Neuropsicologia del llenguatge

Carl Wernicke i el model

connexionsta

Estudis de Logopèdia i Magisteri d’Educació Especial

Núria Anguera, Gisela Pomares i Emma Sellarès

Neuropsicologia del llenguatge

Professora: Núria Duaso

Curs: 2009/10

Introducció

Neuropsicologia del llenguatge

En aquest treball podem observar el model connexionista i el seu autor

representatiu Carl Wernicke. En aquest treball també podem veure les

aportacions que aporta.

En primer lloc veurem el model connexionista amb les seves característiques,

les aportacions noves que aporta Wernicke del model conexionista clàssic que

va crear Broca. En segon lloc, classificarem les afàsies en corticals i les

trasncorticals.

Definirem i localitzarem l’afàsia de Wernicke i la de conducció, ja que molts

cops els pacients amb afàsia de Wernicke tenen impossibilitat de repetir (Afàsia

de conducció). En tercer lloc trobem una de les altres aportacions de Wernicke.

És la síndrome de Wernicke, una síndrome poc comuna entre nosaltres però

que afecta a molta gent (amb problemes amb l’alcohol).

L’objectiu principal d’aquest treball és intentar transmetre la nostre recerca als

nostres companys com a part de temari de la assignatura de neuropsicologia.

Per poder fer això hem preparat una exposició amb power point on reflectirà el

treball que hem preparat.

Moltes de les localitzacions estan acompanyades de taules i/o imatges per que

sigui més precís a la hora de identificar-les.

Neuropsicologia del llenguatge

El model clàssic connexionista

El model clàssic connexionista no es pot entendre com una entrega única

d’un sol autor sinó que es va elaborar a partir de diferents aportacions i

descobriments que un autor va proposar amb la següent correcció i

ampliació d’altres autors. Tot i així, una de les aportacions més

transcendents de Carl Wernicke en el moment va ser l’idea de l’àrea del

cervell responsable de la comprensió del llenguatge parlat (Àrea de

Wernicke, ubicat en la part superior- posterior del lòbul temporal).

Wernicke també va manifestar d’altres hipòtesis com la idea que l’activitat

d’articulació dels sons del llenguatge requeririen, com altres activitats

motores, un tipus de coordinació amb la informació relativa a las imatges

sensorials corresponents. En resum, d’aquest fet es dedueix que les

funciones cognitives no estan localitzades aïlladament en determinats

centres sinó que poden ser producte de connexions entre centres

cerebrals.

Un altre fet important dins l’elaboració del model clàssic connexionista va

ser la publicació per part de Wernicke al 1874 de l’article titulat “The

sympton complex of aphasia: a psicological study on a neurological basis”.

En aquest text, Wernicke ofereix una classificació dels síndromes afàsics i

un model general de com està representat el llenguatge en el cervell, on es

podien predir noves síndromes i es descobreix que existeixen diversos

subtipus de síndromes afàsiques, sent cada una d’elles el resultat en àrees

diferents del cervell, com l’afàsia de conducció, que correspon a un classe

d’afàsia descrita per Carl Wernicke (on la seva base neurològica és una

lesió que afecta la connexió entre el centre motor i el centre sensorial).

Com ja s’ha dit abans, va ser basant-se amb les aportacions de Wernicke

en aquest model que Ludwig Lictheim, posteriorment, va realitzar, el 1884,

la classificació de totes les síndromes afàsiques del llenguatge i que els

Neuropsicologia del llenguatge

diferents tipus d’afàsia serien conseqüència d’una lesió que afectés un

centre o una connexió entre centres.

Els set tipus d’afàsia de base neurològica que Ludwig Lictheim va

esmentar són:

1. Afàsia de Broca

2. Afàsia de Wernicke

3. Afàsia de conducció

4. Afàsia transcortical motora

5. Afasia transcortical sensorial

6. Afàsia motora subcortical

7. Afàsia sensorial subcortical.

Neuropsicologia del llenguatge

Afàsies

El terme afàsia va ser creat al 1864 per el metge francès Armand Trousseau

(1801-1867). És la impossibilitat de produir i/o comprendre llenguatge, degut a

lesions en àrees cerebrals especialitzades en aquestes àrees

Les afàsies es poden classificar en afàsies corticals i afàsies transcorticals i

anomica. Les afàsies corticals són les més comunes i es diferencien de les

transcorticals en que les corticals la repetició està alterada en un grau variable.

1. Afàsies corticals:

1.1. Broca

1.2. Wernicke

1.3. Conducció

1.4. global

2. Afàsies transcortical motora

2.1. afàsies transcortical mixta

2.2. afàsies transcortical mixta

2.3. afàsia anomica

Al 1874 Wernicke denomina el síndrome afàsic, on més tard passarà a

anomenar-se afàsia sensorial, que implica la impossibilitat de comprendre el

significat del llenguatge oral i escrit.

Es produeix per una lesió en les àrees temporo-parietals (àrea de Wernicke).

Es caracteritza per un dèficit per la comprensió i una parla fluida. Els individus

amb aquest tipus d’afàsia parlen reiterativament (logorrea). A part, els pacients

agregant paraules innecessàries i neologismes i produeixen parafàsies

(canvien paraules per altres).

Neuropsicologia del llenguatge

Els individus amb afàsia de wernicke tenen generalment grans dificultats per

comprendre i entendre la parla, incloent la pròpia i, per tant, no són conscients

dels errors que cometen al comunicar-se.

En l’afàsia de Wernicke també pot estar alterada la repetició, però la

denominació per confortació visual sol ser normal. El grau d’alteració de

comprensió lectora es molt variable, poder en alguns casos ha arribar a utilizar-

se com a mètode compensatori en la rehabilitació.

Aquests individus en general no presenten ninguna debilitat corporal per que la

seva lesió cerebral no està a prop de les parts del cervell que controlen els

moviments

Simptomatologia

Els símptomes de l’afàsia de Wernicke més característics són;

El pacient parla molt, com si estigués alterat

Les paraules que utilitzen estan transformades, canviades de lloc i

alterades de la seva fonètica

El pacient no entén el que se li diu ni es conscient dels seus errors.

Neuropsicologia del llenguatge

Afàsia de conducció es produeix per una lesió en el fascicle arquejat que

connecta l’àrea de Broca i de Wernicke.

La seva principal característica és la incapacitat per repetir. La comprensió del

llenguatge es variable encara que fundamentalment preservada. En canvi la

lectura i l’escriptura estan alterades, però la comprensió lectora sol estar

conservada.

Diferències entre l’afàsia de Broca i l’afàsia de Wernicke

En primer lloc, ens fixem amb la fluïdesa del llenguatge. Pel que fa l’afàsia de

Broca, també se l’anomena afàsia no fluent, ja que el pacient mostra dificultats

ens l’expressió del llenguatge en canvi, comprèn el que li diuen. Per altra

banda, l’afàsia de Wernicke, anomenada també, afàsia fluent, el pacient mostra

dificultats en la comprensió del llenguatge però no té dificultats en l’expressió.

Pel que fa en la repetició, tant en l’afàsia de Broca com en la de Wernicke, el

pacient mostra dificultats ens la repetició, ja sigui per les dificultats de

comprensió com per les dificultats d’expressió.

Seguint amb les característiques essencials de les dues afàsies, el pacient amb

afàsia de Broca mostra dificultats en la prosòdia. Seguint amb la dificultat en

l’expressió també mostra dificultats en la prosòdia, és a dir, en la duració, la

intensitat, la melodia, entre d’altres.

Neuropsicologia del llenguatge

Ens trobaríem amb el mateix cas pel que fa la gramàtica. El pacient amb afàsia

de Broca, a diferència del pacient amb afàsia de Wernicke, té dificultats amb la

gramàtica.

En canvi, els pacients amb afàsia de Wernicke mostren pobresa en el contingut

semàntic, aspecte lligat a la dificultat de comprensió del llenguatge.

Neuropsicologia del llenguatge

Síndrome de Wernicke

La síndrome de Wernicke és un trastorn cerebral degut a la desnutrició, en

especial a la deficiència de vitamina B-1 (tiamina), comú en persones

alcohòliques que pateixen una desnutrició.

Aquesta síndrome rep noms alternatius: psicosis de Korsakoff, encefalopatia

alcohòlica o malaltia de Wernicke.

El Síndrome de Korsakoff tendeix a desenvolupar-se a mesura que

desapareixen els símptomes de Wernicke. Això implica un dany a àrees del

cervell involucrades en la memòria. Els pacients amb freqüència intenten

ocultar la seva memòria deficient creant històries detallades i creïbles sobre

situacions o experiències, tot i que això no és una manera d’amagar-se’n

perquè molts cops el pacient realment pensa que és cert tot el que diu.

Simptomatologia

La síndrome de Wernicke té diferents símptomes. Pel que fa els canvis en la

visió, el pacient pot mostrar caiguda de les parpelles, anomalies en el moviment

ocular i visió doble.

Per altra banda, el pacient pot mostrar una pèrdua de coordinació muscular i ho

mostra en uns moviments descoordinats al caminar o mostrant una marxa

inestable.

També s’aprecia una pèrdua de la memòria, que pot ser profunda;

confabulació, és a dir, inventar històries; incapacitat per recordar situacions

noves; i, fins i tot, pot tenir al·lucinacions.

Tractament

Pel que fa el tractament de la síndrome de Wernicke – Korsakoff cal

hospitalitzar al pacient per tal de tenir un control inicial.

S’ha de subministrar dosis de tiamina, que poden millorar els símptomes de

confusió i deliris, les dificultats de la visió, els moviments oculars i la falta de

Neuropsicologia del llenguatge

coordinació muscular; en canvi, no millora la pèrdua de la memòria i la

capacitat intel·lectual associada amb la psicosis de Korsakoff.

La Síndrome de Wernicke – Korsakoff sense tractament va progressant

constantment fins la mort, per això és molt important el diagnòstic precoç i la

ràpida intervenció, ja que amb tractament, els símptomes com la falta de

coordinació i les dificultats visuals es poden controlar, així com disminuir o

parar el progrés de la malaltia.

Cal tenir en compte també, les complicacions que pot presentar la malaltia.

Pèrdua de la memòria de manera permanent.

Pèrdua permanent de les habilitats cognitives.

Lesions produïdes per caigudes.

Dificultats en les relacions amb les persones o en la interacció social.

Estat d’abstinència alcohòlica .

Neuropatia alcohòlica permanent.

Període de vida reduït.

Per últim, cal tenir en compte que el consum d’alcohol de forma moderada o

l’abstinència, així com una nutrició adequada redueixen el perill de patir la

síndrome de Wernicke – Korsakoff. No obstant això, si un alcohòlic està decidit

a no deixar l’hàbit de beure, ha de consumir un suplement de tiamina i una

bona dieta que el poden ajudar a prevenir el desenvolupament d’aquesta

afecció, excepte en els casos en què el dany ja s’ha presentat.

Neuropsicologia del llenguatge

Conclusió

Com a cloenda del treball podem dir de forma conjunta que aquest treball ens

ha reiterat aspectes ja coneguts per nosaltres a causa de matèries realitzades

l’any anterior, com l’ubicació de l’afàsia Wernicke, les característiques més

generals o la definició en si mateixa, però també ens ha aportat altres idees,

potser més específiques o centrades en alguns punts no treballats

anteriorment.

Ens han aportat més coneixement o millor comprensió, tant del model presentat

per l’autor i de la capacitat de fer un extracte del seu material, com de l’afàsia

de Wernicke o de la síndrome de Wernicke – Korsakoff. En concret, en punts

com les característiques en la parla, el tractament o símptomes cercats. Per

últim, també hem considerat d’ajut recordar els diferents centres en el còrtex

cerebral.

Neuropsicologia del llenguatge

Bibliografia

• Clínica Dam. (9 de octubre de 2006). Recuperat el 20 d’octubre de 2009,

de http://www.clinicadam.com/salud/5/000771.html

• Editum. (2007). Recuperat el 19 d’octubre de 2009, de

http://www.editum.org/Afasia-De-Wernicke-Definicion-Y-Sintomas-De-la-

Afasia-p-863.html

• Institut d'Estudis Catalans. (s.f.). Recuperat el 20 d’octubre de 2009, de

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000056%5C00000085.pdf

• Medline Plus. (18 de octubre de 2009). Recuperat el 19 d’octubre de

2009, de

https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000771.htm

• Revista Digital Universitaria. (s.f.). Recuperat el 18 d’octubre de 2009, de

http://www.revista.unam.mx/vol.9/num12/art103/int103-1b.htm

• University of Maryland. (s.f.). Recuperat el 18 d’octubre de 2009, de

http://www.umm.edu/esp_ency/article/000771all.htm

• Wikipedia. (s.f.). Recuperat el 18 d’octubre de 2009, de

http://es.wikipedia.org/wiki/Encefalopat%C3%ADa_de_Wernicke