CASADE LA VILA

Butlletí municipalAjuntament de Sant Sadurní

d’Anoia

NÚM. 43MAIG 2007

SANT SADURNÍ,UNA VILA RICACULTURALMENTAquest dies de primavera ensarriba puntual l’Abril Cultural.Les entitats de la vila preparenun reguitzell d’actes que convi-den els convilatans i les convi-latanes a sortir de casa. Sónmolts els actes que s’organit-zen durant aquest més. Sónmolts els esforços que les enti-tats esmercen perquè unavegada més l’abril sigui el mesde la cultura. Sant Sadurní ésun poble viu. Ho demostrainequívocament l’impuls de lesseves entitats. Perquè és laforça d’un poble el que el faúnic i irrepetible. Cadascú desdel lloc que ha decidit, o li hatocat ser, contribueix en elcaminar de la població. Tots itotes som granets de sorra que,per petits que siguem, configu-rem un camp: Sant Sadurní. Icom a poble tenim un granpotencial. Tenim una culturapròpia, una manera de ser queens fa irrepetibles i que ens hade fer sentir orgullosos de seraixí. No per ser excloents, sinóper entendre que dins d’aquestmón globalitzador saber res-pectar les característiques decada comunitat ens fa rics. Pertant, felicitats entitats i ciutada-nia de Sant Sadurní, perquèamb la veu ben alta podem dirque som dels pocs pobles quesom capaços d’organitzar unprograma tan ric d’actes i depropostes culturals diverses.

Joan Amat i SoléAlcalde

LES ENTITATS OMPLEN LA PRIMAVERASADURNINENCA DE CULTURA

Sant Sadurní d’Anoia es converteix una vegada més en lacapital de la cultura durant la primavera. L’Abril Culturalomple d’actes les agendes sadurninenques amb propostesque abasten tots els àmbits de la cultura: música, pintura,poesia, llibres, manualitats, cinema, esports i un llarg etcè-tera. Són les arts i les seves diverses disciplines les que pro-tagonitzen les activitats programades per les entitats durantaquest mes i part del mes de maig. Perquè l’Abril Culturalpotser es deixarà de dir així davant el fet que cada vegadasón més les propostes que aporten les entitats. Per tant, elcalendari es va allargant i obliga que molts actes se celebrindurant el mes de maig.

Aquest any són més d’un centenar els actes programatsque han estat organitzats per més de 30 entitats de la vila.Com sempre, l’Ajuntament els aporta el suport que els fafalta i, com una entitat més, també organitza actes que ja sóntradicionals dins del programa. D’aquests actes destaquen lapublicació d’un llibre, que en aquesta ocasió es tracta del“Cancionari de Sant Sadurní. Inventari dels renoms de lavila”, de Gabriel Guilera Rico, i la IV edició del Festival dePoesia País del Cava, que se celebra bianualment i porta almunicipi poetes dels països catalans de reconegut prestigi.També és tradicional la celebració de la Setmana de GentGran que enguany ha arribat a la 91a. edició i, com sempre,ha assolit una alta implicació de les persones grans delmunicipi en la seva organització i posterior celebració.

Aquest és el segon any que s’aprofita la publicació muni-

cipal El FIL (full d’informació local) per fer públics els actesde l’Abril Cultural. Però en aquesta ocasió es fa en dues edi-cions, ja que els actes que se celebren el mes de maig nos’han publicat en l’edició del mes d’abril, tal com es va ferl’any passat, sinó que s’ha preferit fer-ho en l’edició del maigper evitar errors. El disseny d’El FIL és obra de Neus Rosell,que ha fet una portada que també és el disseny del pòsteranunciador de l’abril cultural d’enguany. El pòster té el fonsverd, recordant la primavera, hi aporta les baquetes, el fullde paper i les puntes de coixí, volent ser un imatge de tot elque representa l’Abril Cultural. Com sempre, els actes orga-nitzats són un èxit per la implicació de la societat sadurni-nenca en la seva organització i la seva participació.

El regidor de Cultura Jose M. Ribas, ambl’alcalde Joan Amat i Gabriel Guileraautor del Cancionari

2

REGIDORIES

JOVENTUT

SALA D’ESTUDI A L’ÍNDEX

La Regidoria de Joventut posa a dispo-sició dels estudiants de batxillerat isecundària, cicles formatius, universi-taris, etc. una sala d’estudi durant elperíode d’exàmens comprès entre el 19de maig i l’1 de juliol. L’horari serà dedilluns a divendres de 17 h a 21 h; elsdissabtes de 17 h a 22 h i els diumen-ges de 17 h a 21 h. També es podrà ferús de diferents serveis que l’Índex ofe-reix i que poden ser de suport als joves:servei de fotocòpies i enquadernacions,connexió a Internet i ús dels ordinadorsper a fer treballs.

TARDA DE CIRC

Dins les activitats del KDM;) a L’Índexel cap de setmana s’ha organitzat unaTarda de Circ adreçada a joves de 13 a17 anys. Aquesta activitat va tenir llocel dissabte 5 de maig, al pati de l’Ín-dex, amb la següent programació:

17 h - Tallers: malabars, xanquespetites i grans, equilibri amb jocs,equilibri amb cable.

20 h - Espectacle: Somiatruita (CiaPanettone Brothers).

Des de l’Índex us oferim la possi-bilitat de proposar, organitzar i mun-tar tot tipus d’activitats amb el suportd’un educador del Servei de Joventut.

La propera activitat prevista el capde setmana serà el dissabte 2 de junyamb una Tarda d’Aventura.

ESPORTS

PRIMERA CAMINADA ESPECIAL 2007

El diumenge 25 març es va fer la prime-ra caminada especial 2007 organitzadades del Servei d’Esports. Aquesta cami-nada es va iniciar al nucli de TorreRamona, va comptar amb la participacióde 46 persones i es va fer la ruta TorreRamona-Moncau.

Des de Torre Ramona es va pujar capal castell de Subirats (30’) i des del castell

es va enfilar el camí cap al cim delMontcau; un cop es va arribar al cim, es vaesmorzar i després es va emprendre elcamí de retorn (mateix camí) fins a arribara Torre Ramona al voltant de les 13 h.

Tot i que la propaganda d’aquestasortida qualificava la caminada d’intensi-tat alta, hi va haver molt bona assistènciasuperant de bon tros les previsions ques’esperaven des de l’organització.

Els dies 2, 3 i 4 d’abril es van celebrar elsJocs Esportius Locals 2007. Un total de185 nens/es van participar en aquestsjocs durant aquests dies i tot i que la cli-matologia no va ser prou bona, es vanpoder realitzar els Jocs entre el pavellómunicipal i la piscina municipal coberta.Els infants es van dividir en quatre grupsper poder treballar en els diferentsespais i els monitors, que venien ceditsper les escoles esportives municipals,van fer una feina excel·lent, fent que lessessions es desenvolupessin amb abso-luta normalitat sense que els menuts

JOCS ESPORTIUS LOCALS

trobessin a faltar elsespais exteriors. El dime-cres 4 d’abril de 2007 a les15 h es va fer la Festa deCloenda dels Jocs. L’acteva ser amenitzat pel grupd’animació Pica Picarol,que va animar la festa d’a-llò més, fent ballar a totsels assistents durant gai-rebé una hora. En acabar,el Servei Municipal d’Es-ports va oferir a infants i

familiar un refrigeri.Aquest any els Jocs han sobrepassat

les expectatives dels organitzadors i hanestat tot un èxit gràcies a la gran assis-tència i a la feina feta pels monitors ques’han encarregat de guiar les sessions ide controlar dels grups que se’ls hanassignat.

Des del Servei Municipal d’Esportsesperem repetir aquest èxit l’any vinent ivolem agrair a tothom la participació i lacol·laboració, ja que sense tots plegatsl’èxit del qual avui estem parlant no hau-ria estat possible.

Servei de JoventutEdifici de L’Índex

C/ Pompeu Fabra, 34Tel. 93 891 33 20

a/e: index@stsadurnia.diba.es

3

COMERÇ BENESTAR SOCIAL“A SANT SADURNÍ PER SANT JORDI”El Centre Comercial Obert de SantSadurní d’Anoia (Unió de Botiguers iRegidoria de Comerç) va organitzar unaacció de promoció comercial per SantJordi, data en què no s’havia fet maiabans. L’eslògan de l’acció és “A SantSadurní per Sant Jordi”, i ha sigut el tretde sortida per distribuir la nova GUIACOMERCIAL DE SANT SADURNÍ. Amb la

Guia Comercial s’ha adjuntat un punt dellibre amb la imatge de la campanya, queté uns espais reservats per posar-hi unaenganxina que entrega el comerç del CCOen comprar la rosa, el llibre o el pastís deSant Jordi. Un cop emplenats els tresespais es pot dipositar aquesta part delpunt de llibre en una bústia i així poderentrar a participar en el sorteig d’un soparper a dues persones.

TURISMERUTA MODERNISTA

El Patronat de Turisme de Sant Sadurní téuna acció en funcionament que és la Ruta

Modernista, que es duu a terme cadaúltim dissabte de mes de forma organit-zada, tot i que si hi ha un grup que sol·lici-ta fer-la entre setmana també es possible.

CULTURA FESTIVAL DE POESIA

El 14 d’abril va tenir lloc a les CavesRaventós i Blanc la IV edició del Festivalde poesia Capital del Cava. Organitzatper la Regidoria de Cultura i patrocinatper Supermercats Bon Preu amb lacol·laboració de les caves Raventós iBlanc, enguany hem pogut comptar ambla presència dels poetes següents:Josep Ramon Bach, Ernest Farrés iJunyent, Jordi Gabarró, Gemma Gorga,Jordi Llavina, Jaume Pont, Nati SolerAlcalde, Enric Sòria i Antoni VidalFerrando.

En l’apartat de musica hi va partici-par el trio Lom Piano Trio, compos perDaniel Ligorio al piano, Joan Orpella alvioli, i Josep Mor al violoncel.

La interpretació de dansa va estar acàrrec d’Elena Montes i Olga Lledó.

Hi van assistir al voltant de 300 per-sones, va ser una vegada més una vet-llada d’una gran qualitat.

CINEMA A LA FRESCA

Durant els mesos de juny i juliol tindràlloc la 3ª edició de Cinema a la Fresca.Les sessions es faran a diferents llocsde la vila. Com a novetat d’engany esfaran 6 sessions, dues de les quals esfaran a Espiells i a Can Benet.

LES NITS DEL CASAL

Durant els mesos de maig, juny i juliol iun cop al mes al pati del Casal d’Entitatss’hi faran espectacles de petit format,acompanyats d’una copa de cava.

Las primera sessió es farà el 25 demaig i serà un espectacle de música ipoesia a càrrec de Pep Picas i AuroraGarrido.

BARRIS

Des de la Regidoria s’està treballantconjuntament amb les diferents comis-sions de cada barri l’edició d’enguany.Els Barris/07 seran del 7 al 14 de juny: eldia 7 Barri de l’Ajuntament; el dia 8Barri Sant Antoni; dia 9 Barri Mont-serrat; dia 10 Barri Església; dia 11 BarriDiputació; dia 12 Barri Cavallers i dia 13Barri Raval.

PUBLICACIÓ SANT JORDILa fassina de Can Guineu va quedarpetita durant l’acte de presentació de lapublicació que l’Ajuntament ha fetenguany coincidint amb la festivitat deSant Jordi. En aquesta ocasió es va pre-sentar “Cancionari de Sant Sadurní.Inventari dels renoms de la vila”, deGabriel Guilera Rico.

L’acte va ser presidit per l’alcalde deSant Sadurní, Joan Amat, el regidor deCultura, Josep Maria Ribas, i per l’autorGabriel Guilera. A més van tenir un llocdestacat les persones que han treballaten la recopilació de dades. De fet, la ideade fer aquest llibre va sorgir del treballfet per Meritxell Pérez publicat en elprograma de Fires i Festes de 2004. Apartir d’aquest treball la Regidoria deCultura va decidir fer un estudi més pro-fund de tots els renoms que té la vila iels barris agregats, basant-se en lainformació facilitada pel Centre d’Es-tudis Sadurninencs.

S’han recopilat gairebé 600 renoms,dels quals es pot explicar la història de437. En el llibre hi han col·laborat PepiPérez, Ignasi Pascual; Francesc Carafí,Joan Guilera, en la recerca de noms delnucli urbà, i Anna M. Duran, Rosa Marra,Rosa Montserrat i Rosa Munné, en larecerca de noms dels barris agregats(Monistrol, Can Benet, Can Catassús,Espiells i Can Romeu).

S’han editat 1500 llibres que es podenpassar a recollir al Casal d’Entitats, de 9 a1 del matí i 5 a 9.

8è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECAEl dimarts 24 d’abril es van celebrar elsvuit anys de funcionament de la BibliotecaMunicipal Ramon Bosch de Noya. Durantl’acte de celebració es van lliurar els pre-mis del Concurs Literari Infantil, on parti-cipaven els 375 nens i nenes que cursen3r i 4t a les quatre escoles de primària dela vila. Els guanyadors varen ser IñakiGonzález, Mireia Mauricio, Marta Mata,Helena Alvarez, Pol Llopart, Oriol Depalle,Laia Suils i Eduard Malet. A més, elsinfants van poder gaudir d’un espectaclepallasso-científic amb “Ruskus Patrus-kus al planeta Imagina”.

91 SETMANA DE LA GENT GRAN

Des del 9 fins al 13 d’abril es va celebrar la91ª. Setmana de la Gent Gran.

Cal destacar l’assistència de 540 per-sones grans al dinar que es va servir a lapista del pavelló de l’Ateneu Agrícola eldilluns de Pasqua. El dimarts 10 d’abril esva celebrar la VI Caminada popular de laGent Gran amb 350 inscrits dels quals unbon nombre, en finalitzar el recorregut apeu pel poble, es van desplaçar en auto-car a les Bodegues Juvé i Campsd’Espiells on van fer una visita guiada. Elsi les residents de la Casa dels Avis, queparticipen activament tant en la prepara-ció com en els actes de la Setmana, esvan afegir també a la visita. A la tarda, a lasala d’actes de la Casa dels Avis, hi vahaver un espectacle combinat de música icontes per a adults. Prop de 80 personesvan anar d’excursió a Pals i Peretallada eldimecres 11. El dijous a la bibliotecamunicipal la Teresa Gimpera va parlarsobre com envellir amb dignitat. El diven-dres, la pluja va fer que la sessió de gim-nàstica a l’aire lliure es realitzés a la salad’actes de la Casa dels Avis. Tot i la plujal’assistència de persones grans va sermolt nombrosa. A la tarda es va fer entre-ga a la sala d’actes del Casal d’Entitatsdels premis als alumnes del 3er. d’ESO deles escoles IES Intermunicipal i Col·legiSant Josep guanyadors del 1er i 2n premi

respectivament del concurs del cartell dela Setmana de la Gent Gran. A continuacióhi va haver l’actuació de l’esbart dansairede Gelida i, en finalitzar, coca i xocolataper a tots els assistents.

Agraïm novament la col·laboració detotes les entitats del municipi que han fetpossible una nova edició de la Setmana dela Gent Gran. A l’Ateneu Agrícola, lescaves, pastisseries, forns de pa, les bode-gues Juvé i Camps, transports Hilssa,voluntaris i voluntàries de la Creu Roja ide Protecció Civil, la Coral de Sant Sadurníi la Biblioteca Ramon Bosch de Noya.

SANT JORDI AL CENTRE CÍVIC

El Centre Cívic Vilarnau, amb motiu de ladiada de Sant Jordi, va organitzar unaxocolatada popular. Tothom qui ho va volerva participar en l’estampació de mans almural de la mega-rosa de Sant Jordi quees va impulsar des del Centre. La partici-pació va ser molt alta, ja que al llarg de latarda hi van assistir unes 80 personesentre mares, pares i infants. Als partici-pants se’ls va obsequiar amb un punt dellibre fet pel Centre i un exemplar especialde la revista.

Per aquest motiu, la regidora deBenestar Social, Maria Rosell, i el perso-nal tècnic del Centre Cívic volen donar l’a-graïment a tots els nens i nenes, familiarsi amics per la seva participació. Tambévolen agrair la col·laboració de la CreuRoja en el muntatge de l’acte.

SANITATAGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT

El passat 23 de març va obrir les portesl’Agència de Protecció de la Salut de laGeneralitat de Catalunya. Aquesta donaràservei a Sant Sadurní i a tota la comarcade l’Alt Penedès. La gestió és compartidaamb el Departament de Salut del’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.L’Agència de Protecció de la Salut s’encar-rega de l’elaboració d’estratègies i plansper a la promoció de la salut, educaciósanitària, la protecció de la salut mitjan-çant la gestió dels riscos per a la salut, pelque fa a aigües, piscines, equipamentspúblics, productes alimentaris, animals

domèstics i qualsevol altra activitat rela-cionada. L’agència es troba a la plaça JoanCasanovas, 2.

GRUP D’AUTOAJUDA MÚTUAEl dia 13 d’abril es va constituir un Grupd’Autoajuda Mútua (GAM) per a donesamb càncer de pit, portat i dirigit pel grupGinesta de Vilafranca del Penedès. El grupGinesta conjuntament amb el Depar-tament ha volgut constituir un GAM a lavila, per facilitar la trobada de dones afec-tades sadurninenques i evitar el seu des-plaçament a altres municipis de la comar-ca, on fins ara es venien realitzant aques-tes trobades. Els grups acostumen a serd’entre 8 i 9 dones. Quan hi ha un temaque pot interessar el grup; es tracta con-juntament; en cas contrari, és la conducto-ra del grup, la psicòloga Rocío Rico, la quepresenta el programa, oferint documenta-ció o exercicis pràctics de respiració i rela-xació, segons s’escaigui.

L’horari de trobada és les 18.00 h alCasal d’Entitats.

4

IGUALTATXARXADONES

El 6 de març va tenir lloc la primera reu-nió de la nova xarxa ‘Xarxadones’, sorgi-da arran de les taules de participació del‘Projecte de participació de les dones aSant Sadurní d’Anoia’. La xarxa estàconstituïda per una vintena de dones i ha

començat amb moltes ganes i empentade participar en tot el que fa referència ala vila i se’n pugui parlar amb visió dedona.

Es troben cada primer dimarts demes a les 20.30 h al 2n. pis del Casald’Entitats. Per a més informació xarxa-dones@santsadurni.cat

PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ

MICROCRÈDITS

L’Ajuntament i “La Caixa” han signat un conveni de col·laboració per al finançament demicrocrèdits que facilitarà operacions de préstec a persones amb dificultats d’ocupació ique té com a objectiu facilitar la creació de projectes d’autoocupació al municipi.

L’acord de col·laboració per al finançament de microcrèdits ha estat firmat per l’al-calde de Sant Sadurní, Joan Amat, i el director de l’oficina de “la Caixa” 0078, de SantSadurní d’Anoia, Jaume Mata.

Des de fa temps l’Ajuntament, està treballant per a la promoció de l’autoocupació.Des de la seva creació el SPEO ha realitzat un seguit d’accions per desenvolupar lesseves línies d’acció principals: millora de l’ocupabilitat del municipi, promoció de la ini-ciativa emprenedora, i desenvolupament de noves oportunitats d’ocupació.

Durant l’any 2006 s’han assessorat un total de 37 emprenedors per a la creació de laseva pròpia empresa, i s’han realitzat dos seminaris de sensibilització per emprendre.En aquest àmbit també s’ha realitzat un curs de creació i gestió d’empreses, per tal dedonar eines i coneixements als futurs emprenedors per l’autoocupació.

Amb la signatura del conveni es vol ajudar a la creació de noves empreses, cosa quefacilitarà les operacions de préstec de petites quantitats dirigides a persones amb dificultatsper accedir al sistema tradicional de crèdit. Així mateix, recolzarà i fomentarà la creació deprojectes innovadors de persones amb caràcter emprenedor.

Els microcrèdits són préstecs que no requereixen de les garanties i del avals que esnecessiten per accedir als crèdits del sistema financer tradicional i que es concedeixensota la tutela de diverses entitats socials. L’import màxim d’un microcrèdit és de 15.000euros i el termini de reemborsament és de quatre anys.

ESTUDI

S’ha fet un estudi per saber quin és l’estat de les actuacions que es fan des del Servei dePromoció Econòmica i Ocupació i per definir, a partir d’aquí, les actuacions de futur ade-quant-les a les necessitats detectades. L’estudi ha estat fet per la consultora Eurogap i haanalitzat els tres apartats en els quals treballa bàsicament el servei: l’ocupació, empre-nedors i noves ocupacions. S’ha detectat que el Servei té molt bé els apartats d’ocupaciói formació per a treballadors. Però s’ha plantejat com millorar l’oferta formativa perapropar-se a les empreses: formació contínua de qualitat i com situar el SPEO com areferent de serveis diversos a les empreses: formació especialitzada empresarial itambé com a pont/enllaç entre les empreses i d’altres administracions: informació -orientació en la tramitació de subvencions.

Aquesta orientació s’ha detectat després d’analitzar les dades del Servei i de ferentrevistes al teixit empresarial del territori.

Segons l’estudi, el servei ha de crear una marca forta que generi confiança a lesempreses, ha de difondre més i millor el que ofereix, ha de mantenir la línia de for-mació d’ocupació i de nous emprenedors i ha de potenciar la línia de formació seguintla demanda de les empreses que volen que el seu personal es recicli o es formi encamps de gestió (dret laboral, màrqueting, finances...) sense que hagi de sortir de SantSadurní.

D’aquest treball se n’extreu que cal crear una nova línia dins del SPEO encaradamés al món empresarial i potenciar la formació empresarial i l’ocupació laboral per ala petita i mitjana empresa que constitueix el teixit empresarial del municipi.

MEDIACIÓEL PROGRAMA DE MEDIACIÓCOMUNITÀRIA

Aquest Serveri funciona des de l’any2004 i pretén prevenir, abordar i resol-dre els conflictes que sorgeixen en unacomunitat, a través del diàleg i la comu-nicació entre les parts enfrontades. Laintervenció a temps de la mediacióredueix l’escalada del conflicte i elmalestar de les persones afectades.

L’any passat el Servei va atendre 52consultes i un total de 19 casos demediació interpersonal. D’aquests, 10van estar relacionats amb conflictes idiferències entre veïns per situacionsdiverses: desacords per temes comuni-taris i molèsties (sorolls, animalsdomèstics, danys ,....). La resta de casosvan ser per situacions familiars (sepa-racions, desacords familiars entre dife-rents membres d’un nucli familiar o béentre la família extensa....). Pel que fa al’àmbit escolar, s’ha treballat amb lesescoles de primària i secundària que hohan sol·licitat, realitzant assessora-ments al professorat i observacions ales aules, elaborant informes devolu-

tius, per tal de trobar solucions a lesmancances i conflictes identificats.S’han realitzat tallers de convivència icomunicació dirigits als alumnes de lesescoles de primària i secundària de lapoblació. Actualment se n’estan progra-mant de nous. Des del Servei deMediació també s’ha portat a terme un“Espai de reflexió de mares i pares alCentre Cívic Vilarnau”, amb l’objectiud’oferir als pares un espai on se sentinescoltats, rebin informació i formaciórespecte a temes relacionats amb elsfills, la parella, la família, l’escola i enaquells temes que ells/elles demandin.

La mediació va dirigida a tots elsciutadans i ciutadanes de Sant Sadurníd’Anoia, a les entitats, associacions,escoles i col·lectius del municipi.

El Servei de Mediació és un serveipúblic i gratuït.

Espai de Mediació ComunitàriaC/ Hospital 11, baixos,

Tel. 93 891 30 29mediacio@santsadurni.cat

GOVERNACIÓRECONEIXEMENT ALS 25 ANYS DE TREBALL DEL SERGENT FRANCESC NAVARRO

L’Ajuntament ha fet un acte de reconei-xement als 25 anys de treball a la casade la vila del sergent del cos de la PoliciaLocal, Francesc Navarro. L’alcalde, JoanAmat, acompanyat per diferents regi-dors, va imposar a l’homenatjat l’escut

de plata del municipi com a reconeixe-ment a la feina feta i li va lliurar un petitobsequi. Amat va destacar la feina fetaper Francesc Navarro en servei de lespersones i va agrair-li l’esforç i la pro-fessionalitat amb què la desenvolupa.

5

La legislatura 2003-2007 s’ha caracteritzat per l’ampliació icreació de nous serveis destinats a donar servei a la ciuta-dania de Sant Sadurní. A continuació us oferim un resumd’aquests quatre anys de feina feta per l’equip de govern.Seguint la tònica empresa amb el Casa de la Vila, els grupsmunicipals també fan una valoració dins el seu espai d’opi-nió que s’ha ampliat a dues pàgines, complint així el quedicta la Moció sobre la memòria de final de legislaturaaprovada en la sessió ordinària del ple municipal del dia 25de juny de 1997.

ENSENYAMENT, JOVENTUT, INFORMACIÓ,NOVES TECNOLOGIES I NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA

MEMÒRIA DE 4 ANYSD’AJUNTAMENT2003-2007 S’han ampliat les activitats del

Carnestoltes, diferenciant-ne les edats, is’ha consolidat la Cantata com a activitatconjunta del sisè de Primària.

S’ha intervingut en obres de millora alCeip Jacint Verdaguer per valor de 180.000€: al gimnàs, el pati d’infantil, els porxosdel pati de primària, la Instal·lació elèctricai la coberta de l’escola.

Quant a Joventut, més del 60% delspisos construïts de protecció oficial de llo-guer –98 pisos construïts–, s’han concedita joves. S’ha fet prevaldre l’edat (menorsde 30 anys) i l’empadronament. Juntamentamb el Consell Comarcal s’ha iniciat el llo-guer de pisos, assegurant lloguers mésbarats i assegurant als propietaris segure-tat a l’hora del cobrament.

L’Índex ha estat el primer equipamentmunicipal obert set dies a la setmana, pre-valent la cogestió de les activitats entre elsjoves i la regidoria. L’obertura de salesd’estudi en èpoques d’examen ha estatmolt utilitzada.

S’ha desenvolupat el projecte de for-mació dels joves als instituts, prevalent lainterrelació dels delegats de classe de totsels instituts de la vila. S’ha mantingut l’es-pai d’informació juvenil als patis dels insti-tuts un dia a la setmana, millorant any aany el nombre de peticions. En aquest sen-tit s’ha posat en marxa el servei del butlle-tí electrònic, sms i Messenger per millorarla informació i arribar amb els mitjans quemillor domina i més a l’abast té el jove.

L’augment dels punts d’ofimàtica iInternet –tant a l’Índex com a la BibliotecaMunicipal– ha absorbit la demanada exis-tent majoritàriament dels joves.

S’ha incrementat un 30% la capacitatdel Casal d’Estiu, millorant any rere any elsserveis complementaris de menjador iacollida.

S’ha promocionat els joves creadors iels tallers musicals, i s’ha treballat a fi decrear un espai útil per als joves i les sevesactivitats culturals i lúdiques a Can Ferrerdel Mas. En aquests moments està en fasede projecte executiu i està pressupostadala primera fase de les obres.

Quant a Normalització lingüística, haestat important la creació d’una Regidoria,formalitzant un pressupost anual i incidinten la importància d’aquesta àrea. Amb lacol·laboració del Consorci de Normalit-zació Lingüística s’han potenciat els cur-sos de català als nouvinguts, amb dos cur-sos anuals al Centre Cívic, complemen-tant-ho amb les parelles lingüístiques i elClub de la conversa, on es posen en con-tacte voluntaris lingüístics amb personesno catalanoparlants, per tal de crear unespai setmanal de pràctica i conversa. Enaquest sentit s’ha fet un conveni amb la

En aquesta legislatura s’ha consumat eltraspàs de l’escola Vilarnau com a Centreeducatiu públic, amb el nom de La Pau i unnou edifici a les Solanes. Així mateix, elcurs 2005-2006 s’iniciava el segon institutassociat a l’escola Jacint Verdaguer; enaquests moments s’està construint el nouedifici de secundària. Aquest fet possibilital’ampliació de places a secundària pre-veient l’augment de la demanda dels pro-pers cursos i assegurant una adequadaocupació de l’escola Intermunicipal.

Quant a l’educació de competènciamunicipal, s’ha ampliat l’escola bressol LaFil·loxereta –2003– i s’ha inaugurat L’Es-purna –2007– arribant a dotze places públi-ques cada mil habitants i assegurant l’es-colarització dels zero als 16 anys a les dueszones escolars: Zona Nord –Fil·loxereta iCentre Integrat Jacint Verdaguer–, i ZonaSud: L’Espurna, Ceip La Pau i EscolaIntermunicipal. El Tercer Ceip està planifi-cat al Pla de la Creu.

L’entrada en funcionament de l’OficinaMunicipal d’Escolarització ha permès teniruna comissió de matriculació pròpia, onparticipen periòdicament totes les partsimplicades en l’escolarització (adminis-tracions, escoles, pares i mares). S’hanreduït les diferencies de matriculació d’a-lumnat nouvingut entre l’escola pública i laconcertada, facilitant des de l’Ajuntamentpersonal per a l’acolliment lingüístic d’a-quests alumnes.

S’ha ampliat l’Escola de Mares a lesescoles públiques, on s’incentiva la inte-rrelació entre les famílies autòctones inouvingudes amb el català com a elementintegrador.

A partir del Consell Escolar, s’ha creatun cicle de xerrades destinades a tots elspares i mares independentment del centreeducatiu on vagin els seus fills, facilitant lainterrelació de tots els centres educatius iagrupant esforços per tal de dur les xerra-des més interessants.

Unió de Botiguers per adherir comerçoson els alumnes dels cursos de català tin-guin un espai per parlar en català.

S’ha realitzat un estudi de la utilitzacióde la llengua catalana als comerços de lavila, amb la col·laboració de la Unió deBotiguers, que ha refermat la bona situa-ció quant a retolació exterior i la utilitzacióde la llengua en aquest àmbit.

S’ha organitzat l’any 2006 la TerceraJornada d’Etiquetatge de Vins i Caves encatalà. I es va signar un Conveni ambFreixenet i el CNL per potenciar l’etiquetat-ge de tots els seus productes també encatalà.

S’ha creat el Racó de Català a laBiblioteca Municipal, amb un ordinador imaterial didàctic per fomentar l’autoapre-nentatge de la llengua. Els cursos viaInternet amb tutoria un cop setmanalmenthan estat força nombrosos.

Quant a Informació, s’ha redisenyat elCasa de la Vila, dotant-lo de més pàgines,un disseny a tot color i quatre exemplarsanuals.

L’Oficina d’Atenció Ciutadana ha per-mès millorar la informació presencial,fent-la més àgil, sobretot en processoscomplexos com els concursos d’habitatgesocial.

La millora del web municipal estàfinalitzant amb la incorporació de tràmitsvia Internet.

Quant a Noves Tecnologies, s’ha creatl’aula de noves tecnologies a la BibliotecaMunicipal, on, a part de cursos pràctics il’assessorament, es prima la utilitzaciódels ordinadors i elements ofimàtics per aactivitats formatives.

S’ha potenciat l’àrea informàtica del’Ajuntament dotant-la de programariadient per millorar la gestió de dades ioferir un servei d’atenció ciutadana àgil iràpid.

2005 (2’5 milions €), el Casal d’Entitats,que es va inaugurar el maig de 2005(900.000 €), la construcció de la llard’infants L’Espurna, les obres de remo-delació de l’edifici de l’ajuntament isupressió de barreres arquitectòniques,la rehabilitació de la façana del’Ajuntament, la reurbanització delcarrer Diputació, la urbanització de laPlaça del Castell i millora d’accessos alcastell de Can Ferrer del Mas, la cons-trucció d’un gual sobre el riu Anoia quepermet el pas de persones i vehicles, lanova escala d’accés al pàrquing del cen-tre, les obres de millora a l’escolaMossèn Cinto (rampes d’accés, gimnàs,porxos, pati infantil, reforma de quatreaules i millora instal·lació elèctrica),execució de les obres de la nova salad’informàtica de la Biblioteca, ampliaciódel cementiri municipal, urbanitzaciódels trams dels carrers Vilarnau, St.Venat, Torras i Bages i Passeig del Parc.

A més, s’han fet els processos deprojecte i licitació d’obres de les se-güents actuacions: carrer Ripollès, reha-bilitació de la Fassina, Barri del Pont deMonistrol, diferents trams dels carrersSanta Joaquima de Vedruna, Vilarnau,Santa Eulàlia i avinguda de Catalunya perimport de 820.000 € sense cap cost perl’Ajuntament.

A través del planejament del desen-volupament de diferents sectors urbanís-tics s’han posat a disposició de laGeneralitat terrenys per a la construccióde la caserna dels Mossos d’Esquadra,

6

ECONOMIA, HISENDA, ADMINISTRACIÓ GENERAL, RECURSOS HUMANS I PROMOCIÓECONÒMICA I OCUPACIÓ

Aquest quatre anys s’ha treballat en laconsolidació de la gestió econòmica del’Ajuntament, que tan bons resultats ensha donat fins ara: s’ha sanejat definitiva-ment les arques municipals i es fa unapolítica realista gràcies a la bona planifi-cació i previsió.

La transparència de la gestió ha

marcat, sense dubte, l’estil de fer políti-ca de l’equip de govern.

D’aquest quatre anys el 61% delspressupostos aprovats s’ha destinat a laconstrucció de nous edificis, ampliació imanteniment. El 16% s’ha invertit a la viapública, és a dir, al manteniment, neteja,millora dels espais que compartim totsels sadurninencs i sadurninenques. El9% del pressupost s’ha destinat a equipa-ments i 5% a infraestructures i un 5% aprojectes. El 4% restant a d’altres desti-nacions de les quals destaca un 2% aequipaments informàtics.

Quant a Promoció Econòmica iOcupació ha treballat en la consolidaciódel Servei de Promoció Econòmica iOcupació situat a l’Índex. Aquest serveiha basat els seus projectes i actuacionsen les necessitats actuals del municipi:destaca l’organització de dos tallerssobre el servei a les persones en elsquals hi han participat dones en situaciód’atur (el 80% de les dones ja han trobatfeina). També destaca el suport als nousemprenedors amb l’organització de cur-sos, seminaris, tallers, etc. formatiusper a aquest sector que vol crear la sevapròpia empresa. S’ha creat per a ellsl’espai del Club de l’emprenedor.

URBANISME, OBRA PÚBLICA, HABITATGE IPROJECTES

l’escola La Pau, el nou institut al costatde l’escola Jacint Verdaguer i la properaampliació del CAP.

S’han seguit les obres d’urbanitzaciódels sectors urbanitzables la Triola i elPla d’en Mestres. Aquestes obres hansuposat, entre d’altres millores, lasupressió de l’estació de bombeig d’ai-gües residuals dels habitatges Vilarnau,la construcció d’una nova passera queconnecta els barris del Gat Cendrer iVilarnau i l’execució de la rotonda de lacarretera de Sant Quintí.

D’altra banda, s’han fet diverses reu-nions amb la Direcció General deCarreteres de la Generalitat sobre lesobres de finalització del cinturó de ronda,que finalment començaran aquest any2007.

Una altra de les obres importantsexecutades aquests quatre anys en dife-rents fases ha estat el reasfaltat decarrers.

S’ha negociat amb la Diputació deBarcelona el reasfaltat del cinturó deronda, que incorpora paviment sonore-ductor al seu pas pels habitatgesVilarnau.

S’ha treballat en l’execució d’habitat-ge social que ha suposat l’acabament deles obres i adjudicació dels 8 pisos de llo-guer per a joves a la Cambra; l’adjudica-ció de 90 pisos de lloguer al sector de laTriola i la signatura d’un conveni amb laGeneralitat per fer 30 pisos de proteccióoficial en règim de venda en unaparcel·la propietat de l’Ajuntament en elsector el Pla d’en Mestres. En la plantabaixa d’aquest edifici hi hauran dos habi-tatges tutelats per disminuïts psíquics,amb un total de setze places.

Durant aquesta legislatura un dels pro-jectes més destacats per la seva incidèn-cia en el futur desenvolupament urba-nístic del municipi ha estat la revisió delPla general. Des del mes de juny de 2005un equip de professionals treballa en laredacció del nou pla.

Durant aquesta quatre anys s’han fetobres de millora en els agregats rurals.

Entre aquestes obres destaca la urba-nització de carrers a Espiells, l’inici deles obres d’urbanització del barri delPont de Monistrol i durant aquest 2007també començaran les obres d’urbanit-zació de Can Romeu.

Quant a infraestructures, durantaquest legislatura s’ha fet un pavellóesportiu que es va inaugurar al juny de

7

BENESTAR SOCIAL, SANITAT, IGUALTAT I CONSUM

El Departament de Benestar Social hacontinuat desenvolupant les polítiques deservei a les persones.

Una de les tasques importants perpoder donar un bon servei és obtenirrecursos i el Departament ha vetllat peraconseguir més subvencions i això hapermès ampliar notablement el pressu-post del Departament augmentant aixíles ajudes per a famílies i persones ambdificultats socials.

Durant aquests quatre anys s’hanobert serveis nous com ara la bugaderiaa domicili per a la gent gran; el serveiDesconnecta’t per a ’infants de 0 a 3 anysno escolaritzats, permetent la conciliacióde la vida social i familiar de pares imares. S’ha creat un grup de suport aldol per a aquelles persones que han patituna pèrdua. S’ha fomentat la dinamitza-ció de grups de pares i mares i els seusfills/es adolescents per tal de donareines per millorar les relacions familiars.S’ha creat el Centre de Dia per a la curade persones grans amb dependències ala Casa dels Avis. S’ha ampliat el serveid’ajuda domiciliària amb l’ampliaciód’hores de la treballadora familiar, ambla contractació d’una nova treballadorafamiliar i amb l’oferta d’hores d’auxiliarde la llar per a neteges en els domicilis;hem entrat a part de l’òrgan consultiu dela Xarxa SAD que ens aporta eines perfer un servei més ajustat. S’ha ampliatl’horari del Centre Cívic dos dies alsmatins amb l’objectiu d’oferir més ser-veis orientats bàsicament a dones i gentgran (gimnàstica dolça...). També s’hanampliat els serveis que ofereix Mainada,permetent que 20 famílies més gaudeixind’aquest servei.

S’ha consolidat la comissió de la vio-lència domèstica, per a la prevenció demaltractaments a la dona, i s’ha creat uncircuit i un protocol per atendre les donesvíctimes de la violència. S’ha ampliat lacomissió de la violència amb la prevencióde maltractaments en la infància, for-mant-ne part tots els agents que treba-llen per a la infància.

D’altra banda, estan en marxa dosprojectes prou interessants: un d’ells esfarà en els propers mesos i oferirà trans-port adaptat per a persones amb depen-dències per assistir al Centre de Dia, alsCentres ocupacionals de les Cabanyes ide Sant Pere Molanta. L’altre projectes’encabeix en la propera promoció depisos de protecció que es faran al Plad’en Mestres on està prevista la creacióde 2 pisos tutelats per a disminuïts psí-quics.

Quant a Igualtat, el més destacat d’a-questa legislatura és la creació de la

COMERÇ I TURISMERegidoria d’Igualtat. Amb la creació d’a-quest departament s’ha fet política espe-cífica que treballa per assolir la igualtatd’oportunitats per a les persones.Aquests quatre anys s’ha obert el Serveid’Atenció Psicològica per a dones vícti-mes de maltractaments; s’ha ampliat elServei d’Orientació Jurídica per a donesamb l’augment d’hores d’atenció de l’ad-vocada. També s’ha creat el Punt d’infor-mació i recursos per a dones on podenobtenir diferents serveis: Servei d’O-rientació Jurídica, Servei d’Atenció psico-lògica, Servei de documentació, In-for-mació i assessorament, i Observatori degènere.

S’ha de destacar l’execució del pro-jecte de participació de les dones almunicipi, arran del qual s’ha creat elXarxadones, una xarxa de dones vincula-des o no a associacions amb l’objectiu detreballar pel municipi amb visió de dona.

Paral·lelament s’han organitzat lesprimeres Jornades Internacionals sobreIgualtat, Participació política i Desen-volupament Local, en les quals hi ha prespart més de vuitanta persones.

També s’han fet actuacions per a laprevenció de la violència de gènere a tra-vés d’uns tallers adreçats a la gent jove.

S’ha creat el projecte ‘Sant Sadurníciutat mediadora’ abastant els següentsàmbits: Mediació veïnal, escolar i fami-liar, Servei de traducció, Servei d’acollidaper a nouvinguts/des.

En matèria de Salut, el Departamentcompta des de mitja legislatura amb unatècnica de salut a jornada completa.D’altra banda, en col·laboració amb l’ICShem aconseguit que es posi a disposiciódels ciutadans/es el servei de rehabilita-ció a la Casa dels Avis; que doti el CAPamb més personal mèdic, diplomades eninfermeria i personal administratiu; ques’aprovi l’ampliació del CAP; la implanta-ció del servei d’ambulàncies 061. A més,l’Agència de protecció de la Salut s’hainstal·lat a Sant Sadurní i des d’aquí dónacobertura a tota la comarca. Es formapart de la Xarxa Local de prevenció deDrogodependències de la Diputació deBarcelona.

S’ha treballat en el camp de la pre-venció fent tallers de prevenció de riscosper a treballadors/es de l’oci nocturn i lesbarres de Fires i Festes; en la promoció iprotecció de la Salut a les escoles, oferinttallers adreçats a infants i joves; aug-mentant el treball en Seguretat Alimen-tària; augmentant les intervencions i lainversió per al control de plagues almunicipi; fent campanyes anuals d’este-rilització d’animals domèstics per a faci-litar-ne la tinença responsable.

Per a la gent gran s’ha fet un espailúdic, on podran realitzar exercicis derehabilitació i enfortiment.

S’ha treballat per a la construcciód’un tanatori i s’han incrementat elsserveis de salut a domicili d’atenció a lagent gran.

En matèria de consum s’ha aconse-guit la difusió de l’OMIC.

S’ha dut a terme la consolidació del Plade Dinamització Comercial de SantSadurní d’Anoia, conjuntament amb laUnió de Botiguers de Sant Sadurníd’Anoia, i amb suport econòmic de laGeneralitat de Catalunya, la Diputació deBarcelona, la Cambra de Comerç. S’handesenvolupat importants campanyespromocionals del comerç local (primave-ra, Nadal), amb l’objectiu de fidelitzar elsclients – animació, sorteigs, bosses, fires,cagatió popular, etc–. S’ha donat suport ala Fira Comercial i Industrial. S’ha creat elportal comercial www.santsadurnico-mercial.com. S’ha dut a terme un estudisobre els mercats de paradistes munici-pals. S’ha treballat en el manteniment dela senyalització comercial, substituintelements malmesos.

El Patronat de Turisme és qui té con-ferides les competències en matèria depromoció turística del municipi: ha con-solidat el servei de l’Oficina de Turisme,molt novell al començament de la legis-latura i molt experimentat i consolidat alfinal, amb una oficina potent, posada aldia, digna, amb recursos tècnics ihumans per atendre els visitants (durantels quatre anys de legislatura haurà atèsunes seixanta mil consultes), i enaquests moments imprescindible: du-rant aquests quatre anys de referèncial’Oficina “s’ha posat al món”, les sevesdades de contacte surten reflectides eninnombrables materials promocionalstant en suport paper com digital.

Per altra banda, ha estat la legislatu-ra de la consolidació del CAVATAST, comuna mostra de referència per al sector,duent a terme la desena edició d’aquestesdeveniment tan nostre i que reportatanta projecció exterior de Sant Sadurní(en quatre anys haurà estat visitat permés de cent mil persones), i val a dir quea la desena edició s’hi han inclòs múlti-ples activitats complementàries, comhan estat l’obertura de la Fassina de CanGuineu com a espai expositiu i d’activitat(Aula del Cava), que ha suposat l’arren-cada de l’obertura de l’edifici per als visi-tants, també durant els mesos denovembre i desembre de 2007.

Durant aquesta legislatura s’ha par-ticipat en moltes fires, tant nacionalscom internacionals, gairebé sempre sotael paraigües del Consorci de PromocióTurística de l’Alt Penedès, ens del qualSant Sadurní és fundador i ocupa una

vicepresidència: s’ha estat a Fitur(Madrid), al SITC (Barcelona), a Expo-vacaciones (Bilbao), entre d’altres. Hemparticipat activament en la creació de lesRutes del Vi i el Cava, que s’han convertiten unes rutes de referència arreu del’Estat Espanyol.

S’ha fet una gran quantitat de mate-rial de difusió de la vila i la seva activitat,amb fullets diversos propis i incloent pro-ductes turístics en material de promocióde la Diputació, de Turisme de Catalunya,etc.

Ha estat la legislatura en què s’hacreat la Ruta Modernista de Sant Sadurní,com un producte turístic complet, oferintun itinerari guiat pels carrers de la vila ique acaba amb la visita a les CavesCodorniu –joia del Modernisme català–.Dintre d’aquest àmbit s’ha participat cadaany a la Fira Modernista de Terrassa, dis-tribuint material específic de la rutamodernista i d’altre més generalista. Al’edició del 2007 fins i tot s’ha gestionatl’actuació d’alguns elements de la Festade la Fil·loxera durant la Fira a Terrassa. Laruta s’ha senyalitzat amb unes plaquesinstal·lades a la façana de cada un delsedificis que la conformen.

Durant aquesta legislatura s’ha creatla Xarxa de Turisme Industrial de Ca-talunya, formada per dinou municipis i onSant Sadurní d’Anoia hi és present com amunicipi fundador. Aquesta associació haestat beneficiària d’un Pla de Dinamitzacióde Turisme Industrial, amb suport de laGeneralitat de Catalunya i la SecretariaGeneral de Turismo. Tot just ara s’estancomençant a dur a terme accions de xarxai en els diferents municipis que integrenl’associació.

L’any 2006 es va participar activamenta la Festa del Foc, amb un estand instal·lata la Fira.

SERVEIS COMUNITARISServeis comunitaris és el Departamentmunicipal que està al servei de tots elsdepartaments en general. Són moltesles tasques que fan, des de obresmenors, fins a muntar i desmuntarescenaris, passant pel mantenimentdels espais públics, fins al repintat ineteja de carrers. Es pot dir que l’equiphumà que configura Serveis Comunita-ris és imprescindible per al manteni-ment de la vila. Perquè la seva feina és

aquella que només es veu quan no es fa.Les tasques fetes per aquest depar-

tament els darrers quatre anys són: enenllumenat s’han canviat les lluminàriesa Espiells, Can Catassús, Can Benet, al’aparcament de RENFE i a més de 17carrers. També s’han canviat les bombe-tes de tota la vila

S’han fet obres a Can Benet i CanCatassús (substitució dels embornalsnormals per embornals de bústia) i al

parc de la Rambla embornals (passera,enllumenat, arranjament de murs, etc).

També s’han fet obres a la FundacióParera (passera a zona verda, jocs, pintatde pista, paviments de formigó, etc),magatzem de petanca i del pati de la llar,rotonda de la volta del raïm, etc., etc.

Quant a mobiliari urbà, s’han instal·latjocs infantils a diferents places de la vila inuclis agregats, a Can Benet, a CanCatassús, a Can Romeu, a Monistrol, aEspiells, a la pl. Germans Segura Viudes,a la pl. de Joan Casanovas, pl. JaumeRosell, pl. dels Til·lers, pl. del Pont Romà,pl. Manel Raventós, era d’en Guineu, pl.Montseny, carretera de St. Quintí, pl. inte-rior habitatges Vilarnau, Fundació Parera,Llar d’infants l’Espurna, HabitatgesVilarnau bloc-1.

En treballs de pintura s’ha repintat lasenyalització horitzontal; els passos ele-vats, les bigues i el mur del pavelló espor-tiu; s’ha fet el manteniment de pintura alsdiferents edificis municipals, dels jocs in-fantils a les places i del cementiri.

Serveis Comunitaris també té cura deles feines de neteja. A banda de fer la

8

ESPORTS

com són el manteniment per a adults, taitxi i l’aeròbic.

També s’ha iniciat el programa desenderisme per a adults, que ha estatmolt ben acollit i ha provocat que esfacin excursions. També s’han fet cur-sos i xerrades per a pares, responsa-bles de les entitats i monitors espor-tius.

En l’apartat d’infraestructures, tannecessàries per poder fer una practicaesportiva de qualitat, com hem dit,destaca la construcció del pavelló. Amés s’han fet obres de millora al campde futbol. D’altra banda, s’han creat i

GOVERNACIÓneteja general de la vila (durant aquestalegislatura s’han comprat dues novesmàquines d’escombrar i s’ha reforçat laneteja els caps de setmana i a les tardes),també són els responsables del servei derecollida d’andròmines a domicili; de larecollida de deixalles al voltant dels con-tenidors i de la neteja especial del cemen-tiri per Tots Sants.

Tot i que l’Ajuntament té contractadauna empresa externa per fer les feines dejardineria, el Departament és responsabledel manteniment integral de la vila i delcementiri municipal.

I una de les tasques més destacades,imperceptibles i alhora imprescindiblesque fa Serveis Comunitaris és la sevacol·laboració amb les entitats de la vila enels esdeveniments lúdics, esportius, cul-turals (Abril Cultural, Barris, Fires iFestes, Festa major, Cavatast, etc) queorganitzen. Són els que porten i parentaules i cadires dels actes multitudinaris,munten les preses de llum per a activitatsvàries al carrer, netegen els espais, etc.etc.

En l’última legislatura des del departa-ment d’Esports s’han fet diverses actua-cions encaminades bàsicament al fomentesportiu i al suport a les entitats.

Destaca la inauguració del pavellóesportiu amb la sala de musculació i l’ac-tual construcció d’una nova piscina cober-ta. També la creació i posada en funciona-ment de les Escoles Esportives Muni-cipals vinculades. S’han augmentat elsajuts a les entitats esportives locals.

D’altra banda, s’han posat en funcio-nament activitats concretes com són: elsJocs Esportius Locals que es fan durantles vacances escolars de Setmana Santa,la implantació del Portes Obertes (1ª set-mana de juny); el 3 x 3 de bàsquet (2on diaPortes Obertes); la Cursa Popular de laSetmana del Cava (12 d’octubre); el NadalEsportiu (Vacances Escolars de Nadal).

Augment de les activitats aquàtiquesamb la creació d’activitats poliesportives

senyalitzat unes rutes locals de BTT.S’ha tingut especial cura de treba-

llar per la consecució de més subven-cions atorgades des de la Diputació deBarcelona, fet que ha suposat unincrement d’aquests ajuts.

Sent conscients que la pràctica del’esport és bona per a un bon creixe-ment, s’han establer bonificacions enles taxes a les escoles que fan úsd’instal·lacions esportives municipals.

I tenint cura de la sostenibilitat idel medi ambient, s’ha executat el plad’estalvi energètic a la Zona EsportivaMunicipal.

En el camp de l’ordre públic i la segure-tat ciutadana, des de l’Ajuntament s’hatreballat per fer una policia més properaa la ciutadania i adequada al nombre depoblació actual.

La Policia Local compta amb 18agents que disposen de diversos vehi-cles per poder fer la seva feina, que esbasa en el servei a la ciutadania assis-tint-la quan fa falta, donant suport a acti-vitats lúdiques i esportives, vigilant elscarrers i barris, regulant la circulació devehicles pel municipi...

Concretament per prevenir acci-dents i millorar la seguretat vial, s’hanposat els darrers anys mesures regula-dores de la velocitat, com són la cons-trucció de rotondes i illetes en diferents

punts i la construcció de passos elevats.També s’han habilitat zones de càrrega idescàrrega amb la corresponent regu-lació horària.

L’ús del vehicle continua portantproblemes de mobilitat i estacionament.Des de l’Ajuntament s’ha treballat unPacte per la Mobilitat que ha de ser l’ei-na que ha de donar en el futur properles directrius de quins són els mecanis-me que han d’ajudar a conciliar el pasde vehicles amb la seguretat del via-nant.

L’estacionament de vehicles tambéés un problema i en aquest sentit s’haampliat la zona blava (carrer de SantAntoni) s’ha condicionat el pàrquing alcostat del CAP.

I també s’ha treballat a millorar dela senyalització informativa als carrersper facilitar la mobilitat.

D’altra banda, s’ha potenciat el trans-port públic, ampliant els horaris del bus iel seu recorregut. S’han senyalitzat lesparades i s’ha ajustat l’horari amb la fre-qüència dels trens de rodalies.

Quant a la seguretat, des deGovernació es treballa estretament ambd’altres organismes oficials com elsMossos i la Guàrdia Civil, a través de laJunta Local de Seguretat, i també estreballa colze a colze amb entitats vin-culades amb la protecció civil com és elcas del REMER i de l’ADF. Gràcies aaquestes entitats, es pot garantir laseguretat en espectacles populars, per-què donen un bon suport a la PoliciaLocal.

provinent d’antenes de telefonia, transfor-madors elèctrics, i de línies d’alta i mitjanatensió. També s’ha analitzat la contamina-ció atmosfèrica mitjançant una unitatmòbil de control, i s’ha realitzat un mapade capacitat acústica que ha de permetreregular la contaminació per soroll. A més,s’està treballant per adaptar la il·luminacióexterior de la vila a la llei de prevenció dela contaminació lluminosa.

Coherents amb la nostra idea d’actuarcooperant amb els grups i associacions dela vila, hem rebut la col·laboració del’Agrupament Escolta de Sant Sadurní,ADEMA i de l’ADF que farà possible la res-tauració de la font del Llac de Can Codorníui l’adequació del camí d’accés. A més s’hasignat un conveni amb una associacióespecialitzada per realitzar un estudisobre la biodiversitat de flora i fauna del’entorn del llac.

S’ha aconseguit arranjar la Mirandad’Espiells per convertir-la en una torre deguaita per a la prevenció d’incendis fores-tals i s’hi ha incorporat una zona d’esbarjopúblic al seu entorn. Aquest projecte s’hadut a terme gràcies a una fórmula pochabitual, una empresa privada i arreladaal nostre municipi ha finançat les obres.

Finalment, en l’àmbit de la mobilitat,un problema totalment relacionat ambl’escalfament global del planeta, s’hanexecutat mesures per fomentar l’ús de labicicleta com a mitjà de transport alterna-tiu al cotxe, com la creació d’una xarxa decarrils bici al nou sector del Pla delMestres i tres rutes de BTT.

En relació a la mobilitat, també s’haconsensuat amb la ciutadania un Pla per laMobilitat, una gran aposta del nostremunicipi per la mobilitat compromesaamb el medi ambient, segura i adaptada atothom.

Aquesta legislatura s’ha creat laRegidoria de Participació ciutadana i la pri-mera actuació que es va fer per posar-laen marxa va ser redactat el Reglament, uninstrument que ha tingut una àmplia apor-tació de tots els sectors socials consultats.

S’ha dut a terme el seguiment delstallers per la diagnosi ambiental, posanten marxa mecanismes innovadors ambun excel·lent resultat de continguts.

També s’ha fet el primer pressupostparticipatiu de la vila, un escenari nou ambaportacions i propostes consensuades.

S’ha fomentat la creació d’associa-cions de veïns un element important perpoder desenvolupar els consells tant elveïnal ja constituït com el de la vila per for-mar encara.

La formació de les associacions entemes propis del funcionament d’unaassociació un programa iniciat al 2004 icontinuat cada any.

Amb l’objectiu de fer de Sant Sadurníd’Anoia un centre de pensament i inter-canvi d’opinions sobre la ParticipacióCiutadana, s’ha organitzat el primerCongrés internacional amb el temaDemocràcia directa – Participació Ciu-tadana, amb gran presència de represen-tats de set països d’Europa.

Aquesta proposta tindrà continuïtat afinals d’any amb un congrés sobre la novallei encara a redactar de la IniciativaPopular Municipal.

9

CULTURA I COOPERACIÓ

Amb l’objectiu de millorar la gestió deles regidories de Cultura i Festes,aquesta legislatura es va decidir unifi-car-les, passant a denominar-se única-ment Regidoria de Cultura.

De la gestió d’aquests quatre anysdestaca l’obertura del Casal d’Entitats,que es va inaugurar el maig de 2005. Enaquest dos anys de funcionament s’haconvertit en un espai imprescindible pera les entitats. Per exemple, l’any passates van comptabilitzar 16.000 usos. Amés, s’ha assessorat en la formació detres noves associacions.

Durant tot aquest temps al Casald’Entitats s’hi han fet activitats de totstipus, ja sigui organitzades pels matei-xos serveis municipals com per lesentitats. S’hi han fet conferències, tea-tre, assajos, xerrades, trobades, con-certs, tallers, congressos, assemblees,etc. S’ha continuat recolzant econòmi-cament i amb infraestructures les enti-tats de la vila que ho han sol·licitat.

Quant a la Biblioteca MunicipalRamon Bosch de Noya, ha ampliat elseu servei fins a arribar a obrir tots elsmatins de dimarts a dissabte i totes lestardes de dilluns a divendres, més delque estava previst en aquesta legislatu-ra, però s’ha apostat per donar unmillor servei als usuaris. També s’hadonat un millor servei a l’aula NODATposant una persona com a assessoradels usuaris.

La Biblioteca és la responsable del’edició del FIL (Full d’Informació Local)una eina imprescindible que arribapuntualment a totes les cases de SantSadurní i des d’on es dóna puntualinformació de tots els esdeveniment dela vila, gràcies a la col·laboració de lesentitats, col·lectius i particulars.

D’altra banda, s’ha continuat donantsuport al Festival de Poesia Capital delCava, festival que en la passada legisla-tura tenia una periodicitat quadriennal ique en aquesta legislatura ha passat abiennal. Seguim intentat mantenir el

MEDI AMBIENT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Una de les primeres iniciatives de laRegidoria de Medi Ambient d’aquestalegislatura va ser la implantació d’un nousistema de recollida de residus amb l’ob-jectiu de millorar-ne la recuperació.D’entrada no va ser fàcil, però es va arribara un consens per fer una proposta a la ciu-tadania. Amb la implantació del sistemaporta a porta s’ha apostat de forma impor-tant i concreta per millorar la situacióambiental de la nostra vila i avançar cap auna gestió dels residus més sostenible. Hohem aconseguit gràcies a la col·laboraciódels nostres veïns i veïnes i també, sensecap mena de dubte, amb l’indiscutiblesuport de la Mancomunitat Intermunicipaldel Penedès i el Garraf. Els resultats sónmés que evidents: l’any 2004 només esrecollia selectivament un 28% dels residusmunicipals, i l’any 2006, amb el sistemaporta a porta a ple rendiment, es va assoliruna recuperació del voltant del 86%.

Seguint una línia de treball integral enla gestió dels residus, també s’han emprèsaccions de reducció de la producció deresidus de forma conjunta amb laMancomunitat. Al mateix temps, s’ha sig-nat un conveni amb la Unió de Botiguersper organitzar conjuntament campanyesde comerç sostenible. En l’àmbit de la dei-xalleria municipal també s’han fet propos-tes per millorar-ne el funcionament, assu-mint directament la contractació del gestori posant en marxa el Portamòbil, un serveide recollida itinerant de residus com l’olide cuina, les piles, els fluorescents i elsesprais.

L’Auditoria Ambiental de Sant Sadurníha estat una altra gran aposta que, mésenllà de la mera gestió dels residus, ha fetuna profunda i acurada observació delnostre municipi des de la vessant de lasostenibilitat. El document final del procés,el Pla d’Acció Ambiental, ha estat el pro-ducte d’un llarg i intens procés de partici-pació ciutadana i del treball de l’equipredactor. Aquest Pla d’Acció és la base dela nostra Agenda 21 Local per laSostenibilitat, i ha estat acceptat i aprovatper tots els grups municipals.

L’educació ambiental és un dels pilarsdel canvi cap a la sostenibilitat. En aquestsentit, el treball amb les escoles ha tingutun gran pes dins de la regidoria i s’handesenvolupat diverses activitats: en relacióamb la recollida porta a porta s’ha fet unconcurs per trobar el nom de la nostramascota, el Sadurní.net; s’ha organitzatuna plantada al CEIP La Pau per reproduira petita escala el paisatge mediterrani;s’ha apostat per l’estalvi i l’eficiència ener-gètica implantant el projecte 50/50 al’Escola Intermunicipal, un projecte pionera Catalunya i que ha rebut el reconeixe-ment de la Diputació de Barcelona; s’handistribuït Agendes Escolars del MediAmbient des de l’any 2003.

Per millorar en l’estalvi i l’eficiènciaenergètica als edificis municipals s’ha ins-tal·lat plaques solars tèrmiques per a l’es-calfament de l’aigua sanitària del Casald’Avis i del nou pavelló poliesportiu.

En l’àmbit de la prevenció i control dela contaminació, i amb el suport de laDiputació de Barcelona, s’han fet estudissobre la contaminació electromagnètica

gran nivell i comptant amb poetes d’ar-reu dels països catalans.

Durant aquesta legislatura s’haseguit la política d’editar un llibre perSant Jordi i s’han publicat els següents:“Cinquanta anys d’hoquei a SantSadurní”, de Sergi Fernández; “En Boti-Boti descobreix l’enigma”, d’AnnaObiols i Subi, el protagonista del qual ésla mascota infantil de la Biblioteca;“Collita de solituds”, llibre de poemes deTon Mir i Suriol, i, per últim, aquest 2007s’ha publicat el llibre “Cancionari deSant Sadurní. Inventari dels renoms dela vila,” de Gabriel Guilera, a partir deltreball de recerca d’un grup de sadurni-nencs i sadurninenques impulsat per laRegidoria de Cultura.

S’ha organitzat el Cicle de Cinemaa la Fresca que cada estiu arriba alscarrers de vila, enguany amb la terceraedició.

S’ha donat suport a les FestesTradicionals com els Barris, impulsantla Banda del Barris, que ha assumit elprotagonisme musical acompanyanttots els rengles, els components de laqual són estudiants de música o músicsde Sant Sadurní. Per Fires i Festes iFesta Major s’ha continuat fent unesfestes populars adreçades a tots elspúblics. S’han organitzat concerts ambartistes de renom i s’ha col·laborat ambles entitats a organitzar esdeveniments.

A més, s’ha formalitza l’agermana-ment amb el poble guipuscoà deZegama.

S’ha recolzat totalment als artisteslocals organitzant la Biennal d’artDemostra, que tots els sadurninencs isadurninenques han pogut utilitzar coma aparador per mostrar el seu treball.

S’ha cedit Can Mas de la Riera coma espai per a fer concerts i actes alscol·lectius que ho han demanat, espe-cialment als joves i a les entitats.

En matèria de cooperació l’Ajun-tament continua aportant l’1% dels seupressupost a ajudes a projectes de coo-peració al tercer món.

10

OPINIÓ

EL COMPROMÍS DE CiU AMB SANT SADURNÍGrup Municipal de CiU

El compromís amb les persones de Sant Sadurní i l’estil defer política ha caracteritzat els darrers anys el governmunicipal. Convergència i Unió hi hem tingut molt a veureperquè formem part d’aquest govern des de fa 12 anys. Lanostra política ha estat la del servei a les persones.

La revista municipal ens ofereix l’oportunitat d’explicar el que hem fet durant l’úl-tima legislatura. Considerem que tenim molt poc espai per explicar totes les actua-cions fetes, però us podem assegurar que totes han tingut un únic objectiu: fer de SantSadurní un municipi digne on les persones se sentin a gust.

Economia, promoció econòmica, ocupacióSense una economia forta no es podrien fer coses. Per això hem treballat per mante-nir una gestió econòmica municipal transparent i realista. El municipi de Sant Sadurníés un municipi fort perquè també és forta la seva economia, per això hem treballat devalent en la promoció econòmica i l’ocupació, fent una especial èmfasi als ajuts i for-mació dels nous emprenedors. D’altra banda, hem promocionat la vila i tot el que té aveure en els seus motors econòmics, ajudant el comerç, potenciant el sector servei,potenciant i promocionant la vila turísticament, culturalment, gastronòmicament, etc.Evidentment recolzant el màxim el sector del cava que continua sent la principal fontd’ingressos econòmics. En aquest sentit des de l’Ajuntament s’ha treballat per fer deSant Sadurní un referent el món vitivinícola, i ser la capital indiscutible del cava. Peraixò, hem treballat perquè les institucions i organismes d’aquest sector s’instal·lindefinitivament al nostre municipi i hem instat les empreses propietàries de CanGuineu que facin un pas endavant cap a convertir aquest emblemàtic edifici sadurni-nenc en la Casa del Cava.

Urbanisme, habitatge i obresGarantir un habitatge digne a tots els sectors de la societat ha estat una de les preo-cupacions CiU. Durant aquesta legislatura s’han acabat els habitatges de protecció ofi-cial programats ja per l’últim govern convergent de la Generalitat (8 al carrerMontserrat, 90 a les Trioles). A més hem signat un conveni amb la Generalitat per laconstrucció de 27 habitatges més a la zona del Pla d’en Mestres. D’altra banda, aques-ta legislatura s’ha començat redactar un nou pla urbanístic, ja que s’ha esgotat el fetel 1983. Sant Sadurní ha tingut un creixement en habitatge moderat. Abans de tirarendavant el nou pla urbanístic s’ha fet un estudi acurat del quin és l’entorn natural queen envolta. D’altra banda, s’ha fet molta actuació al carrer amb la reurbanització decarrers com Diputació, Viader, etc.

Benestar social, sanitat, igualtat i consumDestaquem en aquests apartats la filosofia que els ha marcat: donar igualtat d’opor-tunitats a totes les persones que viuen a Sant Sadurní. La creació de la regidoriad’Igualtat ha estat un pas important per assolir aquest objectiu. Destaca en igualtat elprojecte “Ciutat i dona” que va donar uns bons resultats per la qualitat dels resultatsobtinguts i sobretot perquè d’ell va sorgir una nova plataforma, la Xarxadones. També

ressaltem el primercongrés sobre la donai la participació en elmunicipi.

D’altra banda,s’han desenvolupatprogrames de benes-tar social i sanitat quehan garantit la qualitatde servei per als seususuaris. Donar quali-tat de vida a les perso-nes que més honecessiten ha estat iés una premissa per aCiU. Destaquem elsprogrames destinats ales persones i a lesfamílies (per a la gentgran: casa dels avis,residència assistida,centre de dia, serveide bugaderia, àpatsper emportar, espailúdic...per als infants ijoves: Mainada, Des-connecta’t, Centre cí-vic, comissió per a laviolència a aplicada ala infància... per a lapoblació en general:grup de suport al dol,espai de mediació

comunitària, pisos tutelats per a disminuïts psíquics; programa de recepció i acollidade nouvinguts...).

D’altra banda, el nostre estil de fer política basat en el diàleg i l’entesa ha assolitfites importants per al municipi, com l’ampliació de les especialitats al CAP, el com-promís de l’ampliació del centre davant el creixement de la demanda; servei de reha-bilitació, servei d’ambulància les 24 h. la instal·lació de l’Agencia de la Prevenció dela Salut que dóna servei a tota la comarca, etc. Amb la Diputació hem treballat estre-tament i hem entrat a formar part del programa SAD, del treball amb xarxa ambaltres ajuntaments, etc.

EsportsEn el camp de l’Esport s’ha avançat amb pas ferm. Hem dotat la vila del pavelló quepermet que els sadurninencs i les escoles esportives puguin practicar el seu esportfavorit sense haver de marxar de la vila. Lesó de rutes de BTT, cursa del cava, cami-nades, escola esportiva, etc, les activitats esportives de Nadal, les jornades de portesobertes al juny, etc.

11

Comerç i turismeHem treballat colze a colze amb el comerç de la vila, fent realitat les campanyes pro-mocionals, la senyalització dels espais i la promoció de les diferents campanyescomercials.

En turisme hem participat en nombroses fires; hem editat fulletons promocionalsde la vila; hem reforçat l’oficina de turisme que rep milers de consultes l’any. Estemtreballant per convertir la Fassina de Can Guineu en un centre de referència del móndel cava i tota la seva cultura. Sense dubte, la Fassina ha estat l’estrella d’aquestalegislatura: la seva compra per part de l’Ajuntament ha dotat al municipi d’un espai,creiem que adequat, per ubicar-hi un futur museu del cava.

Medi ambientLa sostenibilitat del municipi i la cura del medi ambient ha centrat la política d’aquestsquatre anys. El canvi climàtic és cada dia una realitat més palpable. I malgrat queencara es discuteixi de si l’actuació de l’home hi té, o no hi té, a veure en aquest canvi,a CiU som conscients que hem de prendre mesures que condueixin el nostre muni-cipi a ser més respectuós amb al medi ambient i faciliti ser mes sostenible. Accionscom la posada en marxa de l’Agenda 21; estudis mediambientals; la posada en marxadel sistema de recollida selectiva de deixalles (el porta a porta suposa la recuperaciódel més de 80% de les deixalles que els sadurninencs fem); la implantació de l’ús d’e-nergia solar per a escalfar l’aigua d’us sanitari a tots els edificis de nova construcciói als edificis municipals (pavelló esportiu); canviar la làmpares de l’enllumenat públicper unes de menys contaminants; ampliar l’horari de la deixalleria, arranjar elsentorns naturals com el llac de Raventós i Blanc, etc.

També s’ha redactat un document important que ha de contribuir a la reducciógasos contaminats a l’atmosfera per part de l’ús de vehicles: el pla per a la mobilitat.Aquest pacte ha sorgit d’un document base que ha recollit suggerències i propostesfetes per a les persones que han participat als tallers que s’ha fet per aquest propò-sit.

Governació i via públicaLa seguretat ciutadana és un indicador del benestar de la comunitat. Per això hemdotat de 18 agents el cos de la policia local i hem aportat noves eines perquè puguindesenvolupar la feina amb més professionalitat (nous vehicles; nous equipaments...),una nova estructuració policial i administrativa. A més, s’han signat convenis decol·laboració amb les altres forces de seguretat del país i hem creat la Junta local deSeguretat. D’altra banda, hem treballat per fer una policia local de proximitat a lespersones. I s’ha redactat una ordenança de la convivència que ha de regular les nor-mes que han de garantir una entesa entre les persones que viuen al municipi.

Quant a via pública, durant aquest quatre anys s’han fet actuacions encaminadesa contribuir a la seguretat viària, tant per als vianants com per als vehicles que circu-len per la vila. El problema de la mobilitat de persones i vehicles és un mal endèmicde la nostra societat. La voluntat de CiU és que aquest problema vagi minvant i peraixò hem pres mesures com la construcció de passos elevats i noves rotondes. Tambés’han canviat sentits de la circulació de vehicles i s’han habilitat nous estacionaments.D’altra banda, s’ha canviat i ampliat la senyalització i s’ha limitat el pas de vehiclespesants pel centre de la vila. També s’ha redactat una nova ordenança de circulacióadaptada al creixement d ela vila.

També s’ha potenciat l’ús del transport urbà: el bus que uneix RENFE - Vilarnau -Espiells, amb més freqüència de busos i ampliació del recorregut. A més, s’hacol·locat senyalització a cadascuna de les parades que han estat enumerades.

Serveis comunitarisEl Departament de Serveis Comunitaris fa una feina que té a veure amb tots els altresdepartament de la casa de la vila. Són els lampistes, la brigada de la neteja, els fus-ters, els paletes, els muntadors i desmuntadors... La seva feina és d’aquelles quenomés es noten quan no es fan. A ells es deu els canvis de lluminàries, el repintatdels passos de vianants, del mobiliari urbà... i de les obres com els passos elevats,arranjaments a edificis municipals, rotondes, voreres, places...

També tenen molt a veure en la neteja viària, ja que s’encarreguen de la netejadels carrers amb les màquines d’escombrar. Aquest legislatura s’han comprat duesmàquines noves i s’ha reforçat el servei amb més personal i amb més hores al capde setmana. Aquest servei també s’encarrega del servei de recollida d’andròmines adomicili.

D’altra banda, és el servei que munta entarimats i col·loca cadires de les activitatsque organitzen institucions i entitats.

Ensenyament, normalització lingüística, joventut i culturaEn ensenyament durant els darrers quatre anys s’ha acabat l’escola La Pau i s’haobert una nova escola bressol L’Espurna, que es troba al costat de La Pau. Amb lanova escola bressol, Sant Sadurní té creades 174 places per a infants de 0 a 3 anys. Amés, durant quests quatre anys s’ha obert un nou institut. Ara s’ha iniciat la cons-trucció de l’edifici, però des de fa dos anys l’escola Jacint Verdaguer ha entrat a for-mar part d’una experiència pilot d’escola pública integrada, és a dir, que els infantspodran cursar en aquest centre els estudis dels 3 fins als 16 anys. S’ha reforçat lesaules d’acollida per als nous vinguts i l’escola de mares.

Quant a la normalització lingüística s’ha fet les II Jornades d’etiquetatge en Catalàen el sector dels vins i caves. També s’ha recolzat l’oficina de català en les seves ini-ciatives de programes com els voluntaris per la llegua, les parelles lingüístiques i elRacó del català a la Biblioteca.

En Joventut, s’ha ampliat el servei de l’Índex durant els caps de setmana, s’haobert una sala estudi i s’ha ampliat l’oferta informativa mitjançant els formats denoves tecnologies.

En cultura s’ha continuat recolzant les entitats de la vila i s’ha obert el Casald’Entitats que ha donat a les entitats un espai per fer-hi reunions i activitats.

A més en aquests quatre anys s’han estret les relacions amb Cañete la Real iBastia Umbra i definitivament ens hem agermanat amb Zegama.

Participació ciutadanaAquesta legislatura s’ha creat una regidoria específica de Participació Ciutadana.S’han fet diferents actes, tallers i projectes amb l’objectiu d’incentivar la participacióde la ciutadania en el desenvolupament de temàtiques relacionades en el funciona-ment del municipi. Així, s’ha redactat el Reglament de participació ciutadana; s’ha fetun taller participatiu per decidir on es destinaven part de les inversions del pressu-post del 2006; s’han creat els consells veïnals; s’ha potenciat l’associacionisme; s’hafet un congrés sobre democràcia directa; s’han fet processos participatius en laredacció del pacte per a la mobilitat, en el projecte dona i municipi, etc.

12

QUATRE ANYS D’OPOSICIÓ CONSTRUCTIVA IRESPONSABLEGrup Municipal del PSC Des del debat d’investidura que marcava l’inici de la legislatura 2003-2007, en el qual

es va formar el govern de l’Ajuntament resultant d’una sorprenent coalició entre elsgrups de CIU-ERC i AMI-IC, el grup municipal del PSC va anunciar com a objectiu prin-cipal per a aquell quadienni l’exercici d’una oposició constructiva i responsable, basa-da en la coherència, seriositat i contribució, des del lloc de l’oposició, que SantSadurní d’Anoia assolís els valors i projectes perquè arribés a ser la vila millor queens mereixem tots.

Des del PSC entenem que la labor a efectuar a l’Ajuntament, lluny de convertir-laen una lluita de partits i forces polítiques per imposar els seus dictats i visions de lavila, ha de consistir en un exercici responsable en el qual puguin arribar i veure’srepresentats en els òrgans de decisió i govern de la Corporació Municipal la pluralitati globalitat d’opinions, iniciatives i inquietuds del conjunt de la població, en el benentès que el que ha de sortir guanyant i beneficiat de tota discrepància, acord o coin-cidència d’opinions ha de ser sempre en darrer terme la nostra vila.

Per aquest motiu el PSC ha apostat per aquest model democràtic d’oposició cons-tructiva, defugint d’altres posicionaments o sistemes fonamentats en la crítica siste-màtica i destructiva, és a dir, fer crítica per la crítica i pel sol motiu de confondre queestar a l’oposició vol dir ser més cridaner o més sorollós. A l’estat espanyol ja tenimexemples d’aquests altres tipus d’oposició, on els continus escarafalls, la crítica sis-temàtica i, fins i tot, personal, i l’agressivitat de les intervencions i parlaments estana l’ordre del dia. Però és així, en realitat, com es fa o es contribueix a fer una vilamillor?

Nosaltres entenem decididament que no. Però el fet que no es faci crítica siste-màtica o destructiva no vol dir que no s’hagi defensat amb tota fermesa i sense queens hagi tremolat la mà el projecte socialista i les nostres prioritats i objectius per aSant Sadurní i per als seus ciutadans, fugint de posicionaments absolutament anec-dòtics i simplistes, en els quals es faci bandera a mode d’oposició mediàtica, de por-tar com a mocions els temes diaris que es poden resoldre en les comissions de tre-ball i amb la capacitat de convenciment cap als altres partits.

I en aquest sentit, s’ha mostrat una rigidesa inflexible i disconforme en temes tantranscendentals com són l’aprovació per l’equip de govern dels pressupostos anualsde cadascun dels anys de la legislatura, una època en la qual no oblidem quel’Ajuntament ha recaptat els seus majors ingressos de la seva història, juntamentamb uns costos financers baixos provocats pels interessos bancaris reduïts del mer-cat, i en canvi tota aquestes condicions econòmiques favorables no s’han traduït enmillores palpables i materials en realitat física de la nostra vila.

Ans el contrari, la manca de previsió i planificació de l’equip de govern ha provo-cat una forma de fer política basada en la improvisació constant i la fixació d’objectiusdel dia a dia, oblidant les necessitats reals i de futur que s’estaven generant, creantinfraestructures i instal·lacions d’equipaments que, per un costat, ja naixien petites i,per l’altre, es veien obligats a ampliar i reampliar, o bé traslladar a altres indrets,aquests equipaments de forma sistemàtica en espais considerablement curts detemps, el que finalment acaba resultant molt més car que preveure d’un bon inici unainstal·lació proporcional i amb majors previsions de futur. Un bon exemple d’aques-tes situacions el conforma la piscina municipal, el casal d’entitats, la biblioteca, lesllars d’infants, entre les més destacades.

Per altra part, ha estat una reivindicació constant del PSC, majoritàriament com-partida per gran part de la població, que en els darrers vuit anys s’ha executat unurbanisme desmesurat i desproporcionat, el qual ha generat un desequilibri respec-

OPINIÓ

Salvador Domènec.

13

te als serveis i equipaments de què s’ha de dotar a la vila. Tot plegat ha comportat lageneració de grans mancances i precarietats en els serveis a les persones, el man-teniment del nostre entorn i territori sostenible i la promoció econòmica i turística dela vila, convertint Sant Sadurní en una població de característiques similars a lesd’una ciutat dormitori.

La deixadesa en la neteja dels nostres carrers i places públiques, la manca deconservació i manteniment dels nostres parcs urbans i zones verdes i la creació denous espais públics tipus “plaça dura”, perquè així és més econòmic el seu manteni-ment, ha estat una constant a la qual s’ha tractat de fer front, a l’igual que en la matè-ria de les grans inversions en el municipi, on malgrat presentar-se una gran bateriade propostes i idees a l’equip de govern, aquestes han estat sistemàtica rebutjades,sense que s’hagi admès ni una de les aportacions efectuades des del PSC.

Els debats de la vila i les opinions dels ciutadans de Sant Sadurní d’Anoia ques’han copsat des del PSC en les enquestes formulades en visites als diferents barrisde la vila demostren que els nostres posicionaments han estat encertats i compartitspels sadurninencs, havent-se deixat de banda per l’equip de govern aquestes preo-cupacions de la població entre les seves prioritats i objectius portats a terme durantla legislatura.

Aquestes són les nostres credencials que ens avalen una trajectòria d’oposicióseriosa, responsable i constructiva, com a punt de partida per a situar-nos com laforça política més propera a les inquietuds dels ciutadans, amb capacitat per a exer-cir les tasques de govern que reflecteixin i donin solucions a totes aquestes preocu-pacions, perquè a Sant Sadurní ens mereixem una vila millor.

14

OPINIÓ

AMB ESQUERRA, SANT SADURNÍ VA ENDAVANT

Grup Municipal d’ERC

Fa quatre anys, Esquerra, amb la pujada d’un regidor –dedos a tres–, va augmentar les àrees de gestió al’Ajuntament de la vila: a Urbanisme, Ensenyament iCultura, s’hi afegien Joventut i Festes. A banda d’això, es vaintroduir en el pacte de govern la base del nostre programaelectoral.

A més a més, introduíem un element que creiem important: LA RENOVACIÓ. AEsquerra som molt conscients de la feina feta, durant aquestes tres legislatures, jun-tament amb CIU, però al mateix temps sempre hem defensat que el canvi de modelque es va iniciar l’any 1995 s’havia de d’anar actualitzant. Així ho indicàvem en el dis-curs de presa de possessió dels regidors el 14 de juny de 2003. A nivell municipalmés que en cap altre, el que compta són les persones, i la renovació de les personesen uns períodes prudencials; de fet, creiem que una forma efectiva de participaciódemocràtica és que gent diferent pugui anar assumint responsabilitats municipals.Això fa dinàmics i sòlids els partits i contribueix a formar la consciència cívica de lagent. Per la nostra part, aquesta dinàmica renovadora és una realitat. Esquerra hatreballat, ha estat útil, ha tirat endavant moltes de les propostes que teníem al nostreprograma electoral, i tanmateix hem facilitat un canvi generacional al qual no tots elspartits hi contribueixen.

L’Esquerra ha estat útil en la PLANIFICACIÓ EDUCATIVA –construcció de l’escola LaPau, l’escola Bressol L’Espurna, el segon Institut associat al CEIP Jacint Verdaguer iel planejament del tercer CEIP al Pla de la Creu– i ha encapçalat un NOU PLAURBANÍSTIC que aposta per un creixement moderat, la dinamització de terrenys pera les caves que necessitin sortir del centre de la vila, la reestructuració de les illesurbanes peculiars...

Esquerra ha garantit que més d’un setanta per cent dels 98 PISOS DE PROTECCIÓOFICIAL acabats aquesta legislatura anessin a parar a joves. La resta, a gent gran ipersones amb problemàtiques socioeconòmiques importants.

Esquerra ha donat un pas més en CULTURA –on s’ha integrat la Regidoria deFestes–, amb l’obertura del Casal d’Entitats, dinamitzant l’associacionisme i les acti-vitat lúdiques, comptant amb la Comissió de Festes i introduint nous elements a lesFestes de la vila –com els Reis casa per casa o la banda de música dels barris for-mada majoritàriament per sadurninencs.

Esquerra ha continuat les POLÍTIQUES D’ACOLLIDA D’IMMIGRANTS I D’INTEGRA-CIÓ A LA LLENGUA CATALANA, mitjançant cursets, escoles de pares i mares, elsvoluntaris per la llengua... En aquest sentit, podem afirmar rotundament que, senseEsquerra, això no seria així, ja que el que ens vam trobar en el seu moment van seruns cursets d’alfabetització... exclusivament en castellà.

Esquerra també ha estat decisiva en actuacions que superen la gestió departa-mental i afecten a tota la població. La RECOLLIDA PORTA A PORTA ha estat un ele-ment de debat important entre tots els grups municipals abans de la seva posada enfuncionament. Esquerra va abandonar les posicions partidistes on altres grups es van

La Regidoria d’Ensenyament, amb Albert Prat al capdavant,ha posat en marxa la nova escola bressol L’Espurna.

La gent jove, que és un dels sectors que més dificultats té per accedir a l’habitatge, ha estattingut en compte per Esquerra a l’hora d’establir els barems per accedir a un habitatge social.

15

situar i vam introduir elements que facilitessin la recollida, primant per sobre de totque els costos de la nova recollida no superessin els de la recollida anterior.

Des d’Esquerra hem introduït dos ELEMENTS PARTICIPATIUS NOUS que han estata la llarga els més participats: el referèndum sobre l’AVE i el Debat d’Estat Generalde la Vila. A més, hem estat molt actius en els treballs de la comissió del nouReglament de Participació Ciutadana.

L’Esquerra ha incidit per defensar un model de Pla Director del Penedès que situïla vila amb un índex de CREIXEMENT MODERAT, incidint en la minimització del traçatdel futur desdoblament de la N-340, oposant-se al quart cinturó i defensant –fins atres vegades– la Vegueria Penedès en el Ple Municipal.

Aquesta ha estat una legislatura que ha seguit les pautes de les dues darreres,amb la suma d’un nou Grup Municipal a l’equip de Govern. Les pautes econòmiques,iniciades amb una auditoria externa, com a cada legislatura on Esquerra ha estat pre-sent al Govern, s’han mantingut en les ràtios inicials. Els serveis augmenten adequa-dament quant a recursos i personal, sobretot aquells que associem amb el progrés

social –benestar social i ensenyament–. I ha estat possible la culminació del pavellópoliesportiu i l’ampliació de la piscina coberta.

Esquerra mira al futur amb objectius clars, quant a nous equipaments que doninencara més dinamisme a la vila, fruit del treball d’aquesta legislatura. S’està finalit-zant el projecte constructiu del castell de Can Ferrer per situar-hi un equipament poli-valent enfocat a la creació artística, amb espais per a assaig –música, teatre, tallers...–i espais per fer actes lúdics. S’ha desenvolupat un pla per estudiar les possibilitats desituar la biblioteca a l’emblemàtic edifici de la plaça Nova, ampliant els serveis isituant-hi també l’arxiu municipal; la fassina de Can Guineu culmina un espai idoni onsincronitzar activitats culturals, amb l’exposició dels elements festius i la promociódel cava.

Esquerra, però, segueix somiant en una vila millor, que encari els reptes decidi-dament i que evolucioni com ho fa el món. Com a mínim a la mateixa velocitat, man-tenint, però, la idiosincràcia i tots els elements –festius, culturals, esportius, econò-mics i naturals– que fan, de la nostra vila, una vila a la mesura humana.

La recuperada fassina de Cal Guineu, nou equipament cultural.La Regidoria de Cultura ha començat a treballar el projecte de gran centre cultural a les escolesde la plaça Nova.

El suport a les entitats és i serà una prioritat per a l’Esquerra, que ha gestionat les àrees deCultura, Festes i Joventut.

El medi ambient és al centre de les prioritats d’Esquerra: des de la posada en marxa de la reco-llida selectiva –primant per sobre de tot que els costos del nou sistema no superin els del vell–

fins a la defensa tenaç de la Vegueria Penedès.

16

AMB LA DOLORS ÉS POSSIBLE. ATREVEIX-TE!

OPINIÓ

A la presentació del programa electoral 2003-2007, dèiem que era el moment perfer una profunda reflexió sobre el paper que havíem de tenir tots per construir elSant Sadurní del futur. Entenem que tota acció política municipal ha de passar pelciutadà, per les persones; i considerem que és el principal actor de la societat i had’intervenir activament en la definició de les polítiques públiques i la definició delmodel de societat que volem.

Aquest mandat era el primer del S. XXI i era important per definir el nostremodel de Vila, ja que els processos de globalització cada vegades són més inten-sos i poden afectar-nos més o menys directament: escalfament del Planeta; crei-xement de la immigració a Europa; pèrdua de valors en la societat; encariment del’habitatge; conflictes religiosos, culturals i territorials... Tot això, amb un canvi decicle en el nostre dia a dia del poble, constituïa un moment clau per poder definirel model de societat que volem per a Sant Sadurní d’Anoia i encarar els reptes queens toca viure en aquest context històric d’Europa i el Món.

Què ha passat?: el que no pot fer el Govern d’un Ajuntament, és que quan pre-veus un canvi de cicle, no saber reaccionar i no anticipar-te a allò que pot succeir.Això és el que ha passat en aquest mandat amb el Govern Municipal i el seu alcal-de. Per entendre la importància de saber definir el Sant Sadurní que volem, femuna retrospectiva:

1.- Creixement demogràfic:Any 1979 Sant Sadurní té 8572 habitants, al cap de 20 anys, l’any 1999, en té

9726; augmentant en 648 habitants (13.46% en 20 anys). Cens any 2000: 9932 habitants / any 2007: 12.500 habitants. L’augment de l’any

2000 al 2007 és de 2568 habitants (27% en 7 anys) quan des de el 1979 fins el 1999vam incrementar 13.46%.

Recordem que s’està executant el Pla de les Trioles i el Pla d’en Mestres: a lesTrioles podran viure 2000 persones i al Pla del Mestres 1000. A més, tenim la des-mesurada transformació que està patint Sant Sadurní en el nucli urbà; sobretot al’Eixample i el nucli antic (on hi havia una caseta ara es fa un bloc de pisos senserespectar cap tipologia típica arquitectònica de poble, perdent la personalitatautòctona), es calcula que en aquest creixement del nucli urbà incrementem en1800 persones. Aquesta desmesurada actuació urbanística, pot fer que perdem lanostra pròpia personalitat com a municipi i ser un poble més de l’àrea metropoli-tana. No podem perdre l’encant natural de Sant Sadurní, on la sostenibilitat delnostre entorn natural i el nostre important i tradicional sector empresarial handemostrat la seva compatibilitat i convivència; en això som i hem de ser un exem-ple. I només ho podem fer conservant la pròpia essència que hem construït a tra-vés de molts anys.

Amb l’actual Govern, Sant Sadurní passarà a ser una ciutat dormitori deBarcelona, que és el que estan fent molts Ajuntaments de l’Àrea Metropolitana.Només amb un canvi de Govern al consistori podem parar aquest trencament dela nostra pròpia identitat i l’únic partit que ho pot garantir a Sant Sadurní és elPartit Popular, ja que ens avala el treball que hem estat portant a terme aquestalegislatura per tal d’ evitar aquest creixement desmesurat que el nostre Alcalde hacapitanejat.

Grup Municipal del PPC 2.- Pressupostos de l’Ajuntament en els últims 5 anys:2007: 14.523.701€ / 2006: 14.185.000 € / 2005: 11.724.081,76€ / 2004: 11.176.374,40 € /

2003: 10.763.273,05 €L’increment del pressupost de l’any 2005 al 2006 és a retruc de l’increment dels

impostos directes: IBI, IAE, Plusvàlua, Impost de circulació (van pujar 11.13%); això és unincrement de 591.167,58 €. Els impostos indirectes: l’mpost sobre construccions, obres iinstal·lacions va incrementar només un 1,26%, (increment: 85.954,88 €). La gran diferèn-cia és que els impostos directes afecten directament la butxaca i nivell de renda del ciu-tadà; els indirectes gairebé només afecten els promotors que han envaït el poble. Això éspolítica social? La resta de l’ncrement ve de l’increment de la partida pressupostaria dealienacions de béns (3.51%) i la recepció de ingressos d’altres administracions públiques(3.58%).

3.- Conclusió:Tots sabíem que podíem passar dels 9.800 habitants als 12.500 que som ara i més

que serem en 4 anys (15.000 habitants). L’ Ajuntament cada any està gastant menys perhabitant. Els increments anuals dels pressupostos no corresponen a l’increment d’habi-tants de la vila; això vol dir un servei al ciutadà cada vegada pitjor i deficient: equipa-ments col·lapsats, petits per la població que som i serem en 4 anys. I hem d’afegir quel’Ajuntament té una limitada capacitat pressupostària, ja que el pressupost municipal nocreix tan ràpid com creix la població.

La pregunta és: quines solucions i propostes han posat sobre la taula per adaptar-nos a la situació, amb 2.700 habitants més? Quin model de vila ens han proposat el nos-tre Alcalde el Sr. Joan Amat i Sadurní Oliver en aquests 12 anys que ens vénen gover-nant i per al futur? La Resposta: CAP NI UNA. No han tingut ni tenen programa de quinmodel de vila volen per al futur. Durant aquests 12 anys de Govern del tàndem JoanAmat-Sadurní Oliver no han planificat quin model de vila volien, només han governat peral dia a dia, per anar tapant forats, i a sobre ens han governat amb desmesurada pre-potència.

Els tres partits que ens han governat aquests 4 anys van omplir moltes planes en elsseus programes electorals, dient que Sant Sadurní havia de créixer de forma sostenible–la paraula més utilitzada, paper mullat– tots sabem com ha crescut la vila, i el canvi detipologia que urbanísticament estem tenint i tindrem amb el nou Pla General que pro-posen CIU, ERC i AMI. Estem deixant de ser un poble característic i amb personalitat, perpassar a ser una ciutat sense cap encant urbanístic, a gust només de 4 promotors,serem una vila més de l’àrea metropolitana. I el més sorprenent és que això també hoha permès el soci de Govern, AMI, que suposadament són mediambientalistes.

Ser mediambientalista, no és només fer el porta a porta (i tenir les zones d’emer-gència amb unes condicions insalubres), aprovar plans de mobilitat (quan ni tant solstenim un transport públic eficaç, i uns carrers i voreres que no podem passejar ambseguretat), plantar arbres el dia del arbre (quan arbres emblemàtics com l’avet delcarrer Alacant amb Carrer Barcelona, amb el nou Pla d’ en Mestres ha desaparegut i nos’ ha replantat en un altre indret, o els arbres del AVE estan tots morts), col·locar plaquessolars en edificis públics (però votar en contra a bonificacions fiscals a aquelles empre-ses, comerços, persones que inverteixen en infraestructura que beneficien el mediambient, o negar-se a reduir l’impost de vehicles a aquells vehicles que consumeixenper sota o igual del 5%), això demostra que AMI tampoc portava un programa equànimeamb la seva ideologia i que ha estat un dels còmplices d’ aquest govern mancat deplanificació de futur de la nostra vila.

17

4.- Compliment del programa del PP en aquestalegislatura

El PP ha presentat per escrit en aquests 4 anys 29 mocions; 60 precs (cada precconformat per tres precs, és a dir 180 precs); més de 40 preguntes (cada preguntaconformada per 3 preguntes és a dir 120 preguntes); així com moltes preguntes i pro-postes orals a les Comissions informatives. Totes aquestes mocions, propostes i pre-guntes presentades han respost al nostre programa electoral i per tant hem complertamb coherència amb el nostre compromís ciutadà. De les 29 mocions han estat apro-vades per unanimitat el 50%, però la mala gestió del Govern ha fet que cap d’aquestesmocions aprovades l’hagin portar a terme. Dels precs que hem realitzat només hanestat realitzats el 25% i de les preguntes per escrit només n’han respost 14. No hemd’oblidar que qui té l’única opció d’executar és el Govern, cosa que no ha fet amb totsels compromisos aprovats i adoptats als plens municipals.

Hem contestat a més de 150 queixes dels ciutadans, i les hem defensat enl’Ajuntament. Hem donat suport al govern, a tot allò que anava en interès general dela vila, ja que ens vam comprometre davant dels nostres votants que faríem una opo-sició constructiva, però rigorosa. Però moltes vegades, el Govern amb el seu compor-tament prepotent, semblava que en lloc de governar, feia d’oposició de l’oposició.Creiem sincerament que els 17 regidors que conformen l’Ajuntament som elegits perfer funcionar el nostre poble, per això les propostes de cada grup municipal han deser considerades; com no fa l’actual equip de govern. No totes les propostes podranser compartides; però sí com a mínim han de ser debatudes.

5.- El model de poble que proposem per al futur de Sant Sadurní

Perquè un poble o ciutat tingui equilibri, vida pròpia, els seus ciutadans puguingaudir de qualitat de vida, i evitar que es converteixi en un poble dormitori, ha de teniraquests tres eixos vertebradors:

-Economia pròpia.-Habitatges per a tothom.-Serveis i equipaments adequats a la població real i amb previsió al creixement

programat a 8 anys vista.Sant Sadurní actualment té com a principal activitat econòmica el cava, hem d’a-

conseguir que aquesta economia continuï sent pionera, i alhora beneficiar-nos delpotencial turístic que té el sector del cava. El PP de Sant Sadurní optem per potenciarSant Sadurní els 365 dies de l’ any, com a referent turístic nacional i internacional, enshem de projectar dins i fora de les nostres fronteres amb aquest model i vendre’l coma marca de qualitat. No oblidem que Catalunya és la segona Comunitat Autònoma

(després de Canàries) més visitada pels turistes internacionals, Barcelona és la pri-mera ciutat turística d’ Espanya. El turisme de congressos i fires és el principal fac-tor de l’economia turística. La segona font d’ingressos després de la construcció és elturisme. Sant Sadurní només estem a 35 km de Barcelona i tenim una de les millorsmarques que representa Catalunya que és el cava, que esperem a fer de Sant Sadurníun referent turístic Nacional i Internacional.

Només així aconseguirem: Diversificar i crear nous sectors d’economia, com són més comerços, nous res-

taurants, hotels, nova economia de serveis, amb possibilitat que emprenedors, pro-fessionals i joves tinguin una nova possibilitat a Sant Sadurní.

Aquesta nova economia ens permetrà no haver de créixer desmesuradament, iens donarà la possibilitat de poder consolidar en els pròxims anys la població de15.000 habitants. I planificar a partir d’aquests 15.000 habitants un creixement equili-brat a l’ economia del cava, turística i de serveis.

Aquesta consolidació i planificació de creixement de població equilibrat, amb l’in-crement d’una nova economia, permetrà dotar d’un Sant Sadurní de serveis i equipa-ments adequats a la població real i programar-los per a la població planificada per alfutur. Evitant serveis i equipaments col·lapsats.

Que la gent que vivim a Sant Sadurní i treballem fora tinguem una nova oportuni-tat de treball al poble. Aconseguint la conciliació familiar-laboral, guanyant qualitat devida per ell mateix i els seus familiars.

Aconseguirem que Sant Sadurní no perdi el seu encant, la seva personalitat, laseva identitat arquitectònica, històrica, cultural, gastronòmica.

Aconseguirem que ens vinguin a visitar milers de persones, no només per la set-mana del Cava, sinó tot l’any, deixant-nos riquesa en els nostres comerços.

Aconseguirem un municipi sostenible amb el nostre entorn natural i vinyes, i aixòfarà que augmenti el turisme rural de qualitat, potenciant les rutes verdes del muni-cipi i el seu entorn.

Per acabar, dir-vos que el Partit Popular som l’únic partit que encara no hemgovernat mai a la Vila i tothom ja ha vist el resultat dels diferents Governs; ara enstoca a nosaltres. Representem l’eficàcia, el pragmatisme, el rigor, la bona gestió i unaonada d’aire fresc amb un equip preparat, jove, dinàmic, i que amb un frase enspodem descriure que som un partit i un equip que anem per feina. El Partit Popularno és un partit per fer d’oposició tota la vida, també és un partit de Govern. Ara tocaSant Sadurní, i aquí, volem demostrar la nostra eficàcia del nostre equip.

Des de el Partit Popular, jo, Dolors Montserrat, em comprometo, si governo, a can-viar les formes de fer les coses a l’Ajuntament i governar per i amb les persones quevivim a Sant Sadurní, amb un model de poble definit i sostenible de veritat. Els espe-rem el dia 15 de maig al casal d’entitats a les 19.30, on presentarem el nostre modelde Vila i el Programa electoral.

18

LA LEGISLATURA 2003-2007 HA ARRIBAT A LA SEVA FI

Per AMI ha estat una legislatura d’aprenentatge i formació, ja que per primera vega-da hem compartit la responsabilitat de govern.

Això vol dir que cal fer balanç de quatre any plens d’activitat i creativitat.AMI no ha estat al govern del municipi per raons de matemàtiques sinó convida-

da per CiU i ERC, en tot cas, des d'AMI agraïm l’oportunitat i la confiança atorgada.Creiem humilment que hem assumit aquesta responsabilitat amb molta cura i

molta il·lusió.AMI es va a presentar a les eleccions amb una proposta clarament ecologista i

participativa, si més no, apostàvem per una altra manera de fer política.Creiem que hem estat coherents. AMI ha desenvolupat una política mediambien-

tal basada en propostes pràctiques i de força repercussió. La proposta del sistema de recollida Porta a porta ha estat, sense dubte, un exem-

ple clar.Es tractava de millorar considerablement el percentatge de recuperació de la

brossa. Abans d’introduir aquest sistema estàvem al 27% avui, gràcies a la col·labo-ració i el suport de la majoria dels veïns i veïnes de Sant Sadurní d’Anoia estem al80%.

Hem fet una proposta diferent, s’ha arribat a un consens i podem estar tots moltsatisfets amb el resultat.

L’aprovació de l’agenda 21 local ha estat també una actuació de gran importància,no tant perquè nosaltres l’haguem impulsat, sinó pel compromís mediambiental quesuposa, per les aportacions i les propostes dels convilatans i convilatanes, dels grupspolitics, i els equips de professionals que hi han participat. Pel suport que ha rebut alPle per part de tots el grups, i especialment, per la repercussió que tindrà en el futura mig i llarg termini a la nostra vila. Ja que les propostes sortides de la diagnosi i elstallers participatius orientaran en gran mesura l’ activitat urbanística i econòmica, lamobilitat, la gestió de l’energia i altres aspectes rellevants amb l’objectiu de millorarla qualitat ambienta local i l’eficiència en l’ús dels seus recursos.

Nosaltres creiem en la necessitat d’una convivència amb l’entorn natural del qualformem part. Per això treballem en la creació de mecanismes, projectes i propostes

OPINIÓ

Grup Municipal d’AMI encaminats a la consecució d’aquest objectiu, no com una imposició, sinó com unanecessitat, que cada dia es fa més palesa per a tothom.

El procés de promoure i desenvolupar la participació ciutadana ha estat l’altratasca que hem assumit.

El terme participació ciutadana té diferents lectures. AMI entén per participacióciutadana tot un conjunt de mecanismes mercès als quals els nostres veïns i veïnespoden, és el seu dret, aportar idees, criticar actuacions i defensar propostes relacio-nades amb el dia a dia de la gestió de la vila.

Tal com vàrem dir en el seu moment, nosaltres som partidaris d’una altra mane-ra de fer política. Hem incorporat associacions, agrupacions i institucions a les nos-tres activitats, ja que creiem que governar es cosa de tots.

No es tracta, per tant, únicament, de posar en coneixement, d’informar. Sinó decomptar amb la ciutadania, de fer-la participar de la política municipal. L’acceptaciódel reglament de Participació Ciutadana ha fixat per als propers governs el procedi-ment a desenvolupar.

Per AMI, és un concepte imprescindible en el desenvolupament municipal. Lademocràcia encara té eines per apropar més als ciutadans el poder de decisió. Unexemple és la Iniciativa legislativa popular una llei ja vigent a nivell de la nostra auto-nomia, la seva adaptació a nivell municipal marcarà el futur de la democràcia directaparticipativa.

Estem convençuts que ha estat una experiència magnifica amb molts punts posi-tius i algun que potser, no ho ha estat tant. El que tenim clar és la necessitat decol·laboració entre les diferents regidories en molt temes que requereixen un tracta-ment global. Malauradament en aquesta legislatura no ha estat possible aquestafeina tranversal amb totes les regidories.

AMI no voldria desaprofitar l’oportunitat donar les gràcies al personal municipalque directament o indirectament ha ajudat i treballat per posar en marxa moltes deles propostes anomenades.

AMI és una agrupació nova dins del municipi, però, ara ja té experiència de governi propostes pròpies per a tots els sectors que afecten els veïns i veïnes del municipi.Tenim idees i entusiasme per continuar desenvolupant nous projectes, si gaudim dela confiança dels ciutadans i ciutadanes.

19

20

D.L

.: B

-20.

018-

1995

BREUS

24 DE MAIG • 19,30 • CASAL D’ENTITATS:“Èxit i fracàs en l’educació”, a càrrec d’Esteve Pujol, mestre i psicòleg, per a pares i mares amb fills en educació primària.

14 DE JUNY • 19,30 • CASAL D’ENTITATS:“Quins aprenentatges fan els infants a l’escola bressol?”, a càrrec de Rosa Gimeno, mestra especialitzada en escoles bressol. La xerrada és per a pares i mares amb fills en educació infantil (0-3 anys).

L’EDUCACIÓ DELSNOSTRES FILLSNO TÉ PREU

PERÒ TÉUN COST