici.

La capella de la Mare de Déu de Gràcia, era la primitiva església de Vilalba i va ser construïda en l'era templera. Al principi, l'estil de la seva construcció era romànic,

de transició gòtica, encara que les modificacions posteriors fan difícil la seva comprovació.

Altres llocs que haurem de visitar són el Calvari, al qual accedirem per un empinat camí envoltat de xiprers. A la part alta de la petita dorsal trobarem la capella de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil barroc i la capella de la Mare de Déu de Montserrat. Molt a prop, localitzarem els antics safareigs públics, coneguts amb el nom de "La Font".

AjuntamentVilalba dels Arcs. Verge de MontserratMare de Déu de Gràcia

Terra Alta 259

Vilalba dels Arcs. Jaciment

Vilalva del Arcs. Els Barrancs


Corbera d'Ebre, el nostre proper destí, té el trist honor d'haver-se convertit en temps de la guerra civil espanyola, en un dels majors i més sagnants escenaris de la Batalla de l'Ebre, fins a l'extrem d'haver vist destruïda la població i veure obligats a construir una segona en un pla inferior. En un esforç visible del que no pot tornar a passar. El Poble Vell, manté encara avui, les ruïnes del que va ser la població, gairebé desapareguda al centre de les hostilitats.

El Poble Vell de Corbera d'Ebre, declarat Lloc d'Interès Històric per part de la Generalitat de Catalunya, reposa a la part alta de la dorsal de la Muntera.

Corbera d’Ebre

Corbera d'Ebre

Terra Alta 261

Corbera d'Ebre


Corbera d'Ebre

Ruines del poble vell

Terra Alta 263

Aquesta part destruïda de la vila, està presidida per l'església parroquial de Sant Pere, monument més emblemàtic situat al desnivell del que havia estat la seva plaça Major. Aquest robust temple, es va començar a construir a finals del segle XVIII en substitució d'un altre anterior d'estil romànic, però no es va acabar del tot fins als anys 30 del següent segle. És un edifici barroc, de planta basilical rectangular que

consta de tres naus encapçalades per un absis central amb dues capelles copulades situades a banda i banda de la nau. La façana principal, de tres cossos i coronada per una capçalera semicircular, conté una portalada típicament barroca en forma de retaule. El campanar és del segle XX, de dos cossos i forma quadrada. La destrucció de l'edifici va suposar la desaparició de retaules, imatges i pintures de gran valor.

Sant Pere Vell Sant Pere Vell


Detall de Sant Pere Vell

Terra Alta 265

Santa Madrona

Església nova de Sant Pere


Santa Madrona

Terra Alta 267

Santa Madrona


Repartit pel perímetre proper a l'església, podrem admirar l'Abecedari de la Llibertat, mostra d'art a l'aire lliure que conté 28 obres d'artistes com a testimoni del compromís del món de l'art a favor de la pau. També haurem de visitar el Centre d'Interpretació

115 Dies, relacionat amb els espais de la Batalla de l'Ebre .És el Centre de majors dimensions dels programats a la comarca i es troba en un edifici modern construït per l'Ajuntament situat al carrer Freginals. Sota el títol de 115 Dies, aquest centre

d'Interpretació ofereix al visitant una visió completa del que van significar aquells 115 dies de combats propers a l'Ebre que van protagonitzar tots dos exèrcits i les conseqüències polítiques que van tenir amb la derrota republicana.

Ajuntament i monument a Jaume Ferràn

Terra Alta 269

Centre de Interpretació, 115 díes


Dels seus orígens en el temps, se sap que el lloc va ser un poblat ibèric conquistat amb posterioritat pels romans. Apareix documentat per primera vegada en un escrit de l'any 1153, en una carta de donació de Ramon Berenguer

Corbera d'Ebre des del Poble Vell

IV i els Templers, al castell de Miravet.

En l'actualitat, Corbera d'Ebre ha sabut recuperar-se perfectament dels rigors històrics soferts i s'ha convertit en una població moderna i

orgullosa, amb tots els serveis necessaris per atendre la nombrosa presència dels seus visitants. Des de Corbera, ens proposarem arribar sense pensar-ho més a la propera ciutat que espera la nostra visita, la capital de la comarca.

Terra Alta 271

Creu de terme


Gandesa

Gandesa

Terra Alta 273

Gandesa

Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és un municipi modern de poc més de 71 km2 d'extensió i de 3.220 habitants, que ha sabut conservar inalterable el seu patrimoni cultural i històric. L'orografia del seu entorn és agresta i accidentada, destacant les serres de Pàndols i Cavalls i el riu Canaletes banyant el paisatge amb les seves aigües. El nucli antic de la població, fortament afectat pels setges de les guerres carlines, conserva encara un gran nombre de monuments arquitectònics. Aquest nucli antic va estar fortament fortificat fins al segle XIX i en ell destaquen alguns dels monuments valuosos de la vila, encara que el més important de tots, sens dubte, és l'Església Arxiprestal de l'Assumpció, construïda al segle XIII i amb la majoria d'elements romànics observats en el seu primitiu estil. Va ser declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.


Església de l'Assumpció

Terra Alta 275

Palau Castellà

Església de l'AssumpcióPortalada principal


Interior església parroquial

Interior església parroquial

Terra Alta 277

L'edifici original va ser ampliat durant els segles XVI i XVII, afegint alguns elements de marcat accent barroc i neoclàssic. La seva vistosa portalada, profundament decorada amb ornamentacions de procedència tolosana i possiblement normanda, és un dels millors exemples de la reconeguda escola de Lleida.

L'antic edifici de la presó, al Palau Castellà, és una construcció d'origen medieval que possiblement havia estat l'antic castell palau dels preceptors santjoanistes. La seva ubicació coincideix amb la del Castrell convent que els frares de l'Orde del Temple van construir a finals del segle XII, avui totalment desaparegut.

Església de l'Assumpció


Dos motius d'orgull de la capital es troben només separats per la carretera general. El primer, el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, museu històric de la Guerra Civil Espanyola que ens transporta als temps de la contesa. Compta amb vuit sales diferents i un sistema audiovisual que explica els esdeveniments esdevinguts a la Terra Alta i els documenta amb fotografies murals de notable valor històric. També podrem observar diferent armament que va ser utilitzat per les forces d'ambdós bàndols.

Memorial de la Batalla de l'Ebre


Terra Alta 279

Bodega Cooperativa



El segon, i potser el més important per la seva avançada arquitectura, és l'edifici modernista del Celler Cooperatiu, obra del deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell. Al seu interior destaquen especialment els arcs parabòlics. L'obra va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 30 de juliol de l'any 2002.

Si el temps ho permet, podrem dedicar part de la nostra estada a la capital per visitar el seu conjunt monumental. Per exemple, Ca l'Inquisidor o la casa pairal d'origen medieval amb reformes modernistes.

També podrem escoltar les llegendes de la Baronessa de Purroy, en el marc dels baixos de la casa on va viure. Al mateix temps, faríem bé a visitar la petita exposició d'antics oficis tradicionals i a passejar pels porxos situats davant de la portada de l'església parroquial.

Bodega Cooperativa

Terra Alta 281

Bodega Cooperativa


Ajuntament

Monument a la Crida del "Biberó"

Terra Alta 283

Arcades


Gandesa. Coll del Moro

Panorama des de Coll del Moro



Terra Alta 285


Terra Alta 287


També a equidistant llunyania de Gandesa, però en direccions oposades, podem esgotar el temps de la nostra visita. En primer lloc, prendrem la N-420 i a uns sis quilòmetres de la capital ens aturarem per visitar el Conjunt Arqueològic del Coll del Moro, que comprèn l'antic poblat ibèric i una necròpolis dels segles VIII al IV aC.

Per la seva estratègica situació geogràfica, entre la Vall de l'Ebre, el Baix Aragó i el Segre, es constituïa un enclavament de singular importància per a l'anàlisi de l'evolució de les societats prehistòriques de Catalunya, des del bronze final fins a l'època ibèrica.

La necròpolis presenta com a ritual funerari únic, la incineració i l'enterrament individual. El difunt era cremat amb els seus millors objectes personals i en finalitzar la incineració, les restes eren recollides en un got ceràmic (Ossera) i dipositades a la tomba.


Tornant a Gandesa, agafarem la carretera C-43 en direcció a Pinell, però només per aturar-nos a la cruïlla senyalitzada que ens permetrà visitar un dels racons més macos que puguem imaginar. La senda és estreta i sinuosa i la pendent, molt pronunciada, pel que hauríem d’extremar les precaucions en la conducció. Si desconeixem el lloc, sovint ens semblarà haver errat el camí, però al final, l'esforç haurà valgut la pena.


Terra Alta 289

La Fontcalda


La Fontcalda

Terra Alta 291

La Fontcalda


El Balneari i Santuari de la Fontcalda és el nom que rep una font a l'esquerra del riu Canaletes de la qual brollen aigües a una temperatura de 25 graus. Aquestes aigües, riques en minerals, han estat explotades, per la seva qualitat terapèutica des del segle XVIII, tot i que la gent de la comarca les ha conegut i utilitzat des de sempre. A la primera ermita, datada al segle XIV, es venerava una imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda.

El santuari que avui podem visitar es va començar a edificar l'any 1753 i les obres van finalitzar el 1756, segons diu un enregistrament a l'entrada del temple. L'església està formada per una sola nau coberta de volta de canó, amb un petit creuer de cúpula poligonal.

Podria afirmar sense por d'equivocar-se, que les instal·lacions de la Fontcalda són el perfecte racó per a una excursió familiar, especialment a l'estiu, quan els rajos del sol agraeixen el refrescant bany a les aigües del Canaletes i l'estómac pot gaudir al recollit restaurant proper al santuari.

La Fontcalda

Terra Alta 293

La Fontcalda


Al Pinell de Brai arribarem tornant a l'encreuament inicial de la carretera.

Situat al límit de la comarca i proper a les serres de Cavalls i Pàndols, el terme del Pinell presenta un paisatge agrest i muntanyós. El riu Canaletes banya les terres del sud del municipi i al seu pas, deixa uns fantàstics barrancs de roca estreta que poden servir per refugiar-se dels rigors del sol a l'estiu.

L'edifici de la Cooperativa Agrícola és una de les millors obres d'arquitectura projectades per l'arquitecte Cèsar Martinell, seguidor del genial Gaudí. Les obres es van iniciar l'any 1918 i van finalitzar

Pinell de Braiel 1922. La Cooperativa, també coneguda com una de les Catedrals del Vi, està formada per tres àmplies naus de tipus basilical, cobertes a doble vessant per teulades de fusta recolzades sobre arcs parabòlics d'obra vista. La façana principal exterior, igual que moltes obres del mateix arquitecte, destaca per la seva ordenada composició a tres nivells, segons la textura i els materials emprats. S'ha de fer esment del magnífic fris de ceràmica de Xavier Nogués, representant diverses escenes sobre la verema, les premses de vi, l'oli, festes de caçadors i altres al·legories relacionades amb l'activitat de la Cooperativa.

Pinell de Brai. Cooperativa Agrícola

Terra Alta 295

Pinell de Brai. Cooperativa Agrícola


El pont de Riberola a la Via Verda

Cases escalonades

Terra Alta 297

A prop de l'Església de Sant Llorenç, construïda l'any 1770, trobem "els Veus del Front", un dels Centres d'Interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l'Ebre. És una àmplia exposició fotogràfica i audiovisual dels aparells de propaganda i comunicació dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil.

A l'espai d'aquest llibre dedicat a la capital, hem parlat de la visita a Fontcalda. Segurament, el pausat descens cap al Santuari ens haurà permès observar el desviament que es dirigeix a la famosa cota 705, a la Serra de Pàndols, que es troba en el terme del Pinell. Aquest escenari i el monòlit erigit en memòria dels soldats de la "Lleva del Biberó", el Monument a la Pau, és el punt de trobada anual d'alguns dels antics contendents i familiars de la Batalla de l'Ebre.

És a més, un excel·lent mirador de la Serra del Montsant fins al Matarranya, al Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i el Delta de l'Ebre. Poc abans d'arribar al monument, una altra desviació del camí ens permetrà la visita a l'ermita de Santa Magdalena, lloc de celebració anual d'una de les més emotives i multitudinàries romeries del sud de Catalunya.

Els estrets del riu Canaletes

Carrer floral


Pinell de Brai. Sant Llorenç

Terra Alta 299

La vida tranquil·la del Pinell, basada en el gaudi de la terra, la muntanya, l'aigua i tot el que d'ella s'aprofita, té el seu sentit més artístic a través de l'artesania que flueix per les venes dels diversos artesans que treballen la fusta, la ceràmica, el cuir i les fibres vegetals. En els seus tallers es poden trobar autèntiques joies dels més exclusius productes elaborats a mà, on els antics oficis es barregen amb els més nobles materials.

Cooperativa Pinell de Brai


Pinell de Brai

Terra Alta 301

Pinell de Brai Ajuntament

Pinell de Brai. Santa Magdalena


Monument a la Pau i Lleva del "Biberó"

Terra Alta 303

Monument a la Pau i Lleva del "Biberó"

Serres de Cavalls i Pàndols

Placa commemorariva de la Batalla del Ebre

Des del Monument

Des del Monument


Prat de Comte es troba al nord-est dels Ports de Beseit i el terme és força accidentat per la seva situació geogràfica. És un municipi bàsicament agrari, encara que els últims anys sembla haver recuperat l'elaboració del licor d'aiguardent que tant temps ha estat lligat a la població.

L'elaboració de l'aiguardent s'havia suspès a causa d'un incendi de l'edifici que va destruir la destil·leria i van haver de passar bastants anys fins que es fessin les obres adequades per a la seva nova posada en marxa, instal·lant un nou alambí de 250 litres de capacitat. L'aiguardent s'elabora amb vi de la comarca i cada mes d'octubre se celebra al poble una "alegre" festa en honor del preuat espirituós.

Prat de Comte

Prat de Comte

Terra Alta 305

Prat de Comte


El mateix edif ici de la destil·leria, alberga el vell Forn Morú. Construït l'any 1860, era un dels forns comunitaris de la població, el dels pobres. Els usuaris aportaven la seva farina i el forner la treballava i era recompensat amb un pa de cada quaranta elaborats i amb dues pastes de cada vint. Després de més de 100 anys sense funcionar, actualment només es pot considerar un reclam turístic i només s'utilitza en algunes festes especials.

Mosaic de la Jota

Prat de Comte

Terra Alta 307

Antic portal d'entrada


Encara que l'origen del municipi és bastant incert, sembla segur que es va formar a partir de l'any 1148, amb motiu de convertir el territori en un vedat de caça del comte Ramon Berenguer, encara que la informació que sembla més certa sobre la formació del lloc, ens confirma que la Vila era part dels dominis de l'Orde Hospitalari i que estava poblada des del segle XIV. Fins l'any 1909, el poble era conegut com Prat de Tortosa i és a partir d'aquesta data quan pren el nom actual.

Juntament amb els enrevessats carrers de la vila, l'església de Sant Bartomeu és un dels monuments destacats de Prat de Comte. Situada a la part superior del poble, el temple es va construir durant el segle XVII, alternant estils barrocs i renaixentistes. La porta principal és un arc de mig punt adovellat i emmarcat entre dues pilastres i la cornisa, per sobre de la qual, un òcul permet l'entrada de la llum. Entre la cornisa i l'òcul hi ha una imatge del sant titular de la parròquia. El campanar és de línia quadrada i cantonades bisellades a la part superior.

Sant Bartomeu

Terra Alta 309

Rodalies de Prat de Comte


Prat de Comte ha sabut adaptar perfectament seu municipi fins convertir-lo en un agradable centre estiuenc familiar i ha sabut millorar les seves prestacions amb la construcció d'unes instal•lacions esportives, que inclouen una espectacular i moderna piscina.

Si del que presumim és d'un bon estat físic, la població ens ofereix la possibilitat d’apropar-nos al punt més meridional del terme, el Tossal d'en Grilló, en què es troba el seu famós "Teix", un arbre monumental poc conegut, malgrat la seva magnitud, per tenir més de mil anys d'existència i per mesurar 13 metres d'altitud.

Zona esportiva

Terra Alta 311

Zona esportiva


Bot, és una població situada prop de la llera del riu Canaletes i amb una accentuada dedicació agrícola, dirigida principalment, a la producció i elaboració dels seus vins inclosos a la DO de Terra Alta i els olis també inclosos en la DOP de Terra Alta.

El topònim de la població, sembla que es deu al seu origen ibèric, sent abundants les restes de pedra i ceràmica procedents d'aquest origen històric.

Bot

Bot

Terra Alta 313

Bot


Bot

Terra Alta 315

El lloc és esmentat l'any 1153, en l'acte de la delimitació dels termes del castell de Miravet i com la resta de poblacions de la comarca, va passar de la tutela templera als hospitalers a través de l'ordre d'Horta. L'any 1640, el poble va ser saquejat i arrasat, i l'església parroquial

profanada per flamencs i valons, mercenaris de l'exèrcit castellà en la Guerra de Successió. Durant els enfrontaments de la llarga Batalla de l'Ebre, Bot va ser de les poques poblacions que es van lliurar de la presència de les forces republicanes.

Bot. Creu del Terme


Sant Blai

Terra Alta 317

L'església parroquial de Sant Blai de Bot, podem situar-la dins de les construccions renaixentistes de la primera meitat del segle XVII, amb alguns detalls de gòtic tardà. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, dividida en tres trams i rematada per una capçalera poligonal tallada. Entre els seus contraforts, s'obren les capelles laterals d'arcs de mig punt. El campanar és de planta quadrada i es troba al costat de l'epístola, igual que la senzilla porta d'entrada, sobre la

qual, observem una imatge de Sant Blai, patró de la població.

Un altre dels edificis singulars que s'ha de destacar, és la Casa de Paladella, amb un estil d'habitatge senyorial molt repetit a la zona, que es caracteritza per la unió de línies gòtiques i populars, juntament formes clàssiques. Va ser construïda a finals del segle XVII i principis del XVIII.

DetallInterior Església


Alguna cosa allunyada i al sud-est de la població podrem apropar-nos a l'ermita de Sant Josep, situada dalt d'un petit monticle proper al riu Canaletes, després del qual, s'eleven les imponents roques de la Plana, l'Agulla i Migdia. L'ermita es troba documentada a la meitat del segle XIX i és d'estil barroc i planta de creu llatina. Al costat mateix del temple podrem gaudir en l'àrea recreativa del Forat de la Donzella.

Bot

Terra Alta 319

Bot


Bot. Estació Vía Verda

BotBot

Terra Alta 321

Bot. Camí de Sant Josep

Bot. Sant Josep


Horta de Sant Joan, es troba situat a 542 metres d'altitud i envoltat pels municipis de Caseres, Bot, Prat del Comte i Arnes, que pertanyen a la Terra Alta, i de la comarca de la Matarranya, ja a la província de Terol . Molt a prop, el riu Algars proporciona l'aigua imprescindible per a les necessitats del municipi.

A la part sud del municipi es troba el seu territori més accidentat, però d'una bellesa espectacular, el Parc Natural dels Ports, al qual podrem accedir per l'encreuament proper de la carretera d'Arnes propera a la gasolinera. Les Roques de Benet semblen erigir-se en el robust sentinella d'un paisatge agrest que no deixarà de sorprendre'ns.

Horta de Sant Joan

Horta de Sant Joan

Terra Alta 323

Horta de Sant Joan


Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan

Terra Alta 325

Horta de Sant Joan


La primera carta de població d'Horta, es remunta a l'any 1165 i li va ser atorgada pel rei Alfons I el Cast. D'aquesta època conserva tot l'encant i atractiu del seu nucli urbà medieval,

visible especialment en les arcades i pòrtics de la plaça de l'església i en els propers i estrets carrerons, declarat Conjunt Històric Artístic per la Generalitat de Catalunya.

Horta de Sant Joan

Terra Alta 327

Horta de Sant Joan


Museu Picasso

Museu Picasso

Terra Alta 329

En aquest bell racó de la comarca, el genial Pablo Picasso va estar treballant amb els seus pinzells durant dues èpoques diferents: la primera, l'any 1898-99, tornant per segona vegada l'any 1909. De les seves llargues estades a la població, subsisteixen algunes mostres extraordinàries del genial artista, que podem admirar al Centre Picasso, especialment interessants les primeres obres d'iniciació al cubisme. El Centre Museu, es troba ubicat a l'antic edifici de l'Hospital. "Tot el que hi he après a Horta de Sant Joan" és la famosa frase que repetia Picasso i que ha quedat per la història.

Museu Picasso


Arcades de l'Ajuntament

Poble medieval

Terra Alta 331

Sant Joan Baptista i Ajuntament

Poble medieval


Santa Barbara

Terra Alta 333

Santa Barbara


Les Roques de Benet

Terra Alta 335

Les Roques de Benet Art al Ras

Art al Ras


L'església parroquial de Sant Joan Baptista remunta la seva construcció de marcat estil gòtic, al segle XIV. És un temple d'una sola nau, amb un bell absis poligonal cobert amb volta de creueria i vidrieres bífores.

Un altre dels edificis importants és el de l'Ajuntament, un magnífic exemple de construcció renaixentista del s XVI. Per sobre de les arcades inferiors, podrem observar les vidrieres emmarcades per la cornisa i en el segon pis, unes finestres alineades de mig punt. Per un carrer proper a la plaça, podrem apropar-nos a l’Ecomuseu dels Ports, que pretén estudiar i difondre el patrimoni integral del massís dels Ports. El visitant pot trobar tota la informació referent al territori, les seves arrels i la seva història.

Sant Salvador

Ecomuseu

Terra Alta 337

Torre del Prior


Sant Salvador

Sant Salvador

Terra Alta 339

De l'arquitectura civil destaca la Casa del Delme, bell palau d'estil lleidatà, la Casa pessetes i la Torre del Prior o de Galindo, probablement del segle XIII, una fortificació situada al peu de la muntanya de Santa Bàrbara. També a

la falda de Santa Bàrbara, haurem de visitar el Convent de Sant Salvador, amb algunes restes de la inicial construcció del segle XIII i molt reformat en el segle XVII. És l'antic convent franciscà de la Mare de Deu dels Àngels.

Avui dia, Horta de Sant Joan és una població moderna i adaptada a les necessitats del turisme actual, amb una qualitat dels seus serveis d'hostaleria preparats per a tot tipus i estil de visitants.

Sant Salvador


El terme municipal d'Arnes es troba situat a l'extrem de la comarca de la Terra Alta, molt a prop ja de la Comunitat d'Aragó. Els seus 42,53 km2 es localitzen a la part alta d'un petit turó de 508 metres d'altitud i molt a prop del riu Algars. Declarat l'any 1992 com a Patrimoni Històric Cultural per la Generalitat de Catalunya.

La població conserva tot l'encant de la seva estructura medieval al seu nucli urbà, amb algunes restes de les velles fortificacions i del seu antic castell. La formació inicial d'aquest nucli, es pot situar a la segona meitat del segle XI, durant el regnat d'Alfons I el Cast.

Un tranquil passeig pels seus carrers, ens permetrà admirar atractives edificacions d'estil gòtic, palauets, arcades i les portes d'accés a la població. Un altre dels atractius del poble es reflecteix en la seva situació orogràfica, amb part del seu territori enclavat en ple massís del Parc Natural dels Ports de Tortosa Beseit.

Arnes

Arnes

Terra Alta 341

Arnes


Porxos del Ajuntament

Terra Alta 343

Porxos del Ajuntament


Arnes

Detall Ajuntament

Terra Alta 345

Ajuntament i església


Del seu conjunt monumental destaquen dues edificacions; l'ajuntament i l'església parroquial. L'Ajuntament d'Arnes, és una de les construccions inicials d'estil renaixentista de Catalunya. La seva planta és rectangular i recorda el dibuix característic de l'arquitectura de la veïna comarca del Matarranya. A la planta baixa s'observa un porxo de grans arcades de mig punt. A la primera planta, es troben finestrals classicistes i en la segona, una galeria de finestres d'arc de mig punt. Les inscripcions que es poden observar en el fris de les finestres, ens informen de l'autoria de l'obra per part de Joan Vilabona de Cretes, així com el motiu que sembla ser, va propiciar el començament de l'edifici; el preu del blat.

Santa Magdalena

Terra Alta 347

El segon edifici, l'església de Santa Magdalena, es troba davant de l'Ajuntament i és d'estil Barroc. La seva construcció es va dur a terme sobre les restes d'una altra església gòtica. És un temple de tres naus amb capelles laterals i un absis amagat al carreró de Sant Antoni. Altres atractius importants, els trobem a les velles portes d'entrada al centre antic, el Portal del Miquelet, del Portalet, del Sastre i de la Sardinera.

Una mica apartada del centre d'Arnes i compresa en el recinte de l'àrea recreativa de la Font del Cigró, es troba l'ermita de Santa Madrona, una construcció d'una sola planta rectangular de finals del segle XV.

Santa Madrona

Santa Madrona


Arnes

Terra Alta 349

Arnes

També a l'oest de la població, però molt a prop de les últimes cases del carrer de la Font, haurem de visitar el Povet de Gel, una construcció que data del segle XV, època de gran esplendor i riquesa de la Vila. És de planta circular i està cobert amb una cúpula de sòlida tipologia àrab. La neu es dipositava en capes i estava aïllada del fons i els murs amb palla o branques de pi. El treball era bastant dur a causa de les baixes temperatures, i obligava a que es produïssin substitucions ràpides dels treballadors.

Pou de Gel

Arnes. Pou de Gel


En un edifici de la meitat del passat segle, s'ha instal·lat un Punt d'Informació del Molí de l'Oli. A la planta baixa està

instal·lat un antic molí d'oli que conserva encara dos enormes moles, una premsa i el seu motor. També es conserven les vies de comunicació amb la maquinària i set gerres en força bon estat. Segons sembla, el topònim Arnes prové del plural d’ "arna", casa de les abelles, on es refugien i guarden els aliments per a l'hivern, on es reprodueixen i viuen. Així doncs, el nom i l'escut del poble, evidencien que el tracte amb les abelles és una activitat arrelada i fins i tot destacada en altres temps. El Centre d'Interpretació de la Mel, es va inaugurar el mes d'agost de l'any 2008 i es troba a la planta baixa del Casal Municipal. No és un museu a l'ús, sinó que en ell, s'utilitzen les últimes tecnologies per difondre i exposar tot el relacionat amb el món de la mel.

Centre de Interpretació de la mel

Centre de Interpretació de la mel

Terra Alta 351

Zona esportiva

Zona esportiva


Arnes

Terra Alta 353

Arnes Els Ports


El Toll del Vidre

Terra Alta 355

El Toll del Vidre

Si ja hem comprovat que part del municipi es troba inclòs al massís dels Ports, no podem oblidar alguns dels racons que hauríem visitar. El Toll del Vidre, possiblement sigui el més conegut i podrem acostar-nos amb el vehicle si prenem el camí indicat als afores de la població. La distància per un camí perfectament transitable, ens ocuparà només 15 o 20 minuts del nostre temps. Si el recorregut el volem fer a peu, ens portarà poc més de dues hores d’una tranquil·la i agradable excursió. El Riuet de les Valls i la visita als Estrets, són algunes de les moltes opcions que tenim per recórrer els racons dels Ports, sense oblidar-nos de les possibilitats de recórrer l'itinerari de l'antiga Via Verda.

Si valorem els atractius arquitectònics i culturals del municipi i hi afegim les possibilitats de descobrir les seves zones rurals, tindrem la certesa d'haver visitat un municipi amb una forta i sorprenent identitat.


Ens queda per recórrer l'últim tram de la ruta que ens havíem marcat per terres de Terra Alta. Només així, podrem visitar Caseres, que com tants altres municipis de la comarca, es troba acompanyat del riu Algars. Està documentat que el principi de la població estava lligat al terme d'Horta i va estar vinculat a l'Ordre dels Templers. Posteriorment, ja l'any 1359, Caseres va estar sota la tutela de l'Ordre dels Hospitalaris d'Horta de Sant Joan.

Caseres

Caseres

Terra Alta 357

Caseres


Caseres. Santa Magdalena

Terra Alta 359

Zona esportiva

CaseresCaseres


El topònim de la població sembla tenir l'origen en l'abundància de caça que existia en el terme. En l'actualitat, la principal font d'ingressos de la seva economia està sustentada per l'agricultura, especialment al conreu de l'ametller, les oliveres i la vinya.

L’ interès arquitectònic de la població, es recolza majorment a l'església de Santa Magdalena, un edifici d'estil romànic tardà del segle XIII, molt modificat de la seva estructura original a causa de diverses modificacions, l'aspecte actual pertany al segle XVI. El temple, consta d'una sola nau i la seva capçalera està presidida per un absis a tot l'ample de la nau. Diverses capelles es troben a l'interior; les més allunyades de l' absis, són asimètriques i cobertes de volta de canó de perfil apuntalat. Un arc adovellat de mig punt emmarca la porta principal situada a la part nord i al campanar de cadireta s'accedeix per l'escala de cargol de l'angle sud-est del mur.

Seguint el camí paral·lel al curs del Algars, només dos kms ens separen d’una zona d’oci i acampada propera al riu i seguint pel mateix camí, a quatre km de la població, podrem visitar les restes del castell d’Almudèfer, que conserva encara en bastant bon estat una torre de defensa i una curiosa cisterna excavada a la roca viva. Als peus del vell castell, hi ha l’església de Santa Anna, amb un absis poligonal del segle XIV.

Per tot el recorregut haurem pogut contemplar diferents escultures del projecte Art al Ras.

Les vinyes

Terra Alta 361

Les vinyes


La Tardor a la Terra Alta

Terra Alta 363

Com a autor de les fotografies que il·lustren els llibres comarcals Catalunya Amunt i Avall, tinc l'oportunitat de recórrer el meu estimat país i conèixer llocs i racons que desconeixia i que guardaré per sempre en la meva memòria.

Sol passar, però, que algunes d'aquestes comarques, potser menys conegudes, semblen amagar la seva bellesa sense voler-la compartir amb el món exterior. Espero que aquest llibre pugui ser útil perquè les persones que el visitin quedin tan agradablement sorpreses com el que subscriu.

La Tardor a la Terra Alta


Baix Ebre

El Delta

El Delta

EditorialAl lector

Havent col·laborat en qualitat de fotògraf amb diferents editorials turístiques, la meva marxa professional en aquest camp m'ha dut a recórrer bona part del territori espanyol, oblidant de forma imperdonable els atractius que atresora en aquest sentit el meu estimat país, Catalunya.

Em sento culpable de l'oblit i, conscient d'això, em proposo dedicar bona part del meu temps a recórrer totes i cadascuna de les 41 comarques catalanes per a intentar plasmar en imatges les arrels i la història dels seus pobles, els seus costums i el llegat del conjunt cultural i arquitectònic que la meva benvolguda càmera pugui localitzar. Si ho aconsegueixo i en cadascuna d'elles trobo atractius com els quals tanca el present volum dedicat al Baix Ebre , el meu esforç es veurà completament recompensat.

El contingut d'aquest llibre intenta incloure part dels més importants d'aquesta comarca, encara que difícilment podré aconseguir-ho en tan poc espai. La bellesa de les poblacions properes a l'Ebre, la majestuositat del Delta i l'agressiva geografia dels Ports se’m fa una mica difícil, però vaig a intentar-ho. Si us sembla bé, acompanyeu-me per favor.

L'autor.

Terra alT

a

MonTsià

ribera d'ebre

Mar M

ediTerrània

ribera d'ebre


Els 991,6 km2 que configuren el territori del Baix Ebre inclouen dos dels majors atractius de la comarca, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el dels Ports. El Delta de l'Ebre ocupa 320 km2 de l'espai total de la comarca i és la major superfície humida del territori català i el primer hàbitat aquàtic del mediterrani després de la Camarga en el país veí francès. També és el segon espai natural del sòl espanyol, únicament superat pel parc “Nacional de Doñana” i ha estat distingit per la Comunitat Europea amb la declaració de Zona Especial de Protecció per a les Aus. El Parc té un destacat paper biològic per al refugi d’aproximadament 350 espècies d'aus que gaudeixen de les 8.000 Ha de la seva cuidada ubicació; les restants estan dedicades a l'explotació agrícola, especialment arrossars, un 63%, i una petita zona està reservada als fruiters.

En un primer moment, trobar els llocs més atractius del Delta resultarà una mica difícil sense gaudir de l'ajuda d'alguns dels llocs d'informació del Parc, entre ells l’Ecomuseu, del qual rebrem informació que ens permetrà recórrer-lo amb més facilitat. Especialment les zones del Canal Vell i el Garxal són recomanables per a l'observació de les aus.

Baix Ebre

El Delta de l'Ebre

Baix Ebre 371

El Delta de l'Ebre


Fa bastants anys, l'extrem nord de la comarca, Calafat, semblava existir per l'existència del seu reconegut circuit, però en l'actualitat s'ha convertit en una moderna urbanització, amb casones de bella arquitectura properes a les seves tranquil·les platges i que disposa d'un petit port. Ara sí, hem d'acomiadar la nostra aventura pel baix Ebre, però un comiat amb l'estómac descontent ens deixaria, valgui el joc de paraules, mal sabor de boca. Res més senzill que solucionar-lo compartint taula i estovalles amb els amics que, amb tota seguretat haurem conegut en la nostra estada.

Costa de Calafat

Baix Ebre 535

Costa de Calafat


El Montsià

EditorialAl lector

Acostumat a col·laborar amb algunes de les editorials turístiques més importants espanyoles, he arribat a visitar la majoria de les capitals i zones turístiques i culturals d’Espanya, oblidant de forma intolerable els atractius i les arrels que atresora el meu estimat país, Catalunya.

Recórrer llocs oblidats, conèixer les arrels de cada comarca, seure en qualsevol població petita i allunyada a parlar amb gent senzilla o seure davant d’un bon plat de menjar català regat amb el vi de la terra, són sensacions que espero no deixar de sentir durant molts anys.

Només així no deixarà de sorprendre’m trobar llocs tan meravellosos com els localitzats en tota la meva estada al Montsià, la comarca més meridional de Catalunya.

El Montsià 541

Racó del Delta

La comarca del Montsià comprèn part del Delta de l’Ebre, del Parc Natural dels Ports i les Serres de Godall i el Montsià, en un clar contrast entre el litoral i la zona muntanyosa. Aquesta diversitat geogràfica proporciona a la comarca una gran varietat paisatgística, amb un accentuat contrast entre la zona litoral, abanderada per la majestuositat dels arrossars del Delta i l’abrupte atractiu del Massís dels Ports.

El Montsià

Platges tranquil·les

El Montsià 707

Com la visita turística ha d’anar acompanyada amb la satisfacció de l’estómac, Amposta, el Delta i la resta dels municipis, es beneficien de la matèria primera de primeríssima qualitat que ofereixen els productes autòctons de l’horta de la comarca i els frescos fruits del mar mediterrani que diàriament arriben a les llotges properes. Així, la cuina local ens permetrà degustar els millors plats d’arròs: paelles, arròs negre, “arrossejat”, les exquisides fideuàs, el “xapadillo" d’anguila, les fritades i tot tipus de peix fresc, l’ànec salvatge, les ostres i qualsevol dels exquisits plats que amb dedicació i professionalitat dels seus cuiners, ens ofereixen els restaurants de tota la comarca.

Amb el record present de totes les emocions viscudes i la seguretat d’una propera visita, ens haurem d’acomiadar dels amics que, sens dubte, haurem trobat en la nostra estada. Fins aviat.

Reserva de la BiosferaTerres de l’Ebre

TOTS ELS MUNICIPIS I ATRACTIUS - MÉS DE 800 FOTOGRAFIES RECENTS

Catalunya Amunt i Avall - Terra Alta - Reserva Biosfera

Documents

Transcript of Catalunya Amunt i Avall - Terra Alta - Reserva Biosfera