Cant Espiritual

15
Per ‘xò estic tan gelós dels ulls i el rostre i el cos que m'heu donat…. Joan Maragall Cliqueu al vostre gust

Transcript of Cant Espiritual

Per ‘xò estic tan gelós dels ulls i el rostrei el cos que m'heu donat….

Joan Maragall

Cliqueu al vostre gust

CANT ESPIRITUAL

Jordi Enjuanes-Mas

Del fons del cor vaig encercant-te,oh el sense rostre i sense nom,amor que el cel i l’estelada aguantai ets el meu què i el meu perquè i el com,aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta.

Tot en mi et crida i tot t’anhela,sóc pur enyor i desig pur,oh inconegut a qui l’aspra nit cela,rostre introbable enllà d’un camí obscurque a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela!

Si ets llum, per què em cega la foscaquan el desig de tu em consum?I si ets vida, per què la mort enfoscael deler per la vida i per la llumi espera el seu moment celada en l’entrefosca?

Tot el meu ser de tu és fretura:ah si et dolguessis del meu plori allunyessis de mi tota paüra!Oh si en la nit, amorosint el so,la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,naixessis, sol a l’horitzó,i tot, de nou em mi fos alegrançai el meu pit reflorís amb la naixódel teu amor que mai d’estimar-me no es cansa!

Tot i que et cerco, et sé dolç hostei ets el meu jo i jo el teu tui el meu viure en el teu sento que brostai el teu amor amb un braçat em duua la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta.

Essent per mi força i defensa,que el teu amor em sigui avalque em faci ardit davant tota dolençai, alliberant-me de tot mal,allunyi de mi el jorn d’una major naixença.

Sobre el teu si ple de dolcesadeixa’m que dormi reclinat,que el teu amor m’abrigui en la nuesai la joia il·lumini el meu combatal fons del fons del cor com una llàntia encesa.

CANT ESPIRITUAL

Del fons del cor vaig encercant-te,oh el sense rostre i sense nom,amor que el cel i l’estelada aguantai ets el meu què i el meu perquè i el com,aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta. Tot en mi et crida i tot t’anhela,sóc pur enyor i desig pur,oh inconegut a qui l’aspra nit cela,rostre introbable enllà d’un camí obscurque a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela! Si ets llum, per què em cega la foscaquan el desig de tu em consum?I si ets vida, per què la mort enfoscael deler per la vida i per la llumi espera el seu moment celada en l’entrefosca? Tot el meu ser de tu és fretura:ah si et dolguessis del meu plori allunyessis de mi tota paüra!Oh si en la nit, amorosint el so,la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,naixessis, sol a l’horitzó,i tot, de nou em mi fos alegrançai el meu pit reflorís amb la naixódel teu amor que mai d’estimar-me no es cansa! Tot i que et cerco, et sé dolç hostei ets el meu jo i jo el teu tui el meu viure en el teu sento que brostai el teu amor amb un braçat em duua la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta. Essent per mi força i defensa,que el teu amor em sigui avalque em faci ardit davant tota dolençai, alliberant-me de tot mal,allunyi de mi el jorn d’una major naixença. Sobre el teu si ple de dolcesadeixa’m que dormi reclinat,que el teu amor m’abrigui en la nuesai la joia il·lumini el meu combatal fons del fons del cor com una llàntia encesa. Jordi Enjuanes-Mas

IL·LUSTRACIONSDE LEONARDO DA VINCI

MÚSICA: J.S.BACH, Herr Gott, dich loben alle wir BWV326

PRODUCCIONS CARREDADA D’EN RALET

© Jordi Enjuanes-Mas