Cataleg espais d'interes ecologic Tàrrega

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Situat al nord-est del nucli de Santa Maria del Montmagastrell, concretament entre el Canal d’Urgell i el límit del terme municipal.

? SUPERFÍCIE 236,53 Ha ? DESCRIPCIÓ

Sector ondulat amb predomini de conreus de cereals, amb abundància de marges situats als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Inclòs íntegrament dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA

I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó

L’espai conté hàbitats d’interès comunitari i hàbitats d’interès local. En els sectors més rocosos i en els marges dels conreus s’hi desenvolupa vegetació natural. Destaca el carrascar situat al sud del Clot del Lladre, l’alta proporció de timonedes i l’abundància d’espartars d’albardí. Cal destacar que aquest espai conté els espartars d’albardí (Lygeum spartum) millors conservats del terme. Aquest formacions es localitzen al límit oriental de la seva distribució a Catalunya.

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

LÍMITS DE L'ESPAIEscala 1 : 50.000

C L O T S D E L C O M E L L A R - L A P L E T AC O D I E I E - 0 1

E L E M E N T E I E - 0 1C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A

82c

32v

82b1

34i

82b283g

83b1

89b

45f

31y

83b2

83a3

87b

34h

53d

44h

86a1

85a1

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes oindustrials

86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderalassociada

34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa

53d Canyars de vores d'aigua

82c Conreus herbacis extensius de secà

°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATSEscala 1 : 25.000

Carrascars esclarissats, en ambients rocosos Sectors abruptes i rocosos al nord-est de l’espai

34i Espartars d'albardí, de les terres interiors àrides

31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)

83b1 Conreus de pomeres

82b1 Conreus d'alfals82b2 Conreus de blat de moro

85a1 Jardins i horts casolans

83a3 Camps d'ametllers

83g Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis humits44h Albaredes amb vinca, de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

83b2 Conreus de pereres

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., granscanals i etsanys ornamentals

? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

Carrasca (Quercus rotundifolia)

Arçot (Rhamnus lycioides) Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus) Esparraguera (Asparagus acutifolius) Garric (Quercus coccifera)

Alyssum simplex Llistó (Brachypodium retusum) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pleurochaete squarrosa Tàrrec (Salvia verbenaca)

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa

Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-Bachypodietalia)

ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Arçot (Rhamnus lycioides) Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus)

Alyssum simplex Llistó (Brachypodium retusum) Bracera (Centaurea aspera) Dàctil (Dactylis glomerata) Ruca (Eruca vesicaria subs. sativa) Panical (Eryngium campestre) Pleurochaete squarrosa Timó blanc (Teucrium polium subsp. gnaphalodes)

? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL 32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades interiors seques


- Arçot (Rhamnus lyciodes) Gatosa (Ulex parviflorus)

Alyssum simples Aster pilosus Llistó (Brachypodium retusum) Bromas sp. Bracera (Centaurea aspera) Cladonia foliacea Dàctil (Dactylis glomerata) Botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Fonoll (Foeniculum vulgare) Helianthemum sp. Rosella (Papaver rhoeas) Herba-fam (Plantago albicans)

34i Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Arçot (Rhamnus lycoides) Gatosa (Ulex parviflorus) Siscall (Salsola vermiculata)

Panigroc (Anacyclus clavatus) Llistó (Brachypodium retusum) Bromus rubens Boixac (Calendula arvensis) Card fuell (Carthamus lanatus) Llengua de ca (Cynoglossum creticum) Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Albardí (Lygeum spartum) Rosella (Papaver rhoeas) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pebrots de ruc (Reseda phyteuma)

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Les característiques de l’espai, ondulat i amb abundants afloraments rocosos, permeten l’establiment d’espècies més rupícoles. Aquests ambients estan poc representats dins el context municipal. Aquest espai és una de les principals àrees d’alimentació dels individus subadults d’àliga daurada i voltor comú durant els seus moviments dispersius. Conté una important població de llangardaix ocel·lat.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Rata-pinyada de peus grans (Myotis capaccini) - -

OCELLS

Esparver cendrós (Circus pygargus) Àguila daurada (Aquila chrysaetos) Voltor (Gyps fulvus) Torlit (Burhinus oedicnemus) Gaig blau Coracias garrulus Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) Cogullada fosca (Galerida thecklae) Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Botxí (Lanius meridionalis) Capsigrany (Lanius senator) Mussol comú (Athene noctua) Òliva (Tyto alba) Cucut reial (Clamator grandarius) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Siboc (Caprimulgus ruficollis) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Pardal roquer (Petronia petronia) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita)

PEIXOS - - - Rata-pinyada de peus grans

Esparver cendrós (mascle)

Tàguila daurada

Voltor comú (juvenil)

Torlit

Gaig blau (adult i juvenil)

Enganyapastors

Cogullada fosca

Tallereta cuallarga

I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C

L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia accidentada del sector nord i les condicions de cultiu, de tot l’àmbit típiques dels ambients de secà de la plana.


? SITUACIÓ Situat a l’est del nucli de Claravalls i a l’oest dels Plans de Conill. Inclou el nucli de Conill.


Zona de clots, fondos i petites serres, amb retalls de vegetació natural a les zones amb més pendent.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Parcialment inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA


Sector de conreus principalment cereals i ametllers amb important proporció de marges amb vegetació natural, situats als sectors més abruptes. Cal destacar la presència de vegetació halonitròfila als entorns de Conill, així com en els petits marges situats entre els conreus de cereals (no cartografiables). Els siscallars existents als entorns del nucli de Conill són els més ben conservats del terme. Entre la vegetació natural cal destacar la presència de 3 hàbitats d’interès comunitari i un hàbitat d’interès local.



E L S C L O T SC O D I E I E - 2


82c

89b

83a3

32v

86a1

87a

34h

87b

45f

83a1

15b

42ad


32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials

83a1 Camps d'oliveres

87a Conreus abandonats86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada




Timonedes al sud-est de Conill Matollars halonitròfils, als entorns de Conill


89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i etsanys ornamentals

42ad Pinedes de pi blanc, sense sotabosc llenyós




Arçot (Rhamnus lycioides) Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus) Esparraguera (Asparagus acutifolius) Garric (Quercus coccifera)

Alyssum simplex Llistó (Brachypodium retusum) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pleurochaete squarrosa Tàrrec (Salvia verbenaca)


Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-Bachypodietalia) ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Farigola (Thymus vulgaris)

Panical (Eryngium campestre) Llistó (Brachypodium retusum) Alyssum simplex Panigroc (Anacyclus clavatus) Papaver hybridum Rosella (Papaver rhoeas) Salvió (Phlomis lychnitis) Sanadella (Stipa offneri)

15e Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids.

Denominació Directiva Hàbitats: 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Siscall (Salsola vermiculada)

Panigroc (Anacyclus clavatus) Cugula (Avena sterilis) Cap roig (Crepis vesicaria) Dàctil (Dactylis glomerata) Herba escombrera (Mantisalca salmantica) Herba-fam (Plantago albicans) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Torilis nodosa Catapodium rigidum Limonium hibericum Melica ciliata Bleda (Beta vulgaris) Apegalés (Galium aparine) Geranium molle



- Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus)

Aegilops sp. Botja pudent (Artemisia herba-alba) Bromus sp. Card fuell (Carthamus lanatus) Bracera (Centaurea aspera) Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Festuca sp. Sempreviva (Helichrysum stoechas) Herba rodona (Koeleria vallesiana) Pinya de Sant Joan (Leuzea confiera) Herba-fam (Plantago albicans) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pleurochaete squarrosa


Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies de les petites masses forestals, amb una important diversitat d’espècies. Cal destacar les importants poblacions de grans mamífers (mostela, teixó i gat mesquer), així com d’ocells de caràcter forestal (tòrtora, cucut, gaig, mallerenga carbonera, papamosques gris...) i rèptils (serp verda, serp llisa meridional). Al mateix temps el nucli de Conill serveix de lloc de refugi i cria de diferents espècies, sent les més destacades el gaig blau, el picot verd i és un refugi potencial per a quiròpters.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS LOCAL

MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) Teixó (Meles meles) Gat mesquer (Genetta genetta)

OCELLS

Torlit (Burhinus oedicnemus) Gaig blau (Coracias garrulus) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Aligot comú (Buteo buteo) Botxí (Lanius meridionalis) Capsigrany (Lanius senator) Òliba (Tyto alba) Mussol comú (Athene noctua) Tórtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Cucut reial (Clamator grandarius) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Papamosques gris (Muscicapa striata)

Corb (Corvus corax) Cucut (Cuculus canorus) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Siboc (Caprimulgus ruficollis) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Gaig (Garrulus glandarius) Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

RÈPTILS - -

Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS - - - Torlit


Enganyapastors


L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia ondulada del sector nord, les condicions de cultiu i l’existència del nucli abandonat de Conill.


? SITUACIÓ Situat al nord-est del nucli de Santa Maria del Montmagastrell, concretament entre el Canal d’Urgell i el límit del terme municipal.


Sector ondulat amb predomini de conreus de cereals, amb abundància de marges situats als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Inclòs íntegrament dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA


Pràcticament la totalitat de l’espai està destinada al conreu de secà, quedant franges de vegetació natural als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu. Existeixen en aquest espai dos hàbitats d’interès comunitari i un hàbitat d’interès local. Entre les masses de vegetació natural més interessants destaquen els carrascars situats entorn el Clot de la Font, les timonedes situades als tres tossals existents i els llistonars situats al tossal situat al centre.



E S T A T - R O S S I N S / L O T O S S A L / T O S S A L D E L ' O F E G A TC O D I E I E - 3


82c

45f

86a

87a

83a3

32v

83a1

87b

83d

34h

85a1

83a2

53a

86a1

31y





87a Conreus abandonats


53a Canyissars82c Conreus herbacis extensius de secà


31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)

83a3 Camps d'ametllers83a2 Camps de nogueres

86a Àrees urbanes i industrial, inclosa la vegetació ruderal assciada85a1 Jardins i horts casolans83d Vinyes




Argelaga (Genista scopius) Garric (Quercus coccifera) Arçot (Rhamnus lycioides) Romaní (Rosmarinus officinalis) Gatosa (Ulex parviflorus)

Llistó (Brachypodium retusum) Bracera (Centaura aspera) Cladonia foliacea Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pleurochaete squarrosa Ruda (Ruta chalepensis)



- Farigola (Thymus vulgaris) Romaní (Rosmarinus officinalis) Gatosa (Ulex parviflorus)

Camamilla borda (Anthemis arvensis) Botja pudent (Artemisia herba-alba) Llistó (Brachypodium retusum) Cladonia foliacea Dàctil (Dactylis glomerata) Desmazeria rigida Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) Botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Herba rodona (Koeleria vallesiana) Herba-fam (Plantago albicans)




Botja pudent (Artemisia herba-alba) Bromus sp. Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Festuca sp. Herba-fam (Plantago albicans)


Les especials característiques de l’espai permeten l’existència d’una fauna variada pròpia de les zones de conreus i roquissars. Destacada la diversitat ornítica de l’espai, així com la presència de mamífers poc abundants al terme de Tàrrega com l’eriçó clar, el teixó i la rata cellarda. La presència del Canalet permet l’existència d’importants poblacions de granota verda i altres anurs. També cal destacar la diversitat de rèptils, amb una important població de llangardaix ocel·lat. Les runes del Castell de l’Ofegat són un interessant refugi per a la fauna, hi nidifica el gaig blau i el mussol comú, i son un potencial refugi de cria i hivernada de diferents espècies de quiròpters.


MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus) - Teixó (Meles meles)

Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS

Torlit (Burhinus oedicnemus) Gaig blau (Coracias garrulus) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) Cogullada fosca (Galerida theklae)

Aligot comú (Buteo buteo) Botxí (Lanius meridionalis) Capsigrany (Lanius senator) Òliba (Tyto alba) Mussol comú (Athene noctua) Tòrtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Cucut reial (Clamator grandarius) Còlit ros (Oenanthe hispanica) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Papamosques gris (Muscicapa striata)

Corb (Corvus corax) Cornella (Corvus corone) Gralla (Corvus monedula) Cucut (Cuculus canorus) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Siboc (Caprimulgus ruficollis) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Gaig (Garrulus glandarius) Mosquiter pèl·lid (Phylloscopus bonelli) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Granota verda (Rana perezi)

Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS - - - Torlit


Enganyapastors

Cogullada fosca

Eriçó clar


L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia ondulada del sector nord, les condicions de cultiu i l’existència del nucli abandonat de Conill.

I N T E R È S C O N N E C T O R

L’existència d’hàbitats d’interès en aquest espai permet reduir els efectes dels punts crítics de connectivitat, especialment la línia de ferrocarril i la carretera C-14.


? SITUACIÓ S’estén a l’est del nucli d’Altet fins al límit del terme municipal. Al nord està delimitat pel Camí d’Altet al Canós, mentre que al sud està delimitat per l’Autovia A-2. L’espai està travessat d’est a oest per la línia de ferrocarril.


Zona agrícola amb fondalades (Clot de la Moretona, Coma dels Oms) i planes (Pla de l’Agram, Pla de la Roca, Pla de la Corbella), amb abundants retalls de vegetació natural situada als espais més abruptes no aptes per al conreu.

? FIGURES DE PROTECCIÓ -


Entre els conreus existents destaquen les altes proporcions de marges, principalment als sectors més abruptes no aptes per el conreu. Entre els espais amb més proporció de vegetació natural cal destacar els entorns del Clot de la Moretona i la Coma dels Oms. En aquests espais abunden els carrascars, les timonedes i els llistonars. En els carrascars d’aquest sector apareixen individus aïllats de pi pinyer.



L A M O R E T O N A / P L A D E L A C O R B E L L AC O D I E I E - 0 4


82c

83a3

45f

83a1

87a

32v

86a

87b34h





87a Conreus abandonats86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada




Brolles amb carrasques aïllades als sectorsde carena

Timonedes aclarides als sectors de carena




Carrasca (Quercus rotundifolia) Pi pinyer (Pinus pinea)

Garric (Quercus coccifera) Aladern (Rhamnus alaternus) Arçot (Rhamnus lycioides) Romaní (Rosmarinus officinalis) Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus)

Llistó (Brachypodium retusum) Cladonia foliacea Morro d’ovella (Plantago lagopus) Dàctil (Dactylis glomerata) Helianthemum sp. Linum sp. Pleurochaete squarrosa








Botja pudent (Artemisia herba-alba) Bromus sp. Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Festuca sp. Herba-fam (Plantago albicans) Pleurochaete squarrosa


Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies de les petites masses forestals, amb una important diversitat d’espècies. Cal destacar la diversitat d’espècies ornítiques pròpies de zones més arbrades (àguila marcenca, astor, enganyapastors, oriol, gaig, tórtora, mosquiter pàl·lid...), així com de rèptils (serp blanca, serp verda, serp llisa meridional).


LOCAL MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -

OCELLS Àguila marcenca (Circaetus gallicus) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Aligot comú (Buteo buteo) Capsigrany (Lanius senator) Òliba (Tyto alba) Mussol comú (Athene noctua) Tòrtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Cucut reial (Clamator grandarius) Cogullada vulgar (Galerida cristata)

Astor (Accipiter gentilis) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Oriol (Oriolus oriolus) Siboc (Caprimulgus ruficollis) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Gaig (Garrulus glandarius) Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

RÈPTILS - -

Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Gripau comú (Bufo bufo) PEIXOS - - -

Àguila marcenca (adult)

Enganyapastors


La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. Cal destacar que a l’altre costat de l’autovia existeix un altre espai d’interès, de manera que la conservació d’ambdós espais permet garantir certa permeabilitat ecològica entre en respecte el punt crític que representa l’autovia.


? SITUACIÓ Sector situat entre l’Autovia A-2, el Camí Ral i el límit de terme municipal.


Sector d’orografia ondulada format per fondals encarats a la plana de l’Ondara (la Coma, Fondo dels Marges, Racó de la Maria) i plans (Pla de la Bassadolç, Pla dels Moros). Espai amb conreus de secà, principalment cereals i ametllers, amb abundants marges que contenen vegetació natural. Existeix una explotació d’àrids al sector sud de l’àmbit.



Sector de conreus de secà, principalment cereals i ametllers, amb abundants marges que contenen vegetació natural, entre la que destaquen carrascars, llistonars i timonedes. Els principals carrascars es situen al voltant del Fondo dels Marges, mentre que els llistonars i timonedes es desenvolupen en els sectors abruptes de major pendent. Igual que en l’espai precedent aquí apareixen alguns peus aïllats de pi pinyer que acompanyen la carrasca.



L A B A S S A D O L Ç - R A C Ó D E L A M A R I AC O D I E I E - 0 5


82c

34h

45f

83a1

53d

83a3

32y

83a2

86a

87b

32v

15b 53a

85a1

89b

87a



15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalmentinundats, de les terres interiors àrides

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes oindustrials



86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderalassociada


53d Canyars de vores d'aigua53a Canyissars



Timonedes situades al Fondo dels Marges

85a1 Jardins i horts casolans83a3 Camps d'ametllers

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., granscanals i etsanys ornamentals

32y Brolles de romaní amb dominància o abundància de Genista triflora,calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes

83a2 Camps de nogueres



Carrasca (Quercus rotundifolia) Pi pinyer (Pinus pinea)

Garric (Quercus coccifera) Aladern (Rhamnus alaternus) Arçot (Rhamnus lycioides) Romaní (Rosmarinus officinalis) Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus)

Llistó (Brachypodium retusum) Cladonia foliacea Morro d’ovella (Plantago lagopus) Dàctil (Dactylis glomerata) Helianthemum sp. Linum sp. Pleurochaete squarrosa








Botja pudent (Artemisia herba-alba) Bromus sp. Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Lleteresa (Euphorbia segetalis) Festuca sp. Herba-fam (Plantago albicans) Pleurochaete squarrosa


Presència d’espècies pròpies del la plana agrícola i de sectors amb brolles i petits boscos illa. Cal destacar la presència de l’eriço clar i la rata cellarda, així com una alta diversitat d’espècies ornítiques de les quals destaca el còlit ros i el cucut reial. Entre els rèptils presents cal destacar el llangardaix ocel·lat i la presència de 3 espècies d’ofídids. Els amfibis presents en aquest espai són les espècies menys associades a les masses d’aigua.


LOCAL

MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus) - Rata cellarda (Eliomys

quercinus)

OCELLS Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Mussol comú (Athene noctua) Òliba (Tyto alba) Tòrtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Picot verd (Picus viridis) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Gaig (Garrulus glandarius) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Mosquiter comú (Phylloscopus bonelli)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Gripau comú (Bufo bufo) PEIXOS - - -

Eriçó clar

Enganyapastors


La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. La proximitat amb l’EIE4 permet garantir cert nivell de connectivitat, sent especialment important per a l’avifauna. Aquests dos espais permeten connectar l’espai de les Garrigues amb el sector nord del terme municipal.


? SITUACIÓ Situat al sud-est de terme de Tàrrega, limitant amb els municipis de Granyanella i Granyena de Segarra. L’extrem nord de l’espai arriba sota el curs del Riu d’Ondara, concretament al nord del Pla de l’Ulldegat, la Torre del Pont i Madruganya. Per l’oest l’espai està delimitat principalment pel Camí de les Garrigues i el Camí de Granyena de Segarra.


Sector ondulat amb alternança de petites masses forestals, conreus de cereals i conreus herbacis, amb abundància de marges situats als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu. Sector diferenciat de la resta del terme, amb característiques morfològiques més pròpies del veí altiplà de la Segarra.



La vegetació existent reflecteix l’especial situació de l’espai, entre la Plana d’Urgell i l’Altiplà Segarra-Solsonès. Malgrat tot en aquest sector existeixen els mateixos hàbitats presents a la resta del terme, però la seva composició és més variada. Destaca la variació existent entre els carrascars, de manera que en aquest sector presenten una major diversitat arbòria, arbustiva i lianoide, amb espècies com l’alzina, el roure cerrioide, el lligabosc i la noguerola. Els principals carrascars de l’espai es localitzen als entorns de la Coma de l’Espígol i les Obagues de Casablanca. En aquest espai, a part dels carrascars, cal destacar la presència de timonedes, especialment entorn la Coma del Porcell. També cal destacar la presència d’un petit canyissar al nord de l’àmbit, associat als canals de desguàs.



L E S G A R R I G U E SC O D I E I E - 0 6


82c

45f

83a1

83d

83a3

32v86a4

32y

53d

86a

87a

82b

87b

85a153a

89b






86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

53d Canyars de vores d'aigua53a Canyissars



Fondo i Obagues de Casablanca

85a1 Jardins i horts casolans83a3 Camps d'ametllers

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i etsanys ornamentals

32y Brolles de romaní amb dominància o abundància de Genista triflora, calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes

86a4 Pedreres

Coma del Porcell, amb la ciutat de Tàrrega al fons



Carrasca (Quercus rotundifolia) Alzina (Quercus ilex) Roure cerrioide (Quercus cerrioides) Pi pinyer (Pinus pinea)

Esparraguera (Asparagus acutifolius) Espigol comú (Lavandula latifolia) Lligabosc (Lonicera etrusca) Garric (Quercus coccifera) Noguerola (Pistacia terebinthus) Aladern (Rhamnus alaternus)

Astragalus sp. Llistó (Brachypodium retusum) Botja groga (Bupleurum fruticescens) Cladonia foliacea Botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum) Lleteresa vera (Euphorbia characias) Helianthemum sp. Herba rodona (Koeleria vallesiana) Pleurochaete squarrosa Rogeta (Rubia peregrina) Camedris (Teucrium chamaedrys)




Botja pudent (Artemisia herba-alba) Llistó (Brachypodium retusum) Bromus sp. Card fuell (Carthamus lanatus) Dàctil (Dactylis glomerata) Botja d’escombres (Dorychnium pentaphyllum) Elymus hispidus Fonoll (Foeniculum vulgare) Sempreviva (Helichrysum stoechas) Herba rodona (Koeleria vallesiana) Lolium rigidum Herba-fam (Plantago albicans)


Les característiques de l’espai, més pròpies de l’altiplà de la Segarra permeten l’existència d’una fauna diferenciada de la resta del terme municipal. Així en aquest espai existeix una diversitat important d’espècies. Entre els mamífers cal destacar la presència de l’eriçó clar com espècie de prioritat màxima, però també apareixen altres espècies d’interès locals com la fagina, el teixó i la geneta, molt escassos a la resta del terme municipal. Entre els rèptils cal destacar la presència de l’escurçó ibèric, present només a la part sud del terme, mentre que entre els amfibis presents apareix el tòtil, escàs i localitzat al municipi. L’especial importància d’aquest espai és la presència d’una alta diversitat d’espècies ornítiques. Les condicions del sector, amb relleus ondulats i masses forestals prou denses permeten la cria de l’àguila marcenca i altres rapinyaires, absents a la resta del municipi. Cal destacar que l’espai és utilitzat com a zona de dispersió juvenil i hivernada per a exemplars d’àguila cuabarrada procedents d’altres zones de cria. El manteniment d’aquest espai és indispensable per a la conservació de l’àguila cuabarrada.


MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus)

Fagina (Martes foina) Teixó (Meles meles) Geneta (Genetta genetta) Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) Cogullada fosca (Galerida thecklae) Tallareta cuallarga (Sylvia undata) Cotoliu (Lullula arborea)

Astor (Accipiter gentilis) Falcó mostatxut (Falco subbuteo) Guatlla (Coturnix coturnix) Botxí (Lanius meridionalis) Capsigrany (Lanius senator) Òliba (Tyto alba) Mussol comú (Athene noctua) Mussol banyut (Asio otus) Tòrtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Cucut reial (Clamator grandarius) Papamosques gris (Muscicapa striata)

Esparver vulgar (Accipiter nisus) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Alosa (Alauda arvensis) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) Mallerenga blava (Parus caeruleus) Oriol (Oriolus oriolus) Gaig (Garrulus glandarius) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS

Escurçó ibèric (Vipera latastei)

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo

calamita) Granota verda (Rana perezi)

Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS Eriçó clar

Àguila marcenca (adult)

Àguila cuabarrada (subadult)

Enganyapastors

Cogullada fosca

Tallareta cuallarga

Cotoliu

Tòtil mascle amb posta


L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec, ja que està format per un mosaic que alterna els sectors de conreu, les masses forestals i les brolles. Aquests paisatges són únics al terme de Tàrrega, ja que son més pròpis de l’altiplà de la Segarra.


La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. La proximitat amb l’EIE4 permet garantir cert nivell de connectivitat, sent especialment important per a l’avifauna. Aquests dos espais permeten connectar l’espai de les Garrigues amb el sector nord del terme municipal.

I N T E R È S G E O L Ò G I C Presència d’antigues pedreres abandonades, on s’han produït troballes de fòssils de mamífers, rèptils, mol·luscs i restes vegetals datades de 30 - 33 milions d’anys.

Cataleg espais d'interes ecologic Tàrrega

Environment

Transcript of Cataleg espais d'interes ecologic Tàrrega