La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

40hivern2004

Fundació La RodaNotícies

Espectacularment parlantDiscos, notícies i estrenes d’espectacles per a tots elspúblics

BadiaLa ciutat dels infants

Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet

OngambqualitatProjecte per millorar la qualitat en el tercer sector

Una malaltia esgotadoraEl Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat

Ferran BelloEntrevista al director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

MosaicUna mà oberta als infants del carrer

La Pera LlimoneraAlguna cosa més que comediants

Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet25 anys fent barri

CARRERCARRER

el tema

3Una llei per defensar els drets dels menors i l’educació en el lleure

associ·accions

4ONGambqualitatUn projecte d’INTRESS per al tercer sector

5Renda bàsicaUna proposta per reduir la pobresa i l’exclusió

6•Cap a la construcció de

mitjans de comunicació social

•Joves i nit

•Posa’t la gorra

7Una malaltia esgotadoraEl Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o senseHiperactivitat

9Badia, la ciutat dels infants

l’ampli

10•Idees sostenibles

•2005, any internacional dels microcrèdits

•Com es genera la legitimitat de les ONG?

espectacularment parlant

20-25• anem a veure

• notícies

• parlem de teatre

• notes noves

• enxarxats al web

caixa de ressonància

26Zirkolika

Una nova revista per al món del circ

27Torna Mar i Cel

28Ah! teatre infantil...

a cau de roda

29-30RodamónNotícies de la Fundació La Roda

idees taller

31Taller de vitralls

editorialsumari

La revista CARRER és editada per la Fundació LaRoda d’Accions Culturals i del Lleure, creadal’any 2003 per l’associació La Roda d’EspectaclesInfantils i Juvenils als Barris i d’Accions Culturals.La Fundació agrupa prop de cent associacionsjuvenils, infantils i culturals de trenta-set pobla-cions catalanes. Des de fa vint-i-set anys La Rodaprograma espectacles i tallers de tots els gèneresper als infants i els joves a través de les associa-cions dels barris. Els objectius són oferir un lleurede qualitat, educatiu i formatiu als infants i elsjoves, afavorir l’ús de la llengua catalana en ellleure, difondre el coneixement de la cultura po-pular i les tradicions del país i donar suport alteixit associatiu dels barris. La Roda va rebre l’any2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, redacció i correcció: Lluïsa ArmengolConsell de redacció: Carme Beltrán, Lluïsa Celades, Anna Corbella,Salvador Figuerola, Joan López i Concepció PallàsCol·laboració: Salvador Avià, Carles Barba, Montse Fran, Fundació Pere Tarrés, Fundació Xarxa, Víctor López, Enric Magoo,Daniel Raventós, Estefania Redondo, Noè Rivas, Anna Roca, Maria Salicrú-Maltas, Maria Sureda, Josep Torres, Gemma UbasartDisseny portada: Umberto Valeri i Marta SerraMaquetació: Eloisa TrujilloImatge portada: VESC (Vértex Empresarial de Serveis Culturals, SL)Preimpressió i impressió: GammaEdita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del LleureC. Sant Eusebi, 53, pral. 2a. 08006 Barcelona Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.org • www.laroda.voluntariat.orgDipòsit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

11MosaicUna mà oberta als infants del carrer

l’entrevista

12-13Volem atendre totes les manifestacions de cultura popularEntrevista a Ferran Bello,director del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya

vida al barri

14-15Club d’Esplai de Pubilla Cases-Can Vidalet25 anys fent barri

16• amb nom propi

• tradi·accions

17• notícies

• paraules, paraules, paraules

l’entrevista espectacular

18-19Entrevista a La Pera Llimonera

El món associatiu gaudeix a Catalunyade força vitalitat. S’acaba l’any 2004i entrem en el 2005. Han passat 26anys des de la instauració de la de-mocràcia a Espanya i de la restauracióde les institucions catalanes. Enaquest quart de segle, com en altresàmbits de la societat, s’ha viscut unaimportant evolució en el camp ques’anomena el tercer sector. Una evo-lució que cada vegada ens aboca acol·laborar més els uns amb els altresper cercar els millors resultats i donarmillor servei a la societat. Per aixòtots els esforços adreçats a ajudar lesentitats no lucratives perquè esdevin-guin més i més eficients, sense re-nunciar en cap cas a les seves finali-tats socials, són benvingudes. CARRER

presenta una iniciativa en aquest sen-tit duta a terme per una entitat cata-lana, INTRESS, i que esperem que es-devingui una bona plataforma perfomentar la qualitat, la transparènciai la coherència en la gestió de les or-ganitzacions no governamentals i nolucratives. Un altre exemple d’aques-ta evolució important de què parlà-vem és la voluntat de regular les acti-vitats de lleure que s’ha manifestatamb una proposta de llei presentadaal Parlament per la Fundació Catalanade l’Esplai i la FaPac. Aquestes duesiniciatives que sorgeixen de la matei-xa societat civil depenen ara de la vo-luntat política perquè es facin reali-tat. Un bon desig per aquest any quecomença és que ben aviat veiem re-sultats en aquests dos casos, com entotes les altres iniciatives que sorgei-xen de la societat civil i que han deservir per millorar la nostra qualitatde vida en tots els aspectes.

CARRER us desitja el millor any 2005que podeu imaginar.

EL TEMAelel

La importància i l’amplitud crei-xent de les activitats educativesamb infants i adolescents mésenllà de l’horari lectiu i la insufi-cient i contradictòria regulacióde què disposen és el que va durla Federació d’Associacions deMares i Pares d’Alumnes de Ca-talunya (FaPaC) i la FundacióCatalana de l’Esplai a formularuna proposta de llei l’abril del2003. Una proposta de llei quevol garantir la seguretat delsmenors, la qualitat de les acti-vitats en el temps no lectiu i elreconeixement i el foment deles entitats no lucratives d’edu-cació en el lleure de llarga tradi-ció al nostre país.

Com passa molt sovint, la rea-litat va per davant de la llei, i esfa necessari, en una societat de-mocràtica, un reconeixement dedrets i obligacions en aquest àm-bit. Els precedents d’aquesta ini-ciativa se situen tres anys enre-

re, quan totes dues entitats vaniniciar un treball conjunt ambl’objectiu de promoure la quali-tat, l’equitat i la corresponsabi-litat en les activitats educativesmés enllà de l’horari lectiu. Estractava, en definitiva, de millo-rar i generalitzar al màximaquest tipus d’activitats.

L’interès compartit en l’educa-ció d’infants i adolescents i l’ex-periència acumulada d’ambduesentitats és el que ens va animara treballar plegats. Un primerresultat d’aquesta tasca va serl’elaboració i publicació del lli-bre Eduquem més enllà de l’ho-

rari lectiu, presentat el desem-bre del 2002 a la societat cata-lana. Aquesta publicació recolliales reflexions i les propostesen aquest àmbit, a partir tambéd’una experiència pilot duta aterme en 14 escoles públiques.

Una llei per defensar els drets dels menorsi l’educació en el lleure

Una de les propostes d’aquesttreball feia referència a la ne-cessitat de disposar d’un marcregulador per a aquest tipusd’activitats. En aquest sentit,ambdues entitats van encarre-gar un informe a la catedràticade Dret Administratiu, la Dra.Elisenda Malaret, que es vapresentar a la societat catalanal’abril del 2003 i es va fer arri-bar als diversos grups parla-mentaris.

L’informe plantejava la con-veniència d’elaborar una llei,feta des de la perspectiva delmenor, que garantís la seva se-guretat, la qualitat en les acti-vitats i la informació als paresi mares, i que potenciés lesentitats no lucratives d’educa-ció en el lleure de Catalunyacom a principal garantia d’a-quests objectius. Es tractavatambé que la llei simplifiqués lanormativa actual.

Per tal d’avançar en aquestaperspectiva, en els darrers me-sos, i a través d’un nou encàrreca la Dra. Elisenda Malaret, s’haelaborat una proposta d’articu-lat d’avantprojecte de llei.Aquesta proposta ha estat pre-sentada per la Fundació Catala-na de l’Esplai el mes de maig atots els grups parlamentaris,amb la petició expressa que escreï en el Parlament una comis-sió i que es treballi sobre la basedel consens.

La responsabilitat és ara delspartits polítics i del Parlament. Ésimportant prendre la iniciativa iés convenient no legislar d’unamanera reactiva quan succeeixendesgràcies. N

Carles Barba és vicepresident de la Fundació Catalana de l’Esplai

CARRER40

3

Educació en el lleure

Carles Barba

els drets dels menorsi l’educació en el lleureEl dret a la seguretat dels menors, laqualitat i l’equitat en les activitats i elfoment de les entitats de lleure, aquestessón les garanties que volen obtenir laFaPaC i la Fundació Catalana de l’Esplai

amb la proposta d’articulat d’avant-projecte de llei que han presentat alParlament de Catalunya el passat mes demaig. Es tracta també de simplificar lanormativa actual.

Una llei per defensar

La llei ha estat presentada

a tots els grups parlamentaris.

La responsabilitat és ara dels partits

polítics i del Parlament

QualitatEstablir una norma i un certificat de qualitatper al tercer sector que siguin reconegutsdes de tots els àmbits és l’objectiu quepersegueix l’Institut de Treball Social i ServeisSocials (INTRESS) amb el projecte “ONGamb-qualitat”, una iniciativa que va rebre l’anypassat el premi INSERSO Infanta Cristina en lamodalitat “Qualitat en els serveis socials”.

Una norma per a les entitatsno governamentals i no lucratives

INTRESS hi treballa des de l’any 2000 i ho faamb la col·laboració de Creu Roja, laConfederación Española de Organizaciones enfavor de las Personas con DiscapacidadIntelectual (FEAPS), la Fundación SecretariadoGeneral Gitano, la Federación de MujeresProgresistas, la Fundación Márgenes y Vínculosi la Fundación Pioneros. L’objectiu ésintroduir la cultura de la qualitat en el tercersector, un sector emergent que va adquirintmés pes dins la societat i on cada dia es famés necessari garantir la qualitat delsserveis que ofereix. Després de tres anys detreball conjunt, l’any 2003 INTRESS va publicarel document “Eines de gestió per a laqualitat”, amb una proposta, “La norma dequalitat”, i una guia perquè les entitats inte-ressades la puguin aplicar.

La Norma és un document que proposa ales ONG i les ONL un conjunt de pautes útilsper garantir la millora contínua de la gestióde les entitats i la qualitat dels seus serveis.El treball d’INTRESS s’ha inspirat en el mónempresarial, on les normes i els certificats mésimportants són l’ISO (d’àmbit internacional) il’EFQM (d’àmbit europeu), però s’ha adaptat ala idiosincràsia de les entitats i a les espe-cificitats del tercer sector. Les finalitats so-cials i no lucratives són les característiquesque diferencien el món associatiu del sectorempresarial i són els fonaments sobre els qualss’assenta la Norma d’INTRESS.

Un organisme certificador

Ja hi ha diverses iniciatives adreçades aestablir quins són els requisits de qualitat quehaurien de tenir les entitats: Solucionesong,Fundación Lealdad, el projecte SPHERE... Peròel que busca INTRESS és constituir unaplataforma que cohesioni les diversesiniciatives per consensuar una normareconeguda per tot el sector i recolzada perles administracions que faci possible l’es-tabliment d’un certificat de qualitat.

“Has de fer les coses ben fetes, però a méshas de demostrar que les fas ben fetes”,afirma Jaume Garau, president d’INTRESS iresponsable d’ONGambqualitat. En aquestsentit INTRESS preconitza la creació d’unorganisme certificador en què totes les partsinvolucrades estiguin representades. “L’idealés que hi hagués una certificació per a totesles ONG espanyoles. Però si l’Administració noens ajuda, és molt difícil que es pugui fer”,ressalta el responsable del projecte, quetambé demana que la qualitat formi part delsrequisits que l’Administració exigeix per

concedir el seu suport a les iniciatives deltercer sector.

Els costos

¿Tot això pot significar un augment de laburocràcia i dels costos per a les entitats? Perals impulsors del projecte, els possiblesdesavantatges d’aquest augment no superarienni de bon tros els que provoquen la mala gestió i lamanca de qualitat. D’altra banda, es mostrenconvençuts que si l’Administració vol apostarper la qualitat en el tercer sector, haurà d’a-portar més recursos per a la seva implantació.

El tercer sector ha fet la seva aportació perintroduir la cultura de la qualitat en el campde l’associacionisme amb una propostaespecialment adaptada a les entitats senseafany de lucre. Ara li toca el torn al’Administració, que ha de fer possible ambmesures i recursos adequats que la qualitatsigui una prioritat i una realitat en el camp del’associacionisme. N

Lluïsa Armengol

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·

Associacionisme

4 C A R R E R 40

accionsaccions accionsaccions

L’Institut de Treball Social i Serveis Socials du a termeel projecte ‘ONGambqualitat’ per crear un certificat dequalitat adaptat al tercer sector

la normala normaUn any després de la seva publicació, La Norma ONGambqualitat s’està implantant enmés de quinze serveis i activitats de set ONG d’Espanya i ja ha estat revisada. La quali-tat dels serveis i de les activitats, l’eficàcia en la gestió, la transparència, la seguretat, lasalut laboral, el respecte al medi ambient i la millora contínua són alguns dels aspectesmés destacats d’aquesta proposta específica per a les ONG i ONL. Un CD multimèdiaeditat per INTRESS i que es distribueix gratuïtament està a la disposició de les enti-tats que la vulguin aplicar.Aquest CD inclou la Norma ONGambqualitat, la Guia per laImplantació, i l’ONG virtual Centro de Protección a la Infancia. La Norma es potdescarregar des de www.ongconcalidad.org/normacat.pdf.

El web www.ongconcalidad.org ofereix tota la informació sobre aquesta proposta i elmón de la gestió de la qualitat.

qualitat

La proposta coneguda com a Renda Bàsica (RB)es pot definir de la manera següent: es tractad’un ingrés pagat per l’Estat a cada membrede ple dret de la societat o resident, fins i totsi no vol treballar de manera remunerada,sense prendre en consideració si és ric opobre; dit d’una altra manera, amb inde-pendència d’altres possibles fonts de renda, isense que importi amb qui convisqui. Per fer mésclars alguns aspectes d’aquesta definició, ensimaginem una petita conversa entre algú quetroba força pegues a la RB i un altre que, encanvi, la defensa.

—¿Això vol dir que la rebrien tant els homescom les dones? —Sí.—Però, ¿la rebrien tant els rics com els po-bres? —Efectivament, la rebria tant el ric com el po-bre.—Però això sembla una mica incoherent. Als rics no els cal una RB!—En tota proposta seriosa de finançament de laRB (normalment, combinada amb una reforma del’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques),els rics sempre paguen molt més que el que re-ben com a RB. A més, si la RB és un dret de ciu-tadania com alguns pensem, com el dret al su-fragi universal, l’ha de rebre tothom només pelfet de ser ciutadà o residir en un territori.—Com?, ¿que els rics paguen més que el quereben com a RB?—En un estudi de finançament que aviat espresentarà a la Fundació Jaume Bofill i referitnomés a Catalunya, es diu que el 30% de lapoblació amb renda més baixa sortiria gua-nyant respecte a la situació actual, i el 10%més ric en sortiria perdent.—Quina quantitat de RB està prevista enaquest estudi?—5.400 euros l’any per a les persones adultes ila meitat, 2.700, per als menors. —Veig un altre problema: la gent no voldriatreballar si rebés una RB...

—De treballs, n’hi ha de tres tipus: amb remu-neració monetària, domèstic i voluntari. Peròsi al que vostè es refereix és que la gent novoldria participar al mercat laboral (és a dir,fer el primer dels tres tipus de treball que heesmentat), precisament alguns estudis ques’acaben de presentar a Barcelona en uncongrés internacional de la Basic Income EarthNetwork (BIEN) sobre la RB mostren que la si-tuació seria ben bé la contrària. —Però veig encara un altre problema: aquesta és una mesura pensada només per als països rics.—No exactament. Li dono la raó en un punt: elsestudis més sofisticats que s’han fet al llargdels darrers anys es refereixen als països ricsperquè és on hi ha un sistema fiscal més desen-volupat. Però la RB està pensada també per alspaïsos pobres. Al llarg dels darrers dos o tresanys, hi ha hagut un interès creixent per la RBen països que no formen part del selecte clubdels rics: el Timor Oriental, Brasil, Argentina...—Però segueixo donant voltes al següent: ¿noés millor donar només als qui ho necessiten,als més pobres?

—Ho sembla, oi? Però em permeto recordar-lique tots els programes per a pobres costenmolts diners, que es queden en l’administra-ció dels programes. A més, molts treballadorssocials i estudiosos d’aquestes mesures hanposat en evidència el terrible estigma (defracàs social) que suposa el fet de rebre subsi-dis per a pobres. Una RB, i això vull subrat-llar-ho, no solament és una proposta contra lapobresa, sinó una proposta per augmentar lallibertat real de bona part de la població queno és estrictament pobre. Molts joves, per posar un exemple, en cas detenir una RB, no treballarien en les condicionsen què es veuen obligats a fer-ho avui dia. Amés, la RB faria moltes persones menys vulne-rables que ara.

Amb la vulnerabilitat ve la dependència, ambla dependència la falta de llibertat, i amb lafalta de llibertat, la condició servil i la mancad’autorespecte. N

Daniel Raventós és director

de Xarxa Renda Bàsica

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsAcció social

renda

XARXA RENDA BÀSICA - www.nodo50.org/redrentabasica.org

“Arribarà un dia en què els catalans ho tindrem totpagat”, va dir cap als anys vint del segle passat elfilòsof Francesc Pujols, de qui últimament s’estàrecuperant el llegat... És evident que aquestaafirmació no és la font d’inspiració de l’entitat Xarxa

Renda Bàsica, però el que sí és cert és que cada dia esparla més d’aquest moviment que defensa elpagament d’una renda universal com una mesuraraonable, eficaç i factible, que tindria, entre altresefectes, el de reduir la injustícia i la pobresa.

bàsica

CARRER40

5

La Xarxa Renda Bàsica és una asso-ciació fundada a principis de l'any 2001.És una secció oficial de la Basic IncomeEarth Network (BIEN), una xarxainternacional creada l’any 1986 i que esdedica a fomentar l’estudi i el coneixement social de la Renda Bàsica. La BIEN té actualment, desdel darrer X Congrés celebrat a Barcelona el 19 i 20 de setembre de 2004, 10 seccions oficials:Holanda,Anglaterra, Irlanda, Suïssa,Argentina, Brasil, els Estats Units,Alemanya, Àustria i la nostra.

L’associació catalana fa almenys un simposi i una assemblea anual. També publica, des de l'any2002, un butlletí electrònic d'una periodicitat quasi mensual (ja se n’han publicat 16 números).Ala web www.nodo50.org/redrentabasica s’hi pot trobar tot tipus d’informació sobre l’associació(estatuts, tots els butlletins editats, els membres de la junta directiva, la manera de posar-se encontacte) i sobre la Renda Bàsica (dotzenes de documents filosòfics, econòmics i polítics sobrediversos aspectes de la proposta, a més d'una seleccionada bibliografia).

renda bàsicala xarxa

Daniel Raventós

L’ACS, per uns mitjans de comunicació més socials

Una de les característiques que defineixenCatalunya és la vitalitat i la complexitat del seuteixit social. Els esplais, les associacions deveïns i culturals, els grups de solidaritat o elsgrups polítics en són tan sols un exemple. Lacapacitat d’autoorganització de la societat esveu reforçada en l’actualitat pels canvis socialsque vivim: per una banda, el desenvolupamentde les noves tecnologies, i per l’altra, les novesformes d’organització social i productiva.

Les qüestions comunicatives són cada vega-da més centrals en les nostres societats. Peraquest motiu és important que la societat civiles doti dels seus propis instruments comuni-catius i que traslladi la seva capacitat d’au-toorganitzacio en el camp mediàtic. D’aquestamanera, podrem anar més enllà dels mitjansde comunicació institucionals o privats. Calque deixem de concebre el ciutadà com unsimple receptor de notícies manufacturades ihem de fer possible que sigui alhora el recep-tor i el productor de la informació. En definiti-va, cal que exigim el dret a informar i serinformats i negar qualsevol concepció de lacomunicació com a sinònim de mercaderia.

L’Assemblea per la Comunicació Social (ACS)va néixer amb aquest esperit, com a espai de

confluència dels moviments socials al voltantde temàtiques comunicatives. En aquestsmoments en formen part més de 130 col·lec-tius, entitats i xarxes del teixit social català.

Okupem les Ones!

El treball de l’ACS se centra actualment aconstruir uns mitjans audiovisuals propis ges-tionats de manera assembleària pels col·lec-tius que formen l’ACS. La campanya “Okupemles Ones!”, que es du a terme des del 2003,demana la concessió per part de l’Adminis-tració d’una freqüència de televisió i d’una deràdio amb contingut social, que faci arribar unmissatge alternatiu a les ones, un missatge quemostri les altres cares de la realitat social delpaís, unes cares que els mitjans de comuni-cació tradicionals no ensenyen. Paral·lela-ment, l’ACS lluita perquè els mitjans de comu-nicació “públics no institucionals” o comuni-taris estiguin reconeguts en la legislació delnostre país. Això es fa en un moment en què esdiscuteix al Parlament de Catalunya la futuraLlei de l’audiovisual, que ha de regular elpanorama mediàtic durant els propers trentaanys. N

Gemma Ubasart,membre de l’ACS

6 C A R R E R 40

Solidaritat

Cap a la construcció de mitjans de comunicació social

Okupem les ones! - www.okupemlesones.org

L’Assemblea per la Comunicació Social impulsa una televisió i una ràdio amb continguts socialsamb la campanya “Okupem les Ones!”

El 18 de desembre passat va tenir lloc laquarta edició de “Posa’t la gorra”, unacampanya organitzada per l’entitat Nensamb Càncer (AFANOC). La festa, que es vafer al zoo de Barcelona, ha presentat unany més un ampli programa d’activitats,amb actuacions i tallers de tota mena i

amb la participació de nombroses entitats iinstitucions. Durant la festa es van posar ala venda 15.000 gorres.Aquestes gorres sóncom les que utilitzen els nens malalts decàncer que es tracten amb quimioteràpia,un dels efectes secundaris de la qual és lapèrdua de cabell.AFANOC vol sensibilitzar

d’aquesta manera la societat sobre la ne-cessitat de multiplicar els esforços perlluitar contra aquesta malaltia i garantir alsafectats tot el suport mèdic i psicològicque necessiten per tirar endavant una vidanormalitzada.www.afanoc.org

quarta edició de “posa’t la gorra”

Què vols que t’ofereixi Barcelona a lanit? Creus que falta alguna cosa? Quèés el que més t’agrada i què can-viaries? Són algunes de les preguntes quees plantegen a “Joves i Nit”, un projecteimpulsat per la Fundació Jaume Bofill, elCasal d’Associacions de Barcelona, la Fede-ració d’Associacions de Veïns de Barcelonai la Regidoria de Joventut de l’Ajuntamentde Barcelona. “Joves i Nit”, que ha rebut elsuport de la Comissió Europea, pretén es-tablir plataformes de debat i de partici-pació obertes a tots els joves de la ciutat iadreçades a consensuar un Pacte per laNit. Amb aquest propòsit es va enviar elmes de juny passat una enquesta a 22.000joves barcelonins de 15 a 29 anys per re-collir el seu testimoni i la seva opinió. Du-rant la tardor s’han fet tallers de debatsamb joves d’associacions formals i infor-mals i finalment al gener del 2005 es for-maran deu jurats, un per a cada districtede Barcelona, amb un total de 300 jovesescollits aleatòriament a través del padró,que hauran d’emetre un dictamen sobreels usos de la nit a Barcelona. Durant totaquest procés qualsevol jove podrà fer laseva aportació a través de la web del pro-jecte. Finalment, al maig del 2005 es faràpúblic un informe que recollirà els resul-tats obtinguts en aquest procés de partici-pació juvenil.

www.jovesinit.org

jovesnitun projecte ambiciós

per un futur pacteper la nit

i

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

La finalitat de la Fundació ADANA és millorarla qualitat de vida de les persones afectadespel TDAH. Creada el 1997 amb l’objectiu deformar, informar i ajudar totes les personesinteressades en aquest trastorn, ADANA preténdesenvolupar tots els mitjans possibles per re-duir els efectes negatius que el TDAH provocaen nens, adolescents i adults i permetre queaquests s’integrin feliçment en la seva vidadiària.

És important sensibilitzar els professionalsde la salut i de l’educació, els pares, els pro-fessors, els esplais, les escoles i la societat engeneral sobre l’existència d’aquest trastorn. Is’ha de fer mitjançant una informació acuradai l’ensenyament d’estratègies educatives efi-caces per promoure l’adaptació escolar, fami-liar, social i laboral d’aquestes persones.

Un trastorn crònicEl TDAH és un trastorn d’origen neurobiològicque presenta tres símptomes claus: la hipe-ractivitat, la impulsivitat i el dèficit d’aten-ció. Afecta entre un 3 i un 7% de la poblacióinfantil i juvenil, xifres que situen aquestamalaltia com el trastorn mental més freqüentdurant aquestes etapes. Dues terceres partsd’aquestes persones continuen presentant di-ficultats en el control de l’atenció, de la im-pulsivitat i de la hiperactivitat en l’edat adul-ta. Es considera, doncs, que el TDAH és untrastorn crònic. Les persones que el pateixen

solen presentar una baixa autoestima, pocamotivació, dificultats en les relacions socials,problemes de conducta i un baix rendimentacadèmic o laboral.

DiagnòsticEl diagnòstic l’ha de fer un professional conei-xedor del tema. Una avaluació a escala mèdi-ca, psicològica i pedagògica ha de determinarclarament quina és la condició del nen des delpunt de vista físic, emocional i d’aprenentat-ge. D’aquesta manera s’assegura que no siguinunes altres les causes del seu comportament odel seu baix rendiment acadèmic.

Cal tenir en compte que no tots els profes-sionals tenen experiència en el diagnòstic i eltractament del TDAH. Cal que ens assegurem

per tant que coneguin el procediment habitualen el reconeixement del TDAH, que sol incloureexàmens mèdics, entrevistes amb els pares, elsmestres i el mateix afectat, la revisió dels in-formes escolars i l’ús de qüestionaris o de testspsicològics. Així mateix, és el professional quiha d’elaborar el pla d’actuació i el tractament.

Tractament El tractament redueix l’aparició d’altres tras-torns més greus i es dissenya tenint en compteles dificultats de la persona i de com l’afectael TDAH en la vida diària. Sol incloure:

• Maneig conductual, per fomentar les con-ductes positives

• Tècniques cognitives, per aconseguir unpensament planificat

• Formació adreçada als pares i els mes-tres, perquè aprenguin a reconduir eltrastorn a casa i a l’escola

• Prescripció farmacològica, per millorar lasimptomatologia inatenta, hiperactiva iimpulsiva

• Reforç psicopedagògic, per ensenyar es-tratègies d’aprenentatge adequades a lesseves dificultats. N

Una malaltia esgotadora

L a persona afectada pel TDAH té dificultats perestablir un ordre en les seves tasques i respon-sabilitats quotidianes. Li costa “posar-se en mar-

xa” a l’hora de vestir-se, fer els deures..., perquè es dis-treu fàcilment amb estímuls irrellevants. Presentaproblemes per mantenir l’atenció i tendeix a deixar unaactivitat per una altra al cap de poca estona d’haver-la co-mençat. Perd o oblida coses necessàries (agenda, abric,bufanda, cartera, joguines...). Sembla que no escolta quan

se li parla, té dificultats per seguir la conversa adequadament, les normesd’un joc o d’una activitat proposada, o per obeir, perquè no està atent quanse li dóna un ordre. Sovint oblida les seves obligacions quotidianes (raspa-llar-se les dents, desar la roba...). Pot tenir problemes a l’hora de seleccionarel que és més important, comet errors per descuit en les tasques escolarso altres activitats.També té dificultats per atendre dos estímuls alternatius osimultanis (per exemple, escoltar el professor i prendre notes al mateixtemps).Amb freqüència evita les tasques que requereixen un esforç mentalsostingut o un grau d’organització elevat o es resisteix a fer-les.

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsAcció social i educativa

“No para quiet, no s’hi fixa, no m’escolta. No puc més...” Aquesta frase ésfreqüent en pares que tenen fills que pateixen el Trastorn per Dèficit d’Atencióamb o sense Hiperactivitat, el TDAH, una afecció mental poc coneguda queafecta entre un 3 i un 7% d’infants i joves i posa sovint a prova la paciència depares i educadors. La Fundació ADANA els ajuda a tots a afrontar la malaltia dela manera més adequada. Segons ADANA, és imprescindible tenir un bondiagnòstic i estar molt ben informats.

CARRER40

7

El TDAH és un trastorn

que presenta tres

símptomes claus:

la hiperactivitat,

la impulsivitat

i el dèficit d’atencióC. Muntaner, 250, pral. 1a.Barcelona 08021Tel.: 241 19 79www.f-adana.org

ssiimm

ppttoomm

aattoo

lloogg

iiaa

Una malaltia esgotadora

Per què la creació d’un Consell dels Infants?Els nens i les nenes no voten i els adults enshem acostumat a creure que representem elsseus interessos. El més habitual, però, és que,malgrat que els infants són una part importantde la població, les ciutats els obliden. I Badia

del Vallès, per desgràcia, no n’és pas una ex-cepció. La nostra ciutat s’ha anat construintper cobrir els serveis necessaris que hi han fetfalta durant molt de temps, i ara hi ha el rep-te de garantir un disseny que asseguri els re-cursos econòmics adients per a la pervivènciade Badia com a ciutat. Però en aquest procéssempre ens hem oblidat dels infants, un seg-ment de la població feble perquè no disposade protagonisme actiu en l’activitat producti-va i té bàsicament el rol del consum en la ro-da de l’economia i en altres sectors.

Se’ns diu a més que els infants no tenenprou intel·ligència per conèixer el seu entorn,ni estudis per imaginar solucions als seus pro-blemes; que no tenen capacitat organitzativaper qüestionar el seu hàbitat, ni la majoriad’edat per opinar i influir políticament en lesdecisions que “fan” una ciutat. I no obstantaixò, són ciutadans i ciutadanes de ple dret.Tenen fins i tot una Carta Universal de Dretsque els protegeix i els assegura la identitat iels mínims serveis de benestar, educació iatenció sanitària.

La realitat urbanística de Badia del Vallès noés ni de bon tros tan agressiva amb les criaturescom en altres ciutats, però tot i així, l’infant estroba en un hàbitat d’adults, amb ritmes d’a-dults i amb respostes a necessitats d’adults.

Creiem que cal començar a repensar la ciu-tat i que per fer-ho necessitem que els infantstinguin el protagonisme que es mereixen.Construir una ciutat també per als nens i lesnenes exigeix atendre d’una manera interdis-ciplinària i transversal les veritables necessi-tats que l’infant experimenta en la seva rela-ció diària amb l’entorn urbà.

Aquesta transversalitat de polítiques a favorde la infància fa pràcticament impossible unllistat nominal d’actuacions. No tot és mate-rialitzable en obra urbana, ni tampoc en ser-veis urbans. La delicadesa amb què cal trac-

tar, per exemple, l’espai lliure considerant-hila presència de l’infant, implica el disseny di-ferenciat i intencionat de les formes que es-tan presents en aquest espai, de l’ús dels ma-terials que el conformen, etc., i la relaciód’aquest espai amb la seguretat, l’aprenen-tatge i la descoberta, el joc, la capacitat so-cialitzadora de l’ús mateix de l’espai...

Volem construir una ciutat en què els in-fants tinguin el protagonisme que es mereixeni que prioritzi els aspectes essencials de lainfància, la salut i l’educació, però també elsaspectes socials de la infància: la mobilitat, lasocialització, el joc i la participació cívica.

A Badia del Vallès cal començar a donar valori importància a la veu dels infants i concretard’una manera visible la seva consideració deciutadans amb plena capacitat d’opinió i ex-pressió. Cal crear un mecanisme vàlid i establede participació dels infants i de comunicacióamb els càrrecs electes de la ciutat, fer possi-ble una reflexió dels infants sobre Badia delVallès, facilitar-los els mecanismes perquè lesseves propostes i les seves idees puguin incor-porar-se als plans d’actuació de la ciutat, pro-moure a totes les escoles l’aprenentatge delsmecanismes de representació i participació de-mocràtica, que seran essencials en la formaciódels alumnes com a ciutadans i ciutadanes.

Cal donar veu als nens i les nenes. A partird’aquí, veurem com es converteix en prioritarirestar espais al vehicle privat perquè el gua-nyin els vianants i les bicicletes, com adoptemmesures que permetin als nens i nenes anar apeu a l’escola, com humanitzem la nostra ciu-tat. Fent-ho, avançarem cap a una autènticasostenibilitat ja que, com afirma el pedagogFrancesco Tonucci, el millor indicador mediam-biental d’una ciutat són els infants. N

Salvador Avià és tècnic d'infància a l’Ajuntament de Badia del Vallès

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS

CARRER40

9

Acció social i educativa

accionsaccions accionsaccions accionsaccions

Francesco Tonucci és un reconegutpsicopedagog de l’Institut dePsicologia del Consell Nacionald’Investigació de Roma. L’any 1997 vapublicar La Città di bambini, obra enquè l’autor proposa repensar la soci-etat tenint en compte les necessitats,les demandes i les propostes delsinfants, canalitzades principalment através del Consell dels Infants.

L’ideari de Tonucci s’ha aplicat en unes quantesciutats, a més de Fanno, el poble natal de l’autor:Modena, Pistoia, Roma, Buenos Aires, Rosario,Pamplona.... A Catalunya la Diputació deBarcelona coordina des del 1997 la posada enmarxa d’aquest projecte a Granollers, Súria,Navarcles, Sant Feliu de Llobregat, Rubí,Viladecans, el Prat i Cardedeu, i poblacions comReus o Badia l’han incorporat en les seves polí-tiques municipals.

Badia, la ciutatdels infantsL’Ajuntament de Badia del Vallès va crear al juny de 2003 una regidoria d’infàn-cia, una de les primeres accions de la qual va ser iniciar el disseny i la creaciód’un programa interdepartamental de la infància anomenat “La ciutat dels in-fants”, que té en compte els infants com a ciutadans amb plena capacitat d’opi-nió i d’expressió. Un any després, s’ha format el Consell dels Infants, formatper 11 nens i nenes de Ciutat Badia que treballaran per definir les necessitats iles demandes dels infants de la població.

Nosaltres, nens i nenes de Badia, estemmolt orgullosos i il·lusionats en l’espe-rançador projecte que avui festegem.Aquesta inauguració és un pas moltimportant en el camí que hem d’em-prendre rumb a la futura Ciutat deIsInfants. Moltes vegades oblidem que lesciutats són de tothom i que els infantstambé tenim una veu que ha de serescoltada per intentar ajudar i aprendreen la construcció de la vida al voltant delnostre municipi.

Queremos que los niños y niñas de Badiapuedan cumplir sus sueños. Seremosunos representantes que escucharemoslas propuestas de nuestros amigos y ami-gas. Nos hemos comprometido a darnuestra visión del mundo, pero los ma-yores teneis que comprometeros atomarnos en serio y a ayudarnos ennuestras tareas.

No oblidarem mai aquest dia. Nosaltressabem que Badia del Vallès necessita idemana la participació deIs infants en eldesenvolupament diari del nostre poble.

Els onze nens i nenes que formem partd’aquest Consell hem agafat un compro-mís molt important: aconseguir que totsels nens i nenes de Badia siguin moltfeliços tot jugant a Badia.

discurs inaugural del Consell deIs Infantsde Badia

Salvador Avià

El concurs es divideix en dues convocatòries, una oberta a la comunitatuniversitària de la xarxa d’universitats de l’Institut Joan Lluís Vives, il’altra, oberta a totes les persones que pertanyen al sistema educatiu ia les entitats de lleure.

El concurs premia les idees que són més innovadores i que es podenaplicar en els centres universitaris, escolars i de lleure. Es tracta de pro-moure la sostenibilitat mediambiental amb propostes que aportin solu-cions a problemes existents, de fomentar la sensibilització i la conscien-ciació de la comunitat educativa i d’impulsar el treball en xarxa i lacol·laboració entre col·lectius diversos.

La temàtica proposada aquest any cerca idees per millorar des el puntde vista ambiental els llocs de treball, les aules i els locals on es desen-volupen les activitats d’educació en el lleure.

El termini per presentar els treballs és el 30 de març del 2005. Elsguanyadors en les dues convocatòries rebran 2.400 € i els segons classifi-cats, 1.200 €.

www.univers.upc.es/concursos - www.upc.es/mediambient

AMPLIl’l’

10 C A R R E R 40

Educació mediambiental

Idees sostenibles

Observatori del Tercer Sector

En els darrers anys, el context de les orga-nitzacions no governamentals (ONG) ha can-viat substancialment. Les ONG han adoptatmés funcions polítiques i han crescut ràpida-ment en nombre, activitats, recursos i massasocial. Les tasques que desenvolupen s’han vistmodificades, i apareixen nous reptes perafrontar en la seva gestió, com és el cas de lalegitimitat de les organitzacions.

Els primers resultats preliminars de l’enquestarevelen que malgrat que el tema de la legitimi-tat encara està escassament explorat, es con-figura com un aspecte clau per a les entitats. Lamajoria de les entitats creuen que la legitimitatés important per tenir un suport social mésimportant i per poder incidir en la societat. Defet, és precisament la massa social (usuaris,

socis i ciutadans) la que influeix més a l’horad’atorgar legitimitat a les entitats.

Per altra banda, moltes ONG reconeixen quela base de la seva legitimitat resideix, sobretot,en la pròpia missió i en els objectius.

Aquestes dades s’han obtingut gràcies a lacol·laboració de més de 140 entitats en l’estu-di “Reflexions sobre el tercer sector”.Totes lesentitats que vulguin participar poden respon-dre l’enquesta a www.tercer-sector.org.L’estudi engloba també el tema de la tasca d’in-cidència política.

Si voleu conèixer més detalls sobre l’estudi,podeu consultar la pàgina web o bé escriure aobservatori@tercer-sector.org.

Estudi “Reflexions sobreel tercer sector”

Com es genera la legitimitat de les ong?

Les organitzacions catalanesestan legitimades? Qui elsatorga legitimitat? En què esbasa aquesta legitimitat?Quines accions es porten aterme en aquest àmbit?Aquestes són algunes de lespreguntes a les qualsl’Observatori del TercerSector intenta respondre através de l’estudi “Reflexionssobre el tercer sector”.

La Universitat Politècnica de Catalunya convoca per vuitèany consecutiu el Concurs d’Idees Ambientals. S’adreça al’àmbit universitari i als centres escolars i de lleure. Latemàtica d’enguany és “L’Oficina verda: millorem ambien-talment els espais de treball i les aules”.

El 2005 serà l’anyinternacional dels microcrèdits

Les Nacions Unides han declarat l’any 2005 AnyInternacional dels Microcrèdits, un sistema definançament que s’ha revelat molt eficaç tant enpaïsos desenvolupats com al Tercer Món.Els microcrèdits són ajuts econòmics destinats a per-sones que no poden accedir a crèdits ordinaris pelseu nivell d’ingressos. Són quantitats molt petitesque es poden tornar a poc a poc i amb interessosmolt baixos. Aquests crèdits ajuden a endegar petits

negocis o impulsar activitats que permeten als seusbeneficiaris sortir de la pobresa. Durant dotze mesos es faran diferents activitats perdonar a conèixer els microcrèdits i impulsar aquestainiciativa. A Catalunya, el capdavanter en la conces-sió de microcrèdits és La Fundació Un Sol Món del’Obra Social de Caixa Catalunya, que ja ha anunciatque en els propers tres anys multiplicarà per cinc elscrèdits concedits.

AMPLIl’l’Cooperació

Nicaragua: 4.500.000 habitants. Un milió denens i nenes viuen al carrer, víctimes de mal-tractaments, d’abandonaments, de la guerra ode desastres naturals.

Perú: 26 milions d’habitants. Un 35% són in-fants. Molts també viuen al carrer.

En aquest context, algú ha de vetllar peraquests infants, i afortunadament hi ha pro-jectes i organitzacions que ho fan. Mosaic esva posar en marxa l’any 2001 amb aquesta in-tenció. Els seus fundadors volien contribuir alfet que el món fos una mica més just cen-trant-se en un objectiu principal: col·laboraren projectes i iniciatives que tinguin com adestinataris els infants del carrer.

S’havia de començar a treballar per tractar desensibilitzar la societat de l’anomenat PrimerMón, acostant-li la realitat d’altres pobles quehan perdut l’esperança de viure dignament.

Els responsables de Mosaic coneixien bé dosprojectes desenvolupats a Nicaragua i al Perú:“Sí a la Vida” i “Nuevos Pasos”. Havien estatamb els responsables de cada projecte i havienvist per tant l’extraordinària feina que fan perajudar els nens i nenes del carrer. Per aixòl’ONG catalana va decidir centrar la seva tascaen el suport a aquestes dues línies de treball.

Des d’aleshores no han faltat ni ganes niimaginació per aconseguir aquests objectius.Mosaic ha organitzat diferents activitats perobtenir finançament a banda de les aporta-cions dels socis: elaboració i venda d’artesa-nia, venda de productes procedents dels paï-sos on es fan les col·laboracions mitjançant elsistema del comerç just, participació en fires itrobades solidàries, activitats informatives ide sensibilització...

Mosaic ha anat creixent i els resultats sónbons, tot i que segurament mai no n’hihaurà prou: les ajudes econòmiques ques’han destinat als projectes han permès, perexemple, comprar uns terrenys a Laredo(Perú) per aconseguir una nova llar on vis-

quin els nois, els responsables i els educa-dors del projecte “Nuevos Pasos”.

Aquest projecte al Perú l’està portant aterme la família catalana Bel Herrera. Ofe-reix llar, suport psicològic, educació i forma-ció laboral als nens del carrer i als infantsque viuen en una extrema pobresa. Molts estroben en situació d’abandonament físic opsicològic i alguns han estat sotmesos a abu-sos sexuals i maltractaments. Amb l’ajuda de“Nuevos Pasos”, molts infants estan trobantel camí per recuperar la seva integritat,després d’una vida sense rumb, desarrelatsde la seva família, en situacions de risc i ab-solutament indefensos.

En aquests moments, els nois i educadorsdel projecte viuen en una casa provisional al’espera de la construcció de la nova llar, ontambé s’instal·larà un projecte agropecuariper mantenir la sostenibilitat del complexi per donar responsabilitat als infants.

Mosaic està permanentment en contacteamb “Nuevos Pasos” i també amb “Sí a la Vi-da”, el segon dels projectes als quals l’ONGcatalana dóna suport.

“Sí a la Vida” va ser fundat l’any 1994 per Jo-nathan Roise, un americà que va vendre totsels seus bens per cobrir les necessitats bàsiquesdels infants del carrer a Managua fins que vapoder construir una petita casa, la casa NuevoAmanecer. Després vindria un altre centre a l’i-lla d’Ometepe (casa José Maria), on viuen elsnens que han superat la seva addicció a la dro-ga (bàsicament a la cola). Allà són escolaritzatsi reintegrats a la societat, després d’un granesforç i de molta dedicació per part dels edu-cadors i, per descomptat, dels mateixos xavals.

Aquests són uns esforços que es valoren demanera extraordinària quan arriben notícies,amb nom i cognoms, amb històries particularsde nanos que han tornat a la vida gràcies a unprojecte que els ha donat molt més que unsostre, amb l’ajuda d’organitzacions com Mo-saic, que, malgrat la distància, no perd mai laperspectiva de les injustícies que pateixenmolts dels infants del Tercer Món. N

Estefania Redondoés periodista

una mà oberta als infants del carrer

CARRER40

11

Estefania Redondo

MosaicMón solidari amb els infants del carrer

Tel.: 93 284 37 98 associacio_mosaic@terra.es

www.bcn-associacions.org/mosaic

Els esforços es valoren

d’una manera

extraordinària

quan arriben notícies,

amb noms i cognoms,

amb històries particulars

de nanos que han tornat

a la vida gràcies

a un projecte que

els ha donat molt

més que un sostre

12 C A R R E R 40

Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

L’ ENTREVISTAl’l’

—Un any després de les eleccionsautonòmiques, quina de les sevesactuacions destacaria?—La normalització de la situació del Centreconjuntament amb la societat civil organitza-da. El que fem és posar el Centre al lloc que licorrespon, situant-lo en el mapa de la Genera-litat. Estem estudiant la possibilitat de trans-formar-lo en un ens autònom, per una qüestiód’agilitat en la gestió. Encara està pendent,com també ho està la constitució de l’Institutde la Creació, amb el qual volem donar suporta les idees innovadores i creatives.—El Centre va ser creat el 1993. Què s’hafet bé i què s’ha fet malament durantaquests onze anys?—Nosaltres no jutgem el govern anterior. Aixòli correspon al ciutadà. Com li correspondrà alciutadà jutjar la nostra actuació.—Hi ha alguna diferència substancial en lavostra manera de concebre la culturapopular i tradicional i la del govern anterior?—Conceptualment, podríem dir que els nos-tres objectius van més enllà; volem atendremés programes i més sectors, preservant,conservant i difonent la cultura popular tra-dicional de tots els ciutadans i ciutadanes deCatalunya. Ens volem acostar cap a realitatsde cultura popular més urbanes, més de car-rer, més innovadores, més contemporànies,sense deixar de banda les altres, és clar.Aquesta és una concepció de la tradició dife-rent, més dinàmica, que no entén la tradiciócom a element innamovible, sinó com un ele-ment evolutiu. El que ara és una tradició nosempre ho ha estat: ha estat una manifesta-ció de vida, de costums, que en un momentconcret els mateixos ciutadans han transfor-mat en tradicional. Les noves generacions te-nen el mateix dret de fer aportacions, que alseu torn esdevindran tradicionals. D’altrabanda, el nostre ferm propòsit és utilitzar lacultura popular com a instrument de cohesiósocial.—És amb aquesta intenció que vol assumirles cases regionals, que ara per ara depenendel Departament de Benestar i Família?—Les cases regionals ja havien estat al Centre.Però per uns motius que desconeixem, unapart important d’aquest paquet de relacionsva passar a Benestar i Família. Amb tot, sem-bla coherent que si fem un programa de cohe-sió social totes les manifestacions de cultura

popular que hi hagi en el país tinguin la matei-xa relació amb un mateix àmbit.—Semblava que el Departament deBenestar no estava disposat a cedir-ne lacompetència...—Per definició el Centre atén les entitats quefan activitats de cultura popular; és a dir, notan sols entitats de cultura popular, sinó qual-sevol tipus d’entitats. En aquests moments,doncs, les activitats de les cases regionalsqueden recollides pel Centre. Sabem que Be-nestar i Família està donant instruccions a lesseves oficines perquè es manifesti a totes lesentitats que fan activitats de cultura popular, ino tan sols a les cases regionals, que el seuàmbit de relació és el Centre de Promoció.

—Això pot desequilibrar el pressupost delCentre?—El Centre ha tingut un creixement pressupos-tari suficient per poder atendre aquest tipusde manifestacions, que no constitueixen mésd’un 20% del volum de programes als quals do-nem suport. A vegades es presenten com aamenaces coses que més aviat són processosd’integració, de cohesió, processos d’enriqui-ment de la mateixa cultura del país. Amb tot,no es descarta que Benestar i Família puguidecidir transferir algunes partides que durantel 2004 hagi aportat a aquests sectors. D’altrabanda, hi ha entitats que estan a cavall entreels dos organismes, i col·laborarem per aten-dre-les.—Una de les promeses electorals era queaugmentaria el pressupost per a Cultura. El del Centre ha augmentat?—El pressupost ha crescut un 65% respecte al2003. Aquest primer any hem atès el dobled’entitats, unes 800. Si comptem els ajunta-ments, hem atès unes 900 sol·licituds, nomésen matèria de cultura popular. El pressupostper al 2005 també augmentarà.

—A què es dedicarà? —Primer hem de resoldre les pèrdues de poderadquisitiu de les entitats. Després volem equili-brar els volums que corresponen a cada una deles federacions, coordinadores, agrupacionsd’entitats, etc. No penalitzarem ningú, és a dir,no igualarem per sota, sinó per dalt. L’única li-mitació per fer tot això serà la del nostre pres-supost. Una de les prioritats també és establiramb aquestes fundacions i federacions conveniso contractes de col·laboració. Això vol dir queal moment d’iniciar l’activitat les entitats po-dran disposar dels recursos. D’altra banda, nofarem diverses convocatòries sinó una de solaamb diversos programes. —Es faran convenis de quatre anys?—Com a màxim de quatre anys, la durada d’u-na legislatura. Més enllà d’una legislatura, nocrec que sigui legítim.—Hi ha algun projecte que us faespecialment il·lusió?—Un dels programes més emblemàtic és eld’infraestructures. Hem d’intentar que les en-titats tinguin uns centres en condicions perevitar una crisi que es podria produir en elmoviment associatiu, més ben dit, que ja s’hacomençat a produir. Tenim diversos exemplesa Barcelona, en què la pressió de les inspec-cions en matèria de seguretat, incentivades avegades amb raó i altres per interessos immo-biliaris, està posant en situació de dificultatalgunes entitats. —Així que el tema de l’habitatge tambéafecta el món associatiu...—Sí, i sobretot a Barcelona. El cas emblemàticés el de la Violeta de Gràcia. Nosaltres ensoposarem aferrissadament a aquesta situació.Cal evitar la pèrdua d’un patrimoni que estàen mans de les entitats, és a dir de la ciutada-nia, en alguns casos des de fa molt anys. —Com ha respost el món associatiu davantd’aquesta proposta?—Estem treballant amb la Federació d’Ate-neus, perquè creiem que hem de recuperarl’esperit ateneístic, que va ser capdavanter enl’organització social del país i el promotor delque són ara les entitats. El pla d’infraestruc-tures culturals de Catalunya s’està preparantdes de la Direcció General de Promoció i Coo-peració, sota el comandament d’una personamolt experta, l’Assumpta Bailac, que va en-capçalar la construcció de la xarxa de biblio-teques de la Diputació de Barcelona. La nostra

«Volem atendre totes lesmanifestacions de cultura popular»

«La pressió immobiliàriatambé afecta el mónassociatiu.Ens hi oposaremaferrissadament»

il·lusió seria que els ajuntaments acceptessinaquests tipus de locals com el teatre, l’audi-tori o la sala polivalent que la ciutat necessi-ta. Per tant, l’aportació patrimonial que hanfet els ciutadans a través dels ateneus es con-vertiria en una aportació pública. Per això ésnecessari fomentar la creació de fundacionsque es facin càrrec de la gestió del patrimoni,sense que les entitats perdin la seva autono-mia com a associació. —Ara que parlem dels ateneus, que hanestat patint una certa crisi aquests últimsanys, creu que el món associatiu haaconseguit adaptar-se als temps moderns? —No es tracta tant d’adaptar-se com de sa-ber canviar per anar a millor. Es tracta que elpaís no s’adormi. Crec que en aquests mo-ments es donen les condicions, perquèaquest és un país on la democràcia participa-tiva ha progressat més que en altres llocs.Això ho hem d’aprofitar i transformar-ho enprojectes i objectius. Hem de buscar i provo-car sinergies. —En què consisteix la Llei de festes popularsque esteu preparant?—La llei vol estimular el món de la cultura po-pular. L’hem de presentar al Parlament perquèles entitats puguin participar en la seva formu-lació. S’estructurarà en un catàleg de festespopulars, festes nacionals i festes patrimonials.—Es farà la Festcat, l’Escola Catalana de laFesta, l’any que ve?—Sí, però amb una modificació. La Fescat,que està consolidada, serà la culminació d’unprocés de dinamització de tot el territori ambtallers i cursos durant tot l’any que implicaranles entitats, els ajuntaments, les escoles. LaFestcat serà l’escola de cultura popular de totel país i la farem entre tots. —També heu fet canvis en la Fira de Manresa?—El que volem fer és obrir-la cap a l’Europamés meridional. Aquest és el treball que fa-rem aquests pròxims anys: incorporar grups detot el Mediterrani.—I pel que fa a l'Aula de Música?—És possible que el curs que ve el CAT es pre-senti com a gestor dels centres que estan dis-tribuïts en el territori. En aquests momentsestem en un procés de consultes i diàleg pernormalitzar l’ensenyament de les arts. El Con-servatori Superior de Música de Catalunya, perexemple, probablement inclourà quatre ins-

truments més de música tradicional en els ci-cles superior.—Doneu subvencions a entitats culturalsd’immigrants?—Aquest any encara no hi hagut cap sol·licitudformal. El que tenim són relacions. La pro-blemàtica que ataquen més directament lesentitats que tenen a veure amb sectors de laimmigració recent són problemàtiques legals,laboral, d’habitatge. Però ja s’han començat apercebre manifestacions d’aquestes culturesal carrer. Tenim l’anunci de la celebració del

dia xinès a Santa Susanna pels ciutadans xine-sos de Catalunya. Això està a punt d’esclatar.Estem oberts.—Amb quins criteris?—Nosaltres volem tractar totes les manifesta-cions de cultura popular que facin els ciutadansi ciutadanes de Catalunya. I els ciutadans deCatalunya són tots aquests que viuen i treballena Catalunya. No ha de passar el que va passaren els anys seixanta i setanta, en què personesque als seus llocs d’origen mai havien treballaten àmbits de manifestacions de cultura popularaquí ho van fer anant a parar a les seves arrelsperquè la nostra societat no oferia la possibili-tat d’acostar-se a les nostres manifestacions.Aleshores hi havia una dictadura, però ara es-tem en democràcia, i això no pot tornar a pas-sar. Però hem de donar resposta a tots els pro-blemes de caràcter legal, laboral, d’habitatge,d’integració social, etc. Si no donem respostessocials, i hi haurà marginalitat, i també margi-nalitat cultural.

Lluïsa Celades

CARRER40

13

«El pressupost del Centre ha crescut un 65% l’any 2004 i encara augmentarà el 2005»

Ferran Bello

L’ energia de Ferran Bello flueix a travésd’un discurs imparable, en què vadesgranant les accions que vol portar a

terme amb el seu equip de treball i la participacióde la societat civil. Es mostra optimista, segur de labondat de les seves propostes, i fa cada setmanacentenars i centenars de quilòmetres de punta apunta de Catalunya per parlar amb la gent, perexplicar els seus plans i també per conèixer a fonsel territori i totes les manifestacions culturals ques’hi generen. Perquè si li agrada molt parlar, encarali agrada més l’acció. La seva meta: donar suport atotes les manifestacions de cultura popular itradicional que facin tots els ciutadans de Ca-talunya, fent abstracció del seu origen, afavorir lacohesió social, fomentar les sinergies i incentivar lademocràcia participativa. “La societat no es potadormir.”

Fotografia: Flash Muñoz

14 C A R R E R 40

VIDA AL BARRI

l’hospitaletPubilla Cases, L’Hospitalet

la població

l’hospitalet

Al sopar també hi eren la Gregòria Ochoa il’Eusebio Fernández, dues persones molt esti-mades al barri, conegudes per les seves lluitesveïnals i per haver fet sorgir del no res un mo-viment que avui ja ha fet vint-i-cinc anys: elClub d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet, uncentre arrelat al barri i que ha anat creixentd’una manera constant sense renunciar als ob-jectius que el van fer néixer l’any 1979.

El 1979 Pubilla Cases, un barri al nord del’Hospitalet, pràcticament no disposava deserveis de cap mena i les condicions de vida hieren força precàries. La Gregòria i l’Eusebio,que havien vingut feia anys del camp de Pa-lencia, van iniciar els primers passos de l’es-plai amb l’ajuda d’altres pares organitzant al-gunes activitats al carrer. Un any abanss’havia aprovat la Constitució, a l’abril hi ha-via hagut les primeres eleccions municipals il’any següent s’havien de convocar les elec-cions autonòmiques.

Vint-i-cinc anys més tard, amb la democrà-cia ja consolidada, el Club d’Esplai Pubilla Ca-ses-Can Vidalet disposa d’uns equipaments de1.800 m2 a la plaça de la Bòbila de l’Hospita-let, a tocar del barri de Can Vidalet d’Esplu-gues, té mil socis i cada dia centenars d’in-fants i joves participen a les seves activitats.Dels primers jocs al carrer de la Gregoria il’Eusebio, s’ha passat a l’esplai diari, els ca-

sals d’estiu, els camps de treball, les colònies,les excursions, la ludoteca, els intercanvis in-ternacionals, el grup de diables, la celebracióde totes les festes tradicionals i una infinitatde propostes educatives durant tot l’any.

Més de 10.000 infants i joves i les sevesfamílies han gaudit de tota la feina feta perl’esplai des del 1979, primer amb el nom d’Es-plai Arco Iris, i després amb el de Club d’Es-plai Pubilla Casas (1985), al qual el 1996 es vaafegir el nom de Can Vidalet. L’educació delsinfants i joves, la participació dels veïns i ladinamització en tots els sentits del teixit so-cial del barri han estat sempre les finalitatsd’aquest esplai, que amb els anys s’ha trans-format en un centre d’educació en el lleurede referència a tot Catalunya.

Aquesta feina ha estat possible en molt bonapart per la gran qualitat humana i professionaldels prop de 500 monitors que han passat perl’esplai fins ara. L’Esplai Pubilla Cases-Can Vi-dalet ha estat per a tots ells una veritable es-cola en educació en el lleure i en valors.

És, en definitiva, la força de la Gregoria il’Eusebio, dels pares que van creure en el pro-jecte, dels educadors, els voluntaris i els mo-nitors que han donat el millor d’ells mateixos,i dels infants i els joves que han donat vida al’esplai, el que ha portat aquest centre a créi-xer sense aturador, a adaptar-se contínuamenta les noves necessitats i demandes del seu en-torn i a cercar en tot moment noves activi-tats, propostes i iniciatives per millorar la se-va tasca. És el que va impulsar l’Esplai PubillaCasas a fundar l’any 1984, amb altres enti-tats, el Movibaix, una federació d’entitats dellleure del Baix Llobregat, o l’any 1997 a crearel grup Indi, format actualment per 70 perso-nes adultes amb discapacitats psíquiques.

A banda dels nombrosos actes convocats perl’entitat per celebrar el seu aniversari, entreels quals la presentació d’una exposició, s’hapublicat també el llibre 25 anys fent camí, untestimoni humà i entranyable sobre una movi-ment d’esplai emblemàtic. N

25 anys fent barri

Club d’Esplai Pubilla CasesCan Vidalet

En l’ideari del Club d’Espali Pubilla Cases-Can Vidalet hi té un lloc destacat el treballper la integració. El 1997 l’Esplai va fer unpas més en aquest sentit i va iniciar un pro-grama d’atenció en el lleure adreçat a per-sones adultes amb discapacitat psíquica. Elsmembres de l’Esplai coneixien l’experiènciadel Club Infantil i Juvenil de Bellvitge amb elGrup Geppis, i després de formar un equipper liderar aquest projecte, van iniciaraquesta nova experiència els dissabtes almatí amb el grup Indi, format per 13 per-sones discapacitades. Els primers mesos del’any van anar tan bé que el curs següent elClub d’Esplai va oferir un taller de cuina iles primeres colònies a Sau. Les activitatsvan anar creixent en nombre i en diversitatfins que l’any 2000 el centre va entrar encontacte amb l’Associació ALPI de CanSerra, que els va proposar fer el moni-toratge de les activitats esportives que ges-tionen: petanca, futbol sala i natació. Es vainiciar així una línia de col·laboració perintegrar més persones i, a la vegada, oferirun major ventall d’alternatives de lleure.

Actualment més de 70 nois i noies par-ticipen a nou activitats diferents cada set-mana. Fan excursions, sortides culturals,colònies i participen en la dinàmica generalde l’entitat amb les activitats col·lectivescom si fossin una colla més.

El passat 12 de novembre, a la Fargade l’Hospitalet de Llobregat, més de300 persones van assistir al sopar de celebració de l’aniversari del Clubd’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet.Joves, pares, monitors,col·laboradors, amics i representantsde les administracions van compartirun acte emotiu, ple de records i desatisfacció pels resultats obtingutsdurant vint-i-cinc anys d’esplai.

unacollaunacollael grup Indi

mésmés

VIDA AL BARRI

CARRER40

15

Pubilla Cases, L’Hospitalet

pubilla cases-can vidaletpubilla cases-can vidalet

XiomaraLozanosòcia del grup de joves(14 anys)

Per a mi, l’Esplai és part de lameva vida. Sense l’Esplai no seriaqui sóc, sense els meus monitors,sense els meus companys, laXiomara no seria qui és ara.

Penso que l’Esplai ha sigut i seràsempre un pas a la meva vida,quemai oblidaré: el primer dia, la pri-mera excursió, els primers cam-paments.També crec que l’Esplaiés un mètode per desconnectardesprés d’estudiar i relaxar-seuna estona amb els amics fentactivitats i passant-s’ho bé.

A mi, una de les coses que mésm’ha agradat de l’esplai és elcanvi que fas quan passes d’unasecció a l’altra. Coneixes gentnova, les coses que fas són dife-rents, i vas aprenent quines sónles coses que realment tenenimportància a la vida. I sobretot,el més bonic de l’esplai és queels amics que fas, els tindràs pertota la vida.

Dori Ariasmare de dos fills

L’Esplai és una petita gran famí-lia. Per a mi ha estat un lloc moltespecial per les activitats i anivell personal, per la conei-xença d’amics i per la relacióamb els monitors.

M’ha unit una mica més a lameva família, m’ha permès com-partir amb els meus fills cosesmolt essencials. També ambaquelles meravelloses classes deball, que eren més una relacióde grup que no un lloc onaprendre a ballar.

La relació nen-monitor és moltespecial i maca. Jo ho he viscutamb el meu fill i la meva filla, quehi anaven des de ben petits. Elsva ajudar a saber relacionar-se, acompartir, a créixer..., i ara lameva filla és monitora.

Crec que tots hem posat ungranet de sorra de la maneraque sigui.Vull destacar el treballi l’esforç que està fent i que hafet aquesta gent per un projectecom l’Esplai.

ConradGiménezexmonitor

L’Esplai de Pubilla ha estat unade les experiències personals iprofessionals més importantsde la meva vida.Amb 20 anys, hivaig descobrir per primeravegada un grup de persones quetreballaven per millorar el meubarri tot pensant en un mónmillor.Vaig trobar la meva pare-lla, amics i amigues que encaraconservo i estimo i vaig apren-dre que educar és planificar,comprendre, estimar, tolerar...

L’Esplai va ser, també per a mi,la primera experiència laboral,el primer contacte amb nois inoies, la primera vegada queparticipava en un projectecol·lectiu... Poques vegades hetreballar amb un equip de per-sones tan cohesionat i amb unsobjectius a llarg termini tanclars. Força anys després veigque moltes d’aquestes fitess’han assolit i m’emociono enpensar que jo hi vaig participar.

Argeni Jiménezsoci del grup Nusa-khan(11 anys)

Sóc l’Argeni del grup Alnitac.Ara seré Nusa-khan i vinc al’Esplai des de fa dos anys. Al’Esplai he fet molts amics i hepogut jugar a tot. Recordo moltles excursions que he fet.M’agrada molt anar a la muntan-ya. He de reconèixer que sócuna mica entremaliat i tinc mésd’una aventura per explicar. Unavegada, amb els meus companysde les colònies d’estiu, vam anarals estenedors, i vam agafar laroba que no era nostra.Desprésla vam amagar als lavabos.Tambérecordo que una nit amb el meuamic Leo i el Jose Luis (el meumonitor) vam sortir a buscar ungripau que hi havia al costat dela casa de colònies. Després elvam ficar a sota del llit de l’Òs-car, que també és monitor, je,je... I què va passar amb el gri-pau? Doncs que es va pixar asobre nostre... Després el vamdeixar al seu lloc.

Els caps de setmana de gener a juny de l’any 1985 van ser memorables per centenars de persones,monitors, joves i famílies de l’Hospitalet.Tot just a finals del 1984 el Club Pubilla Cases,el Club SanfeliuInfantil i Juvenil i el Centre d’Esplai Collblanc-Torrassa, van adquirir una antiga masia a Vilanova de Sau.La intenció era transformar-la en casa de colònies. I així es va fer. Centenars de persones van parti-cipar en les feines de neteja i reforma de la masia que estava en un estat ruïnós, i el mateix juliol elClub d’Esplai Pubilla Casas hi va poder organitzar les primeres colònies.

Alguns anys després, la gestió de la casa de colònia va ser assumida per l’Associació Catalana deCases de Colònies i la propietat va passar a mans de la Fundació Catalana de l’Esplai l’any 1996.

Avui aquella masia en ruïna és una instal·lació totalment reformada i condicionada on es desen-volupen programes d’educació ambiental per a escoles, esplais associacions i famílies.

testimonistestimonis

amb nomamb nom

trad

i·ac

cion

s

propipropi

El dia 31 de desembre, darrer dia del’any, és la festivitat de Sant Silvestre.És un dia ple de màgia, de misteri,d’encanteri i, a més, surten personat-ges ben curiosos. N’és un d’aquestsl’Home dels Nassos, un personatgefantàstic i monstruós; els grans tenenel costum d’explicar a la mainada queaquest personatge extravagant tétants nassos com dies l’any. Els in-fants no pensen que a l’any només liqueda un dia, i es dediquen a buscarper tot arreu un home amb 365 nas-sos repartits per tota la cara. Ens ex-plica la llegenda que l’Home delsNassos arriba a Barcelona per la viamarítima al punt del migdia i despréses passeja per la zona de Pla de Pa-lau i el Moll de la Fusta, on damuntd’una estrada fa una gran mocada iembruta més d’una dotzena dellençols. Segons Joan Amades, l’Ho-me dels Nassos sembla ser una de-generació d’un personatge mític quesimbolitzava l’any, que havia estat re-presentat per un arbre, l’Arbre delsNassos, a la soca del qual viu l’Homedels Nassos, que aquest dia es ves-teix de fulles de dotze arbres dife-rents i de quatre colors i es dirigeixcap a Catalunya. D’altra banda, la re-presentació del déu romà Janus, coma personatge amb dues cares en unmateix cap, la que mira cap al passati la que mira cap a l’any que començaamb el mes de gener, fa pensar quel’origen de l’esmentat personatge car-regat de nassos pot ser una variantd’aquesta divinitat.

l’home dels nassos

Zaida, Mohamed, Antonia, Hassan, Rashida,Ismael, Gus i Abel. Així es diuen els joves actors del’obra estrenada el passat 19 de novembre al CCCB(Centre de Cultura Contemporània de Barcelona),El somni de Shirine. Aquesta obra, una creaciócol·lectiva dirigida per Jordi Forcadas i Anna Caubet,fundadors i membres de l’entitat Forn de TeatrePa’tothom, és el resultat de mesos de treball ambjoves del Raval de Barcelona que han decidit pujara l’escenari per expressar algunes de les coses queels preocupa —la incomprensió, la solitud, elfutur...—, i també els seus somnis i les sevesexpectatives.

El somni de Shirine parla de les barreres que ensaïllen del nostre entorn i ens separen els uns dels altres. Unes barreres que sovint es fanevidents al Raval, on viuen els joves actors d’aquesta obra original, i que només l’intercan-vi i el coneixement poden enderrocar.

L’obra s’ha treballat durant mesos en les sessions de teatre social que organitza el Fornde Teatre Pa’tothom des que va iniciar les seves activitats el 2000. La filosofia d’aquestaentitat és fer baixar el teatre al carrer, alimentar-lo del que hi passa i enriquir-lo amb la veude la gent que hi transita, és a dir, acostar el teatre a la realitat social de l’entorn. Als car-rers del Raval, hi passen moltes coses, hi viuen gent de moltes cultures diferents, i la vidas’hi presenta en les seves múltiples facetes, amb els seus conflictes i les seves bonesexperiències. El Somni de Shirine és, realment, una d’aquestes bones experiències.

Donar veu a Zaida, Mohamed, Antonia, Hassan, Rashida, Ismael, Gus iAbel, mostrar-nos la seva creativitat, fer-nos conèixer les seves vivèn-

cies, les seves lluites i les seves esperances a través del llen-guatge teatral, un llenguatge universal, és el gran mèrit de

l’importantíssim treball que està fent la gent del Forn deTeatre Pa’tothom, un treball creatiu, original i que va mésenllà del teatre com a mer producte cultural.

Forn de Teatre Pa’tothomTel.: 93 442 92 82

www.patothom.org

shirineeell ssoommnnii ddee

16 C A R R E R 40

Forn de Teatre Pa’tothom

lluïsa celades

Potser Confuci tenia raó, però deixeu-me queli porti una mica la contrària. ¿Què s’entén per"ser il·lustre"? Potser avui en dia aquesta pa-raula es fa servir amb molta facilitat... QuanConfuci es refereix a "il·lustre", ¿vol dir homesavi, lluitador...?

"Tots els homes poden ser bons". En aques-ta època en què ens toca viure, la societatestà immersa en moltes lluites internes i ex-

ternes que afecten la persona mateixa. Lalluita per la pròpia subsistència fa que la per-sona no s'aturi a pensar-s'ho massa ni a es-timar-se a si mateix. Això sens dubte reper-cuteix en els altres.

"Ser persona és fer-se persona." Demanodisculpes per fer una anàlisi massa profundade la frase de Confuci. També podria ser queno l'hagués entès bé...

No tots els homespoden ser il·lustres;però tots poden serbons

Confuci

montse fran

CARRER40

17

paraulesparaules

Opcions. Informació peral consum responsablePublicació del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

En quines condicions laborals treballen les persones quefan determinats productes que comprem? Com afecten elmedi ambient els processos de producció d’aquests pro-ductes? A quina empresa arriben els nostres diners quan

comprem una determinada marca? D’on provenen els ingredients que s’han utilitzatper elaborar un determinat producte alimentari? La revista Opcions va sorgir el generdel 2002 amb l’objectiu de donar resposta a preguntes similars a aquestes i promou-re un consum responsable. A més del reportatge principal sobre un producte concret, aquesta publicació pro-posa diverses seccions d’opinió, articles de formació i elements de reflexió sobreel sistema de producció i de consum. La revista és bimensual i es publica en ca-talà i castellà.

La volta al món en 25 cançonsAutor: Toni GiménezIl·lustracions: Pep BrocalEditorial: La Galera

Amb aquest llibre-cançoner, Toni Giménez ens con-vida a fer un viatge musical pel món a través de vint-i-cinc cançons que posen de manifest la diversitatcultural dels cinc continents. N’hi ha moltes que sónben conegudes, perquè tothom les reconegui i lespugui cantar, però també n’hi ha de noves queamplien el repertori. El llibre ofereix totes les lletres de les cançons acom-panyades de les seves respectives partitures. A més, inclou també un CD amb lesvint-i-cinc cançons interpretades i enregistrades pel mateix Toni Giménez, una einaque pot anar molt bé a l’hora d’ensenyar-les als nois i noies.Sens dubte, es tracta d’un bon suport educatiu per als educadors, ja que les cançonssón un recurs didàctic excel·lent i, en aquest cas, una mirada a les cultures imaneres de viure la vida i el món.

Subjectivitat, dissidència i dis-k@pacitat

Autor: Jordi PlanellaEditorial: Editorial ClaretCol·lecció: “Animació sociocultural”

Des dels inicis del anys noranta els treballs d’investigació sobrela discapacitat fets a Anglaterra des d’una visió no estrictamentclínica sinó també antropològica, sociològica o política, hanpermès fer una lectura diferent de la discapacitat. L’autor del lli-bre utilitza aquests treballs, la seva experiència professional i elque es coneix com epistemologia implicativa, per aportar nouselements per interpretar i acompanyar les persones amb dis-

capacitat. Aquest llibre s’adreça fonamentalment a educadors i treballadors socials,i també a pedagogs, mestres d’educació especial, psicòlegs i metges.

INCLOU, GAIS I LESBIANES EN L’EDUCACIÓ,

firma un conveni am esplac, accióescolta de catalunya i el movimentlaic progressista

Una bona notícia per al món de l’esplai: l’associació In-clou, Gais i Lesbianes en l’Educació, i Esplac, Acció Es-colta de Catalunya i el Moviment Laic i Progressista vanfirmar el passat mes de juny un conveni de col·laboracióper educar d’una manera no discriminatòria en els centresd’esplai i els agrupaments escoltes. Aquest conveni per-metrà introduir propostes educatives destinades a aportarinformació sobre l’homosexualitat, afavorir l’acceptació deles diverses orientacions sexuals i, per tant, fomentar elrespecte a la diferència en els centres d’educació en el lleure

Inclou treballa la diversitat afectiva i sexual en l’àmbit edu-catiu des del 2002. El seu objectiu és fomentar un entorneducatiu adequat per als infants i adolescents homosexu-als i dotar els educadors de recursos i eines per afrontarels problemes de rebuig o discriminació que una ori-entació sexual diferent encara provoca en la comunitateducativa.

Inclou. C. Finlàndia, 45. Barcelona 080015 info@inclou.org - www.inclou.org

XAVIER PEDRÓS,PRESIDENT DE LA FUNDACIÓMARIANAO, premiat per la seva feina cívica

La Fundació Carulla, una entitat que treballa des del’any 1973 per promoure la llengua, la cultura i els valorsde la societat catalana, ha atorgat a Xavier Pedrós, veíde Sant Boi de Llobregat i president de la FundacióMarianao de la mateixa població, un dels sis premisd’Actuació Cívica que atorga cada any a una persona-litat que destaca per la seva tasca cívica. El premi estàdotat amb 5.000 € i Xavier Pedrós n’ha fet donació a laFundació Marianao per donar suport als projectes so-cials i educatius que desenvolupa aquesta institució.

Aquest premi és el segon que rep Xavier Pedrós, vo-luntari incansable, després del premi del VoluntariadoSocial atorgat l’any 2000 pel Ministeri de Treball i d’As-sumptes Socials.

Secció elaborada per laFundació Pere Tarrés

paraulesNotíciesNotícies

18 C A R R E R 40

L’ ENTREVISTA ESPECTACULARl’l’ espectacularespectacular

—Vau estrenar la vostra primera obra, Rucs,a Tàrrega el 1992. Quin record en tens?

—Va ser màgic... Veia que la gent reia ireia... Hi eren el Toni Albà i el

Sergi López, que aleshores també estre-nava. Recordo que quan vamacabar el Sergi ens va dir: “Tios,aquí us sortirà molta feina. Fa-reu 200 bolos, malparits!” I mi-ra, ara estem a prop de les 600representacions.

—Vau aparèixer com un bolet. D’on veníeu? —El Pere i jo érem actors amateur des de feiacinc anys i vam decidir assistir a un curs d’es-tiu de pallassos al Timbal, amb Bertie Tobias,que després ens va convidar —pagant,s’entén— a la seva escola. Un dia hi va venir elToni Albà. Buscava gent per la seva companyia,perquè el Sergi López marxava a París. Ens vaagafar a tots dos i va ser quan vam deixar lesnostres feines per dedicar-nos al teatre.Després de treballar amb el Toni Albà, vam fercol·laboracions amb la Cubana, el Pere va tre-ballar amb els Aquilinnus... Però estàvem bas-tant desesperats, perquè les coses no acaba-ven de sortir com volíem, i vam decidir muntarla nostra companyia. Com que no estàvemmolt “boyantes” de diners, ens vam decantarper fer una obra per al públic infantil, que en

aquell moment requeria menys infraestructurai menys diners. I vam pensar: si no funciona,ho haurem de deixar. Era la nostra última opor-tunitat. —Després de l’èxit, no us va venir ganes depassar al teatre per a adults?—És una pregunta que ens fan sovint, però enshi trobem molt bé en el teatre familiar. Du-rant aquests anys ens hem anat fent un nom iconeixem el mercat. Que les compensacionseconòmiques i artístiques i el reconeixementno són el que voldríem? Sí, perquè es conside-ra el teatre familiar com un teatre de segonacategoria; però, bé, també hem anat a llocs ia teatre on mai no hauríem anat amb obresper a adults... A més, seria començar de zero,

i francament, fa una mica de mandra. Peròbé, no se sap mai.—Com neixen els vostres espectacles?—Els muntem tots tres, en Toni, en Pere i jo. ARucs, vam partir d’un guió molt senzill, vamimprovisar sobre la marxa i després vam es-criure el text. Amb els altres espectacles, haestat al revés: primer hem escrit l’obra idesprés l’hem posada en escena.—Sempre us han fet força cas els crítics...

—La crítica és un dels aspectes més difícils delteatre infantil. Anys enrere ens feien més cas.Hi havia gent com Joaquim Vilà i Folch, quetant anava a veure Dagoll Dagom com compa-nyies com la nostra. Però ara no hi ha ningú quefaci el que feia ell. I això planteja un problema.Quan vas a veure una obra de teatre per aadults, saps el que vas a veure. Has llegit críti-ques o notícies. Un pare que va a veure teatrefamiliar, no sap què va a veure, perquè a lapremsa no hi troba cap referència.—És per resoldre aquest tipus de problemesque esteu associats al TTP (Teatre Tots elsPúblic), una entitat que agrupa les compan-yies de teatre familiar?—Sí. Pretenem aconseguir unes millors condi-cions per treballar i més atenció per part deles administracions i de la premsa. Demanemsobretot una mica més de respecte per al nos-

Qualsevol grup donaria el que fos,sobre tot si comença, perquè lipassés el que els va passar als dela Pera Llimonera. D’un dia perl’altra, Pere Romagosa i PereCasanovas, actors amateurs, esvan veure catapultats per tots elsescenaris del país amb una obraque encara ara, dotze anysdesprés, és el paradigma decomèdia ben feta per a tots elspúblics: Rucs. Aquest espectacle,dirigit per Toni Albà, amic imentor del grup, era l’últimaoportunitat que es concediendesprés d’haver intentat durantun temps trobar el seu lloc en elmón teatral. Des d’aquestaprimera aventura, la PeraLlimonera ha mantingut l’alt nivelldels seus inicis i ha fet dosespectacles més, l’últim delsquals, Grim, Grim o la Blancallopi els tres porquets, dirigit perToni Albà, es va estrenar fa poc.Pere Romagosa ens ho explica.

«En Toni Albà sempre ens ha ajudat. Per a ell,tant val el teatre per aadults com el teatre per a infants»

!és la pera...

tre espectador. El tracte que rebem nosaltresés conseqüència de la consideració en què esté el públic infantil, un públic de segona cate-goria. Sempre es diu que el nen serà l’espec-tador adult de demà. Però, ja hi va al teatre, iel que cal és que pugui veure ara mateix lesobres en les millors condicions... —Actueu força a tot l’Estat.S’entén el vostre sentit de l’humor? —L’humor català és diferent, però jo crec queels agrada, potser més que el seu a nosaltres. —Els diàlegs són molt sucosos...—Són una mica absurds. Diem moltes coses...—Feu moltes referències crítiques a l’actualitat...—És una mica el nostre secret. Nosaltres, depedagògics, no en som gaire, en el sentit queno ensenyem llenguatge, ni matemàtiques, niels dinosaures... Fem teatre i procurem quela gent s’ho passi bé. Però crec que ens lesnostres obres també es poden aprendre mol-tes coses. —Dieu el mateix aquí que a la resta de l’Estat?—Critiquem el poder, sigui quin sigui. Nomésuna vegada ens vam trobar amb un problemaen un poble a prop de Madrid. A l’escenogra-fia portàvem un cartell de “No a la guerra”,força després de tot el moviment que hi vahaver contra el conflicte a l’Iraq. Uns políticshavien de lliurar uns premis i la programadoraens va demanar de retirar-lo perquè els podiafer sentit incòmode i ferir la sensibilitat decerta gent. —Els vostres espectacles es basen sobretot

en el treball d’actor i en el llenguatge. És un mèrit captar l’atenció dels infants en l’era de la imatge i els efectes especials?—Com diu en Toni, a banda que la història hade ser interessant, l’important és com s’ex-plica. Quan vam demanar a l’Alfred Casas defer l’escenografia de Grim, Grim, ens va dirque no necessitàvem gaire cosa, perquè elque era divertit era el que fèiem nosaltres.En el teatre familiar s’han de portar muntat-ges que tant puguin omplir un gran escenaricom cabre en un de petit. Rucs era molt sen-zill en aquest aspecte, i ens ha permès actuara tot arreu. Amb Llorenç de l’Àvia vam volerfer una escenografia més guarnida, com unregal ben embolicat. Però crec que els nos-tres espectacles, els podríem fer sense res.Però també és cert que al nen li agrada veurecoses, de la mateixa manera que li agradaque hi hagi molts personatges. —Quins van ser els vostres referents quanvau començar? —En aquella època estàvem bastants desespe-rats i no en teníem gaires, de referents, si no és

els Colombaioni, els pallassos per antonomàsia.Vam improvisar totalment. El que sí teníem clarés que volíem fer un pallasso teatral, és a dir,sense el nas vermell.—Toni Albà ha estat el director de totes lesvostres obres. Què us aporta? —El Toni és un gran creador, aporta una granquantitat d’idees. És el que té l’última parau-la i el que arrisca més, i normalment ho en-certa. El Toni sempre ens ha ajudat, encaraque surti a la tele. Això és molt d’agrair. Per aell, tan val l’espectacle per a adults com l’es-pectacle per als infants.—Creieu que hi ha prou plataformes per difondre les vostres propostes?—Crec que és un dels punts on hi més man-cances. Les fires com la de Xarxa a Igualada ode Rialles a Cerdanyola haurien d’oferir unescondicions més adequades i haurien de teniruna repercussió més important. S’acaba defer el festival de Rialles i jo, als diaris, no hihe vist cap referència. D’altra banda a Barce-lona hi falten sales públiques de teatre infan-til. Llorenç de l’Àvia s’ha vist a tot Espanya.Aquí, no, perquè no hi ha cap sala que reu-neixi les condicions per la nostra escenogra-fia. Al Teatre Nacional, al Lliure, no s’estàfent teatre per a infants.

—Vau guanyar l’any 2002 el Nas d’Or delFestival de Pallassos de Cornellà. Hi hauriad’haver més premis?—No sóc gaire amant dels premis, però serienuna bona eina per promocionar el teatre fa-miliar. No tan sols hi hauria d’haver premis ala millor obra, sinó al millor director, al mi-llor guió, al millor actor, tot i que malaurada-ment el nivell dels actors de teatre familiarno és tan bo com el del teatre per a adults.Les companyies s’haurien de poder consoli-dar per poder accedir a una certa especialit-zació, com en el teatre per a adults, on elsactors es dediquen a actuar, els directors adirigir, els escenògrafs a muntar l’escenogra-fia. En aquest sentit hauríem de poder apro-fitar la indústria que hi ha al darrere del tea-tre per a adults.—Finalment, la pregunta que hauria hagutd’encapçalar aquesta entrevista: per quèPera Llimonera?—Perquè tots dos ens diem Pere, perquè LaRepera era massa pretensiós... Penso que PeraLlimonera és un nom divertit, com el que pre-tenem fer nosaltres: divertir la gent i passaruna bona estona. N

Lluïsa Armengol i Eloísa Trujillo

Un dels actors vol representar la història de Blancaneus. L’altre insisteix a oferir “Els tres por-quets”...Al final, el que representen els actors de la Pera Llimonera és una comèdia divertidíssima,amb un ritme trepidant, on els contes clàssics es fusionen, es barregen, s’emulsionen i es fonenfins a transformar-se en un conte original, “Grim, Grim o la Blancallop i els tres porquets”. Peròl’obra també és alguna cosa més: és un toc d’atenció adreçat als professionals del teatre familiar.

Feia cinc anys que la Pera Llimonera no estrenava res. Una ullada a les agendes de teatre infantil elsva donar finalment una idea. Moltes de les obres que s’estrenaven en aquell moment es basaven encontes clàssics de la rondallística tradicional: “Blancaneus”, “La Ventafocs”, “Els tres porquets”... Se-gons Pere Romagosa, aquest recurs a les adaptacions de contes tradicionals podria ser un símpto-ma que el món del teatre infantil pateix una crisi de creativitat i confirma el fet que les produccionsteatrals s’adrecen cada vegada més a un públic més jove. Molts grups pensen que en aquests mo-ments s’està perdent el públic de 9 a 14 anys, després d’haver perdut ja el públic adolescent. Grim,Grim o Blancallop i els tres porquets constitueix doncs un toc d’atenció, simpàtic i ocurrent, davantd’aquest situació i ofereix una paròdia en el més pur estil de Pere Llimonera, amb la utilitzacióintel·ligent de les tècniques teatrals, de la màscara, del pallasso i del bufó, i una gran qualitat inter-pretativa, a la qual ja ens tenen acostumats aquests dos magnífics pallassos teatrals.

la pera llimonera

CARRER40

19

blancallopo els tresporquets?alguna cosa més que una simple comèdia

ss

Gènere: màgia

Públic: familiar

Argument: Sushi, l’únic peix mag del món que és capaç d’endevinar cartes; Cin-to, l’ànec que es teletransporta; un nen del públic que vola; una caixa d’espases

portada directament de l’Índia; coses que apareixen del no-res... Això i més és el queens presenta Mag Lari en el seu nou espectacle, Millennium...

Mag Lari és a hores d’ara el mag més admirat de l’escena catalana. L’espectacle Mi-llennium, estrenat el maig del 2004 a Igualada i que s’ha vist ja a diverses ciutats i tea-tres de la geografia catalana, ha estat determinant per confirmar un talent ja inqües-

tionable, que fa deu anys que es va consolidant espectacle rereespectacle. D’una elegància sublim, amb un espectacular domini de

l’escenari, una gran riquesa de recursos i un ritme constant quemanté l’espectador obnubilat durant tota l’obra, després

d’aquest espectacle excel·lent, dirigit magistralment perEnric Maggo, Mag Lari es pot comparar ja des d’ara als

millors il·lusionistes de l’escena internacional.

Veure Millennium és de compliment obligatori!

anem a veure...anem a veure...

20 C A R R E R 40

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Gènere: pallasso

Públic: familiar

Argument: En Marcel es presenta a l’esce-nari sol i comparteix amb el públic les se-

ves dèries, els seus jocs, el seu univers...

Marcel Gros és un pallasso genial, tranquil, irò-nic, tendre, provocador, poètic... Dit això,podríem deixar-ho aquí. Però ens deixaríemencara alguna de les característiques més im-portants d’aquest gran, gros, enorme, incom-mensurable pallasso. La seva mirada, que tro-ba en el seu ego un objecte inesgotabled’inspiració i en la vida una font inexhauribled’observació; aquesta mirada, alguna cosa deutenir que és capaç d’oferir-nos un univers tanric com el que ens mostra en les seves obres.Marcel Gros ho ha dit alguna vegada: un pa-llasso és com un filòsof, no té cap respostaperò s’ho pregunta tot, com també ho fan elsnens. Aquesta mirada de filòsof i de nen, sen-sible, essencial i divertida, deu ser la que ens

sedueix tan. Una mirada sen-zilla i irònica amb què MarcelGros ens fa riure, somriure isomniar com pocs artistes hosaben fer.

iinn ssiittuu

marcel sol

K

K

mmm

Gènere: circ

Públic: familiar

Argument: L’espectacle ens presenta les peripècies d’un personatge que, tot ila gran habilitat de què fa mostra en la manipulació d’objectes i d’estris amb

rodes, no abandona la idea que el que realment li agradaria ser, és una estrella de lamúsica...

In situ és el primer espectacle de Boni en solitari. S’ha fet esperar quatre anys, des queel 2000 Jordi Juanet i Ramon Muñoz van decidir dissoldre el grup Boni & Caroli i van op-tar per continuar la seva carrera artística cada u per la seva banda. Caroli ja ha presen-tat el seu espectacle L’Elixir de la vida, del qual ja vam parlar en aquesta secció, i ara litoca el torn a Boni. Però l’espera no ha estat en va! In situ és un espectacle senzilla-ment... boni-ssim! Un espectacle rodó com les rodes dels seus monocicles, hàbil com elsseus extraordinaris malabarismes. Jordi Juanet es revela a In situ com el gran mestreque és, tant en el domini de les tècniques que van fer famós el grup Boni & Caroli i li vavaler molts reconeixements internacionals, com en el seu domini de l’escenari i la sevacapacitat d’involucrar el públic en el joc artístic que proposa. Cal ressaltar també lagràcia de les intervencions de Ramiro Vergaz, un ajudant servicial i intempestiu, la di-recció artística de Marceline Kahn i la direcció musical de Pep Pascual. A banda de lamagnífica estona que ens fa passar, Boni ens dóna l’oportunitat d’experimentar uns sen-timents que sempre fan sentir molt bé: l’admiració i l’agraïment. L’admiració cap a unveritable mestre i l’agraïment per haver-nos regalat una hora plena d’art i d’humor.

I

Gènere: musical amb titelles i actors

Públic: familiar

Argument: La Sara i el Quim perden eltren que els ha de portar a ca la seva

tia. Mentre esperen que n’arribi un altre, de-cideixen representar el conte Hansel i Gretel.Amb el que tenen a mà, construeixen els per-sonatges...

Des del 1990, Lluís Petra ha creat nou especta-cles. En tots hi destaca la voluntat d’utilitzar i

encaixar diverses arts escèniques: la màgia, lamúsica, els titelles... A Hansel i Gretel, LluísPetra ens proposa una obra molt ben feta, em-bolcallada en una llum tènue que ressalta l’es-cenografia i amb una música en directe del ma-teix Sim Salabim i tocada pels pianistes XeviCompte i Javier Sanvicente, que dóna relleu ala narració. El públic assisteix en directe a lagènesi d’un conte, tractat d’una manera diver-tida i original, en què els titelles neixen davantdels nostres ulls a partir d’objectes que la Sara

(Pili Nieto) i el Quim (Lluís Petra) troben a lavella estació de tren: un pal d’escombra, unagalleda, un paraigua, una bufanda de colorai-nes... I és que no cal gaires coses més que ima-ginació i ganes per crear unbon espectacle i fer-nos unamica més feliços. Amb Hansel iGretel, Sim Salabim i JordiSerra Ribugent, que dirigeixl’obra, ens convençen a tots,petits i grans, que això és així.

V

I

ssiimm salabimV

mag lari

mmiilllleennnniiuumm

arcel grosM

K

I

V

hhaannsseell ii ggrreetteell

oniB

només per a curtsEl Casal de Joves de Prosperitat de Barcelonaorganitza el II Festival Internacional deCurtmetratges de Temàtica Social, del 10 al 13de març de 2005

Després de l’èxit de la primera edició, en què es vanrebre 202 treballs de 32 països, el Festival Internacionalde Curtmetratge de Nou Barris presenta en l’ediciód’aquest any algunes novetats. El Festival durarà dos diesmés, concedirà més guardons —5 premis i 3 mencions—i difondrà les obres premiades a diverses ciutatseuropees i sud-americanes a través del Festival Itinerant.Els curtmetratges seleccionats es podran veure gratuïta-ment al Casal de Joves de Prosperitat (Pl. Àngel Pestaña)i a l’Ateneu Popular 9 Barris del 10 al 13 de març.

www.soloparacortos.org

“L’escola va de bolo” és un programa pi-lot que ofereix espectacles professionalsde teatre, música i dansa als alumnesd’educació infantil, primària i secundàriaa les escoles de la comarca del Baix Llo-bregat. Aquest projecte està organitzatper la Fundació Xarxa amb la col·labora-ció del vostre ajuntament i del programa“Anem al teatre” de les àrees de Culturai Educació de la Diputació de Barcelona.

Els objectius del programa són:

• Sensibilitzar la població infantil i juve-nil envers les arts escèniques i totesles disciplines que les componen;

• Formar espectadors i crear nous pú-blics del teatre, la músi-ca i la dansa;

• Donar suporta les políti-

ques educatives i culturals munici-pals;

• Contribuir a l’equilibri del territoriquant a l’oferta cultural i artística pera la població infantil i juvenil.

La Fundació Xarxa vol que aquestprojecte pilot per al Baix Llobregat es-devingui un mitjà útil per als mestres iuna font d’alegria, informació i, al cap-davall, coneixement per als alumnes. Ésper aquesta raó que els espectacles se-leccionats són de qualitat, els afora-ments limitats i els espais són els quemillor garanteixen una bona percepció.I és també amb aquesta intenció que laFundació Xarxa posarà a disposició de

les escoles i mestres que ho sol·li-citin, els serveis d’una comissiópedagògica per a tot allò que pu-guin menester abans, durant odesprés d’una funció.

2020

CARRER40

21

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Deu espectacles, 2.000 actuacions i 450.000 especta-dors. Aquestes són algunes de les dades que Jordi Girabalti Atilà Puig, dos dels fundadors de la companyia, i MarcFonts, l’últim a incorporar-s’hi, poden esgrimir després devint anys damunt dels escenaris. Teatre Mòbil és, efectiva-ment, un dels grups amb la trajectòria més brillant delfamiliar català.

Formats a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’escolaJacques Lecoq de Paris i amb els Colombaioni a Roma, elsactors de Teatre Mòbil ofereixen des de l’any 1984 uns es-pectacles adients per a tots els públics, plens d’un humormolt particular que es caracteritza per la seva intel·ligèn-cia i efectivitat, on barregen diverses tècniques com ladel clown, el teatre o el circ i on es percep la influènciadel cinema còmic. Grans professionals com Jordi Vilar,Marcel Gros (cofundador del grup l’any 1984), Bertie To-bias, Àngel Alonso o Piti Español, han dirigit les sevesobres, algunes de les quals s’han convertit en veritables“clàssics” del gènere. Actualment, el cartell que es penjaals teatres que visita Teatre Mòbil és el de Tríplex, estre-nat el 2003 i que situa damunt dels escenaris el món de laconstrucció i de l’arquitectura. Vint anys després dels seusinicis, Teatre Mòbil té encara molts projectes, que tots elsamants de l’espectacle familiar esperem assaborir benaviat amb el mateix plaer de sempre.

Notícies

!!

Fundació XarxaC. Martín Diez, 7, 3r. TerrassaTel.: 93 733 27 32www.xarxacat.esescolavadebolo@xarxacat.es

XII biennal de jovescreadors d’europaS’obre la convocatòria per participar-hi

Del 22 d’abril al 2 de maig tindrà lloc aNàpols la Biennal de Joves Creadorsd’Europa i la Mediterrània. Reuneixcada dos anys un miler d’artistes demenys de 30 anys provinents de propde seixanta ciutats del Mediterrani. Latrobada dura 10 dies i és una oportuni-tat per presentar treballs en algunesde les set disciplines artístiques pre-sents a la Biennal, compartir experièn-cies i participar a concerts, exposi-cions, conferències i seminaris. LaBiennal, que ha arribat a la seva 12aedició, pretén ser un lloc de creaciócontemporània de l’Europa del Sud ifacilitar als joves creadors l’accés alscircuits professionals i mediàtics.A Barcelona s’ha obert el procés de selecció de propostes escèniques que representa-ran la ciutat. Per a més informació, escriviu a bjcem@yahoo.es - www.bjcem.org

l’escola va de boloamb la Fundació Xarxa anysanysteatre

mòbil

20 anys mobilitzant el públic ambels seus excel·lents espectacles

Festival Internacionalde Màgia de BadalonaV Memorial Li-changDel 18 al 27 de febrer del 2005

Des de fa cinc anys aquest festival intenta fer arribar la màgia a tots elsracons de la ciutat de Badalona. A través de tallers, concursos i actua-cions en els diferents centres cívics i biblioteques de la ciutat; d’anima-cions màgiques en els mercats municipals; de festes als barris, i amb laparticipació de moltes entitats privades, que se sumen al festival perimpregnar la ciutat de màgia.

Els actes centrals del Festival Internacional de Màgia de Badalona sónles actuacions que es faran al Teatre Zorrilla. Començaran amb una obrade teatre, Il·lusionistes, de la dramaturga badalonina Lluïsa Cunillé i acàrrec de la Cia. Hongaresa de Teatre, que ens presenta la visió de tresgermans dedicats al món de l'espectacle i els sentiments que l’il·lusio-nista té fora de l’escenari. Al llarg de l’obra, per descomptat, els prota-gonistes executen diverses rutines màgiques (divendres 18 de febrer ales 21.30 h).

Per al públic infantil i presentat per Xarxa el festival presenta aquestany l’espectacle Millennium, de Mag Lari. Sota la direcció tècnica d’En-ric Magoo, Mag Lari ofereix una visió actual i refrescant de la màgia(diumenge 20 de febrer a les 12 h i a les 18 h).

Finalment, tindrà lloc la Gala Internacional de Màgia, el segell carac-terístic de tot festival de màgia i el cor del Memorial Li-Chang. Atès l’è-xit dels darrers anys la gala es farà tres dies (divendres 25 i dissabte 26,a les 21.30 h, i diumenge 27 de febrer, a les 19 h). Hi participaran Bran-do i Silvana (Argentina), màgia argumentada; Lluis Pardo (Catalunya),mentalisme; Julius Frack (Alemanya), màgia general; Arkadio (Espanya),manipulació i coloms, i Jerome Murat (França), màgia teatral. El presen-tador d’aquesta magnífica gala serà Enric Magoo, que celebra el seu 25èaniversari professional, és el director del Festival Internacional de Màgiade Badalona i és profeta a casa seva.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

22 C A R R E R 40

Si formeu part d’un grup de joves d’entre 15 i 25 anys, si teniucor d’artista i us interessa el teatre, la música, la dansa, el circ,la pintura, si voleu viatjar i conèixer grups de gent com vosaltresper tot Europa, presenteu el vostre grup a Artixoc.

Artixoc és una entitat dedicada a la mobilitat juvenil europea.Està especialitzada en projectes artístics i organitza projectes ju-venils que tracten temes de sensibilització social a través del'art. En aquests moments du a terme una selecció de grups perparticipar en els projectes de l’estiu del 2005. Les activitats te-nen el suport de la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona. Elsgrups en situació desafavorida o amb discapacitats seran priorita-ris en la selecció que du a terme l’entitat, que ha participat ennombroses trobades internacionals, entre les quals destaca el 7èFestival Intercultural de Mostar l’estiu del 2003.

L’associació Artixoc busca grupsde teatre formats per jovesper participar en intercanvis internacionals

joves en escena

ArtiXocC. Badal, 53, entl. 2a, Barcelona 08014Tel.: 93 296 41 00artixoc@menta.netwww.geocities.com/artixoc2003

Pep López, artista convidata la Fira Internacionaldel Llibre de Guadalajara

Pep López, un dels productors de música i espectacles per a públic familiarmés veterans de Catalunya, va ser invitat per l’Institut Rambon Llull a par-ticipar a la Fira Internacional del Llibre que va tenir lloc el desembre aGuadalajara, Mèxic. Pep López va ser escollit per representar Catalunya enla programació adreçada al públic familiar i va compartir escenari amb al-tres companyies mexicanes amb l’espectacle Mantener fuera del alcancede los mayores, que va representar amb la seva banda, formada per JosepMaria Cols, Pep Collell, Guillem Costa i Ricard Vallina. L’espectacle es vapresentar en format de concert de participació i danses tradicionals.

Pep López va iniciar la seva carrera musical l’any 1975. Ha creat diversesformacions adreçades al públic familiar i ha rebut els premis ARC l’any2002 i 2004 per la seva trajectòria i la producció del seu darrer espectacle,Un llençol d’estels. Precisament aquesta obra s’ha pogut veure a Mèxic enla seva versió en castellà, Escrito en las estrellas.

Pep López ha col·laborat amb una llarga llistade músics de diferents estils i nacionalitats,programes de televisió i revistes especialit-zades. La seva discografia és plena de par-ticipacions especials que donen un valor

afegit a les produccions. Secretsd’un mentider és el seu darrerdisc, del qual acaba de presentarla segona edició.

Notícies

taller de nadalde teia moner Teia Moner, creadora de titelles i d’especta-cles de somni, titellaire apassionada i una deles més expertes del país, ens proposa endin-sar-nos en la tradició cristiana de la festa nadalenca construint tite-lles que representen alguns dels personatges i objectes típics d’a-questa data: un Pare Noel, un tió, un estel i un àngel. Es tracta d’unaactivitat de tres o quatre hores de durada, en què Teia Moner ensexplica la història i el simbolisme d’aquests personatges i ens trans-met el seu art amb la passió que acostuma a posar en tot el que fa.Per a més informació:

Tel.: 93 864 58 34 - www.teiamoner.com

CARRER40

23

ESPECTACULARMENT parlantparlant

parlem de teatre!parlem de teatre!la capital dels pallassos

Cornellà de Llobregat acollirà del 19 al 28 de novembre prop de 40companyies de tot el món en el 20è aniversari del FestivalInternacional de Pallassos

La manifestació, consideradaper la Unió Europea com unade les més importants del con-tinent en el seu gènere, s’hacelebrat cada dos anys des del1984 i reuneix una selecció in-ternacional dels professionalsmés prestigiosos del món delclown. Els italians Colombaio-ni, Leo Bassi, el rus Slava Polu-nin, l’americà Bello Nock o elgrup argentí Les Luthiers sónalgunes de les 225 companyiesi artistes que han passat pelFestival en les 11 edicions fetes.

Aquests any seran prop de 40 companyies les que oferiran els seus es-pectacles, entre les quals destaquen Euroclowns, Leandre, Circ Raluy,Comic Trust (Rússia), The Shneedles (EU) o Michel Lauzières (Quebec).

www.festivaldepallassos.com

heu de saber que...... que els grups catalans de teatre familiar estan molt actius i ensofereixen en aquest últim trimestre de l’any unes quantes estre-nes. És el cas de:

Marduix Teatre

Aquesta coneguda companyia que està a puntde fer trenta anys ha estrenat el passat 5d’octubre un nou espectacle de titelles, basaten una novel·la de Joaquim Carbó, Miquel sobre l’asfalt.Es tracta d’una rondalla encadenada, en què en Miquel,gràcies als seus ídols, els personatges dels contes, acon-segueix finalment el que vol. Podeu veure l’espectacle a Barcelona el pro-per 9 de desembre a la biblioteca Joan Miró, el 14 a la bibblioteca Fran-cesc Candel (Zona Franca) o el 21 a la de Pla de Fornells (Roquetes).

Cia. Teia Moner

El proper 5 de novembre, a la VII Mediterrània, Firad’Espectacles d’Arrel Tradicional, Teia Moner

s’estrenarà en el món de l’il·lusionisme ambMinimal Màgic, un espectacle de màgia, objectes i tite-

lles sense paraules adreçat especialment als adults. Es tracta d’una parò-dia de la màgia, o d’una manera innovadora de fer màgia: escapisme,mentalisme, manipulació de grans aparells…, però tot a escala reduïda.

Galiot Teatre

Després d’Animalets i en el seu desè aniversariGaliot Teatre estrena un espectacle de gran for-mat basat en el conte de Carlo Collodi, Pinotxo.L’obra està dividida en set grans escenografiesd’una gran riquesa visual, construïdes, com hosón els titelles, artesanalment en el taller de la companyia. Pinotxo es potveure a Vic a l’Orfeó Vigatà el 13 de novembre i el 20 de març serà alsLluïsos de Gràcia de Barcelona

Cia. La Closca

L’estany del Glopet és el nom de l’excel·lent pro-posta de la Cia. La Closca, un espectacle de titelles

de guant sobre taula i titelles de tija. El Glopet és uncapgròs que no es vol fer gran. Però un dia s’adona que l’estany on vius’està buidant... Cal buscar una solució abans que no sigui massa tard.

Noè

Després de publicar a l’editorial Baula el llibre i elCD Cada Festa una cançó, ara en Noè ens invitar agaudir en directe de la versió en espectacle d’aquesttreball. De fet són quatre espectacles els que ens pro-posa Noè, un per a cada estació, en una aposta, diu l’artista,per renovar musicalment el nostre cançoner. L’estrena, aManresa, el 6 de novembre, al Med.

delíciesDelícies, Narracions amb veu i saxo, és unaproposta de l’Adelaïda i el Jordi Borell, fun-dadors del conegut Circ Perillós. Ben aviat po-drem veure Markes k marken, una propostaper a adults i adolescents, formada per històries di-vertides que passen en una multinacional. Delíciestambé ens proposa Dones sense por, un recull de contesque aclareixen alguns misteris i després del qual ja no podrem dir maimés coses com: “A les dones no hi ha qui us entengui!”. Tot amb so de saxo.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Com podria definir el grup Pomada? Un gruppsico-pop-folc-raga-rumba, un grup musical deresistència d’aquesta nostra zona comanxe, unsrenovadors fora de qualsevol etiqueta, lligam,moda... Uns inclassificables... La veritat és queni m’atreveixo a definir-los, ni crec que, sincera-ment, serveixi de res intentar etiquetar-los.

Carles Belda (acordió i veu) i Helena Casas(pandereta i veu) van fer néixer Pomada l’any1998 apostant decididament per la renovaciódels sons més tradicionals amb l’acompanya-ment i l’ús de bases electròniques.

Fins i tot a l’hora de publicar discos Pomada ésun grup atípic. Han fugit sempre de l’esclavatgediscogràfic i de la comercialització i el màrque-ting. Fins i tot és difícil fer entendre que aquestseu segon disc és realment el tercer. Si no emfalla la memòria l’any 2000 van autoproduir elque es considera el seu primer disc: Disc 1. Ara,tot just aquest juny, han reeditat el seu cassetteFolklore Pomada, que havia estat publicat l’any1998 pels desapareguts Discos Calamar. I aravan més enllà i pengen l’últim disc, CD 2.pom, aInternet. Si entreu al seu web http://www.po-mada.org trobareu un auster fons de pantallablanc amb la inscripció CD2.POM, amb una ti-pografia que recorda les antigues màquines d’e-scriure. Si cliqueu a sobre passareu a una altrapàgina, amb els sis títols que formen aquestsegon (?) àlbum de la banda i que ara està adisposició de tothom que vulgui descarregar-se’lgratuïtament en format MP3. És a dir, que hau-reu de baixar les cançons i crear personalmentel vostre disc.

Al disc hi trobareu temes en què les bases rít-miques programades es barregen amb ritmes tandiferents com el rap, el folk o la rumba..., temes enquè l’acordió d’en Carles pren el protagonisme,lletres que ens parlen de la mort, de la solitud, dela duresa de la vida, de la lluita per la vida...

Sincerament, un disc que no pot deixar indife-rent a ningú. Us recomano de tot cor que us elbaixeu i l’escolteu força vegades. Llarga vida aPomada!!! Amb què ens sorprendreu en el futur?

• Jordi ToniettiEditat per ECB RecordsCol·lecció: “Bolet Records”Barcelona, 2003

Jordi Tonietti no necessita pas presentació: sónmolts anys de músic, d’animador i ara també deconductor i presentador de l’interessantíssim pro-grama “Això és la pera”, produït per TelevisióComtal per encàrrec de Comunicàlia i que s’emeten més d’una seixantena de televisions deCatalunya i fins i tot d’altres de l’Estat espanyol.

L’any 2003 va rebre l’encàrrec de l’Escola Bres-sol Querubí de Girona de posar música a unasèrie de cançons per ensenyar als nens i lesnenes de l’escola les llegendes de Girona. El re-sultat és un CD amb cançons que ens apropena tota una sèrie de personatges de l’imaginari dela ciutat: “La Beneta”, una de les campanes dela catedral de Santa Maria; “El Tarlà de l’Argen-teria”, que ens recorda el famós personatge queva alegrar la gent del carrer Argenteria en unaèpoca en què va estar de quarantena per pord’un brot epidèmic de pesta; “La Majordoma” deSant Narcís, un personatge d’aspecte ufanós,ostentosament presumida, i una xafardera im-penitent; “La Bruixa” de la catedral, que ensrecorda la llegenda d’una bruixa que llençavapedres a la gent i contra la catedral i, no se sapcom, un dia es va convertir en una gàrgola de lacatedral; “En Gerió”, mític personatge amb trescaps a qui s’atribueix la fundació de Girona; “LaCocollona”, un fantasma amb cos de cocodril iales de papallona en què s’havia convertit unanovícia d’un convent del barri de Mercadal, a labanda esquerra de l’Onyar; “La Lleona”, que ensrecorda el costum de donar un petó a la lleona,que era garantia que qui ho feia mai se n’aniriade Girona o, si se n’anava, tornaria; “En Carle-many”, l’emperador carolingi que va reconquerirla ciutat expulsant els sarraïns; “Les mosques desant Narcís”, la llegenda més coneguda deGirona; “En Pepet Gitano i en Rossinyol”, queens presenta dos personatges que van alegrarla vida de Girona; “Les carpes de l’Onyar”,homenatge a les carpes que justament l’any2003 van ser eliminades per un abocament tòxical riu Onyar.

Un CD ple d’història i de música conduït peraquest increïble artista que és Jordi Tonietti.

Heu sentit mai el grup De Calaix? Si ja l’heu sen-tit o quan l’escolteu, em donareu la raó quan afir-mo que són una alenada d’aire fresc tramuntanatque ha sacsejat la cançó tradicional del nostrepaís amb la seva nova Polifonia TradicionalCatalana.Tres veus, tres somriures, tres dones amb unaenergia i un saber fer increïble: Gemma Pla,Lurdes Rimalló i Mireia Mena. Un grup amb unestil molt personal de cantar, que ha transformatles cançons que interpreten, apreses oralment obé extretes de cançoners i manuscrits, en pe-tites joies. Amb aquest seu primer disc, Pantone 1505, hanguanyat el premi al millor disc folk de l’any 2003i el grup també ha guanyat el premi Altaveu2004. Si l’escolteu, entendreu el perquè. D’en-trada descobrireu aquestes veus fresques quedeixen entreveure diversos colors, timbres, ma-tisos, jocs vocals... Tot fins a aconseguir unsefectes d’allò més originals i uns ambients fres-cos i seductors, que fan que, sense adonar-te’n,comencis a cantar amb elles o fins i tot et posisa ballar... Ho sento, noies, no me’n puc estar! Cançons com “La Bolangera”, “Els contraban-distes”, “L’hereu Riera”..., sonen noves, dife-rents, fresques del dia... I d’això, a part d’aques-tes tres noies, en té “la culpa” en MarcelCasellas, que amb la seva direcció artística,com sempre genial, ha donat l’empenta final aaquestes artesanes de la veu. Per acabar de gaudir d’aquest disc, trobareu quea alguna cançó li han afegit el seu segell perso-nal, amb alguna estrofa nova que aportaquotidianitat, contemporaneïtat, ironia i moltafesta... I tot això reforçat per l’acompanyamentfet amb instruments rítmics tradicionals, amb ob-jectes quotidians i fins i tot amb alguna base pre-gravada.Per acabar, us informem que estan de festa, jaque celebren el seu tercer aniversari: felicitats iper molts anys!!! M’oblidava! El 19 de desembre presentaran elseu espectacle Empordà a calaixos a l’Espai deBarcelona. Jo, de vosaltres, no m’ho deixariaperdre... I si voleu visitar el seu web, preneu no-ta: http://www.decalaix.com/

• De CalaixEditat per AriadnaRecords, 2003. ACD039

notesnovesnovesnoè rivas

llegendes de girona

• PomadaEditat gratuïtament a Internet

pantone 1505cd2.pom

24 C A R R E R 40

www.etnocat.org/festa/nadal/

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER40

25

ETNOCAT és un indret dedicat a oferir recursos sobre cultura popu-lar i tradicional a càrrec de l’associació Carrutxa. Ara, per les festesde Nadal, ens proposa conèixer una mica més la tradició popular delNadal a Catalunya, especialment a les comarques properes a Reus,i les activitats que es realitzen aquests dies en diverses poblacions.També hi trobareu enllaços a altres pàgines amb temàtica nadalenca.

enxarxatsenxarxatsal

www.aulaintercultural.org

Aquesta és una publicació digital de l’associació Diomira,especialitzada en el món dels infants i els adolescents.S’adreça a responsables d’associacions, educadors, entitats iadministracions públiques amb l’objectiu d’omplir un buit infor-matiu en aquest sector de la població. Els temes que estracten en aquesta publicació són els drets dels infants, la cul-tura de la pau, les noves tecnologies, la participació dels infants i els adolescentsen la vida pública i una pila més de qüestions que constitueixen una veritableplataforma de debat i de reflexió.

Aquest és un web sobre educació intercultural que devem a la Federació d’Ensenyament de laUGT (FEDE-UGT), que el va crear l’any 2003 amb el suport de l’Institut de Migracions i ServeisSocials del Ministeri de Treball i Serveis Socials. S’hi trobatota mena d’informació sobre la interculturalitat: educació,formació, notícies, cooperació, agenda, eines didàctiques...En l’estela d’aquest portal, FEDE-UGT ha volgut creartambé la col·lecció “Cuadernos de Educación Intercultural”,en la qual ja s’han publicat 8 números, que aborden el tematant des del punt de vista de la reflexió com de l’aplicaciópràctica a través d’activitats i de dinàmiques de grup.

webweb

Jocs en Català és un recurs que el Consorci de Normalització Lingüísticaposa a la nostra disposició perquè puguem accedir a tots els jocs en la nos-tra llengua que es poden trobar actualment tant a la xarxa com en altressuports. Hi trobem una llista de pàgines de jocs per Internet, jocs d’ordi-nadors, jocs de taula..., bibliografia i enllaços molt interessants.

www.cpnl.org./jocs/index.htm

http://de0a18.net

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

Una nova revista per al món del circ

26 C A R R E R 40

Circ

Quan parlem de circ, podem pen-sar en lleons, elefants, equilibris-tes o pallassos. Ens referim a la

professió que es va convertir enuna manera de viure, amb artis-tes itinerants i erràtics: el circtradicional.El circ d’avui s’escriu amb

majúscula, amb la zeta majúsculade Zirkolika, una nova publicació

que, des de l’Ateneu Popular de 9 Barris deBarcelona, surt a la pista sota la mirada còm-plice del tendal d’una escola de circ veïna.

El circ contemporani és el resultat d’una fu-sió. Els més diversos mestres de l’espectacles’encarreguen de fer-nos riure, d’al·lucinar-nos, de fer-nos saltar dels nostres seients odel nostre tros de vorera; i és que el circs’estén per innombrables espais públics, totssusceptibles de convertir-se en escenaris im-provisats on ens quedem bocabadats. El circés fusió. Fusió perquè a la destresa acrobàticao malabar s’hi afegeix la qualitat interpretati-va, el respecte pel noble art de fer el pallas-so, o la dansa en qualsevol de les seves moda-litats. Plàstica i dedicació, sacrifici i il·lusió, itreball, molt de treball, és el que caracteritzael dia a dia d’aquests atletes olímpics o actorsde Hollywood alternatius que han decidit de-dicar-se al circ.

Zirkolika també té alguna cosa d’alternatiu,per la naturalesa dels protagonistes del arti-cles que s’hi publiquen, i alguna cosa de glo-bal, per la voluntat d’arribar a les mans de lagent del carrer. Des d’aquesta revista de circ,en què moltes arts escèniques relacionadestambé hi tenen espai, es pretén omplir, o al-menys pal·liar, el buit de publicacions d’a-questa naturalesa.

Davant d’un projecte d’aquesta envergadu-ra fa falta gent compromesa, més encarasi recordem que la revista s’autosub-venciona gràcies a les contribucionsdels anunciants. Aquests inverteixenen un mitjà específic, adreçat aun públic interessat per les arts

escèniques, alhora que donen suport a unaaposta atrevida, com la que ha emprès Vicen-te Llorca, documentalista i periodista, i Txupi,acròbata català amb una trajectòria contras-tada.

La plantilla de Zirkolika està formada perun equip heterogeni amb unes formacionsmolt diverses: artística, fotogràfica, periodís-tica... Tots els seus membres troben en el circun punt d’unió. La idea va sorgir davant l’e-vidència de la necessitat de promoure aquestart, l’anomenat art circenc, amb el suport

d’uns lectors que demostren estar sensibilit-zats amb les actuacions que se situen al mar-ge dels mercat de consum actual. És precisa-ment en aquest context, paral·lel al quegaudeix de publicitat, que desperta l’interès il’atenció de nombrosos col·lectius de ciuta-dans, on la revista Zirkolika troba el seu esce-nari d’actuació i el seu pati de lectors.

El circ ens envolta, està aquí, al carrer, ca-da dia. Des d’aquest mim que ens observa ales Rambles fins al pallasso de la festa d’ani-

versari dels nostres fills.Avui trobem arreu verita-bles enamorats d’aquestestil de vida que decidei-

xen sortir al carrer i a salespetites per mostrar les seves

habilitats.

Zirkolika està il·lusionada i transmet aques-ta il·lusió als seus lectors. El circ està més viuque mai i ha evolucionat per apropar-se alsgustos de tothom i als nous matisos que susci-ta la paraula espectacle. Per ara, ja han sortitdos números de la revista, i el tercer ho faràla primera setmana de desembre. A Barcelona,la majoria dels locals en què es du a terme al-gun tipus de representació escènica ja tenenaquests exemplars. La publicació es pot trobartambé en acadèmies de dansa o teatres i en lamajoria de les biblioteques públiques. Zirkoli-ka es desplaça també on passen els esdeveni-ments més representatius relacionats amb elcirc, on la revista és presentada a les compa-nyies, els programadors i el públic en general.

Zirkolika és una publicació trimestral gra-tuïta i amb un tiratge de 5.000 exemplars,que es distribueix en punts concrets del terri-tori espanyol, així com en determinats llocsd’Amèrica Llatina. A la secció “Panorama” esdescriu l’actualitat del circ contemporani i delcirc tradicional i de carpa; en la del “Persona-je” s’analitza la trajectòria professional d’ar-tistes amb un nom i un pes propis; a “El Baúl”es repassa la història del circ en diferentsèpoques i llocs, mentre que altres seccions,com “La Vitrina”, “Zirkoleando” (en què po-dem aprendre un nou truc en cada número) oel “Tablón de Anuncios” constitueixen unsexemple excel·lents del tarannà obert a tot-hom i receptiu de Zirkolika.

A punt ja l’espai de representació, els flashde les càmeres fotogràfiques i els coixins aterra, només ens queda aguditzar tots els nos-tres sentits per gaudir d’un espectacle creatper tots nosaltres. El d’ahir, el d'avui, i el dedemà: el sempiternal i omnipresent Circ. Queen gaudiu molt. N

Víctor López és membre de Zirkolika

ZirkolikaC. Port-lligat, s/n - 08042 Barcelona

www.zirkolika.ya.st

El circ d’avui s’escriu

amb majúscula,

amb la zeta majúscula

de Zirkolika,

una nova publicació

sobre el món del circ

irkolika Víctor López

Un grup de cristians és capturat per un galióàrab l’any 1629 en aigües mediterrànies. Elsmusulmans estan contents amb la captura delscristians. Però aviat comencen els problemes.El capità morisc, Saïd, i Blanca, filla de l’exvirrei de València, que també és presoner, s’e-namoren. Ell és el Mar i ella el Cel, que s’han“ajuntat en un punt de l’infinit”. Els esdeveni-ments es precipiten quan Joanot, un cristiàpròfug de la justícia del Virrei, traeix els seuscompanys àrabs després de vint anys de con-vivència al galió. Joanot lliura armes als cris-tians a canvi de grans privilegis i un títol demarquès. Els cristians assassinen tots els mu-sulmans del galió, llevat de Saïd, empresonatpels seus companys quan l’havien descobertbesant-se amb la Blanca, a qui havia promès lallibertat. El pare només desitja matar Saïd,però Blanca amenaça de suïcidar-se. És llavorsquan Ferran, el promès de Blanca, acorda ambella que deixarà lliure Saïd si Blanca torna alseu costat. Blanca hi accedeix amb la il·lusióque més endavant podrà unir-se a Saïd. Peròquan s’estan acomiadant, torna el seu pareque, en veure’ls junts, assassina enfurismatSaïd i provoca un tràgic final, el suïcidi de laseva filla.

Aquest és un resum de l’adaptació feta perXavier Bru de Sala de la trama escrita el segleXIX pel dramaturg Àngel Guimerà, també autordels clàssics catalans Terra Baixa o La Filla delMar. La companyia Dagoll Dagom la va portaren escena al Teatre Victòria l’any 1988, dirigi-da per Josep Lluís Bozzo. Ara, per celebrar elstrenta anys de la companyia teatral, DagollDagom repeteix l’obra amb un elenc de nousactors llevat de tres que van formar part delprimer repartiment.

Quan es va estrenar l’any 1988 , Mar i Celva ser un èxit sense precedents a Catalunya.Es tractava del primer musical en la nostrallengua que va aconseguir captivar un grannombre d’espectadors. Qui no tenia o sabia lescançons que Albert Guinovart va escriure pelmusical? Qui no les cantava en diferents acteso fent activitats quotidianes? Quantes noies

volien assemblar-se a l’heroïna Blanca repre-sentada per una excel·lent Àngels Gonyalons?

Sens dubte, l’obra va ser un punt i a partper a la companyia, per al públic i per als ac-tors. Per a Àngels Guanyalons, per exemple,fou l’inici d’una ascendent i excel·lent carreraen el món dels musicals, no només a Catalu-nya, sinó a tot l’Estat espanyol.

Repetir quelcom que tingué tan èxit permolts, però, és un autèntic repte per a la com-panyia, que malgrat que té l’èxit assegurat —amb moltes entrades venudes en aquest mo-ment, segurament comprades per espectadorsrepetidors— es deu preguntar si l’obra agra-darà als que la veuran per primera vegada.

Em permeto des d’aquestes línies avançar-me al futur i respondre a aquest dubte d’unamanera positiva, tot i que no he assistit a capassaig ni conec els canvis que hi haurà en lainterpretació o la posada en escena. D’altrabanda, també em permeto convidar-los a veu-re-la perquè crec que l’obra resultaràexcel·lent per l’espectador perquè la seva ba-se és immensament rica. El llibret és fantàstici la música, que tot i que en moltes ocasionsés reiterativa, difícil de cantar per la seva ra-pidesa i tonalitat o bé està “entrada ambcalçador” en algunes ocasions, té fragmentsmusicals memorables i cançons que reflectei-xen els sentiments dels personatges amb forçai personalitat. A més, els paratges instrumen-tals són molts adequats i ajuden a mantenirles diferents atmosferes que es produeixen al’obra. Amb tot, doncs, tan de bo pugueu

anar-hi i descobrir una obra excepcional i queha fet història en el món teatral català. Tambéespero que sigui una obra que us faci reflexio-nar, ja que avui que s’enamorin el Mar i el Celja no és quelcom inviable en la nostra socie-tat. Recordo que fa quinze anys els noms delspirates m’eren estranys. Avui, de Mohamed,Abderrahim, Osman, Malek i Saïd, n’hi ha pertotes les escoles de Catalunya. De nou lahistòria ha fet justícia a les accions nefastesrealitzades per governants egoistes i prepo-tents. Si més no, és el meu parer. N

Maria Salicrú-Maltas

Dagoll Dagom reestrena el gran musical català setze anys després

ressonànciaressonànciaCAIXA DElalaEl teatre per a tots els públics

Torna

CARRER40

27

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYAdel 21 d’octubre del 2004

al 5 de gener del 2005

TEATRE VICTÒRIAdel 18 de gener

a l’11 d’abril del 2005

Avui, que s’enamorin

el Mar i el Cel,

ja no és una

cosa inviable

mar i cel

ah!

L’altre dia em vaig trobar dos amics de la in-fantesa. L’un, en Jordi, tenia dos nens i l’al-tre, en Pep, continuava solter. Com sol pas-sar en aquestes situacions, la conversa vagirar al voltant de què feia un i què deixavade fer l’altre.

A la pregunta d’en Josep sobre quina era lameva feina li vaig contestar (com no podiaser d’altra manera) que era actriu i que teniala meva pròpia companyia de teatre familiar.Mentre en Jordi va assentir amb el cap dei-xant entreveure un somriure de complicitat,en Pep va posar cara d’incredulitat. Al finalva reaccionar, i amb un to una mica despec-tiu, va deixar anar: “Ah!, teatre infantil!”.

La situació era estranya. A un costat hi teniaen Jordi, habitant d’una població mitjana, ca-sat, amb dos fills i que encara no havia poguttrepitjar (les circumstàncies obliguen) el TeatreNacional de Catalunya. A l’altre, en Pep, barce-lonauta per excel·lència i espectador bastanthabitual no només del TNC sinó també del Tea-tre Lliure. ¿A què eren degudes aquestes duesvisions tan diferents del teatre familiar?

Continuant amb la conversa, no vaig tenirmés remei que fer una mica de pedagogia.Amb el tríptic del meu darrer espectacle ales mans d’en Pep, li vaig poder mostrar, perexemple, que la llista de gent que interveniaen la creació i realització era bastant mésllarga que el que ell hauria cregut mai. Quela qualitat del tríptic li podia donar una ideade la qualitat que s’oferia a l’espectacle.Que el pressupost d’aquest tríptic devia su-posar un risc econòmic per a la companyia,etc.

Mentrestant, en Jordi anava assentint. Ell,tot i que no podia anar al teatre per adults(que també se li pot posar un qualificatiu)anava bastant sovint amb els seus fills a veu-re teatre. I no usava el terme familiar o in-fantil, deia simplement teatre.

I aquest és l’objectiu principal pel qual 25de les companyies de teatre dedicades al pú-blic familiar més representatives de Catalu-nya, ens hem unit formant l’associació TTP oTeatre Tots els Públics. Enshem unit per dignificaraquest tipus de teatre.

Un tipus de teatre que mou uns 800.000 es-pectadors a l’any només a Catalunya, gràciesal qual moltes sales i teatres comarcals po-den obrir les seves portes. On, a més de lesrepresentacions de cap de setmana, els nensacudeixen amb l’escola i se’ls tracta com aespectadors i no com a futur públic per alteatre per adults.

Per a això, des de la TTP es demana la dig-nificació del sector. Més reconeixement perpart de l’administració per tal de poder oferirespectacles encara de més qualitat. Méspresència en els mitjans de comunicació pertal de poder informar els pares del que podenanar a veure. Més suport per part dels teatresper tal de poder concentrar totes les energiesa la representació i no a la càrrega i descàrre-ga del material. Més consciència dels costosd’un espectacle per tal de traslladar-los, en lamesura justa, al preu de les entrades.

Per la nostra part, les companyies de Tea-tre Tots els Públics continuarem creant es-pectacles de qualitat, i amb tot això, inten-tarem fer produccions cada vegada mésdignes. N

Article aparegut a www.teatral.net Anna Roca és presidenta de l’Associació

Teatre Tots els Publics

El teatre per a tots els públics

teatre infantil...Sembla la cançó de l’enfadós, però, bé, hi ha el que hi ha... El sector del

teatre per a tots els públics encara està reivindicant que els

responsables i els agents de les polítiques culturals del país reconeguin

coses que salten a la vista com la qualitat de les produccions d’aquest

sector i la importància que té en el conjunt de l’activitat cultural del

país. Aquesta és la feina de l’Associació Teatre Tots els Públics, difondre

i fer entendre el que és una evidència des de fa molts anys.

El teatre familiar

mou uns 800.000

espectadors a l’any

només a Catalunya

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

28 C A R R E R 40

Anna Roca

LA FUNDACIÓ LA RODA AL FÒRUM

El 19 de juny la Fundació La Roda va participar al Fòrum de

les Cultures amb una presentació de l’entitat a càrrec del

grup Pep Callau i els Pepsicolen a l’espai anomenat Speaker’s

Corner. Durant una hora, Pep Callau va explicar amb una ex-

plosió d’humor, música i jocs, què és la Fundació La Roda,

com treballa i amb quines finalitats. Prop de cent persones es

van poder fer càrrec de la tasca educativa i cultural que du a

terme La Roda des de fa 27 anys als barris i les ciutats catala-

nes. La Fundació La Roda també va assistir a diversos diàlegs

programats durant els tres mesos de durada del Fòrum (ve-

geu pàgina següent).

CASALS D’ESTIU

El juliol és el mes per antonomàsia de les cloendes dels casals d’estiu organitzats per les

entitats de lleure. Ho hem aprofitat per visitar algunes de les nostres entitats i compro-

var in situ la feina que es fa als barris per als infants i els joves.

CLUB D’ESPLAI EL TRICICLE DE SANT JOAN DESPÍ

El passat 16 de juliol La Roda va programar per al Centre d’Esplai El Tricicle de Sant Jo-

an Despí l’espectacle Queixalada, del grup Pentina el Gat. Pares i nens van omplir la

plaça de la Parròquia per passar una hora divertidíssima, amatents a totes les indica-

cions que el grup donava des de la tarima. En conclusió, per divertir-se només cal una

cosa: ganes, i a Sant Joan Despí, n’hi havia moltes.

ASSOCIACIÓ PEL LLEURE FONT DE LA GUAT-

LLA DE BARCELONA

Si es pregunta a un nen si li agraden les fes-

tes de l’escuma, la resposta no es farà espe-

rar... El grup Yakumba ho sap, perquè són es-

pecialistes a ruixar el públic amb una

muntanya d’escuma mentre fan ballar i jugar

els nens i les nenes. Amb aquesta festa els

membres de l’Associació pel Lleure Font de

la Guatlla van celebrar el passat 22 de juliol la cloenda del casal d’estiu al pati de l’es-

cola La Muntanyeta de Barcelona.

LA RODA AMB LA GENT DE LA TERRA

El Passeig Lluís Companys de Barcelona va ser testimoni l’11

de setembre passat de la consolidació de la Mostra d’Enti-

tats dels Països Catalans, que enguany va celebrar la seva

tercera edició amb la presència de 102 entitats. La Roda

també hi va participar i va oferir a tota la canalla una bona

estona amb els tallers de dracs de paper i molinets de vent

de la tallerista Carme Moya.

25È ANIVERSARI DE L’ESPLAI PUBILLA CASES I

CAN VIDALET DE L’HOSPITALET I D’ESPLUGUES

Amb motiu del 25è aniversari de l’Esplai Pubilla

Cases-Can Vidalet, es va organitzar el 16 de se-

tembre passat l’acte de presentació de l’expo-

sició que reflecteix la història i la trajectòria

d’una de les entitats de lleure més importants

de l’Hospitalet i Esplugues. L’acte va reunir una

cinquantena de monitors, responsables, infants, joves i amics de l’entitat. La Roda, que

treballa amb l’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet des de fa molts anys, no es va voler per-

dre l’acte per felicitar tots els membres de l’entitat.

LA MACROLUDOTECA

La Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques

(DGACC) del Departament de Benestar i Família de la Generali-

tat de Catalunya va celebrar la VIII edició de la Macroludoteca

el diumenge 19 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona.

Aquesta jornada festiva va marcar l’inici del curs als vint-i-vuit

equipaments que formen la xarxa de ludoteques del Departa-

ment, que pròximament es veurà ampliada amb quatre ludote-

ques més. Unes 30.000 persones van participar en aquest espai

educatiu de 10.000 m2 a l’aire lliure i van gaudir d’una gran di-

versitat de jocs i activitats lúdiques i educatives. La Roda hi va

participar amb la tallerista Carme Moya, que va dissenyar un taller de molinets de vent i

unes originals pinces "subjecta idees".

MERCÈ 04

300 entitats van estar representades entre el

24 i 26 de setembre a la IX Mostra d'Associa-

cions de la Mercè 2004, entre les quals La Ro-

da, que va mostrar la seva feina des d’un estand instal·lat a la plaça Catalunya de Bar-

celona. La Mostra d’Associacions de la Mercè, impulsada per la Regidoria de Participació

Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, és una de les cites més importants del calendari cí-

vic de la ciutat. Enguany hi van estar representades prop de 300 entitats i federacions,

xifra que triplica la de l’any passat.

MOSTRES DE TEATRE PER A TOTS ELS PÚBLICS

La Roda ha assistit a les tres mostres més im-

portants i significatives de l’any pel que fa al

teatre i l’espectacle familiar: la de Fundació

Xarxa, a Igualada, del 24 al 30 de maig, la de

Rialles, a Cerdanyola, que es va fer de l’1 al 4

d’octubre, i la de la Fira de l’Espectacle d’A-

rrel Tradicional a Manresa, del 5 al 7 de novembre. Aquests aparadors del teatre infantil

i juvenil i de l’espectacle d’arrel tradicional ens han donat la possibilitat de veure nous

espectacles i grups, que inclourem en les nostres programacions anuals.

CARRER40

29

Notícies

Iniciem aquí una secció en què us informarem regularment de tot el que fa La Roda durant l’any: les

visites, les col·laboracions i les activitats, les jornades, els festivals i les mostres a les quals assisteix... La

Roda es mou, i us volem fer partícips de totes les nostres activitats.

rodamón

a cau de

rodaa cau de

roda

últims projectes de la Fundació La Roda

a cau de

BARCINOVA DE FESTA

Amb l’eslògan “Barcinova de festa!”, la Fun-dació la Roda ha començat un nou projectea la Zona Recreativa Barcinova, a Nou Barrisde Barcelona, que pretén donar una idea del’ampli ventall de recursos que pot aportarLa Roda per a dur a terme una programaciód’actes lúdics i educatius. El projecte i cada

una de les propostes que conté s’adrecen a un ampli ventall d’e-dats, des de menuts i joves fins a adults. “Barcinova de festa!” esdesenvoluparà fins a l’abril del 2005 i durant aquests mesos elsveïns i veïnes podran gaudir amb motiu de festes populars com laCastanyada o el Caga Tió de grups com La Tresca i la Verdesca,Trastos Però no Tristos, Titelles Babi i Noè. També es faran tallersde construcció de joguines amb material reciclat, de circ i de tea-tre, complementats per un espai interessant espai de jocs gegants ide jocs africans. Amb aquesta programació es pretén dinamitzaraquesta zona i oferir als seus veïns i veïnes una oferta lúdica i edu-cativa de gran qualitat.

FESTIVALS DE LA INFÀNCIA

Pels volts de Nadal a tot Catalunya sorgeixen espais lúdics perquèels infants i els joves gaudeixin de les festes d’una manera diverti-da. La Fundació la Roda aquest any ha presentat un munt de pro-postes i serà present a diversos espais d’aquest tipus. A Encamp(Andorra), del 26 al 30 de desembre, i al Pas de la Casa, del 2 al 6de gener, La Roda oferirà una àmplia programació d’activitats i es-pectacles. També serem al Saló de la Infància de Barcelona del 26de desembre al 4 de gener amb un taller de vitralls per a Caja Ma-drid i un taller de joguines i titelles de material reciclat a l’estandde Cobega. Al d’Ediciones Urano s’hi faran punts de llibre. Final-ment, a la Fira de Cornellà, del 20 al 31 de desembre, els visitantspodran gaudir d’un taller de papiroflèxia a l’espai de ”la Caixa”.Per descomptat, totes aquestes propostes són fetes pels millorsprofessionals i amb l’objectiu d’aportar unes activitats que a mésde ser molt atractives i divertides són alhora molt educatives.

últims projectes de la Fundació La Roda

La Roda als diàlegs del FòrumEl món, avui. 12-13 de maig

En un món global com el nostre han sorgit conflictes globals. Els organismesinternacionals i les polítiques estatals encara s'estructuren d'acord amb elcontext de la Guerra Freda, i això explica que l'alternativa de les xarxes civilsinternacionals emergeixi cada cop amb més força per afrontar la internacio-nalització dels problemes.

Coneixement científic i diversitat cultural. 4-6 de juny

Empesos pel desig d'aconseguir que els Estats es comprometin en la difusió dela comunicació científica, els diferents ponents d'aquest diàleg van assenyalarla recuperació i la coexistència del coneixement indígena i tradicional, la ne-cessitat de socialitzar i "vulgaritzar la ciència", així com la participació sociali la multidireccionalitat del diàleg entre ciutadans, científics i proveïdorsd'informació científica, com les "vies làcties" que hem de recórrer en direccióal progrés de la qualitat de vida de la humanitat.

Cap a un món sense violència. 23-27 de juny

Es necessita un canvi de valors en què s'aposti per invertir en ajuda al desen-volupament en el Tercer Món en comptes del rearmament indefinit i la "gue-rra preventiva". Les associacions pacifistes han de col·laborar més entreelles, aprofitant les noves tecnologies, per fer sentir amb més força el seumissatge a l'opinió pública i aconseguir aquest canvi de mentalitat.

Pobresa, Microcrèdits i Desenvolupament. 15-18 de juliol

Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat domi-nada per la globalització. Els esforços de les organitzacions dels governs i lasocietat civil per eradicar la pobresa sembla que són insuficients. La fam, lesmalalties i l'exclusió social -causa i efecte de la pobresa- augmenten de for-ma desproporcionada arreu del món. Tanmateix, els microcrèdits, un serveide préstec per a les persones més desfavorides, sembla que són una de lessolucions que poden reduir la pobresa mundial en un 50% per a l'any 2015.Aquest sistema, que ja s’ha desenvolupat amb èxit en diferents països en viesde desenvolupament amb resultats molt esperançadors, suposa un canvi dementalitat en l’ajuda humanitària.

El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació. 17-20 de juliol

Podem educar per ser solidaris? És ètic el nostre cervell? Som egoistes o coo-peradors? La ciència obre camins per la convivència? Aquestes quatre pregun-tes, acompanyades d'un documental realitzat per la Universitat de València,han estat les eines per aquest debat. Des dels diferents àmbits de la ciènciacognitiva, la psicologia i la filosofia es va analitzar el comportament dels és-sers humans, la capacitat que té per adaptar-se als canvis i de quina manerael cervell institucionalitza normes a partir de l'entorn i el context social.Científics, psicòlegs i filòsofs van concloure que no hi ha una distinció claraentre cervell i sentiments morals. Però sí que l'aprenentatge a través de mo-dels (és a dir, l'educació) podrà ajudar a construir un ésser humà altruista.

Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració: un repte per al segleXXI. 2-5 de setembre

El diàleg “Moviments humans i immigració” va reunir persones de tot el mónque comparteixen la idea que la mobilitat humana pot ser un vertader vehicleper al complet desenvolupament del potencial humà i per arribar a construir unmón més just i progressista. Durant els tres dies que va durar el diàleg es vaanalitzar la complexitat del fenomen de la migració des de totes les perspecti-ves possibles: des de la multitud de motivacions humanes que s'amaguen darre-re de decisions individuals, fins a les motivacions comunes de grups humans;des de com els nous migrants afecten els nostres valors i cultures fins als dile-

mes que es presenten als qui lluiten per mantenir la co-hesió social; des de la forma en què la indústria cinema-togràfica i els mitjans de comunicació creen el nostreposicionament davant el fenomen de la migració, fins acom el desenvolupament pot oferir als immigrants possi-bilitats reals per no abandonar els seus països.

Per consultar més sobre aquest i la resta de diàlegsque es van celebrar podeu consultar la pàgina webdel Fòrum: www.barcelona2004.org.

L’Associació Catalana de Comunicació i la Fundació Àgora vanatorgar a La Roda el passat 21 d’octubre el Premi Catalunya de Co-municació i Relacions Públiques en la categoria d’entitat. El juratva valorar la trajectòria social de La Roda arreu de Catalunya i elseu paper de difusió de la imatge de Catalunya. L’acte va tenir llocal Palau de la Música de Barcelona, on també van ser guardonatsJordi Pujol, Joan Rigol, Lluís Marco (Hotel Arts), l’Hotel Majestic,Lluís Reverter (Fundació La Caixa) i Elena Salvador, viuda Puigvert.

Notíciesrodaroda

30 C A R R E R 40

idees

Taller de vitrallsJosep Torres

així de senzill...El tallerista. Josep Torres és director en ellleure i té el títol de mestre-artesà en ceràmi-ca de la Generalitat de Catalunya. La sevaformació en aquesta disciplina l’ha feta encentres de prestigi com La Bisbal i Verdú. Aquíens ofereix un altre tipus d’activitat: un tallerde vitralls.

El taller. La tècnica del vitrall no s’utilitzagaire actualment, però només cal fixar-se enels vitralls de les esglésies i les catedrals peradonar-se de la gran bellesa que aconseguienexpressar els artesans de l’edat mitjana ambl’art de decorar amb colors els vidres d’a-quests edificis. El taller ens proposa imitar-lospintant uns fulls de plàstics d’aproximada-ment 25 cm x 20 cm prèviament dibuixats peltallerista. El resultat és un objecte decoratiumolt bonic, que posarem en una finestra i queens donarà la sensació d’un vitrall. En aquesttaller es treballen temes com els colors i laseva combinació i es fomenta la concentraciódels infants i el fet de compartir.

tallertaller

Infraestructura: es necessita una sala àmpliaben il·luminada, amb taules i cadires, per-què els participants puguin treballar còmo-dament. Cal que portin una bata per no em-brutar-se la roba. Edat: de 6 a 15 anys.Dificultat: baixa.Contingut:El tallerista presenta els materials i explica eldesenvolupament del taller. Tot seguit el par-ticipant comença a treballar. Primer escull elmodel que vol pintar, tria els colors i començaa pintar el full de plàstic per la part de darre-ra, omplint el dibuix i anant en compte deresseguir bé la silueta marcada en negra. Elfull triga poc més de cinc minuts a assecar-se.Pressupost: baix.

fitxa tècnica

BADALONA

Esplai

Chiribiripum i

Associació Juvenil La

Rotllana de la Salut –

Ateneu Popular Sant Roc i

Esplai Borinot – ARSIS, Amics del

Raval i de Sistrells BADIA DEL VALLÈS

Centre d’Esplai Foc Nou BALAGUER

Associació Amics de Sant Josep del Molí

BARCELONA Esplai Guineueta – Centre Obert Ciutat

Meridiana – Associació pel Lleure Font de la Guatlla –

Esplai Flor de Maig de Poblenou – Servei Obert d’Infància i

Adolescència de Canyelles – Ateneu Popular 9 Barris, Trinitat

Nova i Verdum – Associació de Veïns Paraguai Perú – Esplai

Tramuntana de Porta – Associació de Veïns de Prosperitat, Esplai

Druida i Ludoteca la Guineu de Prosperitat – Projecte Infància del Raval

(Grup de Joves de Sant Pau del Camp, Casal dels Infants, Esplai Abiyoyo,

Centre Obert Salvador Gavina, Centre d'Esplai El Carme i Centre Cívic Drassanes) –

Servei Obert d’Infància i Adolescència de Roquetes – Associació de Veïns i Esplai

Totikap de Sant Antoni – Associació de Veïns de Trinitat Nova i El Desván – Casal Infantil

El Drac – Esplai El Vaixell – Esplai Sant Paulí – Associació de Veïns Mas Guimbau - Can

Castellví CORNELLÀ DEL LLOBREGAT Centre d’Esplai Mowgli GIRONA Centre Infantil i Juvenil

Parroquial Santa Eugènia de Ter L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT Centre Educatiu Jovis, Esclat i Club

Bellvitge – Coordinadora d'Entitats de Bellvitge – Esplai el Xixell – Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet

d’Esplugues i l’Hospitalet LLEIDA Col.lectiu Cultural Cappont MANRESA Esplai La Font de la Font dels Capellans

MARTORELL Centre d’Esplai Trencadissa MASQUEFA Centre d’Esplai Giravolt MATARÓ Esplai La Tribu i Associació de

Veïns Els Molins MONTCADA I REIXAC Esplai S.E.S.A. – Esplai Can Cuiàs MONTORNÈS DEL VALLÈS Esplai Panda OLIVELLA

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes EL PRAT DEL LLOBREGAT Coordinadora de Temps Lliure del Barri de Sant Cosme

PREMIÀ DE DALT Cau L’Espolsada PREMIÀ DE MAR Centre d’Esplai Parroquial, Esplai El Carrer i Agrupament Escolta Amon-Ra

RIPOLLET Esplai La GRESCA del barri Pont Vell – Casal de Joves La Gresca del Barri de Pont Vell SABADELL Grup d’Esplai La Baldufa –

Grup d’Esplai La Llar del Vent – Grup d’Esplai La Masia – Grup d’Esplai Els Quatre Gats SALLENT Agrupament Roques Albes (Gent amb

Nassos) SANT ADRIÀ DEL BESÒS Grupo Unión, la Mina SANT ANTONI DE VILAMAJOR Associació Juvenil El Petit Drac SANT BOI DEL LLOBREGAT

Casal de Joves i Ludoteca Casablanca – Centre d’Esplai Arrels i Fundació Marianao-Casal Infantil i Juvenil de Marianao SANT CUGAT DEL VALLÈS

Doble Via i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Centre Cívic Les Planes, Centre Cívic La Floresta i Mira-Sol) SANT JOAN DESPÍ Club d’Esplai El

Tricicle – Centre d’Esplai El Nus – Centre d’Esplai El Castanyot SANT PERE DE RIBES GER, Entitat Cultural i Esportiva SANT VICENÇ DELS HORTS Centre d'

Esplai Sant Josep – Centre d’Amics La Guàrdia SANTA COLOMA DE GRAMENET Esplai Pájaro Loco SANTA MARGARIDA DE MONTBUI Centre Obert Santa Anna

LA SÉNIA Centre Obrer de la Sénia - Branca de Joves TARRAGONA Eskurri Esplai i Associació de Veïns de Bonavista – Associació de Veïns Torreforta, Associació

de Veïns Progressista TEIÀ G.R.A.M.C. de Teià i Agrupament Escolta Mintaca TERRASSA Esplai La Fàbrica de Can Tusell – Esplai Sant Llorenç – Esplai Egara VILANO-

VA DEL VALLÈS Esplai Els Patufets VILANOVA I LA GELTRÚ Centre d’Esplai Drac Màgic VILOBÍ DEL PENEDÈS i FONT-RUBÍ Catacroc, Joves de Vilobí i Font-rubí, Agrupament

Escolta Els Pèlags de Vilobí del Penedès i Esplai El Gotim de Font-rubí