En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 4

Sumari2 Cartes dels lectors3 Editorial4 Matarranya7 Baix Cinca

10 Entrevista: Duo Recapte 12 Llitera13 Cultura14 Tema del mes16 Aragó17 Ribagorça18 Països Catalans19 Opinió: El front d’Osca al

setmanari La Flèche de Paris

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isa Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsfranja@orange.es

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, José MiguelGràcia, M. D. Gimeno, Carles Sancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Pep Labat i Sigrid Schmidt Von der Twer.

Revisió i confecció titulars de portada:Màrio Sasot.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Mal fet!No sé si algú va veure el passat 25 de març

de 2012 el programa d’Aragón TV, ¡Biendicho!, una imitació dolenta del programa deTV3 Caçadors de paraules. El cas és queaquest dia el van dedicar a la parla d’Ai-guaviva i, com és d’esperar, van fer un trac-tament vergonyós, inculte, d’apologia del «xa-purreau», sense cap dimensió científica,encara que als crèdits surt Estudio FilológicoAragonés, que hauria de revisar el convenio tracte amb la productora del programa(Factoria plural i Aragón TV). A més, cal veu-re l’actuació de la presentadora, que és la ci-rera del pastís; vol fer gràcia i esdevé la igno-rància feta persona. Per això, des de l’IEBC-IEA us convidem a que visioneu el vídeo delprograma, us indigneu i manifesteu el vos-tre rebuig al programa amb l’objecte queaixò no es torni a repetir, ja que es veu vin-dre que és una campanya de desinformacióamb tota regla. El correu electrònic del pro-grama és biendicho@aragontelevision.es i labústia de suggeriments d’Aragon TV és:http://www.aragontelevision.es/index.php/mod.tramites/mem.detalle/relcategoria.135/id-tramite.4/chk.7f02b072e04ad1bfd601003995913114.html. Podeu visionar el programa a l’a-dreça:

http://alacarta.aragontelevision.es/pro-gramas/bien-dicho/

IEBC-IEAFraga

Tot un encertAmb molta puntualitat es va rebre TdF

de paper. Personalment crec molt encertatmantenir aquest format encara que siguimés de tant en tant. També es prou treballi compromís per la continuïtat la presen-tació digital. El contingut és exactamentigual. Però, una revisteta així, és més pràc-tic poder-la portar a sobre, llegir-la a un parc,mentre esmorzes, a una espera d’autobús o

de consulta; en definitiva, poder-la portara sobre. Opino que totes les possibilitats delectura estan bé, perquè poder baixar llibres,tenir-ho tot a l’abast és un bon avantatge.Però la mobilitat d’un llibre a la bossa, alcarrer o al llit, no s’ha d’acabar mai.

Josefina Motis

Heraldo i el catalàFa unes setmanes l’Heraldo de Aragón do-

nava notícia de l’obra de teatre Mequinen-sa que es representa estos dies a la Sala Pe-tita del Teatre Nacional de Catalunya aBarcelona. L’autor de text, Marc Rosich, faun homenatge teatral a l’obra literària de Je-sús Moncada dirigida per Xicu Masó. En l’ar-ticle del rotatiu saragossà no es feia esmenten cap cas que el franjolí és un escriptor d’ex-pressió catalana, és a dir, en la llengua de laseua vila, però sí quedava prou evident en lainformació que era un escriptor aragonès perno crear dubtes innecessaris. Suposem queaquesta és la línia editorial que segueix el dia-ri aragonès, i més encara ara amb un governpopular-regionalista clarament anticatala-nista, a qui la paraula català produeix al·lèr-gia i picor i el millor que es pot fer es supri-mir-la de les seues pàgines. Si Moncada ha-guera escrit en «xapurreau» encara hague-ren indicat la llengua del mequinensà. Peròmira que escriure en català, a qui se li acut!

Arnau Timoneda

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: tempsfranja@orange.es

Recordem a tots elssubscriptors de Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf delsnúmeros digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsfranja@orange.es

Imatge coberta: «La lentitud del caragol(camí de la fossa)» Foto de ©C. Terès(il·lustració calavera ©Kernie Cam)

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12ED

ITO

RIA

L

És ben sabut que l’anticatalanis-me, una forma de xenofòbia, és unaconstant de l’imaginari de moltsaragonesos –i espanyols– des de fa,si més no, cinc-cents anys. L’antica-talanisme ha tingut alts i baixos en-tre nosaltres, i en aquests darrersanys hi ha assolit forta virulència. Pera aconseguir aquests resultats, i entot cas per a mantenir constantl’anticatalanisme, cal que els seuscreadors oferesquen en tot momentconsignes anticatalanes amb lesquals molts ciutadans s’hi pugenidentificar. Una de les que darrera-ment havia tingut més èxit era l’a-firmació que els catalans ens robenl’aigua. Quan els catalans van pujarEbre amunt cap a Saragossa, per amanifestar-s’hi contra el Pla Hi-drològic, aquesta consigna va perdreforça. I de moment ha quedat poc omolt arraconada. Ràpidament sen’ha trobat una altra per a substituir-la, i que ja feia temps que cuejava.L’afany de fer créixer el Bisbat deBarbastre a costa del de Lleida perpart de tendències opusdeïstes dedeterminades altes jerarquies ecle-siàstiques ha provocat que en benpoc temps s’hagen alterat les fron-teres mil·lenàries d’aquest darrer bis-bat. L’Església, altrament tan res-pectuosa amb la tradició, no l’ha tin-guda gens en compte en aquest cas.Els fidels lleidatans s’han trobat enquatre dies convertits en barbas-trencs. Com a guany col·lateral detot plegat s’ha provocat un inne-cessari contenciós entre catalans iaragonesos per determinades obresd’art. Es disposa ara d’una esplèn-dida consigna anticatalana: abans elscatalans ens robaven l’aigua i ara fanel mateix amb l’art. Si aquest con-tenciós desaparegués, sempre seràfàcil de trobar-ne un de nou per asubstituir-lo i per seguir fonamen-tant-hi el nostre anticatalanisme:sempre es pot revifar allò que ens ro-ben l’aigua, o que ens han tallat lasortida al mar, o que no ens han dei-xat repoblar el País Valencià, o, perreferir-nos al present immediat, queels catalans no volen que el tren degran velocitat travesse els Pirineusper l’Aragó, etc., etc., etc. Només cal

demanar-ne a l’intel·lectual antica-talà de torn i en proporcionarà lesque calguen. L’anticatalanisme, aracom ara, està ben assegurat al nos-tre país. I cal recordar que el nostreanticatalanisme no només afectaels catalans, sinó també els arago-nesos de llengua catalana.

Davant de la gran atracció quel’anticatalanisme desvetlla entrenosaltres —i a Espanya, recordem–gran part dels partits polítics sen’han aprofitat, amb diferents grausd’intensitat, per a captar vots, obli-dant volgudament que fomentar laxenofòbia entre espanyols, que és eltema que ací ens ocupa, és una ac-titud que no va gens en favor de lademocràcia. En aquests dos últimsanys els actuals partits de govern esdediquen a l’anticatalanisme amb es-pecial virulència, fent veure queignoren tota la legislació aragonesa,espanyola, comunitària i mundialque va en contra de la xenofòbia an-ticatalana.

Que convé fer ostentació d’anti-catalanisme? Doncs en fan, i nodubten en organitzar manifesta-cions anticatalanes a Saragossa i amolts altres indrets –recordem per

la seua especial virulència els Fets dela Codonyera– o es presenten a lesCorts proclamant que els aragone-sos que parlem català no parlem ca-talà. Que la Reial Acadèmia Espa-nyola de la Llengua i la Universitatde Saragossa, i tantes i tantes insti-tucions nacionals i internacionalsd’alta cultura declaren que a l’Ara-gó es parla català? Doncs no se’ls enfa cap cas, i es declara amb ferme-sa i decisió, que per més que ho di-guen totes aqueixes institucions, al’Aragó no es parla català, ni s’hi haparlat, ni s’hi parlarà. Que s’ha dediscriminar els ciutadans aragonesosde llengua catalana? Doncs se’ls dis-crimina. Que cal destruir aquestpatrimoni de l’Aragó i d’Espanyaque és la llengua catalana? Doncs esdestrueix el patrimoni espanyol.Que per dir això cal mentir sensecontemplacions? Doncs es men-teix, que els vots són vots. I la de-mocràcia on queda? I l’humanisme?Què se n’ha fet?

És ben sabut que la xenofòbia ge-nera inevitablement afanys genoci-des, els quals poden tenir més omenys d’èxit depenent del grau depoder dels xenòfobs

EDITORIAL

Xenofòbia i genocidi

Collage amb elruc de J. Sala iÀ. Ferreiro i l’asde bastos de labarallaespanyolaC. TERÈS

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12M

ATA

RR

AN

YA

4

Pena-roja i Vallibona, pobles germans// NATXO SOROLLA

Vallibona i Pena-roja són poblesgermans. Un miler de persones vanrecórrer el camí que unix Vallibona,a la comarca valenciana dels Ports,i Pena-roja, al Matarranya. Poquestradicions han pogut conservar entanta vitalitat set segles d’història. Lo19 de maig se va celebrar la que, pos-siblement, és la Rogativa entre Va-llibona i Pena-roja número 96. Cadaset anys la gent de Vallibona emprèncamí cap a Pena-roja a punta de dia,amorzant al Mas de Prades, creuantla Tinença de Benifassà, dinant a Co-ratxà, per a, en arribar al Cingle deSant Jaume, ataüllar les terres delMatarranya. Des d’allà, i ja en sabormatarranyenc, vorejar la Creu delLlop, saludar les Roques de Masmut,i només arribar a Pena-roja, los dospobles rebre en emoció la salutació:Gent de Vallibona, Pena-roja tosacull en los braços oberts. Podeu pas-sar, germans!

Un recorregut de 27,7 kilòme-tres, que salva un desnivell des dels650m fins els 1300m, i que superafronteres que els llaços humansmantenen en nexes d’unió. L’inici dela Rogativa es remunta al segleXIV, possiblement l’any 1347, quanla pesta negra deixa sense dones lavila de Vallibona. La plaga colpeja fe-roçment tot el continent, i mor unterç de la població europea. La lle-genda explica que set fadrins valli-bonencs, observant la greu situació,visiten Pena-roja per a trobar setmosses amb les que es casaran i re-

viscolaran la vila fins avui dia. Enagraïment, los vallibonencs visitenPena-roja cada set anys.

Des de l’any 1984 l’esdevenimentcompta en un al·licient més. DesideriLombarte va escriure l’obra teatralVallibona i Pena-roja, pobles ger-mans, que és representada pels ve-ïns de les dues viles en una excel·lentfiguració històrica dels fets i els sen-timents del moment. Jóvens i gransde les poblacions representen los pa-pers dels empestats i la mort, los setfadrins, les set mosses, Mossèn Pinyoli Mossèn Bruno, la Tia Maria que ex-plique la història en l’actualitat a dosxiquets...

L’any 1991, en l’expectativa queestaven perillant les sendes de la Ro-gativa, es va iniciar una prèvia, fentlo camí invers los pena-rogins unsmesos abans cap a Vallibona per a se-nyalitzar la ruta. La història del se-

gle XX de les Rogatives es va mos-trar en una exposició que recupera-va fotografies i vídeos de les suc-cessives trobades. Estos anys vanveure refermar la història d’ager-manament de les poblacions amb al-guns casaments entre pena-rogencsi vallibonenques.

La festa clou sempre en una cenade germanor dels tradicionals fesolsen abadejo, enguany per a 900 per-sones, i ball. Diumenge arribava elmoment d’acomiadar-se, perquè elsvallibonencs emprenen camí cap aHerbers i Vallibona.

Set anys són simbòlics per a ajudara veure passar el temps a les nostresviles, los canvis que hi ha, la gent queja no hi està i la gent nova que ha ar-ribat. Set segles són simbòlics per arecordar com ha estat la nostra vidaaquí, com ha evolucionat tot, i per arelativitzar lo pas de només set anys.

Evocacions des de les Roques de Benet // Carles Terès

L’altre diumenge vam pujar a les Roques de Benet. No ésl’alçada mes remarcable del Port, però la seva mola vertical lafa un mirador privilegiat. Des d’allà dalt se’n veien molts, depobles, i això que el dia no era del tot transparent. Viles d’en-çà i dellà l’Algars. A dalt hi vam trobar una coneguda de Mont-roig casada a Caseres. Mentre parlàvem vaig sentir una espurnad’enveja pel fet que el seu fill podia estudiar en la llengua queempràvem tots els que érem allà, mont-rogins, torredarquins,caserols i barcelonins. Hi ha llocs on encara es valora el pa-trimoni, encara que sigui immaterial.

Feia molts anys que no pujava a les Roques de Benet. Tantsque em fa vertigen comptar-los. La seua silueta traçava l’horitzódels meus estius infantils, com una presència paternal. Els re-

cords van aflorar de seguida: el iaio Ramon duent-me a les Vallso al riu, la iaia Rosario corregint-me el meu parlar de suburbi.L’àvia sempre em deia que un tal Ramon Berenguer s’haviaequivocat marcant la frontera: «va agafar la seua espasa i va par-tir pel riu, deixant Catalunya a una banda i Aragó a l’altra». Nosé d’on havia tret aquesta informació. Tal i com m’ho explica-va, m’imaginava el comte-rei dalt del seu cavall desbocat, col-pejant l’aigua amb l’espasa mentre els d’Arnes i Queretes s’homiraven atònits des de les respectives ribes. La Rosario, que sino hagués estat per la guerra s’hauria quedat a Barcelona, sem-pre es lamentava de la decisió. Suposo que l’instint li deia queérem més afins als d’Arnes que als d’Alcanyís. Amb aquestesinfluències, no m’estranya que servidor hagi acabat així.

L’ESMOLET

RogativaVallibona-Pena-rojaNATXO SOROLLA

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12M

ATA

RR

AN

YA

5

El passat 22 d’abril, a l’Ateneu deSant Just Desvern, el poeta An-dreu Subirats va fer un magnífic re-cital musical amb poemes del seu lli-bre que presentava, Galtes de perdiu,acabat de sortir, incloent-hi un pa-rell de poemes de Les balades delpoeta francès del s. XV, François Vi-llon, que el mateix Subirats ha tra-duït, guardonat amb el premi «Motspassants 2011» a la millor traduccióliterària del francès. L’acompanyàamb guitarra i trompeta el músicDiego Burrian. Amb l’oralitat i elsrecitals, els poemes de Subirats s’a-caben d’arrodonir, no oblidem queés un gran i experimentat rapsode.Un nodrit i interessat grup de per-sones que omplia la sala va gaudirdels versos i la música amb un bongot de vi, blanc o negre, de les ter-res ebrenques, proveït pel Celler deCan Mata de Sant Just.

Galtes de perdiu, publicat per lajove i dinàmica editorial «LaBreuEdicions», és una mena d’antologiaque recull una part dels poemesd’Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys. «És el resultat d’una se-dimentació, del pòsit i el solatge delsdies» com podem llegir a la contra-portada del llibre.

Andreu Subirats (Tortosa, 1968),com va dir Arnau Cònsul en la pre-sentació, «és un poeta paisatgista deterres aspres, enamorat de la llum,dels colors i de les olors, però a la ve-gada un joglar de taverna que s’en-dinsa en la ironia i la sàtira» compeix en l’aigua. Ha publicat L’ull en-torn (2006) i ha participat en diver-

Recital d’Andreu Subirats// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

l’Andreu està força vinculat a les ter-res matarranyenques, és soci d’AS-CUMA i manté casa a la Freixnedaon passa llargues estades.

En la columna anterior havíem vist que els parlars no es-tàndards de Fórnols de Matarranya (F), Barcelona (B) i Va-lència (V) compartien més del 90% del seu «vocabulari nuclearbàsic» –això és, que eren la mateixa llengua. Avui trac a col·la-ció una altra llista, de 23 significats, formada pels insignes ro-manistes Jakob Jud (1882-1952) i Germà Colón (Castelló, 1928).Jud la dreçà per demostrar que el castellà procedie d’una bran-ca diferent que el francès i l’italià. A El léxico catalán Colónhi afegí el català. Fee notar que la llista ere «arbitraria y cor-ta», però que ere útil com a aproximació al cas del català (o delsseus dialectes, hi afegixco jo).

Per homogeneïsar resultats aplicarem la puntuació de Swa-desh. La majoria dels conceptes originals en francès fan coin-cidir els tres parlars: cosí, estiu, gos, calent, menjar... Algun casconté un préstec (buscar, resar); d’altres alguna sinonímia (ar-ribar-aplegar, demanar-preguntar), i per això una puntuació frac-cionària. Les coincidències són: F/B = 88,0%; F/V = 88,0%; i[sic]; B/V = 86,9% (Recordem que Swadesh considere que unparell de parles són una mateixa llengua si arriben al 80% dela llista que propose, que és més restrictiva que la llista de Jud.I novament la coincidència entre el català i el castellà estàn-dard és sensiblement inferior: 62,4%. (Continuarà.)

Contrastant (2): La llista de Jud // Vicent de Melchor

VANITAS VANITATIS

ses antologies com: L’illa dels bous(1989), L’orgull de ser pocs (2004),Bouesia (2006), Lletres de casa(2009), entre altres. Com sabem

Recital del’AndreuSubirats

JOSE MIGUEL GRÀCIA

«Olivera d’Aragó», nou CD d’Àngel Villalba// CARLES SANCHO

Està a punt de sortir al mercat el segon CD del favarol Àngel Villalba. El primer, en-registrat el 2002, era un treball recopilatori: Àngel Villalba, 30 anys de cançons. El segon,Olivera d’Aragó, conté tretze temes. Les lletres i la música pertanyen al propi autor. L’en-registrament s’ha fet als estudis Aleatòria de Queretes i els acompanyaments musicals hanestat majoritàriament a càrrec de músics originaris del nostre territori. Àngel Villalba queviu a Barcelona però que té casa a Favara, ha participat en molts dels projectes culturalsi musicals en català a l’Aragó. Ha fet recitals per tota la Franja organitzats amb motiu del2n Congrés Internacional de Llengua Catalana(1986), ha visitat escoles i instituts dins delProjecte d’Animació Cultural Jesús Moncada i ha participat en Sons del Matarranya (2007).

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12M

ATA

RR

AN

YA

6

Quedaran les paraules. La veu poètica del poble// ANTONI BENGOCHEA

A la comarca del Matarranya, i es-pecialment a Calaceit, es fan moltsactes culturals, però normalmentes té poc present a la gent autòcto-na, com si aquestes persones noméspoguessin aportar aspectes artesa-nals, folklòrics o de gastronomia tra-dicional. Moltes voltes s’ajuntenuns quants «culturetes», gent d’al·lu-vió i gairebé sempre forans, i parlensobre les seves coses, que tot i ser devegades força interessants, res tenena veure amb la cultura autòctona. Enconseqüència, el poble respectamolt, però recolza poc aquests es-deveniments. A més a més, molts esdesenvolupen en castellà.

Però, afortunadament, de tant entant, passen coses bastant excep-cionals, i el món de la «culturad’al·luvió» es fon amb naturalitatamb la cultura popular. Això vapassar el 23 d’abril del 2012, Dia deSant Jordi, a Calaceit. Un personatge–que va actuar com una força totè-mica– ho va aconseguir: DesideriLombarte.

El mèrit de la Comarca del Ma-tarranya, entitat organitzadora del’acte, no va ser altre que donar-li l’o-portunitat al poeta pena-rogí quepogués parlar públicament; de do-nar-li veu a través del poble, de fer,amb paraules del propi Desideri, elque ell feia amb naturalitat: treureles Belles Paraules al balcó. Va ferdiana; un encert total. S’ha d’a-plaudir aquesta iniciativa de la sec-ció cultural de la Comarca del Ma-tarranya i del seu tècnic David Ar-rufat. Però també s’ha d’aplaudirl’empenta que li va donar a l’actel’activitat i la inquietud de l’Asso-ciació de Dones Kalat-Zeyd, aixícom el recolzament de l’AMPA deCalaceit i de l’Associació Culturaldel Matarranya. Enhorabona a tots.

El matí del 23 d’abril es presentàclar i assolellat a la plaça de Calaceit.S’iniciava la Primera lectura conti-nuada d’obres literàries del Matar-ranya amb l’antologia poètica lom-bartiana Ataüllar el món des del Mo-linar. Paraules de les autoritats cul-turals de la comarca obrien l’acte.Rafa Martí aprofitaria per llegirQuan no quedarà res, i David Ar-

rufat participaria també en les lec-tures. Jo vaig tindre l’honor de pre-sentar la figura del poeta, i no emvaig resistir a la temptació de com-parar l’esdeveniment amb les lec-tures del Quijote i de definir a De-sideri com el nostre Cervantes ma-tarranyenc. Va ser per a mi un mo-ment especial: un lluminós matí deSant Jordi, a la preciosa plaça delmeu poble, parlant de Cervantes i deDesideri Lombarte davant d’un pú-blic molt atent, càlid i motivat. Ir-repetible. També vaig esmentar alcalaceità Santiago Vidiella, perquècom ell deia, avui tastaríem el veri-table Pa de Casa.

Després el Banquet i el Festival:vint i set dels millors poemes de l’an-tologia. Entre ells alguns tan re-presentatius com La xica tornadaserp, Sol·licitud (que va recitar Ro-salia, l’única persona que, per raonsobvies, nomenaré), Sorolla’t, LoCasori, Mil colors, Timó de flor me-nuda, Que nevo, Les Bruixes, Xer-raduries, Riu, riu, la perdiu, La meuapàtria menuda, Lluny de tu, Natres,Som gent del Matarranya, I jo quèsoc, Romanço d’aquell home que no

va saber trobar el castell o Deixa’mposar davall.

Entre els recitadors hi havia re-presentants significatius de totesles entitats organitzadores (espe-cialment notable la participació deles sòcies de la Associació de DonesKalat-Zeyd), però també gent de lacultura local i comarcal, així comparticipants més o menys coneguts,locals o forasters. En definitiva, unpom de persones que havien triat elspoemes per algun motiu especial, devegades molt personal, però totsamb la il·lusió de retre homenatgeal nostre poeta i, de passada, a lanostra llengua catalana. Ja era hora.

La veu de Desideri Lombarte fu-sionava amb senzillesa el món cul-te i el popular i assolia una de les se-ves grans obsessions: fondre’s en l’in-terior de la seua comunitat.

Esperem que aquesta iniciativa deles Lectures tingui continuïtat, i nosigui només una cosa passatgera, pera donar a conèixer millor la figurade Desideri, així com la d’altresautors literaris del passat i del pre-sent de la comarca. O les dos cosesalhora.

AntoniBengocheaen el recitalde CalaceitCOMARQUES NORD

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12BA

IX C

INC

AL’IEBC presenta el DVD de La Ribera del Cinca// HUGO SOROLLA

«És el projecte més car i que ensha costat més temps de tota la his-tòria de l’Institut d’Estudis del BaixCinca. Ens ha fet suar tinta». Ambaquesta sinceritat obria Pep Labat elpassat 20 d’abril la presentació pú-blica del DVD navegable que incloutots els números digitalitzats del set-manari La Ribera del Cinca, un to-tal de 120. Aquest setmanari es va pu-blicar entre els anys 1929 i 1931 i con-té valuoses informacions sobre lavida quotidiana de la Fraga d’a-quests tres anys i és també testimo-ni dels principals esdeveniments del’Espanya de la primera meitat delsegle XX, com la proclamació de laII República Espanyola.

Labat, que ha coordinat el projectejuntament amb Julio Moreno, vaexplicar com Josep Galan, l’enyoratprimer president de l’IEBC, va des-cobrir que l’estanquera Ana MariaSatorres guardava tots els exem-plars de La Ribera, ja que son jaio hiescrivia. Galan de seguida va serconscient del potencial d’aquest ma-terial i va demanar a Satorres que els

cedís durant un temps a l’IEBC.L’objectiu de l’entitat era fer unDVD semblant al presentat recent-ment, va dir Labat, però el projectees va anar endarrerint a causa de di-versos esculls tècnics.

Julio Moreno va explica que elDVD pot funcionar tant en ordina-dors com en reproductors de DVD,tot i que va recomanar fer-lo serviramb ordinador ja que es pot adaptar

més fàcilment les necessitats de visióde cadascú. Per a facilitar la nave-gació s’ha fet un índex per any i nú-mero, un índex temàtic (articles encatalà, pagesia, política...), una seccióde setmanaris destacats i, per últim,material addicional: s’hi poden tro-bar dos exemplars de dues capçale-res fragatines encara més antigues:La Maza i de La Voz del Cinca.

L’IEBC vol continuar apostantpel format DVD. De fet, aquestDVD ha inaugurat una nova col·lec-ció anomenada Lo Rebost Digital,que anirà aplegant material en aquestsuport. El DVD, del qual se n’ha fetuna edició limitada, es ven de manerainseparable amb l’estudi a càrrec deMaria Navarro Asín, on s’analitza elcontingut del setmanari. Per a acabar-ho d’arredonir, l’IEBC també hareeditat el llibre Escrits en català a LaRibera del Cinca, d’Hèctor Moret, ones recullen tots els articles es van pu-blicar en català. I és que, tal com vadir Julio Moreno a la presentació,«La Ribera del Cinca és una mina ala qual se li pot treure molt de suc».

Premi Franja 2011// LLUÍS ROIG

Iniciativa Cultural de la Franja, en-titat que agrupa a les associacionsque defensen la cultura i la llenguacatalana a l’Aragó, Associació Cul-tural del Matarranya, Institut d’Es-tudis del Baix Cinca i Centre d’Es-tudis Ribagorçans, han acordat laconcessió del 5è «Premi Franja.Cultura i Territori» al Projecte d’A-nimació «Jesús Moncada». Com sa-bem els responsables i actors d’a-quest Projecte han estat AntoniBengochea i Màrio Sasot, compo-nents del Duo Recapte, agosarats ac-tivistes culturals i sempre presents enla primera línia de la defensa de lanostra llengua a l’Aragó. A ambdósels serà lliurat el premi en reconei-xement del seu treball i dedicació.

El Projecte Moncada va comen-

çar el curs 2000-2001 amb l’objectiude reforçar i revalorar les classes decatalà a les escoles de la Franja, por-tant a les aules, escriptors, cantautors,grups musicals, exposicions, tallers,etc., sempre en català, apropant lacultura feta en la nostra llengua alsalumnes de les nostres comarques.

Així mateix, mercès els convenis sig-nats entre els governs d’Aragó i Ca-talunya, els alumnes de les terres ca-talanes frontereres de Lleida i Tar-ragona, amb l’Antoni Bengochea iMàrio Sasot, han pogut gaudir de lavisita dels nostres escriptors i músicspopulars –Anton Abad, La Chami-nera, Duo Recapte, Susanna Anto-lí, Hèctor Moret, etc..– i han pogutvindre a les escoles de la Franja es-criptors de l’alçada d’Emili Teixidor,Maria Barbal, Josep Coll o MàriusSerra. En total unes 800 activitats.

Cal dir que el Projecte Moncadava estar suspès per part del Governd’Aragó el setembre passat sensecap explicació.

La nostra enhorabona als pre-miats, la qual estenem a totes les per-sones que van col·laborar en les di-ferents activitats del projecte.

Presentaciódel llibre La Ribera del CincaRAMON MESALLES

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12BA

IX C

INC

A IV Contapatis// DEPARTAMENT DE CATALÀ DEL CEIP SAN JOSÉ DE CALASANZ

El Departament de Català delC.E.I.P. San José de Calasanz deFraga, va organitzar el tradicional«Contapatis» a l’escola. Eix acte s’in-clou en el Pla de Lectura del Centrei és un entrenament dins l’expressióoral i la lectura en veu alta. S’inten-ta transmetre les històries de la ma-teixa manera que ho feien els nostresavantpassats: de forma oral i acom-panyades d’elements lúdics (can-çons, titelles, dites).

Una manera d’acostar l’alumnat ala nostra literatura popular, la nostratradició i donar a conèixer les nostresactivitats culturals és potenciar elconeixement dels nostres contes po-pulars. La majoria d’ells s’han trans-més de forma oral i de generació engeneració a la vora del foc, a la faldadels iaios... tot i donant al fet un boncaliu al mateix temps que es buscavauna ensenyança.

Els alumnes de 3è i 5è conten alsnens petits de Primària i Cicle Infantilles llegendes, històries, contes... engrups petits al pati del centre. A con-tinuació es potencia la comprensióoral i el joc. Això vol dir que prèvia-ment s’ha fet un entrenament oraldins les classes del diferents nivellsdels alumnes «Contadors».

Com el centre forma part d’unprojecte Comenius que tracta sobre

Sant Jordi i laprincesa

El balldels

cavallets

els contes, aquest any s’han contatcontes populars turcs en llengua ca-talana.

Paral·lelament a aquest acte esfeia una lectura en veu alta per partdels alumnes de sisè als alumnes dequart a partir d’un llibre treballat al’aula. D’aquesta manera tot el cen-tre es trobava immers en la compe-tència lingüística de la jornada.

Per arrodonir la tarda, es van ballaruna dansa de cintes i una de cavallets.Desprès van desfilar els nostres cap-grossos, el Drac i el Ratolí Pérez.

Per finalitzar, les mares vestides defragatines, commemorant el dia de laFaldeta, ens van repartir coca i xo-colata per a endolcir el treball de totel personal.

Tots els actes van estar presentatsper un valent cavaller Sant Jordi i unabonica princesa.

Protestes contra les retallades en ensenyament// REDACCIÓ

El dia 17 de maig es va inaugurarMercoequip, la fira de Fraga. Comsempre les instal·lacions del Sotet esvan omplir amb els productes de l’o-ferta comercial de la Comarca del BaixCinca. Enguany un grup de professorsi mestres van aprofitar per mostrar loseu malestar respecte a les retalladesdel govern en ensenyament perquè su-posaran lo canvi del model educatiu iperquè es perdrà molta qualitat dinsde les aules. Per això es van posar lessamarretes verdes i van seguir als polítics per tota la fira.

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12BA

IX C

INC

ALa Coral de Fraga celebra els seus30 anys amb un concert al Castell// REDACCIÓ

La Coral de Fraga va cele-brar el 23 d’abril el seu 30èaniversari amb un multitudi-nari concert al castell de Fra-ga. Aquest concert va cloureels actes del Dia d’Aragó,entre els quals un exitós mer-cat de llibres als Jardins deJoan Carles I.

La Coral va interpretaràries d’òpera i sarsuela i can-çons tradicionals. L’acte vaservir també per a retre ho-menatge als antics compo-nents de la formació. La re-gidora de Cultura, CarmenQuerol, va agrair la magnífi-ca resposta dels ciutadans i vadestacar que arrodoneix l’è-xit del cap de setmana, on elDia de la Faldeta ha batuttots els rècords. Això, segons la re-gidora, confirma l’encert de separarl’esdeveniment de la celebració delDia d’Aragó: «Ara les dos festes te-nen entitat per elles mateixes, i aixòés un progrés.

El programa d’activitats cultu-rals del mes d’abril es va perllongar

fins el següent cap de setmana, ambel X Trobada de Bandes Ciutat deFraga dissabte 28, i la XIII Trobadade Puntaires, diumenge 29. A laprimera hi van participar la Bandade Música Ciutat de Fraga, la UnióMusical de Villanueva de Gállego, labanda Gaspar Sanz de Calanda i la

Banda Municipal de Bellpuig.Aquesta trobada va tenir lloc als jar-dins Joan Carles I, mentre que laTrobada de Puntaires, al Cegonyer.«Hi ha actes, com aquest cap de set-mana, als dos costats del riu, perquèFraga és una i el riu uneix, no sepa-ra», destaca Querol.

Farts d’esperar el desplegament i, posteriorment, aplicacióde la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el 2009, el favarencJosep Bada Panillo va presentar el 10-5-12 la seva renúncia coma president del Consell Superior de les Llengües d’Aragó. Badaés conegut per haver estat el conseller d’educació que va in-troduir el català com assignatura (optativa) a les escoles de Fran-ja de Ponent. En un comunicat emès per l’esmentat consell essubratlla que «invertir per promoure l’ús de les llengües és in-vertir en democràcia i educació humana».

José Ignacio López Susín, un altre dels membres del ConsellSuperior de les Llengües, considera admirable l’actual feina derecuperació de part del patrimoni material (músiques, instru-ments, danses, costums... ). Però no se’n sap avenir que un delspatrimonis immaterials, com ara les llengües autòctones, si-lenciosament vagin morint amb cada ancià que ens deixa.

Susín l’encerta de ple. Aquesta insensibilitat envers les llen-gües del territori fa feredat. En els termes que venen a conti-nuació em va respondre Javier Sánchez Martínez de Baños, ge-rent de l’alberg juvenil de la Casa Santuari St. Josep de Ca-lassanç de Peralta de la Sal, quan vaig sol·licitar fer-hi nit: «Aun-

que aquí en esta zona se habla el idioma de toda la Franja, comobien sabes muy parecido al catalán, y aun a pesar de que se en-tiende perfectamente tanto escrito como hablado, creo quedaclaro que yo, nacido en Zaragoza, soy castellanoparlante. Yaen la conversación telefónica mantenida ayer por la noche yahora mismo en este correo puedes comprobar que en ningúnmomento me he dirigido a ti en catalán. Te agradacería, paraque no puedan surgir confusiones, y dado que seguro tú tam-bién hablarás y escribirás castellano perfectamente, sea éste,el castellano, el idioma que utilicemos en futuras conversaciones,caso de que las hubiera». Javier Sánchez és un religiós d’uns35 anys, membre de la comunitat d’escolapis que resideix a Pe-ralta de la Sal, municipi catalanoparlant de La Llitera. Sánchezés capaç d’explicar-te els orígens del poble, els motius pels qualsles salines han deixat de rutllar, el tipus de vegetació comar-cal, les rutes a peu més interessants de la contrada i d’altres bensmaterials. Però de la llengua pròpia dels feligresos i d’altres ve-ïns, d’aquest bé immaterial, no en vol saber res. La seva pos-tura recorda la d’aquells missioners europeus establerts a l’À-frica colonial.

Una educació aragonesa // Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

Un momentde l’actuacióde la Coral

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12EN

TR

EVIS

TA

P. Vostès son ordinaris o «recaders»d’art pels pobles?M.S. Som intermediaris entre elspoetes franjolins i el públic que ensescolta. El preu de la transacció elrebem a cobro pervertit.A.B. Com a transportistes d’unamercaderia tan delicada com lapoètica, també admetem xecs alportador (de somnis).P. Formen un duo, però no canten adues veus…M.S. Les policromes cordes vocalsdel Bengo i les de la bandúrria aca-ben fonent-se en una sola veu. Almenys això és el que intentem.P. Què és exactament el Duo Recap-te, en què consisteixen les seves ac-tuacions?M.S. Som dos paios de la Franja queamem la música i la nostra llenguai que, a través d’eixos dos elements-ingredients, difonem la poesia que esfa en català al nostre territori.A.B. En la poesia, la llengua assoleixel nivell més alt d’elaboració. Volemmostrar el nivell més alt de la nos-tra llengua. Com deien els romàntics,més enllà només hi ha la música.

P. Prefereixen provocar emoció deplor o riallades en el públic?M.S. Tot al seu temps. Al nostre re-pertori hi ha una part dramàtica iemotiva; una altra de denúncia so-cial i una altra satírica que et petesde riure (amb perdó).A.B. Jo no ho puc evitar, sóc tragi-còmic. Estimo els personatges de Va-lle Inclán o de Fellini, o tipus comCharlot, Rivel, Marceau, Keaton oDon Quijote (amb el perdó de tots).P. Actuen en la seva llengua, que ésel català. A Aragó l’art en aquest idio-ma provoca acceptació o rebuig?M.S. Mai hem notat una sensació derebuig durant els nostres concertsper recitar en català. A la Franja i aCatalunya, per suposat. Però en re-citals a Saragossa, Osca i Terol ca-pital hem rebut una acollida molt cà-lida i ens han seguit amb moltaatenció i interès.A.B. Jo només recordo un cas a Sa-ragossa on ens van xiular quan vamanunciar que faríem el recital en ca-talà, va ser a un Maratón del Cuentoy las Matemáticas. Ens van aco-miadar amb indiferència. Era un pú-

El DuoRecapte enuna actuacióa Aguarón ARXIU

blic molt jove. Dels altres recitals tincmolt bon record.P. Vostès divulguen la literatura ca-talana d’autors aragonesos com De-sideri Lombarte, Moret, Teresa Jas-sà, etc. Hi ha nous poetes i prosistesaragonesos que segueixen l’em-premta d’aquells?M.S. També difonem altres autorsamb publicacions més recents comMarià López, Josep San Martín,José Miguel Gràcia, Juli Micolau iestem oberts a les noves veus quehan sortit, especialment les femeni-nes.A.B. Triem un poema quan ens in-teressa per la seva qualitat i ens sug-gereix una música per ficar. Nosempre trobem la música adient, ode vegades la trobem, però és difí-cil de quadrar. És una tasca laboriosai, malauradament, no trobem molttemps per a fer-la.P. Tots dos estan implicats en la re-vista Temps de Franja, l’única pu-blicació en català que existeix a Ara-gó. Hi ha recanvi en les noves gene-racions? No pensen que Temps deFranja es manté en peus gràcies a la

ANTONI BENGOCHEA I MÀRIO SASOT (DUO RECAPTE)

«Som dos paios de la Franja queestimem la música i la nostra llengua»// MERXE LLOP I RAMON MUR

El recapte era un àpat molt comú a les nos-tres comarques fet amb una gran varietat d’in-gredients, temps, dedicació i paciència. Losrecitals poètics del duo Recapte (format perAntoni Bengochea i Màrio Sasot), tenen tambéquelcom d’amalgama de cultures, de temes, iestils poètics.

Recapte confecciona els seus menús ambtextos d’autors franjolins com Lombarte, Moret,López Lacasa, Jassà, San Martin, Abad, Micolau,etc. Alguns són de temàtica seriosa i transcen-dent com mongetes seques; poemes de contin-gut lleugerament eròtic com verdures o espe-cies orientals; històries tendres com un tros dexai, o dures com la carn de gallina vella, i totempedrat amb músiques tan diverses comAnton Abad; J. S. Bach; jotes; els Beatles; LluisLlach, Chick Corea o Tomàs de Cellano.

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12EN

TR

EVIS

TA

rances de que podria començar unprocés de dignificació i reconeixe-ment d’aquestes llengües menys-preades a l’Aragó, però de camí se vaesbafar tot com una gasosa oberta.A.B. Va arribar massa tard. S’hauriahagut de fer, al menys, deu anysabans.P. Què li dirien en català a la presi-denta del Govern d’Aragó, Luisa Fer-

nanda Rudi?M.S. Ton pare donavaclasses de Francès i eraAlferes Provisional. Tuno dones res en cap idio-ma i t’has quedat sol enAlferes Provisional.A.B. Li parlaria sempre encatalà. Només li diria encastellà coses com: A sus

órdenes, mi Presidenta, o A mandar,que p’a eso estamos.P. Quins són els seus gustos musicals:el rock, el jazz, la música pop, la demàquina o Bach, per exemple?M.S. Tota eixa música està als nostresconcerts i està perquè ens agrada.Potser a mi m’agrada més el rocksimfònic i a Antonio l’entusiasma lomés de tot la música clàssica.A.B. M’agrada tota la música, peròsobre tot els cantautors i els com-positors clàssics que comencen pelfonema B: Bach, Brahms, Beetho-ven, Bruckner, Berg, Bartòk, Bibaldi,Berdi, Bagner, Bebern o Bozart.P. Quina opinió els mereix l’himne

d’Aragó d’Antón GarcíaAbril amb lletra d’ÁngelGuinda i altres poetesAragonesos?A.B.- La música és mag-nífica i es pot cantar moltbé baixat una mica de to,com el Cant a la llibertat.La lletra em sembla tanbuida com la de la majo-ria dels himnes d’exalta-

ció patriòtica. Crec que es va triaramb bastant de consens; consideroun greuge als autors si es canviés perun altre. M.S. Jo opino el mateix que el meucompany. Subscric les seues parau-lesP. I del «Cant a la llibertat» de La-bordeta?A.B. És un himne meravellós a la lli-bertat i a la llibertat dels pobles. Ésun himne social i ètic de nivell in-ternacional. La campanya actual

per fer-lo Himne d’Aragó s’haguéstingut que fer quan es va plantejarl’himne. Molts que el recolzen ara noho van fer en el seu moment. Enaquell moment jo hagués estat par-tidari.M.S. Idem, eadem, idem,P. El baturrisme és més perillós quel’aragonesisme per al català d’Ara-gó? Què opinen de la jota cantada encatalà?M.S. A mi la jota col·lectiva, espon-tània i popular, de taberna i de ron-da m’entusiasma, i les jotes en catalàsón d’aquest tipus, i m’agrada molt.Però la jota dels grups clàssics, amblletres sincrètiques, sofisticades iultra reaccionàries, tradicionalistesi de les JONS, que va potenciar des-prés de la Guerra els Coros i Dan-zas de la Sección Femenina i que araha tret de les tenebres Aragón Te-levisión («Todo por la audiencia»)em fa venir basques. P. Per últim, vosaltres dos coordinà-veu el Projecte d’animació a les Es-coles «Jesús Moncada», que ha estateliminat per l’actual govern d’Aragó.Quin balanç feu d’aquesta iniciativa?M.S. Van ser 11 anys de portar la cul-tura en català de les nostres co-marques, als centres escolars i a lesseues poblacions. En total més de800 activitats en les que han parti-cipat uns deu mil alumnes i un bongrapat de professors i pares. No séel que quedarà de tot això d’ací unsanys, però crec que tindran cons-ciència d’haver viscut un fet mal-auradament excepcional quan deu-ria haver sét una cosa normal: rebrela cultura i la instrucció en la seuapròpia llengua.A.B. Va ser bonic mentre va durar.Com diu Màrio, creador del Projecte,no sé el que quedarà, però nosaltresvam fer el que vam poder per aju-dar a normalitzar una realitat so-ciolingüística anormal. Des d’acívolem donar moltes gràcies (ja queno ho hem pogut fer en persona) alsmestres, ponents, artistes i col·labo-radors, sense els quals el Projecte nos’hagués pogut fer o no hagués ar-ribat a tanta gent. També volem feresment i reconèixer la tasca i l’acti-tud de persones que des de l’admi-nistració van creure i ens van donarsuport al Projecte des de l’inici,com l’Herminio Lafoz, Merxe Llop,Juanjo Vázquez, i altres.

col·laboració de persones jubilades?M.S. Oh, venerata senectute! Estàmolt bé el treball que fem los jubi-lats, molèstia apart, je, je. Però si nohi ha relleu, no hi ha futur. Així que,ànims i força, Hugo, Rosa, Natxoand Company!A.B. Màrio ha estat sempre molt mésimplicat, la qual cosa no m’enorgu-lleix. Penso el mateix que ell. Peròla solució és complicada, els joves sols’implicaran si hi ha continguts i for-mats atractius per a ells, però eixoscontinguts nous els haurien de ferells.P. Avui hi ha més cultura musical queen altres èpoques? L’ensenyament dela música és una assignatura menoro complementària i no hauria de ser-ho?A.B. Definitivament sí. La música al’ensenyament té el lloc que li cor-respon. Mai ha estat tan bé. Els con-servatoris també estan millor. No-saltres formem part d’una generaciód’analfabets musicals, no tenim resde què presumir; el problema és queels «Mercats» han de vendre pro-ducte musical per a tots, inclosos elsanalfabets i els sords.P.Quins són els principals perillsque aguaiten al català de la Franja?A.B. El principal perill són molts delsparlants, que sorprenentment, en-cara no estan conscienciats de queparlen un idioma. Com li van dir al’Artur, molts encara pensen que acíno es parle res. També hi ha que pen-sen com Abraracurcix: que els potcaure el cel al damunt (morir-se lallengua) però que no passarà demà.Però el cel ja està en descomposiciói va caient poc a poc, a bocinets. Hihaurà un demà i...ja no quedarà res.P. Vostès són uns aragonesos i la sevallengua materna és el català, penseni somien també en català?M.S. No sempre, però moltes vega-des sí. Sobre tot quan s’havia de tan-car la revista i faltaven un munt d’ar-ticles. Els renecs i els monstres queeixien als somnis eren en català…A.B. Sento i somio en català, però,malauradament, quan he de cons-truir un discurs elaborat, penso so-vint en castellà.P. Creuen que la Llei de Llengüesaprovada per les Corts d’Aragó el2009 ha servit per poc o per gairebéres?M.S. Va donar unes mínimes espe-

«El principalperill del catalàés l’actitudd’algunsparlants»

«Cal un recanvigeneracional deTdF. Però lasolució éscomplicada»

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12LL

ITER

A

Fa poc, es va filmar a Albelda un re-portatge força interessant. Es tractade la ruta dels aljubs i síes per el XinoXano de TV Aragón, sèrie conduïdaper Mariano Navascués. Es va di-fondre el vídeo i es veu, en poctemps, com caminant, i amb el mapavirtual com es recorre els 12 km d’a-questa ruta amb les tres hores i mit-ja programades.

El presentador surt del poble ambuna visió del mateix i alguna expli-cació sobre al nombre d’habitants (en-tre 800 i 900) i el significat de la pa-raula, ‘Al Belda’: La Vida.

Posat al camí, va explicant el primerdesviament per veure els aljubs de laCosta i Carrasquer, els mes propers.Després torna al camí principal on estroba el de la Colomina. Explica lesdimensions que tenen aquests dipò-sits d’aigua tallats a la roca, rectan-gulars, que poden tenir entre 4 i 25 mde llarg. Per 2 o més d’ample amb fon-dària a partir de 3 m.

Con es sabut eren recollidors del’aigua de la pluja per ús domèstic, ne-cessitats de les persones i els animalsde treball. Es cuidava molt la netejai conservació de l’aigua. Es feien ca-nalitzacions a la mateixa roca per di-rigir-la. Van caure en desús quan vaarribar l’aigua del canal d’Aragó i Ca-talunya per l’any 1909.

Després d’una mica més d’un ki-lòmetre de camí principal, agafa undesviament que donarà una volta demés de 10 km, per tornar a entrar almateix, una mica més avall. En aquest

Yegües, etc. Els darrers que es troben enaquesta volta son els més grans. L’aljubLlong de 27 m d’ample i mes de 450 m3

i el de Beca una mica menys.El conductor de la sèrie, explica les pe-

culiaritats més importants del recorre-gut, con el tram que coincideix amb lavia d’Alfarràs a Altorricó, que forma partdel camí de Santiago. Passa per la vorade la torre de Moncasi, que era dels ter-ratinents, i després sempre ha estat d’a-mos que tenen molta terra.

I com no, es dirigeix a la partida de laSabineta, on hi ha la sabina, gran arbrede 2.000 anys, molt famós i valorat a lazona. Allà estarà fins que ell vulgui, vadir.

Al baixar es passa pel camí del canal,explicant el seus orígens i la seva longi-tud –123 km. I al pujar passa per davantde Sant Roc, ermita molt cèlebre, ex-plicant la celebració i origen de la ma-teixa. Després per la vora de la secun-dària, o Seclla de la Magdalena, que ésla que porta l’aigua per tot el terme.

Al tornar, ja a prop del poble, recor-re tot el que és el Sifó, obra feta al canalpel desnivell del terreny, que en el seumoment era única a Europa. Es veu laseva construcció amb els tubs i ferro quees va fer servir.

Va ser un programa, i és un vídeo, d’unXino Xano amb molt més que aljubs isíes en el seu recorregut.

Seria interessant saber si a altres po-bles del voltant, o altres indrets llunyanstambé hi havia aquest dipòsits per l’ai-gua i síes per guardar el gra. Si algú enpot fer cinc cèntims…

TV Aragón Xino Xano. Albelda// JOSEFINA MOTIS

recorregut és on es troben quasi totsaquest dipòsits, a més de les síes, que erencavitats a la roca amb un forat rodó perguardar el gra. Allà on es concentravenmés aquests dipòsits hi havia una caba-neta per fer guàrdia.

En aquesta volta es troba amb un se-nyor (Sancho) de l’associació Mossos iCarreters que li explica les activitats del’associació, com és la festa de la sega itrilla, entre d’altres. També hi ha una tro-bada amb Ester Sabaté, Regidora deCultura t i bibliotecària, que explica elreferent a aquest dipòsits i com n’hi ha-via alguns amb transvasament d’aiguaper abeurar els animals. També li expli-ca al presentador com es van recuperarcom a ruta turística als anys 90 amb eltreball de l’associació Aljub, que ja s’hacomentat en aquesta revista. Es con-serven les indicacions i els noms com elsanomenats, La Figuereta, Gavà, Les

Ruta delsaljubs i xíesd’Albelda

Carme Riera (Palma, Mallorca, 1948) // M. Llop

DONES

Va nàixer a la capital de les Illes Balears on va passar la seuainfància i adolescència. L’any 1965 es va traslladar a Barcelona perestudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barce-lona, on es llicencià l’any 1970. És catedràtica de Literatura Es-panyola a la UAB, especialitzada en literatura del segle d’or es-panyol. Es va doctorar amb la tesis «L’escola poètica a Barcelo-na», que més endavant es convertiria en un assaig premiat ambl’Anagrama de l’any 1988. Altres premis són: Prudenci Bertana denovel·la per Una primavera per a Domenico Guarini; el 1989 rebéel Premi Ramon Llull de novel·la per Joc de Miralls; el 1994 elspremis Josep Pla; el Lletra d’Or; el Joan Crexells i el Nacional denarrativa de les lletres Espanyoles per Dins el darrer blau, el 2001

el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya,per El cel obert i el 2003 el Premi Sant Jordi de novel·la per La mei-tat de l’ànima. L’any 2005 l’Associació d’Escriptors en Llengua Ca-talana reconegué el conjunt de la seua obra. L’any 2000 se li vaconcedir la Creu de Sant Jordi; el 2001 el Premi Ramon Llull i el2005 la Medalla d’Or del Consell de Mallorca. Destacada inves-tigadora de la poesia espanyola del segle XX, especialment de J.A.Goytisolo i Carles Barral i de la literatura femenina. El dijous, 19d’abril Carme Riera s’instal·là en la Real Academia de la LenguaEspañola on ocuparà la lletra ‘n’. Diu CR que les llengües són unamena de vidre amb el que mirem el món, i ella pot veure’l amb duesllengües. És la vuitena dona de la RAE, Felicitats!

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12C

ULT

UR

A

13

Una vegada més la Jornada RE-CERCAT ha complert fonamental-ment els tres objectius previstos: ofe-rir una mostra de les publicacions,projectes i activitats dels centres d’es-tudis i associacions locals i comar-cals, el reconeixement de la impor-tant tasca que realitzen aquestesentitats i el foment de la comunicaciói el contacte entre les entitats cultu-rals participants. Tot un èxit d’orga-nització i de públic.

A les modernes i funcionals ins-tal·lacions del Palau Firal i de Con-gressos de Tarragona, que cobreix es-glaonadament el buit d’una pedreraromana, va tenir lloc el 12 de maig, elRECERCAT 2012, organitzat perl’Institut Ramon Muntaner, la Coor-dinadora de Centres d’Estudis deParla Catalana, la Generalitat de Ca-talunya, l’Ajuntament de Tarragonai la institució «Tarragona 2012. Capi-tal de la Cultura», i un munt d’insti-tucions col·laboradores. A les 11 ho-res començà la taula rodona sobre«Els usos del passat», presentada imoderada per Francesca Mestre, enla qual intervingueren MontserratDuch, catedràtica d’Història de laRovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Ar-bulo, catedràtic d’Arqueologia de lamateixa universitat. De forma acu-rada i punyent emfatitzaren sobreels problemes de la informació, la re-cerca i la formació en general de lajoventut de la generació passada iactual. Després ocuparen la taula unsaltres participants amb les presenta-cions sobre «Associacionisme, gestiói defensa del territori»: hi intervin-gueren, sota la moderació de XavierEritja de l’Ateneu Popular de Po-nent, Hèctor Hernàndez de l’Asso-ciació Mediambiental de la Sínia,Lola Paniagua de la Plataforma Sal-vem la Platja Llarga, Ireneu Castillode Protegim el Canal de la Infanta iDolors Queralt d’Òmnium CulturalTerres de l’Ebre. Conclogueren lesintervencions amb Òscar Jané sobrel’«Arxiu de la Memòria Personal».

A la sala gran Euthyches del PalauFiral tingué lloc el lliurament delsPremis Recercat 2012. Fou presididala taula pel conseller de Cultura de laGeneralitat, Ferran Mascarell i llegí

Recercat 2012 a Tarragona// JOSEP MIQUEL GRÀCIA

les actes d’atorgament la directorade l’IRMU, Carme Jiménez. Els pre-miats d’aquest anys han estat JoséRiba i Gabarró del Centre d’EstudisComarcals d’Igualada a títol perso-nal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla,representat pel seu president, a títolinstitucional. Mostraren els seusagraïments els premiats i intervin-gueren des de la taula, el Sr. JoséSantesmases, president de la CCEPCi vicepresident de l’IRMU, la Sra.Carme Crespo, regidora de Culturade l’Ajuntament de Tarragona i elconseller de Cultura de la Generali-tat. No cal dir que en tots els parla-ments estigué present la crisi i les re-tallades en cultura. L’acte, presentatpel periodista Agustí Forné va con-cloure amb l’actuació del guitarristaCarles Pons.

Després del dinar anual de la Re-cerca local, amb l’Amfiteatre a baix,i amb vistes a un cel blau i a les ai-gües de la Mediterrània, més blavesencara, serien les cinc de la tarda

quan va començar la visita guiadaper les restes del patrimoni romà deTarraco: el Circ, el Fòrum i la basedel Temple, la catedral actual... I coma últim acte de la jornada, la taula so-bre «El món agrari a les terres deparla catalana», amb les interven-cions de Jordi Llavina, l’escriptorJoan Rendé i el Periodista Lluís Foix.

Encara, el diumenge dia 13, es vafer un itinerari del Setge de Tarra-gona des del punt de vista històric i li-terari.

Els dos dies de la trobada i als am-plis espais del Palau Firal, a bandadels estands amb les activitats, pu-blicacions i informacions dels dife-rents centres d’estudi i associacions,van romandre obertes cinc exposi-cions més: «El món agrari a les terresde parla catalana», «La dona: refe-rència social i cultural al Pirineu»,«La Guerra del Francès a les Terresde l’Ebre», «La primavera republi-cana al Penedès» i «Les terres delGaià a l’Arxiu Albert Bastardes».

Jocs Florals del Rosselló 2012// TONET PALLARÈS

Recercat2012 a

TarragonaJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

El proppassat 13 de maig, a la SalaAragó de l’Ajuntament de Perpinyà, esva celebrar la cerimònia d’entrega delspremis literaris d’enguany per part de laCompanyia Literària de la Ginestad’Or-Acadèmia dels Jocs Florals delRosselló. Per la Secció Catalana van ser

premiats, entre d’altres, el poeta freix-nedí Juli Micolau per un extracte delpoemari Àtic amb una Gran Medalla,segons el jurat, per un treball pensat desd’un erotisme mesurat pels mots justosque conformen els compassats versosd’art menor.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12T

EMA

DEL

MES

14

Els dies 25, 26 i 27 d’abril va tindrelloc a Fraga una trobada d’alumnesdels instituts d’educació secundàriaINS Salvador Gadea, d’Aldaia (Va-lència), INS Pau Casesnoves, d’Inca(Mallorca), INS Joan Oliver, de Sa-badell (Barcelona) i l’IES Bajo Cin-ca, de Fraga (Osca).

Aquesta trobada s’emmarcavadins del Projecte ARCE «La litera-tura a través de les TIC», projecteque durarà dos cursos escolars i queté com a objectiu concret la creaciód’un mapa virtual amb diferents en-llaços on es podran visitar rutes li-teràries d’autors catalanoparlantsde les quatre comunitats autòno-mes implicades. Així l’alumnat podràconèixer els autors, la seva obra, elsentorns on van néixer, on van viurei on van escriure. El MEC va crear ei-xos programes per afavorir el treballen comú entre centres educatius dediverses comunitats autònomes.

Els alumnes de l’IES Bajo Cincaestan treballant les rutes de Deside-ri Lombarte i de Jesús Moncada, dosdels millors autors aragonesos enllengua catalana. Els altres centrespreparen material sobre Vicent Es-tellés, Joan Oliver (Pere Quart) i au-tors de l’Escola mallorquina.

Durant els tres dies que va durareixa primera trobada, es van prepa-rar moltes activitats per alumnes iprofessors i totes estaven relaciona-des amb les rutes de Moncada i De-sideri. Per començar, el dia 25 d’abriles va rebre a tots els alumnes parti-cipants a l’IES Bajo Cinca on es vapoder visitar una exposició sobre De-sideri Lombarte, més tard tothom vaparticipar a un dinar de germanorpreparat per les famílies, l’AMYPAi el PCPI de cuina de l’Ajuntamentde Fraga. Després, el departamentd’educació física del centre va orga-nitzar una gimcana perquè tots elsalumnes es coneguessin entre ells. Ala tarda, es va fer una visita pel caschistòric de Fraga, fins arribar al Pa-lau Moncada on les autoritats localsvan rebre els grups. A continuació esva presentar el projecte i el treballrealitzat pels alumnes dels quatrecentres durant el curs actual: powerpoints, cançons, selecció i recitació de

poemes, etc. El dia 26 d’abril es va dedicar a la

ruta de Desideri Lombarte. Tots elsalumnes es van desplaçar a Pena-rojade Tastavins, poble on va nàixer De-sideri i allà es va poder fer un re-corregut pels paisatges naturals quel’autor descriu en la seva obra (les ro-ques del Masmut, el riu Tastavins, laMare de Déu de la Font, etc.). A cadapunt de parada, es llegien poemes del’autor matarranyenc que hi feien re-ferència. Dins de la ruta, també es vaincloure la visita al Museu etnològicque va resultar molt interessant. Fi-nalment, la passejada va acabar a lacasa de l’autor on els familiars van re-bre els estudiants i es va llegir el poe-ma Elles, dedicat a les filles de De-sideri. A la tarda, es va fer una visi-ta turística a Vall-de-roures i final-ment es va tornar a Mequinensa onla regidora de cultura de l’Ajunta-ment va rebre als grups i els va do-nar la benvinguda. També els hi vaexplicar els costums de la Mequi-

nensa minera, un poble queviu de cara a l’Ebre, el riuque Moncada pren com aeix vertebrador de la sevaobra.

L’endemà, totes les acti-vitats van estar relaciona-des amb la vida i obra deJesús Moncada. En primerlloc, es va projectar un au-diovisual que comparavael poble vell, el poble noude Mequinensa i l’obra deMoncada, per donar pastot seguir a la ruta literàriade l’autor. Es van llegirpoemes als llocs emblemà-tics que apareixen a la sevaobra (la casa, l’església, l’E-bre, la mina, etc.) i es va vi-sitar el complex museísticde Mequinensa que tambéva resultar molt interes-sant perquè, a part del mu-seu de la mina, existeix unapartat dedicat a Moncada,amb estris personals, lli-bres, traduccions, etc.

L’experiència d’eixa tro-bada ha resultat molt posi-tiva i enriquidora, segons

les declaracions dels professors ialumnes implicats. Els tres dies deconvivència han servit per crear lli-gams entre tots els grups, per inter-canviar idees i per compartir llenguaen estones tant de treball com d’oci.Ara la feina continua als centres onla literatura guiarà els alumnes perles diferents rutes ja que es comen-çaran a realitzar comparatives entreles obres i les temàtiques dels autorstreballats.

Quant a l’organització de l’estadaa la Franja, els professors del Pro-grama ARCE agraeixen la partici-pació i col·laboració dels Ajunta-ments de Fraga i Mequinensa, de lesComarques del Baix Cinca i del Ma-tarranya, de l’AMYPA «La Estaca-da» i de totes les famílies dels alum-nes. Desgraciadament, la DGA no vaenviar representant el dia de la pre-sentació del projecte, cosa que de-nota l’interès que certs polítics tenenper l’ensenyament i tot el que l’en-volta.

Projecte ARCE a l’IES Bajo Cinca de Fraga// ROSA ARQUÉ

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12T

EMA

DEL

MES

Participats delprojecte ARCEROSA ARQUÉ

La via Augusta va ser el nom que els romans van donar a lagran ruta terrestre que enllaçava Roma amb Àfrica. Una granruta ampla i enllosada, de les principals (via publica, en deien,que era com dir «autopista»). Fou construïda damunt d’una d’an-terior, la via Heraclea, i enllaçava al nord amb la via Domitiaque seguia la costa occitana del Pirineu als Alps.

Els segles han anat passant i la via Augusta ha canviat de nom.L’estat borbònic i la xarxa de carreteres de Primo de Rivera vanconsolidar un model centralista radial que la va relegar a vul-gar N340. Tanmateix va continuar sent la carretera més tran-sitada de sud d’Europa, fins que en el tardofranquisme va serconstruïda la seua hereua natural, l’AP7. De fet, la combinacióde N340 (encara sense autovia) i AP7 continua arreplegant lamajor concentració de camions d’esta banda de món. La con-nexió amb els grans ports (Barcelona, Tarragona, Sagunt, Va-lència...) i l’absència d’una bona alternativa ferroviària (a mésde l’insòlit «ample espanyol» ni tan sols hi ha via doble entreTarragona i Castelló!) en són la causa. Cal tindre present queeixa simbiosi entre transport terrestre i marítim ja ve de

temps dels romans, i fins i tot d’abans, i s’ha mantingut sempre.Això explica, per exemple, el constant influx italià de la nostracultura. Us havíeu parat mai a pensar que som l’únic poble ibè-ric que tenim cuina autòctona i tradicional de la pasta (fideus,galets, canalons...)?

De Saragossa en amunt, cap al Pirineu, no hi havia calçadesimportants, perquè les grans rutes comercials anaven d’est a oest(a través de la via del Nord). Dos mil anys després, l’eix Cen-tral continua sent un autèntic desficaci que en cap cas contri-buirà al desenvolupament d’Aragó: les xarxes de comunicacionsno en són mai causa, sinó conseqüència. Avui, l’única voluntatque hi ha darrere d’això és la de mantindre l’estructura cen-tralista de l’estat, potser amb la temença de quedar aïllats peruna hipotètica independència de Catalunya i d’Euskal Herria.França es pot permetre el luxe de ser centralista, perquè les gransrutes europees passen per París. Però només cal mirar el mapad’Europa per a fer-se càrrec del trist paper estratègic de Ma-drid. El centralisme ha estat, de ben segur, l’element més con-traproduent per a poder lligar l’indigerible allioli ibèric.

Via Augusta // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

Ariadna Bagué i Judit Ainoza. 3r ESO

Trobem que ha set una activitatadequada, no només perquè enshem conegut amb altra gent de par-la catalana, sinó perquè també hemconegut autors de diferents llocs. Haestat divertit fer aquestes activitatsamb l’altra gent i esperem que l’anyvinent sigui igual de divertit.

Anabel Arellano. 3r ESOEls projecte ARCE em va agradar

molt. Em va semblar una bona ma-nera de conèixer els autors d’altreszones i de donar a conèixer els au-tors de la nostra zona (Moncada iLombarte). També ens va servirper conviure amb gent d’altres llocsi compartir experiències.

Marc Silvestre. 3r ESOL’ARCE és un projecte educatiu

molt preparat, tant pels professorscom pels alumnes. Ens vam reunirinstituts d’Aldaia, Inca, Sabadell i, elsamfitrions, Fraga. Vam treballar di-ferents autors en llengua catalana iva ser molt divertit. A més vam po-der visitar la Comarca del Matar-ranya que és molt maca.

Carmina Claveria. 3r ESOA mi m’ha agradat molt tot el que

hem fet amb el projecte ARCE,

però sobretot els tres dies en quèvan venir els alumnes dels altrescentres i vam fer diferents activitatsjunts.

Xavier Oto. 3r ESOEl projecte ARCE va estar molt

bé. Va ser una experiència única.Vam conèixer molta gent dels dife-rents pobles i ens vam fer gransamics. També vam aprendre molt so-bre els diferents autors que vam tre-

ballar a classe. Va estar tant bé quecrec que tothom voldria repetirl’experiència.

Ainoha Rivas i Ainoha JodarAquest projecte ha estat una ex-

periència inoblidable, carregada debons moments que ja tenen un llocen els nostres cors. Estem moltagraïdes a la gent que va vindre per-què es van saber integrar en el grupi en un dia tots érem un.

Opinions dels alumnes

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12A

RA

GÓ

16

Dimiteix el president i la vicepresidentadel Consell de Llengües d’Aragó// MÀRIO SASOT

El president i la vicepresidenta delConsell Superior de Llengües d’A-ragó, José Bada Panillo i Maria An-tònia Martín Zorraquino, van dimitirdels seus càrrecs el passat divendres18 de maig «davant la demora de lapromesa incomplerta del govern ara-gonès (PP-PAR) de presentar unprojecte de reforma de l’actual Llei deLlengües... i per l’incompliment sis-temàtic de l’actual llei en vigor».

En un comunicat subscrit pels quin-ze membres del Consell Superior deLlengües, que van acceptar la dimis-sió presentada pels seus caps durantl’anterior reunió del Consell, el dijous10 de maig, donaven suport a la deci-sió dels seus dos responsables i aler-taven, entre altres temes, de la possi-ble desaparició de la llengua arago-nesa, «malgrat que la protecció d’a-quest patrimoni cultural i històricd’Aragó està garantida per l’estatutd’autonomia» i denunciaven que «des-prés de 30 anys d’autogovern, gaire-bé no s’ha fet res per aquesta llengua»des de les institucions aragoneses.

«Quant al català d’Aragó, –pros-segueix el comunicat– que hauria i po-dria ser una porta oberta de bat a bata la comunitat veïna per a repassar icelebrar junts la mateixa història,correm el perill de convertir-lo en palsa la roda o pedra on ensopegar i enpolleguera que ens trasbalsa».

Els membres del Consell van deci-dir no nomenar, de moment, substitutsal president i vicepresidenta dimitits

però tots ells segu-iran com a conse-llers, ja que consi-deren que «la con-tinuïtat en els nos-tres càrrecs consti-tuirà de fet una de-núncia i el testimo-ni de càrrec a favord’una causa pen-dent» recordant al’actual govern re-gional que «les lleis estan per a què escompleixin».

A la reunió amb els mitjans de co-municació i posterior sessió del Con-sell hi van assistir onze dels quinzemembres acuals.

Una situació insostenible

El comunicat, fet públic al centrecultural «Rosa Arjó» al barri de LasDelicias, on habitualment s’està re-unint el CSLA en aquesta nova le-gislatura, i la dimissió dels seus res-ponsables suposa l’explosió de les ten-sions existents entre aquest organis-me i el govern aragonès (PP-PAR)des de pràcticament el principi de lanova legislatura. Després de mesossense poder reunir-se, finalment, quanho van fer, se’ls va deixar clar per partde la consellera d’Ensenyament, Cul-tura i Esports, la gironina DolorsSerrat, que la seua situació era pro-visional i no operativa, sense partidesen el pressupost de 2012 per poder

Lectura delComunicatdel Consellde LlengüesMÀRIO SASOT

portar a terme les activitats d’asses-sorament i de llençar iniciatives quecontempla l’actual Llei de Llengües.La persona a la que se li va adjudicarla tasca de relacionar-se amb el Con-sell Superior de Llengües per part delgovern és el Director General dePatrimoni, Javier Callizo, no s’ha re-unit amb els membres del Consell desdel passat mes de gener. Des de lla-vors, el president dimissionari delCSLA, Josep Bada ha demanar re-iteradament a Callizo una reunió pera que expliqués l’esborrany de re-forma de la LLei que vol fer l’actualgovern, sense cap resultat.

Membres del CSLA mostraren aTdF el seu malestar i desencís per l’ac-tual situació, explicant que no podenencomanar treballs que contempla iprescriu la Llei com la determinacióde la toponímia i la delimitació delsterritoris bilingües, «per no estarnombrades les acadèmies de l’Ara-gonès i el Català i no hi haver pres-supost per a fer-ho».

Reunió de CHA amb les entitats socialsEl president de CHA, José Luis Soro, el responsable de re-

lacions amb Europa, Miguel Martínez Tomei i el responsablede l’àrea de Cultura d’aquest partit, Alberto Celma, han es-tant mantenint durant els últims dos mesos diferents reunionsamb associacions i entitats ciutadanes que treballen per les llen-gües pròpies d’Aragó per a explicar les seues gestions realit-zades o que pensen fer davant les diverses institucions euro-pees per a denunciar i donar a conèixer arreu la paralitzacióde la política lingüística a l’Aragó i els intents d’acabar ambla Llei de Llengües per part del govern PP-PAR. Els dirigentsde CHA, es van reunir, entre altres entitats, amb persones d’ICF,el 3 de maig, al local de l’IEBC, i el 8 de maig amb la Comis-sió de Llengües del REA a Saragossa. Després de fer un ba-

lanç de la Llei de Llengües on assenyalaren els terminis i me-sures no assolits en los dos anys que fa que es va aprovar laLlei, i informar de les reunions de Tomei i Soro a Estrasburgamb responsables de l’Alt Secretariat de les Llengües Mino-ritàries del Consell de Europa de fer un seguiment del com-pliment de la Carta Europea de Llengües Minoritàries. Aixímateix ens informaren del contingut de la queixa que pre-sentaren a l’inter-grup de minories lingüístiques del ParlamentEuropeu el 24 de maig denunciant la situació de les llengüesminoritàries a Aragó. També assenyalaren que a Europa ni tansol saben que hi ha aquí una Llei de llengües perquè al dar-rer informe enviat a la Carta Europea pel Ministeri de Cul-tura no diu res d’aquest «detall».

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12G

ALE

RIA

DE

PER

SO

NA

TG

ES

17

L’Àngel (Carlet, ribera del Xúquer,1961) acudeix puntual a la jornada quea Fraga coordina anualment Quim Gi-bert al voltant de la llengua i la psico-logia. Sabia de la catalanitat de les ter-res franjolines per haver trepitjat ter-reny al Matarranya i a la Ribagorça,però arran de la col·laboració en les jor-nades de dignificació lingüística va lle-gir Espluga, Ricart i Galan, entre altresescriptors de la terra, i va decidir fer-se subscriptor de Temps de Franja.

Mentre estudiava infermeria a Va-lència, l’Àngel va prendre conscièncialingüística i nacional en contacte ambpersones i grups culturals i polítics quetreballaven per la idea dels PaïsosCatalans des de la perspectiva social del’esquerra. Es va traure el títol de Mes-tre de Valencià, la Llicenciatura en Fi-lologia catalana i actualment cursa unmàster en assessorament lingüísticaplicat al context valencià.

Establert a Alginet (ribera del Xú-quer) fa més de deu anys, l’Àngel com-pagina la seua vida familiar amb la fei-na com a infermer i les múltiples acti-vitats en què s’implica com a estudiós

de la llengua i de la cultura del País Va-lencià. Com a filòleg, ha desenvolupattasques com a editor, com a correctori assessor lingüístic, o com a coordi-nador de cursos de llengua. Desta-quem la col·laboració amb Quim Gi-bert en diverses publicacions arran dediferents jornades per la dignificaciólingüística (algunes de les quals apa-drinades per l’IEBC). D’altra banda,Velasco s’ha endinsat en la vida i ob-res de l’advocat i escriptor valenciàGonçal Castelló, al voltant del qual vacoordinar el llibre Final de viatge.Memòries d’un gandià: amics, conegutsi saludats (2010). Actualment està im-plicat en el projecte de creació de la Bi-blioteca Gonçal Castelló i la reedicióo publicació d’obres inèdites d’aquestautor.

L’Àngel veu moltes semblancesentre les comarques franjolines i elPaís Valencià per la situació «perifè-rica» que ocupen dins l’àmbit català id’altres derivades de la manca del re-coneixement de la llengua que s’hi par-la. Denuncia que la normalització dela llengua al País Valencià està en re-

Àngel Velasco i Crespo, activista valencià // CARME MESSEGUER

Ja fa set anys que el meu entranyable amic Berenguer de Mus-sots –sempre atent al passat islàmic del país– em va fer a mansel compendi antològic de poesia àrab Llibre de La Frontera, deMusa ibn al-Tubbi, en edició a cura del poeta i crític lleidatàJaume Pont (Edicions Proa, Barcelona, 2000). Un volum –moltprobablement d’autoria apòcrifa– que recull mostres de l’obra lí-rica de 14 poetes andalusins directament i íntima vinculats a laMarca Oriental d’al-Andalus, més en concret al districte o amalàrab de la Lleida dels segles X, XI i XII.

Jaume Pont descriu detalladament, en el prefaci que encap-çala el Llibre de La Frontera, el llarg pelegrinatge que va haverde fer aquesta obra des del Caire fins que arribà a les seues mans,gràcies a l’interès i la generositat de Mohamed Omar Sumi, in-vestigador i bibliotecari a la Universitat d’al-Azhar, el qual l’ha-via localitzat en un manuscrit de començaments del segle XIIIconservat en una polsosa prestatgeria de la biblioteca d’aquestauniversitat egípcia. El recull, escrit en bella cal·ligrafia àrab, estàdatat l’any 615 de l’hègira (1218 de l’era cristiana), porta el títolde Kitab (’Llibre’) i va seguit de dos epígrafs, un en àrab que fareferència a la marca geogràfica del recull, al-Zugr (’La Fron-tera’) i un segon en llatí que diu: Ocassi terrae. Poetae magni in-genii.

De les catorze veus aplegades en aquest Kitab, ara en vull des-tacar –ja em perdonareu– només tres: la de Hisam ibn Jalid ibn

Zabrun (m. c. 1096), primogènit d’un cadí de la ciutat de Fraga iconegut (i molt celebrat com a poeta) en els cenacles de medinaLarida amb els sobrenoms d’El Calb de Rufea i El Silent; la deMuhammad al-Amir ibn Saraz (m. 1121), nascut en una almunia(’hort’, ’jardí’) que son pare, Ummad, tenia a Saidí; i, sobretot, lade Jalwa al-Abbar ‘al-Miknasiyya’ (m. 1064), filla del hisn (’for-talesa’) de Miknasa (’Mequinensa’) i que –ens diu Ibn al-Tubbi–«havia estat educada a Còrdova, on va aprendre música, cant idansa». Per tant, no ha d’estranyar que Jalwa formés part del«grup d’esclaves cantores i músiques (qiyan) de Yusuf al-Muz-zaffar ibn Hud», al-billah o senyor de la taifa de Lleida del 1046al 1079. Al-Muzzaffar preferia, entre totes les seues companyes,la Miknassiyya (’la de Mequinensa’) perquè segons ell «ningúcom Jalwa excel·lia en l’art de la música, a més de ser una artistaconsumada en el maneig de les armes i els jocs malabars ambles simitarres» (Ibn al-Tubbi). Jalwa al-Abbar va morir, el 1064,al setge i conquesta de Barbitaniya (’Barbastre’) pels francs.

Vet ací la versió catalana que publica Jaume Pont en el Llibrede La Frontera del poema intitulat Consell de la Miknassiyya:«Sigues humil i temorós: / aquest serà el millor trofeu / i l’ofrenamés dolça / que puguis regalar-me. // El cant de la victòria / solsval l’orgull de l’impotent. // Sigues humil i temorós. / I tornademà quan les cendres / del sol estiguin enterrades. / De l’escal-for revifarem / la brasa i de la brasa el foc.»

Poetes del nord extrem de l’orient d’Al-andalus // Esteve Betrià

U12

trocés per la política lingüística con-trària dels governants actuals i la tèbiaactuació en matèria lingüística de go-verns anteriors, i adverteix que el su-posat bilingüisme social dels territoriscatalanoparlants esdevé nefast en elsterritoris (País Valencià, Illes, Franja)on s’ha traspassat la línia vermella dela substitució lingüística. No hi ha vo-luntat política per capgirar aquesta si-tuació, quan la voluntat no és mani-festament discriminatòria i minorit-zadora.

ÀngelVelasco i

Crespo

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

No fa gaire, amb motiu del tancament del Projecte Jesús Mon-cada d’Animació Cultural als centres educatius de la Franja,deia que eren mals temps per a la lira, en referència al desas-tre que ha suposat la pèrdua d’aquest recurs tan ben valorati alhora, allò de la lira, em permetia fer un petit reconeixementa dos dels damnificats: Màrio Sasot i Antoni Bengoechea, elduo Recapte; avui em veig arrossegat a parlar del mal oratgeque acompanya publicacions com la nostra Temps de Franjai El Temps, la nostra «matriu» del País València que ha anun-ciat que deixarà de vendre’s als quioscos. És cert, però, que unsi altres aprofiten la meravella de la telemàtica per mantenir-ne la continuïtat. La prova és aquest número 4 de TdeF quepodrem llegir des de la xarxa.

No abundaré en la qüestió de la crisi dels mitjans de comu-nicació tradicionals: desaparició de diaris, reducció de planti-lles, annexió de mitjans o absorció directament de capçaleres...Pertot arreu se’n donen casos i s’anuncia una progressió d’a-questa sagnia en el món de la premsa escrita i publicada en pa-per. Davant d’aquest panorama, a la Franja, on estem tan ne-cessitats de regeneració cultural i de reconeixement davant elmón, no podem perdre més llençols de cap mena i la «rebai-

xa» de TdeF o els mals aires que es comencen a respirar da-vant una «crisi» per veure’s TV3 a les nostres comarques sónnotícies que anuncien més desemparament i més desert.

Dit això, em vénen al cap les paraules que va dir l’alcalde deFraga el dia de Sant Jordi, amb motiu dels fastos del Dia dela Faldeta, recollides a El Periódico de Aragón: «Es una fies-ta importante con la que reivindicamos nuestros orígenes y nosdamos a conocer, porque a veces Fraga es la gran desconocida».Doncs, amb aquests arguments jo vull abundar que, per recu-perar els orígens amb dignitat i sense desviacions i perquè ala Franja se’ns puga continuar coneixent des d’on convé queens reconeguen, és important disposar, entre altres coses, demitjans de comunicació pròxims en paper i també «per twit-ter, mar i aire», però sobretot en català, amb tot el que signi-fica.

Històricament, contra la sequera els pobles, liderats per l’es-glésia catòlica, feien rogatives; avui contra els mals auguris me-teoroculturaleconòmics, sense fer-nos trampes al solitari, hemde saber trobar la manera de superar el mal oratge, i alhoran’hem de traure profit, fent que plogue i que plogue en cata-là sense aturador.

Mal temps // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

Indignació pel tancament del canal internacional de TV3// HUGO SOROLLA

Tal com estava previst, aquest 1 demaig TV3 ha retirat dels satèl·lits elseu canal internacional. Aquestesemissions per satèl·lit, que es van ini-ciar el 1995 i abastaven Europa,Àfrica i Amèrica, permetien als ca-talans d’arreu del món continuarmantenint vincles amb el seu país, al-hora que també eren un aparadormundial de la llengua i cultura ca-talanes.

Les reaccions no s’han fet esperar.La Federació Internacional d’Enti-tats Catalanes ha demanat que elspressupostos de la Generalitat in-cloguen una partida per a restablirel senyal, mentre que als fòrums de-senes de catalans d’arreu del món esmostraven indignats.

El Ramon, des de Suïssa, ho re-latava així: «El meu distribuïdor deTV per cable, que entre els més de150 programes d’arreu del món emfeia arribar TV3, l’ha substituït perETB, d’Euskadi, que m’arriba arajunt amb TVE, Telemadrid i TV Ca-naria. Ja estic ben servit!». La Sònia,també des de Suïssa, li contestavaafectada: «A mi també em surt el ca-

nal ETB, em vaig posar a plorarquan vaig veure que m’havien tan-cat la meva TV3». I el Manel Bar-galló explicava com «ahir 1 de maig,a [...] Baden-Württemberg, els meusfills ja no van poder veure el Su-per3».

Molts usuaris han coincidit a quei-xar-se de la inestabilitat i mala qua-litat del senyal de TV3 per internet.«La qualitat de la imatge és dolen-ta, el so deixa molt a desitjar i la ma-joria de les vegades [...] s’atura iquan torna la imatge estan ambuna altra cosa, de manera que seguirel fil és impossible», deia un catalàresident a Alemanya. I, en aquestsentit, queixes de tota mena: «elstalls per saturació són continus», «avegades el so no va igual a la imat-ge», «la qualitat de la imatge és pès-sima, sobretot quan hi ha molt demoviment i colors»...

Els catalans de la diàspora, però,no han estat els únics indignats peraquest tall. També s’han pogut llegirmolts comentaris de telespectadorsvalencians, que seguien TV3 persatèl·lit després del tancament dels

repetidors. «Era l’única via per veu-re TV3 en obert al País Valencià.[Aquest canal] em permetia prémerel 3 i que em sortira TV3», deiamrfreak. I Ramboide, de Sagunt, hoveu com un greu retrocés: «M’heproposat acabar perfeccionant lameva comprensió d’altres idiomes,ja em puc anar oblidant de la mevallengua. [...] Tornem com fa 30 anys,sense presència de la nostra llenguaa la TV».

TV3 persatèl·lit,

segons abansd’apagar-se

19

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 4

/ j

un

y 20

12O

PIN

IÓ

Sariñena Editorial acaba de pu-blicar La Flèche de París. Crónicas yartículos sobre la guerra de España.1936-1939, de Maria Roig i Fernan-do Casal. L’editor Salvador Trallero,malgrat la crisi econòmica i editorial,continua amb la seva aventura edi-torial centrada en la història, la cul-tura i el coneixement. La Flèche és unllibre esplèndid amb una estèticamolt cuidada.

Maria Roig i Fernando Casal hantraduït al castellà els articles del set-manari francès La Flèche de París, en-tre juliol de 1936 i març de 1939. Hanfet una selecció del que es va publi-car en el setmanari sobre la guerrad’Espanya entre aquelles dates.

La Flèche era un periòdic políticd’opinió, lligat a un grup polític, li-derat pel diputat, per Seine et Oise,Gaston Bergéry. Al seu voltant es vanreunir polítics i intel·lectuals comJean Maze, Marguerite Jouve, Char-les Wolff,... i va acollir la col·labora-ció d’autors tan rellevants com Vic-tor Serge. El director de La Flèche fouGaston Bergéry.

Roig i Casal van conèixer aquestsetmanari a través d’un treball quevan fer per a la nova edició del llibreEl reñidero español de Franz Borke-nau (Blacklist-Planeta, Barcelona,2010). Borkenau, després d’una breuestada a Barcelona, viatja al frontd’Osca amb un cotxe amb escorta, enel que també viatgen un jove poetabritànic, John Cornford, i un perio-dista de La Flèche de París.

Després de la lectura dels articles,Roig i Casal van deduir que el pe-riodista amb el què van coincidirFranz Borkenau i John Cornfordera el periodista francès Jean Martin,ja que va publicar cròniques per en-tregues des de Fraga i Sarinyena.

El front entre Osca i Saragossa estàpresent en el setmanari. El 28 de no-vembre de 1936, La Flèche, a la pà-gina 2, publica una crònica de Fragade l’enviat especial Jean Martin, ambel títol Ochocientos kilómentros deEspaña en llamas. Martin diu: «Es fatard, decidim passar la nit a Fraga, ter-ra de figues, a la ciutat vella, amb les

cases penjades sobre terraplens alllarg de la carretera». Martin consi-dera que la ciutat està tranquil·la.Aconsegueix parlar en francès ambun fragatí que havia treballat a Lour-des. Agafa una manta i marxa a dor-mir a prop del riu amb els milicians,que tenen el seu winchester a prop deles mans.

El 12 de desembre de 1936, a la pà-gina 4 de La Flèche i amb el títol Enel campo de Alas Rojas, Martin diu:«Em desperten a la matinada al cos-tat del riu Cinca, i surto de la mantaamb els ulls tancats per les picadesdels mosquits. Dos voluntaris fraga-tins em diuen amb gestos i paraules,que ens n’anem a la zona en la que unhome aïllat havia disparat. D’un saltvan pujar a un cotxe transformat enun tanc per mitjà d’unes plaquesd’acer, els únics artefactes motoritzatsgovernamentals que vaig veure alfront d’Aragó. Instal·len dues me-tralletes. Darrere arriba un camió deguàrdies d’assalt que van buscar elfranctirador sense resultats».

Martin marxa a Sarinyena, ja quevol conèixer la vida dels milicians il’organització del front. Malgrat queel poble està ocupat per les tropes delPOUM, aquest partit tenia una ma-joria dèbil al comitè local formatper la UGT i la CNT. Per a que sur-tin les cròniques per a La Flèche ésabsolutament necessari que portin elsegell del comitè local, espècie de cen-sura per a testificar que no conteneninformació militar, i que no mentei-xen sobre la revolució.

El front d’Osca al setmanari La Flèche de Paris (1936 )// VIRGILI IBARZ

A Martin li diuen que a pocs kilò-metres està el camp d’aviació deAlas Rojas. El cotxe oficial el portaen pocs minuts. El comandant delcamp l’autoritza a circular lliure-ment. El correu acaba de portar dia-ris de Barcelona i cartells del PSUC.Es troba amb un pilot que parlafrancès. El convida a anar a tirar totsaquells papers a Saragossa, que es-taven dirigits als soldats franquistesper a que es rendeixen.

Martin relata que s’acomoda en unvell avió Breguet, en el seient de dar-rere amb els papers. S’enlairen i enun quart d’hora volen sobre Sara-gossa. El pilot i Martin llancen els pa-pers. Martin diu que distingeix unacinta que brilla i que ha de ser un riuimportant. No sap que és el riuEbre. Deu minuts més tard donen lavolta i tornen a Sarinyena. Martinconfessa que no ha pogut veuregran cosa i inclòs que no sabia si elshavien disparat. Aquesta es l’últimacrònica de Jean Martin a La Flèche,ja que es va allistar al POUM i va re-sultar ferit.

L’avióBreguet i lacoberta delllibre LaFlèche

COMUNICAT DEL CONSELL SUPERIOR DE LES LLENGÜES D’ARAGÓ

El Consell Superior de les llengües d’Aragó «concebut com un òrgan consultiud’especial importància per al desenvolupament de la política lingüística de la Co-munitat Autònoma», creat i regulat per la vigent Llei de Llengües, adscrit actual-ment al Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport i no obstant «dotatd’autonomia orgànica i funcional per tal de garantir la seva objectivitat i indepen-dència», en sessió celebrada a Saragossa el passat dia 10 de maig, un cop presen-tada i admesa pel Ple la dimissió del president i de la Vicepresidenta del mateix, fentús col·lectiu de la competència i de la responsabilitat pública assumida, tant comde l’autoritat moral que es reconeix als seus membres, després de considerar la si-tuació i les circumstàncies, la perplexitat i el desconcert que s’ha creat amb la de-mora d’una promesa incomplerta i el no compliment de la llei vigent, necessita i volfer la següent

DECLARACIÓ A L’OPINIÓ PÚBLICA ARAGONESA

L’aragonès tot just és ja una relíquia venerable per als aragonesos. La «protecciód’aquest patrimoni cultural i històric d’Aragó» està garantida per l’Estatut d’Auto-nomia, però després de trenta anys d’autogovern en què gairebé no es va fer resper ell, constatem amb amargor que una llei —ni tan sols l’anomenada «d’ús, pro-tecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó— no garanteix per si sola la su-pervivència i conservació de cap llengua. I menys encara l’ús que es faci de l’ara-gonès, el dret dels seus parlants i el respecte a les modalitats de la parla. I pel quefa al català d’Aragó o de la Franja, que hauria i podria ser porta oberta de bat a bato, millor, l’Arc de Triomf per passar i repassar, per celebrar junts la mateixa histò-ria, correm el perill de convertir-lo en pedra d’ensopegar i en polleguera que enstrasbalsa: de Fraga «enta ací» aquesta llengua és encara per a massa aragonesosuna infàmia i de Fraga «enta enllà» un motiu de reivindicació territorial. Els arago-nesos ens hem destacat en els últims temps per la defensa del nostre patrimoni ma-terial, doncs bé, la llengua és un patrimoni immaterial tan important o més que aquellque mereix millor tracte. Invertir per promoure el seu ús és invertir en democràciai en educació humana. I el que es necessita és poc més que res en diners, que nosobra, i moltíssim més en altres valors inapreciables que se suposa no haurien fal-tar. Tenim una Llei de Llengües en vigor i un Govern que no la compleix. En aques-ta situació les dimissions dels càrrecs orgànics del El Consell Superior de les llen-gües d’Aragó s’han presentat a qui correspon, és a dir, no davant el Govern, sinódavant els consellers en Ple que assumeixen unànime i col·lectivament tota la res-ponsabilitat, sense que ningú dimiteixi com a conseller, i davant el poble aragonès,la és la sobirania al capdavall. Les lleis són perquè es compleixin. Cap és perfecta,i també la Llei de Llengües pot ser millor. Però, parafrasejant l’adagi: «imperfectalex, set lex». Encara que sigui la Llei de Llengües paper mullat i el El Consell Su-perior de les llengües d’Aragó probablement una possibilitat perduda, la conti-nuïtat dels consellers en els seus càrrecs i la seva existència mateixa, serà de fet unadenúncia i el testimoni de càrrec en favor d’una causa pendent: un servei públic al-truista i sense costos econòmics. Raó de més i suficient per queixar-se i buscar em-para on n’hi hagi.