CAPÍTOL PROVINCIAL DELS FRAMENORS - … · CATALUNYA FRANCISCANA 75 Quan Francesc d’Assís...

ANY XLIV - NÚM. 228 MAIG-JUNY DE 2008

Definitori Provincial

CAPÍTOLPROVINCIAL

DELSFRAMENORSCAPUTXINS

DECATALUNYA

IBALEARS

Fr. Jacint, Ministre Provincial

CF228 coberta.qxp 27/11/2008 20:35 PÆgina 1

ÍNDEXEDITORIALjosep maria segarra 75

FRATERNITAT I CONVERSIÓ. EN ELS 800 ANYS DE L’INICI DEL MOVIMENT FRANCISCÀ 77

ESPAI FRANCISCÀ

SANT FRANCESC I ELS LLIBRESjesús-lucas rodríguez garcía 78

LA VIDA DEL P. ESTEBAN EN DOTZE RELLEUSot llesques 79

GORBACIOV VISITA EL SEPULCRE DE SANT FRANCESCRevista «San Francesco» 80

FROFESSIÓ SOLEMNE DE FRA FRANCESC 82

EL PARENOSTRE DE FRANCESC D’ASSÍSmiquel colom 83

ORDE FRANCISCÀ SEGLAR

FI DE CURSlluís de reus 85

LA REGLA DE L’OFS (I)jon-ramon badia 85

FRA RAMON TRESERRA I LLACHcf 86

ELS FRANCISCANS SEGLARS...antoni casanova 87

DEL MISSATGE DE LA MINISTRE GENERAL... 89

ELS NOSTRES SANTS

BERNADETA SUBIROUShuc campdevànol 90

ESPAI MISSIONER

NOTÍCIES MISSIONEREShuc campdevànol 91

INFORMACIÓ FRANCISCANAtomeu recolons 92

PÀGINA CENTRAL

EL CAPÍTOL DELS FRAMENORS 94

ESPAI HISTÒRIC

100 ANYS DE LA MARE REMEImel·litona puigpelat 97

CENTENARI DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANAvalentí serra de manresa 98

LA HISTÒRIA DELS FRANCISCANS A TRAVÉS DELS SEGELLS (LVII). PUS Xmark brusselaers 99

EXPOSICIONS COMMEMORATIVES DEL CENTENARIDE LA MARE REMEI 99

EL POBLE CATALÀ I LA DEVOCIÓ AL SAGRAT CORvalentí serra de manresa 100

ESPAI LLIURE

SABER ESCOLTARmiquel colom 107

L’HORA DEL CAPUTXÍjordi cervera 108

LA VIDA SEGONS L’EVANGELImiquel colom 108

MONESTIR DE PEDRALBESjosep maria contel 109

ÉS AQUÍ COM EL PRIMER DIAcarles péguy 110

LLIBRES 111

EDITA:Caputxins de Catalunya i Balearswww.caputxins.cat

DIRECTOR:Josep Maria Segarra, ofm. cap.

CONSELL DE REDACCIÓ:Eulària Anglí, ofs.Francesc Cortès, ofs.Josep M. Garcia, ofm. cap.Martí Rossell, ofm. cap.M. Victòria Triviño, osc.

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:Carme Vallès, ofs.Av. Diagonal 450 - 08006 BarcelonaTelèfon 934 161 812

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ:Normal: 15 €De suport: 20 € per amuntNúmero solt: 3,5 €

Impressió:Univers gràficTel. 934 566 409

Dipòsit legal: B. 8297-59

Foto coberta:

Capítol dels framenors caputxins

de Catalunya i Balears

CF228 ndex.qxp 14/04/2009 22:46 PÆgina 1

CATALUNYA FRANCISCANA 75

Quan Francesc d’Assís inicià la sevaexperiència de vida evangèlica,adaptà el Capítol, d’origen monàstic,

a una fraternitat itinerant, amb una con-cepció totalment inèdita del seu significat.Celano, el primer biògraf, ens descriu enquè consistien els primers capítols delspenitents aplegats a la cabana de Rivotorto,prop d’Assís. Quan els germans retorna-ven del treball apostòlic o manual entre elspagesos de les rodalies, un cop atesos elsleprosos del veí llatzaret de santa MariaMagdalena, es reunien entorn de Francesci comentaven com havia anat la jornada,atribuïen els èxits al Senyor i reconeixienamb humilitat les seves deficiències, i entretots s’ajudaven a mantenir-se atents a lesvisites de l’Esperit. Ni més ni menys que alque avui en diríem una revisió de vida.Francesc els exhortava a viure l’Evangeli,comentaven junts la Paraula de Déu, pre-gaven i preparaven la jornada següent.

En tornar de Roma amb l’aprovació dela Forma de Vida, és a dir, la Regla, i esde-vinguts ja frares menors, i sobretot, en aug-mentar el nombre de germans, aquellesrevisions de vida de Rivotorto es converti-ren en unes trobades que tenien lloc doscops l’any i on els frares, en retornar de lesseves missions apostòliques arreu d’Itàlia,s’encoratjaven els uns als altres en unambient de germanor i oració, entorn sem-pre del sant. El 1216, el Capítol se cele-brava ja un sol cop, per Pentecosta. Jus-tament és d’aquest any un testimoniatgede fora l’Orde, valuosíssim per conèixercom es vivia. Es tracta d’una carta de l’atentobservador i cronista dels ordes mendi-cants, Jaume de Vitry: Es reuneixen un copl’any en un lloc convingut, per alegrar-seen el Senyor i menjar junts, obtenint

d’aquestes trobades un gran profit. Ambel consell de persones notables, formuleni promulguen disposicions santes quedesprés sotmeten a l’aprovació del senyorpapa. Tornen a separar-se durant un any ies dispersen per Lombardia, Toscana,Apúl·lia i Sicília.

El Capítol de 1221 fou el darrer en el qualhi participaren tots els frares, inclosos els novi-cis. En aquesta trobada es determinà que elCapítol General quedava reservat als minis-tres (provincials i general) per tractar les cosesque pertanyen a Déu, precisa el fundador.Els frares passaven ja dels cinc mil.

Tot i la inevitable i necessària organitza-ció i estructuració de l’Orde de framenors, amesura que augmentava en nombre i anavaescampant-se arreu d’Europa i Àsia, elsCapítols continuaren conservant força elcaràcter de trobada fraterna tan volgut perFrancesc. Fra Tomàs d’Eccleston en la sevabellíssima crònica de l’Establiment dels fra-menors a Anglaterra, ens en parla: Arribatsa Canterbury, sojornaren un parell de dies alpriorat de la Santíssima Trinitat, després,quatre d’ells, s’encaminaren cap a Lon-dres,... Els altres cinc foren acollits a l’hos-pici per a capellans, i poc després forenallotjats en una petita habitació sota unaescola. Quan els estudiants tornaven a casa,els frares finalment es podien reunir, ence-nien la miserable llar i s’asseien a terra. Enel moment de la conversa i de la beguda,sovint penjaven una olla amb llevat de cer-vesa i en bevien tots en l’única tassa que hihavia, comentant paraules d’edificació. Comho testimonien alguns frares que comparti-ren aquesta serena simplicitat i santapobresa, i que tingueren la sort d’haver con-viscut amb ells, la beguda era tan espessaque calia afegir-hi aigua, i tots bevien amb

CAPÍTOL PROVINCIAL DELS FRAMENORS CAPUTXINSDE CATALUNYA I BALEARS

Any XLIV – Segona Època Maig-Juny de 2008 – Núm. 228

E D I T O R I A L

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 75

76 CATALUNYA FRANCISCANA

gran satisfacció i alegria. I el mateix suc-ceïa a Salisbury, on els frares a l’hora de laconversa, bevien llevat de cervesa amb moltbon humor. I també passà el mateix aSherwsbury i en altres llocs...

Poc a poc, però, els Capítols anarenconstituint-se en òrgans de govern, espe-cialment els provincials i generals. Elslocals, es reduïren als cèlebres capítols deculpes. Amb tot,en el si de la família fran-ciscana sempre s’ha intentat conservar lafidelitat al pensament de Francesc en allòque és bàsic: tots els germans som els res-ponsables de la construcció de la fraterni-tat. Les actuals legislacions, revisades iposades al dia a la llum del Concili VaticàII, han retornat a la concepció primitiva deCapítol, en un gran clima d’aperturaespontània i de correcció fraterna. I això valper a l’entera col·lectivitat dels germans desant Francesc, inclosos els membres del’Orde franciscà seglar i les germanes, devida contemplativa i apostòlica.

I és en aquest ambient que del 16 al 21de juny proppassat va tenir lloc a la residèn-cia dels Germans de les Escoles Cristia-nes (La Salle) de sant Martí Sesgueioles elCapítol dels framenors caputxins de Cata-lunya i Balears, molt ben acollits pels reli-giosos de la casa.

Hi participàrem gairebé tots els fraresdels diversos convents de Catalunya i lesIlles i fra Miguel Ijurco, en delegació delsnostres missioners que són presents al’Amèrica Central i a l’Amazones colombià.El Capítol fou presidit per fr. Carlos A. Novoa,definidor general, és a dir, conseller per ala nostra demarcació.

Es llegiren i s’agraïren els missatgesd’adhesió arribats de les nostres germanes de

vida contemplativa i de vida activa, així comde les restants fraternitats de la família fran-ciscana. El bisbe Romà, de l’Església de Vic,ens acompanyà en una de les jornades, pre-sidint l’eucaristia i compartint el dinar.

Quan a les eleccions del ministres i ser-vents, en el dir de sant Francesc, foren elegits:

Ministre Provincial:Fra Jacint Duran i Boada (reelegit)

Vicari Provincial: Fra Gil Parès i CasellasConsellers o Definidors:

Fra Enric Castells i Mas, Fra Eduard Rey i Puiggròs, i Fra Mateu Sanclimens i Serra

Agraïm les visites que ens van fer algunsdels nostres amics: El Consell de Laics, elviceministre de l’Orde franciscà seglar, Car-les Llompart, el bisbe de Vic, Romà Casa-nova, amb el seu secretari, el sacerdot de lacomunitat copta, Abbouna Assia’h, vinculata les fraternitats de Pompeia i Arenys, elGrup de Titelles Marduix, que ens repre-sentà la seva obra Sant Francesc amansíel llop, i de manera molt especial, la delministre provincial dels framenors caputxinsde Sardenya acompanyat d’alguns dels seusfrares. Així com l’acolliment dels Germans deLa Salle en la persona del Germà Jesús,responsable de la residència, dels Germansde la Comunitat dels seus col·laboradors. Imoltes gràcies a tots els qui van anar seguintdia a dia el desenvolupament del Capítol através d’Internet, i a tots els germans de lafamília franciscana i de les nostres comuni-tats cristianes, que ens vau donar suportamb la vostra pregària i interès.

FRA JOSEP MARIA SEGARRA

Amb el Germà Jesús (al centre, assegut). Responsable del Casal La Salle.

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 76


«...E l Senyor em donà germans...».Amb aquesta frase del seu

Testament, Francesc d’Assís expressavauna de les experiències clau del seu iti-nerari espiritual. La vida amb els germans,a banda d’un gran goig, significarà per aFrancesc una immensa font de conver-sió personal i de coneixement de CristCrucificat. Aquí descobrirà que el camíde l’encontre amb Déu passa per la rela-ció crucificada-ressuscitada amb elgermà.

Sota aquest prisma, en el primer dia deles nostres Jornades, estudiarem la relacióentre la Fraternitat i l’experiència de Déudel Poverello, tot afegint-nos als actes decelebració del 800 aniversari de la sevaconversió.

El segon dia, i atenent als 700 anys dela mort de Joan Duns Escot, un dels gransteòlegs de la tradició franciscana, el dedi-carem a presentar la seva persona, el con-text cultural i les aportacions de la seva teo-logia.

JORNADES D’ESTUDIS FRANCISCANS. FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

Fraternitat i ConversióEN ELS VUIT- CENTS ANYS DE L’INICI DEL MOVIMENT FRANCISCÀ

Dimecres, 25 de juny Dijous, 26 de juny

10.00 – Pregària i presentació 10.00 – Context històricbiografia de Duns Escot.

10.30 – Els germans, com a do: Agustí Boadas

Francesc, els frares i el coneixement dels projectes 12.00 – Grans temes de la teologiade Déu. de Duns Escot.Felice Accrocca Jaume Mensa

11.30 – Pausa 16.30 – L’influx del pensamentescotista en la teologia

12.00 – Una Regla en camí: dels Països Catalans.la fraternitat defineix Valentí Serra

el seu codi de vida18.00 – El monestir de Pedralbes.

16.30 – Sant Francesc: Anna Castellano

el seu camí de conversió.Santos Játiva

18.00 – Rivotorto: vuit-cents anys d’història (1208-1210)Tomás Gálvez

Cada un dels teus actes d’amor augmenta la fam de Déu, la força d’atracció de l’abisme. Com més cedeixes al voler de Déu, més violentament i més ràpidament t’atreu.

Divo BarsottiVisita el nostre Web: www.caputxins.cat

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 77


EL’activitat apostòlica obrí a la ciènciales portes del franciscanisme, però nouna ciència centrada en ella meteixa.

A l’Edat Mitjana s’anomenaven «idiotes»,no sols els que no tenien estudis, els inep-tes, sinó també els laics en oposició a l’estatclerical. El mateix Francesc s’autodefineixcom a «idiota», tot i que de jove havia aprèsa llegir i a escriure, coneixia una mica elfrancès i el llatí, estava familiaritzat amb lapoesia, la música del seu temps, etc.

El mètode d’aprenentatge de Francescera memorístic. Reflexionava en meditaciócontínua el que havia llegit o sentit. La sevamemòria li feia de llibreria. Posseïa unsconeixements molt particulars en qüestionsteològiques. Gent de tota procedència sociali cultural es meravellava de la seva saviesa,la qual provenia d’una amorosa contem-plació de Déu. A causa d’aquesta ciènciasobrenatural, el Poverello ocupa en les cre-acions artístiques del Renaixement un llocd’honor entre els doctors de l’Església;Dante, en la seva «Divina Comèdia», el con-templarà en una esfera solar del paradís alcostat de sant Tomàs i sant Bonaventura.

En els inicis de l’Orde, quan els frareseren pocs, sant Francesc els donà permísper a predicar. Amb el temps, només hopermetrà als qui tinguin les necessàriesaptituds, siguin clergues o laics, donant laprimacia a l’experiència espiritual i tambéa la seva eloqüència.

Més tard, tant els francicans, com elsdominics, s`adonaran de la necessitat d’unapreparació teològica per a poder predicar.En aquell temps, estudiar teologia volia direstudiar també sagrada escriptura. A lesdarreries del segle XII i a inicis del XIII, tantla teologia com la predicació, se cenyia prin-cipalment a la vessant pràctica de la doc-trina revelada.

Francesc ja havia previst aquesta neces-sitat. En la seva explicació de la Regla, sant

Bonaventura dirà que el sant no prohibeixl’estudi als lletrats i clergues, sinó als ille-trats i als laics.

Ben aviat, encara en vida de sant Fran-cesc, ens trobem amb frares menors a lesuniversitats de París, Oxford i Bolonya. Iamb poc temps, seran un fet els «estudis»o «escoles de formació» en els conventsfranciscans.

El primer mestre de l’Orde a qui el mateixFrancesc concedí permís per a ensenyarfou sant Antoni de Pàdua, exactament ell223. Francesc valorava els frares savis quepodien explicar amb desimboltura la Paraulade Déu. Fent honor a la seva cortesía elsanomenava «senyor» (no germà). Veneravaels predicadors però encara més els mestresde teologia (2Cel 163).

En els inicis de l’Orde, la major part delscapellans, sobretot els d’ambient rural, esta-ven molt poc preparats. Sabien una micade llatí, el just per a seguir el breviari i pocacosa més. Els Sínodes i els Papes eslamentaven sovint d’aquesta situació, iexhortaven a la creació d’escoles. L’Esglé-sia sabia que podia comptar amb els dosnous Ordes: els dominics i els franciscans.

Estudiants i mestres de les universitatscomençaren a ingressar a l’Orde. Molt aviat,ens trobem amb mestres franciscans, abi-llats amb el típic hàbit de framenors, acom-panyats de frares estudiants. Amb el temps,aquests frares mestres donaran classe enels mateixos convents i les seves lliçonsseran les més freqüentades. Aquest feno-men que tindrà lloc ja a mitjan segle XIII,provocarà sobretot en la universitat de Parísenveges i lluites aferrissades entre el cler-gat secular (les escoles dels quals es vanbuidant progressivament segons testimo-nis del 1254), i els mestres dominics i fran-ciscans. Una situació summament conflic-tiva que anirà propagant-se per total’Església..

SANT FRANCESC I ELS LLIBRES

EEEE ssss pppp aaaa iiii FFFF rrrr aaaa nnnn cccc iiii ssss cccc àààà

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 78


Les hàbils mans de l’artista caputxí Anto-nio Oteiza han plasmat amb trets enèr-gics i alhora delicats, en dotze relleus,

els moments i etapes més significatius delVenerable pare Esteban d’Adoáin. En cele-brar el bicentenari del seu naixement, cons-tatem amb goig que el cèlebre frare caputxí,apòstol i sant, és considerat com un delsgrans evangelitzadors de la història de lesmissions catòliques.

El p. Esteban s’havia ofert als seussuperiors per a missionar entre les tribusindígenes. El 1843 arribava a la regió de ElApure, a Veneçuela. El que ens explica delsindis i dels seus valors humans és ben posi-tiu. El pare Esteban es revela com a granobservador i narrador. Les seves narracionscostaten un esperit profundament respec-tuós i dialogant, molt propi del franciscà.

A la seva passió per la missió popular,exercida en terres americanes i eruopees,el Venerable pare Esteban unia una graninquietud i entusiasme per la restauracióde l’Orde en els països hispànics. En undels relleus ens trobem amb el llistat deconvents restaurats pel bon predicador,començant per Antequera, i Sanlúcar deBarrameda (1877).

L’autor dels relleus, fra Antonio Oteiza,caputxí de la província de Navarra, nascut

el 1926, ha viscut 15 anys de missioner perpaïsos llatinoamericans. Ha escrit alguns lli-bres de narrativa sobre els rius que ha reco-rregut: Orinoco, Amazones, Negro, Madeira,Paraguay, Paraná. També ha escrit unahistòria sobre les illes Galápagos.

Ha presentat nombroses mostresd’escultura a Espanya i Amèrica, i sèriesmonogràfiques en relleu sobre sant Fran-cesc, sant Joan de la Creu, Padro Anchieta,Pedro Betancur, Carles de Foucauld, Lopede Aguirre i altres. Actualment, centra elseu interès en la promoció d’un art religiósactual. Ha conegut algunes de les pobla-cions de Cuba i Centre Amèrica, on el pareEsteban havia exercit el seu apostolat.

OT LLESQUES

A sant Francesc tot això el féu sofrir. Noveia gens fàcil d’harmonitzar la ciència, elsestudis, amb la pobresa, la humilitat (sim-plicitat) i la pietat. Probablement, el mésdifícil consistia en agermanar la pobresa del’Orde amb la ciència. Els llibres eren moltcostosos i calia comprar-ne. Francesc novolia de cap manera privar als frares i con-vents dels llibres necessaris per a la predi-cació (a més, de les santes escriptures,missals i breviaris). El sant volia que a cadafraternitat hi hagués una biblioteca comuna,proveïda de llibres suficients i pobres, noluxosos ni curiosos. Però com que els lli-bres eren tan cars… l’única solució possi-

ble era que l’Església Romana prenguésen propietat les biblioteques i deixés als fra-res el seu simple ús (Gregori IX sancionàaquesta decisió el 1230). Malgrat tot, elmateix Francesc hagué de contemplar mésd’un cop els seus frares anant d’un cantóa l’altre carregats amb els llibres, dels qualsno es podien desprendre. El sant ho tole-rava en silenci i amb força recança. Pel quefa a la pietat, sant Francesc fou taxatiu: elsestudis, els llibres no podien apagar de capde les manres l’esperit de la santa oració idevoció.

FR. JESÚS-LUCAS RODRÍGUEZ GARCÍA

llaa vviiddaa ddeell ppaarree EEsstteebbaann eenn ddoottzzee rreelllleeuuss

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 79


ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

HAN DIT LA SEVA

El cèlebre diari italià LA STAMPA ha

estat el primer en donar a conèixer la

visita, fent-se ressó de les paraules de

l’exlaeder comunista: Francesc comu-

nica una gran tensió espiritual.

DAILY TELEGRAPH, el periòdic australià,ha publicat: «Michael Gorbachev admitshe is a Christian». Així de senzill. El polític,doncs, s’hauria manifestat públicament coma cristià.

El periòdic anglès THE TIMES encapçalala seva notícia d’aquesta manera: «MichaelGorbachev is a Christian».

La publicació russa KONSOMOLSKAJA

PRAVDA desaprova totalment aquestavisita...

Encara són més dures les crítiques del diarinacional lituà, LIETUVOS RYTAS, segonsel qual, Gorbaciov hauria anat a Assís a pre-gar per a redimir-se de les seves malifetes.

L’edició polonesa d´AXELSPRINGER

afirma categòricament que a Assís, Gor-baciev hi ha anat com a cristià.

CONVERSA AMB ELS FRARES

DEL SACRO CONVENTO

GORBACIOV: Estic molt content de lameva visita a Assís, un lloc tan importantper a l’església catòlica i per a la humani-tat. La història de Francesc és veritable-ment impressionant i comunica una grantensió d’espiritualitat.

PARE COLI: Com vostè acaba de dir,aquest és un lloc important no tan sols per

MIKHAIL GORBACIOV VISITA EL SEPULCREDE SANT FRANCESC

Va arribar a Assís sense avisar, amb laseva filla. La seva visita ha sorprès el móncatòlic i els mitjans de comunicació de totaItàlia s’han encarregat de difondre-la ambinsistència. Un pelegrí tan conegut arreuno podia passar desapercebut.Els frame-nors conventuals del Sacro Convento l’han

acollit franciscanament en la persona delpare custodi, fra Vincenzo Coli, acompan-yat per altres germans. Gorbaciov hasorprès els frares pel seu coneixement ientusiasme per sant Francesc. Fins i totels ha demanat algun bon llibre per apro-fundir en la figura del sant d’Assís.

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 80


als catòlics, sinó per a tots els creients:musulmans, ortodoxos... perquè aquestsantuarti ha tingut una vocació ecumènicades dels orígens, una vocació al diàleg, iha presentat a través de la bellesa els valorsi els ideals que donen sentit a la vida, unsentit gloriós.

GORBACIOV: Tota la història de sant Fran-cesc és molt interessant, una gran lliçó perals nostres dies...

PARE FORTUNATO: Quin ha estat el motiude la seva visita a Assís?

GORBACIOV: La meva visita és privada,vinculada a un projecte humanitari de recol-zament a infants malalts de càncer, un pro-jecte molt important per a Rússia. Acabemd’iniciar-lo i ja hem intervingut a setanta-nou nens i nenes.

PARE FORTUNATO: President: què pensade les passades eleccions russes? Quinssón els elements polítics i socials que podenfer possible un futur millor per al seu país?

GORBACIOV: Rússia viu un procés demo-cratitzadopr, però encara hi ha molt i moltde camí a fer. Putin ha sabut estabilitzarel país. Ens trobem en els inicis del procésde democratització i la fi de la guerrafreda.

PARE COLI: Penso que no cal anar massadepressa. El procés de democratitzacióhaurà de ser lent però ferm, perquè no acabimalament. Caldrà tenir paciència.

GORBACIOV: Aquests primers anys delpresident seran decisius per a podercomprovar si hem avançat molt o poc.He escrit en diversos articles que Rús-sia viu un període molt semblant al de lasegona guerra mundial, abans de labatalla d’Stalingrado: no tot va bé. Jo sócmolt crític, cal sense tardança arranjarun procés d’unificació social que en elstemps d’Eltsin hauria estat impossibled’assolir.

PARE FORTUNATO: Creu possible que elPapa pugui visitar Rússia aviat?

GORBACIOV: Sí, pot ser poss ible... si elcel ho vol. Us demano que quan publi-queu aquesta breu entrevista, remarqueuque el president Gorbaciov ha invocat elcel... Deixant de banda les bromes, però,penso que tant Joan Pau II com l’actualPapa creuen de debò en el movimentecumènic i això ho facilitarà. Fa 700 anysque estem dividits, i en paguem les con-seqüències. I encara hi ha molt de camí afer...

PARE FORTUNATO: A Rússia hi tenimmoltes presències franciscanes, per exem-ple, a sant Petersburg. El franciscanismepot donar un cop de mà a la Rússia d’avui?

GORBACIOV: Rússia i Italia han estat sem-pre unides per una forta amistat. L’exem-ple de sant Francesc ens pot estimular aser dialogants, respectuosos i fraterns.

PARE COLI: Rússia té una gran història iuna gran espiritualitat. Desitjo que el procésde democratització arribi a bon terme. Rús-sia pot contribuir molt al redreçament euro-peu. Així ho esperem.

Mikhail Gorbaciov arribà al Kremlin el

1985. Ha estat el darrer Secretari Gene-

ral del Partit Comunista de la Unió Soviè-

tica, fins el 1991. Premi Nobel de la Pau,

la seva política de reforma ha fet possi-

ble diversos processos de canvi, grà-

cies a la Glasnost (transparència), Peres-

trojka (reestructuració) i a l’Uskorenie

(desenvolupament econòmic). El 1989

s’entrevistà amb Joan Pau II. Per primera

vegada, un secretari general del PCUS i

president del Soviet suprem de la URSS,

travessà les portes del Vaticà per trobar-

se amb el Papa.

FRA PERE FINESTRELLES(Extret de «San Francesco»,

dels framenors conventuals d’Assís,

núm. març-abril 2008)

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 81


Diumenge 11 de maig, solemnitat dela Pentecosta, fra Francesc M. Sán-chez, d’Igualada, efectuava al con-

vent d’Arenys de Mar, la seva professiósolemne o compromís definitiu en l’Ordede framenors caputxins. La celebració foupresidida pel ministre provincial, fr. JacintDuran i Boada, acompanyat per frares pro-vinents dels diversos convents de Cata-lunya i Balears, per nombrosos germansde la fraternitat franciscana seglar, i pelsmolts familiars i amics de fra Francesc,

especialment els igualadins, entre ells elsfrares del convent de la capital de l’Anoia.

En l’abraçada fraterna, els frares,mani-festàrem al Senyor el nostre agraïment elregal dels germans, com ens exhorta a fer-ho el Pare sant Francesc en el seu Testa-ment.

Que el Senyor concedeixi a fra Fran-cesc la fidelitat per a observar durant tota laseva vida la «Regla i Vida» dels framenors.

Benvingut, Francesc!

PROFESSIÓ SOLEMNE DE FRA FRANCESC

SI ALGÚ, PER INSPIRACIÓ DIVINA, VOLENT ABRAÇAR

AQUESTA VIDA VENIA ALS NOSTRES FRARES,

QUE SIGUI REBUT PER ELLS BENIGNAMENT.

(De la Regla No Butllada dels framenors)

I qualsevol que observarà aquestes coses que sigui omplert al cel de la benedicció de l’altíssim Pare,i a la terra sigui omplert de la benedicció del seubenamat Fill, amb el Santíssim Esperit Paràclit iamb totes les virtuts del cel i amb tots els sants.I jo, fra Francesc petitó, servent vostre, tant compuc us confirmo, dins i fora, aquesta santíssimabenedicció.

(Del Testament de sant Francesc)

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 82


Déu no ens dispensa mai d’estimar elsaltres, sinó que ens mana d’estimar-nos mútuament, sense rebaixes. Però

qui vulgui estimar com Déu ho fa, resta obli-gat també a perdonar com Ell ho fa. SantPau deia als primers cristians: Si algú tin-gués res contra un altre, perdoneu-vos-ho.El Senyor us ha perdonat: perdoneu-vostambé vosaltres. Revestiu-vos de l’amor,que l’amor tot ho lliga i perfecciona. I quela pau de Crist habiti en els vostres cors(Col 3,13-15). L’amor i el perdó, rebuts gra-tuïtament de Déu, els hem de fer extensiusals altres, tal com ens ha ensenyat Jesús.

Moltes vegades se’ns fa costerut el per-donar, sobretot quan tenim el cor ferit. Fran-cesc n’és conscient i per això ens fa dema-nar a Déu: I allò que no perdonemplenament, vós, Senyor, feu que ho per-donem del tot, a fi que, per vós, estimem deveritat, no retornant a ningú mal per mal,ans procurant d’afavorir-los en tot. Hem depregar el Pare amb humilitat i confiança, idemanar-li amb insistència de saber supe-rar els nostres ressentiments, puix que elperdó atorgat al germà esdevé un signepatent i visible del perdó que rebem de Déu.Malgrat les nostres febleses i debilitats, Déucontinua estimant-nos i perdonant-nos.Mirant Jesús a la Creu, aprendrem a esti-mar i perdonar com Ell ho ha fet: Pare, per-doneu-los, no saben el que fan! (Lc 23,34).El cristià ha de perdonar impulsat per la feque professa. Qui vulgui experimentar enell el perdó de Déu, ha de saber perdonarde cor el seu germà.

Quan diem en el Parenostre: Així comnosaltres perdonem els nostres deutors,sovint no som prou conscients del que estemdient. De ser-ho, potser ens espantaríem

en adonar-nos que ens podríem quedarsense perdó. Tindrem la seguretat que Déuens perdona, quan nosaltres perdonem decor els nostres germans. Costa de fer netdintre el nostre cor, de fer callar el rancor iel ressentiment davant les ofenses rebudes.De vegades sentim dir: Perdono, però nooblido, o encara pitjor: Aquest no té perdóde Déu. Tot i dir-nos cristians, judiquem icondemnem al nostre gust, quan Jesús hadit: No judiqueu i no sereu judicats. Perquètal com judiqueu sereu judicats, i tal commesureu sereu mesurats (Mt 7,1-2). I santPau hi afegeix: Quan judiques els altres, etcondemnes tu mateix, perquè fas de jutge,però actues com ells. Tothom sap que Déucastiga justament els qui cometen aquellsactes. I tu que jutges els qui els cometen,resulta que fas igual que ells (Rm 2,1-2).Vol dir que si condemnes els altres, igual-ment et condemnes tu mateix. Francesc ensvol ajudar a superar la nostra duresa de cor,quan escriu: Estimem el proïsme com anosaltres mateixos. I si algú no vol o no potestimar-lo com a si mateix, almenys que noli faci cap mal, ans li faci tot el bé que pugui(2CtaF 26-27). És el ressò del que diul’Apòstol: No torneu mai mal a ningú, ansmireu de fer el bé a tothom... No us deixeuvèncer pel mal; ans venceu-lo a còpia debé (Rm 12,17-18.21).

El perdó de les ofenses transforma elcor de l’home. És a dir, l’exercici del perdófa viure al cristià una experiència de resu-rrecció, puix, com diu sant Joan: Sabemque hem passat de la mort a la vida per-què estimem els germans. I qui no estimacontinua mort (1Jn 3,14). Fent-ho així, diusant Pau: Esdevenim una nova criatura (Ga6,15). De la mateixa manera que l’amor de

EL PARENOSTRE DE FRANCESC D’ASSÍS8.- AIXÍ COM NOSALTRES PERDONEM ELS NOSTRES DEUTORS:

i el que no perdonem plenament, vós, Senyor, feu que ho perdonem del tot,

a fi que, per vós, estimem de veritat els enemics

i devotament intercedim per ells davant vostre,

no retornant a ningú mal per mal,

i procurant, en vós, d’afavorir-los en tot.

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 83


Déu es manifesta en el seu perdó, l’amorals nostres semblants s’ha de manifestartambé perdonant. Déu es feliç perquèestima i perdona. I nosaltres experimenta-rem dintre nostre, la felicitat de Déu, quanestimem i perdonen de cor els nostres ger-mans. Francesc canta: Lloat sigueu, Sen-yor, per aquells que perdonen pel vostreamor. (Càntic, 10)

El nostre perdó no ha de consistir enparaules boniques per quedar bé o per serben vistos dels altres, sinó que ha de sor-tir del fons del cor. Això ens fa estar en elcamí de Crist per seguir les seves petja-des. Compenetrat com està amb l’Evangeli,Francesc diu sovint en els seus Escrits: Feuprimer als altres allò que voldríeu que ellsus fessin a vosaltres (Mt 7,12).

El perdó brolla directament de l’amor. Ino hi pot haver una pregària vàlida davantDéu si no s’exerceix el perdó envers elproïsme: Si abans de pujar al temple a pre-gar et recordes que hi ha un germà que téalguna cosa contra tu, deixa de presentarla teva ofrena i vés primer a reconciliar-teamb el teu germà (Mt 5,23). Un exempleclar d’aquesta actitud evangèlica el podemtrobar en el capítol novè de la Regla desanta Clara. Us en recomano la seva lec-tura. Cal creure en la força transformadorade l’amor i del perdó (Regla OSC, n.9).

FRA MIQUEL COLOM

«PAU I BÉ», deia sant Francesc,

l’ànima i l’espiritualitat del qual

han guiat tota la meva vida.

Espero que m’aculli de nou. Ell

també, que em condueixi cap al

Pare com un vailet, eixelebrat

però sense malícia.

(Del testament personal

de l’Abbé Pierre)

CATALUNYA FRANCISCANA

Una revista que pot anarmolt enllà, si tu vols.Tu pots escriure-hi,

encoratjar-la.L'amor et donarà camins d'ajut.

Subscriu-t’hi. Fes-la córrer.Regala-la.

Ajuda a finançar-la.

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 84

Un altre curs fineix. De nou podemhaver estat fidels amb els nostrescompromisos franciscans. I no a des-

gana, sinó amb la joia de col·laborard’aquesta manera al Regne de Déu. Sivoleu, davant les molt crescudes necessi-tats actuals del Regne, la nostra aportaciópot ser petita, però no «minsa». Tambéaquella vídua pobra de l’evangeli fou enal-tida davant els deixebles de Jesús perquè,encara que materialment poc – si es com-para amb el molt que donaven els rics –ella havia donat tot el que tenia, no lisobrava res com sobrava a ells.

La nostra fidelitat als compromisos,interns i externs, val en la mesura de l’amor

en què els acomplim i no en la de la quan-titat a aportar. L’amor està per damunt delsaltres valors que li van al darrere.

Certament que la nostra fidelitat somtemptats d’exercir-la a benefici propi, peròtambé és cert que la podem exercir peramor i a glòria de Déu, com ho feia santFrancesc i també, i molt, la nostra estimadasanta Elisabet d’Hongria, que sempre esdonà als altres.

Bons exemples a tenir en compte.

Bones vacances a tots!

FRA LLUÍS DE REUS

(Assistent de la fraternitat d’Igualada)

OOOO rrrr dddd eeee FFFF rrrr aaaa nnnn cccc iiii ssss cccc àààà SSSS eeee gggg llll aaaa rrrr

FI DE CURS

LA REGLA DE L’ORDE FRANCISCANA SEGLAR (I)A. «LA CARTA ALS FIDELS»

La primera redacció de «la Carta als fidels»–no tan extensa com la segona– és consi-derada el Pròleg de la Regla de l’Orde Fran-ciscà Seglar. És original de Sant Francesci té tota la frescor de la seva predicacióevangèlica. Es bo de ressaltar que, tot i laseva brevetat, conté moltes cites bíbliques,sobretot de l’evangeli.

Consta de dues parts: la primera va diri-gida a !aquells que fan penitència» i lasegona a «aquells que no fan penitència».Les tres últimes frases són la conclusió.Vegem-ne alguns fragments:

D’aquells que fan penitència:

«Tots els qui estimen el Senyor «ambtot el cor, amb tota l’ànima i la ment, ambtota la força» (Mt. 12,30)... són esposos,germans i mares de Nostre SenyorJesucrist (Mt. 12,50).

Som esposos quan, per l’EsperitSant, l’ànima fidel s’uneix a nostre Sen-

yor Jesucrist. Li som germans quan femla voluntat del Pare que està en el cel.Mares, quan el portem al cor i al nostrecos per l’amor diví i una consciència alcor i al nostre cos per l’amor diví i unaconsciència pura i sincera; l’infantem perun sant obrar que ha de brillar com unexemple per als altres (Mt. 5, 16).

Oh, que n’és de gloriós de tenir al celun Pare sant i gran! Oh, que n’és desant, consolador, bell i admirable de tenirun tal espòs! Oh, que n’és de sant i esti-mable, plaent, humil, pacífic, dolç, ama-ble i desitjable per damunt de tot de tenirun tal germà i un tal fill: nostre SenyorJesucrist, el qual donà la vida per lesseves ovelles (Jn. 10,15)... (segueixentextos de l’evangeli).»

D’aquells que no fan penitència:

Es la reflexió antagònica de l’anterior:es dirigeix als que «veuen i reconeixen,saben i fan el mal i conscientment per-den llurs ànimes.»


CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 85


A la Conclusió demana:

«Tots aquells a qui arribessin aquestesflairoses paraules... preguem que lesrebin benignament perquè són esperit ivida (Jn. 6,63)...»

B. LA REGLA ACTUAL DE L’OFS

Després del Concili Vaticà II –el 24 de junyde 1978– el Papa Pau VI va aprovar laRegla actual: breu, clara, oberta i carismà-

tica. Està composta de tres Capítols, repar-tits en vint-i-sis punts:

Capítol IL’Orde Franciscà Seglar (del 1 al 3)

Capítol IILa Forma de Vida (del 4 al 19)

Capítol IIILa vida en Fraternitat (del 20 al 26)

JOAN-RAMON BADIA, OFS(Fraternitat de Tarragona)

El 26 de març passava al Pareel nostre germà fra RamonTresserra i Llach, de la fra-

ternitat franciscana de Berga.Havia nascut a Torelló el 12 desetembre de 1913.

Tenia, doncs, noranta-cincanys, dels quals 80 de frare. Enla seva qualitat d’assistent espi-ritual de l’Orde franciscà seglardurant anys i més anys, estavamolt vinculat als terciaris catalans. Tambéfou assistent de les monges clarisses iclarisses de la Divina Providència. For-mador dels joves frares, especialmentdels «seràfics», és a dir dels alumnes delseminari menor que es preparaven per ala vida religiosa. El «Pare Treserra», comtots els coneixíem, fou un fill de sant Fran-cesc que dedicà la seva llarguíssima vidaal servei de l’Evangeli i de la família fran-ciscana. Fins que va poder no va faltarmai a les trobades de la fraternitat fran-ciscana seglar: les Jornades de Pallejà,les assemblees anuals, les pujades aMontserrat, la formació dels dirigents...Comentava tot satisfet que ell havia estatel primer frare franciscà no caputxí queamb els terciaris de la seva fraternitats’havia unit a l’aplec de Montserrat, pele-grinatge anual que els terciaris francis-cans d’assistència caputxina havien ini-ciat el 1926 i que durant anys els havia

concentrat a la muntanya santa,fins als anys postconciliars quanesdevingué una celebració con-junta de la totalitat de terciarisfranciscans de Catalunya.

El P. Tresserra estimà profun-dament sant Francesc i l’espiri-tualitat franciscana. Amb unaenvejable vitalitat fins ben gran,hi dedicà tot el seu entusiasme ienergies. Fou un bon frare i un

animador dels terciaris, de les germanesfranciscanes, i de tots els cristians quevivien la seva fe en aquest ambient. Tantde bo que per la seva intercessió, el Sen-yor concedeixi a totes les branques de fra-res franciscans, força religiosos com ell, ia les nostres fraternitats franciscanesseglars, assistents del seu tremp que lesacompanyin amb il·lusió i competència.

CF

FRA RAMON TRESERRA I LLACH

La santedat és estimar

«La santedat és estimar el proïsme per amorde Déu. La santedat és estimar el qui etmaleeix, el qui t’odia, el qui et persegueix.I més encara: és tornar-li bé per mal.»

(De la Regla dels Framenors)

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 86


REVIURE L’ORACIÓ DE CRIST

La imatge evangèlica de la vinya i dels sar-ments ens revela l’aspecte fonamental de lavida i de la missió dels laics. Es la invitacióa créixer, a madurar contínuament, a donarsempre més fruit. La vitalitat dels sarmentsradica en la seva permanència en la vinya,que és Jesucrist. «El qui permaneix en micom jo en ell, aquest dóna molt de fruit, doncsseparats de mi no podeu fer res» (Jn 15,5).

La presència de Déu

Es preguntava Julian Green: «El sentimentde la presència de Déu, quants d’entrenosaltres l’han experimentat?». Preguntaque sembla difícil de contestar per l’homedel nostre temps. Requereix introversió,silenci, confiança, recerca del Déu amagatque està en la més profunda intimitat delnostre ser. «Ço que és essencial és invisi-ble als ulls», manifesta Saint Exupéry en tod’advertència. I és tan essencial, que JoanPau II digué fa poc temps en ocasió de laseva visita a la parròquia de Sant Policarp,a Roma: «Sense esperit i pràctica perma-nent de l’oració, no hi ha renovació ni canvide la persona ni tampoc en la societat».

No hi ha res tan recomanat en l’Evan-geli com la pregària, l’encontre afectiu i íntimamb Déu. «Convé pregar sempre i sensedefallir», ens diu Jesús amb fets,

Gestos i paraules, segons ho afirmentots els evangelistes. Tota la seva vida estàsostinguda per l’íntima comunió amb elPare, i que troba en l’oració expressió visi-ble. Prega en el baptisme (Lc 3,21), en laseva primera aparició a Cafarnaüm (Mc1,35) Lc 5,16); prega després dels miraclesque realitza (Mc 6, 46; Mt 14, 23). Pregaabans de l’elecció dels apòstols (Lc 6,12),així com abans de l’hora decisiva de Cesa-rea de Filipo (Lc 9, 18). Abans de la sevapassió, intercedeix pregant pels seus dei-

xebles (Lc 22,32) i Ell mateix porfidieja enl’oració, amb el seu Pare (Mt 26, 36-46).Nits senceres passa el Senyor en diàlegd’oració (Lc 3,21; 5,12; 9,29; 10,21 ss; 11,1;22,32; 23,34-46). Jesús està unit al Pareper la constant comunió de l’oració. I aixího exigeix dels seus deixebles, que han depregar en tot temps (Lc 18,1) amb la cer-tesa absoluta de ser escoltats: «Tot el quedemaneu en l’oració, creieu que ho rebreui us serà concedit» (Mt 11,24; cf. Lc. 17,5s).

Una oració confiada i atenta

Pregar és necessari com el respirar, s’hadit, però no tan fàcil. Demana un esforç per-sonal arrelat en l’experiència de cada dia.Espontàniament no estem en consonànciaamb Déu. L’home sent la pesantor de laterra, vers la qual està propens a inclinar-se.

Tampoc és difícil. Pregar és tan senzillcom la conversa d’un nen amb el seu pare,amb la confiança del repòs a la falda de laseva mare. Romano Guardini afirma quel’oració «responia de manera justa a l’essèn-cia de Déu i a la veritat de l’home». Neixespontàniament del cor dòcil i pobre queexperimenta la necessitat de comunicar-seamb el Pare del cel. A l’home, unit a Jesús,el sosté la convicció de que Déu és el Pareque ens comprèn totalment, sempre atent,sempre prompte, sempre proper. «Déu haenviat als nostres cors l’Esperit del seu Fillque exclama: Abbà, Pare!» (Ga 4,6) en frasede Sant Pau. Es que, per a introduir-se en lavida d’oració, s’ha d’estar convençut de queestem «habitats per l’Esperit que crida, mur-mura, inspira, reposa, intercedeix i adora enel cor de l’ésser humà» (cf. Rom 8, 26-27).

Així va anar descobrint-ho Francesc, iel nou camí traçat per ell i els seus germansinclogué de manera original aquesta dimen-sió vital del cristianisme. Originàriament, alno ser ni monjos ni clergues, el seu llocd’oració no fou ni el claustre ni el cor de la

ELS FRANCISCANS SEGLARS,HOMES I DONES QUE PREGUEN

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 87

catedral. Aprengueren a romandre ensilenci, a trobar-se amb Crist, a acollir elseu Esperit, integrats en el món dels arte-sans, dels camperols, dels malalts i delsleprosos o recorrent els camins. En el móndel treball i dels viatges, fou on manifesta-ren que la vida interior en l’Esperit no estàreservada als monjos ni als sacerdots.Foren carismàtics d’alta volada, en el plesentit de la paraula, «contemplatius» en unclaustre que tenia tota la dimensió de laterra. Així ho exposa Michel Hubaut en elseu llibre « El camí franciscà».

L’oració del Senyor i pregàries

El qui creu en el Déu que parla i estima, tésempre una resposta amorosa en els seusllavis. La pregària té per missió introduir-nos en la profunditat de Déu, dels altres idel propi cor, que són els llocs del gran rea-lisme i de la màxima realització personal.

Jesús no és solament per als cristiansel gran model d’oració, sinó que «Ell mateixensenya els seus deixebles a pregar» i dónaa la seva Església l’oració que fins a la fidels temps, com oració del Senyor, serà laseva més pròpia i genuïna oració: el Pare-nostre. Amb tres peticions referides a Déu ique poden resumir-se en la petició única dela vinguda del Regne de Déu, seguides dequatre, que afecten l’home i demanen el queés necessari i per a la vida diària. El Paredel cel dóna una cosa i l’altra: Ell mira çoque és gran i té cura igualment dels petits.

D’entre les pregàries dels « amics i cohe-reus de Crist, germans i germanes nostres»,els sants, mentem-ne dues de sant Fran-cesc. Una de petició inspirada en les Benau-rances, en el Sermó de la Muntanya i enl’amor que envolta tota la Redempció: «Sen-yor, feu de mi un instrument de vostraPau...» i prossegueix preciosa. En l’altra,procura reviure els sentiments de Jesús enla seva oració: «Omnipotent, etern, just imisericordiós Déu...» i segueix, bella i sig-nificativa. (Tercera carta a tot l’Orde, 50-52).

En comunió amb l’Església, unim-nos ala invocació que dirigeix a la Verge Mare elPapa Joan Pau II: Vós que juntament amb

els Apòstols heu estat en pregària al Cena-cle esperant la vinguda de l’Esperit de Pen-tecosta, invoqueu la seva renovada efusiósobre tots els fidels laics, homes i dones,perquè corresponguin plenament a la sevavocació i missió, com a sarments del cepveritable, cridats a donar molt de fruit pera la vida del món». (Christifideles laici, 64)

ANTONI CASANOVA, OFS

Tres pistes per a la reflexió i el diàleg

1. a) Valorar l’oració personal i l’oracióeclesial.

b) L’oració personal del cristià rela-cionada i incorporada a l’Església(Mediator Dei, de Pius XII).

2. a) Recitar el «Senyor, feu de mi uninstrument...» i dialogar sobre elsseus continguts.

b) Cercar i recitar l’oració citada de la3ª carta a tot l’Orde i reflexionarsobre els seus principals continguts.

3. Oració litúrgica de l’O.F.S.Revisió de vida basada en les propostesdel «Ritual de l’OFS», Apèndix III, 26-27.


HA MORT CHIARA LUBICH

El dia 14 de març pas-sava al Pare la fun-

dadora del Movimentdels Focolars, ChiaraLubich. Tenia vuitanta-vuit anys i era conside-rada una de les figuresmés carismàtiques delsnostres temps. Formavapart de la família franciscana com a mem-bre de l’Orde franciscà seglar i sabé con-cretar aquesta espiritualitat en un treballconstant i abnegat per la pau en el món ila unitat de l’Església cristiana. Morí, acom-panyada per l’afecte dels seus milers deseguidors i l’admiració de tothom. Els «foco-lars» continuen la seva obra, nascuda enel si i l’esperit del terç Orde franciscà.

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 88

«...L a festa d’avui (Epifania) em fapensar en Isabel d’Hongria, amb

motiu de la qual us escric aquest missatge,la qual amb el cor il·luminat per la presèn-cia del Senyor, deixà tantes coses per arecórrer els camins del Senyor amb dona-ció i fidelitat extremes. Ens trobem en elcomençament del segon any de celebra-ció, propi per a l’Orde franciscà seglar, delsvuit-cents anys del naixement de santa Isa-bel. Aquesta celebració hauria d’estimularles nostres fraternitats a aprofundir en lasecularitat del carisma de santa Isabel id’aquesta manera arribar als valors essen-cials de la nostra vocació i identitat.

Per secularitat, entenem una vida ple-nament inserida en els esdevenimentssocials i civils, sense cap separació claus-tral. Una vida que, en el matrimoni o en unaltre estat, visqui la seva pròpia condició ala llum del projecte de Déu, encarnantl’evangeli en qualsevol context... No vanservir de res les pressions que Isabel haguéde soportar per a encaminar-la a la vida deconsagració a Déu en l’àmbit d’un claustre.La noble vídua resistí amb tenacitat i amb«geni femení», convençuda que el Senyorla cridava a una vida secular, a «fer penitèn-cia»... Santa Isabel és la santa fundadoradel carisma que uneix en la seva personala radicalitat del missatge evangèlic pròpiade sant Francesc i la identitat secularsd’aquells que se senten cridats a viure inse-rits en les realitats temporals. Isabel va fentpossible el perfil del «penitent», més tardanomenat «terciari franciscà...»

Ben segur que la fama immediata d’Isa-bel que inspirà a tantes congregacions laprofessió de la regla del terç Orde, fou lade la seva caritat, primer en la seva vida

privada i després com a veritable precur-sora del concepte modern de assistència ala salut en un hospital ciutadà...

Per a nosaltres, franciscans seglars, elque la fa més profunda i veritablement lanostra

Patrona, és la seva profunda espiritua-litat caracteritzada pel carisma franciscà,com a oblació fecunda que l’han fet esde-venir germana de la Penitència en camí,com nosaltres, pels carrers del món, per talde construir amb l’oració i l’apostolat unentorn més fratern i evangèlic...

Us exhorto a viure profundament aquestnou any per a incrementar encara més elconeixement de la nostra santa patrona i,estimulats pel seu exemple, recuperem ivisquem els valors més autèntics de la nos-tra vocació franciscana i secular...!».

Del missatge de la ministre generalde l’Orde franciscà seglar,

Encarnación del Pozo, en ocasió del segon anycommemoratiu del VIIIè centenari

del naixement de santa Isabel d’Hongria

EXHORTACIONS DEL PARE PIO

«Pare, que bo que és vostè!». «Jo no sócbo. L’únic bo és Jesús. No entendré maicom aquest hàbit de sant Francesc quevesteixo, no fuig de mi aterroritzat. Lapitjor persona del món, és una joia,comparada amb mi...».

«Fas bé en pensar que no ets prou bonapersona. Però que aquest pensament not’angoixi. Humilia’t, però no perdis lapau...»

«Un sol acte d’amor ofert a Déu enmoments de desert, val més que centactes d’amor oferts a Déu en momentsd’eufòria, de tendresa i consol».


CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 89


En l’escaiença dels 150 anys de les apa-ricions de la Mare de Déu a Lourdes dedi-quem avui l’espai dels «Nostres Sants»

a Bernardeta Sobirous, la santa vident i mem-bre de l’Orde franciscà seglar.

Qui fou Bernardeta? La filla d’un pobrís-sim moliner. Una senzilla pastoreta, sotmesaa la padrina de Bartrès. Una religiosa incom-presa, humiliada però obedient en el conventde Nevers. Una noia que consumí conscienti generosament la seva curta vida en el sofri-ment. I per damunt de tot, Bernardeta fou unveritable testimoni i una missatgera de laImmaculada per a l’home dels nostres temps.Joveníssima encara ingressà als «Cordígers»,secció de joves del terç Orde franciscà.

Neix el 7 de gener de 1844 en el molí deBoly, filla dels esposos Francesc Soubirous iLluïsa Castérot.. El dia 9 fou batejada a laparròquia de Lourdes, sant Pere. Els primersanys els passarà a casa d’una mainadera quehavia perdut el fill. Retornada a Lourdes, el1855, amb onze anys, cau víctima d’unaepidèmia que fa estralls. Guarida de maneracasolana quedarà ja afectada per sempred’asma i de tuberculosi òsea a les cames.

Aquestes malalties la duran a la mort al’edat de 35 anys.

La família viu en la misèria més absoluta,sense casa, els pares sense feina. Un cosíels deixa ocupar un espai pobríssim del’expresó. Bernardeta, amb els seus tretzeanys, s’encamina cap a Bartrès on troba feinaa casa de Maria Lagués. La nena té cura detot, sobretot del petit Joan, el nen de dos anys.En aquest clima de sacrifici i precarietat esva preparant per a la Primera Comunió, peròno té temps per a aprendre el catecisme i nopot concentrar-se en les lliçons del rector. Ber-nardeta no pot més i torna cap a casa. Allàpassarà fam de nou, però tindrà l’escalf de lafamília.

El matí de Dijous Gras del 1858, la noiava a recollir llenya, amb la seva germanetaAntonieta i la seva amiga Joana. A la grotade Massabielle «Vaig sentir un soroll que sem-blava un cop de vent... Vaig mirar cap a la

cova i vaig veure una senyora vestida deblanc, un vel també blanc, un cinturó blau iuna rosa d’or a cada peu».

Així van començar les Aparicions. Així vacomençar la singular missió de Bernardeta.Des d’aquell dia Lourdes esdevindrà un cen-tre mundial de pelegrinatge.»

«Ahir, 12 de juny, festivitat del Cos i laSang de Crist, Bernardeta féu la seva Pri-mera Comunió a la capella de l’hospici. Sem-blava totalment conscient i compenetradaamb l’esdeveniment. En el recés de prepa-ració espiritual, la seva actitud va ser exem-plar, totalment recollida i atenta». (Carta dePeyramale a Mons. Laurence). De l’11 defebrer al 16 de juliol de l858 tingueren lloc les18 aparicions. La Immaculada pregava ambBernardeta, però de vegades li deixà missat-ges que constituïren l’espiritualitat de Lour-des. Del 186O al 1866, Bernardeta romandràingressada a l’hospici de Lourdes, a causade l’asma. El 9 de maig de 1866, el bisbemons. Laurence, beneeix la cripta de Lour-des. És la primera resposta al desig de laImmaculada: «Vull que aquí es construeixiuna capella!». Mentrestant, Bernardetaingressa a les germanes de la Caritat deNevers. El 4 de juliol del mateix any, la noias’acomiada de la cova. Ja no hi tornarà maimés.

El noviciat en el convent de Saint Gildardno serà fàcil. Amb tot, professa al seu tempsamb 43 companyes. Bernardeta, malaltissa ipoca cosa, cotinua en el mateix convent, aju-dant les malaltes i la cuinera. El 14 d’abril de1879, la jove religiosa, molt malalta, confia auna germana: «Estic molguda com un gra deblat. No m’hagués mai pensat que hauria depatir tant!». Tota una síntesi de la seva vida.

Als dos dies passa al Pare.El 8 de desembre de 1933, festa de la

Immaculada, Pius IX canonitza solemnementla nostra vident. El seu cos és venerat a lacapella del convent de Nevers.

A Lourdes, santa Bernardeta acull elsmalalts amb el seu missatge de sofriment vis-cut en l’esperança i la serenitat. Acull el pelegríamb el testimoniatge de la seva vida i el mis-satge de la Immaculada.

FRA HUC CAMPDEVÀNOL

BERNADETA SUBIROUS

EEEE llll ssss NNNN oooo ssss tttt rrrr eeee ssss SSSS aaaa nnnn tttt ssss

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 90

EEssppaaii MMiissssiioonneerr

ELS ÚLTIMS DE FILIPINES

Ens referim als caputxins de la província deNavarra, José Luis Arrieta i Mateo Goldáraz,dos dels tres únics frares caputxins missio-ners que queden a les Filipines. Fa gairebécinquanta anys que van arribar-hi i durant totaquest temps s’han dedicat a evangelitzar, alservei dels més necessitats i a formar els jovescaputxins filipins.

Els primers missioners caputxins que arri-baven a les Filipines fa més de cent anys, pro-venien tots ells de Catalunya i allà, enmigd’incomptables dificultats sembraren la llavorde la vida franciscana caputxina. Molta gentd’Arenys encara recorda molt bé el p. Manuelde Lipà, filipí, el qual vingué a Catalunyaencara no adolescent amb els frares catalansque eren reemplaçats per frares navarresos.Actualment, les Filipines constitueixen unaprovíncia caputxina nombrosa i jove. Darre-rament s’han unit a ells vocacions procedentsde l’antiga missió caputxina a la Xina. Totauna esperança.

En poc menys de deu anys, la presènciafranciscana d’àmbit caputxí ha augmentat con-siderablement a les Filipines, amb la funda-ció de quatre monestirs de clarisses caputxi-nes i l’arribada i consolidació de les duescongregacions del p. Amigó: les germanesterciàries caputxines i els religiosos terciariscaputxins.

ELS FRAMENORS CAPUTXINS RETOR-

NEN A LES ILLES SEYCHELLES

S’ha reobert recentment la missió dels caput-xins a les illes Seychelles, antiga missió dela província caputxina de Savoia, fins el 1852,i de la província de Suïssa, fins el 1995, ambuna breu presència dels caputxins sardsentorn dels anys 90. El ministre general haconfiat ara a la jove província de Madagas-car la responsabilitat de la presència caput-xina en aquest arxipièlag de l’Oceà Índic. Elsactuals missioners treballen al santuari dio-

cesà del Sagrat Cor, en la direcció d’un cen-tre d’espiritualitat i la col·laboració amb lesparròquies de Mahé i de les altres illes (Pras-lin i La Digue).

NOVA PRESÈNCIA A BOLÍVIA

L’únic país d’Amèrica Llatina on els caputxinsencara no eren presents fins fa pocs mesosera Bolívia. El 6 de gener de 2008, el minis-tre oprovincial del Perú beneí la fraternitat deSant Pius de Pietrelcina, situada a la poblacióde Naranjal, a prop de Ciudad de Santa Cruz,en un antic monestir de clarisses caputxines.

ELS FRAMENORS CAPUTXINS ARRIBEN

A LA ILLA DE HAITÍ

Un grup de frares provinents de la RepúblicaDominicana, han començat la implantació d’unanova fraternitat a Haití, a la localitat de Bere-aux, una petita ciutat a deu quilòmetres de LesCayes. La finalitat d’aquesta fundació és ladetenir cura de la parròquia de sant Francescd’Assís i acollir els joves que se sentin cridatsa la vida religiosa.

FRAMENORS CAPUTXINS A GUINEA

La presència caputxina a Guinea Equatorials’inicià el 1989. És, doncs, relativament recent,a punt de complir dinou anys. Els frares, pro-vinents de les províncies de València i Colòm-bia, des de les fraternitats de Bata i Mbini, ate-nen el ministeri parroquial, col·laboren com aprofessors en el seminari diocesà, dirigeixenl’escola de catequistes, i també tandes d’exer-cicis espirituals. Com a projectes socials,subratllem: la biblioteca, habilitada al conventde Bata, oberta a tothom com a lloc d’estudi iconsulta i el menjador d’ancians necessitats,a Mbini.

FRA HUC CAMPDEVÀNOL

NOTÍCIES MISSIONERES


CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 91


HOMENATGE A «FRAY LEOPOLDO»

Centenars de malaguenys es feren pre-sents el passat mes de desembre en unacte en honor del cèlebre frare caputxí, fraLeopoldo d’Alpandeire a la plaça del con-vent dels framenors caputxins de la ciutat,i que consistí en la benedicció d’una està-tua, obra de l’escultor Miguel Moreno.Màlaga vol d’aquesta manera retre home-natge al sant almoiner. Un cop beneïda laimatge pel bisbe Antonio Dorado, l’alcalde,Francisco de la Torre, agraí als caputxins,representats pel ministre provincial d’Anda-lusia, fr. Mariano Ibáñez, el seu servei a laciutat.

El vicepostulador de la Causa de Bea-tificació, fr. Alfonso Ramírez, anuncià alspresents que molt aviat tindrà lloc la sig-natura del decret pel qual el Papa decla-rarà «Venerable» el Servent de Déu, «FrayLeopoldo de Alpandeire», pas previ a labeatificació.

GERMANES TERCIÀRIES CAPUTXINES

Una quarentena de religioses terciàriescaputxines de la Sagrada Família, congre-gació fundada pel bisbe caputxí fra LluísAmigó, ha celebrat recentment el seu cur-set de formació permanent al santuari dela Mare de Déu de Montiel, bressol de l’ins-titut. Al llarg de tres mesos, les germanes,provinents de totes les demarcacions de lacongregació, tingueren ocasió d’aprofundiren els trets més essencials del seu carismafranciscà com a terciàries caputxines del p.Amigó, és a dir, l’atenció als marginats,especialment, al jovent en procés de ree-ducació.

Les germanes han anat en pelegrinatgeals «llocs amigonians»: Godella i Massa-magrell, a València, i Segorb i la CovaSanta, a Castelló. I, naturalment, als «llocsfranciscans»: Assís, La Verna, la Vall deRieti, etc.

TROBADA D’EDUCADORS

AMIGONIANS

Poc abans del proppassat Nadal tingué llocal seminari sant Josep, de Godella (Valèn-cia), la XIV Trobada d’Educadors Amigo-nians, on acudiren gairebé dos-cents direc-tors, professors i educadors de tot l’estatespanyol, provinents dels centres regentatspels religiosos terciaris caputxins i les ger-manes terciàries caputxines, congregacionsfundades per fr. Lluís Amigó. L’encontres’emmarcà en la clausura del primer cen-tenari de la consagració episcopal del frarecaputxí i de la seva designació com a admi-nistrador apostòlic de Solsona. El tema: LluísAmigó, humanista i pedagog.La cloenda dela trobada consistí en la benedicció i inau-guració del Museu Pedagògic Amigonià,secció pràctica del Museu Amigonià, ambseu al seminari de sant Josep, de Godella.

CONSAGRACIÓ EPISCOPAL

El 6 d’octubre se celebrà l’acte de consa-gració com a bisbe de Santa Rosa de Lima(Guatemala) del caputxí fr. Bernabé Sagas-tume, un dels primers alumnes del Semi-nari Seràfic o Menor fundat pels caputxinsandalusos al país ara fa cinquanta anys, enocasió del retorn dels frares a Guatemala.Més de 10.000 fidels provinents de tots elspaïsos de Centre Amèrica volguren acom-panyar el nou bisbe caputxí.

L’esdeveniment esdevé memorable perals framenors caputxins de la Provínciad’Andalusia, autèntics pioners d’Evangelien aquelles terres, i per a tots els missio-ners caputxins que van treballar a Amèrica,especialment en aquest any commemora-tiu de la celebració del segon centenari delnaixement de fra Esteban d’Adoáin, un delsaòstols més intrèpids a Amèrica i a l’estatespanyol, el «segon navarrès universal»,com és anomenat.

TOMEU RECOLONS

IIII nnnn ffff oooo rrrr mmmm aaaa cccc iiii óóóó FFFF rrrr aaaa nnnn cccc iiii ssss cccc aaaa nnnn aaaa

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 92

CCCC aaaa pppp íííí tttt oooo llll PPPP rrrr oooo vvvv iiii nnnn cccc iiii aaaa llll

El bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova,entre el Provincial de Catalunya i el de Sardenya, P. Salvatore

Consell de Laics


CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 93

EL CAPÍTOL DELS FRAMENORS

«Que tots els frares estiguin obligats a tenir sempre un delsfrares d’aquesta religió com a ministre general i servent detota la fraternitat, i estiguin fermament obligats a obeir-lo...Després del Capítol de la Pentecosta, que els ministres i elscustodis, si volien i els semblava convenient, puguin cadas-cun convocar una vegada llurs frares a Capítol».

(Sant Francesc, a la Regla dels Framenors)

«A fi que s’observi millor, tingues amb tu aquest escrit fins(al Capítol) a la Pentecosta; hi seràs amb els teus frares. I aquests punts i tots els altres poc explícits de la Regla, elsprocurareu d’acomplir amb l’ajuda del Senyor Déu».

(De la Carta a un Ministre, de sant Francesc)

EL CAPÍTOL EN LES CONSTITUCIONSDELS FRAMENORS CAPUTXINS

«Al Capítol Provincial, en el qual els frares aplegats encomunió fraterna representen tota la Província, li corres-pon la primera autoritat provincial... En el Capítol es trac-taran els afers referents a la conservació o renovació de lanostra vida i a l’increment de l’activitat apostòlica... Totsels frares seran degudament consultats sobre els temes aproposar al Capítol... Cada trienni se celebrarà el Capí-tol Provincial ordinari. El ministre provincial l’anunciarài convocarà, després d’obtenir la llicència del ministregeneral...».

(De les Constitucions de l’Orde de framenors caputxins)

Amb

Vic

CF228.qxp 14/04/2009 20:48 PÆgina 94

Inauguració Capítol

Amb el Carles Llompart.

Viceministre de l’OFS

L’èquip de redacció de la pàgina Web

Abbouna Assia’h Grup de titelles Marduix

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 95

Els missioners

Assistents provincials de l’OFS


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 96


El 1872 moria fra Josep Tous, funda-dor. Fins el 19O9, les germanes, ambla Mare Remei com a fundadora i

pedra angular de l’Institut de germanescaputxines de la Mare del Diví Pastor, i ambla col·laboració dels seus directors gene-rals Gurí, Bargay, Homs, Castells i Suñol,s’esforçaren en obtenir l’aprovació de l’Ins-titut, amb les constitucions pòstumes del p.Tous. Els empenyia a fer-ho l’amor i laveneració al sant frare caputxí. Treballaveni pregaven perquè el desig esdevinguésrealitat.

Com és natural, les germanes recollirenamb veneració tot allò que hagués tingutalguna relació amb el fundador; d’aquestamanera aconseguiren la imatge de la DivinaPastora que abans de l’exclaustració esvenerava al convent dels caputxins de santaMadrona quan el p. Tous es trobava allàde família, i la dipositaren amb molt d’afectea la capella de la casa de l’Institut a Bar-celona. També obtingueren un senzill altarde fusta que havia format part de la cape-lla de la família del p. Tous, on havien cele-brat l’eucaristia sant Antoni Maria Claret i,evidentment, el mateix fra Josep Tous. Ambl’altar, els fou donada una imatge de la Dolo-rosa de la mateixa capella, i altres objec-tes de pietat.

El dia 2 de gener del 188O, efectuavenper primera vegada els vots perpetus, enl’espiritualitat volguda pel p. Tous per a lesseves terciàries, les germanes de més decinc anys de professió temporal, la primerad’elles, la Mare Remei com a fundadora, ia continuació la superiora general. Ambun gran goig de l’Esperit agraïen a l’Esglé-sia poder-se consagrar definitivament aDéu en el seu carisma espiritual i apostò-lic que el p. Tous havia volgut per al seuInstitut.

Fou en aquests anys del 1872 al 1909que les germanes caputxines conegue-ren algunes cartes del p. Josep Tous a

la Mare Maria Anna Mogas que han estatde molta utilitat per a conèixer més afons la bella fisonomia espiritual del fun-dador.

Des del 1879, era superiora general del’Institut la Mare Francesca Vidal Gixà,neboda del p. Tous i hereva del seu veri-table esperit. Les fundacions al Pla delPenedès, sant Pere de Ribes, Piera, Saba-dell, Montesquiu, Premià de Mar, sant Feliude Guíxols, Sarrià de Girona, sant Joan lesFonts, Sants, Vilar, sant Martí, Bilbao, Sarriàde Barcelona, etc. S’anaren succeïnt ambl’objectiu d’arribar al màxim número d’infantsi joves per a educar-los des de l’esperitcaputxí del p. Tous.

Aquest període d’expansió coincidirenamb el Decret de Lloança, l’Aprovació defi-nitiva de l’Institut, l’Aprovació de les Cons-titucions, i l’Agregació de l’Institut a l’Ordefranciscà dels framenors caputxins. Comés natural, tots aquests factors augmenta-ren sobremanera l’entusiasme filial pelgenerós fundador.

S’anaven recollint per escrit els recordsde l’origen de l’Institut i de la vida del fun-dador, i així sorgiren els tres primers textosbiogràfics del p. Josep Tous que conser-vem.

Ran de la mort del bon caputxí i fins ala seva pròpia mort, la Mare Remei esde-vingué el model vivent en el qual les ger-manes podien emmirallar-se per a conti-nuar fidels als ideals del fundador. El quefou Clara per Francesc, ho fou la MareRemei pel p. Tous. En aquest centenaride la seva partença, agraïm al bon Déu elregal d’aquesta primera germana caput-xina de la Mare del Diví Pastor que tantbé va sabé comprendre i viure la vocaciófranciscana en la seva vessant caputxina.Lloat sigueu, Senyor, pels senzills i humilsde cor!

GNA. MEL.LITONA PUIGPELAT, CMDP

EEEE ssss pppp aaaa iiii HHHH iiii ssss tttt òòòò rrrr iiii cccc

100 ANYS DE LA MARE REMEI

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 97


L’any 1908, gràcies a la generositatde persones benestants vinculadesa l’Orfeó Català, nasqué com a una

entitat cultural independent el Palau dela Música Catalana que, al llarg de la sevahistòria ja centenaria, ha estat escenarid’actes culturals de gran ressò, en la sevagran majoria de caràcter musical com,per exemple, les actuacions de PauCasals, Victòria dels Àngels i MontserratCaballé. Altres esdeveniments de granimpacte social, desenvolupats en elPalau, han estat els actes que s’hi hanacollit de caràcter polític com ara l’Assem-blea de la Solidaritat Catalana de 1908 oels famosos «Fets del Palau» de l’any1960.

L’arquitectura modernista assolí a Cata-lunya les màximes cotes en l’obra de LluísDomènech i Muntaner que en l’edifici delPalau de la Música aconseguí vertebraruna arquitectura moderna marcada, però,d’un altíssim valor simbòlic, ja que de

manera molt reexida el gran arquitectecatalà sabé recuperar l’esperit dels gransmestres medievals amb la incorporació deltreball dels artesans en el marc del seuprojecte arquitectònic. El Palau és, prio-ritàriament, abans que res, una gran salade concerts, amb una arquitectura queembolcalla l’espectador i l’introdueix en elmisteri de la música. El clima que gene-ren els espais interiors del Palau incentivaels sentiments interiors de l’espectadorsentint l’emoció vibrant dels grans con-certs de la música clàssica.

El Palau de la Música ha estat, princi-palment, punt de referència en el pano-rama de la música clàssica i del cant coral,al llarg dels seus primers cent anys d’histò-ria el Palau ha vist desfilar per la seva salade concerts figures com Maurice Ravel,Manuel de Falla, Igor Stravinsky, entred’altres.

FRA VALENTÍ SERRA

CENTENARI DEL PALAU DE LA MÚSICACATALANA (1908-2008)

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 98


LA HISTÒRIA DELS FRANCISCANSA TRAVÉS DELS SEGELLS (LVII)PIUS X

E ntre elllarg llistat

de papes ter-ciaris francis-cans ens tro-bem amb sant Pius X (Riese 1835 – Roma1914). Giuseppe Sarto regí l’Església uni-versal del 1903 al 1914. Nascut en el sid’una família humil, fou ordenat de prevereel 1858, designat bisbe de Màntua el 1884,patriarca de Venècia i cardenal el 1894.S’esforçà apostòlicament en fer créixer lavida espiritual de l’Església: decret sobrela música sagrada, sobre la comuniófreqüent i la comunió dels nens. Reorga-nitzà la cúria romana i emprengué la codi-ficació del Dret Canònic. En l’aspectemagistral condemnà el Modernisme ambel decret Lamentabili i la butlla Pascendi.Féu tot el que estigué a les seves mansper a frenar la primera guerra mundial, dis-sortadament, sense èxit. Fou canonitzatper Pius XII el 1954. La seva festa se cele-bra el 21 d’agost.D’entre les moltes emissions filatèliquesque li han estat dedicades, i en aquestany dedicat a la Mare de Déu de Lour-des, presentem la de Mònaco, del 15 de

maig de 1958, com-memorativa del cen-tenari de la sevaordenació presbite-ral, i de la inaugura-ció de la basílicanova de Lourdes,així com també lade Correus deRwanda en una edi-ció del 31 dedesembre de 1970.

Dades preses de Mark Brusselaers, ofm. Conv. (Adaptació de Jofre i Olívia Fonoll)

EXPOSICIONS COMMEMORATIVESDEL CENTENARI

DE LA MARE REMEI

A les escoles «Pare Josep Tous» i«Mare del Diví Pastor» de Barcelona,

han tingut lloc recentment les mostrescommemoratives del centenari de la mortde la fundadora de l’Institut de germanescaputxines de la Mare del Diví Pastor,Mare Remei Palos. L’abundant material,provinent de les religioses, de les esco-les i d’exalumnes, ha reflectit amb moltafidelitat el context històric, cultural i reli-giós en què va viure la Mare Remei, aixícom el de la fundació i primers anys del’Institut de germanes caputxines i de lamateixa escola: documents, fotografies,llibretes de notes, banderes, uniformes,treballs manuals... I tot, amb l’encapçala-ment de nombrosos cartells amb frag-ments dels escrits de la Mare Remei i delPare Tous. A les fotografies podem veurealguns dels detalls de les exposicions.

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 99


L’Església de Catalunya, a través dediverses associacions culturals i defidels (especialment la fundació Bal-

mesiana), i per tal de celebrar adientmentel cinquantenari de la publicació de l’encí-clica Haurietis aquas (Pius XII, 15 de maigde 1956), durant els dies 1 al 3 de juny de2006 impulsà un congrés científic interna-cional titulat, molt suggeridorament, CorIesu, fons vitae que aplegà a Barcelona unconjunt d’especialistes vinguts d’arreu delmón que reflexionaren, des de distintesperspectives, a propòsit de la significació ila gran riquesa teològica de la devoció ecle-sial al Cor de Jesús com a font inexhauriblede vida i santedat.

El papa Benet XVI, en un escrit com-memoratiu del cinquantenari de l’encíclica

Haurietis aquas, signat a Roma el 15 demaig de 2006 i adreçat al Prepòsit Gene-ral de la Companyia de Jesús, exhortavael poble fidel a seguir sadollant el seu espe-rit en el Cor de Crist. D’ací que aquestCongrés Internacional centrés les sevesponències, comunicacions i taules rodonesen la reflexió aprofundida del Cor traspas-sat de Crist com a font inestroncable devida i santedat, tal com, amb una afinadaintuïció teològica, ja ho suggerí en el llunyàany 1909 —ara farà cent anys— el carde-nal caputxí Josep de Calassanç Vives i Tutódes de les belles pàgines del devocionarisacerdotal titulat De inefabili bonitate Sacra-tissimi Cordis Iesu; unes saboroses i pre-cioses pàgines d’espiritualitat que forenredactades amb la finalitat d’ajudar a refle-xionar els sacerdots sobre l’enorme densi-tat i pregonesa de l’Amor de Déu en el Corde Crist; aspectes que, amb profunditatteològica foren exposats per Pius XII enl’Haurietis aquas.

1. Els pioners de la devocióal Cor de Jesús

És abastament conegut que la propagacióde la devoció al Cor de Jesús arrenca del’experiència contemplativa i mística desanta Margarida Maria d’Alacoque (+ 1690)la qual, ajudada per sant Claudi de LaColombière (+ 1682), començà a propagarla devoció al Cor de Jesús. Trobem sòlidsprecedents d’aquesta devoció cristològicaen la vida i experiència de santa Lutgarda(+ 1246), santa Matilde de Magdeburg (c.a.1250) i de santa Gertrudis la Magna (+1302), però no és pas tan conegut que, unacaputxina catalana, la beata Maria-ÀngelaAstorch (+ 1665) posés el ferment d’aquestadevoció cristològica en els territoris penin-sulars uns anys abans de les revelacions(ocorregudes en els anys 1673-1675 a

EL POBLE CATALÀ I LA DEVOCIÓAL SAGRAT COR

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 100

Paray-le-Monial) a santa Margarida Maria,tal com consta en les ratlles introductòriesdel devocionari català titulat: Práctica de ladevoció al Santíssim Cor de Jesús (Bar-celona 1847), on literalment s’afirma que:«antes que la V. Margarida, la havia prac-ticada una devota religiosa natural deaquest Principat, la V.M. Sor Maria ÀngelaAstorch fundadora de las Monjas Caputxi-nas en Zaragoza y Murcia».

D’aquesta experiència espiritual, vis-cuda contemplativament en el Cor deJesús per la beata Astorch, en féu unespecial ressò Mn. Cinto Verdaguer, can-tor entusiasta de les delícies del SagratCor en Lo somni de sant Joan, publicatl’any 1887, que a més dels coneguts ver-sos titulats «Jesús als pecadors. Cant alSagrat Cor de Jesús», conté un bell poemadedicat a la caputxina catalana Maria-Àngela Astorch, on és presentada pelpoeta com la «robadora del Cor de Jesús»,car Jesús escollí el cor contemplatiu de la«mística del breviari» com a lloc de sojorni repòs: «Robadora del Cor meu, tu etsencara més ditxosa; Joan en mon pitreposa, mes jo reposo en lo teu».

Al Principat de Catalunya, al llarg delssegles XVIII i XIX, augmentaren notable-ment les associacions o congregacions delSagrat Cor i, malgrat l’expulsió dels jesuï-tes (1768) i l’exclaustració dels religiosos(1835), aquesta devoció cristològica, defonda arrel bíblica i marcadament antijan-senista, fou fomentada per la majoria delsbisbes de Catalunya i, també, pels zelososreligiosos exclaustrats que es dedicaren ala predicació de missions populars i parro-quials arreu de les comarques catalanes.

2. Els bisbes de la Tarraconensei la devoció al Sagrat Cor

Ja des de la primera meitat del segle XVIIIi, sobretot, durant el segle XIX, arreu de lescomarques de Catalunya arrelà, amb pecu-liar intensitat, la devoció al Sagrat Cor deJesús principalment en les ciutats i pobla-cions de més importància, tal com resta

reflectit en les disposicions donades pelsbisbes de la Tarraconense, sobretot a par-tir dels anys 1736 i 1738, segons una tes-timoniança aportada en les ratlles intro-ductòries d’un dels devocionaris que espublicaren a casa nostra en temps de SantAntoni M. Claret (Barcelona, Hereus Vda.Pla, 1847), la ja esmentada Pràctica de ladevoció al Santíssim Cor de Jesús, on hillegim: «Ja desde lo any 1736 en que’scomensà ab la solemne festa que celebracada any lo il·lustríssim senyor Arquebisbede Tarragona, y ab las Congregacions quefundaren los il·lustríssims senyors Bisbesde Urgell y de Lleyda, apenas queda nosols ciutat, però ni vila o població algunade monta, en la que no se celebre la festi-vitat del Santíssim Cor de Jesús».

En efecte, l’arquebisbe de Tarragona,Pere de Copons (+ 1753), un dels princi-pals promotors de la devoció al Cor deJesús en la Catalunya del segle XVIII, apartir de les disposicions dels Concilis Pro-vincials Tarraconenses de 1738 i 1745, pre-sentà a Roma un text litúrgic propi de lamissa i ofici del Sagrat Cor que, tanmateix,no seria pas aprovat. Els textos litúrgics pera la festa del Sagrat Cor, missa i ofici, rebe-ren l’aprovació del papa Climent XIII (11maig 1765) i foren usats en algunes diòce-sis d’Europa. L’any 1856 el papa Pius IXordenà la celebració de la festa del SagratCor a tota l’Església, i el papa Lleó XIIIelevà, l’any 1889, la festa a solemnitat. Calassenyalar, però, que l’any 1670, sant JoanEudes ja havia enllestit, com a primer pre-cedent, un text per a la missa i ofici litúrgicdel Sagrat Cor. Més recentment, l’any 1929el papa Pius XI reformà els textos litúrgicsper a la festa del Sagrat Cor que havia apro-vat el seu predecessor Climent XIII en elllunyà 1765.

3. Els impulsors de la devocióen temps difícils

Entre els principals propagadors de la devo-ció al Sagrat Cor durant el temps del’exclaustració de la vida religiosa en els


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 101

anys difícils del segle dinovè, cal assen-yalar les aportacions del religiós carmelitaQuirze Adrobau i Boix (+ Olot 1883), encer-tadament qualificat «d’apòstol de la devo-ció del Sagrat Cor a Catalunya». El pareAdrobau escriví devocionaris molt adients,destinats als congregants del Sagrat Corcom, per exemple, les Prácticas piadosasen honor del Sagrat Cor de Jesús, (Olot1868) i, sobretot, el Directorio práctico paralos congregantes y coros angelicales enobsequio del Sagrado Corazón de Jesús,(Barcelona 1865), on s’esmenten, moltpedagògicament, els principals contingutsde la devoció al Cor de Jesús, amb unareferència explícita a l’adoració i reparacióexigida als congregants, tot facilitant-lostextos adients per als actes de consagra-ció, adoració i desagravi. Semblantment,l’any 1875, en l’escaiença del bicentenaride les revelacions a santa Margarida Mariad’Alacoque, es divulgaren arreu de casanostra textos en català de la fórmula deconsagració al Sagrat Cor, per tal d’arre-lar-la en la tradició de la pietat popular cata-lana.

La devoció al Cor Sagrat de Jesús aug-mentà molt sensiblement en el temps de larestauració hispana de la vida religiosa.Assenyalem que a Catalunya foren moltsels temples que es posaren sota el patro-natge del Sagrat Cor. També, i a talld’exemple, l’any 1885, ran de la restauracióde la vida caputxina en els territoris penin-sulars, la llavors Província única d’Espanyaes titulà «del Sagrat Cor», peri indicació delP. Joaquim M. de Llavaneres, i en aquestmateix context, l’any 1889, el seu germà,el P. Calassanç de Llavaneres (futur car-denal Vives), publicà a Roma, els Brevessoliloquios del alma con el SagradoCorazón de Jesús, que l’any següent editàa Barcelona, dedicant-lo «a nuestros her-manos [capuchinos] de la Provincia delSagrado Corazón de Jesús». Aquest llibretóconté els aspectes propis de la devoció alSagrat Cor: adoració, desagravis, pacted’amor amb el Cor de Jesús, ambl’encapçalament de les promeses a SantaMargarida Maria d’Alacoque.

Passat el període de l’exclaustració, enels anys més prometedors de la restaura-ció de la vida religiosa, coincidents amb elperíode de la Renaixença espiritual i cultu-ral del nostre poble, en un esperançadorclima de redreç, el reverend Fèlix Sardà iSalvany (terciari dels caputxins), en publi-car l’any 1879 un devocionari al Sagrat Cor(reeditat moltes vegades), es proposà elrepte de convertir el mes de juny en quel-com tan popular i viscut espiritualment en lavida de fe del nostre poble, com ho era enaquells anys el mes de maig, consagrat aMaria, conegut també com «el mes deMaria».

També, en aquest mateix any de 1879,el Dr. Josep Torras i Bages, futur bisbe deVic, abastà per al nostre poble, en llenguacatalana, el Mes del Sagrat Cor. I és pre-cisament en les ratlles introductòriesd’aquest famós devocionari reeditat encara


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 102

en els nostres dies on, l’arquebisbe deTarragona, Benet Vilamitjana, escriví: «Lonostre poble o no entén lo castellà, o loentén mal, y de totes maneres no’l moucom la llengua que ha après dels llavis dela mare. És molt cert lo que deya un a unspredicadors: Vosaltres predicau en cas-tellà y la gent se condemna en català.Aplaudesch per tant, lo pensament depublicar lo Mes del Sagrat Cor de Jesús,y de publicar-lo en català». I és que el Dr.Torras i Bages volgué escriure expressa-ment en llengua catalana el Mes del SagratCor perquè els concilis de la Tarraconensen’havien fomentat la devoció des de l’any1738, tal com ho posà en relleu el Dr.Torras i Bages en les pàgines introductò-ries d’aquest veritable «clàssic» de la pie-tat catalana: «Y’ls catalans tenen més dreta tenir un Mes del Sagrat Cor en samaterna llengua, en quant los primers, ypotser los únichs concilis espanyols quihan manat propagar aquesta santa devo-ció foren los Tarraconenses, los quals con-seguiren en part lo seu propòsit, puix aúltims de la centúria passada en moltspobles se hi celebraven festes».

4. La gran popularitat que la devocióassolí entre el poble fidel

Fou tanta la popularitat que assolí a Cata-lunya la festa del Sagrat Cor que, des delllunyà 1745, sovintegen les edicions degoigs i cobles dedicats al Sagrat Cor, edi-tades arreu del Principat, en lengua cata-lana, durant els segles XVIII, XIX i XX,essent unes de les més populars les queescriví Mn. Cinto Verdaguer (musicades pelmestre Càndid Candi, ambdós terciaris delscaputxins), i que el venerable Josep Torrasi Bages incorporà a les pàgines finals delseu Mes del Sagrat Cor, junt amb el textd’unes «Cobles al Dolcíssim Cor de Jesús»,inicialment publicades a Tarragona l’any1745.

El foment de la devoció popular al SagratCor es reforçà i popularitzà, enormement, através dels goigs, que són uns cants senzills

de pregon arrelament popular. En algunespoblacions de forta tradició jesuítica, comper exemple Manresa, s’editaren l’any 1898goigs i fulls volants amb cants a propòsit,per tal d’enfervorir la pietat dels associats ala congregació del Sagrat Cor que, nova-ment, havia estat erigida a la capital del Plade Bages.

Arreu de Catalunya els devots del CorSagrat de Jesús, principalment a partir dela segona meitat del segle dinovè, s’asso-ciaren en confraries i pies unions des d’ones comprometien a promoure la devoció alSagrat Cor i a reparar les injúries i agravis,especialment ran de l’extensió del movi-ment espiritual de l’Apostolat de l’Oració,fundat al santuari del Puy (3 desembre1844), i que el Dr. Josep Morgades (futurbisbe de Vic, i després de Barcelona), ambel beneplàcit del bisbe Pantaleó Montserat,impulsaria, primer a Barcelona, i després aCatalunya i a Espanya, tot divulgant lesobres del P. Enric Ramière (religiós jesuïtade Tolosa de Llenguadoc), obres que elmateix Morgades començà a traduir i a edi-tar l’any 1865.

Poc temps després d’haver iniciat elbisbe Morgades el seu ministeri episcopala la diòcesi de Vic, esperonà, també, la ini-ciativa del patrici Ramon Madirolas de bas-tir un temple expiatori a Puig-Agut, a propde Manlleu, dedicat al Sagrat Cor, totbeneint-ne la primera pedra el dia 29 dedesembre de 1883.

En aquest santuari de Puig-agut, el pri-mer temple expiatori de la Península dedi-cat al Sagrat Cor de Jesús, que havia estatsolemnement inaugurat pel bisbe Morga-des el dia 18 de febrer de 1886, es popu-laritzà el cant d’unes cobles que el mateixRamon Madiroles escriví, i que foren musi-cades pel ja esmentat organista CàndidCandi, mestre de la capella de la parròquiabarcelonina de sants Just i Pastor.

Com a fruit madur de la instauració del’Apostolat de l’Oració a Catalunya la devo-ció al Sagrat Cor assolí una forma institu-cional de culte públic, amb tanta intensitatque, l’any 1879, els bisbes de Catalunyavan determinar de consagrar cadascuna de


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 103

les diòcesis de la Tarraconense al SagratCor.

Il·lustrem aquestes ratlles amb un gravatque representa la beata Mari-ÀngelaAstorch, caputxina, pionera de la devocióal Sagrat Cor, junt amb una típica icono-grafia del Sagrat Cor del temps del papaPius IX.

5. EL doctor Morgades i el templeexpiatori de Puig-agut

El temple de Puig-agut és una bellaexpressió de la fe i devoció del poble catalàvers el Sagrat Cor de Jesús. Puig-agutocupa una privilegiada ubicació geogrà-fica, veritable miracle de la natura que per-met donar un esguard panoràmic, demanera simultània, la vasta extensió delterme de vint-i-vuit parròquies de la Planade Vic. Molt poc temps després de la sevainaguració, efectuada el 18 de febrer del’any 1886 pel bisbe Morgades, aquesttemple fou qualificat, des de la publicacióEl Far de Puig-agut, talment un «cràterd’amor obert a Catalunya per l’explosió dela caritat».

A finals de l’any 1883, el Dr. Josep Mor-gades en beneir la primera pedra d’aquestsantuari, volgué que aquest tingués unafunció marcadament expiatòria i repara-dora. En efecte, aquest primer temple expia-tori de la Península, edificat per la fervo-rosa iniciativa del patrici català RamonMadirolas, anticipà la missió expiatòria ireparadora del famós temple barceloní delTibidabo.

Ja des de la seva fundació, el missatgede Puig-agut ha estat el d’insistir en lanecessitat d’agermanar fe, esperança i cari-tat, per tal «d’evitar que els vicis i pecatsdel nostre temps, facin estèrils les gràciesque brollen de la misericòrdia divina». Apropòsit d’aquesta missió, en la primitivadocumentació del santuari de Puig-agut,hom s’hi refereix expressament com «elMontmartre de Catalunya».

Des de la seva inaguració (1886), el tem-ple expiatori de Puig-agut ha volgut ser per

al nostre poble un centre irradiador del’amor diví i, també, un signe lluminós depau i amor per al poble català, talment lamés perfilada expressió del desig decol·locar Crist com a centre i motor de lanostra vida.

En el projecte del llavors bisbe de Vic,Josep Morgades (amic i entusiasta del P.Enric Ramière, fundador de l’Apostolat del’Oració) i, també, en els propòsits deRamon Madirolas (iniciador, com s’ha dit,del projecte de Puig-agut l’any 1883), esdesitjà que aquest petit santuari arribés aser un símbol que visibilitzés geogràfica-ment l’amor de Crist en la terra catalana.El santuari de Puig-agut es troba ubicat albell mig de la Plana de Vic, en el terme deManlleu, i orientat cardinalment a les ermi-tes-santuaris de Bellmunt, Tagamanent,Cabrera i els Munts, punts extrems de ladiòcesi de Vic des d’on s’haurien de retrans-metre els batecs del Cor de Crist, talmentuna mena de «repetidors» o «telègrafs del’amor diví» que propagessin el ressò delmissatge de Puig-agut als santuaris i cimsmés llunyans del Canigó, Montseny, Puig-mal i Montserrat els quals, actuant nova-ment tots ells de repetidors, hauriend’expandir i propagar (junt amb el templedel Tibidabo, llavors encara en construc-ció) el missatge de l’amor misericordiós atota la geografia catalana, segons el pro-jecte expressat pel bisbe Morgades: «Vullestablir des de Puig-agut el telègraf del’amor diví».

Que tant de bo, també nosaltres, esde-vinguem a través del testimoniatge de lanostra vida, «repetidors», transmisorsd’aquest entranyable i consolador mis-satge: la gran notícia de que Crist ensestima i ens duu amorosament en el seuCor Sagrat!

6. El temple del Tibidaboi la popular romeria del ram

El topònim de Tibidabo, donat a un delscims de la serra de Collcerola, està rela-cionat amb l’episodi de les temptacions de


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 104


Crist. Aquest topònim ja apareix en unacarta del novembre de 1668, del qui fouvirrei de Catalunya, Joan Josep d’Àustria,bon amic del caputxí Ramon de Tona ambqui mantingué una interessant corres-podència epistolar. Tibidabo, segurament,fou un topònim escollit pels monjos jerò-nims de la Vall d’Hebron que donaren moltsnoms de la geografia bíblica que encaraperduren en la Barcelona dels nostres diescom, per exemple, la Vall d’Hebron, el Car-mel, l’avinguda del Jordà, etc.

L’origen remot del temple expiatori delTibidabo hem de situar-lo l’any 1886 (justquan acabava d’inaugurar-se el de Puig-agut, a Manlleu), quan sant Joan Boscobeneí una petita capella situada al peumateix del futur temple expiatori que elssalesians dedicarien al Sagrat Cor.

No fou, però, fins l’any 1902 que esbeneí la primera pedra de l’actual santuaridel Tibidabo (poc després de la inaguració,a Girona, d’un temple expiatori dedicat alSagrat Cor l’any 1901). El projecte arqui-tectònic del Tibidabo, d’estil neogòtic, foudissenyat per Enric Sagnier. La cripta foula part que s’enllestí abans i fou inauguradal’any 1911, després d’una novena prepa-ratòria al Sagrat Cor on hi predicà el P.Alfons M. d’Àger, guardià dels caputxins deSarrià.

Una volta acabada la guerra civil i fina-litzades les necessàries obres de recons-trucció, per mor dels desperfectes causatsdurant la revolta de 1936, el temple foucoronat per una expressiva estàtua monu-mental, obra de Frederic Marés, que esdivisa des de tot Barcelona.

Pel dilluns de Pentecosta de l’any1887, just un any després d’efectuada labenedicció de la petita capella al cim delTibidabo, el jove Josep Bolasell, obrer deBarcelona, s’animà a fer l’ofrena de lesprimeres flors primaverals al Sagrat Corde la capelleta del Tibidabo. Aquest gestespontani d’amor fervorós, hauria d’esde-venir una bella devoció popular de la Bar-celona contemporània.

S’ha de reconèixer, amb agraïment,que el temple expiatori del Tibidabo deu

molt a la sol·licitud i pietat dels primers«romeus del ram», car foren ells uns delsprincipals promotors de la transformacióde la petita capelleta que beneí sant JoanBosco l’any 1886 en l’actual templeexpiatori i, alhora, foren dels primers enacaptar ajuts econòmics per a la cons-trucció del temple expiatori, tal com esreconegué des de la revista La voz delTibidabo.

7. El romiatge a Montserratde l’Apostolat de l’Oració

(octubre de 1896)

Una volta consolidat l’Apostolat de l’Ora-ció, moviment espiritual i apostòlic que, ini-cialment, s’havia fundat l’any 1844 al san-tuari de Puy (al Llenguadoc) i que s’haviaestablert a Barcelona l’any 1865, es pro-gramà una magna concentració a Montse-rrat, a tall de romiatge, pel dia 11 d’octubrede 1896, quan s’havia d’inaugurar el cin-

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 105

què dels misteris de dolor (que sufragàl’Apostolat de l’Oració de Catalunya) per alRosari Monumental que hi ha situat en elcamí de la Coveta. Aquest cinquè misteride dolor fou projectat per Josep Puig iCadafalch (gendre de la famosa escriptoraDolors Monserdà, terciària dels caputxins);i la part escultòrica anà a càrrec del cèle-bre artista Josep Llimona.

En ocasió d’aquest peregrinatge a Mont-serrat (que comptà amb la presència demés de dotze mil romeus!) s’estrenà l’himnede l’Apostolat de l’Oració, amb lletra deJosep Mas i Casanovas, que, musicat perAmadeu Vives, fou interpretat per l’OrfeóCatalà, a la presència del jesuïta JulioAlarcón, director de l’Apostolat de l’Oracióa Espanya, i del bisbe de Vic, Josep Mor-gades. En aquella memorable jornadatambé es feren presents a Montserat el Dr.Fèlix Sardà i Salvany, el canonge de VicJaume Collell i el vicari general de Tortosa,Jaume Cararach, que hi féu la prèdica con-clusiva. Dies després, el cardenal Rampo-lla, en nom del papa Lleó XIII, envià unacarta de felicitació al bisbe Morgades perl’èxit assolit a Montserrat: «Su Santidad seha complacido mucho con las noticias dela numerosa y selecta concurrencia queasistió a la solemne inauguración. El éxitode la fiesta ha sido un nuevo timbre de glo-ria para V., a quien se debe la institucióndel Apostolado de la Oración en España».

8. La gran embranzidadevocional dels primers anys

de la centúria vintena

El segle vintè s’inaugurà en el clima eclesialdels darrers anys del pontificat de Lleó XIII,marcats per una gran puixança devocionalenvers el Cor de Jesús. Situats en aquestcontext, un dels eclesiàstics que més aju-daren a divulgar-ne la devoció a casa nos-tra fou el jesuïta Jaume Nonell a través delconegut devocionari El alma consoladora,publicat a Barcelona l’any 1888, i quecomptà amb cinc edicions (la darrera aManresa el 1910) i àdhuc, amb una tra-ducció en llengua catalana elaborada per

l’erudita clarissa del monestir de Pedralbes,Sor Eulàlia Anzizu, traducció que fou edi-tada pel «Foment de Pietat». El pare Nonelldes d’aquest devocionari maldà per tald’ajudar poble fidel a formar part de «lacompanyia de Jesús pacient» a través d’unallarga contemplació dels misteris de la Pas-sió de Crist, acabant amb una suggeridorafórmula de consagració al cor de Jesúspacient.

Òbviament, tingué un ampli ressò arreudel Principat l’encíclica de Lleó XIII Annumsacrum (25 maig 1899), en la qual s’exhor-tava a la consagració al Cor de Jesús.També, alguns anys després, fou molt benacollida a Catalunya la iniciativa d’entronit-zar imatges del Sagrat Cor en les llars i,alhora, realitzar la consagració de les famí-lies cristianes al Cor de Jesús, especial-ment a partir de les disposicions donadespel papa Benet XV l’any 1915.

Acompanyem aquestes ratlles amb dosgravats de la centúria dinovena que els pre-dicadors caputxins dels anys de la restau-ració divulgaren en llurs missions popularsen terres catalanes en els anys més pui-xants de la devoció al Sagrat Cor.

FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 106


Un escriptor dels nostres dies diu: Escol-tar és una forma d’estimar. Hem desaber escoltar per comprendre els

que estimem.Escoltar és mostrar-se receptiu a les

paraules i als desigs dels altres. És prestaratenció al que volen dir-nos, al que volencomunicar-nos. Hem d’interessar-nos perells, deixar-nos tocar, ser vulnerables a lesseves necessitats. No podem ser imperme-ables. Fa mal que quan algú vol parlar-noses trobi amb una paret o un mur infranque-jables. Escoltar és com un acte d’hospitalitat,és un rebre l’altre com a hoste, fer-li lloc acasa i estar pel que vol dir-nos. L’escoltar técom a primer objectiu comprendre l’altre.Sabem que només hi sent aquell que de veri-tat vol escoltar.

Escoltar és també una manera de mani-festar el nostre respecte i la nostra simpatiaenvers l’altre. És un atendre i un voler enten-dre les seves raons. Restem agraïts a la per-sona que ens diu una paraula vera, sensatai cordial. Escoltar vol dir acollir amb interèsla veritat de l’altre i prendre-la en conside-ració. D’aquí que l’escoltar sigui una partindissociable del diàleg. La senzillesa, lahumilitat i la cordialitat possibiliten una bonaescolta i faciliten un diàleg afable i planer.L’escoltar l’altre ens pot fer descobrir que noestem del tot en la veritat o que, potser, anemequivocats. Omple de neguit l’haver d’escol-tar aquell que no comparteix les nostres opi-nions o s’hi oposa. Això pot desactivar din-tre nostre uns mecanismes de defensa quel’allunyen de la nostra òrbita. Ens plantejatot un repte haver d’escoltar a qui pensa dife-rent de nosaltres.

El que passa és que no en sabem,d’escoltar. I aquest no saber-ne està gene-rant la crisi més fonda que arrossega, detemps, la civilització actual. En el nostre mónabunden massa les persones que parlen,mentre són poques les que saben escoltar.Això fa que fallin els mecanismes fonamen-

tals i de la transmissió dels valors humans,una cosa tan necessària en els nostres dies.Cert que quan no se sap escoltar, res no potser transmès, ni comunicat, ni compartit.L’acte d’escoltar consisteix en captar lesraons de qui et parla per aprofundir-les, valo-rar-les i discernir-les. Cal donar crèdit i ferconfiança a la persona que et parla. Escol-tar, al capdavall, és prestar atenció al que etdiu l’altre. I l’escolta implica necessàriamentla dualitat, puix que per parlar almenys hande ser dos.

Sovint, la imatge que ens hem forjat del’altre ens pot trair a l’hora d’escoltar-lo.Aquesta imatge subjectiva nostra pot distor-sionar la realitat del que és l’altre. Cal supe-rar tota mena de prejudicis si es vol arribar afons en el coneixement de l’altre. La imatgeque ens en fabriquem és sols subjectiva,mentre que la veritat és la realitat del ser del’altre. No és cert que, davant l’evidència, mol-tes vegades hem hagut de dir: Aquesta per-sona és millor del que jo m’afigurava?

Aquell aforisme que tant fem servir:Pensa mal i no erraràs, no és un principi èticni cap veritat d’abast universal. Pot conver-tir-se, fins i tot, en una mentida o en unacalúmnia quan s’aplica a una persona i ensla fa sospitosa. A dir veritat, no tothom ésdolent, com tampoc, per descomptat, no tot-hom és bo. Per això cal saber discernir béabans de parlar malament de ningú. Calsaber escoltar cada persona a partir del queen realitat és i no a partir del que en pensemo se’n sent a dir.

Tots desitgem ser escoltats. És clar quesí! I si això no es dóna, en sentim una pro-funda tristor. Aquest és precisament el dramamés punyent de tantes i tantes persones quese senten aïllades, soles, incomunicades per-què ningú no s’acosta a escoltar-les. Així estroben, avui, molts vells, molts malalts, moltsimpedits. Com si anar-los a veure fos unamolèstia o un perdre el temps. Per a aques-tes persones, això es pot convertir en un

SABER ESCOLTAR

EEEE ssss pppp aaaa iiii LLLL llll iiii uuuu rrrr eeee

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 107


autèntic calvari. Són com una veu que clamaen el desert, que ningú no sent ni escolta.

La lliçó és molt clara. Entre tots estemconstruint una societat cada dia més pobra desentiments. Una societat que es torna indi-vidualista, tancada i egoista que ens apartade l’altre. La nostra és una societat opaca i

sense transparència, sense llum i sense color,en la qual cadascú busca sols el seu propibenestar i deixa de preocupar-se pel benes-tar dels altres. Tot això, com es pot suposar,destrueix l’amor i afeixuga la convivència.

FRA MIQUEL COLOM

L’Hora del caputxí

Atots ens haurà passat alguna vegada quehaurem entrat ben contents en algun lloci al respirar-hi un ambient tens o nega-

tiu, se’ns haurà esvaït de cop aquesta alegria.També quan algú realment proper està de malhumor, o negatiu, o queixant-se, o criticant,sembla que ens encomani aquesta negativitati malestar. Igualment hi ha persones que sónnegatives de tarannà i que al trobar-ho tot mala-ment acaben condicionant la manera d’actuarde tots els qui l’envolten que atemorits, vanamb peus de plom en tot el que fan.

Em sorprèn aquesta facilitat d’irradiacióque tenen aquestes situacions, o moments, opersones negatives, i la seva capacitat d’influirsobre els estats d’ànim dels altres. Em sorprèntambé la nostra capacitat de saber captar, nique sigui inconscientment, aquestes malesvibracions. Estem potser sota el jou de la dic-tadura de la negativitat que reprimeix despie-tadament els estats d’ànim positius? Vullcreure que no. Voleu dir que no passa elmateix però amb les coses positives? No ensha passat alguna vegada que haurem entratensopits en algun lloc i haurem sortit contents?O que algú proper hagi esvaït el nostre malmoment amb bones intencions? ¿O que per-sones realment positives creïn al seu voltantun ambient de cordialitat i de bones vibra-cions? Vull creure que la capacitat d’irradia-ció de la positivitat és molt superior a la de lanegativitat, malgrat la realitat, de vegades,sembli negar-ho. Ja que tenim la sensibilitatper captar les males vibracions, no les dei-xem arrelar en el nostre cor, pensament iaccions. Fem-les fora!

FRA JORDI CERVERA

LA VIDA SEGONSL’EVANGELI

Francesc d’Assís va escriure poc. El seufort no era l’escriure, sinó el viure. Laseva «forma de vida» fou una interpre-

tació viva i entranyable de l’Evangeli. Va volerviure’l fins a les últimes conseqüències. Esde-vingué l’exemplar en el qual els germanss’emmirallaven per encarnar l’Evangeli i con-vertir-lo en vida. L’Evangeli era en tots els ger-mans, però en cadascun d’ells prenia matisosdiferents, encara que complementaris. La fra-ternitat es basa, precisament, en aquestadiversitat de dons, amb els quals s’enriquienmútuament.

Francesc respectava sempre el do de cadagermà. Se’ls mirava amb tendresa tot con-templant els dons amb què el Senyor els haviaornat. Així ho dóna a entendre quan diu: «Elperfecte germà menor és el que tingui l’amora la pobresa de fra Bernat, la simplicitat de fraLleó, la cortesia de fra Àngel, la cordialitat defra Masseu, la contemplació de fra Gil, lapaciència de fra Ginebró, l’oració de fra Rufí,la fortalesa de fra Joan, la caritat de fra Rogeri la itinerància de fra Il·luminat» (EP 85).

Com si volgués dir que entre tots fèien visi-ble l’Evangeli, aportant cadascú aquella virtutevangèlica que més el distingia, per compar-tir-la. Això fa entendre que la vida fraterna téper base l’aplec dels dons personals per com-partir-los. Els dons són per donar, i si no esdonen, es perden. Escriu Celano: «En no esti-mar-se amb un amor egoista, totes les forcesdel seu afecte es vessaven en el tresor comú»(1 Cel 39).

FRA MIQUEL COLOM

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 108


On comença la història?

La reina Elisenda de Montcada va volerconstruir un monestir de clarisses amb elseu palau adossat a les muralles. El 26 demarç de 1326 se’n col·locava la primerapedra i el 3 de maig de 1327 ja se’n va con-sagrar l’església. També s’estava edificantel claustre i unes dependències per acollirles catorze monges vingudes del primermonestir de Sant Antoni, fundat per laneboda de Santa Clara, sor Agnès dePeranda d’Assís, el 1236.

Quina és la relació amb la ciutat?

Ve de la preocupació de la reina per garan-tir la pervivència del monestir i la comunitat.D’aquí neix la singularitat de la llarga i bonarelació amb el Consell de Cent, l’Ajunta-ment i la Ciutat, els quals sempre han vet-llat i protegit el monestir, ric d’història i art.

Pedralbes és diferent?

Va ser ben diferent del primitiu monestir deSant Antoni i Santa Clara. La reina Elisenda,la qual s’havia instal·lat al seu palau desprésde la mort del rei Jaume II, tenia un granascendent en la comunitat. La reina no eramonja, tenia la seva cort i la seva vidasocial, i, encara que aquest cercle no inter-feria en la vida monacal, amb totes lesseves concessions, l’esperit de pobresadesitjat per les monges se’n ressentia.

. . .

En aquell temps entraven al monestir mol-tes noies nobles, algunes sense vocació, iaixò lesionava la vida espiritual franciscana.El monestir es poblà de servei per al palaui el monestir. Tenien moltes terres, molts tre-balladors, amb forners, carnissers, etc.I en aquest temps en què ha canviat?

El Senyor va possibilitar que les mongespoguessin viure l’Evangeli amb llibertat.A poc a poc, las donacions van anar min-vant i, fins i tot, en moltes èpoques lacomunitat va passar necessitats. Un edi-fici tan immens per sostenir i una clausurarigorosa no ajudaven a deixar massatemps per al treball remunerat. Però sí perguardar una austeritat a vegades heroica.En els anys 50 hi havia unes 53 monges,a més del Noviciat Comú, amb una dot-zena de novícies procedents de diversosmonestirs de Catalunya. Ara som 16 ger-manes.

Difícil, oi?

Una mica, per falta de vocacions, encaraque això no ens priva d’intentar viure ambmés autenticitat el nostre carisma franciscà.El convent nou està més ben condicionat ila vida hi és més agradable.

MONESTIR DE PEDRALBELS«El convent nou està més condicionat i la vida és més agradable»Mentre que el monestir de Pedralbes és visitat per unes 60.000 persones l’any,entre les seves parets viu, des del 1327, una comunitat de religioses clarisses.L’actual abadessa, Sor Pilar, i la vicària, Sor Pierrette, han tingut la deferència deconcedir aquesta entrevista.

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 109


Ara poden sortir?

Aquesta és una opció que ja preconitzavaen el segle XIII la mare Santa Clara: «espot sortir per una causa raonable onecessària, sempre que calgui». Però elscanvis més significatius provenen del Con-cili Vaticà II, quan es flexibilitzà la clausurai les relacions amb l’exterior per facilitarl’estudi i totes les gestions necessàries pera la vida de la comunitat.

D’on ve la tradició dels ous?

Quan Domna Hortolona esperava la pri-mera criatura va tenir una intuïció de Déu:infantaria una llum per a la Humanitat i li vaposar Clara de nom. En aquells temps, lesofrenes eren en espècies, no corrien elsdiners. La gent relacionava el nom de Clara,la qual ja tenia fama de fer miracles, amb laclara d’ou. També es feia servir la clara d’oubatuda per curar cremades, i això fins nofa pas tants anys. Els mariners demanaven

un temps clar per la pesca... Són devoci-ons que amb el temps es tornen tradicions.

I qui els porta?

Doncs, principalment, les núvies que dema-nen bon temps el dia del casament, estu-diants que demanen la intercessió de santaClara perquè Déu els il·lumini en els exà-mens, persones que demanen per a celeb-racions en dies determinats, per als malalts,per als matrimonis en crisi, etc.

Què fan amb tots aquests ous?

Una part els consumeix la Comunitat; laresta es reparteix entre la gent necessitada.

Un desig?

Que vinguin moltes joves per continuaraquesta bella història d’amor a Déu.

JOSEP MARIA CONTEL(«Les Corts Barcelona».

Suplement del Districte - Març 2008)

És aquí com al primer dia

És aquí.És aquí com al primer dia.És aquí entre nosaltres com al dia de la

seva mort.Eternament és entre nosaltres igual que al

primer dia.Eternament, tots els dies.És aquí entre nosaltres tots els dies de la

seva eternitat.

El seu cos, el seu mateix cos, està penjat ala mateixa creu;

Als seus ulls, als seus mateixos ulls,tremolen les mateixes llàgrimes;

La seva sang, la seva mateixa sang, degotade les mateixes nafres;

El seu cor, el seu mateix cor, sagna delmateix amor.

El mateix sacrifici fa vessar la mateixasang.

Una parròquia ha brillat amb un esclatetern.

Però totes les parròquies brilleneternament, perquè en totes lesparròquias hi ha el cos de Jesucrist.

El mateix sacrifici crucifica el mateix cos, elmateix sacrifici fa rajar la mateixa sang.

El mateix sacrifici immola la mateixa carn,el mateix sacrifici escampa la mateixa sang.

El mateix sacrifici sacrifica la mateixa carn ila mateixa sang.

És la mateixa història, exactament la mateixa, eternament la mateixa, ques’esdevé en aquest temps i en aquest país i que s’esdevé cada diaen tots els dies de tota l’eternitat.

En totes les parròquies de tota la cristiandat.

CHARLES PÉGUY

L’invisible del Fill és el Pare.El visible del Pare és el Fill.

Sant Ireneu

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 110

AINA PASCUAL BENNASAR, TeresaMaría Ponce de León, (1624-17O5), Fun-dadora del convent de Caputxines dePalma, Col·lecció Dones de Palma. Lesgrans desconegudes, n. 4., Àrea d’Edu-cació. Igualtat i Drets Cívics, Ajuntament dePalma, Palma de Mallorca 2007.

La col·lecció Dones de Palma, segueixendavant amb la publicació del núm. 4,sobre la vida de Teresa Ponce de León.

Amb aquesta col·lecció, l’Àrea d’Edu-cació, Igualtat i Drets Cívics, vol contribuira omplir un buit d’informació, no per feruna història paral·lela o parcial sobre lesdones, sinó per construir i completar lavertadera història de la nostra ciutat, quenomés ho serà si no oblidem el 50% de lapoblació.

L’aportació col·lectiva i anònima, aixícom la individual que protagonitzarenaquestes dones singulars que recollim ala col·lecció, es va plasmar en totes les

esferes: econòmica, artística, cultural,social, religiosa...

Aquesta darrera és la que descrivimespecialment en aquest darrer volum. Comdiu l’autora: Durant segles entrar en reli-gió era per a les dones prendre una deci-sió que els permetia no haver d’acceptarel paper tradicional assignat d’esposa imare.

Teresa Ponce de León així ho vadecidir. Al voltant de la seva figura dedona culta, emprenedora i amb veu prò-pia, el llibre ens descobreix el món de lavida monàstica femenina durant elssegles passats, actualment pràcticamentdesconegut i excessivament ple detòpics.

La informació i la visió que es recullaquí és una aportació imprescindible al’hora d’ajudar el jovent dels nostres cen-tres educatius en la comprensió del paperde la dona al llarg de la història. I es trobenen aquesta línia moltes de les activitatsdidàctiques que us proposam i en les qualsesperam que treballleu amb el vostre alum-nat.

M. CRISTINA FERRER GONZÁLEZ

(Regidora de l’Àrea d’Educació Igualtat i Drets Cívics)

LLLL llll iiii bbbb rrrr eeee ssss

Des de CATALUNYA FRANCISCANA

ens fem ben nostre el desig de la pro-

loguista esmentat més amunt, i augu-

rem que el present treball de la com-

petent i incansable mantenidora, amb

en Jaume Llabrés, del museu del

monestir de les monges caputxines

de Palma de Mallorca, assoleixi una

molt àmplia difusió en els àmbits cul-

turals i religiosos de les Illes. Gràcies

per aquesta nova aportació, Aina, en

bé de l’antiquíssim monestir mallor-

quí de les monges caputxines.


CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 111


El Bisbe Carrera presenta un llibre sobre

el Cardenal Vives

El 16 d’abril de 2008, en el marc de lasolemne sessió acadèmica a la Balmesiana,commemorativa dels LXX volums de laprestigiosa revista internacional AnalectaSacra Tarraconensia,que fou presidida pelcardenal-arquebisbe de Barcelona, Mons.Martínez Sistach, i per l’arquebisbe deTarragona, Mons. Pujol, es produí, a càrrecdel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons.Carrera, la presentació del quart volum deregests de documentació vaticana sobre

Catalunya i la Santa Seu, publicat pel Dr.Ramon Corts, i també el llibre de fra ValentíSerra titulat: El cardenal Vives i l’Esglésiadel seu temps. Des de la nostra revistaCatalunya Franciscana ens alegremd’aquest reconeixement eclesial a les tas-ques històriques que presten al servei del’Església de casa nostra Mn. Corts i fraValentí.

«Cridà l’Amic en veu alta a les gents,

i digué que estimessin

caminant i seient,

vetllant i dormint,parlant i callant,

comprant i venent,

en plaer i llanguiment,

i que amessin en tot allò que fessin,

car de l’Amor en tenien manament».

(Ramon Llull,

Llibre d’Amic e Amat)

CF228.qxp 14/04/2009 20:49 PÆgina 112

«En l’elecció de l’aba-

dessa, cal que les

germanes observin la

forma canònica. Que pro-

curin fer venir ràpidament

el ministre general o pro-

vincial de l’Orde dels fra-

menors, el qual amb la Pa-

raula de Déu les encoratjarà

a l’autèntica concòrdia i uti-

litat comuna en l’elecció a

fer... L’abadessa està obli-

gada a convocar les ger-

manes al Capítol, almenys

un cop a la setmana, on

tant ella com les germanes

han d’acusar-se humilment

de les ofenses i negligèn-

cies comunes i públiques.

L’abadessa hi consultarà to-

tes les seves germanes

d’allò que cal tractar per a

la utilitat i el bé del mones-

tir, ja que sovint el Senyor

revela als més petits allò

que és millor».

(De la «Forma de Vida»,

de les germanes pobres,

de santa Clara)

«El Capítol electiu serà

presidit pel Ministre

del Consell immediatament

superior o un delegat seu,

que confirmarà l’elecció...

Que hi concorri l’Assistent

espiritual de nivell imme-

diatament superior o un de-

legat seu, com a testimoni

de la comunió amb el Pri-

mer Orde i el TOR...

...A més, el Ministre Ge-

neral té la següent co-

mesa: ser signe visible i

efectiu de la reciprocitat vi-

tal entre l’OFS i els Minis-

tres Generals del Primer

Orde Franciscà i del TOR,

davant dels quals repre-

senta l’OFS, i tenir cura de

les relacions amb la Con-

ferència d’Assistents Ge-

nerals...».

(«De les Constitucions de

l’Orde franciscà seglar»)

Del capítol de les germanes pobres

Del capítol dels franciscans seglars

CF228 coberta.qxp 27/11/2008 20:35 PÆgina 2

CAPÍTOL PROVINCIAL DELS FRAMENORS - … · CATALUNYA FRANCISCANA 75 Quan Francesc d’Assís...

Documents

Transcript of CAPÍTOL PROVINCIAL DELS FRAMENORS - … · CATALUNYA FRANCISCANA 75 Quan Francesc d’Assís...