Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre BenavitesPort - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls) Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre Benavites Port - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls)Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

comarques de la província de València

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre Benavites Port - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls)Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

comarques de la província de València

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre Benavites Port - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls)Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

comarques de la província de València

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre Benavites Port - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls)Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

comarques de la província de València

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre BenavitesPort - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls) Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre BenavitesPort - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls) Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre BenavitesPort - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls) Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre BenavitesPort - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls) Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Molt pròxima està la població de Canet d’En Beren-guer, localitat privilegiada, en la qual s’entremes-clen els tarongerars amb les dunes clares i netes. Des de l’extrem sud del passeig marítim, podrà con-templar la majestuositat del seu far. Des d’ací parti-rem per la N-234, amb primera parada a Petrés, on podrem admirar l’església de Sant Jaume, del segle XV, les restes del que va ser la residència del baró de Petrés (segle XV) o el Calvari de Sant Doménec.

Continuant per la mateixa carretera, arribarem a Gilet, amb un entorn paisatgístic molt indicat per a la pràctica del senderisme i el gaudi de la naturale-sa. El seu monument més conegut és el monestir del Sant Esperit i la seua Església Parroquial.

A Albalat dels Tarongers mereixen una visita tant el seu Palau Senyorial, del segle XIV, com les ruïnes del Castell del Piló.

Travessant la A-23 arribarem a Segart, municipi de muntanya situat en el centre de la serra Calderona, on des de la Mola de Segart, amb una altura de 565 metres sobre el nivell del mar, s’albira una magní-fi ca panoràmica, o la Font del Salt, que en èpoques de pluges produïx un salt d’aigua. En la contornada del municipi es conserven les ruïnes del que va ser un castell morisc.

Al terme d’Estivella trobarem les ruïnes del Castell de Beselga i un Aqüeducte d’origen àrab, encara en funcionament. Al seu nucli urbà es troba l’Església Parroquial dels Sants Joans (segle XVI) i el seu Mu-seu Parroquial, amb importants obres d’art sacre. La visita a Estivella es pot completar amb l’ascen-sió a la Muntanya Garbí, des d’on divisarem tota la comarca i part del litoral, com també les visites al Parc d’Oci i Natura El Pla i al paratge de la Font de Barraix.

A escassos quilòmetres es troba la població de Torres Torres, en la qual admirarem els Banys Àrabs (declarats Monument Nacional el 1938), un castell o les restes del pont pel qual discorria la via romana que partia des de Sagunt cap a l’interior completen el seu patrimoni.

Algimia de Alfara oferix al viatger bells paratges na-turals en els seus voltants. En el seu nucli urbà es pot visitar l’església parroquial del segle XIV. En el seu terme municipal s’ha trobat un molí d’ús agríco-la tardoromà. A Alfara de la Baronia destaquen els bells paratges de la seua serra i una interessant Es-glésia Parroquial. Des d’Algar de Palancia, on des-taquen la magnífi ca Església Parroquial i la presa en el riu, ens desviarem cap a Quart de les Valls, on ens captivarà la bellesa del paratge de la Font. A Quar-tell trobarem artesania de ceràmica, forja, brodats i tapissos de nucs. En els seus voltants es troben unes interessants dunes premarines i una zona humida protegida denominada El Quadro. Molt pròxima està Benavites, amb la seua Torre Senyorial (segles XV-XVI), declarada Monument Nacional, i l’Església de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII).

Continuant el nostre recorregut pel Camp de Morve-dre, ens acostarem a Benifairó de les Valls, on ens esperen l’Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés i els paratges naturals de la Muntanya de la Rodana. Una visita a banda mereix la Casa Guarner, on es pot visitar l’estudi del poeta Lluís Guarner i la seua biblioteca personal.

Finalitzarem el nostre recorregut a Faura, on ens captivarà la seua magnífi ca església parroquial i gaudirem de les excel·lents vistes naturals que ens oferixen els seus paratges.

Torre Benavites Port - Canet d’En Berenguer

Camí del Cid (Torres-Torres - Quart de les Valls)Castell Torres Torres

El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància és el seu eix central, fl anquejat per la Serra Calderona, ver-tader pulmó natural de la comarca. S’hi estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fi ns a les platges que jalonen el seu litoral.

Travessa la comarca, en sentit est-oest, la GR-10, important senda de llarg recorregut que unix el Me-diterrani amb l’Atlàntic.

Sense cap dubte, és una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats; platges de fi na arena solcades per bancs de dunes i aigües cristal·lines, certifi cades amb la Q de qualitat turística; paratges plens de pinedes i miradors naturals, monestirs en el cor de la serra, com el de Sant Esperit a Gilet, cims cèlebres com el Garbí i el Picaio, muntanyes llegen-dàries com la Serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, com també una magní-fi ca oferta d’allotjaments i restaurants.

Castell i Teatre Romà de Sagunt

EL CAMP DE MORVEDRE

Platja de l’Almardà, Sagunt

Iniciarem el nostre recorregut per la comarca des de Sagunt, ciutat bimil·lenària que requerix una visita detinguda per ser un dels més bells conjunts monu-mentals que ens va llegar la romanització a Espanya. Abans de municipi de dret romà, Sagunt va ser una ciutat ibera denominada ARSE. Al castell, Monument Nacional, enorme fortalesa construïda sobre un am-pli tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. Es pot veure una exposició d’epigrafi a llatina, ibèrica i hebraica, en l’anomenat Antiquàrium Epigràfi c. Ací es va viure l’assetjament i la destrucció de la ciutat, duta a terme pel cabdill cartaginés Anníbal el 219-218 a.C. El Teatre Romà, declarat Monument Nacio-nal l’any 1896, està remodelat i es troba ubicat a la falda de la muntanya i les seues grades van ser en gran part excavades en la roca mateixa del terreny.

El conjunt artístic de Sagunt es completa amb la Jueria, l’accés a la qual es fa a través d’un arc al carrer del Castell, que al llarg del temps ha mantin-gut la seua distribució original amb les seues cases emblanquinades i carrerons amb traçat irregular; el Museu Arqueològic al carrer del Castell, l’es-glésia gòtica de Santa Maria, del segle XIV, i la del Salvador, del segle XIII, amb porta d’accés romànica -Monuments Nacionals-, les ermites distribuïdes al llarg de la part medieval de la ciutat i el Calvari, vora el teatre; i fi nalment la porta del circ romà, situada al carrer dels Horts.

Abans de deixar la ciutat, recomanem visitar el Port de Sagunt, amb el seu preciós passeig marítim i les platges del litoral saguntí, entre les quals des-taquem la del Port de Sagunt, guardonada amb la Bandera Blava d’Europa, Certifi cat d’Accessibilitat Universal UNE 170001-1 i Q de qualitat turística, i les d’Almardà, Corint i Malva-rosa.

Cisterna Romana Sagunt

El Garbí

el camp demorvedreel camp de

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

comarques de la província de València

EL CAMP DE MORVEDRE GASTRONOMIA

La comarca del Camp de Morvedre té una gastrono-mia basada en l’arròs i les distintes varietats d’ela-boració. Així, des de la tradicional paella valenciana, passant per l’arròs negre, l’olla de fesols i naps, l’empedrat i altres plats com el potatge de cigrons i l’olla de carn. Destaquen igualment en tota la co-marca els dolços i la rebosteria elaborada en forns i pastisseries com les orelletes amb mel o la coca en llanda.

FESTES

La Setmana Santa de Sagunt, declarada Festa d’In-terés Turístic Nacional, es viu amb molta intensitat a tota la comarca. A Sagunt, la Confraria de la Puríssi-ma Sang l’organitza des del segle XV.

Entre les seues celebracions destaquen especial-ment la pujada de la imatge del Natzaré al Calvari (Viacrucis) el matí del Divendres Sant, la represen-tació vivent de La Passió i la subhasta dels Passos i de les Casaques per a la processó del Sant Enterra-ment. A Sagunt també són rellevants les festes de les Falles, les de Moros i Cristians, les Festes Patro-nals al juliol i a l’agost i el Festival de Teatre, Música i Dansa “Sagunt a Escena”.

La celebració de festes de bous, Bous al Carrer i Bou Embolat està molt arrelada, i hi destaquen les que se celebren a Canet d’En Berenguer, Estivella, Fau-ra, Benifairó de les Valls i Gilet.

A Quartell destaca, també per la seua singularitat, la celebració de les festes en honor de l’Àngel Custodi i de Santa Anna durant la segona quinzena de juliol. Amb la Plantà del Pi s’inicien les festes on els joves del poble planten un gran pi a la Plaça de l’Esglé-sia. Estivella celebra les seues festes en honor de Sant Roc a l’agost, de les quals destaquen sobretot la Baixada de Sant Roc, durant la qual, de nit i acom-panyada per la llum de multitud de torxes, la imatge del Sant es baixa al poble la setmana abans de la festivitat, i el dia del Sant es puja de nou a la seua ermita en romeria.

Torres Torres festeja amb les celebracions a la Mare de Déu de la Llet, el 31 de desembre, una festa en què destaca l’espectacular ofrena floral a la Mare de Déu, que posarà punt i seguit a la infinitat de festes que se celebren de cap a cap de la comarca durant tot l’any, especialment a l’estiu.

CANET D’EN BERENGUER TOURIST INFO CANET D’EN BERENGUERPaseo 9 de Octubre Tel. 962 607 806 - canet@touristinfo.net

SAGUNT TOURIST INFO SAGUNTPlaza Cronista Chabret, s/nTel. 962 655 859 Fax. 962 662 677 - sagunto@touristinfo.netTOURIST INFO SAGUNT-PLATJAAvda. del Mediterráneo, 67 Tel./Fax: 962 690 402 - saguntoplaya@touristinfo.netwww.aytosagunto.es/turismo