1

EL CASAL DE BARCELONA (I)

Fundador del Casalde Barcelona

Capitular de Quierzy(877)

GUIFRÉ EL PELÓS (segle IX)

BORRELL II(segle X)

RAMON BERENGUER I(segle XI)

RAMON BERENGUER IV(segle XII)

Almansor a Barcelona (985)Independència de facto

Barcelona, cap delsistema feudal català

Expansió cap a OccitàniaConquesta de

Lleida, Tortosa i Siurana (1153)

Regnes de taifes (1031)i recuperació econòmica

Matrimoni amb Peronella d’ AragóCreació de la Corona d’ Aragó

(Alfons II d’ Aragó)

El catarisme, França i el PapaBatalla de Muret (1213),

pèrdua d’ Occitània

PERE I EL CATÒLIC(segle XIII)

Alerta. Aquest esquema només fa referència als comtes i als comtes-reis més significatius.

manel león

2

EL CASALDE BARCELONA (II)

Expansió cap al sud:conquesta de València, 1238

Expansió cap a l’ est:conquesta de Mallorca, 1229

JAUME I EL CONQUERIDOR (segle XIII)

PERE II EL GRAN(segle XIII)

JAUME II EL JUST(segles XIII-XIV)

PERE III EL CERIMONIÓSO EL DEL PUNYALET

(segle XIV)

MARTÍ L’ HUMÀ(segles XIV-XV)

Incorporació definitiva del regnede Mallorca

a la Corona d’ Aragó

Guerra dels dos PeresCreació de la Generalitat

Darrer comte- reidel Casal de Barcelona (1410)

Compromís de Casp (1412)

Alerta. Aquest esquema només fa referència als comtes-reis més significatius.

Conquesta de Sardenya

Rei de Sicília

Conquesta dels ducatsd’ Atenes i Neopàtria

Els almogàvers

manel león

3

EL CASALDE TRASTÁMARA

Primer comte-rei dela Casa

de Trastámara

Compromís de Casp(1412)

FERRAN I D’ ANTEQUERA(segle XV)

ALFONS EL MAGNÀNIM(segle XV)

JOAN II D’ ARAGÓ(segle XV)

FERRAN II EL CATÒLIC(segles XV-XVI)

Unió dinàstica amb Castella(1469)

Darrer comte-rei dela Casa de Trastámara

Annexiódel regne de Nàpols

Guerra civil (1462- 1472)

Els pagesos de remença i lasentència arbitral de Guadalupe

(1486)La Biga i la Busca

manel león

4

Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d‘ Aragó,

cosa que va comportar la unió dinàstica amb el Regne d‘ Aragó a

partir dels seus descendents. Aquests duran el títol de Rei d‘

Aragó i Comte de Barcelona i regnaran sobre els territoris que es

conqueriran al nord dels Pirineus o a l’ Al-Àndalus. Així, paral·lelament

amb l‘ expansió territorial dels dominis del Casal de Barcelona, es

crearan tres entitats polítiques més o menys autònomes sota la

sobirania dels membres d‘ aquest llinatge, la Corona d‘ Aragó, el

Regne de Mallorca i el Regne de Sicília, el poder influent dels quals a

Europa i a la Mediterrània farà que el Casal de Barcelona es conegui

com la Trinàcria, terme encunyat a Sicília.

5

Com que el rei Martí l‘ Humà va morir sense descendència

legítima directa, s‘ acabà el llinatge del Casal de Barcelona. Els

representants més propers al llinatge per línia masculina i legítima,

encara que de manera indirecta, eren Jaume el Dissortat, comte d‘

Urgell, besnét d‘ Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de

Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d‘

Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu

germà Ferran de Trastámara (o d’ Antequera), néts de Pere el

Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l‘ Humà pels

compromissaris de Casp l‘ any 1412.

6

Sepulcre de Guifré el Pelós, monestir de Ripoll

7

Sepulcre de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, catedral de Barcelona

8

Monestir de Poblet

Hi són enterrats entre d’ altres: Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós amb les seves tres esposes i Ferran d‘ Antequera, Alfons el Magnànim i Martí l‘ Humà

manel león

9

Monestir de Santes Creus

Sepulcre de Pere II el Gran

manel león

10

Sepulcre de l’ almirallRoger de Llúria

manel león

11

Guifré el Pelós (878-897)

Guifré II Borrell (897-911)

Sunyer I (911-947)

Miró I (947-966)

Borrell II (966-992)

Ramon Borrell (992-1017)

Berenguer Ramon I el Corbat (1017-1035)

Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)Govern conjunt de Ramon Berenguer II el Cap d’ Estopes i

Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-1082)

Berenguer Ramon II el Fratricida (1082-1097)

Ramon Berenguer III el Gran (1097-1131)

Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1162)

12

Alfons el Cast o el Trobador (1162-1196)

Pere I el Catòlic (1196-1213)

Jaume I el Conqueridor (1213-1176)

Pere II el Gran (1276-1285)

Alfons el Franc o el Liberal (1285-1291)

Jaume II el Just (1285-1327)

Alfons el Benigne (1327-1336)

Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387)

Joan el Caçador o el Descurat o l’ Amador de la Gentilesa (1387-1396)

Martí l‘ Humà o l‘ Eclesiàstic (1396-1410)

13

Ferran I d‘ Antequera (1412-1416)

Alfons el Magnànim (1416-1458)

Joan II d‘ Aragó (1458-1479)

Ferran II el Catòlic (1479-1516)

Carles I d’ Aragó, I de Castella i V d’ Alemanya (1516-1556)

Felip I d‘ Aragó i II de Castella (1556-1598)

Felip II d’ Aragó i III de Castella (1598-1621)

Felip III d’ Aragó i IV de Castella (1621-1665)

Carles II d’ Aragó i de Castella (1665-1700)