PRCTICA 1 Casos Ruiz Zambrano i cas A, B, C

Pau Guasch Morgades NIU: 1303758

Dret de la Uni Europea ADE+DRET 14/15

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 1

PREGUNTES:

En relaci al cas Ruiz Zambrano

1. Per qu no saplica en aquest cas la Directiva 2004/38 relativa al dret a la lliure circulaci

i residncia?

Atenent-nos al punt 39 de la present sentncia, no saplica la Directiva 2004/38, perqu en el

seu article 3.1 estableix com a beneficiaris noms a aquells ciutadans de la Uni que es traslladin

o resideixin en un Estat membre diferent a lEstat que tingui nacionalitat.

I com a conseqncia que els fills del senyor Ruiz Zambrano no shan traslladat ni resideixen en

un pas diferent de la seva nacionalitat (punt 37 de la sentncia), Blgica, aquests no poden ser

considerats beneficiaris.

2. Per qu els Estats membres i la Comissi consideren que no s daplicaci el dret de la

Uni Europea en aquest cas?

Com hem vist en la pregunta anterior, el punt 37 de la sentncia els Governs dels Estats membres

i la Comissi consideren que no s daplicaci el dret de la Uni perqu els menors resideixen

en lestat membre que sn nacionals i mai lhan abandonat. s a dir, no es dna el supsit de

larticle 3.1 on es fa referncia als beneficiaris de la Directiva 2004/38.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 2

3. T la Uni Europea competncia per regular ladquisici de la nacionalitat?

Segons la Sentncia del Tribunal de Justcia de 8 de mar del 2011 (apartat 40) els requisits

dadquisici de la nacionalitat sn competncia de lestat membre que es tracti. Per tant, la Uni

Europea no t prpiament competncia per regular ladquisici de la nacionalitat, sin que

aquesta rau en lestat membre. A ms, la sentncia recolza aquest posicionament amb

jurisprudncia destacada com el Cas Rottmann de 2 de mar de 2010.

4. Quina s la relaci entre nacionalitat i ciutadania?

La nacionalitat dun estat membre de la UE, concedeix automticament la ciutadania de la Uni.

Aix es troba recollit a larticle 20.1 del TFUE.

Article que tamb podem veure citat en la present sentncia en el punt 40 sobre les qestions

prejudicials, on es concedeix lestatut de ciutadans de la Uni al segon i tercer fill del Sr Ruiz

Zambrano.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 3

5. En virtut de quin dret es autoritats belgues li han de concedir al Sr. Ruiz Zambrano el perms

de treball?

En el apartat 45 de la sentncia, lltim de les qestions prejudicials, el Tribunal conclou que

larticle 20 del TFUE sha dinterpretar en el sentit que soposa que un Estat membre, en primer

lloc denegui a un nacional dun Estat tercer, que assumeixi la manutenci dels seus fills de curta

edat, ciutadans de la Uni, la residncia en lEstat membre daquests, del qual sn nacionals; i

en segon lloc deneguin a aquest nacional dun Estat tercer un perms de treball, en la mesura

que aquestes decisions privarien als menors del gaudi efectiu de lessncia dels drets vinculats

a lestatut de ciutad de la Uni.

I s que prviament, el Tribunal, en el apartat 44 de la sentncia, estableix que la denegaci

daquest perms tindr com a conseqncia que els menors, ciutadans de la Uni, es veuran

obligats a abandonar el territori de la Uni per acompanyar els seus progenitors qui no disposen

de suficients recursos per satisfer les seves prpies necessitats i les de la famlia.

Per tant, entenem que el Tribunal considera que per tal de fer compliment del dret del gaudi

efectiu de lessncia dels drets vinculats a lestatut de ciutad de la uni que tenen els seus fills

al ser nacionals belgues i per tant ciutadans de la Uni, les autoritats belgues li han de concedir

al Sr. Ruiz Zambrano el perms de treball que li permetr mantenir els seus fill.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 4

En relaci al cas A, B i C:

6. Per qu en aquest cas la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea pot imposar

obligacions als Estats membres?

La Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea pot imposar obligacions als Estats membres

perqu s necessari el seu respecte per tal de la interpretaci de la Directiva 2004/83 sobre el

Dret dAsil que s la norma bsica de referncia en el cas que ens pertoca.

Aquest respecte dobligat compliment el podem veure en diferents punts de la sentncia com

sn el 46, 53, 54 i 59.

En segon lloc, en lapartat 64 es considera que els interrogatoris sobre els detalls de les

prctiques sexuals dels sollicitants sn contraris als drets fonamentals garantits per la Carta, en

concret al dret al respecte de la vida privada i familiar que trobem en larticle 7.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 5

A ms en lapartat 65 el Tribunal declara que determinants comportaments de les autoritats

nacionals, com la prctica daquests actes sexuals per aconseguir valor probatori sn contraris a

la dignitat humana establerta en larticle 1 de la Carta.

7. Quina utilitzaci de la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea fa el Tribunal de

Justcia en aquest cas?

El Tribunal de Justcia de la Uni Europea utilitza en el present cas els articles 1 i 7 de la Carta de

Drets Fonamentals de la Uni Europea. Sn els articles referits a la dignitat humana i el respecte

a la vida privada.

Ls que sen fa daquests articles s el segent:

Larticle 7 sobre el respecte de la vida privada i familiar serveix per limitar els interrogatoris

destinats a apreciar els fets i les circumstncies relatius a lorientaci sexual declarada dun

sollicitat dasil. El Tribunal estableix que els interrogatoris on es detallen les prctiques sexuals

de lesmentat sollicitant van en contra del dret de larticle 7 de la Carta.

Larticle 1 sobre la dignitat humana s la base que utilitza el Tribunal per rebutjar lacceptaci

per part de les autoritats nacionals de la prctica dactes sexuals per part dels sollicitants al dret

dasil per provar la seva homosexualitat. Aquesta prctica com a examen per demostrar la seva

homosexualitat, a part que no t valor probatori, el Tribunal estableix que pot menyscabar la

seva dignitat humana, article 1 de la Carta.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 6

8. Quins lmits existeixen pels Estats membres a lhora de verificar les sollicituds dasil?

Els lmits existents a lhora de verificar les sollicituds dasil venen determinats per la

interpretaci que fa la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea a la Directiva 2004/83,

concretament del seu article 4.

En lapartat 72 de la Sentncia el Tribunal donen la pauta dels lmits que han destablir els Estats

membres durant la verificaci de les sollicituds dAsil:

1. En el marc de lexamen les autoritats nacionals competents no podran efectuar

interrogatoris basats exclusivament amb conceptes estereotipats relatius als

homosexuals.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 7

2. Les autoritats nacionals competents no poden dur a terme interrogatoris detallats sobre

les prctiques sexuals dun sollicitant dasil.

3. Aquestes autoritats tampoc poden acceptar com a prova la prctica dactes

homosexuals del sollicitant de Dret dAsil.

4. Finalment, les autoritats nacionals tampoc poden concloure que les declaracions del

sollicitant dasil no tenen versemblana pel sol fet que aquest no va invocar la seva

orientaci sexual en la primera ocasi que se li va oferir exposar els motius de la seva

persecuci.

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 8

9. Segons la sentencia, com poden els Estats Membres provar que un sollicitant dasil s

realment homosexual?

Segons la sentncia i com hem pogut veure en les preguntes anteriors, el Tribunal considera que

lavaluaci duna sollicitud dasil homosexual sha de fer segons els criteris establerts en larticle

4 de la Directiva 2004/83.

Ara b, cal interpretar aquesta directiva a travs de la Carta de Drets Fonamentals de la Uni

Europea, el qu ens porta a establir certs lmits en lexamen de la sollicitud dasil que hem vist

en la pregunta anterior i es troben establerts en lapartat 72 de la sentncia.

10. Desprs de la sentencia, que creus que far el tribunal holands (Raad van State)?

Abans que res, cal entendre que lobjecte de la sentncia s la interpretaci de larticle 4 de la

Directiva 2004/83 per tal de saber si la desestimaci del dret dasil dels sollicitants sha de

mantenir.

Per tant, la sentncia t com a finalitat servir de base jurdica al tribunal holands (Road van

State) per interpretar si els sollicitants poden gaudir del dret dAsil o pel contrari, si la

desestimaci s correcta.

Com hem vist al llarg de les preguntes anterior el Tribunal estableix lmits amplis a lhora de

verificar les sollicituds dasil. s a dir, soposa a una srie de requisits que havien comportat una

desestimaci del dret dasil. Aquests es troben sintetitzats en la resoluci de la sentncia:

Dret de la Uni Europea ADE+Dret 14/15

PAU GUASCH MORGADES 9

Atenent-nos a aquestes limitacions que el Tribunal fa sobre els requisits necessaris per sollicitar

el dret dasil, establerts en larticle 4 de la Directiva 2004/83/CE, hem de suposar que tribunal

holands adoptar una postura ms favorable a concedir el dret dasil. Perqu els requisits que

impedien la seva concessi han estat declarats oposats al dret segons la present sentncia.