Cançoner Tela oner... · PDF fileQuiéreme tanto, quiéreme tanto,...

El Cançoner de Tela Marinera

Cançoner de Tela Marinera

LLETRES DE LES HAVANERES I CANÇONS

QUE CANTEM, HEM CANTAT,

ESTEM PREPARANT PER CANTAR O VOLDRÍEM CANTAR


VELL PESCADOR Lletra i música : Josep Pujol Botifoll "Llibori"

Vell pescador que se'n va anar a viure molt lluny del seu mar, sentat al sol d'un vell carrer, cantava un vell vals mariner. Tenia barca, tenia rems, i molta força a les mans per anar a pescar, amb il.lusió i veure el sol sortir a l'horitzó. I, tot de cop, se li acostà un infant: " Digues-me tú, que hi has estat, com és aquell teu mar ? " El mar és bó, el mar és blau, el mar és calma, i és temporal. El mar és bó, el mar és blau, el mar és calma, i és temporal. I si Déu vol, petit infant, un jorn hi tornaré, menjant la pols d'un vell camí, sempre mirant a l'est. Mirant el blau on vaig passar tants anys. M'enyoraré i ploraré, i potser cantaré El mar és bó, el mar és blau, el mar és calma, i és temporal. El mar és bó, el mar és blau, el mar és calma, i és temporal. (Bis)


LA CAÑA DULCE Lletra i música : Popular Estando yo una mañana, triste y llorosa, mirando al mar, me encontré con una mulata que me mostraba su delantal, me encontré con una mulata que me mostraba su delantal. Quiéreme niña, quiéreme niña, quiéreme siempre. Quiéreme tanto, quiéreme tanto, como te quiero, y a cambio de eso, yo te daré:

La caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café. La caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café.

Sus ojos eran azules como las olas del mar de amor, y su cinturita curvada como la caña del pescador, y su cinturita curvada como la caña del pescador. Quiéreme niña, quiéreme niña, quiéreme siempre. Quiéreme tanto, quiéreme tanto, como te quiero, Ay, mulatita salta del mar

Que a mi me gusta Que a mi me encanta Que a mi me gusta Tu delantal

(Bis) Que a mi me gusta Tu delantal


VISCA LA MASURCA Lletra i música : ? En una sala de ball ai, tu ets la més formosa (airosa), la més rica joia (rosa) que en aquest lloc hi ha arribat (no té rival).la més ufana d’aquest local Vulguem (Alça) nineta, que la música ens convida, tana sols la mida (no hi ha mellor vida) angelet del cel (que els angelets del cel). I els fadrinets s'engresquen al veure tan ric tresor. Veure com repica, pica, veure com repica, pica. I els fadrinets s'engresquen al veure tan ric tresor. Veure com repica, pica, punteta i taló. Veure com repica, punteta i taló. Tu n'ets el àngel (la prenda estimada), angelet del cel (ressalero del meu cor). Visca (Que viva) la massurca que visca (viva) l'amor i al final del ball t'espero, ressalero del meu cor (i al final del ball t'espero). Visca (Que viva) la massurca que visca (viva) l'amor i al final del ball t'espero, ressalero del meu cor (i al final del ball t'espero).


EL LLOP DE MAR Lletra i música : Ramon CARRERAS i PERICH Amb setanta anys a l'esquena, la pipa sempre a flor de llavi, contemplant la nit, serena, vora la mar es passeja un avi. Tota la vida gronxat per les ones, amb són bastó caminant a l'atzar, contemplant la nit serena, es passeja un llop de mar. Quan el temporal i la tramuntana inflaven les veles d'un bell bergantí, jove i aferrat al pal de messana, crida ben fort: " El mar és per mi ! " I ara que ja és vell i al vespre no marxa, ja no va a la pesca, ja no té companys, només va a passeig i enyora la xarxa, camina feixuc pel pes de tants anys. Que n’és de bella, la nit, i la mar, plana i serena, però ell en sent un gran neguit: lluny del mar només sent pena. Molts records guarda dins seu, recors de fatigs, records d’alegries, però ara és quan clar ja veu que lluny queden aquells dies. Ell, però pensa que encara és fort, creu que encar és valent, però això li diu el seu cor: ell les forces va perdent Quan el temporal i la tramuntana ...


EL CANÓ DE PALAMÓS Lletra i música : José Luís ORTEGA i MONASTERIO El canó de Palamós, ben mirat que n'és d'hermós, ja fa temps que està callat, ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat, quatre rodes i un forat. De la boca del canó, només surten els records de les guerres d'aquell temps, quan la gent de l'Empordà, de la Selva i del Vallès es mataven per no rés. Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, soc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món fossin com el vell canó que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit portarien una flor, la Rosa de Jericó. Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, soc el canó de Palamós.


LA ROSA DEL PORT Lletra i música : José Luís ORTEGA i MONASTERIO Ja arriben les barques belles, ja arriben les traineres, ja ve la meva estimada "Rosa del Port". Avui és Festa del Carme, la verge més marinera, i portarem a la barca roses d'amor. I si no pots venir amb mí, empordanesa del cor, pensa que lluny de la cala el món s'acava per tu i jo. La "Rosa del Port", quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant, els braços alçats, adéu, cridant tots, i jo t'envio petons de dos en dos. Quan vinguin les orenetes, quan torni la primavera, veurem damunt de la prada les flors de maig, i tú, tant engrescadora, cantarina i riallera, vindràs, per sempre estimada, al meu costat. Vina, retorna i tindrem flors de ginesta al torrent, amorosits a la cala, caient la tarda al sol ponent. La "Rosa del Port", quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant, els braços alçats, adéu, cridant tots, i jo t'envio petons de dos en dos. solo d'acordió, una estrofa fins: Vina, retorna i tindrem flors de ginesta al torrent, amorosits a la cala, caient la tarda al sol ponent. La "Rosa del Port", quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant, els braços alçats, adéu, cridant tots, i jo t'envio petons de dos en dos.


QUAN JO TENIA 4 ANYS Lletra i música : Popular

Quan jo en tenia quatre anys el pare em duia a la barca, i em deia: " Quan sigui gran no et fiïs mai de la calma. No et fiïs mai de la calma Que és mare del temporal. Bufa mestral ben fort, infla de vent la vela que arribarem a port i allí veurem la terra, ai! del meu amor. La mar semblava un mirall la lluna en el cel brillava, la barca no en dava un pas i jo en la nit m’encantava. I jo en la nit m’encantava Quan estava navegant Bufa mestral ben fort, ... Quan arribarem a port allà hi trobarem la mare, ella n'estava plorant sense saber on paravem. Sense saber on paravem ella n’estava plorant. Bufa mestral ben fort,...


LOLA LA TAVERNERA Música : Josep Bastons Lletra : Carles Casanoves Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taberna, el vent i la pluja van malmenant dies de tardor, mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll, alt, roda-soques, perdona-vides i adulador. Corre Lola, posem un got de vi i et cantaré una cançó. I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla, i, mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella, gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera. El teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella, jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva, i la bella Lola llança el davantal mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant. Quan arriba el vespre la tavernera, encisadora, espera el galant que com cada dia l'ha d'enamorar. Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit, cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí. Corre Lola, posem un got de vi i et cantaré una cançó I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla, i, mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella, gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera. El teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella, jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva, i la bella Lola llança el davantal mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.


MARE VULL SER PESCADOR Lletra i música : Antònia Vilàs A un poble de pescadors (de pescadors) entre el mar i la muntanya una mare al seu fill l’inculcà que fora frare. A dalt d’un vell monestir (vell monestir) un jove amb hàbit de frare tot contemplant el blau mar tot contemplant el blau mar així a sa mare li parla

Mare vull ser pescador no m’ho privis dolça mare ja sé amb quanta buidor et deixà la mort del pare. Mare vull ser pescador (vull ser pescador) vull ser pescador i no frare que sóc fill de pescador i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades. Mare vull fer-me a la mar Mare vull fer-me a la mar i que em bressin les onades

A un poble de pescadors (de pescadors) davant la Verge del Carme prega una mare amb fervor veient la mar abrivada prega que torni el seu fill (torni el seu fill) que ha marxat amb la mar en calma i mentre resta plorant en aquest precís instant torna el fill i així li parla

Mare vull ser pescador...


Mare vull ser... pes-ca-dor LA GAVINA Lletra i música : Frederic SIRÉS

Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar, i al pas del vent, mar enfora, vas volant fins arribar a la platja solellada, platja de dolços records, on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors. Quan la vegis sola, prop la quieta onada, dona-li la besada que li envio més fervent, digues-li que sento dolça melangia i que en ella penso en tot moment. Oh, si igual que tu gavina, el mar pogués travessar, fins arribar a la platja on tant dolç és recordar, i veure la imatge bruna, en el seu bell despertar, de la nina que entre somnis és tant grat d'acariciar. Quan la vegis sola, prop la quieta onada, dona-li la besada que li envio més fervent, digues-li que sento dolça melangia i que en ella penso en tot moment.

Oh gavina! No t’aturis, que no et venci el cansament, que el meu amor vull que li duguis, car moro d’enyorament. Digues-li que jo només visc per ella. Digues-li que l’estimo en tot moment Quan la vegis sola, prop la quieta onada, ...


LA PUNTAIRE Lletra : J. M. BELLO Música : Lluís BADOSA

És la terra més galana que en el món hi ha, Catalunya, de la plana fins a l'Empordà. Un paradís em semblen sos conreus des de l'Ebre als Pirineus, Un dia els àngels del cel es van voler alegrar, i, fent rotllo, una sardana varen puntejar. I, al veure'ls, va dir nostre Senyor: " Eixa és la dança del bell amor ! " I buscant una terra noble a on poder-la fer ballar, en el cor del nostre poble per sempre la va deixar. I el ressó d'aquesta sardana li farà saber a tothom que la terra catalana és la millor que hi ha al món. N’és la millor terra que hi ha al món. Au !, doncs, fills de Catalunya, doneu-vos les mans i ben units, com a germans, tant en temps de pau com en la guerra, des del mar fins a la serra enlairem els nostres cants. I si algú, com l'estranger francès va voler ahir, les nostres llars vol invadir, els rebrem ardits en só de guerra, i sabrà que aquesta terra defensem fins a morir !


LA BALADA D'EN "LUCAS" Lletra i música : José Luís ORTEGA y MONASTERIO

Jo tenia una caseta vora el mar, jo tenia un jardí florit i un cel de pau, jo tenia una barca, i unes xarxes a la platja, i una dolça matinada al despertar. Quan vingueren gent de fora, gent del nord, gent estranya que jugaven amb l'amor, jo vaig perdre l'alegria, i la pau de cada dia, i la cala que era el meu món. Ara hi penso dia i nit, en el meu jardí florit, i en la mare que esperava el meu retorn, i en la platja solitària, quan el so de la guitarra li portava una cançó. Música Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí, tot ho tonc jugat i tot ho tinc perdut, ja no em queda ni la vela de la barca marinera, ni la cala que era el meu món. Ja no em queda ni la vela de la barca marinera, ni la cala que era el meu món. El meu món, el meu món.


EL MEU AVI Lletra imúsica : José Luís ORTEGA y MONASTERIO

El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català", el millor barco de guerra de la flota d'ultramar. El timoner, i el nostre amo, i catorze mariners, eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell. Quan el "Català" sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat, mans a la guitarra solien cantar, solien cantar, " Visca Catalunya, Visca el Català " Arribaren temps de guerra, de perfídies i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons, i els mariners de Calella, i el meu avi en mig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó. Quan el "Català" sortia a la mar, cridava el meu avi: " Apa nois, que és tard ! " Però els valent "d'abordo" no varen tornar, no varen tornar, tingueren la culpa, els americans. Quan el "Català" sortia a la mar, els nois de Calella ...


EL BRAU PESCADOR Lletra i música: Conrad OLIVER Amb la cara sempre al vent, la mirada a l’horitzó el pescador navegant mar enllà es va endinsant. Pensa amb l’esposa i els fills, i la mare que ha deixat, però és el crit de la mar el que més sempre ha estimat. Brau pescador surt a la mar, tant si hi ha calma com temporal. Brau pescador fermes les mans, la vela inflada cap a llevant. Mentre les ones gronxen la nau, mans aferrades al vell timó, fas el camí de l’horitzó: N’és el brau pescador. El pare fou pescador i també l’avi Robert, que jau en el fons del mar qer un naufragi passat. Ara el net és constant I segueix la tradició De ser un bon navegant, de ser-ne bon pescador. Brau pescador surt a la mar,...


TORREVIEJA Lletra i música : Popular Es Torrevieja un espejo donde Cuba se mira, y, al verse, suspira y se siente feliz. Es donde se habla de amores entre bellas canciones, que traen de Cuba su alma y sentir. Entre olas tatuadas, vienen las habaneras, que son, de La Habana, mensaje de amor. Es bajo suaves caricias, a la vez que la brisa, besa la playa, con una canción. Ay, Torrevieja divina ! Ay, con su cielo sin par ! Eres embrujo, canto de amores, plácido ensueño para el que gusta soñar junto al mar. Entre olas tatuadas, .... Ay, Torrevieja divina !...


LUCERO DE LA MAÑANA Lletra i música : Popular Cuando al arroyo bajé, cogí una rosa, cuando la ví tan hermosa, contigo la comparé, la comparé, la comparé. (Bis) Lucero de la mañana, que alumbras mi padecer, por tí suspiro niña, mi corazón, mi corazón, voy a perder. (bis) Cuando voy por el prado, y encuentro una rosa, la veo tan hermosa, la comparo a tí, la cojo en mis manos, la beso inocente, pensando en mi mente, que te beso a tí. (Bis) Cuando voy por el prado,...


ALLÁ EN LA HABANA Lletra i música : Popular

Allá en La Habana cierta mulata de un hombre blanco se enamoró... Dígame usted lo que pasó !!! Que la negrita, muy zalamera, a su bohío se lo llevó.

Y cuando estaban entusiasmados, y se juraban eterno amor, llegó el marido de la mulata... Dígame usted lo que pasó !!!

Que el mulato se quiso vengar, y un machete muy largo sacó, pero al ir a tirarse a matar, se paró, los miró, y se marchó.

Allá en La Habana, allá en la habana, son tan dulces los besos de las cubanas. Allá en la habana, allá en la habana, pasan las mismas cosa, vidita mía, que en tierra extraña, pasan las mismas cosa, vidita mía, que en tierra extraña,

La mulatita que allá en La Habana A su negrito le tricionó dígame usted lo que pasó !!! que al poco tiempo, la muy fresquita, de un marinero se encaprichó.

Como el negrito ya se escamaba, en la bahía los esperó, y cuando se iban a dar un beso... dígame usted lo que pasó !!!

que a la agüita los iba a tirar, quando el hombre después se acordó, que su negra no sabe nadar, i dudó, los miró, se marchó

Allá en La Habana,...


LA PAULETA Lletra i música : Popular Arri Pauleta, obra la porta que vengo ebrio i mort de son, y en traigo un frío, que me las pelo y tengo ganes d'agafar el son. Arri tronero, más que perdidu, a dónde has ído a pasar la nit, vaya unas horas de irt a retiro. Y tengas "cuenta" que baixi a obrir. Si tú no quieres baixar a obrir-me tira la llave por el balcón, si no la tiras voy a morir-me, voy a morir-me sin remisión. Ni menos t'escucho, ni menos te oigo, s'està muy caliente dentro del llit y sì t'esperas que baixi a obrir-te pasarás fuera tota la nit. Pitos i flautes, bombes i trastos. per més que em bramis tu no em fas por, que encara em queden sis o set euros per anar a La Tasca a fer el ressopó. Pitos i flautes, bombes i trastos. per més que em bramis tu no em fas por, que encara em queden sis o set euros per anar a Cal Coca a omplir el porró.


EL MARXANT Lletra i música : Popular Soc un pobre marxant que pel món va voltant amb el fardo a l'esquena, amb el fardo a l'esquena, menjant molt malament sempre de cara al vent, amb la bossa poc plena, amb la bossa poc plena. Cridant, cridant: " Apa noies, el marxant ! " Que tot ho ven, pagant, sí, pagant, cridant: " marxant, marxant, marxant ! " Venc mitges i mitjons, prenzilles i botons, calçotets i samarretes. (bis) També en venc sostens i faixes permanents, per les noies mal fetes. (bis) Quan unes mitges venc, de seguida n'hi comprenc com té les pantorrilles. (bis) I jo que no soc gens fluix, de seguida n'hi conec el gruix, ja se m'alcen les patilles. (bis)

Pel carrer del Bruc, una noia com un peltruch, de cabells fins i rossos. (bis) L'altre dia passant em va cridar: " Marxant !, si en porteu botons grossos ! " (bis) Que sí, que sí, de seguida li vaig dir i a la cuina em va fer entrar, i allà els botons li vaig ensenyar. Aquests me'n són petits per a guarnir-me els vestits, va dir-me aquella mossa. (bis) I jo sense cavil.lar uns n'hi vaig ensenyar que en duc dintre una bossa. (bis) De seguit, de seguit, la noia es va sufocar, i em va dir: " Jo en tinc divuit anys, i no he vist mai botons tant estranys !"


ROSINA Lletra i música : Popular

Rosina de un verde palmar, cantaba feliz, un día dejó de cantar, dejó de reir, y un guatemayo de un cafetal, ansioso, le preguntó: “ ¿ Quién te hace penar ? “ Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar: “ Quien pierde su corazón no puede cantar, y el mío se lo llevó un rubio oficial, de un barco de Nueva York que no volverá “

Si un marido gentil, te robó el corazón, para hacerte feliz yo del mío haré dos si me dices que sí,

y en un verde palmar, entre rosas y flores, otra vez mi canción brindaré, como un himno al amor.

Rosina de un verde palmar, no sufras así, olvida a tu dulce oficial y quiéreme a mí, que amor con amor se olvida, ya lo verás, mis besos y mis caricias te harán olvidar. Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar: “ Quien pierde su corazón no puede cantar, y el mío se lo llevó un rubio oficial, de un barco de Nueva York que no volverá “

Si un marido gentil, te robó el corazón, para hacerte feliz yo del mío haré dos si me dices que sí,

y en un verde palmar, entre aromas y flores, otra vez mi canción brindaré, como un himno al amor.

Amor, amor


SIMONETA Música : Maribel Orta Lletra : Albert Pera

Al Maresme t’has fet gran, petjant l’arena descalça, tens petxines per joiells i per catifes les algues. Tots els peixos pots haver, Així que arriben les barques, irisats de plata i or, color de robí i maragda. Simoneta, flor de mar, gronxada per tots els aires, trena bruna, ulls de nit i, l’horitzó a la mirada. Simoneta, flor de mar, L’amor t’ha parat les xarxes i et va creixent dins del cor com una perla nacrada. La guerra s’endu el galant, amb mà insensible i glaçada, la perla es torna corall de branques ensangonades I la flor del mar llangueix, com l’ona es desfà a la platja. Ai Simoneta ! l’amor és ferida que no es tanca.

Simoneta, flor de mar, ... Simoneta, flor de mar, ... Simoneta, flor de mar,


LA POLVERA Lletra i música : Popular

Tinc una polvera tota de marfil, que va regalar-me, que va regalar-me, un amic del Brasil. Jo que a la xicota li vaig ensenyar, i quan la va veure, i quan la va veure, se'n va enamorar. De seguida me n'agafa la brotxa, i va dir-me que jo l'empolvés, jo em cansava i ella sempre em deia: " Fes-m'ho més, fés-m'ho més, fes-m'ho més ! " Tinc una veïna, que per despistar, per sortir de casa, per sortir de casa, diu que va a comprar. Com que prou li agrada triar i remenar, va trobar-ne un jove, va trobar-ne un jove i se’l va lligar. El noiet que també li agradava , el cabàs li volia agafar i ella, obrint-se de cames cridava: “ Ja el tindràs, ja el tindràs, ja el tindràs!” El veí de casa , que és un gran senyor, en té una minyona, en té una minyona que és com un bombó. Per fer la neteja, ell la fa enfilar i sempre l’escala i sempre l’escala li vol aguantar. Quan la noia li agafa l’escombra, ella espolsa i ell només sospira: " ai, que és bo; ai, que és bo; ai, que és bo ! ". Jo en “coneixo” un jove, que vol festejar amb una xicota, amb una xicota que molt bona està. Ell que en té una piga en lloc amagat Que si se la rasca, que si se la rasca sempre li ha agradat. Si la noia li toca la piga ell s’alegra i es posa content i ella diu tot mirant com s’estira: “Ai calent, ai calent, ai calent!” No totes les sogres tenen mala llet N’hi pot haver una, n’hi pot haver una que mai mal no ha fet. Jo en coneixo una tan especial, que vaig enfilar-la, que vaig enfilar-la en un lloc molt alt. Jo ajudar-la només en volia i una empenta li vareig donar i quan creia que no en sortiria: “ Va volar, va volar, va volar!”


LA SARDINA Lletra i música: Popular

Jo en tenia una xicota, que el peix molt li agradava; i ella sempre a mi sardina em demanava. Jo com ja sabeu vosaltres en sóc un gran pescador, li'n donava una sardina grossa com un veradó. La noia tota cofoia i perquè jo peix li'n donava em repetia sovint que ella molt m'estimava. Doncs ara mireu vosaltres quin cas més animal: mentre ella s'engreixava jo vaig quedar sec com un clau. Tingueu cuidado amb la sardina perquè aquest peix té molt mala espina; no vulgueu noies d'aquest peix menjar perquè la panxona se us podria inflar.

Un noiet i una noieta volien sortir a pescar i pujant a una barqueta Mar endins varen entrar. Com que pescar ella volia, Ell el cuc li va enfilar i en cosa de poca estona un gran lluç en va agafar. Des d’aquell dia ara sempre tots dos suren a pescar i de tant que els va agradar més endins volen entrar. Fins un dia que badaven, tan endins varen entrar, que un fort mareig a la noia molts dies li va durar. Tingueu cuidado amb la sardina ... Hi ha al meu barri una veïna, de les que mengen sardina, que es queixava que el seu home no la tenia prou bona. Ella, que era cosa fina, demanava més sardina, va buscar-se un pescador a li’n donés de debó. Tant com ella en demanava, el pescador li’n donava i el marit no s’adonava que les banyes s’enganxava, però quan se’n va enterar i el pescador va enxampar amb un ganivet de cuina, la canya li va tallar. Tingueu cuidado amb la sardina ...


A les noies jovenetes un consell us volem dar, si us agrada la sardina, heu de saber-la triar. Busqueu sempre les més grosses perquè és on més tall hi ha, i del cap fins a la cua, tot és bo per escurar. Més tingueu cuidado, noies, si molt fort voleu xuclar, no fos pas que per gruixudes se us pogués entravessar; doncs si als homes, prou que ens prova i no ens costa de pair, a vosaltres als nou mesos encara us farà patir. Tingueu cuidado amb la sardina ... I els joves, també voldria, que hi paréssiu atenció I de tant en tant us féssiu una bona revisió. Amb les coses de la vida, no s’hi pot pas mai jugar, No us penseu que la Viagra tot ho solucionarà. Jove, però si la sardina a algú has de regalar, No cal que li treguis l’espina, sencera la hi pots donar. I si encara en té més ganes, i tu més no n’hi pots dar, Aquí dalt, som una colla per donar-te un cop de mà. Tingueu cuidado amb la sardina perquè aquest peix té molt mala espina; no vulgueu noies d'aquest peix menjar perquè la panxona se us podria inflar. perquè la panxona se us podria inflar si.


LA BELLA LOLA Lletra i música : Popular

Después de un año de no ver tierra porque la guerra me lo impidió, me fui al puerto donde se hallaba la adorada de mi corazón.

Ay ! que placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó, pero después vino hacia mi, me dio un abrazo, y en aquel lazo creí morir.

Cuando en la playa, la bella Lola, su larga cola luciendo va, los marinos se vuelven locos y hasta el piloto pierde el compás.

Ay ! que placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó, pero después vino hacia mi, me dio un abrazo, y en aquel lazo creí morir.

La mulatita lloraba triste, al verse sola y en alta mar, y el marinero la consolaba: “ No llores Lola, no te has de ahogar ! “

Ay ! que placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó, pero después vino hacia mi, me dio un abrazo, y en aquel lazo creí morir. Creí morir.


CALA MONTGÓ Lletra i música: Ramon CARRERAS i PERICH

El cel molt blau per teulada, parets de penya-segats, les gavines fan niuada en un racó arrecerat. Veuen com passes les barques, plenes de braus pescadors, veuen la mar sense onades, les barques aparellades sempre de dos en dos. Cala Montgó, racó de pau i de llum, racó de pau i perfum, racó del més bell encís, Cala Montgó, un trosset de paradís. La lluna se'n va a la posta, les barques tornen a port, les gavines, bones mares, arrenquen d'un vol molt fort. A les barques, tot darrera, el bon menjar van buscant, perquè amagats a la penya, sos fills no es morin de fam. Cala Montgó, racó de pau i de llum, racó de pau i perfum, racó del més bell encís, Cala Montgó, un trosset de paradís.


L’HAVANERA DEL VALLÈS Lletra i música: Vicenç OLIVER De terra endins, la tonada ha nascut, d’aquesta havanera. No parlarà pas de la platja ni podrà ser pas marinera.

Els que del mar ens allunya, la grandesa del nostre terrer; som d’una bella comarca, som d’aquesta plana que es diu el Vallès. Tot cantant una havanera sols volem recordar, que tot aquell que canta, ja sigui a muntanya o a prop de la mar, és que sent dintre de l’ànima tot l’orgull del català: si ens uneix la sardana, també l’havanera ens por agermanar. Tant al pla com a muntanya, Mariners o gent de la terra, treballadors incansables, que la pau és llur crit de guerra.

Nostra Catalunya aimada, Dins els cor la portem tots plegats. Som catalans a muntanya, Ho som a la plana I també a la mar.

Tot cantant una havanera...

Agermanar


LA PALOMA Música : Iradier Lletra : R. Llurba Cuando salí de La Habana válgame Dios, una linda guachinanga que en mí volvió. Cuando salí de La Habana, válgame Dios, nadie supo mi tristeza si no fui yo. Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño que es mi persona. Cuéntale mis amores, bien de mi vida, corónala de flores que es cosa mia. Ay ! chinita que sí, Ay ! que dame tu amor, Ay ! que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo. Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño que es mi persona. Cuéntale mis amores, bien de mi vida, corónala de flores que es cosa mia. Ay ! chinita que sí, Ay ! que dame tu amor, Ay ! que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo. Ay ! chinita que sí, Ay ! que dame tu amor, Ay ! que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo.


MARINER DE TERRA ENDINS Música : Josep BASTONS Lletra : Narcisa OLIVER i DEULOFEU

Vaig conèixer un vell pastor, que ses ovelles menava, cada jorn de sol a sol, amb sa flauta acompanyant, eixa tonada cantava, eixa tonada cantava. Com serà el mar, serà blau i gran com diuen, serà veritat, que de nit és com la plata. Tothom qui el veu, es queda plè d'enyorança, diguem, tú Sol, que vens d'una altra contrada: " Has vist el mar ? " Tota la vida he viscut, aquí del plà a la muntanya, i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana. Sé qui hi ha el Mediterrà, que té l'encís de doncelles, sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella, on les ones van i venen, al compàs de l'havanera Com serà el mar, serà blau i gran com diuen, serà veritat, que de nit és com la plata. Tothom qui el veu, es queda plè d'enyorança, diguem, tú Sol, que vens d'una altra contrada: " Has vist el mar ? " Tota la vida he viscut, aquí del plà a la muntanya, i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana. Sé qui hi ha el Mediterrà, que té l'encís de doncelles, sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella, on les ones van i venen, al compàs de l'havanera però jo mai he vist el mar.


LA BARQUETA Lletra i música : Popular

De garbí lo vent avança, ja s'atança cap el mar, la barqueta aparellada bé n'està, si bé n'està. Ja les ones ondulant-se, a la platja van lliscant, la barqueta ens espera, salteu nenes i endins va. Al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar. Al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, Oh ! oï - oilà, oï - oilà ! Dins la barqueta, la tua aimada, balencejant-nos a dins del mar, a dins del mar, la dolça brisa, la marinada, la nostra barca farà gronxar. Dins la barqueta, la tua aimada, balencejant-nos a dins del mar, a dins del mar, la dolça brisa, la marinada, la nostra barca farà gronxar. Anem remant, anem remant, l'aigua tallant, l'aigua tallant, ves-me escoltant: Nineta de ma vida, tu ets el meu tresor, la imatge que jo estimo regamel una flor. La flor que vull donar-te, amor del meu amor, la flor que jo et regalo, va junt amb lo meu cor. Junt amb lo meu cor, amb lo meu cor. Junt amb lo meu cor, amb lo meu cor. Va junt, va junt, amb lo meu cor.


TAMARIU PLATJA DE PALAFRUGELL Lletra i música: Conrad OLIVER Les ones et besen la platja el cel és d’un blau llumunós la mar plana i serena, és un recó molt formós. Platja petita i tranquila voltada de boscos de pins; des del mar sempre et vigila el far de Sant Sebastià. Tamariu, platja de palafrugell, que n’ets de bella i formosa tan l’hivern com a l’estiu grans records d’altres dies a la vora del teu mar fent un cremat al capvespre el meu cor em vas robar (Bis)


LA BELLA NIT Lletra i música: Conrad OLIVER És negra nit. Els estels apareixen i desapareixen amb màgic encís. És negra nit. la mar és adormida i el vent està en calma Com al paradís. Dues barques giravolten fent bella dansa en el mar i les ones van i venen, suament, per no despertar la bella nit. Oh nit! Tu que ets font d’amors i neguits si amb tu penetrem a dins del seu cor! Els pensaments van i venen com les ones de la mar. I un desig creix dintre nostre: el desig d’estimar (BIS)


PROP DEL MAR Lletra i música : Popular

En nit d'estiu serena i hermosa prop del mar, sentada entre les roques, gentil nineta està. La mar ben sossegada, tot just es mou suau, mentre que s'hi enmiralla la lluna, amb el seu raig, seu raig. De sobte, barqueta per aquell mar quiet, avança guiant-la galant mariner, la nina l'albira, ja hi corre a l'instant, que n'és la barqueta de són bell aimant, aimant. Amb claror de lluna que és ditxós, ditxós parlar, d'un amor puríssim, prop del mar, a prop del mar, amor puríssim, a prop del mar, amor puríssim, a prop del mar, a prop del mar, a prop del mar, a prop del mar. De sobte, barqueta per aquell mar quiet, avança guiant-la galant mariner, la nina l'albira, ja hi corre a l'instant, que n'és la barqueta de són bell aimant, aimant.


PROP D'UNA BARQUETA Lletra i música : Popular

Assentada prop d'una barqueta, hi ha una nineta que trista plora, ja fa temps que té el promès fora i ella, pobreta, l'enyora, i ella, pobreta, l'enyora. Belles aigües cristal.lines, torneu-me el promès meu torneu-me'l de llunyes terres torneu-me'l sí, sí, per Déu. Aquest viure, això no és viure. Aquest viure és un turment que, si no me'l torneu prompte, jo em moro d'enyorament. Hores felices vàrem gaudir tots junts estàvem en el meu jardi. Tranquils sentiem cantar els aucells mentre collíem roses i clavells. Un dia la nina, quina alegria, al moment de trobar son aimador la nina se li llança als seus braços i ell tan sols li demana un xic d'amor, si, un xic d'amor.


UNA NINETA Lletra i música : Popular

Una nineta, que dormia sola, una nit fosca, la varen tustar. Ella que crida, crida asustada, no et facis la tonta que ja saps qui hi ha. (Bis) Ai, pica fort que ja baixo promte, encendrem una candela per veure-hi millor, Ai, no, no, que l'amor no necessita, claror ni llum, ni llum ni claror, que l'amor no necessita, claror ni llum, ni llum ni claror. (Bis)


CANÇÓ DEL GAT I LA GATA Lletra i música : Popular

En el mes de gener una gata i un gat, que l'amor se'n feia de terrat a terrat. El gat deia a la gata escolta gat fidel, quin morro tens tant mono, que hermós és el teu pel. Si vols, reuir mixeta seré el teu estimat fa un "blinco" i cau de potes com solen fer els gats. “Caram” quin gat, té el pel molt llarg, de color negre i el cul pelat Amb la glaçada que cau mau, mau, mau, marramau fent-se carícies se'ls veu meu, meu, meu, marrameu tant a l'hivern com l'estiu miu, miu, miu, marramiu fins a l'agost i el setembre s'estan a prop del caliu. Amb la glaçada que cau mau, mau, mau, marramau passa un gitano i els veu, meu, meu, meu, marrameu i els pela de viu en viu miu, miu, miu, marramiu els pelen i els fan a troços, se'ls foten cuïts al caliu. Si no sabeu de que vé que remenin tant la cua, Si no sabeu de que vé doncs vé del més de gener.


MIRAD, COMO BRILLAN LAS OLAS. Lletra i música : Popular Mirad, como brillan las olas, las olas matutinas. Mirad, como se mece el pájaro sobre el mar. A toda vela se lanza ya, las ilusiones que me da la mar. Que bueno debe ser, que bueno debe ser, que bueno debe ser, que bueno debe ser, una niña hermosa da gusto y placer. (Bis) Olé, olé negrito, que vienes a bailar. Una linda americana con su manera de andar. Baila negrito, con su negrita, dale tu gracia angelical. Baila negrito, con su negrita, y dale un beso que rico lo da.


LA GARRAFA Lletra i música : Popular

Som uns quants joves, que tenim la consciència ben neta. Aquí hem vingut a passar una bona estoneta. Tots bevem vi, i també fem alguna brometa. Que hi voleu fer, tots iguals no podem ser. Ai pobre de la garrafa, si et podem arreplegar, Quina pallissa li solem dar, si als nostres braços ve a parar. Jo en conec una garrafa, d’un tamaño colossal, ben redoneta i ben feta, amb una gràcia especial. En el fons hi ha un lletrero, amb unes grans inicials, que en diu: Visca la garrafa, i els seus socis catalans. I el que vulgui venir, li ha de agradar el vi, i el que vulgui entrar, n’ ha de ser català, Tots cantem, tots bevem, per distreure nostres penes, i perquè diguin les nenes, de la garrafa en volem.


CALAVERA Lletra i música : Popular Calavera me llaman las niñas por mi ligereza, yo no puedo pasar sin mirarlas, de pies a cabeza ellas fueron mi dulce tormento, y mi loca pasión, mi loca pasión, y es por ello que paso las noches, que paso las noches bajo su balcón, Si ellas son así, que voy a hacer yo todas para mí, todas para mí,será lo mejor. Adiós, que me voy, Adiós, que me voy, hermosa beldad, tan solo te pido, que des al olvido, mi felicidad, Canta el gallo con el kiri, kiri, kiri, kiri, kiri, kiri, kiri, kiri, La gallina con el cara, cara, cara, cara, cara, cara, cara, cara, los polluelos con el pio, pio, pio, pio, pi, pio, pio, pi, se armó un lio con el kiri, kiri, cara, cara, cara, pio, pio, pi, pio, pio, pi. Si ellas son así, ... De colores se visten los campos en la primavera, de colores son los pajaritos que vienen de fuera, de colores es el arco-iris que vemos lucir, y por eso las niñas bonitas, de muchos colores, me gustan a mí, Si ellas son así, ...


L'ÀNGEL GUIMERÀ Lletra i música : Sardana Popular

Dediquem-li una memòria a l'immortal Guimerà, de bon gust i bona gana, des del cel l'escoltarà. Del repic de la tenora, missatger se'n farà el vent serà la millor penyora, d'amistat i agraïment, i els àngels l'escoltaran, i tots junts la ballaran Sota una marbre tomba reposen les despulles de l'immortal poeta, L'Àngel Guimerà. Recollirem ses fulles, cobertes amb sa funda, de l'arbre que a la terra, per sempre va plantar. A dalt de la muntanya hi ha un pastor, aquí a terra baixa hi ha una Marta, pastor que mata el llop, el llop traïdor, Manelic Pastor que mata el llop, el traïdor mata. A dalt de la muntanya hi ha un pastor, aquí a terra baixa se l'enganya, en veure-se traït el brau pastor Manelic! mata el llop i se'n torna a la muntanya. No sols Catalunya plora pel decés, sinó també plora tot el món enter . Estimeu-lo àngels, sense cap recel, L'àngel de la terra, ja el tenim al cel.


LES AROMES DE QUERALT Lletra: Ramon Torrents i Roca Música: Nicanor Pérez i Ferràndiz Té la cima del Queralt les aromes sanitoses i un alè baixant del cel les ha fet miraculoses. Lluminósa i floreixent cada aroma dóna vida d'una planta beneïda per l'Omnipotent. Regalada amb riques fonts tota verda i tota ufana, té caients de Montserrat que la fan més sobirana. De la raça dels titans l'anomenen gegantina

i la tenen per Regina tots els bergadans. Oidà! És un tros de paradís trasplantat a Catalunya tot enyor del cor allunya i el torna feliç.

Hi ha un llençol brodat d'estrelles que l'acotxa cada nit. Quan la nit és nebulosa d'una Verge hermosa rep l'esguard florit. És la Verge Moreneta que allí un jorn es féu trobar

amb son Fill que l'acompanya perquè a la muntanya li fessin altar. de les rudes farigoles, barballons i romaní. Es congrien les aromes sota les branques dels pins(Bis) sota les branques dels pins. Quan hi puja l'estimada s'omple tota de perfum torna més enamorada i a cada mirada porta un brinc de llum.

Cançoner Tela oner... · PDF fileQuiéreme tanto, quiéreme tanto,...

Documents

Transcript of Cançoner Tela oner... · PDF fileQuiéreme tanto, quiéreme tanto,...