1

RECERCA I GESTIÓ A DOS ESPAIS COSTANERS I MARINS FRONTERERS: CERVERA-BANYULS I CAP DE CREUS

Josep Lloret

2

COSTA ROCOSA

COSTA SORRENCA

COSTA SORRENCA

Cap de Creus: 3092 ha

Banyuls-Cervera: 650 ha

VALORS ECOLÒGICS COMUNS

3

GRAN PRODUCTIVITAT

4

GRAN DIVERSITAT D’HÀBITATS I ESPÈCIES

FONS SOMERS

CORALIGEN

POSIDONIA OCEANICA

FONS DE MAËRL (grapissar)

FONS TOUS DE SORRA I FANG

ZONA PELÀGICA

5

FONS PROFUNDS: CANYÓ DE CAP DE CREUS

CORAIL BLANCHE

Banyuls-Cervera

Rec de Cap de CreusESPÈCIES COMERCIALS:• Lluç (Merluccius merluccius)• Gamba (Aristeus antennatus)

ESPÈCIES VULNERABLES I RARES:• Corall blanc (Madrepora oculata)

• Corall groc (Dendrophyllia cornigera)

• Corall blanc (Lophelia pertusa)

MOLT ZOOPLÀNCTON I LARVES PEIXOS

6

FINS A 60 ESPÈCIES PROTEGIDES PER LLEIS NACIONALS, EUROPEES I CONVENCIONS

INTERNACIONALS + 30 ESPÈCIES PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

CORALL VERMELLMERO

Catalunya Llenguadoc-Rosselló

•600 km costa

•4 reserves marines

•<20 km costa protegits (<4% costa)

•3500 ha marines protegides

•150 km costa

•1 reserva marina

•<2 Km costa protegits (<2% costa)

• 650 ha marines protegides

7

Terra Mar

ZONES PROTEGIDES MEDITERRÀNIA

Mil.lions d´hectàrees protegides (1995)

1.5

0.2

REPTE

Ampliació i aproximació de les dues àrees marines protegides:– candidatura Patrimoni UNESCO– proposta francesa parc transfronterer– proposta ADENA/WWF protecció rec Cap de Creus.

8

Recs submarins de Cap de Creus i Palamós

9

VALORS SOCIOECONÒMICS COMUNS

IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES

10

•20 CENTRES

• 70000 IMMERSIONS/ANY (60000 CENTRES + 10000 PARTICULARS)

BUSSEIG AMB ESCAFANDRE

•24 CENTRES

• 14000 IMMERSIONS/ANY (13000 CENTRES + 1000 PARTICULARS)

CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA

NÀUTICA D’ESBARJO

•5 PORTS VEÏNS AMB 9000 AMARRES

•EN 1 SOL DIA D’ESTIU ES COMPABILITZEN FINS A 800 VAIXELLS FONDEJATS

CAP DE CREUS

• 7 PORTS VEÏNS AMB 6000 AMARRES

•EN 2 MESOS D’ESTIU ES COMPTABILITZEN 900 VAIXELLS D’ESBAJO

BANYULS-CERVERA

11

PESCA RECREATIVA

•Fins a 15 pescadors en 1 dia d’estiu

CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA

•Fins a 250 pescadors en 1 dia d’estiu

SENDER SUBMARÍ

•14.500 visitants durant estiu

CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA

•No existeix

12

IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL DE LA

PESCA ARTESANAL

PESCA PROFESSIONAL (ARTESANAL)

•34 PESCADORS ARTESANALS

•IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL

•PERILL DE DESAPARICIÓ

CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA

•11 PESCADORS ARTESANALS

•IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL

•PERILL DE DESAPARICIÓ

13

EXTRACCIÓ CORALL VERMELL

EXTRACCIÓ DE CORALL VERMELL

•12 CORALLERS

•FORTA SOBREEXPLOTACIÓ

•PIRATERIA

CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA

•1 CORALLER

•FORTA SOBREEXPLOTACIÓ

•PIRATERIA

14

Catalunya: regió “rica” Llenguadoc-Rosselló: regió “pobre”

•PIB 2004: 150.000 milions € (20% del PIB Espanya)

•PIB per càpita: 20.000 € (quarta posició del ranking entre les regions espanyoles)

•PIB 2004: 50.000 milions € (3% del PIB França)

•PIB per càpita: 20.000 € (penúltima posició del rankingentre les regions franceses)

GESTIÓ

15

PLANS DE GESTIÓ SIMILARS

Gestió hàbitats i espècies normalment no adaptativa excepte en casos urgents (ex: corall de Cap de Creus)

Educació ambiental

Control i vigilància

Administració

Manteniment i infrastructures

BANYULS-CERVERA- Pla de gestió 2001-2005

CAP DE CREUS- Pla Especial (2006-indefinit)

- PRUG pluniranual

RECERCA SIMILAR:- Esporàdica (no seguiments)

- Majoritàriament estudis sobre espècies i hàbitats litorals.- Complexitat: moltes administracions finançadores i molts

organismes (públics i privats) executors

16

REPTES DE GESTIÓ1. Programació d’actuacions de gestió innovadores (boies de

fondeig ecològiques, sender submarí, etc).2. Coordinació entre els diferents organismes de gestió i

investigació per incrementar l’eficàcia.3. Incrementar el nombre de personal.4. Millorar la gestió adaptativa5. Ampliar els camps de recerca

1. Espècies de fons profunds, de fons de fang i pelàgiques. 2. Estudis socioeconòmics (turisme i pesca)

6. Estudis periòdics (seguiments: cada 1 o 2 anys)7. Estandardització i coordinació de mètodes científics i de

gestió8. Compatibilitat d’interessos entre científics i gestors

...I EL REPTE MÉS IMPORTANT:

Atorgar a la gestió i la investigació marina una inversió que estigui a l’altura de la importància econòmica i social que té actualment el medi marí al nostre país

17

EL MEDI MARÍ TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA (TURISME i PESCA)

• El turisme a Catalunya i Espanya representa un 11% del PIB i un 13% dels llocs de treball (2004).

• A Espanya, aprox. el 65% del turisme (arribades i ingressos) es concentra a les comunitats autònomes litorals mediterrànies.

• A Catalunya, aprox. el 74% del turisme (places turístiques) es concentra al litoral

• El turisme compensa més del 50% del dèficit comercial espanyol

• Espanya és el segon país del món amb més turistes (53 milions) després de França) i el segon en quant a ingressos per turisme (36.000 milions) després dels Estats Units (2004)

PIB Espanya

Indústria11%

Construcció18%

Turisme11%

Altres serveis

56%

Agricult.4%

Places turistiques Catalunya 2005

36%

21%

5%

11%

0 50 000 100 000 150 000 200 000

Barcelona

Catalunya Central

Costa Brava

Costa Daurada

Costa de Garraf

Costa del Maresme

Pirineus-Prepirineus

Terres de l'Ebre

Terres de Lleida

Val d'Aran

Ex: CONTRACTACIÓ DE NOUS INVESTIGADORS EN CIÈNCIES MARINES

FEBLE INVERSIÓ EN RECERCA MARINA

Contractes RyC 2006 Ciències

1 %

1%

1%

0 10 20 30 40

Física i Ciències Espai

Tecno. Mater., alim. i quím.

Biologia an., veg. i ecologiaaltres

Biologia an., veg. i ecologia partmarina

Ramaderia

Pesca

Ciències terra altres

Ciències terra part marina

Agricultura

Bio. molec., cel. i gen.

Medicina, fisiol. i farm.

Enginyeria

Matemàtiques

Electrònica i informàtica

Professors investigació ICREA 2006 Ciències

6%

0 10 20 30 40 50

Ciènciesvida i

medicina

Ciènciesexp. i

matem.altres

Ciènciesexp. i matem.

PARTMARINA

Tecnologia

18

Pressupost (milions € per departament)

4%

0 2000 4000 6000 8000 10000

Salut

Educació

Política territorial i obres públiques

Economia i finances

Besnestar social i família

Universitats i recerca

MEDI AMBIENT I HABITATGE

Interior

Presidència

Justícia

Treball i indústria

Ramaderia, Agricultura i pesca

Governació

Cultura

Comerç i turisme

Ex: PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT FEBLE INVERSIÓ EN GESTIÓ MARINA

Font: Generalitat de Catalunya

En canvi a Nova Zelanda, un país on el turisme representa prop del 5% del PIB, es destina prop el 11% de la despesa de R+D a investigació marina

19

LA GESTIÓ I INVESTIGACIÓ MARINA NO NOMÉS SÓN IMPORTANTS PER A CONSERVAR

LA BIODIVERSITAT SINÓ TAMBÉ PER A L’ECONOMIA DEL PAÍS, I PER AIXÒ S’HI HA

D’INVERTIR MOLT MÉS

CONSERVACIÓ MARINA (GESTIÓ+RECERCA)