Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 - Badalona. Tel. 933 891 659 - Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona - Facebook: carmelites descalços badalona

badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 9’00, 19’00 i 20’30

Diumenges i festes: 9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30 i 19’00

Confessions: abans de les eucaristies

AGENDA MARÇ 2014

2 Diumenge VIII de durant l’any

5 Dimecres de Cendra

9 Diumenge I de Quaresma

16 Diumenge II de Quaresma

19 Sant Josep, espòs de la Verge Maria

23 Diumenge III de Quaresma

24 Xerrades de Formació Carmelitana

25 L’Anunciació del Senyor

30 Diumenge IV de Quaresma

Tots els divendres de Quaresma,

Via Crucis a les 8 del vespre,

amb el Cos de Portants del Sant Crist de Badalona

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Març 2014 — Número 235

El sentit del Via Crucis

El Via Crucis és des de fa segles una devoció molt popular, so-bretot en el temps de Quaresma i de Passió. Aquesta oració medi-tativa-contemplativa a l’entorn de Crist i el seu camí cap a la creu ha estat i és una manera de “tenir els mateixos sentiments de

Crist” (Filipencs 2,5).

El Via Crucis té un ensenyament molt eficaç, i el seu objecte és el més central de la fe cristiana: la mort salvadora de Crist. “Caminem”, tot acompanyant espiritualment Crist en el seu camí de

la Creu i ens va preparant per a celebrar el misteri de la Pasqua.

El Via Crucis és una herència dels antics cristians al llarg dels segles. La troballa de la Creu del Senyor en el segle IV i les pere-grinacions a Terra Santa van crear una atenció molt especial al “camí” que Crist recorregué des del pretori fins al Calvari, àmplia-

ment documentat en els quatre evangelis.

Recórrer les “estacions” per la Via Dolorosa impacta els cristi-ans. Els religiosos, especialment, els franciscans, foren els pro-

pagadors d’aquesta devoció de seguir les petjades del Senyor.

Aquell primer Via Crucis de Jesús ens aproxima i ens disposa

a experimentar el camí dolorós del Senyor.

Però la Passió de Crist és la Passió de la comunitat cristiana, dels homes i dones del nostre món: ancians i infants de tota me-

na i condició-situació existencial.

El Via Crucis ens ajuda a centrar-nos en la mort de Crist, que és el moment culminant de la nostra salvació: la profunditat de l’encarnació de Jesús a la mort, la radicalitat de l’amor salvador de Déu. “Mireu l’arbre de la Creu”, se’ns diu el Divendres Sant. Tot un gest ple de simbolisme. Encara més: Jesús anuncià: “quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a

mi” (Joan 12,32).

Implicats en el camí de Jesús a ser molt conscients “que por-tem en el nostre cos les marques dels sofriments de Je-sús” (Gàlates 6,17), el Via Crucis també ens implica: hem de ser ben solidaris amb el dolor i patiments de la humanitat. Hi ha, com he dit, innombrables creus que porten els homes i dones del nos-tre temps. El pes sobre les seves espatlles és: l’atur, la fam, la guerra, el terrorisme, la soledat, la droga, la malaltia, el cansa-ment, els anys... Nosaltres ens hem de comportar com a bons cirineus, amb coratge, amb fortalesa, amb esperit de conversió,

de cara a celebrar la Pasqua amb renovada alegria.

“La pietat popular és la cultura dels senzills i expressa la seva

fe” (Francesc, “La Joia de l’Evangeli”).

LRC

RESSONS D’ARREU

L’any 1877 es va produir un fet sorprenent: l’anomenat

“gran pelegrinatge” a la ciutat d’Àvila promogut pel prevere català Enric d’Ossó, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús (les Teresianes). Ossó va aconseguir mo-bilitzar 4000 persones que es desplaçaren en tren a aquella ciutat castellana. Un fet que si aleshores va destacar per l’excepcional nombre de pelegrins, més ens xoca en els nostres dies si analitzem la gran dificultat per allotjar-se en una ciutat que tot just comptava 7000 habitants i desplaçar-se a Alba de Tormes, on passaren tres dies, amb tartanes i altres mitjans per l’estil.

La Santa Seu ha declarat “venerable” el pare Zacarías de

Santa Teresa, carmelita descalç de la província de Navarra. Nascut a Biscaia, el P. Zacarías va estar 45 anys com a missioner a l’Índia, concretament a Kerala, on desenvolupà la seva acció pastoral i fou director de seminaristes. Allà reposen les seves restes, juntament amb les del P. Aurelia-no, company seu durant aquesta llarga etapa de la seva vida.

La tensió que s’està vivint a Ucraïna commou profundament

l’Església que prega per una resolució pacífica de la crisi. En aquest context, cal dir que les comunitats carmelitanes d’aquell país no estan afectats pels fets i s’uneixen a les iniciatives de pregària conjunta per rebutjar la violència.

Una nova fundació carmelitana a Zàmbia, concretament a la

diòcesi de Chipata, ha estat possible gràcies als missioners de la província germana de Manjummel. Aquest país de l’Àf-rica Austral té una població d’uns 13 milions d’habitants, amb un considerable percentatge de catòlics, però amb una gran manca de sacerdots.

CURS DE FORMACIÓ CARMELITANA Sala del Carme

dilluns 24 de febrer , a les 21,30 h.

Les cartes de Teresa a Jerónimo Gracián Els carmelites descalços

David Jiménez Carmelita de Lleida

dilluns 24 de març , a les 21,30 h.

Les “Exclamacions” de Teresa de Jesús (I-IX)

Elisa Aymerich Carmelita de Terrassa

Comença la Quaresma

Dimecres de cendra. Hi haurà imposició de la cendra a totes les misses. La de les 7,30 de la tarda serà concelebrada.

Via Crucis. Tots els divendres, a les 8 de la tarda, amb la parti-cipació del Cos de Portants de Badalona.

Fulls de reflexió quaresmal. Editat per l’Equip de Litúrgia de la comunitat, el trobareu cada setmana als llocs habituals.

Obrim portes! El Consell Pastoral està treballant per posar en pràctica el lema d’enguany. Donar sentit i contingut a la presència de l’Església a l’entorn on es mou és una de les més fermes recomanacions del papa Francesc. Nou provincial El P. Agustí Borrell ha estat reelegit provincial dels carmelites descal-ços de Catalunya i Balears. La seva tasca principal serà preparar el proper capítol provincial en el qual, entre altres temes, es decidirà sobre la possible unificació de províncies de la Península Ibèrica, un procés que també estan seguint altres ordes i instituts religiosos per situar-se en la realitat del nostre temps.

Començo recordant les parau-

les de sant Pau «Coneixeu prou bé la generositat de nos-tre Senyor Jesucrist; ell, es-sent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquís-siu amb la seva pobre-sa» (2Co 8,9).

Què ens diu avui, a nosaltres,

la invitació a la pobresa, a una vida pobra en sentit evangè-lic?

En primer lloc, ens diu quin és

l’estil de Déu. Déu no es reve-la mitjançant el poder i la ri-quesa del món, sinó mitjan-çant la debilitat i la pobresa: «Essent ric, es va fer pobre per vosaltres.» Crist, el Fill etern de Déu, igual al Pare en poder i glòria, es va fer pobre; va descendir enmig nostre, es va acostar a cadascun de nosaltres; es va despullar, es

RETALLS DEL MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA

«va fer no res», per ser en tot semblant a nosaltres (cf. Fl 2,7; He 4,15).

Què és, doncs, aquesta po-

bresa amb què Jesús ens allibera i ens enriqueix? És precisament la seva manera d’estimar-nos, de ser a prop nostre, com el bon samarità que s’acosta a aquell home que tots havien abandonat mig mort a la vora del camí.

La pobresa de Crist que ens

enriqueix consisteix en el fet que es va fer carn, es va car-regar les nostres debilitats i els nostres pecats, comuni-cant-nos la misericòrdia infi-nita de Déu.

És ric com ho és un nen que

se sent estimat pels seus pares i els estima, sense dubtar ni un instant del seu amor i la seva tendresa.

A imitació del nostre Mestre,

els cristians estem cridats a mirar les misèries dels ger-mans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a realitzar obres concretes a fi d’alleujar-les. La misèria no coincideix amb la pobresa; la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense es-perança. Podem distingir tres tipus de misèria: la mi-

sèria material, la misèria mo-ral i la misèria espiritual. La misèria material és la que habitualment anomenem po-bresa i toca tots aquells que viuen en una condició que no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i dels béns de primera necessitat com el menjar, l’aigua, les condicions higièniques, el treball, la possibilitat de des-envolupament i de creixe-ment cultural. Enfront d’aq-uesta misèria l’Església ofe-reix el seu servei, la seva diakonia, per a respondre a les necessitats i curar aques-tes ferides que desfiguren el rostre de la humanitat. En els pobres i en els últims ve-iem el rostre de Crist; esti-mant i ajudant els pobres estimem i servim Crist. Els nostres esforços s’orienten així mateix a trobar la mane-ra de fer cessar en el món les violacions de la dignitat humana, les discriminacions i els abusos, que, en tants casos, són l’origen de la mi-sèria.

No és menys preocupant la

misèria moral, que consisteix a convertir-se en esclaus del vici i del pecat. Quantes fa-

mílies viuen angoixades per-què algun dels seus mem-bres —sovint jove— té de-pendència de l’alcohol, de les drogues, del joc o de la pornografia! Quantes perso-nes han perdut el sentit de la vida, estan privades de per-spectives per al futur i han perdut l’esperança! I quan-tes persones es veuen obli-gades a viure aquesta misè-ria per condicions socials injustes, per manca d’un tre-ball, la qual cosa els priva de la dignitat que dóna portar el pa a casa, per manca d’i-gualtat respecte als drets a l’educació i a la salut. En aquests casos la misèria moral bé podria anomenar-se gairebé suïcidi incipient. Aquesta forma de misèria, que també és causa de ruï-na econòmica, sempre va unida a la misèria espiritual, que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor. Si considerem que no necessitem Déu, que en Crist ens dóna la mà, perquè pensem que ens bastem a nosaltres matei-xos, ens encaminem a un camí de fracàs. Déu és l’únic que veritablement salva i allibera.

L’Evangeli és l’antídot verita-

ble contra la misèria espiritu-al: en cada ambient el cristià està cridat a portar l’anunci alliberador que hi ha perdó del mal comès, que Déu és més gran que el nostre pe-cat i ens estima gratuïta-ment, sempre, i que estem fets per a la comunió i per a la vida eterna. El Senyor ens invita a anunciar amb goig aquest missatge de miseri-còrdia i d’esperança! És bo-nic experimentar l’alegria d’estendre aquesta bona nova, de compartir el tresor que se’ns ha confiat, per a consolar els cors afligits i donar esperança a tants ger-mans i germanes sumits en el buit. Es tracta de seguir i imitar Jesús, que va anar a la recerca dels pobres i dels pecadors com el pastor amb l’ovella perduda, i ho va fer ple d’amor. Units a ell, po-dem obrir amb valentia nous camins d’evangelització i de promoció humana.

Que cada comunitat eclesial

recorri profitosament el camí quaresmal. Us demano que pregueu per mi. Que el Se-nyor us beneeixi i la Mare de Déu us guardi.