1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

El terme decadència fa referència a l’etapa en la qual la llengua catalana va entrar en un període de afebliment i de desprestigi coincidint amb l’esplendor de la literatura castellana. També, a part de fer referència als termes literaris, es mostra el període d’afebliment polític, social i econòmic per part de la corona d’Aragó. Els segles en els quals es va donar aquesta decadéncia són: els S.XV, S.XVI, S.XVII, S.XVIII

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

Les causes de l’afebliment social i polític es donen al llarg dels segles anterior, i són les següents:

- S.XVI: o Consolidació del regne de Castella com a potència, davant la corona d’Aragó.o La guerra de les germanieso El creixement del bandolerisme a la corona d’Aragó

- S.XVII:o L’expulsió dels moriscos va afeblir l’economiao La guerra de Successió entre França i Castella, i el lliurament de la Catalunya

nord- S.XVII

o El decret de nova planta va ser la represàlia adoptada per Felip V, per tal de oprimir les institucions catalanes

Respecte el context cultural:

- La deficient assimilació del Barroc i de l’Humanisme a les universitats catalanes- La desaparició de la cort de les terres de parla catalana- La manca d’interessos literaris per part de la burgesia, i ho substitueixen per l’aspiració

a l’aristocràcia

Respecte el context lingüistic:

- La castellanització de l’aristocràcia catalana, la qual actuava influïda pels diferents corrents literaris del moment.

- La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans- La persecució i repressió política per part FELIP V.

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta

El moviment literari que apareix al segle XVI és el Renaixement. El Renaixement és un ampli moviment de revitalització cultural, fruit d’idees humanistes. Es caracteritza pel triomf de l’ individualisme, les ganes de viure, etc.

La poesia culta fou el gènere més conreat durant el Renaixement. Els seus màxims representants són Pere Serafí i Joan Timoneda. Aquest gènere es centra en:

-El fet amorós: Idealització de la dona i insatisfacció amorosa.

-La natura com a marc mític que serveix de rerefons als poemes.

-Els mites clàssics grecollatins.

La renovació formal, originària d’Itàlia, amb la introducció del decasíl·lab sense cesura i del sonet, va suposar un símptoma de canvi de la poesia culta d’aquest segle.

El sonet és la composició estròfica senyera del Renaixement.

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

El barroc simbolitza un trencament amb el Renaixement, ja que s’endinsa en el pessimisme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència. A Catalunya l’època del Barroc va coincidir amb la guerra dels Segadors.

La temàtica barroca transmet una actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.

Els temes són: -El pas del temps i la mort. -La dualitat entre la fugacitat del plaer. -La caricatura de l’existència. -El pessimisme polític.

Utilitza els següents recursos: -L’artificiositat. -El contrast entre conceptes. –La deformació de la realitat. –La reiterada utilització de cultismes i castellanismes. –L’ús sovintejat de figures retòriques.

Els màxims representants de la poesia barroca a Catalunya van ser Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració

S’hi dona el neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.

La il·lustració és el moviment cultural i filosòfic que confiava plenament en la raó, a la llum de la qual calia analitzar tots els fenòmens i circumstàncies que envoltaven l’esser humà.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Pretén aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix també una certa pretensió moralitzadora.

5.3. Defineix el gènere del dietari

És el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

La poesia popular dels segles XVI-XVIII va destacar per la seva vitalitat i va contrastar molt degut a que la literatura culta d’aquella época va patir una profunda crisi. Era de autor anònim i estava escrit en català, tot i que es van començar a introduir lèxic del castellà i tradicions d’altres regions a partir del segle XVIII.

Tracta dels temes de: l’amor, les feines del camp, temes infantils, de la religió i de temes històrics

Consta de versos curts i amb un lèxic molt senzill. Abunda el dialecte i té una forta relació amb la música. La seva transmissió va ser per via oral però també es van transmetre cançons impreses (literatura de canya i cordill).

Els seus subgèneres són:

Els goigs: cançons religioses que lloen els sants o la Mare de Déu. Consta de versos heptasíl·labs.

Les nadales: composicions poètiques que tracten el tema del Nadal.

Les corrandes: cançons curtes de cuatre versos heptasíl·labs i parlaven de l’amor, del treball o de la enyorança.

Cançons de bandolers: es va esdevenir un gran nombre de cançons de lladres, de rima assonant i de versos parells heptasíl·labs.