Camins del bisbe i abat Oliba: De Montserrat a Sant Martí del Canigó

Gui

es tu

ríst

ique

s de

Cat

alun

yaC

amin

s de

l bis

be i

abat

Olib

a - D

e M

onts

erra

t a S

ant M

artí

del C

anig

ó

Camins del bisbe i abat OlibaDe Montserrat a Sant Martí del Canigó

Agència Catalanade Turisme

Generalitat de CatalunyaDepartament d’empresa i ocupació

Camins del bisbe i abat Oliba

de mOntserrat a sant martí del Canigó

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i Ocupació

© GeneralitatdeCatalunya Departamentd’EmpresaiOcupació DireccióGeneraldeTurisme

Editatper:AgènciaCatalanadeTurismeText:AraLlibres,s.c.c.l.Realització:AraLlibres,s.c.c.l.Maquetació:Ātona,S.L./gamaslCartografia:FerranRuiz

Crèditsdelesil·lustracions:AgeFotostock(pàgines29,108)Aisa(pàgines12,13,15,22,25,102)ArtArchive(pàgines16,19)ConsorcideTurismePaisatgesdelTer(pàgina62)Corbis(pàgina20)CordonPress(pàgina24)Departamentd'EmpresaiOcupació/DireccióGeneraldeTurisme/AgènciaCatalanadeTurisme(pàgina80);AntoniAnguera(pàgina54);JaumeBalanyà(pàgina76);Bedmar(pàgina40);KimCastells(pàgina78);FrancescGomà(pàgines38,84);RamonManent(pàgina72);CarmeMarsaliRafaDomínguez(pàgina42,50);ImagenM.A.S(pàgines18,21,26,66);JordiNieva(pàgina68);JordiPareto(pàgines52,86);JordiTrullàs(pàgina44);ToniVidal(pàgines17,106)V.Fabre(pàgina100)JordiFolch(pàgines4,27,56,58,88,92,96)Highres(pàgines28,31)CecíliaLorenzo(pàgina64)BaltasarMoros(pàgina94)AntoniPrat(pàgina60)JosepRenalias(pàgina98)Prisma(pàgina10)Firofoto(pàgina46)

Índex

Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

EscenarisdelavidadelbisbeiabatOliba. . . . . . . . . . . . . 9

RereelspassosdelbisbeiabatOliba . . . . . . . . . . . . . 10

Catalunyaengestació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Oliba,elprimercatalàuniversal . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Oliba,comte.SobiràdeBergaiRipoll . . . . . . . . . . . . . 17

Oliba,monjo.Ellliuramentalmónespiritual. . . . . . . . 21

Oliba,bisbe.Elcompromísamblapau . . . . . . . . . . . . 25

CaminsdelbisbeiabatOliba. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

DeMontserrataVic.Primeraetapa . . . . . . . . . . . . . . 36

DeVicaSantJoandelesAbadesses.Segonaetapa . . . . 48

DeTavertetaSantJoandelesAbadesses.Variantdelasegonaetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

DeSantJoandelesAbadessesalesBassesdePuigsec.Terceraetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Delcolld’AresaSantMartídelCanigó.Quartaetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

RutadelbisbeiabatOlibaencotxe. . . . . . . . . . . . . . 104

Informacióturística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

Campanar del monestir

de Santa Maria de Ripoll

Presentació. Oliba, una ruta mil·lenària que segueix les passes d’un català universalLaguiaqueteniua lesmansusconvidaa ferunviatgea laCatalunyadel’anymilatravésdelafiguragegantinad’Oliba,comte,abatibisbe,figuradetallaeuropeaiprotagonistadestacatdelnaixementdeCatalunyaal’edatmitjana.UnapersonalitatquevadesplegarlasevaobraimmensaaambdóscostatsdelsPirineusorientals,tantperlasevacondiciódenoblecompelfetd’esdevenirabatdelsmonestirsdeCuixàideRipoll,bisbedeVicifundadordelmonestirdeMontserrat.

Desdelpuntdevistaadministratiu, laguiaéselresultatdeldesplegamentdelprojecteInterreg«Oliba,fundadord’Europa»,finançatper laUnióEuropea i impulsatpelConsorciRipollèsDesenvolupament(queactuacomacapdefiladelprojecte),laGeneralitatdeCatalunya,atravésde laDireccióGeneraldeTurisme,elConsellGeneraldelsPirineusOrientalsil’AssociacióCulturaldeCuixà.Laguiaformaparttambédelacol·leccióGuiesTurístiquesdeCatalunya, impulsadaper laDireccióGeneraldeTurismedelaGeneralitatdeCatalunya,enelmarcdelaqualesvapublicar,l’any2008,unaprimeraediciód’aquestamateixa

5


guiaambmotiudelacommemoraciódelaproclamaciód’OlibacomaabatdeRipoll.

Lapresentpublicacióuspermetrecórrerelsprincipalsescenarisdelavidail’obrad’OlibasituatsaambdóscostatsdelsPirineus,ifaduespropostesderecorregut:unaprimerarutaapeu,atravésd’unsenderqueuneixMontserratambCuixà iSantMartídelCanigó,iunasegonaencotxe,travessantcarreteresconvencionals.Entotsdoscasosel recorregutuspermetràconèixer igaudird’algunsdelsindrets,paisatgesimonumentsmésrepresentatiusdelpatrimonimaterialiimmaterialdelsanticscomtatscatalans.

Peraquivulguidesplaçar-seencotxe,laguiacontéunapropostade ruta circularMontserrat–Cuixà,queenllaçaelsprincipalscentresd’interèssituatsauncostatial’altredelafronterapirinencarelacionatsambOliba,coméselcasdeCamprodon,SantJoandelesAbadesses,RipolliVic,amblacatedralielMuseuEpiscopal,alcostatmeridional,obéd’Elna,PradaiTolugesalseptentrional.Larutapermetconèixerunsllocs,unsmonumentsiunesobresd’artquevancaracteritzarelnaixementdeCatalunyaiquevanmarcarlanostrapersonalitatcomapobleenelcontextibèricieuropeu.

D’altrabanda,laguiacontélesindicacionsbàsiquesperseguirlarutasenderistaqueuneixMontserratambSantMiqueldeCuixàiSantMartídelCanigó,oviceversa.EstractadelarutasenderistaCaminsdelbisbeiabatOliba,queestàenprocésdeserhomologadacomasenderdegranrecorregutGR-151eneltramcomprèsentreelmonestirdeMontserratielColld’Ares(Molló),travessantlescomarquesdelBages,OsonaielRipollès.Unsenderquetranscorreperparatgesd’ungranvalornaturalipaisatgísticid’unabellesaexcepcional,queesdevenentambéfitesemblemàtiquesde lageografiacatalana,comsónelmassísilamuntanyadeMontserratielcimdelCanigó.Larutaestàconvenientmentsenyalitzadaireforçadaambpanellsinterpretatiusquesituenelcaminantenelcontextdeltempsd’Oliba.

Laguiausproposa,doncs,ferunviatgeal’edatmitjanaatravésdelavidail’obrad’Oliba,personalitatcatalanaquevadeixarunapetjaprofundaenlahistòriaeuropea,eninstituirlapauitrevadeDéu,promulgadaperprimercopa l’assemblea reunidaaToluges(Rosselló)l’any1027.Assembleaqueperprimeravegadaposavaunlímitrealalpoderil·limitat,lesarbitrarietatsilesviolènciesdelfeudalisme.

6

QuanneixOliba,Catalunya,oparlantambméspropietat,elscomtatscatalans,erenunaterradefronteraqueformavapart,cadacopmésnominalment,delregnedelsfrancs,unterritoriqueromaniatossudamentfidelalacasadeCarlemanyisotal’amenaçaconstantdel’encaratemiblecalifatdeCòrdova.Peròalmateixtempseraelllocdetrobadaentreunsudislàmicqueatresoraelsaberdel’antiguitat,alquals’afegeixenelsnousconeixementsquehasabutadquirir,unaflorentcomunitatjuevaambcontactesatotelmóniunacristiandatcadacopmésseguradesimateixa.Ienelcord’aquestpetitpaísquenaixiahihaelmonestirdeRipoll,unprestigióscenobionvapassartresanysdelasevavidaGerbertd’Orlhac,quevaserPapal’any1000ambelnomdeSilvestreII.D’aquestmonestir,Olibaenvaserelegitabatl’any1008,imoltpoctempsdesprésvaassolirtambél’abadiatdeCuixà.

Apartird’aquellmomentl’activitatd’Olibaseràincessant:vaserbisbedeVicel1017,fundaelmonestirdeMontserratieldeSantMiqueldeFluvià(AltEmpordà),organitzaoreformaelsmonestirsdeSantMartídelCanigó(Conflent),SantPerede laPortella(Berguedà)iSantFeliudeGuíxols(BaixEmpordà).Constructordetemples,impulsalesobresdelesbasíliquesdeRipolliVic,onrestaenpeuelsuperbcampanarromànicdelacatedralvigatanaqueportaelseunom.LasevamàéspresentenllocstandiversoscomSantPeredeRodes (AltEmpordà), laTossadeMontbui(Anoia),SantVicençdeCardona(Bages)ilesseusdeGironaiManresa.MentreOlibaimpulsadecisivamentelromànicllombardaCatalunya,elqualhaestatconsideratlaprimeracristal·litzaciód’unartnacionalcatalà,al’scriptoriumdeRipollestradueixenobresde l’antiguitatclàssicaqueesconvertiranencòdexdereferènciaatotal’Europacristiana.

Totaixòquedarecollitenaquestaguia,queusproposaviatjaralsllocsdeCatalunyaqueforenescenariprincipaldelavidad’Oliba.Unaguiaqueuspermetràrememorarl’ambientdelaCatalunyadel’any1000atravésdelpoderdeseducciódelsseuspersonatgeshistòricsielseusmonuments,totplegatimmersenl’impressionantescenaridelspaisatgesdelaCatalunyaVella,desdelConflentielRossellófinsalesmarquesdelLlobregatil’Anoia.LaDireccióGeneraldeTurismeusconvida,doncs,aendinsar-vosiagaudird’aquestaguiaquerepassaunperíodesignificatiudelanostrahistòriaipermetconèixeralgunsdelselementsmésdestacatsdelpatrimonimaterialiimmaterialdeCatalunya.

7


esCenaris de la vida

del bisbe i abat Oliba

Rere els passos del bisbe i abat OlibaMilanysdesprésdelseunomenamentcomaabatdelsmonestirsdeSantaMariadeRipolliSantMiqueldeCuixà,volemconvidarellectora fer un itinerari per la vida d’Oliba (971–1046), des del seunaixementfinsalasevamort,seguintelspassosqueelduguerenarecórrerincomptablesvegadeslageografiad’aquellaCatalunyaincipient.Així,podràaproximar-seicopsarlaimportànciad’aquestafiguraperalsquevisquerenlasevaèpoca,benconvulsairica,percert,peròtambéconèixerl’empremtaquedeixàiqueenshaarribatfinsalsnostresdies,sobretotpelquefaal’artromàniccatalà.

Elseguitd’indretsqueusconvidemadescobrirtenenunarelaciódirectaamblavidadelbisbeiabatOliba,desdelsllocsmajorsja citats (Besalú, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Vic oMontserrat) fins a lamultituddepetits pobles, parròquies illogaretsquevaarribaravisitar,desdelsseusdominispirinencsiprepirinencs(Conflent,Cerdanya,Berguedà,OsonaiRipollès)finsalamarcadel’Anoia,onpodemadmirarlesmagnífiquesesglésiesdelaTossadeMontbuiideTous.Enunscasosseguireml’Olibanoble,filligermàdenoblesdelamésaltanissagacatalana;end’altres,l’Olibapacificadoriimpulsordelesassembleesdepauitreva.Finalment,seguireml’Olibainfatigableviatgericonstructor

Elsescenarisdel’abatElsCaminsdelbisbeiabatOlibapermetenconèixerl’Olibainfanti

adolescentpassejantperlaviladeBesalúigaudintdel’entornruraldels

poblesdelBerguedà.Descobrirl’Olibamonjoiabat,visitantRipoll,

indretques’hamerescuteltítoldebressoldeCatalunya,ifruirdels

monestirsdeSantMiqueldeCuixàide

SantMartídelCanigóidelseupaisatge,

alaCatalunyaNord,elterritoriqueva

veurenéixerlanissagacomtalcatalana.

I finalment, conèixer l’Oliba bisbe

deixant-se embolcallar pels aires

medievals que encara perduren en

ciutats ipoblescomVic, la seudel

bisbat, SantJoande lesAbadesses,

Ullastret(BaixEmpordà),Montserrat,

CardonaoToluges,entrealtresllocs.

10

Església de Sant Pere, Ullastret

i renovadordemonestirs,esglésies icatedrals;undelsgransimpulsorsdel’artromàniccatalà,quepodemconsiderarcomelprimerembriód’unveritableartnacional.Totsaquests llocss’ordenenenaquesta guiadesdel puntde vista cronològic,determinatperlamateixabiografiad’Oliba.

Així,sibéatravésd’aquestarutafareuunrecorregutordenatsegonsuncritericronològic,enlarutapersonalquevosaltresmateixosuspodeudissenyar,usproposemunaordenacióenquèelscriterisgeogràfics id’accessibilitatusmarquin l’ordredelesvisites.Ambaquestapublicació, iper tantdesd’aquestaperspectivadivulgativa,esperempoderaportarunelementméspercommemorarelmil·lenarid’OlibacomaabatdeRipoll i

Principalsescenarisdelavidadel’abatOliba

Barcelona

MARMEDITERRÀNIA

CardonaVic(bisbe-1017)

Besalú

Toluges

Manresa

Berga

riu Se

gre

riu Ebre

riu Ter

riu Arieja

OCCITÀNIA

Sant Miquel de Cuixà(abat-1008)Sant Martí del Canigó

(abat-1008)

Montserrat

Ullastret

N

0 50 km

Sant Joan deles AbadessesRipoll

(abat-1008)

RomaCatalunya VellaTerres sarraïnesLímit Catalunya l’any 1000 Límits actuals

Principals escenarisde la vida de l’Abat Oliba

AL-ANDALUS

11


Cuixà,quehacontribuïtnoarevalorarlafigurad’Oliba,quesemprehaestatvalorada,sinóagaudirdelseullegat,especialmentpelquefaal’artromànic.

Elnostreprotagonista,filld’OlibaCabretaiErmengarda,comtesdeCerdanya,vanéixerl’any971enunadelesfamíliesmésimportantsdelaCatalunyad’aquellaèpoca.Amésd’exercirdecomtedeBesalúiRipoll,OlibavaesdevenirabatdeRipoll,SantMiqueldeCuixàiSantMartídelCanigó.L’any1017vasernomenatbisbedeVici,vuitanysdesprés,vafundarl’abadiabenedictinadeMontserrat.Lasevainfluènciasobreelscomtatscatalansvaserenorme.

Catalunya en gestacióEntreelsanys713 i726,unapartdelterritoridelqueavuiésCatalunyavaserocupadapelsmusulmans.Lasevaconquestavasignificarlafidelregnevisigòticd’Hispàniaielnaixementd’Al-Andalus,ambcapitalenunaCòrdovaquefinsitotmiravad’expandirelsseusdominismésenllàdelsPirineus.Davantd’això,capal’any759,CarlemanyvadirigirelsexèrcitsfrancsverslareconquestadelaSeptimània,elRosselló,laCerdanyaielConflent,establintunaprimerafronteraenlalíniadelsPirineusilacapitalaTolosa.ElseufillLluíselPietósvacontinuarlasevatascaexpandint-secapal

L’any 800, el papa Lleó III va coronar

Carlemany, el rei de l’Imperi carolingi, com

a emperador d’Occident

12

sudiincorporantelsterritorisdel’AltEmpordà,Girona,l’AltUrgell,lesterresdeVic,elPallarsilaRibagorça,finsaarribarel801aBarcelona.D’aquestamaneravaquedardefinidauna terradefrontera,laMarcaHispànica,ques’interposavaentrel’Imperifrancield’Al-Andalus,iquevaserorganitzadaencomtats:Rosselló,Cerdanya,Urgell,Girona,Empúries,Barcelona,PallarsiRibagorça.ÉselqueavuiesconeixcomaCatalunyaVella.

Territori de fronteraLaCatalunyaVellanoeraunaunitatpolítica,peròsíquesemblaquehihaviauncertsentitdegoverncol·lectiuentreelsmembresdelafamíliacomtal.Alasegonameitatdelseglex,però,undelsnétsde

NeixenelscomtatscatalansElsprimerscomtesencarregatsdegovernarelsterritorisdelaCatalunya

Vellavansernoblesvisigotsdesignatspelreifranc,totiquelescontínues

disputesentreellsvanportarLluís

elPietósaretirar-loslaconfiança

iadonarelpoderamembresde

l’aristocràcia franca. En van ser

excepcióSunifred,comted’Urgell-

CerdanyaideBarcelona-Girona,i

elseufillGuifré,membresd’una

famíliaindígenadelConflentfidela

lamonarquiafranca.

Totesprecipitàquanl’emperador

moríel840.Lestensionsinternes

(revoltes de nobles) i externes

(invasionsnormandesimusulmanes)abocarenl’imperiaunacrisique

noméstresanysdesprésprovocàlasevadissolucióendiferentsregnes.

Mentrestant,a laMarca,Guifré IelPelósvasabergovernaramb

fermesa.VarepoblarlesterresdeVicquehavienquedatabandonades

iconvertidesenunflancvulnerableencasd’atacmusulmà,ivaferel

mateixalBerguedà,elRipollèsielBages.Amés,esguanyàlaconfiança

delajerarquiaeclesiàsticafundantelsmonestirsdeRipolliSantJoande

lesAbadesses.

Guifrémorí l’any 897 defensant les fronteres contra una ràtzia

musulmana,itotiqueelsseusfillsihereusvancontinuarreconeixent

elsmonarquescarolingisfinsalseglex,elcertésqueelsseusdominis

jaerenindependents.ÉsperaixòqueGuifréesconsideraelfundador

delllinatgedelscomtesdeBarcelona,queesvaestendrefinsalamortdel

reiMartíl’Humàel1410.

13


La mort del comte Guifré I el Pelós en

una pintura d’Antonio de Béjar

GuifréelPelós,BorrellII,comtedeBarcelona,GironaiOsona,s’erigícomacomtepreeminent.Ell,perexemple,eraquinegociavaambCòrdovaelstractatsdepauielstributsquecaliapagar.Iapartird’ellidelseufillRamonBorrell,elscomtatsqueesquedavensensehereuvancomençaraquedarincorporatsaldeBarcelona.Borrellfinsitotvaintentartrencarambladependènciadel’Esglésiacatalanadel’arquebisbatdeNarbona,darrervincleefectiuambeldifuntImpericarolingi.L’assassinatdelbisbeAtódeVicvafrustrarelseuprojecte,peròtotiaixíalgunsmonestirs,comSantMiqueldeCuixàoSantPeredeRodes,vanpassaradependredirectamentdelpapat.

Eltrencamentdefinitiuamblamonarquiafrancavaarribarel985,quanAlmansorvasaquejaridestruirBarcelona.Lamancad’ajut

Elscomtatscatalansl’any1000

Barcelona

MARMEDITERRÀNIA

Graus

Àger

Balaguer

Cervera

Tarragona

Lleida

Barbastre

Tremp

Cardona

la Seud’Urgell

Vic Girona

Peralada

Besalú

Castellód’Empúries

Castellrosselló

Manresa

URGELL

ANDORRAROSSELLÓ

BESALÚBER

GA

EMPÚRIESRoda

Ponts

Sort

Montmagastre

OSONA

RIPOLLBerga

riu Se

gre

riu Ebre

riu Ter

riu Arieja

CAPCIR

BARCELONA

M AN R ESA

G IRONA

CERDAN YA VALLESPI RCONFLENT

PALLAR SR I BAGORÇA

Línia màxima d’avançcristià vers l’any 1000Límit de comtats

N

0 50 km

Casal de BarcelonaCasal d’UrgellCasal de CerdanyaCasal de BesalúCasal d’Empúries-RossellóCasal de PallarsCasal de Ribagorça

Comtats catalans

OCCITÀNIA

AL-ANDALUS

Lafisonomiadel’actualCatalunyaesvacomençaraperfilardurantelsseglesxixi,quanelscomtatsvananarguanyantterrenysobrelesterresmusulmanes.Aquests indretsvan ser repoblats iorganitzatspera ladefensa,davantl’amenaçadepossiblesatacssarraïns.

14

rebutvaportarelcomteanorenovareljuramentdefidelitatenverselreifranci,amés,aencetarunapolíticarepressivacontralesterresmusulmanesdelsud,alesqualsvanimposartributsqueajudarenalressorgimenteconòmiccatalà.Aquellany,doncs,vasuposarunveritablerenaixementperalcasalcomtal:Catalunyapassava de ser un territori de frontera abandonat pels seusprotectorsfrancs iatemoritdavantelsveïnssarraïnsaserunterritoriconqueridoriexpansiuqueencaranoesdiriaCatalunya(aquestnomapareixeràperprimercopalLiber Maiolichinus,escritpocdesprésdel’any1115),peròquejaevidenciavaunaidentitataredósd’unamateixallenguaiunacertaunitatpolítica.

Oliba, el primer català universalEnaquestcontextderecuperaciópolíticaieconòmicaapareixOliba,figuracabdalperentendreelcanviculturalisocialdelnoupaísquees forjavaaleshores.Les fontsqueesconservensobreell sónescasses:eldiplomatari,quereculltotaladocumentaciórelativaalpersonatge;lasevapròpiaobraliterària,enquès’inclouelseupoema«LloançaalmonestirdeRipoll»,il’encíclicamortuòria.Suficient,entotcas,perconstruirunrelatbiogràficqueensacostialasevapersonalitatialseullegat.

Pergamí firmat per Oliba l’any 1042 en

què es fa efectiva una donació de terres

al monestir de Santa Maria de Ripoll

15


Un infant d’alt llinatgeOlibavanéixeraBesalú l’any971enelsid’unafamíliaque,ennoméstresgeneracions,haviaaconseguitl’hegemonia als comtats centralscatalans:Urgell,Cerdanya,Besalú,Osona,Manresa iGirona.Tercerfilldelmatrimonid’OlibaCabretaiErmengarda,comtes

En aquesta miniatura de les Cantigues

d’AlfonsXelSavi, els conqueridors

musulmans condueixen un grup de

cristians com a esclaus

LadestrucciódeBarcelonaElsaqueigdeBarcelonaperAlmansor,

l'any 985, va accelerar el procés

d’independització dels comtats

catalans.Semblaquel’esdeveniment

vadeixar unaprofundaempremta

sobre Oliba quan era adolescent,

igualcomlafugidatresanysméstard

delseupare,elqual,tementperla

sortdelasevaànima,marxàambun

monjoquehaviaconegutaCuixàcap

almonestir italiàdeMontecassino

perportarunavidacontemplativa.

Al llarg del segle x es van

produir diverses ràtzies

marítimes musulmanes contra

els comtats catalans

16

deCerdanya,elsseusgermansgranserenBernatTallaferrodeBesalúiGuifréIIdeCerdanya,mentrequeelpetit,Berenguer,vaserbisbed’Elna.Tambéhihaviaunagermanagran,Adelaida,iunagermanastra,Ingilberga.

Totiquenohihanotíciessobrelaformacióacadèmicad’Oliba,semblaraonablesuposarqueestudiàalmonestirdeRipoll.Delquenohihadubteésque,d’unamaneraounaaltra,deviaaprendreelsrudimentsdelseufuturcàrreccomtal,iésaixícomenundocumentdel’any983eltrobemconfirmantunalouorègimdepropietatdebénsimmoblesafavordelmonestirdeSantaMariadeSerrateix.

Oliba, comte. Sobirà de Berga i RipollD’ençàdeladesapariciódelseuparel’any988,OlibavaexercircomacomtedeBergaiRipolldurantcatorzeanys,fins

L’any 1008 els benedictins van

elegir Oliba abat del monestir de

Santa Maria de Ripoll

17


quevaentraraformarpartdelacomunitatmonàsticadeRipollel1002.Ésadir,delsdissetalstrenta-unanys.Compassaal’èpocadelasevainfantesa,hihamoltesmancancesdocumentalsperreconstruirfidelmentlasevabiografia.Totiaixí,sabemqueaquest va serunperíodecaracteritzatperuna relació forçaestretaamblasevamare,Ermengarda,ambquivacompartirlasobiraniasobrelatotalitatdelsseuscomtats.D’aquestamanerasemblaques’acompliaeldesigexpressatalseutestamentperOlibaCabreta.Elfet,però,dedonaralamarelacocomtalitattrencavaamblatradicióque,marcadapelcodidelleisvisigòtiques,establialadivisiódelpatrimonipaternentreelsdiversosfillsnascutsdelmatrimoni,mentrequeladonas’haviadeconformarambl’anomenada«dècima»,eldretsobreunadesenapartdelsbénsdelseumarit.Entotcas,elfetésindicatiudelprotagonismequelesdonestenienalescasescomtalscatalanes,tantenelsaferspolíticscomenelseclesiàstics.

D’aquesta etapa s’ha conservat notícia de tres episodisparticularmentindicatiusdeltipusdetasquesqueduienatermeels nobles. El primer va succeirl’any990,ivaserladonacióperpartd’ErmengardaiOlibad’unalou

Ermita romànica de Santa Maria de

Serrateix, del segle x

18

alcomtatdeBerga,auntalOriol.Aquestsemblaquehaviaestatelseupropietari,ielfetderetornar-liquelcomqueeraseufapensar en les sostraccions il·lícites queOlibaCabreta haviapracticatanysenrereialesqualselsseushereusintentaven,doncs,posarremei.

Elsegonfetésundecretd’excomuniódictatpelbisbed’UrgellcontraalgunsdelsvassallsdelacasadeCerdanya,lapitjorpenaqueespodiaimposarauncristià,atèsquesuposaval’expulsiódelacomunitatdecreients.Lacausasemblal’apropiacióindegudadelesesglésiesdiocesanesdetotelterritorideBergaiCerdanyaperpartdelafamíliaOlibal’any993.Totiaixò,elcàstignovaafectarelscomtes,sinónomésdosdelsseusconsellers,ArnauiRadulf.

Eltercerepisodi,benbénoméstestimonial,enssituaOlibaambelsseusgermansilasevamareenl’actad’elecciódel’abatEimildeSantaMariadeSerrateix. En pocs mesos de diferència, Oliba va ser

escollit abat pels monjos de Ripoll

i pels de Sant Miquel de Cuixà

19


Giovanni Sodoma: Sant Benet i els seus monjos al refectori (abadia de

Monteoliveto Maggiore, Siena)

Oliba, monjo. El lliurament al món espiritualL’any1002,elcomteOlibaanunciàlasevadisposicióaentraraformarpartdelacomunitatbenedictinadeSantaMariadeRipoll.Deguésertotaunasorpresa,jaquehabitualmentlesfamíliesdelanoblesadedicavenundelsseusfillsmenorsalacarreraeclesiàstica.IenelcasdelsOliba,vaserelgermàpetit,Berenguer,bisbed’Elnadesdelsvint-i-unanys,quivacontinuarlatradició.Tampocnoerainfreqüentqueunnobleesfesmonjoalafidelasevavidaperredimirelsseuspecats.Peròqueuncomtejoveienlaplenituddelasevaetapadegoverndonésaquestpasdeguésobtar.Icapdocumentdelsqueenshanarribatnoensdónalaclauperentendreaquestpas.Potservaserunactevocacional?Elquesíensconstaésquealsdarrersanysdelasevaetapacomtal,Olibavaferdonaciód’algunsalousdelasevapropietatadiversesesglésies.

UncopOlibavaprendreelsvotsambtrenta-unanys,elsseusgermansvanentrarenpossessiódelsseustítols:BernatesquedàambeldecomtedelRipollèsiGuifréambeldecomtedelBerguedà.

Reformador de la vida monàsticaL’agostdel1002,Olibaesposàlacogullabenedictinai,forad’unaal·lusióunanydesprésaladonaciódelarestad’alousqueencaraposseïa, no se sap res dels seusprimerscincanysaRipoll.Podem Claustre del monestir de Ripoll

21


suposar,però,queeraunapersonamoltbenvaloradaperlacomunitat,atèsque l’any1008elvanescollirabatuncopvamorirl’abatSeniofré.Ipocsmesosdesprés,elsmonjosdeSantMiqueldeCuixàtambéelvanescollircapdelasevacomunitat.

Serabatnoeraunatascafàcil.Quiexerciaaquestcàrrechaviadeserunapersonad’untarannàmoltparticular:fortaperdefensarelsdretsdelseumonestirialavegadapaternalperalacomunitat.Iprecisamentcomunpare,elquehaviadefereracorregir,ajudariensenyarelsseusmonjosaperfeccionarelseuestildevidaiaestarmésapropdeDéu.

AixíhovaentendreOliba,qui,comaabat,vapromoureunavidamonàsticaméssevera i respectuosaambelsvotsdelqueelsmonjoshavienfet,enespecialeldepobresaicastedat,segonselsprincipisdelaregladesantBenet.AviatelmonestirdeSantMartídelCanigóesvaafegiraaquestacomunitatinovaserl’únic,jaquelacreixentfamadel’abatidelseuestildegovernvaferquetambéelsdeSantFeliudeGuíxolsiSantSadurnídeTavèrnoless’hiafegissin.

El vicusausunae medieval: el pont

romànic i la catedral de Vic

22

Unadelestasquesprincipalsd’Olibavaserladedefensarelsbénseclesiàsticsdelesrapinyessenyorials.Iaixòhovafermitjançantduesvies.Perunabanda,l’aproximacióaRoma.Així,l’any1011fourebutalVaticà,onobtinguébutllesdelpapaSergiIVperalsseusmonestirs,deformaqueaquestsquedavensotalaproteccióimmediatadelpapat.Unaagressiócontraunmonestir,doncs,esconvertiaaixíenunatemptatcontralamateixaautoritatpapal.Enunasegonalíniad’acció,Olibavaportaratermel’emissiódecensuresd’excomuniócontratotsaquellsquedepredessinelsbénsmonàstics.

Amésdetotaixò,l’abattambés’encarregàdelsrudimentsdelasevafeina,comlaconsagraciódelmonestirdeSantMartídelCanigó.

Ripoll, capdavanter d’EuropaPels volts de l’any 1000 Catalunya va esdevenir una zonaprivilegiadagràciesalsintercanviscomercialsiculturalsentreelsmonscristiàimusulmà.Laciènciaàraberaenaquellaèpocacapdavantera, ielsmonestirscatalans lavanacollirals seusestudis,detalmaneraquel’any967,quanelmonjoGerbertd’Orlhac,futurpapaSilvestreII,vavolerestudiarelquadrivium(corpus d’estudis que incloïa l’aritmètica, l’astronomia, lageometria i lamúsica),vaanaraVic iaRipoll,onobtinguéconeixementsmatemàticsdesconegutsalarestad’Europa.ElsdeMontserratiSantMiqueldeCuixàvanseraltresescriptorisinfluentsirespectatsarreu,totiqueelmés

Aquesta Bíblia formava part del fons de

la biblioteca de Ripoll, una de les més

importants de l’Europa del segle xi

23


Pantocràtor, il·lustració medieval anònima

destacatvasereldeRipoll.Comque era una fundació comtal,gaudiadenombrosesdonacionsquefeienqueelsmonjosnos’haguessindepreocupardelasevasubsistènciaiespoguessindedicaral’estudi.Atravésd’aquestcenobi,elementscomlanumeracióàrabielconceptedel zero o instruments coml’astrolabiesvandifondrepertotelcontinent.

Però Ripoll no acollia nomésciència. La sevabiblioteca,amb246manuscrits,eraunadelesmésriques del continent i reunia tottipusd’obressobrelitúrgia,clàssics

detradicióllatina,treballsdesantIsidordeSevilla...Laxifrapotsemblar-nospetitaavuidia,peròs’hadetenirencomptequeal’èpocaunllibreeraunarticled’autènticluxe.Valguicomaexempleque l’any1044dosvolumsd’unagramàticadel llatíPrisciàvanserintercanviatsnimésnimenysqueperunacasaiuncampalcomtatdeBarcelona.Iaixòquenotenienil·lustracions...Treballscomlesbíbliesil·lustradesproduïdesal’escriptorideRipoll,delesqualsse’nconservendues(ladeSantPeredeRodes,conservadaalaBibliotecaNacionaldeParís,iladeFarfa,alaBibliotecaVaticana),sónautènticstresorsartístics.Totaixòparladelaimportànciad’aquestcenobique,fundatperGuifréIelPelós,vaconèixerambOlibacomaabatundelsmomentsàlgidsdelasevahistòria.

Oliba, bisbe. El compromís amb la pauElsetembredel1107,Olibafouelegitbisbed’OsonaensubstituciódelfinatbisbeBorrell,idesdelcomençamentdelseubisbatvahaverdeferfrontatemesrellevantsperalavidadelasevacomunitat.UndelsmésimportantsvaserelqueesvatrobaraSantJoande lesAbadesses,undelsmonestirs femeninsmésimportantsdel’època.VasercreatunsegleabansperGuifréIelPelós,elqualvadonarl’abadiatalasevafillapetita,Emma.Enpoctemps,elcenobiesvaconvertirenundelsmésricsdetotsels

Un capitell del claustre del monestir

de Sant Miquel de Cuixà

25


comtatscatalans.PeròtotcanviàquanBernatTallaferro,comtedeBesalúigermàd’Oliba,acusàl’abadessailesmongesdetenirunaconductadeshonesta.Lasituaciós’agreujavaencaraméssiesconsideraqueaquellaabadessaeraIngilberga,lagermanastradelcomteidelbisbe.

NohasobreviscutcapdocumentqueensinformidelaveritatonodelesacusacionscontraIngilberga,peròsíquesabemqueBernatiOlibavanviatjarfinsaRomaperpresentarelcasdavantdelmateixpapaBenetVII.Elresultatvaserundecrettaxatiu,pled’expressionscom«meretriusdeVenus»,queobligàlesmongesaabandonarelconventivaferques’hiinstal·lessinhomes.ElfilldeBernat,Guifré,envasernomenatabat.

BernatvaaconseguirtambélacreaciódelbisbatdeBesalú,totiqueaquestvatenirunavidabenefímera—tresanys—iesvaextingiramblavidamateixadelcomte,elqualel1120vamorirofegatalRoine.AquestapèrduavaafectarmoltOliba,totilesmoltesdiferències,decaràcteripolítiques,queelsseparaven.Al’encíclicaquelivadedicar,perexemple,l’anomena«príncepiparedelapàtria»iafegeixquefou«baróvercatòlic,insigneenbondat,elprimerenpietat,durenlesarmes,belldecos,benplantat,alt,eloqüentenelparlar,d’admirableenginy»...,entrealtreselogis.Lasevatombaestrobaavuial’esglésiadeSantaMariadeRipoll.

Sant Joan de les Abadesses era un dels

grans monestirs femenins d’Europa i un

dels més rics dels comtats catalans

26

LadeSantJoandelesAbadessesnovaser,però,l’únicasituacióespinosaalaqualesvahaverd’enfrontarelbisbeOliba.UnaaltravaserelpletqueenfrontavaErmessenda,víduadeRamonBorrell,comtedeBarcelona,ambelcomteHugd’Empúriesacausadelapropietatd’unalouaUllastret.Bonaamigad’Oliba,aquivaajudardecisivamentaportaralbisbat,lacomtessavareclamarlasevaactuaciócomamediadorenaquestaferlegal.Quanesvaferel judici, els jutges vandeclarar Ermessenda coma legítimapropietàriadel’alou,decisióqueHugnovaacceptar,ifinsitotvaocuparmilitarmentUllastret.Olibahivahaverd’intervenirdenou,ifinalmentelconflicteesvapoderresoldrepositivamentperalsinteressosdelacomtessa.

La catedral de Sant Pere de VicAldarrertramdelasevavida,Olibaimpulsàlaconstrucciódelanovaseudelbisbatd’Osona,lacatedraldeSantPeredeVic,fetquemarcalaculminaciódelasevaobraconstructiva.

Vicvaesdevenircapitaldecomtatiseudeladiòcesid’Osonaalsegleix,arrandelareconquestairepoblacióportadaaterme

per Guifré I el Pelós davant delssarraïns.Atesalasituaciófronterera

27


Façana de la catedral de Vic

del’enclavament,lasevacatedralesvafersegonscriterisdeprovisionalitat,iésaixòelquevacanviarOliba, tot aixecant unedifici sòlid que vaperdurarfinsalseglexviii,quanesvaenderrocarperconstruir una nova seud’estil neoclàssic. Esconserven,però,l’esveltcampanard’estilromànicllombardilacripta,ambelsseuscapitellsd’estilcalifal.

La fundació de MontserratLacatedraldeVicnovaserl’únicafundacióquevaportaratermeOliba.QuaneraabatdeRipoll,vafundarunmonestirbenedictíenunaesglésiaquejaexistiaalsegleix:SantaMaria.IhovaferenunamuntanyaquehaviaestatreconqueridaperGuifréIelPelósversl’any875ifoudonadaalmonestirdeRipollel888.EstractavadeMontserrat,unalouquecompreniaquatreermites:SantaMaria,SantIscle,SantMartíiSantPeredeMonistrol.Alafidelseglexhihaviaencaraduesermitesmés,SantaCecíliaiSantMiquel.

Amblafundaciódelmonestiralseucostatel1025,SantaMariaprenguélaprimaciadavantlarestad’ermites.Durantmoltdetemps,elsseusermitans imonjosdevienobediènciaal’abatdeRipoll,atèsqueMontserratvaobtenirlasevaindependènciael1409,quanvaquedarsubjectadirectamentalpapat.

Montserrat,però,provocàunadisputaentreOlibaielCasaldeBarcelona,ques’haviaapropiatdelamuntanyailesermitesileshaviadonadesal’abatCesari.El1011,OlibalesvareclamarsenseèxitperaRipoll,iquanvasernomenatbisbed’Osonahovaintentardenou. I aquestavegada,el1022, lacomtessaErmessenda iBerenguerRamonIlivandonarlaraó.VaseraleshoresquanOlibahivaenviarmonjosdeRipollperfundarunnoucenobi,elqueencaraavuiésl’abadiadeMontserrat.

Terra de fronteraComabisbe,Olibaportàatermelasevatascaenunadiòcesifronterera, ja que els regnes sarraïns vorejaven el curs delLlobregat. El territori conquerit era insegur i Manresa, per

Pintura miniada extreta

d’un manuscrit medieval

28

exemple,vaquedarcompletamentdestruïdael1003desprésd’unaràtziadelcabdillmusulmàAbd-al-Malik.Larespostadelscomtesvaserfortificarlalíniadelriu,i,enaquestatasca,Olibahiparticipàmoltactivament,jaqueconstruícastellsalafronteradetotelseubisbat,desdeCalaffinsaMontbuiidesdeTousfinsaQueralt.

Inotansolsaixò,sinóqueapartirdel1020Olibas’implicàenlareconstrucciódeManresa.Novaviureperveurelaciutatacabada,peròpocdespréstornavaaserunaciutatactivairellevantquenosolamentdisposavad’unanovaesglésia,sinóquetambéteniaunacanònica.

UnanyabanselbisbevaferquelcomdesemblantaCardona,quetambéhaviapatitlesescomesesmusulmanes.VaserellquivaaconsellarelcomteBermon,vescomted’Osona,derestaurarlacanònicadeSantVicenç,quehaviaestatdestruïda.

La pau i treva de Déu ElsprofundscanvisqueesproduïrenaCatalunyaalfinaldelseglexvanincidirenlaforjad’unanovaestructurasocialquedonàllocalfeudalisme.Entreel1020iel1030,laviolènciafeudals’instal·là Claustre del monestir de Montserrat

29


alpaís,ambelsdiferentsllinatgesnoblesquelluitavenentresiperfer-seamblesterresdelsaltres.Perpoderferfrontalesdespesesdelaguerra,cadacopméselssenyorss’apropiavendelsexcedentsdelcampiabusavendelspagesos,fentservirelseupoderdecoerciómilitar.Elspagesoslliuresd’abansdel’any1000vanesdevenirserfsiforenobligatsahabitarelmasialliurarpartdelasevaproduccióifeinaalnoble,apagartributsicensos,ifinsitotaformarpartdelasevahostencasdeguerra.Lesterresquetreballaven,abansalouslliures,vanpassarsovintasertambépropietatdelsnobles.

Sibél’Esglésiaactuavamoltscopscomelsgrannoblesfeudals,tambélessevespropietatsvanserobjectedelarapinyasenyorial.Aquestasituaciód’espolicontinuverselspagesosielsclerguesnovadeixarindiferentOliba,elqualvaplantejarunaestratègia:lacreaciódelainstituciódelapauitrevadeDéu,quepretenialimitarlaviolènciafeudal.LapaudeDéueraeldretderefugiquel’Esglésiaoferiadinsdeltempleilessagreres.LatrevadeDéu,en canvi, prohibia les accions bèl·liques durant un tempsdeterminat.Laviolaciód’aquestsprecepteserapecat,ilapenapodiaserl’excomunió.L’any1022,durantunsínodeaElna,OlibavaproposarlatrevadeDéu,propostaquevaserratificadacincanysméstardaToluges.Latrevaconcretavaquenoespodiaferviolènciaentreeldissabtealvespre iel finaldeldiumenge,perpermetreatothomassistiralsoficisreligiosos.Méstard,alsínodecelebrataVicl’any1033sotaladirecciód’Oliba,latrevas’estenguédedijousadiumenge.

El pare espiritual de CatalunyaDesprésd’anysdedicataenfortirelpaperespiritual,econòmiciculturaldel’EsglésiaaCatalunya,elbisbeiabatOlibamoríel1046al’edatdesetanta-cincanys.LasevamortsucceímentreestrobavadevisitaalmonestirdeCuixà,ivasersentidacomunapèrduaimportantíssimaperlesdiversescomunitatsqueregia.Eldolvasergeneralitzat,comhotestimonial’encíclicaelaboradapelsmonjosdeRipoll,enquèesparlad’Olibacomd’unveritableguia.Almenysnoranta-dos cenobis europeusenviarenel seusentimentdecondol.

Avui,milanysdesprés,OlibaésconsideratundelsparesespiritualsdeCatalunya,undelsinspiradorsdeldretcatalà,l’introductoriimpulsordel’artromàniciundelspredecessorsdelsprocessosdepacificaciósocialidemediacióentrepoders.És,doncs,unafiguraclaudinslahistòriailaculturacatalanesieuropees.Elprimercatalàuniversal.

30

Europa,dedolEncíclicamortuòriaelaboradaperlacomunitatdemonjosdeRipoll:

«Teníem i l’hem perdut, un bisbe i un abat de benaventurada memòria,

pare de tota la pàtria, dom Oliba, desitjable de faç i de nom, la dolça

afabilitat del qual i l’afectuosa paternitat de tal manera amb ell

aglutinaren les nostres ànimes, que més car ens era que la nostra

mateixa vida i, després de Déu, no hi havia cosa que a son afecte ens

fos preferida. Aquest, doncs, per començar des de son origen, en

nobilíssim bressol fou nat i en sang gloriosa per sos majors fou

engendrat. Ell d’ençà de la seva més tendra minyonia erudit de lletres

divinals, per dret hereditari obtingué el principat de la seva pàtria,

gloriosíssimament el regí i encara l’ornà amb la glòria mundanal

escadussera i amb el guany de moltíssimes honres. Però, tocat del

divinal Esperit, renuncià a les obres del segle i, essent encara molt jove,

milità sota l’imperi de l’abat, segons la regla del pare sant Benet, en

el monestir de la gloriosa Verge Maria (Ripoll). Mentrestant, passant,

gairebé a un mateix temps, els dos abats

dels dits cenobis (Ripoll i Cuixà), per

aclamació de tots els germans, jatsia

que hi repugnàs, rebé la doble cura i

regiment. Una volta que fou elegit,

envers de tots es mostra equànime i de

paraula ensenyà les obres de la vida

santa i amb l’exemple la mostrà.

Amplificà així mateix l’estament de les

esglésies amb la doctrina de la saviesa,

i amb l’admirable estructura dels

edificis i amb la glòria de variats ornaments conquerí per a elles gran

honra. I quan morí el bisbe de la regió (Ausona), per avinença de

clergues i dels barons de tota la bisbalia, i per elecció magnífica dels

prínceps, i per ordinació cuitosíssima de diversos prelats, fou sublimat

a la càtedra pontifícia. Res no afluixà el rigor de la primera continència,

ans a sos súbdits donà exemple d’humilitat i de paciència i de tota bona

obra. Ell, finalment, com de bons costums fos poderosament abellit i

per l’afecte d’una caritat exímia fos a tothom amable, previngut de

malaltia en aquest cenobi del gloriós arcàngel sant Miquel (Cuixà) i

arribat a la suprema darreria, comanà al senyor la ramada a ell

confiada. I d’aquesta manera, a presència de molts miserablement

desconhortats i en plant corfosos, als tres dies de les claendes de

novembre, en dia dijous, quan ja tombava l’hora nona, emigrà d’aquesta

present vida; i amb la seva mort a nosaltres ens deixà plant inenarrable

i plor ben amargós».

Miniatura medieval

31


Camins del bisbe i abat OlibaLa ruta que es presenta amb el nom de Camins del bisbe i abat Oliba està pensada per fer a peu i té com a fil conductor la vida del bisbe i abat Oliba. L’itinerari, que segueix els senders de petit i gran recorregut i altres camins locals, ens permet conèixer la importància d’Oliba en el procés de vertebració de la Catalunya interior i alhora descobrir el paisatge, l’arquitectura, la gastronomia, la cultura i la tradició vinculades a les comarques que integren el recorregut. La ruta va des del monestir de Montserrat fins al monestir de Sant Martí del Canigó, a la Catalunya Nord. Està organitzada en quatre grans etapes i una variant, formades per itineraris més curts, de 15 a 25 quilòmetres de distància.

monestir de Montserrat

riu Llobrega t

riu Ter

pantà de Sau

serra Cavallera

serrat de l ’Auró

Vic

Tavertet

Sant Joan de les Abadesses

Basses de Puigsec

monestir de Sant Martí del Canigó

Manresa

Navarcles

Artés

l’Estany

Folgueroles

Casserres

Vilanova de Sau

Santa Maria de Corcó

Sant Pere de Torelló

Santa Maria de Besora

La Farga de Bebié

Ripoll

Rupit

collada de Bracons

Vidrà

Vallfogona de Ripollès

Camprodon

Molló

Cornellà de Conflent

Prats de Mollóla Presta

Arles

VallestàviaTaurinyà

10 km

de mOntserrat a viC

Primera etaPa

El primer tram de la ruta proposada com a Camins del bisbe i abat Oliba o GR-151 uneix dos espais d’una gran significació en la vida del nostre protagonista i en la història de la mateixa Catalunya altmedieval, com són el monestir de Santa Maria de Montserrat, fundat pel mateix Oliba, i la ciutat de Vic, de la qual va ser bisbe. I no tan sols això, sinó que aquesta ruta segueix estrictament una altra via d’alt contingut espiritual com és el camí de Sant Jaume. Així com aquest camí compostel·là presenta una tipologia de senyalització únicament vertical (pals amb banderes), la proposta que efectuem aquí es farà mitjançant l’homologació com a GR i el seu reforç amb marques de pintura i senyalització horitzontal.

El fet d’unir el monestir de Montserrat com a bressol de la cultura catalana i la ciutat de Vic és un factor importantíssim en un camí que pretén recuperar les velles vies de comunicació entre els pobles, tan utilitzades en l’antiguitat i oblidades en els nostres dies. D’aquesta manera, podrem veure amb ulls nous localitats tan emblemàtiques com Manresa, Navarcles o l’Estany, sense oblidar monuments romànics de la importància del monestir de Sant Benet de Bages. Però el GR-151 no solament és una gran eina de descoberta del territori per al visitant llunyà, sinó que també es configura com un nexe d’unió entre els habitants de les zones per les quals transcorre.

La ruta, en definitiva, està pensada perquè tothom hi pugui desenvolupar les seves inquietuds esportives, excursionistes i culturals en la seva justa mesura, amb informació acurada respecte el camí, els desnivells i les distàncies perquè el vianant pugui decidir sobre la marxa, la composició i l’estratègia més escaients en les seves etapes.

ResumdeltramDistància: 86,03 km

Jornades: 3

Etapes: 5 (de mig dia)

Durada acumulada: 21 hores

Ascensió acumulada: 1.793 m

Descens acumulat: 2.042 m

Desnivell sortida-arribada: −242 m

Desnivell màxim: 720 m

Pendent mínim: −40,8 %

Pendent màxim: 35,9 %

• Del monestir de Montserrat a Manresa

• De Manresa a Navarcles • De Navarcles a Artés • D’Artés a l’Estany • De l’Estany a Vic

riu Llobrega t

riera

Gav

arresa

riu Congost

2 km

l’Estany

Vic


Manresa

Navarcles

ArtésMoià

Monistrol de Montserrat

Tona

Avinyó

p l a n a d e V i c

38

Del monestir de Montserrat a Manresa

Esfadifícilimaginarunllocmillorimésemblemàtic que la muntanya i elmonestirdeMontserratpercomençarlarutaqueensportaràpelsindretsquevanmarcar la vida del bisbe i abatOliba.Tot i lesvicissituds idiversesreformesperlesqualshapassatl’abadiadeSantaMariadeMontserratalllargdelssegles,lafigurad’Olibahaestatsempreunreferentperalacomunitat.Hiperduralavocacióculturalqueellvaimplantar,iquehafetqueMontserratesdevinguiunreferentinexcusabledelaculturacatalana.

LasortidadesdelmonestirdeMontserratésrealmentesplèndida,notansolspelquerepresentaelseusimbolismeculturalolasevaubicacióal cordelParcNaturaldelmateixnom, sinóperquèproporcionaalcaminantunacotaaltadesortida,demaneraqueelcamíquese’nderivaéspuramentdedescens.

Abans,però,dedeixaraquestamàgicamuntanyaenssortiràalpasunaltremonestir,eldeSantBenet,encaraavuihabitatperuna comunitat de mongesbenedictines. L’edifici ésmodern, però el seu estilintenta recrear el romànic.Jaalaplana,deixemenrereMoni s t ro l i a r r ibem aCastellgalí, una localitat elnomdelaqualrecordaunade

L’empremtadelbisbeiabatLapresènciad’OlibaplanasobretotMontserrat.Inotansolsperla

sevaestàtua,obradel1933fetaperManuelXuclà,quedominalaplaça

queportaelseunom.TambéperlaregladesantBenet,quevadonar

alsmonjosqueesvaninstal·laraquíiqueencaraavuimarcalavida

diàriadelacomunitat.

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:20,53kmAltura màxima:761mAltura mínima:202mAscensió acumulada:602mDesnivell sortida-arribada: −513m

Monestir de Montserrat

39

lesmoltesfortalesesaixecadesalalíniadelCardeneridelLlobregatperdefensaraquestesterresdelesescomesessarraïnes.LaproperaparadaseràjaManresa.


750

700

650

600

550

500

450

400

350

300

250

200

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 16

Sant Cristòfol de Castellbell

font del Monjos

Castellgalí

De la muntanya a la plana

el Pont de Vilomara

Sant Vicenç de Castellet

Castellgalí

Sant Salvadorde Guardiola

Monistrol de Montserrat


Manresa

Castellbelli el Vilar

Sant Cristòfol de Castellbell

C-55

C-37

C-16

A-2C-58

riu Llobrega t

riu Cardene

r

riera de Marganell

1 km

40

De Manresa a Navarcles

Olibavaserunapersonalitatquevadeixarunaprofundaempremta a Manresa.Vaserellquilavatornarala vida, després que unaràtziasarraïnaladestruísl’any1003.Elgransímbold’aquellareconstruccióvaser la Seu,queelbisbe iabatvacomençaraaixecarel1020.Malauradament,iaixò serà una constant alllargdelnostrerecorregut,

d’aquellacatedralnoquedaavuibenbéres,jaquealseglexivvasersubstituïdaperl’actualbasílicagòtica,concebudapelmateixgeniquevaferSantaMariadelMaraBarcelona,BerenguerdeMontagut.

Unpasseigpelscarrersestretsiirregularsdelbarrianticmanresàenstransportaranfàcilmentalavilamedievaldelsseglesxiiiixiv,sempreamblaSeucomareferent.Perapreciarrestesdel’èpocad’Olibahauremd’anaralMuseuComarcal,al’ArxiuCapitularialMuseuHistòricdelaSeu,ontrobaremunaimportantcol·lecciódepecesdelsseglesx, xi ixii,entrelesqualsdestacal’anomenatCrist de Manresa,delseglexii.

DeixantManresaenrere,elnostrecamícontinuaendireccióa Navarcles. En aquest punt, la ruta és dolça i planera, ipredominantmentsegueixelcursdelsriusicanalsqueirriguenelterritori,comelLlobregat.Al’èpocadelbisbeiabateraunaterradefrontera,onlesfreqüentsincursionssarraïnesvanobligarelsnobles,iOlibaentreells,afortificarelterritori.

JaarribantaNavarclesens trobemambunade les joiesdelromànicdelacomarcadelBages,elmonestirdeSantBenet.Voltats d’una vegetacióexuberant, l’església i elclaustre actuals van serconstruïtsalseglexii,desprésque una ràtzia musulmanaacabésambl’edificiprimitiu.Si parem atenció, però, enpodremveurealgunscapitells

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:11,670kmAltura màxima:301mAltura mínima:214mAscensió acumulada:114mDesnivell sortida-arribada: −8m

La Seu de Manresa

41

quevanserreaprofitatsalclaustre.Uncopvisitataquestconjuntíntimimàgic,nomésensrestaràferentradaaNavarcles,tottravessantelseuhistòricpontvell,delseglexviii.


300

295

290285

280

275

270

265

260

255

250

245

240235

230

225

220

215

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642 10

Viladordis

Ulls del Llobregat

Sant Benet

Terra de frontera

el Pont de Vilomara

Sant Fruitós de Bages

Viladordis

monestir de Sant Benet

Mare de Déu de la Salut

Manresa

Navarcles

C-55

C-25

C-16

N-141

BV-1224

riu Cardener

riu Ll

obregat

riera de Mura

500 m

42

De Navarcles a Artés

Aquesttercertramdelarutanoofereixcapdificultat.Hihatemps,doncs,devisitaramb calma la població deNavarcles,l’origendelaqualesremuntaal’any940.Lacapella romànica de SantBartomeu, del segle xii iedificada sobre les restesd’una vil·la romana, és eltestimonimésanticqueesconservadelasevahistòria,tot i que el seu símbold’identitatméspreuatéselcampanar de l’església deSant Valentí, del final delsegle xvii. I res millor per

descansarqueelparcdelLlac,unracódefrescorinaturaquecontrastaamblasequedatdelcamífetfinsaleshores.

Desd’aquí,uncamíplaneriunaexcursiórelaxadaentreconreusdesecàiàreesdepiensacompanyaràalllargdelanostrarutacapaArtés.Situadaal’extremorientaldelpladelBages,enlaconcadelarieraGavarresaidelseuafluent,larieradeMalrubí,aquestapoblacióvinícolaencaraconservaunfortlligamamblestradicionsdelaterrailasevacultura.LesfestesdeSantJoan(el24dejuny)ilafestadelaVerema(elprimercapdesetmanad’octubre),oladenominaciód’origenPladeBagesaixíenshodemostren.PeròArtésésmoltmésquevi.Éstambéuntrosd’història,comhoconfirmaelfetquesiguiunadelesprimerespoblacionsdelacomarcadelBageselnomdelaqualapareixenundocumentescrit,enconcretenunadonacióreialambdatadel24dejunydel’any889.Elsrepobladorsquellavorss’hivanestabliresvantrobarambunpuigonromaniendempeusunafortalesa d’origen romano-visigòtic i una esglésiapaleocristiana del segle viavuidesaparegudes,peròqueens parlen d’una ocupacióhumanaqueesremuntamoltmésenrereeneltempsqueaquelladata.Ilamillorprova

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:9,370kmAltura màxima:365mAltura mínima:223mAscensió acumulada:139mDesnivell sortida-arribada:84m

El pont vell de Navarcles

43

d’aixòéseljacimentdeMatacans:unagranvil·lafundadaentreelssegles iii i ii aC que permet estudiar el nivell assolit per laromanitzacióalaCatalunyacentral.


La plana del Bages

Viladecavallsde Calders

el Pont de Cabrianes

les Torres

Can Vila

Can Tàpies

Sant Salvadorde Canadell

pol. industrial

Artés

Navarcles

N-141

C-25

C-16

BV-4512

BV-451

500 m

riera de Calders

riu Llobregat

300

310

320

330

340

350

360

290

280

270

260

250

240

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642

font de la Mina

torrent de les Tàpies

parc del LLac

44

D’Artés a l’Estany

Aquest tramde la rutaensintrodueixdepleenl’autènticcordeCatalunya.UnaterraquetantelcomteGuifréIelPelóscoml’abatOlibaesvanesforçararepoblaridefensaruncopreconqueridademansdel’islam.Elcamípresentaun constant desnivell depujadaitranscorreentrelespinedesipasturesdelBages.Lanaturaésprecisamentelprincipal atractiu d’aquesttram,ibéquehosabenelsbuscadorsdebolets,elsquals,deseguidaquecomençalatemporada,s’apropenaaquestscaminsalarecercaderovellons.

Arribats a l’Estany comprovarem que l’esforç paga la pena,sobretotperlacontemplaciódelmonestirdeSantaMaria,undelstresorsdel’estilromàniccatalàalvoltantdelqualvaanarcreixentlapoblació.Elcenobiesvafundarel1080,totiquebenbéunsegleabans,l’any990,jaestéconstànciad’unadonaciófetapelnobleSendreddeGurbd’unaesglésiaalbisbatdeVic.Unbisbatque,vint-i-setanysméstard,estariaencapçalatpelnostreOliba.

ElmonestirvaserfundatpelscanongesdesantAgustíivaserconsagratel1133pelbisbedeTarragona,santOleguer;eldeVic,Ramon,ieldeGirona,Berenguer,enunacerimòniaquedeguéseresplendorosa.L’edificibés’hoval.Sobretotpelseuclaustredecolumnesdoblesiambunasèriede72capitellsambescenesbíbliquesiprofanes,motiusvegetalsiheràldics.Elseuestilausteriprimitiuesmantéal’església,totilarestauraciódutaatermeel 1451de les seves voltes i del campanar,destruïtsperunterratrèmoltresanysabans.

Però no s’esgoten aquí elsatractius d’una poblacióque convida a la passejadatranquil·la.N’hihad’altres,comaraelmuseu,d’onsobresurtuna creu processional delseglexiv;lamina,delseglexvi,

Resum de l’etapa


Claustre de Santa Maria de l’Estany

45

construïdaperbuidarl’estanyquedónanomalapoblacióiqueerafontdetottipusdemalalties;ielcarrerFoscodelsMonjos,quesemblanohavercanviatgensdesdel’edatmitjana.


El cor de Catalunya

Calders

Avinyó

Urbissol

Sant Joan d’Oló

Santa Maria d’Oló

Montví de Baix

capella deSant Miquel

Artés

l’Estany

MoiàN-141c

C-25

B-431

B-431 C-59

1.500 m

650

700

750

800

850

900

600

500

500

450

400

350

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 12 16 204

Vilarnau

molí de Clapers

serrat de Torigues

Sant Miquel

46

De l’Estany a Vic

L’etapadel’EstanyaVicésunaconnexió natural entre duescontrades ben diferents, peròagermanadesperlaproximitat.Elcamítranscorrepelsbellsparatgesdel Moianès, farcits de pi i onl’apariciódelamarga,elroureil’alzina dóna personalitat a unterritoriallisatperlespasturesielsconreus de les masies. DeixemenrereelsecàdelcordeCatalunyaperendinsar-nosenelscampsverdsd’OsonaielRipollès.

UncopsuperatelpaisatgequetravessaelsboscosdelMoianès,laruta,totaelladesuauperfildescendent,arribaaSantaEulàliadeRiuprimer,elsorígensdelaqualesremuntenalfinaldelsegleix.Segons la documentació,l’abatOlibavaconsagrarlasevaesglésiael1041.L’edificiqueespotveureavui,però,ésbàsicamentdelseglexvii.Somjaenmigdelpaisatgeamablede la plana i és així comarribemaSentfores,alterme

LacatedraldeSantPeredeVicUnaesculturaenbronzedeManuelCusachsrecordaOlibaalaplaçaque

portaelseunom.Vicrethomenatgeaixíaquifouundelsseusgrans

artífexs.Iésque,aldarrertramdelasevavida,elbisbeiabatva

impulsarlaconstrucciódelanovaseudelbisbatd’Osona,lacatedralde

SantPeredeVic,quealallargaserialaculminaciódelasevaobra

constructiva.L’edificiromànicvaserenderrocatalseglexviiiperbastir

l’actual,d’estilneoclàssic,peròafortunadamentse’nvanconservardos

elementsquesuggereixencomd’esplendorosadeviaserlaconstrucció

original:lacriptadetresnausambcapitellsd’estilcalifalisobretotel

campanard’estil llombard i46metresd’alçada.La sevavisitaés

inexcusable,comtambéladelMuseuEpiscopaldeVic,quedisposad’una

importantíssimacol·lecciód’artreligióscatalàmedievaliensdóna

unaideadelpoderdelbisbatidelessevespossessions.

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:20,440kmAltura màxima:894mAltura mínima:485mAscensió acumulada:105mDesnivell sortida-arribada:-392m

Escultura de bronze de Manuel Cusachs

47

municipal de Vic, on es conserven traces d’un antic castelldocumentatalsegleix.ElproperpasésferlanostraentradaaVic,laciutatdelaqualOlibavasernomenatbisbeel1017.


Paisatges del Moianès

Santa Eulàlia de Riuprimer

Sentfores

Malla

Muntanyola

Vic

l’Estany

Tona

C-25

N-141c

C-17

C-59

BV-4317

BV-4316

1.500 m

riu Meder

rier

a de

Mun

tany

ola

riera de Sant Joa

n

500

550

600

650

700

750

800

850

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642 10 12 14 16 18 20

Puigcarbó

font Supieres

Aliberch de Baix

Riuprimer

Sentfores

ResumdeltramDistància: 116 km

Jornades: 6

Etapes: 10



Desnivell sortida-arribada: 280 m

Altura màxima: 1.212 m

Altura mínima: 398 m

de viC a sant JOan de les abadesses

segOna etaPa

Aquesta segona part de la ruta rere les passes de l’abat Oliba ens portarà a creuar el cor de Catalunya. L’interès paisatgístic augmenta a mesura que ens endinsem en la plana de Vic i la comarca d’Osona i ens apropem al Ripollès, alhora que caminar per aquesta via ens permetrà gaudir de pobles d’indubtable encant d’una manera directa i viscuda. Pels seus museus, mercats, esglésies i vida al carrer, Vic és una ciutat que dóna molt de si i que conjuga d’una forma inigualable el respecte per la seva història amb la modernitat. Però un cop deixem enrere la capital osonenca, el camí serà tota una invitació a descobrir una Catalunya que moltes vegades oblidem, però que és bàsica per a entendre la nostra cultura: una Catalunya rural, arrelada a la terra des de la nit dels temps. Folgueroles, bressol de mossèn Cinto Verdaguer, el gran cantor d’aquestes contrades, n’és un exemple.

Però tota la ruta està plena de llocs per descobrir. Passarem també per l’Espai Natural Guilleries, el pantà de Sau, les gorgues de la Foradada o la vall del Ges, i travessarem pobles que semblen una fotografia d’època com Tavertet o Sant Pere de Torelló, a la vegada que visitarem monuments que van néixer als temps del bisbe Oliba, tot i que no sempre per la seva iniciativa, com el monestir de Sant Pere de Casserres o el santuari de Bellmunt. Tot fins a arribar a Ripoll, que gràcies al seu monestir de Santa Maria és un dels centres on es va forjar l’esperit del nostre país. Va ser allà on va començar l’aventura d’Oliba, on va renunciar a la seva vida com a dirigent laic per dedicar-se a la religió i, a través d’ella, contribuir decisivament a transformar el seu poble i a donar-li un lloc en la història. L’arribada a Ripoll, com després al monestir germà de Sant Joan de les Abadesses, serà sens dubte un dels moments culminants d’aquesta ruta.

• De Vic a Folgueroles

• De Folgueroles a Casserres

• De Casserres a Vilanova de Sau

• De Vilanova de Sau a Tavertet

• De Tavertet a l’Esquirol

• De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló

• De Sant Pere de Torelló a Santa Maria de Besora

• De Santa Maria de Besora a la Farga de Bebié

• De la Farga de Bebié a Ripoll

• De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses

Vic

Folgueroles

Sant Julià de Vilatorta

Cantonigròs

Vidrà

Olot

Montesquiu

Tavèrmoles

Casserres

Vilanova de Sau

Tavertet



Santa Maria de Besora

la Farga de Bebié

Ripoll


pantà de Sau

Puigsacalm

riu Ter

serra de Bellmunt

serra de Auró

serra de Bufadors

serra de Milany

2 km

L’Esquirol

50

De Vic a Folgueroles

AmésdelavisitaalacatedralielMuseuEpiscopal,Vicésunaciutatquedónamoltdesi.Noméscalapropar-sealaplaçaMajorelsdimartsodissabtesalmatípercomprovarlavigènciadelseumercatsetmanalque,encaraquemodernitzat,mostralapervivènciaatravésdelsseglesdel’esperitcomercialvigatà.InoparlemjadelMercatMedievalqueenvaeixelscarrersdelavilaaldesembreambproductesd’artesania,menjarsalfoc,pastissos,trobadorsiteatre.Peròlarutahadecontinuar.Ihofaambunaetapaqueabandonaunaciutatque,totiquecarregadad’història,nodeixadesermodernaiactiva,perendinsar-seenelmónruraldelesmasies,anticsmolinsiconreus.Enaquesttram,lapresènciad’Olibanos’esvaeix,peròcomparteixprotagonismeambunaaltra figuracabdaldelanostraculturacomésladelpoetaJacintVerdaguer.

Elcamídeixaenrerelacapitald’Osonapelpontmedievald’enBruguerisegueixlarutadelsMolinsdeCalldetenes,marcadaperpontsipassosquepermetenobservartotunseguitdecanalsirecs,basses, fonts i altres elements d’arquitectura hidràulica quepermetienaprofitartotelcabald’aiguadeltorrentdeSantMartí.L’esglésiaromànicadeSantMartídeRiudeperes,delaqualhihaconstànciajal’any949,ésundelstestimonisdel’èpocad’Olibaqueenssortiranalpas.Peròéslanaturalaveritableprotagonistad’aquestaetapa,ambindretscoml’espainaturaldelesGuilleries-Savassonaambelseupaisatgedominatperboscoscentreeuropeusimediterranis,isingularitzatpercingleresderocanua,oelparcdelesSetFonts,alcostatdeltorrentdeSantJuliàisotales ruïnes de l’antic casalfortalesadelsBellpuig.ElnuclimodernistadeSantJuliàdeVilatortaenssituajabenbéa

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:10.710mAltura màxima:601mAltura mínima:466mAscensió acumulada:128mDesnivell sortida-arribada:65m

Plaça Major o del Mercadal de Vic

51

lesportesdeltermedeFolgueroles,bressoldemossènCinto,qui,ambobrescomCanigó(1886),vadonaraccentsèpicsidellegendaalstempsd’Oliba.


La plana de Vic

Sant Martíde Riudeperes

el Pujol

la Calvaria

pol. industrial Malloles

Sant Roc

Calldetenes

Sant Juliàde Vilatorta

Folgueroles

C-25

N-141d

N-141d

B-520

BV-5202

500 m

torrent de Sant Martí

riera de Folguero les

Vic

pont d’enBruguer

475

500

525

550

575

600

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10642

pont d’en Bruguer

Calldetenes

Sant Roc

molí de la Calvaria

52

De Folgueroles a Casserres

ElnuclianticdeFolguerolesesformàalvoltantdel’esglésiadeSantaMaria,documentada jael 967, i que barreja l’estilromànic llombard del seuabsisiunapartdelanauilaportalada,ambelbarroctardàque marca la seva fesomiaactual.L’ermitadeSantJordi,delseglexv,imoltmésenrereen el temps, el Casol dePuigcastellet, amb les sevesrestes d’un poblat ibèricfortificatdelsegle iiiaC,oeldolmendePuigseslloses,datatentreel2100iel1500aC,ensparlend’unterritoriquehaconegutpresènciahumanadesdelamésremotanitdelstemps.Peròsihiharesquefaciespecialaquestmunicipi,éslacasaonel17demaigde1845vanéixerJacintVerdaguer,transformadaavuienmuseu.Ambl’aspectedecasadepobletradicionalbenpreservada,s’hiconservenelementsqueevoquenlavidaquotidianadelpoetailapervivènciadelasevaobra.ElsmésinteressatsenlafiguradeVerdaguerpodrantambéaprofitaralgunadelesvisitesorganitzadespelmuseuqueapropen als indretsmés verdaguerians de Folgueroles, coml’ermitadelaMaredeDéudelaDamuntilessevesrodalies.

Ambl’ecodelsversosdel’autordeCanigó iL’Atlàntidamoltpresents,reprenemelcamíqueensportaràfinsaCasserres.MereixunabreuparadaTavèrnoles,unmunicipiqueconservaenelseuterritoriquatreconstruccionsromàniquesdereconegutvalorhistòriciarquitectònic.Sónl’esglésiadeSantEstevedeTavèrnoles,documentadajal’any981,totiquel’edificiactualdatadel1070;l’esglésiadeSantPeredeSavassona;lacapelladeSantaMariad’Ardola,datadael1064iavuienruïnes,il’ermitadeSantFeliuetdeSavassona,d’estil mossàrab i un delspocs exemples que hansobreviscutiqueensinformende com era l’arquitecturacatalana a l’època de larepoblaciócristiana.Així,ambla contemplació d’aquests

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:11.510mAltura màxima: 640mAltura mínima: 435mAscensió acumulada: 545mDesnivell sortida-arribada:−70m

Monument a Jacint Verdaguer,

Folgueroles

53

vestigismedievalsfarementradaaCasserres,onelromànictrobaunadelessevesplasmacionsmésmagnífiquesalnostrepaís:elmonestirdeSantPere.


440

640

600

560

520

480

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10642

Sant Esteve

Savassona

ermita de la Damunt

Escenaris verdaguerians

Roda de Ter

Tavèrnoles

el Roquet

Fussimanya

Sant Esteve Savassona

Folgueroles

Casserres

N-141d

C-153

BV-5213

1.000 m

pantà de Sau

torrent de l’Infern

riera de Tavèrnoles

riu Ter

riera de Folgueroles

54

De Casserres a Vilanova de Sau

La seva situació en unextrem de la carena deCasserresisobreelmeandrequeelriuTerdibuixaabansd’abandonarlaplanadeVicésjaimpressionant.IésquealmonestirdeSantPeredeCasserres la natura i lahistòria s’ajunten perdonar vida a un conjuntextraordinari.Ialanaturailahistòriaencarahauríemd’afegirlallegenda,jaquesegonsdiuunatradiciómoltantiga, un infant de lanissagadelsCardona,tresdiesdesprésdenéixer,vacomençaraparlarivaexplicarquemoririaalstrentadiesdevidaiqueelseucoshaviadesercol·locatsobreunamulaienterratallàonl’animals’aturés.Nocaldirqueaquellllocvaserelmateixons’aixecaaquestmonestir,queencaraconservalesrestesd’unnenperdonarmésversemblançaalavelladita...Siguiveritatono,elquesípodemconfirmarésque van ser elsmonjos de l’orde de sant Benet els primershabitantsd’aquestsmursallàcapamitjanseglexi,totiquehihaconstànciad’unaesglésiajaal’any972.

CalcontinuarcamícapaVilanovadeSauenlaquesensdubteésunadelesmésbellesetapesd’aquestrecorregutrerelespassesdel’abatOliba,atèsquetranscorrepercaminsanticsquedesprenenunsentimentdeterritori,deculturaidepermanència.Elseudesnivellésnotable,peròambl’afegitdelcingleenestatpurilapossibilitatdegaudirdel’espectacularitatdelspaisatges,amblesvistesdelriuTeridelpantàdeSauambl’esglésiadeSantRomàdeSau,delseglexiifamosaperserlaquesempresurtalesnotíciesper mostrar el nivell de lasequera al nostre país. Aixíarribem a Vilanova de Sau,una localitat marcada pelpantàdesqueaquest es vainaugurarel1962,peròqueofereixtambéaltresatractius.Per exemple, al seu Museu

Resum de l’etapa


Monestir de Sant Pere de Casserres

55

Arqueològic,quepresentapecestrobadesalsjacimentsdelCastell,elCingleVermellielRocdelMigdia,datadesdesdelpaleolíticinferiorfinsal’edatdelbronze-ferro.


500

750

700

650

600

550

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642

Baucells

font del Llop

puig del Far

Guilloteres

Els meandres del Ter i el pantà de Sau

Roda de Ter

Tavèrnoles

el Roquet

Fussimanya

FolguerolesVilanova de Sau

Casserres

N-141d

C-153

BV-5213

1.000 m

pantà de Sau

torrent de l’Infern

riera de Tavèrnoles

riu Ter

església de Sant Romà

parador de Sau

puig del Far

56

De Vilanova de Sau a Tavertet

LarutadeVilanovadeSauaTavertetésbreu,unadesenadequilòmetres,peròextraordinàriaenl’aspectepaisatgístic.D’unabanda,encreuarlavallenssorprendràlavisiódelagrancingleraque separaelCollsacabrade lesGuilleries comsid’ungranmonumentnaturalestractés.Del’altra,desprésd’unaascensióperlacingleradeltotmuntanyenca,admiraremlavallielpantàdeSau,enclavatsalmelicdelacontrada.

ArribaremaixíaTavertet,unapoblacióquepresumeixdetenirl’aireméspurdetotCatalunya.Inoméscaladmirarlesmuntanyesielsboscosquel’envoltenpercopsarqueelsseushabitantsnovangensdesencaminats.Formatperquarantacasesbastidesentreelsseglesxvii ixviii,elseunucliurbàhaestatdeclaratBéd’InterèsCultural,peròelseuatractiuhistòricnos’esgotaaquí,jaqueTavertetconservatambéungensmenyspreablepatrimonimedieval,començantperl’esglésiadeSantCristòfol,construïdaalseglexiperòmoltreformadaalseglexvi,iladeSantMiqueldeSorerols,tambédelseglexiiundelsmillorsexemplesd’artromànicaOsona,ques’aixecaenunturóproperalesrestesdelcastell.Atotaixòencaras’hand’afegiralgunescapellessituadesalsaforesdelapoblació,comSantBartomeuSesgorgues, Sant Corneli iSantaCília,aquestagairebéen ruïnes. A l’atractiu delpatrimoni artístic i històrics’hi ha de sumar, però, unentornnaturalquenodeixaràindiferentningúiqueproposa

Resum de l’etapa


Els cingles de Tavertet

57

formacionstanespectacularscomelscinglesdeTavertet,lesparetsdelsqualss’enlairen400metrespersobredelpantàdeSauitenenunaverticalitatde200metres.


440

480

520

560

600

640

680

720

760

800

840

880

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10642

mas Francesc

pantà de Sau

pla del Castell

Cingleres amb vistes

pla del Castell

puig del FarSant Romàde Sau

Tavertet

Vilanova de Sau

N-141d

BV-52071.000 m

pantà de Sau

torr

ent d

e M

oran

riu Ter

riera Major

riera de Palà

58

De Tavertet a l’EsquirolL’etapa que uneixTavertetambelpobletdel’EsquiroltranscorrealllargdelescingleresdelCollsacabraiofereixunesvistesespectacularsdelmassísdelMontsenyisobretotdelesGuilleries.En dies de bonança, odesprésd’unaventada,finsitotespotobservarelmardesdelmiradordeplaBoixer.Persobredelsnostrescapsnoseràdifícil tampoc divisarausrapinyaires,ialllargdelcamíéspossibleque

trobemvaquespasturantalsprats,visionsqueensparlendelaCatalunyamésrural.

UncopdeixemenrerelacingleraenfilemfagedesamuntfinsalpobletdeCantonigròs,conegutarreupelsseusproducteslocalsipelFestival InternacionaldeMúsicaquetélloccadaany, latercerasetmanadejuliol,iquereuneixconjuntsqueportenelmillordelseufolklore.Pagalapenaferunaparadaenaquestpetitpoblenascutel1565alvoltantdelamasiadecanToniGrosirespirarunamicadelasevapauitranquil·litatabansd’enfilarcapaunade lesmeravellesnaturalsd’aquests indrets,a laqualarribaremseguintelcursdelarieradelesGorgues.Labaixada,sinuosa iaèriaenalgunstrams,ensabocaràaaquestcapricinatural,elsaltd’aiguadelaForadada,elnomdelqualderivadelforatquepresentaunadelesparets.

Laproperaparadaseràjaelmunicipidel’Esquirol,originatalsegle xvalcamíqueuniaOlotambVic,totiquejaal’èpocad’Olibaelterritorimostravaocupacióhumanaal’entorndel castell de Cabrera, delsegle x, i de les esglésiescoetànies de Sant Martí iCorcó.Totiquel’Esquirolhacrescutmolt enels darrersanys a causa sobretot del

Resum de l’etapa

Distància recorreguda: 16.126mAltura màxima: 1.180mAltura mínima: 673mAscensió acumulada:621mDesnivell sortida-arribada: −172m

Salt d’aigua a la Foradada

59

turismedemuntanya,ésunllocidealperdescansarirecuperarforcesdecaraalesnovesetapes.Noenva,l’origendel’actualpoblacióvaserunhostalperacaminants.


1.180

1.120

1.060

1.000

940

880

820

760

700

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 1610 12 14642

torrent de l’Abeurador

pla Boixer

el Perer

font del Faig

Cantonigròs

font de les Fontiques

Cingles, fagedes i gorgs

riera

de les

Gorgues

Cantonigròs

Santa Mariade Corcó

Tavertet

C-153

BV-5207

1.000 m

cingle de l’Avenc

Rocallarga

puig Urri

pedró de Rajols

pla Boixer

riera de Palà

torre

nt de

l’Abe

urad

or

60

De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló

Aquestaetapa,totiquenogairellarga,uneixduescontradesbendiferenciadesialhoraagermanadesperlacomarcad’Osona.Alaprimerapodremdescobrirlariquesadelcantósolellambboscosderoureialzina,mentrequealasegona,mésaviatabrigadaenl’obaga,enstrobaremambunavegetacióméspropensaalaribera,onhiabundenelsfaigs.ArribaremaixíaSantPeredeTorelló,lacapitalcomarcaldelatorneriadefusta,abansartesanaliavuimésindustrialitzada.Noméscalferunamiradaalsboscosqueenvoltenelnucliurbàperentendreelperquèdelaimportànciaqueaquestoficihatingutentreelsseushabitants.Iésquequatrecinquenespartsdeltermemunicipalsónbosc.

ElpatrimoninaturalésprecisamentelgrantresordeSantPeredeTorelló,ambjoiescomelsaltdelMolí,unsaltd’aiguadelriuFornéssituatdinslaboscúriaidevisitaobligada,ilafagedadelaGrevolosa,declaradad’InterèsLocaliambfaigsquearribena fermés d’1metre de diàmetre i 30 d’alçada. Qualsevold’aquestsespaisjamereixunaescapada,perònohemd’oblidarperaixòelpatrimonihistòricqueconservaelmunicipiiquepresentalacaracterísticadeconfondre’s d’una manerainigualable amb el mateixpaisatge.Perexemple,éselcasdelesrestesdelcastelldeCurull,alaserradelmateix

Resum de l’etapa

Distància recorreguda: 11.286mAltura màxima:813mAltura mínima: 560mAscensió acumulada:240mDesnivell sortida-arribada:−85m

Fageda de la Grevolosa, a Sant Pere de Torelló

61

nom.Unafortalesaque,amblesdeTorelló,saReganyada(avuisotaelsantuarideBellmunt)ilaVinyeta,ensparlad’aquellaèpocamedievalenlaqualvaviureelnostrebisbeiabat.


800

750

700

650

600

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10642

coll de Boix

Puigborriana

la Cavorca

Fornés

Morelles

font de la Riera

El regne del faig

Puigborriana

la Cavorca



C-37

C-153

BV-5224

1.000 m

serra del Feu

riu Ges

riu Fornés

62

De Sant Pere de Torelló a Santa Maria de Besora

Aquestaetapaésdeclarcairemuntanyenc, amb moltdesnivelltantdepujadacomde baixada. L’ascensió aNostraSenyoradeBellmunt,unsantuaridelqualjahihareferènciesdocumentals alcomençamentdelseglexiii,éstotunclàssic,tantperlabellesadelpaisatgecomperla del seu sender, primercarener idesprésenfiladís.Però el gran premi sónles vistes absolutament

privilegiadesqueofereixdesdelasevasituació,a1.246metresd’alçària:Montserrat,elturódel’Home,elPuigmal,laplanadeVicsotaunmardeboiraal’hivern...Tots’obredavantdelsnostresadmiratsulls;noenva,aquestindrettéfamadeserelmiradordeCatalunya.

LabaixadacapalBisaurarecorreunaevocadorabagaambunbellsaltd’aiguaalfinal.Arribemaixíaunterritorimoltespecial,degranvalorecològiciambunapresènciahumanadesempremoltvinculadaalsusosdelaterra.Ambmésdemilanysd’història,elsseuspetitspoblesconvidenaunapassejadatranquil·la.ÉselcasdeSantaMariadeBesora,elnostrefinald’etapa.Peròabansd’arribar-hipodremapropar-nosalmolídeMir,constituïtpertresedificacions gairebé en ruïnes però que conserven encaramecanismespropisdelsanticsmolinsfarinersd’aigua.Moltapropseu,aunstrentametres,elsaltd’aiguadelMirreclamatambélanostraatenció.

ArribemaixíaSantaMariadeBesora,unavilademasosicasespairalscentenariscomelsdeClarellaiXicoi,amblessevesamplesgaleriesicapellesadossadesdedicadesrespectivamentalRoseriasantFerriol.L’esglésiaparroquialdeSantaMariaesremuntaalseglexviii,peròelmunicipitétambéunapetita

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:11.513mAltura màxima:1.212mAltura mínima:610mAscensió acumulada:842mDesnivell sortida-arribada:251m

Santuari de Nostra Senyora de Bellmunt

63

ermitapreromànica,dedicadaasantMoí,quevaserconstruïdaalfinaldelseglexiqueformavapartdelapropietatdelcastelldeMontesquiu.


1.200

1.140

1.080

1.020

960

900

840

780

720

660

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10642

pedró de la Verge de Montserrat

font del Pinyol

salt del Mir font dels Cirers

Mare de Déu de Bellmunt

Les joies de Bisaura

Mare de Déude Bellmunt

salt del Mir

coll d’Hi era de massa

El Noguer

El Mir

Vidrà


Santa Mariade Besora

C-153

BV-5227

1.000 m

serra de Bel lmunt

serra de la Cogulera

riera de les Dous

riera

de

la Foradada

torrent del Pujol

64

De Santa Maria de Besora a la Farga de BebiéLabellesad’aquestaetapalalocalitzemenlatroballadelscastells,sobretotelde Besora, conegut jal’any875,quanelcomteGuifré I el Pelós cedí almonestir de Sant Joande les Abadesses lesparròquiesdeSantaMariai Sant Quirze de BesoracomadotdelasevafillaEmma. Malauradament,lafortalesa,emplaçadaa1.092 metres d’altitud,estàenruïnes,igualquelaprimitivaparròquiadeSantaMaria,consagradal’any898apeticiódeladitafilladelcomte,llavorsabadessa.

La restadel tram finsa laFargadeBebiénoofereix gairedificultatitéeldescenscomaprotagonista,atèsquevolemretrobarelTer.Al llargdelcamíensendinsaremalParcdelCastelldeMontesquiu,que,ambunaextensióde546hectàrees,haestatdeclaratEspaid’InterèsNatural.Hitrobaremrouredesi pinedes de gran valor entre les quals destaquen algunesantiguesmasiesquehanestatrehabilitadesperdesenvoluparactivitatspedagògiques.Elcastellquedónanomaaquestindretbémereixunavisita.ÉsmésmodernqueeldeBesora (elsprimerstestimonisdocumentalsdatendel1285)iromantambéenunmillorestatdeconservació,seguramentperquèmentreaquestcompliaunafunciónetamentmilitar,eldeMontesquiuvaserconcebutcomaresidènciadelssenyorsfeudals,d’aquíqueelseuaspectesiguiméspropid’unacasafortificadaqued’unaveritablefortalesa.

ArribaremaixíalaFargadeBebié, una de les moltescolònies tèxtils sorgides alfinal del segle xix en plenaefervescènciadelarevolucióindustrial a Catalunya.Aquesta colònia industrial

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:8.309mAltura màxima:957mAltura mínima:578mAscensió acumulada:330mDesnivell sortida-arribada:−246m

Castell de Montesquiu, a prop de la Farga de Bebié

65

estàrepartidaentreelstermesmunicipalsdeMontesquiuilesLloses. Avui la seva visita permet conèixer com era la vidad’industrialsitreballadorsalsseglesxixixx.


950

900

850

800

750

700

650

600

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642

castell de Besora

font del Revell

castell de Montesquiu

veïnat del Solell

Castells entre boscos

castell de Montesquiu

castell de Besora

Santa Mariade Besora

Montesquiu

la Farga de Bebié

C-17

BV-5227

500 m

serrat de la Rovira

pla del Revel l

riera de la Solana

torrent de les Dous

riu Ter

66

De la Farga de Bebié a Ripoll

Aquesttramdelnostrerecorregutenstornaràaendinsarenl’edatmitjanamésautènticaiensconduiràaunterritoriquel’abatOlibavacontribuiraforjariaconvertirenelbressoldeCatalunya.Elcamíuneixlacomarcad’OsonaambladelRipollèsatravésdelaserradelsBufadorsilaserradeSovelles,dosparatgesrovelloners que encara traspuen autènticatradiciódepagès.FaremaixílanostraentradaalavilacomtaldeRipoll.Durantcatorzeanys,Olibaenvaserelcomte;desdel1002,monjodelmonestir,i,sisanysméstard,abat.

Ripoll,doncs,ésundelsllocsmésemblemàticsdelavidadelbisbeabat,ielmonestirdeSantaMarian’éselcor.VaserGuifréIelPelós,latombadelqualesconservaal’església,quiva

fundarl’any879aquestcenobi,peròvaserOlibaquilivadonarungranimpulsienvafernotansolsunimportantcentrereligiós,sinótambéeconòmici cultural. Per descobriraquestadarrera faceta, resmillorquevisitarl’exposiciópermanent Scriptorium,gràciesalaqual,d’unamanera

Resum de l’etapa


LaBíbliadepedraSialgunacosafaespecialiúnicelmonestirdeSantaMariadeRipoll

davantd’altrescenobisromànicséslaportadadepedraquedónaaccés

al’església.Realitzadaamitjanseglexii,destacaperlasevaprofusai

barroca decoració escultòrica que, en set franges horitzontals,

desenvolupa escenes sagrades i al·legòriques, amb la figura del

Pantocràtor,elCristenmajestat,envoltatdelssímbolsdelsquatre

evangelistesielsvint-i-quatrevellsdel’Apocalipsipresidinttotel

conjunt.Malauradament,elseuestatdeconservacióésprecariperla

baixaqualitatdelapedra ielsbruscoscanvisdetemperaturade

lazona,iésperaixòques’hahagutdeprotegirambvidre.Totiaixò,la

sevacontemplacióésd’aquellesquedeixenempremta.

Portada romànica del monestir

de Santa Maria de Ripoll

67

didàcticaiactiva,podremconèixerelprocésdeproduccióicòpiademanuscritsquevaferdeRipollundelscentresdesabermésimportantsd’Europa.


850

800

750

700

650

600

Distància en km

Altu

ra e

n m

8 10 12 14 16642

Sant Moí

riera de Llaés

coll Maranyic masia del Roig

masiaTerrades

Terra de comtes i abats

Sant Moí

monestir de Ripoll

Sant Bernabéde les Tenes

Ordina

puig del Roig

coll Maranyic

les Terrades

la Farga de Bebié

Ripoll

C-17

C-26

N-260

1.500 m

serra de Bufadors

serra de Sovelles

riu Ter

solells del Roig

riera deVallfogona riera de Llaés

serrat de l ’Auró

68

De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses

Id’un llocestretament lligata lavidad’Oliba, allà on va començar a dur atermelasevavocacióreligiosacomésRipoll,aunaltretambémoltcarregatdesignificacióespiritualcomésSantJoandelesAbadesses.Aquestaseràladestinaciód’unaetapaquetranscorreatravésdel’anomenadaRutadelFerroielCarbó,unaViaVerdaquesegueixl’antictraçatdelferrocarrilminerquetransportavaelcarbófinsalsgranscentressiderúrgics.Iésquetotaaquestazonavaserundelsviversmésimportantsd’aquellmineralfòssil,indispensableperalfuncionamentdefàbriques i factoriesdevapor.Avuitotaaquella indústriahadesaparegut,peròaquestaviaenspermetrecordarlarellevànciaquevatenirenelpassat.

Arribarem així a Sant Joan de lesAbadesses,unavilaestretamentlligadaalmonestirdelmateixnom,fundatel887

perGuifréIelPelós,lafilladelqual,Emma,envaserl’abadessa.Al’èpocavaserundelspoquíssimscenobisfemeninsdetotalaPenínsula(hauremd’esperarmésdemigsegleperquèsen’obríunaltreaBarcelona),ienpoctempsvaadquirirgranimportànciaipoder.Potserperaixòlesmongesvanacabarsentexpulsadesl’any1017perobradelgermàd’Oliba,BernatTallaferro,ielseullocvaserocupatpercomunitatsd’agustiniansibenedictins.

Delprimitiuconjuntmonàsticavuinose’nconservares.L’estructuramésantigaquehasobreviscutalpasdeltempsésl’esglésiadeSantJoan,delseglexii,lacapçaleradelaqual,ambungranabsiscentralenvoltatd’absidiolesi dos absis més laterals,configuraunavolumetriamoltinteressant,únicaaCatalunyaideclarainfluènciafrancesa.Noobstantaixò,lagranjoiadelmonestirnorauenlasevaarquitectura,sinóenelgrup

Resum de l’etapa


Claustre del monestir de Sant Joan

de les Abadesses

69

escultòricdeldavallamentdelacreu,delseglexiii,conegutcomaSantíssimMisteri,unaobramestradetransicióentreelsestilsarquitectònicsromànicigòtic.


800

825

750

775

725

700

Distància en km

Altu

ra e

n m

8642

Via Verda

masia Guillotmas Molí

font del Poll

De monestir a monestir

monestir de Ripoll

Sant Bernabéde les Tenes

la Plana

Ogassa

colònia Jordana

el Guillot


Ripoll

C-17

C-26

GI-5211

GI-521

N-260

1.000 m

riu Ter

riu Ter

ser ra d e C os ta l l is a

serra del Bo ix

serra Caval le r a

serrat del Pollastre

riera de les Carboneres

riera de Rodonella

torre

nt d

’Oliv

a

torrent Plansesaigües

de tavertet a sant JOan de les abadesses

variant de la segOna etaPa

Un cop arribats a Tavertet hi ha la possibilitat d’anar fins a Sant Joan de les Abadesses per una variant no menys atractiva, tant en l’aspecte paisatgístic com en l’artístic, històric i fins i tot gastronòmic. Això sí, aquesta variant és una alternativa adreçada sobretot a aquells caminants més experts, ja que, especialment a partir de Rupit, en aquest tram la ruta passa per llocs més deshabitats i es fa més dura, més muntanyenca, amb fites com el coll de Bracons o els cingles de Collsacabra. Del que no hi ha cap dubte és que l’esforç que cal invertir compensa a bastament, tenint en compte la bellesa d’aquests indrets, dels seus paisatges, vistes i vestigis històrics. Rupit només és una prova, potser la més coneguda, d’això, però cal també esmentar espais naturals com la serra de Cabrera o altres localitats, com Vidrà o Vallfogona. Aquí, en aquesta darrera població, l’austera i ben preservada església de Sant Julià ens prepararà ja per als tresors romànics que veurem a Sant Joan de les Abadesses.

ResumdeltramJornades: 3



Distància recorreguda: 54,40 km

Altura màxima: 1.530 m

Altura mínima: 770 m

Desnivell acumulat aproximat: +1.870 m / −1.970 m

Tavertet

Rupit

coll de Bracons


Olot

Santa Maria de BesoraVidrà



serra dels Llancers

riu Ter

serra de Milany

Puigsacalm

serrat de Colomer

2 km

• De Tavertet a Rupit

• De Rupit a coll de Bracons

• De coll de Bracons a Vidrà

• De Vidrà a Vallfogona de Ripollès

• De Vallfogona de Ripollès a Sant Joan de les Abadesses

72

De Tavertet a Rupit

Elprimertramd’aquestavariantenscondueixcapaun dels pobles ambmésencantdetotCatalunya:Rupit.Entotalsónbenbé8quilòmetres iunparelld’horesdecaminadaquetenentotselsingredientsper seduir caminants iexcursionistes per lesimpressionantsvistesqueofereix la cinglera, lesantiguesmasies que vansorgintalllargdelcamíiuna vegetació dominadaperrouredesmil·lenàries.TotperarribaraRupit,unrepresentantperfectedel’arquitectura de pobledemuntanya del nostre

paísiambunagastronomiareconegudaperlaqualitatdelsseusproductes:embotits,formatges,confituresolicors.

Abansd’arribar,però,veuremamàdretaSantJoandeFàbregues,unaantigaparròquiajadocumentadal’any968.Totiqueavuihaperdutlasevasignificacióreligiosa,jaqueesfaservircomacasadecolònies,pagalapenadesviar-seunamicaiapropar-s’hiperveure la qualitat de la seva arquitectura romànica, encaraperceptibleal’absis,totielscanvissofertsalllargdelahistòria,comelterratrèmolquealseglexvenfonsàalgunsdelsseusarcs.Iarasí,japodemencaminar-nosdirectamentaRupitientrar-hiatravésdelseucèlebrepontpenjant,construïtel1945iqueaccentuaencaraméslasensaciód’introduir-nosenunindretaïllatimàgic.Iéscert,atèsquepocspoblesdelanostrageografiahanconservatambtantacurael seu aspecte tradicional.Aquímanalapedra,lapedradelpaisatgecircumdantilapedraquebasteixlescases.De l’època d’Oliba quedenrestes d’un castell,mentrequel’esglésiadeSantMiquel,

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:7.764mAltura màxima:1.105mAltura mínima:846mAscensió acumulada:402mDesnivell sortida-arribada:−18m

Rupit

73

totiqueelseuorigenesremuntaalseglexiii,ésnetamentbarroca,igualquel’ermitadeSantaMagdalena,del1660.Peròelmillordetotésl’homogeneïtatdelconjunt,miraculosamentpreservada.


850

900

950

1.000

1.050

1.100

Distància en km

Altu

ra e

n m

76531 42

Collsavenc

torrent de l’Abeurador

l’Avenc

pla Boixermasia de Rajols

Pobles amb encant

l’Avenc

Rajols

Tavertet

Rupit

C-153

BV-5207

BV-5208750 m

cingle de l’Ave

nc

pla Boixer

torrent de l’ Abeuradortorrent del G

osgàs

riera de Rupit

74

De Rupit al coll de BraconsApartirdeRupit,elcamíestornamésexigentidur,mésmuntanyenc,totpassantpelpassatgedeCollsacabrafinsaarribaraPruit,unconjuntde masos unificat quecomparteixmunicipidesdel1977ambRupit,ique,sobred’uncarenar,a950metresd’altitud,conservalesruïnesdel’esglésiadeSantAndreu,originàriament romànicaperò destruïda arran del’infaust terratrèmol del1427.

ElnostrerecorregutcontinuapelcolldelBramfinsaanara parar al santuari de la

MaredeDéudeCabrera,unbonpuntperaturar-nosigaudird’unesvistesextraordinàriesdelaplanadeVic.Noenvaelsantuari,construïtalseglexviidesprésquel’edificiprimigenis’ensorrésdurantelterratrèmoldelseglexv,s’aixecaenuncingleagairebé1.300metresd’alçada.Sinecessitemreposarforces,elconjuntallotjaavuiunrestaurant,itotiquenomésespotarribaraquíapeu,seràboreservarabansoarribarmoltd’horapertrobarlloc.L’espaiqueenvoltaaquestaantigacasad’ermitansésidíl·licisónmoltselsques’apropenfinsaquípergaudir-ne.

Toca continuar fent via, i el nostre següent objectiu serà jal’església de Sant Julià de Cabrera, parròquia del municipidel’Esquirol-SantaMariadeCorcó,unveïnatforçadispersalspeusdelaserradeCabrera.SantJuliàdatadel1050,encaraqued’aquellaèpocanomésenconservaelsabsis.Elsismedelqualjahemparlatvadeixartambéaquílasevatristaempremta.L’objectiudel’etapaquedaaprop.ÉselcolldeBracons,a1.132metresd’altitud, un dels punts departidaperpujaralPuigsacalm(1.515metres), la divisòrianaturalentrelaplanadeVic

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:17.880mAltura màxima:1.182mAltura mínima:825mAscensió acumulada:959mDesnivell sortida-arribada:281m

La serra de Cabrera

75

ilavalld’enBas,jaalaGarrotxa.Tanmateix,noseràpasaquestalanostradestinació,sinóquehauremdecontinuartotbaixantcapaVidrà.


850

900

950

1.000

1.050

1.100

1.150

Distància en km

Altu

ra e

n m

166 12 148 1042

torrent del Pinós

Pruit

masia del Bosc

masia del Sangles

coll del Bram

Sant Julià de Cabrera

bosc de la Grevolosa

El Collsacabra i la serra de Cabrera

coll de Bracons

els Hostaletsd’en Bas

Cantonigròs

Pruit

el Prat de la Vola

el Campanar

el Collell

Sant Juliàde Cabrera

Santa Mariade Corcó

Rupit

C-153

C-153

BV-5207

BV-5224

1.500 m

Collsacabra

serra de Mateus

serra de Cabrera

serra dels Llancers

torrent de Serramala

riu Fornès

76

Del coll de Bracons a Vidrà

LarestadelajornadajaésdedescensfinsaVidrà,excepciófetadelcurttramdepujadafinsalcolldeSantBartomeuilaremuntadadesdelGesfinsaVidrà.Demicaenmica,ensendinsemenelterritoridelBisaura,unespaidegranvalorecològic;noenvalameitatdelasevasuperfície(52quilòmetresquadrats)estàinclosaen l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-SantaMagdalenaiPuigsacalm-Bellmunt,ibenbé5quilòmetresquadratsméssóndins l’Espaid’InterèsNaturaldelParcdelCastelldeMontesquiu.

Així,idesprésdetravessarelpontdelMolísobreelriuGes,femlanostraentradaaVidrà.Venintd’unaetapadepuramuntanya,l’encísd’aquestalocalitatconvidaatastar-hilasevaviandaiapassejar-hiunxic.EstàvoltadaperlesmuntanyesdelPrepirineualnord(serradeMilanyiSantaMagdalena)iperlaSerraladaTransversalalsud-est(ambcimscomelPuigsacalm,elpuigCurull,elpuigTosell,elpuigdelsLlopsielpuigdelesÀguiles).Ambtemps,isieldiaacompanya,desd’algundelsseuscimsfinsitotespodencontemplarindretstansuggestiuscomlabadiadeRosesielPedraforca.Itotenvoltatperprats,rouredesifagedes.

Elpaisatge,sensdubte,éselprincipal atractiudeVidrà.Perònoperaixòhauremdedeixard’apropar-nosaalgunesde les ermites romàniquesdisseminades pel municipi,comaraSantaMargaridadeCabagès, Santa Magdalena

Resum de l’etapa


Excursionistes pujant pels cingles del Puigsacalm

77

deCambrilsiSantBartomeudeCovildases,perfectamentintegrades,comlesnomenysantiguesmasies,enunpaisatgequepodriaserl’escenariperfectedequalsevolllegendafabulosa.


900

1.000

1.200

1.100

1.300

Distància en km

Altu

ra e

n m

6 97531 8 1042

roca del Corb

Sant Bartomeu

ermita deCovildases masia de La Canal

Vila Vella

Romànic entre roures

coll de Bracons

Vila Vella

Casadamunt

les Lloses

La Canal

Sant Bartomeu

ermita de Covildases

font Tornadissa

Bracons

Vidrà

BV-5224

BV-5227 500 m

col l de Sant Bartomeu

serra de Curul l

rierol de Vila Vella

riera de Sant Bartomeu

torr

ent d

e les

Fon

ts

78

De Vidrà a Vallfogona de RipollèsTot i que Vidrà convidaa estar-s’hi temps, calcontinuar la nostra ruta ienfilar per un camí quede mica en mica aniràrevelanttotelseucaràctermuntanyenc i arribarà alacotamàximadetota larutadesdeVic.Elspaisatgesverdsilesgransvistesestangarantides,peròlaviaestàtambécarregadad’història,atès que tant la poblacióque deixem enrere comla nostra dest inac ió,VallfogonadeRipollès,vanestar sota el domini delspoderosos senyors de

Milanydesdelseglexi.LesrestesdelseucastellpatrimonialseranprecisamentundelsmonumentsquepodremveureaVallfogona.

Enaquestaetapacanviemdecomarca,d’OsonaalRipollès,ideprovíncia,deBarcelonaaGirona,peròcontinuemalamateixaterra,compartintlahistòriaiadmirantaquestbellpaisatge.

Totpassantperl’anticpontdelseglexiv,arribemdeseguidaaVallfogona,unalocalitatquehapreservatelseucormedievalambtresorscoml’esglésiadeSantJulià,aixecadajaalseglex.Elpasdeltemps,enformadeterratrèmols i llamps,nol’hatractadagairebé,peròencaraéspossiblepercebreaquellaausteritat i senzillesa pròpies de l’arquitectura d’aquestesterres.Alsseuspeuscridal’atencióelComunidor,unaantigaconstruccióqueserviaperbeneireltempsiconjurarelsmalsesperits...D’èpocaromànicaquedenigualmentelcampanardel’esglésiadelaMaredeDéudelPòpulielCastell,tambéconegut com La Sala, unpoderós edifici de plantarectangularqueelssenyorsdeMilanyvanconstruircomaresidència.Elseuveritablecastell, en el sentit de

Masia pairal del Cavaller de Vidrà

Resum de l’etapa


79

fortalesa,quedaforadelnucliurbà.Malauradament,untrosdemurd’unatorreirestesd’unacambradevoltaapuntadaéstotelqueavuienresta.


900

1.000

1.200

1.100

1.300

1.400

1.500

Distància en km

Altu

ra e

n m

6 8 1042

Palou Xic

coll de l’Home Mort

castell de Milany

pont medieval

puig de l’Obiol

Els dominis dels Milany

Palou Xic

castell de Milany

Vidrà

Vallfogona de RipollèsN-260

1.000 m

serra de Milany

col l de C

ris tòfol

col l de l

’Home M

ort

puig de l’Obiol

torrent d el Tor na l l

torrent de les F on ts

r i e r a de M

i lany

80

De Vallfogona de Ripollès a Sant Joan de les Abadesses

Des de Vallfogona deRipollès,enpocmenysd’unparell d’hores podremsuperarsensecapentrebancels6quilòmetresqueensseparen de Sant Joan delesAbadesses,unavilaonaquesta variant acaba is’uneixa laviaprincipal.L’etapa,amés,enlasevamajorpartésdedescens.ElpaisatgequeenssurtalpasensindicaquesomdeplealacomarcadelRipollès,peròtambéensparlad’història,d’una presència humanaconstantenaquestesterreson es va forjar la cultura

catalana.Unapresènciaqueprenformaividaenelreguitzelldecamins,masiesiplanesantigamentcultivades.

ÉsaixícomfemlanostraentradaalavalldeSantJoan,unindretjahabitat,segonselstestimonisqueenshaprocuratl’arqueologia,fa200.000anys.Seria,però,lafundaciódelmonestirdeSantJoandelesAbadessesperGuifréIelPelós,alsegleix,elquedonariaaaquestpoblamentunnuclientorndelqualestablir-se.Encaraavui,mésd’unmil·lennidesprés,l’anticconventcontinuaessentelcord’aquestaencantadorapoblació.Jaenparlemala«RutadeRipollaSantJoandelesAbadesses»,peròseriainjustquedar-senomésambaquestmagneedificiinovisitaraltresespaisquetambéensparlend’aspectesde lavidadelssantjoanins.Perexemple,l’Ecomuseuobertenelquevaserelmolífarinerdelmonestir,quevaestarenúsfinsaladècadadel1960iqueavuifuncionacomuncentred’interpretació delsmolinshidràulics ide l’ecosistemafluvial.Isivolemcuriositats,alaplaçadel’AbadessaEmmatrobaremunafontdedicada

Paisatge de Vallfogona de Ripollès

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:6.125mAltura màxima:1.120mAltura mínima:770mAscensió acumulada:277mDesnivell sortida-arribada:-170m

81

pelpoblemexicàalcompositorsantjoaníJaumeNunóiRoca,autordelamúsicadel’himnenacionald’aquestpaís.SantJoan,doncs,hotétotpergarantirunabonaestada.


800

850

900

950

1.000

1.050

1.100

Distància en km

Altu

ra e

n m

61 53 42

coll de les fonts de l’Orri

can Jombi

font de les Llances

les Llances

A les portes del Ripollès

can Jombi

les Llances



N-260

C-26

GI-521

750 m

serrat de Sent igosa

serrat de Colomer

serrat del Pol lastreserra de Puig d’Estela

Bac de Caramelles

riera d’ Arç amala

tor r

ent

d’O

l iba

r i u Ter

col l de les fonts de l ’Orri


Jornades: 2





Desnivell sortida-arribada: 851 m

Desnivell màxim: 858 m

Guany: 850 m

Pendent màxim: 28,4 %

Pendent mínim: −27,7 %

de sant JOan de les abadesses

a les basses de PuigseC

terCera etaPa

El tercer tram de la ruta dels Camins del bisbe i abat Oliba o GR-151 uneix Sant Joan de les Abadesses amb la frontera francesa. La via és aquí essencialment muntanyenca, amb pobles que han conservat les seves tradicions més ancestrals i un art romànic de primeríssim nivell. La ruta permet visitar nuclis de població d’indubtable valor arquitectònic, com és el cas de Sant Joan de les Abadesses amb el seu monestir, en el qual podrem trobar una joia escultòrica com el Santíssim Misteri, el Palau Abacial i l’espectacular pont Vell d’estil gòtic sobre el riu Ter. Que la ruta era transitada a l’antiguitat ho podrem comprovar a Sant Pau de Segúries, una vila moderna però que conserva restes d’una via empedrada ja pels romans. Sant Pere de Camprodon serà una altra de les visites culminants d’aquest tram, de la mateixa manera que Molló, amb la seva església de Santa Cecília, del segle xii.

El pas per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o el mateix Espinavell, conegut per la seva Tria de Mulats de cada mes d’octubre, fa de la ruta proposada un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits i a vegades desconeguts de les contrades pirinenques. Així fins a arribar a la frontera amb França, una frontera que no existia a l’època de l’abat Oliba i que nosaltres travessarem per seguir redescobrint la seva fascinant història.

les Basses de Puigsec

Sant Pau de Segúries

Freixenet de Dalt

Graells

riu Ter

serra Caval lera

col l d’Ares

serrat de la Perdiu


Camprodon

Molló

5 km

• De Sant Joan de les Abadesses a Camprodon

• De Camprodon a Molló

• De Molló a les Basses de Puigsec

84

De Sant Joan de les Abadesses a CamprodonL’etapaqueuneixSantJoandelesAbadessesiCamprodonéstranquil·laisensegairesdesnivellsnipassoscomplicats.Alcontrari,totapassapercamps i conreus quemostren lapervivènciadelapagesiaalRipollès.Ameitatdecamí,però,trobaremelmunicipideSant Pau de Segúries,l’origendelqualjaestàdocumentatalsegle ix,totiqueavuinoquedaresd’aquellaèpoca.Enl’actualitatésunalocalitatmodernaquehatingutungrandesenvolupamentgràciesalaindústriaielturismedeneu.

ArribaremaixíaCamprodon,unavilacrescudaalvoltantdelmonestirdeSantPereique,gràciesalcomerçiavuialturisme,hagauditd'unagranprosperitat,totihaverpatittambédosgransincendisalsseglesxv ixviii iunsaqueigdurantlaGuerradelsSegadors,el1654.Tot iaixò, laciutatsemprehaaconseguitaixecar-se i reinventar-se, sobretot al segle xix, quan es vaconvertirenundelscentresd’estiueigméspreuatsperl’altaburgesia,quecercavaenaquestsindretsrefugidelacalordeBarcelona.Elsseusparcselegants,ambfontscomlesdeSantPatllari,laFontNovaolaMaredelaFontensónunaprova.

PeròCamprodonéstambéunavilaquehaaconseguitconservarelseupatrimonihistòric,entreelqualsobresurtprecisamentelmonestirdeSantPere,aixecatamitjanseglexperGuifréIIdeBesalú,nétdeGuifréelPelós.Interessantéstambél’esglésiade Santa Maria i la sevaoriginalbarrejad’estils,desdelromànicfinsalbarroc.Enuna de les seves capelleslaterals es pot admirar unmagnífic reliquiari d’argentamblesrestesdesantPatllari.Tot i que, segurament, el

El pont Nou de Camprodon

Resum de l’etapa


85

monumentmésvaluósdeCamprodonéselseupontNou,que,totielnom,enrealitatésmoltantic,jaquelasevaconstruccióesremuntaalseglexii,ambintervencionsalsseglesxviixvii.


780

800

820

840

860

880

920

900

940

960

Distància en km

Altu

ra e

n m

16 182 4 6 10 12 148

molí de Malatosca

rierol del Muig

Fàbrica del Marquès


A la vora del Ter



Camprodon

750 m

serra dels Pelats

serra del Pla de la Guaitada

S E R R A C A VA L L E R A

Ogassa

la Batllia

Can Gorra

Can Peric

riu Ter

rierol del Muig

C-26

C-38

C-153

86

De Camprodon a Molló

El camí que puja deCamprodon a Mol lóproposaunviatgeperdosuniversoscompletamentdiferents,desdelcomerçd’una ciutat moderna iactivafinsa l’austeritatdelavidadelcamp.Ésuncamí,doncs,delaplanaalamuntanya,del’enllosatdelscarrersalverddelsprats pirinencs. El puntmés alt de l’etapa jasuperaels1.300metresieldesnivellquecalvèncernoéspaspocacosa,peròlabellesadetotplegatfaque l’esforç compensisensecapmenadedubte.Igual que e l premid’arribaraunavilacomMolló, on el patrimoni

romànics’haconservattantcomlesllegendesdebruixesifadesqueenvoltenlamuntanyadelCanigó.

Abansd’arribaraMolló,però,passarempelveïnatdeFavars,originàriamentconstituïtperunseguitd’anticsmasoscomCanMoi,CanPorquéoLaTorredelSitjar,peròqueavuihacrescutmoltcomaespaidesegonesresidències.Iarasí,femlanostraentradaaMolló,unadelescontradesambméshistòriadetotelPirineu;noenva,jaceltesiromansvanferd’aquestavallunaterradepas.Noobstantaixò,elprimerregistredocumentalqueenshaarribatdelapoblaciódatadel’any936,quanpertanyiaalmonestirdeRipoll.Unamicaposterioreneltemps,delseglexii,ésl’esglésiadeSantaCecília,un edifici d’una sola naucobertaambvoltadecanóiamblasobrietatornamentaltípica de l’arquitecturaromànica llombarda. Tot iaixí,algunselementsresultensorprenents,isino,fixem-nos

El poble de Molló, a la vall de Camprodon

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:10,770kmAltura màxima:1.357mAltura mínima:946mAscensió acumulada:588mDesnivell sortida-arribada:236m

87

enlesfiguresd’animalsmonstruososqueornenlapartsuperiordelaportada.Nopodemdeixard’admirartampocl’elegantcampanardecincpisosadossatal’edifici.


1.000

1.050

1.100

1.150

1.200

1.250

1.300

1.350

Distància en km

Altu

ra e

n m

2 4 6 108

la Gironella

Freixenet de Dalt

Favars

el Bertran

De la plana a la muntanya

Molló

Camprodon750 m

serra de Queralbs

Freixenet de Dalt

Favars

El Bertran

El Guillot

La Gironella

Can Moi

riu Ter riu Ritortell

C-38

GIV-5223

GIV-5264

riu Ritort

torrent de l’Avellaneda

torrent de Teixoneres

rier a

de

F aitú

s

88

De Molló a les Basses de Puigsec

LafronteraambFrançanoquedagairellunyicapallàensencaminemtotdeixantenrereMolló.Elcamíqueseguiméspuramentpirinenc,depastor,voltatdepratscomunalsutilitzatsalllargdelsseglesperalimentarelbestiardelspoblesdelavall.Laprovamésevidentlatrobaremalveïnatd’Espinavell.Escalonatenunvessantal’esquerradelRitort,s’hiconservenencaralestradicionsramaderesdelavall.EnconcretlarepresentadaperlapopularTriadeMulats,unafiradecavallsl’origendelaqualesperdmoltllunyeneltempsiquecada13d’octubres’organitzaaprofitantqueelsanimalsquehanpassatl’estiupasturantalspratsdemuntanyabaixenalpobleperpassar-hil’hivern.Elsveïnsesreuneixenpercomprarivendrecavallsenunagranplanaques’esténalafaldadelveïnat,lesPlanes.NopodemdeixarEspinavellsensevisitarl’esglésiadelaMaredeDéudelesNeus,delseglexvii,nitampoclesrestesd’unaantigafargaqueaprofitavalesaigüesdelRitort.

LarutacontinuafinsalveïnatdeFabert,unadotzenadecasessituadesentreelserratdelesMoreresieltorrentdeFabert.Elcamíascendeixmentreensapropaa la frontera amb França.Finalment,arribaremalcimdeles Basses de Puigsec, unamuntanya de 1.634 metresd’alçada.AquíacabalapartcatalanadelarutadelbisbeiabatOliba.Desd’aquestpunt,

Església romànica de Santa Cecília, a Molló

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:10,050kmAltura màxima:1.622mAltura mínima:1.182mAscensió acumulada:761mDesnivell sortida-arribada:440m

89

ipercontinuarlarutaal’altrabandadelafrontera,calanarfinsalcolld’Ares,puntd’inicidelarutafrancesa.S’hiarribaatravésd’unapistaenbonestatde3kmdellargària.


1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

Distància en km

Altu

ra e

n m

2 4 6 108

torrent de la Font de l’Espatllat

Graells

Ritort Espinavell

Fabert

la Rodonella

Camí a la frontera

Molló750 m

serr

at d

e la

Per

diu

serr

at d

e Sa

nt J

oan

Espinavell

Fabert

Graells

C-38

GIV-5225to

rren

t de l

a Ginestosa

torre

nt de

Fab

ert

riu Ritort

torrent de la Font de l’Espatllat

cl ot de Sant Benet

les Dous

bac de S

at Pere

plans del Graell

puig de les Basses


Jornades: 8 (de mig dia)

Etapes: 6




Desnivell sortida-arribada: −450 m

Desnivell màxim: 2.489 m

Pendent màxim: 27 %

Pendent mínim: 11 %

del COll d’ares a sant martí del Canigó

Quarta etaPa

El quart i darrer tram de la ruta dels Camins del bisbe i abat Oliba discorre per terres que des de la signatura del tractat dels Pirineus el 1659 són sota sobirania de França. El camí que enfilarem segueix en bona part del seu traçat l’antiga Ruta del Ferro, que tant va fer per la riquesa d’aquestes contrades, tot travessant algunes localitats històriques que conserven ben preservada la seva arquitectura romànica, com Prats de Molló, Arles, Vallestàvia o Cornellà de Conflent. La gran protagonista del nostre recorregut, però, serà la muntanya del Canigó, un cim mític i poblat de llegendes que van captivar i fins i tot atemorir la gent de l’època que va viure el bisbe i abat Oliba. Se’n va fer ressò un altre bon coneixedor d’aquesta ruta, Jacint Verdaguer, el qual, captivat per la bellesa d’aquests paratges, la va plasmar en el seu poema Canigó. Els seus personatges, el comte Bernat Tallaferro i la fada Flordeneu, sens dubte ens vindran a la memòria mentre seguim el nostre camí.

Com a meta i colofó trobarem dos dels exemples que millor ens parlen del geni constructiu d’Oliba i de l’impuls cultural, espiritual i artístic que va donar al nostre país. Són les abadies benedictines de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó. Amb elles clourem aquesta aventura a peu que va començar en un altre monestir benedictí, el de Santa Maria de Montserrat, i que ens ha permès redescobrir un personatge cabdal de la nostra història.


Prats de Molló

el Tec

Sant Llorenç de Cerdans

la Bastida

Fillols

Vernet

Casteil

Valmanya

Vallestàvia

Taurinyà

monestir de Sant Miquel de Cuixà


coll d’Ares

el Te

c

C a n i g ó

eelllTTeTeT

ccc

Arles

5 km

• Del coll d’Ares a Prats de Molló

• De Prats de Molló a Arles

• D’Arles a Vallestàvia

• De Vallestàvia a Taurinyà

• De Taurinyà a Cornellà de Conflent

• De Cornellà de Conflent a Sant Martí del Canigó

92

Del coll d’Ares a Prats de Molló

Elpuntdepartidadelaprimeraetapafrancesaéselcolld’Ares.Elcamíaquíéstotdebaixadaperunadelestantesviesque,alesacaballesdelaGuerraCivilEspanyola,vantravessarmilersdepersonesquefugiendelesrepresàliesdel’exèrcitdelgeneralFranco.Pocdesprésdepassarelcolld’ArespodemveurelesruïnesdelacapelladeSantaMargaridaielseuhospici,delseglexiii,iundelspocsexemplesd’hospicisdemuntanyamedievalsques’hanconservatalaregió.

AbansdeferlanostraentradaaPratsdeMollópassemperBanysd’ArlesiPalaldà,unalocalitatquejaenèpocaromana,comdónaaentendreelseunom,erafamosapelsseusbanystermals.Pocqueda,però,quetestimoniïaquellpassatenl’animadaiturísticaciutatd’avui,forad’unaestàtuadeVergeromànicarescatadadel’esglésiaparroquial del segle xii, destruïda el 1870 en el procésdereurbanitzaciódelavila.Entotcas,Banysésunllocperfecteperdescansardesprésdetantsdiesdecaminada.Sienstrobemencaraambforces,PratsdeMollónoquedaja lluny.Allà,al finald’aquestaprimeraetapaperterres franceses, sí que hitrobaremunpatrimoniculturalihistòricbenpreservat,atèsqueal’edatmitjanalalocalitatvagaudirdeltítoldereial.Ho

A la part alta de Prats de Molló s’alça l’església de les Santes Justa i Rufina

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:10kmAltura màxima:1.519mAltura mínima:731mAscensió acumulada:117mDesnivell sortida-arribada:779m

93

certifical’esglésiadelesSantesJustaiRufina,bastidaalsegleix,totiquerefetaalsseglesxiiiixviisensequecapintervencióhagipogutesborrarelseuaireromànic.


500

750

1.750

1.000

1.250

1.500

2.000

Distància en km

Altu

ra e

n m

2 4 6 8 10

coll d’Ares

Prats de Molló

Pels camins de l’exili

Prats de Molló

500 mC-38

D-115

D-115

D-115a

coll d'Ares

riu C

anid

ell

Santa Margarida

94

De Prats de Molló a Arles

Estem al cor delVallespir i, a partird’ara,hemd'anarambmolta cura, ja queestem immersos enterritori dels simiots.Que qui són aquests?Doncs uns temibleséssersambcosdelleóicap de mico queatemorien aquestescontrades. Diu latradicióquel’arribadade les relíquies delssants Abdó i Senénportades per l’abatArnulfelsvaespantar

persempre,peròtotiaixícalnoconfiar-seiestarentotmomental’aguait.Llegendesapart,elquesís’apreciaaquíéselcanvidesonoritats,decolorsdeleslocalitats...ContinuemalaCatalunyahistòrica,peròaratots’expressagairebésempreenfrancès.

LanostrarutatravessalavallindustrialdelVallespir.Ésuntramdemitjamuntanyaquenopresentacapdificultatniesforç.Podematurar-nosunmomentaMontferrer,ontrobaremunanovamostradelromànicenaquestescontradespirinenquesal’esglésiadelaVergedel’Assumpció,construïdaentreelsseglesxi ixiii,i,alnorddelapoblació,alesruïnesd’unvellcastellmedieval.

IésaixícomfinalmentfemlanostraentradaaArles,unapoblaciónascudaiformadaal’entorndelmonestirdeSantaMariad’Arles,unamagníficaconstruccióque,amblasevaelegància,grandesaimagnitudensanunciaelsgransmonestirsbastitsperOlibaquevisitaremaviat.

Però l’interès d’Arles nos’esgotaenelseupatrimonicultural.Nopodemdeixarlapoblaciósensedesviar-nosfinsalagorjadelaFou.Diuenqueés la gorjamés estreta delmón,ipossiblementésveritat,atèsquehihatramsenquè

Claustre de l’abadia de Santa Maria d’Arles

Resum de l’etapa

Distància recorreguda: 27,6kmAltura màxima:1.417mAltura mínima:291mAscensió acumulada:1.502mDesnivell sortida-arribada:−473m

95

l’ampladaésnomésd’1metre.Lasevallargàriade2quilòmetresielsseus150metresdeprofunditatfandelasevavisitatotaunaexperiènciaquenooblidaremmai.


500

250

1.250

750

1.000

1.500

Distància en km

Altu

ra e

n m

4 16 20 248 12

Montferrer

Arles

Prats de Molló

A peu pel Vallespir

Prats de Molló

Arles

Sant Llorenç de Cerdans

1000 m

D-115D-3

el Tec

Montferrer

El Tec

torrent de la Foutorrent de la Comalada

96

D’Arles a Vallestàvia

AquesttrampassapelCanigó,lamuntanyasagradaimàgicaquevacantarmossènCintoVerdaguerenelseupoemahomònim.Elsmésmuntanyencsiagosaratspodranferaquestapartenduesetapes,jaquelapresènciadelrefugidelsCortaletspermetferunaaturadaiatacarelcimdelaPicadelCanigó,a2.784metresd’alçada.

Nosaltres,però,noensdesviemdelnostrecamí,queensportaperl’anomenada Ruta del Ferro, nom gens estrany si es té enconsideraciólariquesanaturald’aquestescontradesilaquantitatdeminesd’aquestmineralques’hitroben,entrelesqualsdestaquenlesdeBatera,laComailaPinosa.Larutapermetvorejaraquestesminestotsuperantunsquantsrefugis.D’aquestaformadeixaremenrerelavalldelTecperendinsar-nosalavalldelTet,quemarcal’eixdelacomarcadelConflent.Femaixí lanostraentradaaVallestàvia,unalocalitatquealseglexvaserdonadaperuntalLeudevial’abadiadeSantMiqueldeCuixà.D’aquellaremotaèpocanoenquedacaptestimonivisible,peròsíd’altrestambémedievals,comelpontsobreelriuLentillà,afluentdelTet,olatorredel’antic castell del segle xiii, que ha esdevingut el campanardel’esglésiadeSantAndreu,aquestadelseglexvii.Peròelseugrantresorés lanaturaque l’envolta; no en va,Vallestàvia està situada a600metres d’altitud, totaenvoltadadeboscosderoures,faigsiavets,ialpeudecrestes

El Canigó, un dels cims més emblemàtics de Catalunya

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:29,2kmAltura màxima:1.749mAltura mínima:287mAscensió acumulada:2.489mDesnivell sortida-arribada: 356m

97

quevanpujantfinsatocarels1.700metresd’alçària.Unbonassortimentdecaminspermetdescobrir la varietatdels seuspaisatges,senseoblidarlespasturesdelCanigó.


500

2.000

1.000

1.500

Distància en km

Altu

ra e

n m

4 16 20 24 288 12

Valmanya

Arles

Vallestàvia

A l’ombra de la muntanya sagrada

Arles

Vallestàvia

1.000 m

D-15

D-43

D-13

D-618

riu Te

c

Valmanya

Cortsaví

Taulis

Sant Marçal

Prunet iBellpuig

La Bastida

Canigó

98

De Vallestàvia a Taurinyà

Aquestaetapaensportaràaundelsllocsemblemàticsdelavidadel’abatOlibacoméslaviladeTaurinyà.ElpuntdepartidaésVallestàvia,unatranquil·lapoblacióalcordelConflent,regadapelLentillà,afluentdelTet.Abansd’emprendrelamarxa,visitemelpontmedievalilatorredel’anticcastell,datadaalseglexiii,queactualmenthaesdevingutelcampanardel’església.SortimdelapoblacióseguintlaRutadelFerro,ditaaixíperlesminesdeferroquehihaviaenaquestracódelaCatalunyaNord.Vallestàviahaviaestatun importantcentreproductorde ferro.Ara, lesactivitatsprincipalssónlapiscicultura,lacriadebestiar—sobretotovelles,cabresivaques—ielturisme.

Lesnostrespassesenfilenperl’últimapartdelaRutadelFerroiensportenfinsaTaurinyà,unavilaque,comnopodiaserd’altramanera,pertanyiaalmonestirbenedictídeSantMiqueldeCuixà,quevisitaremenl’etapasegüent.Lavisitaal’esglésiadeSantFructuós,originàriadelseglexiornadaambunbellcampanarromànic,bépagalapena.Lesfinestresd’aquestboniccampanar,de18metresd’altura,estandecoradesambmotiusvegetalsozoomorfs,entreelsqualshihauncapdetoroqueseguramentesrefereixalnomdelpoble.Abans de marxar tambémereixunavisitalacapelladeSantValentídeCorts,onvaviure com a eremita santRomuald de Ravenna, el

L’església de Sant Fructuós de Taurinyà

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:15,7kmAltura màxima:1.285mAltura mínima:539mAscensió acumulada:1.400mDesnivell sortida-arribada: −45m

99

mateixquevaconvèncerelcomteOlibaCabreta,elpared’Oliba,dedeixar-hototimarxarfinsalmonestiritaliàdeMontecassinoperaprendreelshàbits.


La Ruta del Ferro

Vallestàvia

Valmanya

mas Malet


Taurinyà

1.000 m

D-27

D-13

torrent de La Llitera

riu Fillols

torren

t d

e L

lec

500

1.000

1.250

750

1.500

Distància en km

Altu

ra e

n m

42 6 10 148 12

Clara

Taurinyà

mas Malet

Vallestàvia

100

De Taurinyà a Cornellà de Conflent

EstemapuntjadeferlanostraentradaaCuixà.IlafaremperuncamíquebaixadesdeTaurinyà.Arribem així a aquesta abadiafundadal’any879sotalaprotecciódelafamíliacomtaldeCerdanyaiConflent.Vaser,però,l’abatGarí(965-988)quilavaconvertirenuncentre espiritual i cultural deprimer ordre, tasca que vacontinuarifinsitotsuperarOlibadesqueesvaconvertirenelseuabatl’any1009.Sotaelseuimpuls,

esvaconstruirundeambulatorialvoltantdelpresbiteriambtresabsidioles,unadelesquals,lacentral,vaserretiradaalseglexviiiperconstruir-hilacapellad’adoraciódelaMaredeDéu.Nocontentambaixò,Olibavaferaixecaruncimboridamuntl’altarmajorivaedificarlacriptadelaNativitat,debasecirculariambungruixutpilarcentralonesvenerava la imatgede laMaredeDéudelPessebre,lacapelladelaTrinitatielsdoscampanarsllombards,delsqualsse’nconservanomésun.ComaMontserrat,total’ambicióconstructivad’Olibaesdeixasentirencaraambforçaenaquestsmurs.Iprovadel’orgullquesentiaOlibaperlasevafeina,ésqueallàvamoririallàvadecidirserenterratel1046.

Encaraamblamagnificènciadel’abadiadeSantMiqueldeCuixàal’esperit,continuemelnostreviatgeendireccióaCornellàdeConflent.VaseraquíonelscomtesdeCerdanyavanestablirlasevacapitald’estiual’èpocadeGuifréIelPelós,iaixívacontinuarfinsalseglexi.D’aquelltempsdatenlesruïnesdelcastell.CornellàdeConflent,però,vacomençaraguanyarenimportànciaiprosperitatuncops’hivanestablirelsmonjosdel’ordedesantAgustí,quehivanfundarunmonestir,delqualse’nconserval’església,amblatorred’estilllombardielsmursnordisuddelseglexi,ilafaçanailacapçaleradelseglexii.

Uncoparribatsaaquestpunt,pagalapenaferunaescapadafinsalaveïnaVilafrancadeConflent.Lavilavaserfundadal’any1090pelcomteGuillemRamondeCerdanya,totique

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:14,6kmAltura màxima:818mAltura mínima:438mAscensió acumulada:801mDesnivell sortida-arribada: 4m

Monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà

101

elseuaspecteactualdatadelseglexvii,quanelsfrancesoslavanfortificarperimpedirqualsevolintentdereconquestadelacoronaespanyola.


400

600

800

1.000

Distància en km

Altu

ra e

n m

42 6 10 148 12

Taurinyà Cornellà de Conflent

Al cor del Conflent


Vilafranca de Conflent

Fillols


Taurinyà

1.000 m

D-116

D-47

D-27

D-27

riu Fillols

102

De Cornellà de Conflent a Sant Martí del Canigó

Som ja a la darrera etapad’aquestarutaquesegueixlespassesdel’abatOliba.SensedeixarmailafaldadelCanigó,voregemelcastelldeVerneti passem per la capellafunerària de Sant Martí elVell,onpodemferunpetitdescans. Arribarem així al’abadia de Sant Martí delCanigó.Amésde1.000metresd’alturaisobreunpicrocós,totaquíimpressional’ànim.Somdavantd’unaconjuncióúnica,comtambéesprodueixaSantPeredeRodes,d’espainatural i arquitectura,desimbiosientre l’obradelanaturai ladel’home.Ésaixí que, a causa de les

particularitatsdelterreny,elconjuntabacialesreparteixenquatre nivells diferents i dóna lloc a algunes singularitatsarquitectòniques.Com,perexemple,el fetquehihagiduesesglésiesubicadesennivellsdiferents, l’unaabacial i l’altral’esglésiadelacripta,queserveixdebasedelaprimera,ambcolumnes que suporten el seu pes. Aquestes particularitatsdefineixenfinsitotlafesomiadelclaustre,deformatrapezoïdalinoquadrada,commanavalatradició.Alazonanordd’aquestespaitrobaremduestombesexcavadesdirectamentsobrelaroca,corresponentsaGuifréIIdeCerdanya,germàd’Oliba,ilasevasegonaesposa,Elisabeth.Idominanttotelconjunt,uncampanarqueesvaacabardeconstruirl’any1026iqueconstavadequatreplantes,totiquealseglexvun terratrèmol destruí lasuperior.

El llocésúnic,peròtambépodremgaudirdelanatura,amb espectacles com lescascades del Cadí, una

Monestir de Sant Martí del Canigó

Resum de l’etapa

Distància recorreguda:11,8kmAltura màxima:1.351mAltura mínima:554mAscensió acumulada:1.525mDesnivell sortida-arribada: 487m

103

curiositatnaturalqueespotdescobrirsortintdelpobleendireccióalcolldeJou.UnamagníficaformadecloureunarutaqueenshapermèsdescobrirlaCatalunyad’ahiridesempre.


La falda del Canigó

Sant Martí del Canigó1.000 m

D-27

D-47

D-116

riu Fillols

riu Cadí


Vernet

Castell

Fillols

500

1.000

1.250

750

1.500

Distància en km

Altu

ra e

n m

42 6 108


Castell

Sant Martí del Canigó

Recorregut:Monestir de Montserrat – monestir de Sant Miquel de Cuixà: 197 km

Monestir de Sant Miquel de Cuixà – monestir de Montserrat: 430 km

ruta del bisbe i abat Oliba en COtxe

No tothom gaudeix de l’estat de forma adequat o disposa del temps necessari per superar les etapes a peu que hem proposat als capítols anteriors. I no obstant això, són molts els que desitjarien conèixer una mica millor l’interior del nostre país i com aquells trets ja mil·lenaris de l’època d’Oliba perviuen en el seu paisatge, en els seus monuments o fins i tot en la idiosincràsia de la seva gent. Per a aquests hi ha una ruta alternativa amb cotxe, amb l’avantatge que cobreix les mateixes destinacions que el camí a peu, i n’afegeix algunes altres no menys interessants i cabdals en la biografia i l’obra del nostre protagonista, com poden ser Besalú, el seu bressol; Cardona, que ell va ajudar a reconstruir; Toluges, on es va declarar la pau i treva, o Elna, de la qual va ser bisbe el seu germà.

Com a origen i final s’ha escollit la muntanya sagrada de Montserrat, tan lligada no tan sols a la figura d’Oliba, sinó també a la història d’aquella Catalunya que de mica en mica anava prenent forma als segles x i xi.

Berga

Puigcerdà


Manresa

l'Estany

Vic

Vinçà Toluges

ElnaPrada

Arles

Prats de Molló Molló

Besalú Ripoll

Camprodon

Sant Pau de Segúries Sant Joan de les Abadesses

10 kmmonestir de Montserrat

Sant Benet de Bages



Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges

ElnaElnaElnaElnaElna

Perpinyà

• Del monestir de Montserrat al monestir de Sant Miquel de Cuixà

• Del monestir de Sant Miquel de Cuixà al monestir de Montserrat

106

Del monestir de Montserrat al monestir de Sant Miquel de Cuixà

Larutaapeuilarutaambcotxecomparteixenunmateixpuntdepartença:elmonestirbenedictídeSantaMariadeMontserrat.Iéslògicquesiguiaixí,jaqueestractad’unadelesfundacionsquevaferOlibaidelesqualsvaserabat.Desd’aquíenfilaremcapaManresa,onvisitaremlasevaSeu,bastidasobrel’esglésiaqueel nostre protagonista vacomençaraaixecardesprésqueels sarraïnsdestruïssin la vilal’any1003.

També a Cardona, següentetapadelanostraruta,Olibaesvainvolucrarenlareconstrucciódelavila.Sotalasevainspiració,

elvescomteBermond’Osonavareconstruirlacol·legiatadeSantVicenç,encaraavuiunadelesobresmésrepresentativesdelromàniccatalàperlasevasenzillesaiconcisióconstructives,abandade la sevamonumentalitat iaquellmarcatcaràcterdefensiucomprensible,atesaladestruccióquelavilavapatirtambéel1003.Juntamentambelcastell,residènciadelacortvescomtal,elcentrehistòricamblessevescasespairalsi lesmines de sal fa que l’estada a Cardona sigui especialmentatractivaiprofitosa.

EnfilemaracapalBerguedà.EljoveOlibavasercomted’aquestesterres,itotiquelesfontsqueenshanpervingutaclareixenbenpocaquestaetapaprimerenca,recomanemferunapetitarutaperaquestanticcomtat.Així,Serrateixpotserundelsnostresprimersobjectius.Allà hi ha l’església romànicade l’anticmonestirbenedictídeSantaMariadeSerrateix, a la consagracióde la qual assistí el joveOliba.Mésendavant,alnuclide Guardiola de Berguedà,trobarem un altre exemplei n te re s san t d ’e sg lé s i a

Recorregut

MonestirdeMontserrat–Manresa–Cardona–Berga–Puigcerdà-CornellàdeConflent–monestirdeSantMiqueldeCuixà

Imatge del castell i la col·legiata de Sant

Vicenç de Cardona

107

romànicavinculadaalavidadelnostreprotagonista,comésladeSantLlorenç,consagradael983.InoconvétampocmarxarsenseferunaparadaaAviàperveurelesesglésiesdeSantaMariad’AviàideSantVicençd’Obiols,aquestadarreradonadaperGuifréIelPelósalmonestirdeRipoll.

SomjaapropdelPirineu,itottravessantPuigcerdàilapetitalocalitatdeLlíviafemlanostraentradaaFrança,sempreendirecció a Cornellà de Conflent i sempre acompanyats pelmajestuósCanigó.Alfinaldelcamí,lesgransabadiesdeSantMartídelCanigóiSantMiqueldeCuixàenspermetranadmirar,uncopmés,elgeniconstructiud’Oliba.


D’abadia a abadia

Manresa

Cardona

Berga

Puigcerdà

Cornellà de Conflent Vilafranca de Conflent

Puig-reig

Bagà

Ripoll

Torelló

Vic

Tona

Granollers

la Garriga

Terrassa

Sabadell Mataró

Tordera

Vidreres

Girona

Figueres

la Jonquera

BagesPrada

Planoles

Andorra la Vella

Navàs

Sallent

Gironella

Solsona

10 km

C-16

C-16

C-32

N-II

C-17

C-17

N-152

N-116

C-25

C-26

C-25

C-58

C-25

A2

AP-7

AP-7

A-9



108

Del monestir de Sant Miquel de Cuixà al monestir de Montserrat

Desprésd’havercontemplatabastamentelmonestirdeSantMiqueldeCuixà,elllocescollitperOlibaperalseudescans etern, la segonapartd’aquestavariantambcotxeproposatornarcapaMontserrat,peròperuncamídiferent. Encara a França,recorreremllocsambtantahistòria i cultura com elpriorat de Santa Maria deSerrabona,queconservaunamagnífica tribuna feta pel

mateixequipdepicapedrersquevatreballaraCuixà.OPradadeConflent,fundadaperGuifréIelPelósirefugidecatalanstanil·lustrescomelvioloncel·listaicompositorPauCasalsiellingüistaPompeuFabra.Lasegüentparada la faremaPerpinyà,onnopodremdeixardevisitarl’anomenatpalaudelsReisdeMallorca,d’estilgòtic.UnamicaméscapalsudenssurtalpasElna,d’onvaserbisbeBerenguer,elgermàpetitd’Oliba.Lasevamagníficacatedralromànicadelseglexdónafedelaimportànciad’aquestaseu,capitaleclesiàsticadelRossellódesdel’any568finsal1602.

UncoparribatsaArles,unadelesprimerescolòniesromanesforadelapenínsulaItàlica,comtestimoniaelseuesplèndidamfiteatredelsegle i,agafaremunadesviaciópervisitarlaviladeToluges.Allà,enalgunpunt indeterminat,esvadura termeel1027l’assembleadepauitreva,presididaperOliba.

Tocaferja lanostraentradaaCatalunyaper lacomarcadelRipollès.Uncopenunlloctanrelacionatamblabiografiad’OlibacoméselmonestirdeSantJoandelesAbadesses,ensdesviaremmomentàniamentdelnostrecamíperanaraBesalú,laciutaton

Recorregut

MonestirdeSantMiqueldeCuixà–monestirdeSantMartídelCanigó–Pra-da–Vinçà–Toluges–Perpinyà-Elna–Arles–PratsdeMolló–Molló–Cam-prodon–SantPaudeSegúries–SantJoandelesAbadesses–Besalú–Ripoll–Vic–l’Estany–SantBenetdeBages–Manresa–monestirdeMontserrat

La vila de Besalú, amb el pont medieval

en primer pla

109

vanéixerivapassarlasevainfànciaiadolescènciaelnostrebisbeiabat.Encaraavuiespotcaminarperalgunsdelscarreronsquerecorriaquaneraunnyec,comelcarrerTallaferro.Olibateniasetanysquanesvafundarl’esglésiadeSantPere,quedurantseglesvaserunaimportantdestinacióperalspelegrins.Itambéelgranpontdesetarcadesassentatsobrelespedresnaturalsdelriufoucomençatalseutemps.

UncopderetornaSantJoandelesAbadessesbaixaremfinsaRipollpervisitarelmonestirdeSantaMaria,ellloconOlibavaprendreelshàbits.Lacontemplaciódelasevaportaladaromànica,tot i quemolt deteriorada pel pas del temps i l’acció delselements,nodeixaràd’admirar-nos.

LavisitaalacatedraldeVic,delaqualOlibavaserbisbedurantunsquantsanys,ensdeixajaalesportesdeManresaiMontserrat,iniciifinald’aquestaruta.


Tornada a Catalunya

110

Informació turística

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A BARCELONA PALAU ROBERTPg.deGràcia,10708008BarcelonaTel.932388091/02/03www.gencat.cat/probert

BARCELONA - PLAÇA DE CATALUNYAPl.deCatalunya,17soterrani08002BarcelonaTel.807117222www.barcelonaturisme.com

BARCELONA - SANTS ESTACIÓPl.PaïsosCatalanss/n-vestíbuldel’estaciódeSants08014BarcelonaTel.807117222www.barcelonaturisme.com

AEROPORT DE BARCELONA OFICINES DE TURISME DE CATALUNYATERMINALSAIB08820ElPratdeLlobregatTel.934784704/934780565www.catalunya.com

OFICINA DE TURISME DE BERGAÀngels,708600BergaTel.938211384www.ajberga.cat

OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BERGUEDÀC-16,km96,208600BergaTel.938221500www.elbergueda.cat

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE BESALÚPl.delaLlibertat,117850BesalúTel.972591240www.besalu.net

OFICINA DE TURISME DE LA BISBAL D’EMPORDÀL’Aigüeta,1717100laBisbald’EmpordàTel.972645500www.visitalabisbal.cat

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE CAMPRODONC-38kmPk9,60017867CamprodonTel.972740936www.valldecamprodon.org

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DE CARDONA Av.delRastrillo,s/n08261CardonaTel.938692798www.cardona.cat

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A GIRONAJoanMaragall,217002GironaTel.872975975www.catalunya.com

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A L’AEROPORT DE GIRONA17185Vilobíd’OnyarTel.972614475www.catalunya.com

OFICINES DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDAEdilSaturnino,1(davantestacióLleidaPirineus)25007LleidaTel.973248840

TuródelaSeuVella-EdificiCanonja25001LleidaTel.973238446www.catalunya.com

111


OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ DE MANRESA ViadeSt.Ignasi,4008241ManresaTel.938784090www.manresaturisme.cat

OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT08199MonestirdeMontserratTel.938777777www.montserrratvisita.cat

OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPl.AbatOliba,s/n17500RipollTel.972702351www.ajripoll.org

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSESPl.del’Abadia,917860SantJoandelesAbadessesTel.972720599www.santjoandelesabadesses.com

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONAFortuny,443001TarragonaTel.977233415www.catalunya.com

OFICINA DE TURISME DE VIC Ciutat,408500VicTel.938862091www.victurisme.cat

MUSEU EPISCOPAL DE VIC PlaçaBisbeOliba,308500VicTel.938869360www.museuepiscopalvic.com

FRANÇAPRATS DE MOLLÓOficinadeTurismePlaçadelFiral66230PratsdeMollólaPrestaTel.0(033)468397083

ARLES DE TECOficinadeTurismeElPalauApartatdeCorreus2766150ArlesdeTecTel.0(033)468391199

VINÇÀOficinadeTurismeCanigó-Fenolledès9,PlaçaBernardAlart66320VinçàTel.0(033)468970438

VERNET-LES BAINS2,carrerdelaCapellaF-66820VernetTel.0(033)4.68.05.55.35.www.vernet-les-bains.fr

ABADIA DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ66500CodaletTel.0(033)468961535

ABADIA DE SANT MARTÍ DEL CANIGÓ66820CastellTél.0(033)468055003

PERPINYÀ COMITÈ DEPARTAMENTAL DE TURISME DELS PIRINEUS ORIENTALSAv.delesPalmeres,16BP8054066005PerpinyàTel.0(033)468515253http://www.cdt-66.com

PERPINYÀ DIRECCIÓ DE PATRIMONI I CATALANITAT DEL CONSELL GENERALCasadelaCatalanitat,delaCulturaidelPatrimoniC/delBastióSantDomènec,1166000PerpinyàTel.0(033)468082930

www.gencat.cat/empresaiocupacio

Camins del bisbe i abat Oliba: De Montserrat a Sant Martí del Canigó

Documents

Transcript of Camins del bisbe i abat Oliba: De Montserrat a Sant Martí del Canigó