C1.Cultura, participació i civisme digital

COMPETNCIA 1: Cultura, participaci i civisme digitalDefinici:Utilitzar de manera eficient, cvica i segura els recursos de qu disposa la ciutadania en la societat digital, i aplicar-los selectivament en els diversos mbits de la vida quotidiana, amb la finalitat del desenvolupament personal, la participaci i la collaboraci en la societat.

Objectius:

1. Identificar 2. Obtenir 3. Emprar

els recursos de qu disposa la ciutadania per informar-se, comunicar-se, actuar i participar en la societat digital i en xarxa. la informaci, recurs o servei que es requereix a travs d'internet, interactuant amb provedors de serveis diversos de manera segura. eines collaboratives per compartir informaci, participar i collaborar amb altres ciutadans.

4. Fer un s segur, tic i cvic de les TICContinguts:Conceptes: 1. Qu es pot fer amb les TIC, per internet i quins serveis i recursos es poden obtenir. 2. Criteris per avaluar la fiabilitat de la informaci obtinguda. 3. Elements a tenir en compte a l'hora de fer trmits, gestions o compres en lnia. 4. Precaucions que cal seguir en fer gestions en lnia i mitjans d'accs segur: Usuari i contrasenya Accs segur a un web La signatura electrnica 5. Les principals eines collaboratives (frums, blocs, xats, wikis). 6. Hbits d'ergonomia, salut i respecte mediambiental. 7. Riscos de prdua d'informaci i necessitat de vetllar per la seguretat. Procediments: 1. Accs a un web mitjanant un usuari i una contrasenya 2. Realitzaci d'un trmit, consulta o compra en lnia seguint els passos i instruccions que marca el portal concret. 3. Participaci en un frum. 4. s de mesures per millorar l'ergonomia. 5. Consulta i treball en grup fent servir eines wiki. 6. s de mesures elementals per garantir la privadesa i la seguretat de la informaci.

CFA Les Bernardes

TemariMDUL I:POSSIBILITATS D'INTERNET. GESTIONS I TRMITS EN LNIA UNITAT 1: Objectius. UNITAT 2: Possibilitats de les TIC i internet UNITAT 3: Elements bsics per fer gestions en lnia. UNITAT 4: Declaraci de la renda, banca en lnia i cites per a gestions pbliques. UNITAT 5: Comprar productes de primera necessitat i d'oci.

MDUL 2:EINES COLLABORATIVES UNITAT 1: Debats virtuals i xerrades en lnia UNITAT 2: Els blocs UNITAT 3: Les wikis

MDUL 3:HBITS D'ERGONOMIA, SALUT I MEDI AMBIENT UNITAT 1: Ergonomia i salut UNITAT 2: Ecologia i mediambient

MDUL 4:AVALUACI DE LA INFORMACI I NOCIONS DE SEGURETAT

C1. Cultura, participaci i civisme digital

2

CFA Les Bernardes

UNITAT 1: Avaluaci de la informaci. UNITAT 2: Suplantaci d'identitat i programari malicis. UNITAT 3: Seguretat de la informaci.

Mdul 1: Possibilitats d'Internet. Gestions i trmits en lnia.1. OBJECTIUS. 2. POSSIBILITATS D'INTERNET. 3. ELEMENTS BSICS PER FER GESTIONS EN

LNIA

4. DECLARACI

DE LA RENDA, BANCA EN LNIA I CITES PER A GESTIONS PBLIQUES. PRODUCTES NECESSITAT I D'OCI. DE PRIMERA

5. COMPRAR


3

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS. Identificar els recursos que ens ofereixen les TIC I Internet. Conixer les gestions ms habituals per a trmits i compres en lnia.

2. POSSIBILITATS D'INTERNETEls nous avenos tecnolgics en la nostra societat ofereixen la possibilitat daccedir a una gran quantitat dinformaci duna forma cada vegada ms cmoda i ms rpida.

2.1. Orgens dInternetInternet s una xarxa dordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat. Es va desenvolupar a partir dun experiment que el Departament de Defensa dels Estats Units va iniciar als anys seixanta. Es pretenia crear una xarxa dordinadors capa de continuar funcionant en cas de fallada general. Aquesta xarxa es va anomenar ARPANET, i la seva funci era connectar cientfics i acadmics. El 1986, la Fundaci Nacional per la Cincia (NSF) va crear NSFNET, una srie de xarxes que intercomunicava entitats dedicades a la investigaci i leducaci. Al mateix temps, es van crear xarxes regionals per tal de connectar institucions particulars a la xarxa principal. LNSFNET va crixer molt rpidament i es va complementar desprs amb les xarxes NSINET i ESNET, totes elles ubicades als Estats Units. A Europa es van crear altres xarxes, tant pbliques com comercials, que, juntament amb les americanes, esdevindrien lestructura bsicadInternet.

2.2. Les TIC i InternetLes TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci), i ms concretament Internet, sestan convertint en un instrument que obre noves possibilitats de: 1. Accs a noves fonts dinformaci i recursos, mitjanant els cercadors dInternet. Podem trobar-hi informaci escrita (enciclopdies, diaris, revistes, estudis, etc.) i en daltres suports, com ara imatges, vdeo o mapes.C1. Cultura, participaci i civisme digital 4

CFA Les Bernardes Un s molt freqent s la recerca dadreces de llocs web on portar a terme activitats que fins ara noms es podien fer de forma presencial (adquisici dentrades per a espectacles, daliments de supermercats, de roba, llibres, msica, etc.).

Pgina de productes d'una botiga en lnia Tamb hi podem realitzar gestions i operacions de forma no presencial, com per exemple consultes bancries, trmits oficials (declaraci dHisenda, pagament dimpostos, etc.) 2. Accs a nous canals de comunicaci que ens permeten intercanviar idees, informaci, experincies, mitjanant el correu electrnic, els xats, els frums, etc. Tamb sobre un nou canal de comunicaci en compartir jocs en lnia o crear personatges imaginaris en mons virtuals (com Second Life).

Dos avatars d'un entorn de mn virtual en tres dimensions

3.

Creaci de recursos utilitzant equips digitals (cmeres fotogrfiques, vdeo, escners, micrfons) i edici mitjanant diverses eines: processadors de textos, editors dimatges, de pgines web, presentacions multimdia, editors de so i imatge, etc. Tots els recursos anteriors es poden publicar a Internet per tal de compartir el coneixement collectiu i crear comunitats amb interessos comuns. Una de les eines que permeten compartir el coneixement sn els blocs o weblogs, llocs web on lactualitzaci freqent dels continguts i la seva publicaci cronolgica fan possible disposar dinformaci al dia, la qual es pot presentar en diferents suports: udio (audioblocs), imatge (fotoblocs), vdeo (videoblocs), o a travs del mbil (moblocs).5

4.


CFA Les Bernardes

Pgina web on els usaris poden publicar i comentar les fotos que fan Tamb hi podem trobar altres llocs web, com els wikis (Viquipdia), o les xarxes socials (Facebook, MySpace, Xing). En definitiva, les TIC i Internet ens permeten ser productors i consumidors de continguts i dinformaci, tot compartint-la en el marc de la nova societat del coneixement.

PRCTIQUESPrctica 1Per parelles, anota les diferents utilitats que ofereixen les tecnologies. Envieu un correu al vostre professor/a amb tota aquesta informaci.

Prctica 2Elabora un directori de planes web de premsa, rdio i televisi. Per tal d'omplir aquesta graella pots utilitzar www.google.esNom Adrea Valoraci (0 - 10)

PREMSA

RDIO

TELEVISI

Prctica 3Escriu un correu a tots els teus companys i companyes recomanant un programa de rdio o televisi que s'emeti aquesta setmana. Deixa clar a quin canal el podran escoltar/ veure, a quina hora, de qu tracta i perqu el recomanes.

Prctica 4Ves a la web http://www.firesifestes.com/ i consulta quines festes o fires tindran lloc aquest cap deC1. Cultura, participaci i civisme digital 6

CFA Les Bernardes setmana a Catalunya. Si et queden un xic lluny, mira qu hi ha programat a Girona http://www.girona.cat/agenda/. Quina/es activitat/s t'interessen ms? .............................................................................................

Prctica 5 No saps qu vol dir la paraula esborrifar-se, utilitza el Diccionari de la Llengua Catalana(http://www.enciclopedia.cat/) per sortir de dubtes Esborrifar-se vol dir .............................................................................................................

Ara tornes a tenir el mateix problema. Aquest cop amb una paraula castellana: qu deu volerdir jauto? Busca'n el significat al Diccionario de la Real Academia Espaola (http://www.rae.es/rae.html): .............................................................................................

gaiet s una paraula francesa, per qu vol dir en catal? Descobreix-ho anant awww.diccionaris.cat:...........................................................................................................

ACTIVITATS D'AMPLIACI/ REFOR

Activitat 1Busca informaci sobre Internet a la enciclopdia lliure vikipdia (http://ca.wikipedia.org/). Complementa-la, si cal, cercant informaci a l'enciclopdia catalana (http://www.enciclopedia.cat/). Elabora un petit document amb la teva conclusi sobre el tema, desa'l a la teva carpeta i envia'l a la teva professora mitjanant un arxiu adjunt.

RECURSOS

Histria d'Internet i serveis que ofereix (http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet) Diccionaris en lnia: http://www.rae.es/rae.html, http://www.enciclopedia.cat, http://www.diccionaris.cat/

3. ELEMENTS BSICS PER FER GESTIONS EN LNIA3.1. Elements bsics per fer gestions en lnia


7

CFA Les Bernardes Quan volem dur a terme alguna gesti a travs dInternet, la primera acci que normalment hem de fer s crear un compte i identificar-nos. Hem destar segurs que ho fem amb total seguretat i que la nostra informaci personal no pot ser utilitzada per altres persones sense autoritzaci. Per aquest motiu hem de tenir en compte les qestions segents: El nom dusuari Hem devitar ls del nostre nom i cognoms junts, o que el nom aporti detalls que facilitin la nostra identificaci. s preferible utilitzar noms inventats, tot i que han de ser fcils de recordar. Les contrasenyes Quan creem una contrasenya, ho hem de fer de de forma segura. La seguretat del compte dusuari depn de la contrasenya. Per aix considerarem:

La llargada de la contrasenya: s preferible que tingui un mnim de 8 carcters. Tipus de carcters: Combinarem lletres i xifres, i, si el formulari ho permet, lletresmajscules, lletres minscules i guions baixos. No farem servir paraules comunes. Evitarem utilitzar la mateixa contrasenya per a molts comptes dusuari, especialment la que utilitzem amb el correu electrnic. No comunicarem la nostra contrasenya a ning, per si ho fem, la canviarem el ms aviat possible. Peridicament, canviarem la contrasenya del compte dusuari.

Alguns serveis, quan ens identifiquem per primera vegada, ens poden orientar per a conixer la robustesa de la nostra contrasenya

3.2. Accs segur a un webNormalment, quan fem gestions en lnia, el lloc web que visitem garanteix la seguretat de la transacci amb ls duna tecnologia que encripta o xifra la nostra informaci. El maquinari de xifrat codifica les dades utilitzant un codi, de forma que cap persona aliena les pugui enregistrar mentre sestan transmetent. La icona que representa un cadenat petit a la part inferior del navegador indica que les dades es transmeten de forma codificada. Quan les dades arriben a la destinaci final, el mateix programariC1. Cultura, participaci i civisme digital 8

CFA Les Bernardes descodifica la informaci.

Detall del cadenat de la part inferior del navegador, que apareix quan es visita una pgina segura Tot i aix, per augmentar la seguretat de les nostres accions per Internet, haurem de tenir en compte les indicacions segents: Quan hem creat el compte dusuari, si estem fent servir un ordinador que no s el nostre o al qual tenen accs altres usuaris, no clicarem a lopci de recordar la contrasenya. Quan utilitzem ordenadors pblics i acabem la sessi dInternet, clicarem a lopci deines del navegador, on escollirem propietats. Llavors esborrarem els arxius temporals i les galetes o cookies que shan installat al disc dur, clicant a la secci d'esborrar arxius i cookies. installarem un programari de protecci a lordinador i el mantindrem actualitzat. Visitarem llocs web que siguin fiables i de seguretat garantida. Quan fem compres per Internet, utilitzarem sempre la mateixa targeta de crdit.

3.3. La signatura electrnicaLa realitzaci de transaccions electrniques segures requereix la utilitzaci de la signatura electrnica com a mecanisme per garantir l'autenticitat, integritat i confidencialitat de la informaci. La signatura electrnica s un conjunt de dades en format electrnic que estan relacionades amb daltres dades electrniques, que sutilitzen com a mitj per identificar una persona.

Pgina de l'idCAT, on s'expliquen les passes per a l'obtenci d'aquest identificador digital Hi ha tres classes de signatura electrnica: La signatura electrnica: s una xarxa de carcters generats per un algoritme matemtic, la qual garanteix la identitat de la persona que signa i la integritat del text o missatge enviat. La signatura electrnica avanada: s una signatura electrnica que permet identificar la persona que signa i detectar qualsevol canvi posterior en les dades signades.C1. Cultura, participaci i civisme digital 9

CFA Les Bernardes

La signatura electrnica reconeguda: s una signatura electrnica basada en un certificatreconegut i que es genera mitjanant un dispositiu segur de creaci de signatura.

4. LA DECLARACI DE LA RENDA, BANCA EN LNIA I CITES PER A GESTIONS PBLIQUESInternet sha convertit en una eina til per fer tramitacions i gestions amb lAdministraci Pblica. L'any 2002 es va aprovar un Reial Decret que autoritzava i regulava operacions tributries a travs dInternet amb la finalitat dagilitzar els trmits amb Hisenda. Actualment hi ha un comproms de lAdministraci General de lEstat per establir la relaci dels ciutadans i les empreses en suport electrnic al 2013. Daquesta manera saconseguir un estalvi de temps i de cost econmic, ja que es podr interactuar amb l'administraci les 24 hores dels 365 dies de lany. A ms, lAdministraci electrnica permet una gran transparncia administrativa i la cooperaci entre diferents administracions pbliques.

4.1. La declaraci de rendaLAgncia Tributria ofereix la possibilitat de realitzar la declaraci de Renda de forma telemtica. Es requereixen dos processos que s'expliquen a continuaci: 1. Obtenci dun certificat per part de lFNMT (Fbrica Nacional de Moneda i Timbre): Per obtenirlo, cal accedir a la pgina de lFNMT, projecte Ceres, on clicarem sobre lopci de Sollicitud via Internet. Amb la sollicitud obtindrem un nmero que imprimirem. Anirem en persona a una de les entitats de certificaci (ajuntaments, delegacions de lAgncia Tributria o oficines de la Seguretat Social), ens identificarem mitjanant el nostre DNI o NIE (en el cas destrangers) i donarem el nmero de sollicitud imprs. Desprs, accedirem de nou a la pgina de lFNMT, introduirem el nmero de la sollicitud i ja es podr descarregar el certificat i installar-lo al nostre navegador d'Internet 2. Fer la declaraci de renda: Si no es demana lesborrany, la declaraci de renda telemtica s'ha de presentar amb el programari que Hisenda utilitza (abans anomenat PADRE: programa dajuda per a la declaraci de la renda). Per presentar la declaraci, ens connectarem a la pgina web de lAgncia Tributria i seleccionarem la declaraci de lany corresponent. Sollicitarem el certificat amb qu ens identificarem al servidor de lAEAT i clicarem al men de presentaci de declaracions. Finalment, acceptarem els permisos per a la lectura dels fitxers i enviarem la declaraci.


10

CFA Les Bernardes

Pgina del programari per a la declaraci de la renda per via telemtica

4.2. Concertar cites per fer gestions pbliquesA Catalunya, el projecte AOC (Administraci Oberta de Catalunya) permet implantar processos datenci al ciutad a lAdministraci autonmica i lAdministraci local de forma integrada. Aix, podem concertar cites (Cita Mdic) o realitzar gestions (pagament de tributs, pagament de taxes, trmits generals, etc.). Es poden fer gestions o obtenir informaci de molts departaments de ladministraci pblica, entre ells destaquem:

Mossos d'esquadra Trmits de la Generalitat de Catalunya Activitats ambientals i ordenances cviques: Trmits sobre el cnon de l'aigua i residus Servei d'ocupaci de Catalunya: Renovaci de la targeta d'atur i recerca de feina Oficina datenci al ciutad: Comunicaci d'incidncies, reclamacions i consultes Oficina municipal dinformaci al consumidor Serveis Generals, Serveis Socials: Ajuts assistencials, serveis per a persones amb disminucions Salut pblica i dona: Demanar hora amb el metge, informaci de centres sanitaris.


11

CFA Les Bernardes Pgina d'inici del servei de trmits en lnia de la Generalitat de Catalunya

4.3. La banca en lniaLes entitats financeres tamb ofereixen els seus serveis de forma telemtica, sn els serveis de banca en lnia o banca per Internet. Hem de distingir dos tipus de banca en lnia:

La banca que ofereix els seus serveis a Internet, sense oficines presencials, o amb molt poques, i que realitza les operacions amb exclusivitat a travs de la connexi dInternet. La banca que gaudeix doficines presencials i que disposa dun canal de distribuci de serveis i productes a travs dInternet.

Algunes de les operacions que es poden fer sn obrir nous comptes, consultar el saldo i els moviments de comptes i targetes de crdit, fer transferncies bancries i pagaments de targetes de crdit, consultar taxes dinters, sollicitar xecs i comunicar els possibles robatoris de targetes. Moltes entitats financeres ofereixen actualment la possibilitat de combinar la presncia fsica i la telemtica, i permeten realitzar tots els trmits i operacions a travs dInternet (incloent-hi altres productes com hipoteques, prstecs personals, dipsits, etc.), o operar en una oficina presencial quan sigui necessari. Si volem utilitzar el servei de banca en lnia, valorarem que les pgines web de l'entitat financera siguin compatibles amb els sistemes operatius de Windows, Mac i Linux (en funci del sistema operatiu que fem servir), i comprovarem la seva funcionalitat a travs dels navegadors Internet Explorer i Mozilla. La recerca dinformaci i la realitzaci de consultes i operacions han de ser operacions senzilles. La pgina principal ha de carregar-se amb rapidesa mitjanant una connexi bsica dun mdem de 56KB. Tamb podem valorar si presenten versions de les pgines per a discapacitats. Tamb tindrem en consideraci si presenten un protocol de seguretat efectiu i visual per a nosaltres, i si la forma denviament i el compliment dels criteris de seguretat sadapten a les nostres preferncies. L'entitat ha de donar informaci sobre les tarifes i comissions dels productes, aix com respecte a la poltica dactuaci i seguretat del banc. A ms, algunes entitats financeres poden oferir altres serveis, com ara la possibilitat de disposar de correspondncia virtual, dun administrador dextractes o del cobrament de correu postal. Cal que ens informem tamb sobre la responsabilitzaci o no de lusuari en cas de robatori de les claus daccs.


12

CFA Les Bernardes

Pgina d'extracte d'un compte d'una entitat bancria amb serveis en lnia

PRCTIQUESPrctica 1Ara pots accedir a l'OTG (l'oficina de Treball de la Generalitat) des del teu ordinador, noms cal que accedeixis a http://www.oficinadetreball.cat. Entra-hi i digue'ns quina s l'OTG ms propera a casa teva? ............................................................. Si cliques a feina activa, un cop t'hagis registrat, podrs tenir al davant totes les ofertes de feina, accedir a cursos de formaci ocupacional, etc. Navega per la web i descobreix-ne les possibilitats.

Prctica 2Connecta't a http://www.infofeina.com/ i realitza les diferents consultes: Quantes feines destacades hi ha a Girona? Analitza el primer anunci destacat:

Referncia: Oferta: Zona: Activitat: Funcions: Nivell d'estudis: Idiomes: Experincia:13


CFA Les Bernardes

Altres requisits: Jornada: Horari: Sou: T'interessaria aquesta feina? ...................................................

Quantes feines d'administratiu hi ha en aquesta borsa? Cerca totes les feines de mosso de magatzem. Quantes n'hi ha? Si ests buscant feina et pots donar d'alta en aquest portal de manera gratuta. Prctica 3Ara per anar al metge no ens cal ni trucar el CAP, des de casa i amb internet en tenim prou. Fem la prova: ves a http://www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm i demana hora pel proper dimecres a primera hora. METGE: ....................................................... DIA I HORA DE VISITA: .........................................................

Prctica 4La vida laboral noms es pot sollicitar des d'internet. Sollicita la teva i en menys d'una setmana la rebrs a casa. http://www.seg-social.es/Internet_1/Lanzadera/index.htm?URL=50

Prctica 5Amb google busca la pgina web de les diferents entitats bancries i fixa't en si les webs ofereixen una connexi segura o no:Web Caixa Girona Caixa de Pensions UNNIM BBVA Banco Pastor Banco Ciudad de Buenos Aires .....


14

CFA Les Bernardes

ACTIVITATS D'AMPLIACI/ REFORPrctica 1Amb el certificat digital es poden fer trmits amb l'administraci pblica, com ara amb Hisenda (tramitaci d'impostos i declaracions), amb la Seguretat Social (demanar un Informe de Vida Laboral, sollicitar un duplicat de document d'afiliaci, consultar l'estat d'una determinada prestaci, etc.), amb el Servei d'Ocupaci de Catalunya, a travs del servei de tramitaci on-line: renovar la demanda, sollicitar informes, consultar el CV, etc. Si t'interessa tenir el teu certificat digital noms cal que vagis a: http://www.idcat.net/idcat/ciutada/menu.do

RECURSOSElements bsics per fer gestions en lnia

Certificats de CATCer t (http://www.catcert.cat/web/cat/index.jsp) s important tenir contrasenyes segures? (http://www.seguridadinternauta.es/econf/ABC_Seguretat/tenir_contrasenyes_segures/;jsessionid=EE069AF7 C29C07A699C7551BC447A915) Certificat digital idCAT (http://www.idcat.net/idcat/ciutada/menu.do) FNMT: Certificat electrnic de l'Agncia Tributria (http://www.cert.fnmt.es/index.php?lang=ca) Agncia Tributria (http://www.aeat.es/) Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/) Caracterstiques, histria i evoluci de la banca en lnia (en castell) (http://www.articulosinformativos.com/Banca_en_Lineaa862541.html)

Declaraci de la renda, banca en lnia i cites per a gestions pbliques


15

CFA Les Bernardes

5. COMPRAR PRODUCTES DE PRIMERA NECESSITAT I D'OCI.5.1. Comprar productes de primera necessitat o ociEl comer electrnic, o ecomer, permet diferents tipus de negoci; dins del model de negoci mercantil, hi destaca la venda de productes de primera necessitat i doci. En aquest sentit, podem diferenciar tres tipus de comer electrnic:

Comer virtual: s un comer al detall que noms opera a Internet, sense cap punt de venda presencial. Comer de catleg: Presenta un catleg de productes a Internet, i opera combinant el correu, el telfon i les comandes en lnia. Comer mixt: Comeros amb establiments i punts de venda fsics que tamb ofereixen els seus productes per mitj d'una botiga virtual.

Pgina de detall de productes d'un supermercat en lnia 5.2. Caracterstiques del comer electrnic

El comer electrnic s diferent del tradicional, entre altres coses, perqu permet que elproducte pugui oferir-se utilitzant altres formes d'atreure latenci del client, com ara les imatges detallades, i, en alguns casos, pot facilitar laccs a informacions on veurem el funcionament o les caracterstiques del producte. De vegades shi fan promocions o ofertes que al comer presencial no es poden realitzar, i, en alguns casos, fins i tot es flexibilitza el preu de l'oferta en definir els preus segons el mxim que estem disposats a pagar com a clients. Cal tenir en compte que, quan fem servir amb regularitat una mateixa botiga en lnia, estem facilitant dades sobre les nostres caracterstiques i preferncies com a clients, i que aix pot permetre que rebem ofertes personalitzades, per tamb accions de publicitat personalitzada16


CFA Les Bernardes que haurem de valorar si ens interessen. La compra de productes per Internet amb un lmit de consum temporal, com per exemple les entrades despectacles, en permet la venda segons la demanda i el seu cicle de vida. Aix, podem trobar entrades a un preu molt baix respecte a linicial unes hores abans que comenci lespectacle. Un altre aspecte que influeix en el preu s la reducci de costos, a causa duna major velocitat de distribuci i dun cost menor de transport, especialment en els productes digitals que es poden comprar i descarregar en lnia (msica, imatges, vdeos, programari, etc.).

5.3. Elements de les botigues en lniaLes botigues virtuals presenten una srie delements comuns: la pgina dinici, la recerca de productes al catleg, el carret electrnic de compra, el procs de registre o formulari, el procs de pagament i el servei datenci al client. Per tal que considerem positivament una botiga virtual professional, valorarem que el disseny del lloc web sigui operatiu i accessible, sense problemes de disponibilitat ni pgines d'error que impedeixin finalitzar la compra. La recerca i selecci de productes ha de ser un procs fcil i rpid, i el formulari de registre sha de poder emplenar sense entrebancs i sense problemes dusabilitat.

Llibre en venda a una botiga en lnia, amb el corresponent carret electrnic de compra

PRCTIQUESPrctica 1: la llista de la compraAquesta setmana sou molts a casa, has de comprar molts queviures i no disposes de vehicle per desplaar-te. Adquireix els segents productes a www.caprabo.es i aix t'arribar tota la comanda a casa. Ves a l'apartat caprabo a casa (entra com a visitant) i carrega el carro:PRODUCTE 2l d'oli l'oliva 1 paquet de sal 5 paquets d'arrs PREU UNITAT


17

CFA Les Bernardes5 paquets de macarrons 2 paquets de llenties 3 pots de cigrons 10 pa de motlle 3 pots de salsa de tomquet 5 capses de galetes 25 rajoles de xocolata 3 pots de xocolata en pols 10 paquets de magdalenes PREU TOTAL

Prctica 2Volem anar a Bristol el cap de setmana segent. Reserva un parell de passatges per a dues persones a travs de la web http://www.ryanair.com/ca:VOL D'ANADA VOL DE TORNADA Dia i hora de sortida Dia i hora de sortida Dia i hora d'arribada Dia i hora de tornada PREU ANADA: PREU TORNADA: PREU TOTAL:

Ryanair s una plana web segura? Per qu? ...................................................................................

ACTIVITATS D'AMPLIACI/ REFORActivitat 1Vols sorprendre la teva parella perqu s el seu aniversari. Amb els recursos que t'ofereix internet, prepara-li un cap de setmana sensacional. Ep! El pressupost no s illimitat, tens: 300DISSABTE MAT DIUMENGE

TARDA

VESPRE

Utilitza el cercador www.google.es i webs que tu ja coneixis. Si necessites una mica d'ajuda i/o inspiraci, pots utilitzar les segents pgines web: www.booging.com, www.cabanesalsarbres.com, www.directoriorural.com/, www.lastminute.com, www.atrapalo.com, www.ryanair.com/ca, , http://www.teatredesalt.net/, http://www.agendadegirona.cat/cartellera.php, http://www.girona.cat/teatremunicipal/


18

CFA Les Bernardes

RECURSOSComprar productes de primera necessitat i d'oci

Vendre per Internet (Vdeo del Dr. Soler del programa Psicopatologia Digital) (http://www.tv3.cat/videos/926549/Vendreperinternet) Caprabo (https://www.capraboacasa.com/) Condisline (http://www.condisline.com/) Erosk i (http://www.eroski.es/ca) Mercadona (https://www.mercadona.es) Carrefour (en castell) (http://www.carrefour.es/index.html) Botiga virtual El Corte Ingls (en castell) (http://www.elcorteingles.es/) Cooperativa Abacus (http://www.abacus.es/)

Supermercats en lnia:

Altres productes i serveis en lnia:


19

CFA Les Bernardes

MDUL 2: Eines collaboratives

1: Debats virtuals i xerrades en lnia 2: Els blocs 3: Les wikis

Objectius 1. Identificar, conixer i emprar a nivell bsic eines collaboratives 2. Participar de manera adequada i significativa en debats virtuals i xerrades en lnia

Introducci: concepte d'eina collaborativaEvoluci dInternet


20

CFA Les Bernardes Des de la seva creaci i posada en funcionament, la xarxa Internet ha anat evolucionant constantment, tant en el seu vessant tcnic, funcional i social, ja que, amb el pas del temps, ha anat arribant cada cop a ms gent i ha anat fent-se, una eina ms interactiva i collaborativa. Quan Internet va comenar a popularitzar-se, els seus usuaris noms podien realitzar unes determinades funcions o activitats: consultar informaci de diferents pgines web, enviar i rebre correus electrnics... i poca cosa ms. El fet de crear una pgina web no era una tasca fcil, ja que es necessitaven amplis coneixements tcnics per poder publicar qualsevol informaci en aquest mitj. Avui dia aquest aspecte ha canviat fora, ja que Internet sha convertit en un espai on cada cop trobem ms eines collaboratives, mitjanant les quals, d'una manera relativament senzilla i intutiva, qualsevol persona pot: publicar el seu espai personal, expressar les seves idees i compartir opinions, editar informaci collaborativament, i comunicar-se amb altres usuaris en temps real.

Eines collaboratives: frums, xats, blocs i wikisLes principals eines collaboratives que trobem a Internet sn: els frums, els xats, els blocs i els wikis. Veiem en qu consisteixen bsicament: Un frum de discussi s un espai on els usuaris poden debatre sobre diferents temes. Les discussions no tenen lloc en temps real i, per poder participar-hi, noms cal registrar-se com a usuari del frum que ens interessa.

Un xat s una altra eina de comunicaci en lnia que permet que els usuaris puguin conversar. La diferncia principal amb un frum de discussi s que la comunicaci hi t lloc en temps real. Un bloc s una eina que permet a lusuari crear i dissenyar el seu propi espai, on pot escriure sobre diferents temes, ja es tracti de qestions d'inters particular com de discussions d'inters general. Alhora, altres usuaris poden deixar-hi els seus comentaris. I una wiki s un espai collaboratiu on qualsevol participant registrat pot editar informaci sobre els temes que s'hi mostren, per tal que altres visitants la puguin consultar. s com una enciclopdia collectiva, feta pels mateixos usuaris.

Tendncies ds cada cop ms interactivesC1. Cultura, participaci i civisme digital 21

CFA Les Bernardes Com podem veure, tots aquests recursos han fet que Internet esdevingui ara com ara una eina molt interessant, no noms per poder dur a terme activitats relacionades amb l'oci o el lleure, sin que, a ms, actualment est concebuda com una eina que possibilita una gran interacci entre els seus usuaris. Aix, ofereix la possibilitat de rebre formaci en lnia o la de treballar en equip, tot desenvolupant en xarxa i collaborativament diferents tasques i projectes amb persones ubicades en qualsevol indret del mn. Actualment, trobem a Internet diversos portals web que posen a disposici dels usuaris diferents eines collaboratives de manera integrada, com s el cas de Google.

El cas de GooglePer una banda, Google ens ofereix, a travs de l'eina anomenada Google Docs (que s similar a una wiki) la possibilitat de compartir informaci i editar-la. Per altra banda, el recurs Google Groups s un frum de discussi que permet el debat entre els usuaris registrats. El xat de qu disposa Google ens arriba des del seu servei de correu Gmail i permet comunicar-nos en directe amb la resta dusuaris. Per ltim, Google tamb disposa dun servei perqu puguem crear el nostre propi bloc, lespai Blogger, que ofereix les eines necessries per dur-ho a terme.

La netiquetteNetiquette s una paraula d'origen francs formada per net(xarxa)+ etiquette(etiqueta) i que l'entenem pel conjunt de regles que hem de fer servir els usuaris d'internet per facilitar la comprensi del que volem comunicar i la circulaci de la informaci per la xarxa. Regles de netiquette: als correus electrnics:

Identificaci clara del remitent i del destinatari. Signarem sempre els missatges. Mai enviarem els missatges sense assumpte. No utilitzarem majscules ja que el lector les interpretaria com si estigussim cridant/ enfadats. Si escrivim un missatge a vries persones, aconsellem posar la llista d'adreces al camp cpia oculta. Aix no es donen a conixer les adreces a terceres persones. Si reenviem un missatge esborrem totes les adreces de les persones que apareixen en el missatge original. Escriurem missatges curts i concisos per facilitar-ne la comprensi. En respondre un missatge, no cal incloure tot el missatge original. Suprimirem tot el que no serveixi, deixant noms el que sigui necessari per donar context a la teva resposta. No reenviarem cadenes de missatges ja que el seu propsit s aixecar rumors per a enfonsar empreses o marques de la competncia, saturar els servidors de correus o aconseguir adreces de correu electrnic per a fer un reenviament massiu de publicitat. Podem utilitzar emoticons per a emfatitzar paraules o frases. Per sempre amb mesura.

Als frums i xatsNo facilitarem mai les nostres dades personals (DNI, telfon, adrea,...). Serem correctes i educats, sense utilitzar llenguatge ofensiu. No utilitzarem majscules ja que semblaria que estem cridant o b enfadats.22


CFA Les Bernardes

Podrem utlitzar emoticons per sense passar-nos. Si volem parlar, no escriurem una expressi del tipus alg vol parlar? si no que proposarem un tema. Quan entrem en una sala de xat, abans d'intervenir seguirem les converses una estona per veure de qu s'est parlant. Abans de proposar un tema a un frum, ens assegurarem que alg no l'hagi proposat abans. Si s aix, llegirem les diferents entrades i, un cop ho haguem fet, farem la nostra aportaci.

1. Els debats virtuals i les xerrades en lnia1.1. ELS DEBATS VIRTUALS (FORUMS) Un frum de discussi s una eina collaborativa, similar a un tauler danuncis virtual, que permet que diferents persones es comuniquin i puguin parlar o debatre en lnia sobre un o ms temes. s un sistema en qu la comunicaci entre usuaris no es dna en temps real i els missatges se solen guardar durant un llarg perode de temps.

1.1.1.

Caracterstiques principals

Normalment, el frum compta amb diferents fils o temes de discussi, cadascun dells relacionat amb una rea de debat diferent, com ara la poltica, la cincia i la tecnologia, els esports, etc. El primer dels missatges s el que determina el tema o fil de discussi inicial, i, a partir daquest, sinicia tota una srie de missatges que, de fet, sn les respostes que els altres usuaris han anat adreant per a aquest tema inicial.

1.1.2.

Funcionament: registrar-se i participar

Per poder ingressar en un frum i veure els diferents fils de discussi i les seves respostes, noms cal que seleccionem aquell fil que ms ens interessi. En canvi, per poder participar-hi i afegir-hi tamb la nostra resposta o opini, primer caldr que ens registrem. El registre, generalment, s gratut i consisteix a facilitar algunes dades, com el nom dusuari que utilitzarem i la nostra adrea de correu electrnic. Per no cal que el nostre nom dusuari sigui el nostre nom real; daquesta manera podrem mantenir un cert anonimat. Una vegada registrats, rebrem a ladrea de correu electrnic facilitada les indicacions que caldr seguir per poder activar el nostre compte i, a partir daquest moment, ja podrem participar plenament al frum.

1.1.3.

Com afegir comentaris o crear nous temes

Per afegir un comentari a una conversa, noms caldr prmer el bot Contestar, que trobarem a la part inferior del missatge inicial. En cas que vulguem comentar alguna de les respostes dun altre usuari, haurem de seleccionar lopci Respon, que trobarem a la resposta en qesti. El fet que, quan escrivim, no puguem mostrar els nostres sentiments o estats d'nim (ironia, tristesa,C1. Cultura, participaci i civisme digital 23

CFA Les Bernardes alegria, etc.) mitjanant lexpressi facial, provoca que de vegades hi hagi malentesos a lhora dinterpretar els nostres missatges escrits. Per evitar-ho, es fan servir les emoticones, que sn uns smbols grfics que representen, mitjanant rostres dibuixats, diferents estats dnim o emocions.

Les emoticones sn uns smbols grfics que representen, mitjanant rostres dibuixats, diferents estats dnim o emocions Una vegada escrit el nostre missatge, haurem de seleccionar lopci Desar perqu el missatge es pugui penjar al frum i la resta dusuaris el pugui veure. Cal tenir en compte, per, que de vegades el comentari que escrivim pot no ser visible de seguida, ja que hi ha frums o converses que no s'actualitzen fins que alg que fa de moderador ho autoritza (per prevenir possibles insults, publicitat o comentaris que no vnen a tomb). Tamb tenim la possibilitat de crear nous temes o fils de discussi. Per fer-ho, noms cal que anem a la pgina on sexposen els diferents temes i que seleccionem el bot Nou tema. A partir daqu, haurem dindicar el ttol del nou fil i el frum al qual desitgem que pertanyi, escriure el missatge i desar-lo.

1.1.4.

Accs a les dades dels usuaris

Si en qualsevol missatge premem sobre el nom de lusuari que lha creat, podrem veure les dades pbliques daquest usuari, com per exemple: el seu avatar, quan es va registrar, quina s la seva mitjana de missatges, etc. Nosaltres, com a usuaris, tamb podem editar aquesta mena dinformaci en el nostre perfil. Per ferho, haurem de seleccionar lapartat Dades i desprs lopci Modificar dades. Aqu tamb podrem seleccionar quin avatar desitgem per al nostre perfil. Un avatar s la imatge que identifica cada usuari, i pot ser escollit de les imatges predeterminades que ofereix la pgina, o b de les imatges personalitzades que guardem al nostre ordinador.

1.2.

XERRADES EN LNIA (XATS)

Un xat s una eina de comunicaci en lnia que permet als usuaris que hi participen mantenir converses en temps real. Aquestes converses poden ser entre dues persones o b en grup.

1.2.1.

Donar-se dalta i accedir al xat


24

CFA Les Bernardes Normalment, per ingressar en un xat i poder participar-hi i conversar primer cal que ens registrem, per tal de donar-nos dalta en el servei. El registre, generalment, s gratut i consisteix a facilitar determinades dades, com per exemple: la nostra adrea de correu electrnic, el nom dusuari que desitgem, la data de naixement, la contrasenya que utilitzarem, etc. No cal que el nostre nom dusuari coincideixi amb el nostre nom real; aix ens procura un cert anonimat.

Una vegada registrats, rebrem a la nostra adrea de correu electrnic les indicacions que cal seguir per poder activar el nostre compte i, a partir daquest moment, ja podrem participar en el xat. El primer pas per accedir al servei ser adrear-nos a lopci de Xat i seleccionar-hi la sala de conversa on volem entrar. Cada sala de conversa s un espai de xat independent, i poden haver-hi diverses sales, en funci dels interessos o les afinitats dels usuaris: sales per a grups dedat, una sala per fer amics, una altra per buscar parella, etc. Desprs de triar la sala de conversa on volem entrar, hi accedirem tot seleccionant-la.

1.2.2.

Parts dun xat

Bsicament, la sala de xat es compon duna pgina o espai principal que s on van apareixent els missatges que cada usuari escriu i que trobem al centre de la pantalla; a la part inferior daquest espai principal, hi tenim el quadre de text on escriurem els nostres missatges perqu siguin visibles a la pgina principal; i, a la dreta o lesquerra de la pantalla, hi acostuma a haver una columna amb la relaci de tots els participants que es troben en lnia a la sala en aquell mateix moment.

1.2.3.

Com participar-hi

Hi ha dues maneres de conversar al xat: de manera pblica amb tot el grup, o b en privat i individualment amb una altra persona. Per escriure un missatge pblic que tothom pugui veure a la pgina principal del xat, noms cal queC1. Cultura, participaci i civisme digital 25

CFA Les Bernardes escrivim el nostre missatge al quadre de text i que premem la tecla Enter. s convenient que ens adrecem a la persona amb qui volem parlar tot escrivint el seu nom dusuari, ja que, si no, com que hi ha molta gent parlant alhora, les converses es podrien encreuar. Per conversar en privat amb alg, primer ens haurem dadrear a la llista dusuaris i seleccionar-hi el nom de lusuari amb qui volem parlar. En prmer sobre el nom, sobrir una finestreta de conversa privada, que noms ser visible per a nosaltres i per a la persona seleccionada. Per comenar la conversa, hem descriure el nostre missatge al quadre de text de la finestreta, i prmer desprs la tecla Enter. Cal tenir en compte que, pel fet que quan escrivim no podem mostrar els nostres sentiments (ironia, tristesa, alegria, etc.) mitjanant lexpressi facial, de vegades pot haver-hi malentesos a lhora dinterpretar els nostres missatges escrits. Per evitar-ho, es fan servir les emoticones, uns smbols grfics que representen, mitjanant rostres dibuixats, diferents estats dnim o emocions. El xat ofereix la possibilitat dincloure emoticones i tamb gaudir daltres opcions, com per exemple: personalitzar el nostre tipus de lletra (grandria, color, etc.), canviar el fons, enviar un so, etc.

Exemple d'emoticona que expressa alegria Quan acabem la nostra sessi i desitgem sortir de la sala, noms caldr que seleccionem la tecla de sortida. Aix finalitzarem la nostra sessi de xat.

PRCTIQUESPrctica 1Connecta't a www.netiqueta.org i http://es.wikipedia.org/wiki/netiquette, llegeix-te els articles i crea un document amb writer on es resumeixi qu s la netiqueta i en qu consisteix. Desa'l a la teva carpeta (passa el corrector primer) i envia-li per correu electrnic a la teva professora. Aquest correu tamb haur de complir les regles de la netiqueta (destinatari, remitent, assumpte,...)

Prctica 2Un frum, tal com hem vist, s un debat virtual sobre algun tema. Et proposem que entris a http://forums.vilaweb.cat/ i participis en un dels seus fils d'opini. En aquest web no t'has de registrar per poder afegir un comentari, noms caldr que signis amb el teu nom i el teu email. Ves fent el seguiment de la teva entrada a fi de veure els comentaris que en fan els altres internautes.

Prctica 3C1. Cultura, participaci i civisme digital 26

CFA Les Bernardes Molts mitjans de comunicaci gaudeixen de frums a fi que els seus lectors puguin tamb opinar sobre els temes d'actualitat. Ves al Punt Diari (http://avui.elpunt.cat/opinio.html), clica sobre el titular de l'article, llegeix-te'l i digues el que en penses. Caldr que et registris primer si s que no ho has fet encara.

Prctica 4Tal com ja sabeu, el compte de correu gmail ofereix la possibilitat de xatejar amb aquells contactes que estan online. Obre el teu correu electrnic i recomana una pellcula, una can, un llibre, un plat de cuina, una beguda,... o el que vulguis als contactes que hi trobis connectats.

Prctica 5A diferncia d'un frum, un xat t lloc en temps real, s a dir, ve a ser com un dileg que podrem tenir entre vries persones per que en comptes de ser verbal s escrit. Entrarem a http://xat.vilaweb.cat/ i ens trobarem a la mateixa sala el caf de vilaweb. Abans d'escriure res recordeu que hem de llegir les intervencions que les altres persones estan fent. Un cop fet aix, podrem comenar a xatejar. Si ho desitgem podrem fer un xat privat amb algun company de la classe que tamb s'hi hagi connectat o b amb alg que no coneixem. Per fer-ho, noms ens caldr clicar sobre un nick (nom) de la columna de la dreta i se'ns obrir una finestra de dileg.


27

CFA Les Bernardes

ACTIVITATS D'AMPLIACI I REFOR.Activitat 1Entra al frum del teu programa preferit (http://www.tv3.cat/participacio/forums): comenta les aportacions dels altres internautes o b obre un tema de debat nou.

Activitat 2Tal com pots veure, de frums n'hi ha per tots els gustos. Te'n proposem uns quants perqu hi donis un cop d'ull: de cinema: http://www.forodecine.com/forum.php de cuina: http://boards4.melodysoft.com/app?ID=escudella de msica: http://www.foroclasico.com/ d'informtica: http://www.softcatala.org/forum/

Activitat 3Coneixes altres frums? Escriu un correu a tots els teus companys/es recomanant-los frums. Si no en coneixes cap, fes una breu recerca per internet (utilitza www.google.es). Al correu indica el nom del frum, l'adrea, la seva temtica i si cal registrar-se o no per poder-hi participar.

Activitat 4Skype s una xarxa de telefonia per Internet, que es pot descarregar gratutament des del lloc oficial. Els usuaris d'Skype poden parlar entre ells gratutament. L'aplicaci tamb inclou un servei anomenat SkypeOut que permet als usuaris trucar a telfons convencionals a molt baix cost. Si et vols descarregar el seu software noms cal que vagis a http://www.skype.es

RECURSOSConcepte deina collaborativa Xat de Vilaweb (http://xat.vilaweb.cat/) Blocs de Vilaweb (http://blocs.mesvilaweb.cat/) Viquipdia (http://ca.wikipedia.org/) Debats virtuals (frums) Frums de Rac Catal (http://www.racocatala.cat/forum/) Qu llegeixes? (http://www.quellegeixes.cat/) Xerrades en lnia (xats) Servei de xat.ca t (http://www.xat.cat/)C1. Cultura, participaci i civisme digital 28

CFA Les Bernardes

2: Els blocsUn bloc s una eina de comunicaci en lnia que permet a lusuari crear el seu propi espai web, on pot escriure sobre diferents temes per publicar-los i fer que altres usuaris hi puguin afegir els seus comentaris.

2.1.

Caracterstiques principals

Normalment, els blocs solen tractar temes fora personals o molt especialitzats dins dun mbit determinat. Aix, trobem blocs dedicats a la poltica, blocs que parlen exclusivament sobre msica, blocs on sexpressen les reflexions personals i quotidianes del seu autor, etc. Cada contingut afegit al bloc sanomena entrada o post i consisteix en un article escrit, que tamb pot anar acompanyat de so, imatges, vdeo, etc. Les diferents entrades (o posts) es classifiquen de manera cronolgica, segons el seu ordre de publicaci, i cadascuna delles consta de diferents parts. Bsicament:

El ttol, que descriu el contingut del post La data i l'hora de publicaci L'opci dincloure comentaris daltres usuaris Les etiquetes (tamb conegudes amb el nom de tags), o sistema de catalogaci temtica delsposts publicats

El Servei de blocs de bloc.cat


29

CFA Les Bernardes Per exemple, si el nostre bloc s sobre msica i el post que volem publicar parla dinstruments de percussi, les etiquetes que hi posarem podrien ser instruments i percussi. Daquesta manera, si un visitant seleccions al bloc letiqueta percussi, podria visualitzar tots els posts especfics sobre percussi que hi ha al bloc.

Entrada de Bogs Standard (http://bogsstandard.blogspot.com), bloc d'actualitat i poltica en catal i angls

Com crear un blocPer disposar del nostre bloc, hem danar a lopci Crear un nou bloc, acceptar les normes ds i, desprs, crear un compte dusuari tot introduint les dades que sens sollicita: nom dusuari, contrasenya, correu electrnic, etc. A continuaci, hem dindicar el ttol del nostre bloc, quin domini o adrea web volem que tingui i a quina categoria volem que pertanyi. La categoria del bloc vindr determinada pel tipus de contingut o temtica que tractarem al nostre espai: temes dactualitat, cincia, esports, humor, msica, poltica, etc. Seguidament, haurem descollir el disseny visual que desitgem per al nostre espai, tot seleccionant la plantilla que ms ens agradi. Si ms endavant deixa dagradar-nos, la podrem canviar. Per acabar, rebrem al correu electrnic que hem facilitat un missatge amb les instruccions finals per completar lactivaci del nostre bloc. Una vegada activat, ja podrem comenar a publicar. Publicar els nostres posts A lhora de publicar un post, el primer que hem de fer s identificar-nos a la pgina; desprs, ens adrearem al tauler de control i premerem el bot Entra. Una vegada dins la secci Afegeix article, podrem comenar a escriure el post, indicant-ne el ttol, redactant el text de larticle, i afegint-hi, si ho volem, alguna imatge, vdeo, etc. Quan hgim acabat, seleccionarem el bot Publica larticle!. A partir daquest moment, el post ja estar visible al nostre bloc. Per veurel, noms caldr que anem a ladrea web del nostreC1. Cultura, participaci i civisme digital 30

CFA Les Bernardes espai.

La sindicaci o lectura de canals webLa sindicaci o lectura de canals web (popularment coneguts com a feeds) s la possibilitat denviar la informaci actualitzada dun bloc directament a un programa lector, generalment conegut amb el nom dagregador. Molts blocs ofereixen actualment aquesta possibilitat.

Icona de RSS Per saber si lopci de sindicaci o lectura de feeds est disponible en un bloc, mirarem si hi apareix la icona corresponent: Hi ha molts tipus dagregadors o lectors de feeds (Google Reader, Bloglines, Netvibes, Feedness, Rojo, etc.). A Google Reader, per exemple, podem crear un compte amb facilitat. La manera dagregar feeds o sindicacions s fora senzilla: hem de copiar la URL del bloc en qesti i enganxarla al nostre agregador. Daquesta manera, gaudirem dun compte que ser el nostre punt de lectura habitual i ens estalviarem el temps de visitar un per un cada web per saber si shi han actualitzat o no els continguts.

PRCTIQUES

Prctica 1T'oferim un llistat de blogs: entra-hi i fixa't en les seves caracterstiques:Ttol Data i hora de la darrera entrada Possibilitat de deixar comentaris? Etiquetes?

http://cracksinformatics.blogspot.com/

http://lesbernardes.blogspot.com/

http://martiperaferrer.blogspot.com/

http://filosofiadesofa.blogspot.com/


31

CFA Les Bernardes

http://othersidesoulmate.blogspot.com/

http://videsprivades-vidasprivadas.blogspot.com/

Si vols visitar ms blocs, noms cal que quan siguis dins d'un bloc cliquis segent bloc a la barra de men o que visitis el directori http://edublogs09.ciberespiral.org

Prctica 2Entre al bloc de l'aula (utilitza l'adrea que et donar el/la teu/teva professor/a) i afegeix un comentari a la primera entrada.

Prctica 3Un bloc s un diari interactiu de tipologia diversa. Aquesta prctica, ms que una prctica s un projecte perqu crearem el nostre propi bloc. Per a fer-ho utilitzarem www.blogger.com Abans de comenar, cal que tinguem clar la temtica que tindr el nostre bloc. Pot ser un bloc de viatges on anem comentant totes les nostres sortides, de cuina, de msica, d'esports, d'actualitat on es comentin notcies o diferents esdeveniments, de literatura on recomanem llibres, de cinema, de natura, d'excursionisme, del nostre barri/poble, o simplement un diari personal on anem explicant les coses que ens van passant. Un cop tinguem ms o menys pensat com volem que sigui el nostre bloc, el comenarem a crear. Com que som usuaris de gmail: introduirem els segents camps Nom d'usuari: [email protected] (el nostre correu gmail) Contrasenya: la mateixa que utilitzem per accedir al nostre correu Clicarem INICIA LA SESSI

Anirem seguint tots els passos: triarem el nom del nostre bloc, l'adrea que tindr (cal que ens ho apuntem tot b) i l'aparena que tindr (la plantilla).C1. Cultura, participaci i civisme digital 32

CFA Les Bernardes

Prctica 4Ja tenim el bloc, segurament tindr un format semblant a aquest:

Clicant a NOVA ENTRADA podr afegir una nova entrada a la PGINA PRINCIPAL. Si vull entrar dins la configuraci del meu bloc (Gadgets, moure seccions, canviar-ne l'aparena,..) anirem a DISSENY. Ara cal que el teu bloc tingui totes aquestes caracterstiques: Una pgina principal on s'introdueixi el bloc (de qu va, qu hi trobarem, qu t'ha motivat a crear un bloc d'aquesta temtica) Un mnim de tres pgines ms. Per exemple, si fem un bloc de cuina, una pgina ser pels primers plats, una altra pels segons i la darrera pels postres. Un mnim de tres fotografies. Continuant amb el bloc de cuina, cada plat anir acompanyat d'una fotografia. Etiquetar les entrades. Les etiquetes sn paraules que defineixen el que es tracta en aquella entrada, de manera que desprs s ms fcil localitzar tots aquells articles que tinguin aquella mateixa temtica. Si entro una recepta de pasts de xocolata, les etiquetes podran ser pasts, xocolata i postres.

Prctica 5Anem polint el bloc, ara noms ens cal Afegir links (enllaos) als blocs dels teus companys. Crea una entrada titulada altres blocs. Amb aquesta eina no tindrs cap problema Escriu els ttols dels blocs dels teus companys, selecciona'ls un a un, prem elC1. Cultura, participaci i civisme digital 33

CFA Les Bernardes bot per inserir un enlla i desprs entra l'adrea del bloc.

ACTIVITATS DE REFOR/ AMPLIACIActivitat 1Afegeix el flux d'actualitzaci RSS que permet que estiguis ben al dia. Tria un mitj de comunicaci (www.diaridegirona.cat, www.elpunt.cat, www.lavanguardia.es,...): Ves a la web del diari digital que vulguis Busca la icona RSS, entra-hi, tria la secci que t'interessa ms i copia-te'n l'adrea web mitjanant el bot dret del teu ratol. Ves al teu bloc, a DISSENY- AFEGEIX GADGET i enganxa-hi l'adrea de RSS que t'has copiat.

Activitat 2Edita el teu perfil. Posa-hi la teva foto i escriu quatre lnies sobre tu mateix (gustos, com passes el temps lliure, quin tipus de cinema t'agrada,...)

RECURSOS Bloc.ca t (Servei de creaci i allotjament de blocs en catal) (http://www.blocs.cat/) Qu s un blog? (Vdeo del Dr. Soler del programa Psicopatologia Digital) (http://www.tv3.cat/videos/913989/Queesunblog)


34

CFA Les Bernardes

3. Les wikisUna wiki s una eina de comunicaci en lnia que permet crear, editar, esborrar o modificar continguts dun espai web entre molta gent, duna manera fcil i rpida. Seria com una pissarra conjunta on pot escriure-hi un grup d'usuaris, ja que ells sn els que sencarreguen de modificarne i adaptar els continguts. Wiki significa rpid en hawai, i, actualment, lexemple ms important daquest tipus de projectes s lenciclopdia gratuta Viquipdia. La seva versi en catal es troba a ladrea web http://ca.wikipedia.org.

Registrar-se i crear un compte dusuariPer poder registrar-se i crear un compte dusuari, seleccionarem l'enlla Inicia una sessi/crea un compte que trobem a la cantonada superior dreta de la pgina. Seguidament, sens demanar que entrem el nostre nom d'usuari i contrasenya. Si no ens hem registrat abans, haurem de crear un nou usuari tot prement l'enlla Registreu-vos-hi. Seguirem els passos sollicitats durant el registre i, un cop finalitzat tot el procs, ja serem usuaris registrats. No s obligatori, per s recomanable, registrar-se i crear un compte dusuari per poder editar pgines duna wiki. Daquesta manera, els canvis que fem quedaran associats al nostre compte i, a ms, si ens registrem obtindrem algunes funcions i avantatges addicionals. Per exemple: Els altres ens podran reconixer pel nostre nom d'usuari quan fem canvis en una pgina. Tindrem la nostra prpia pgina d'usuari, on podrem escriure sobre nosaltres per tal que els altres ens puguin conixer una mica ms. Podrem establir les nostres preferncies per canviar certs aspectes i funcions de leina, com ara:C1. Cultura, participaci i civisme digital 35

CFA Les Bernardes fonts, colors i disseny del lloc, etc. A ms, disposarem de la nostra pgina de discussi, que podrem utilitzar per comunicar-nos amb altres usuaris.

Seguretat en els contingutsA lhora deditar qualsevol contingut, cal tenir en compte que, tot i que puguem modificar una informaci, la seva versi anterior no es perd. En una wiki res no es perd. Tot queda enregistrat a la pgina Historial, per la qual cosa no hem de tenir por deditar continguts, ja que sempre podrem tornar a la seva versi anterior per recuperar-los. La funci principal de les pgines dHistorial s poder consultar, en un mateix espai, tots els canvis recents que shan fet. Aix ens permetr localitzar-los amb rapidesa si necessitem tornar a editar algun dels continguts o recuperar-ne la versi anterior.

Historial de revisions d'aquest usuari

Com editar contingutss molt fcil editar una pgina wiki. Noms cal que cliquem a l'enlla "Edita", que trobarem al capdamunt de la pgina que vulguem editar. Aix ens portar a una pgina amb un quadre que cont el text de la pgina. Hi escriurem o el modificarem, i premerem "Desa la pgina" quan hgim acabat. En afegir o modificar continguts, podem donar diferents formats al text (utilitzant negretes, textos en cursiva, etc.). Per introduir aquests formats, hem dutilitzar un codi determinat que la pgina dajuda de leina explica mitjanant exemples, i que recomanem visitar. Botons per a donar format bsic al text d'una wiki Per altra banda, tamb cal tenir en compte que, a lhora dafegir enllaos dins el text que editem, en tindrem prou amb escriure la URL en qesti, perqu la mateixa wiki crea automticament lenlla corresponent.


36

CFA Les Bernardes

Les pgines de discussiUn altre element destacable duna wiki sn les pgines de Discussi. Estan orientades a discutir i consensuar els continguts de la pgina a qu fan referncia i a facilitar l'intercanvi d'opinions entre els collaboradors, cara a millorar els articles i el funcionament de la Viquipdia en general. Per tant, hi sn benvingudes les qestions, les crtiques, els comentaris, les propostes per canviar el text, etc.

PRCTIQUESPrctica 1Utilitzant aquest la vikipdia, omple la segent graella1. A quin any va nixer Alfred Nobel 2. Quantes vegades es va casar el rei Enric VIII d'Anglaterra? 3. Quants anys va durar la segona guerra mundial 4. De quins colors s la bandera d'Etiopia 5. Quin tipus de govern hi ha a Angola

Prctica 2Connecta't a la vikipdia i busca informaci sobre el lloc on t'agradaria anar de vacances. Selecciona la informaci que t'interessi i crea un petita guia turstica (localitzaci, cultura, llocs d'inters turstic, activitats d'oci, allotjament,...). Utilitzars el processador de textos writer que haurs d'enviar per correu electrnic a la teva professora i al company de la dreta.

ACTIVITATS D'AMPLIACI/ REFORActivitat 1Registra't a la vikipdia i llegeix l'article que parla del poble o ciutat on vas nixer. Si veus que hi manca alguna cosa que hi hauria de ser, edita l'article i afegeix la informaci que tu coneixes.

RECURSOSWikis Nirewik i (http://nirewiki.com/ca) Wiki de SoftCatal (http://www.softcatala.org/wiki/)C1. Cultura, participaci i civisme digital 37

CFA Les Bernardes Altres enciclopdies . text: http://ca.wikisource.org . llibres: http://ca.wikisource.org . diccionari: http://ca.wiktionary.org

MDUL 3: Hbits d'ergonomia, salut i medi ambient

1. ERGONOMIA I SALUT 2. ECOLOGIA I MEDIAMBIENT


38

CFA Les Bernardes

Objectius:

1. 2. 3. 4.

Adoptar els hbits i mesures necessries per garantir la salut i el respecte mediambiental Organitzar l'espai de treball Fer un s responsable dels recursos. Reutilitzar i reciclar

1. Ergonomia i salut1.1. HBITS D'ERGONOMIALordinador s una eina que cada vegada fem servir durant ms temps. Per aix, cal que el lloc on el situem i la nostra posici quan lutilitzem siguin els adequats per tal devitar-nos problemes de salut. Quan utilitzem lordinador, normalment estem asseguts i, molt sovint, adoptem posicions que fan que el nostre cos estigui en tensi. Per evitar-ho, tindrem cura dels factors segents:

La pantalla: Ha destar collocada de tal manera que ens trobem situats directament aldavant seu, sense forar el coll, i a una distncia mnima duns 55 centmetres. La part superior de la pantalla ha de quedar a l'alada dels nostres ulls o una mica per sota, i hem de poder orientar-la i inclinar-la amb facilitat. La superfcie on situem la pantalla ha de ser estable. Hem dajustar la lluminositat i el contrast entre el fons de pantalla i els carcters o les imatges de manera que els veiem correctament.

1.1.1.

El teclat

Hem de collocar el teclat de forma que no es trobi a lextrem de la taula. Entre el teclat i el final de la taula hi ha dhaver uns 10 centmetres de superfcie lliure, per tal de recolzar-hi els canells. El teclat ha de ser abatible i independent de la pantalla, i ha destar situat al mateix nivell que els colzes. Si s massa alt, farem servir un coix per seure, i aix millorarem la posici dels canells.

1.1.2.

El ratol

Ha de tenir una mida adequada i ha destar en un lloc de la taula on el puguem manejar amb comoditat. Si som esquerrans, collocarem el ratol a la nostra esquerra i canviarem el maneig dels botons en el men de configuraci de lordinador.


39

CFA Les Bernardes

Si

som esquerrans, podem canviar el maneig dels botons del ratol

1.1.3.

Els accessoris

Si volem consultar documents mentre treballem amb l'ordinador, farem servir un faristol o un suport de folis per evitar que el coll adopti posicions forades. Hem de regular lalada i la inclinaci perqu es trobi entre 30 i 70 graus.

1.1.4.

La taula

Ha de tenir les dimensions suficients perqu ens puguem moure i canviar de postura amb facilitat; les cantonades han de ser arrodonides i la superfcie, mat, per evitar reflexos. Els cables han destar ben amagats, i hem de disposar d'una presa de terra per a les connexions elctriques. Hem de procurar que la taula es mantingui endreada, per no perdre espai i perqu puguem accedir cmodament a documents, perifrics, telfon, etc.

Una taula desendreada pot complicarnos l'accs cmode a documents, perifrics, telfon, etc.

1.1.5.

La cadira

Quan escollim una cadira per treballar davant lordinador hem de tenir en compte lalada del seient. Si apropem la cadira a la taula, els braos han de quedar a lalada de la taula. Si no podem recolzar els peus a terra, haurem dutilitzar un recolzapeus. Lalada del respatller de la cadira ha dajustar-se a la zona lumbar de lesquena. Moltes persones, si han destar moltes hores assegudes, prefereixen disposar el respatller amb una certa inclinaci. Hi ha cadires que permeten un contacte permanent amb el respatller, grcies a la combinaci de la fora dunes molles i del nostre pes.

Conv fer, de manera regular, estiramentsC1. Cultura, participaci i civisme digital 40

CFA Les Bernardes

1.1.6.

Lentorn

Collocarem lordinador allunyat de la llum natural i en parallel a ella, procurant que les finestres no quedin al davant o al darrere nostre, ja que hem d'evitar els reflexos a la pantalla. Si tenim un llum damunt lordinador, hem de procurar situar-lo en perpendicular a l'eix de la pantalla. Hem d'intentar reduir el soroll de lequipament perqu no afecti la nostra atenci o parla. La calor que lordinador desprn no ha de fer que augmenti la temperatura del lloc on som.

1.1.7.

Alguns consells per a la salut

El fet de treballar davant d'un ordinador durant moltes hores pot comportar riscos per a la salut, com ara l'aparici de fatiga visual (picor d'ulls, augment del parpelleig, llagrimeig, pesadesa en les parpelles o els ulls), la fatiga fsica (dolor habitual en la regi cervical, dorsal o lumbar, tensi en les espatlles, el coll o l'esquena i molsties en les cames) i la fatiga mental tant sensorial com cognitiva relacionada amb les caracterstiques de les tasques (estrs, sobrecrrega de treball, monotonia). Tamb s comuna l'aparici de microtraumatismes en els dits o en els canells per una collocaci incorrecta de la m.

Per tal de reduir aquests riscos s important que: el lloc de treball tingui unes dimensions adequades, que facilitin lamobilitat de la persona. l'ambient fsic, s a dir, la temperatura, el so ambient i la illuminaci, no ha de generar situacions de desconfort. les cadires tinguin una base estable i la seva alada s'ha de poder regular. El respatller lumbar tamb haur de ser ajustable en inclinaci i en alada.

Per evitar la fatiga visual: s convenient que la pantalla, el teclat i els documents escrits estrobin a una distncia similar dels ulls (entre 45 i 55 cm). La pantalla tamb s'ha de trobar en un angle d'entre 10 i 60 per sota de l'horitzontal dels ulls i, si fem servir faristol, l'hem de collocar en una alada similar a la de la pantalla per evitar moviments perjudicials del coll. s aconsellable evitar collocar el monitor davant de finestres i evitar reflexos lluminosos i enlluernaments.

Quan fixem la vista durant molt de temps a la pantalla, s recomanable mirar, de tanten tant, cap a un punt lluny.

Abans de comenar a treballar amb lordinador:C1. Cultura, participaci i civisme digital 41

CFA Les Bernardes

s convenient adequar el lloc de treball a les nostres

caracterstiques personals: ajustar el seient, orientar i graduar el monitor evitant que ens obligui a mirar cap a una font de llum, eliminar reflexos sobre la pantalla, situar la part superior de la pantalla per sota de la lnia horitzontal de visi, graduar-ne el contrast i la brillantor i evitar oscillacions de carcters o fons de pantalla. s recomanable collocar el monitor a un costat si hem d'introduir dades.

Durant la feina i per evitar la fatiga fsica: Cal evitar girs bruscos o mantinguts del tronc i del cap, mantenirl'avantbra i la m alineats (fins i tot, si s'escau, pot ser til la utilitzaci d'un recolzacanells). L'angle entre el bra i l'avantbra hauria de ser superior a 90.

Si hem de treballar moltes hores amb lordinador, cal que fem pauses curtes ifreqents.

Conv fer, de manera regular, estiraments dels braos i les cames. Per relaxar la zona del coll, podem girar suaument el cap a esquerra i a dreta diversesvegades.

1.2.

CONFIGURACIONS DE PANTALLA.

El monitor o la pantalla de lordinador s lelement de l'equip informtic que ens permet visualitzar la informaci que hi ha al disc dur, als emmagatzemadors de memria o a Internet, i interactuar-hi en conseqncia. A l'hora de visualitzar aquesta informaci, hem de tenir en compte els aspectes segents:

La resoluci de pantallaLa finestra de la pantalla s rectangular. La seva mida depn del monitor i de la targeta grfica. Hem de distingir entre: La mida real de la pantalla: mida absoluta, mesurada en polsades (1 polsada equival a 25,4 millmetres). s la mida de la finestra del monitor. En lactualitat, la pantalla ms comuna s la de 17 19 polsades (17 o 19), tot i que als ordinadors porttils poden ser de 15. La resoluci: mida relativa, determinada pel nombre de pxels que mostra la finestra de la pantalla.Es mesura en pxels, que s la unitat mnima dinformaci. En funci de la targeta grfica de l'ordinador, els valors ms comuns sn els de 1024x728 pxels (1024 pxels damplada per 768 pxels dalada), tot i que hi ha persones que treballen amb pantalles a una resoluci menor (800x600 pxels) o major (1152x864 pxels)


42

CFA Les Bernardes

La mida del monitor no determina la resoluci de la pantalla La mida del monitor no determina la resoluci de la pantalla, per, per obtenir una visualitzaci correcta, la mida relativa de la pantalla i labsoluta han destar en concordana: Per a pantalles de 15, la resoluci mxima ha de ser de 800x600 Per a pantalles de 17, la resoluci mxima ha de ser de 800x600 o 1024x768 Per a pantalles de 21, la resoluci mnima ha de ser 1024x768 Quan la resoluci s gran, disposem de ms punts dinformaci (pxels) per visualitzar els elements de la pantalla, per aquests punts sn ms petits, i aix fa que els carcters dun text o els punts duna imatge tamb es vegin ms petits. s a dir, que la pantalla mostra un nombre ms gran de pxels en el mateix espai.

Canviar la resoluci de pantallaPer canviar la resoluci de pantalla en el sistema operatiu Windows, accedirem al "Panel de control" i clicarem a lopci "Pantalla". A "Propietats de pantalla", clicarem sobre la pestanya dreta de configuraci. Desplaarem l'indicador per lrea de pantalla fins que aparegui la resoluci desitjada i clicarem al bot dret d"Aplicar", i desprs al d"Acceptar". Si treballem amb el sistema operatiu Ubuntu, hi accedirem des de l'opci "Sistema > Preferncies > Resoluci de la pantalla".

Canviar la mida dels elements de la pantalla des dels navegadorsSi la resoluci de la pantalla s alta, pot ser que quan naveguem per Internet veiem els elements de les pgines massa petits. Per canviar la mida del text, premerem el bot CTRL del teclat i, a la vegada, farem girar la roda del ratol. Una altra manera de fer-ho s clicant sobre lopci del navegador de "Veure" (Explorer) o "Visualitzar" (Firefox) i fer clic sobre "Mida de text", tot seleccionant la que ens interessi.


43

CFA Les Bernardes

Tamb podem canviar la resoluci de pantalla quan naveguem per Internet

Ajust de lluentor, contrast i color de pantallas necessari ajustar les condicions de visualitzaci de la pantalla, per veure amb exactitud les caracterstiques de la informaci i evitar problemes de salut (irritaci ocular, mal de cap, etc). Es porta a terme mitjanant el calibratge de la pantalla. Aix es pot fer amb les eines de gesti de color que subministren les mateixes pantalles (en el cas dels ordinadors de sobretaula) o b a travs dalguns programes i dispositius que recullen dades que ens proporcionen valors de configuraci (en el cas d'ordinadors porttils). La lluentor o lluminositat s la intensitat de llum emesa sobre una rea determinada. Els canvis de lluentor poden enfosquir o aclarir el contingut de la pantalla. Si el valor de lluentor s baix, els colors lluminosos senfosquiran i tendiran al gris, mentre que si el valor s alt, els colors foscos semblaran grisos. El contrast s la relaci entre la intensitat lluminosa del punt ms clar i la del punt ms fosc duna imatge. Un correcte calibratge de contrast implica valors de 100:1, s a dir, que el punt blanc tingui 100 vegades ms lluminositat que el punt negre.

De dreta a esquerra: diferncia entre poc contrast, contrast adequat i massa contrast El color El color es produeix mitjanant la suma de diferents intensitats dels colors bsics (vermell, verd i blau). El calibratge de color consisteix a ajustar el color a un estndard establert per tal daconseguir que els colors es vegin igual en tots els monitors calibrats. Cal ajustar elsC1. Cultura, participaci i civisme digital 44

CFA Les Bernardes diferents parmetres de color: to, saturaci, gamma, balan de colors primaris, etc.

Els protectors de pantallaEls protectors de pantalla sn programes que poden contenir animacions, textos, udio o vdeo, que sactiven quan lordinador est inactiu durant un perode de temps determinat, i que oculten el contingut de la pantalla. Es poden configurar de forma que, per tornar a veure el contingut, calgui introduir una contrasenya. Es van comenar a emprar en els antics monitors de tub (CRT), en qu una imatge esttica que romangus durant massa temps en pantalla podia cremar el fsfor que la componia i quedar-hi impresa. Per evitar-ho, el protector de pantalla lenfosquia o mostrava imatges en moviment. Actualment, els protectors sutilitzen ms com a decoraci de la pantalla, tot i que sovint impliquen un estalvi d'energia en l'aparell.

Els protectors de pantalla sn animacions que s'activen quan l'ordinador est inactiu Els actuals monitors LCD no tenen fsfor, ja que es va comprovar que les seves celles de cristall lquid, si estan actives durant massa temps, poden tornar-se insensibles als estmuls elctrics.

PRCTIQUESPrctica 1Analitza el teu lloc de treball. Reflexiona sobre: Teclat: Cadira: Ratol: Taula: Accessoris: Entorn: Creus que ests treballant d'una manera ergonmicament correcta? Qu caldria fer per millorar-ho? Envia un correu a la teva professora amb les teves respostes.

Prctica 2La prctica consisteix en explorar els botons de control del monitor i ajustar especialment els controls de contrast i lluminositat d'acord a les caracterstiques de llum de la sala on s'est treballant. Aquests controls, per,C1. Cultura, participaci i civisme digital 45

CFA Les Bernardes varien segons el model i el fabricant del monitor. Amb lordinador engegat, localitzeu els botons de control i ajustament del monitor.

Prctica 3Canviarem la resoluci de pantalla. A major resoluci, les imatges, icones i textos es veuen ms definits, per ms petits. A menor resoluci, en canvi, el tamany dels elements augmenta. La resoluci de pantalla s el nmero de pxels que pot mostrar-se en la pantalla de lordinador. Aix s parla d'una resoluci de pantalla de 800 x 600 pxels o de 1024 x 768 pixels, per exemple. Fes-ne la prova: 1. Cliqueu, amb el bot dret del ratol, damunt de la pantalla de lescriptori deWindows. 2. Seleccioneu, del mem emergent, lopci Propietats i us apareixer la finestra Propietats de pantalla. 3. Seleccioneu la pestanya Configuraci i en l'apartat de Resoluci de pantalla trobareu la vostra resoluci de pantalla. Quina s? 4. Per canviar-la podeu arrossegar el botonet cap a la dreta o cap a l'esquerra segons vulgueu una major o menor resoluci. Si inicialment teneu una resoluci de 800 per 600 podeu canviar-la a 1024 per 768, o a la inversa. 5. Cliqueu sobre el bot Aplicar i Acceptar per que es produeixi el canvi.

Nota: Tamb podeu accedir a la finestra Propietats de pantalla a travs de Inicia |Configuraci | Tauler de control | Pantalla

Prctica 4Entra a mozilla i connecta't a Internet. Canvia la mida dels elements del navegador. Ves a visualitzar- mida text: augmenta i redueix successivament i veurs com el que veus al monitor es va ampliant o reduint. Tamb potsC1. Cultura, participaci i civisme digital 46

CFA Les Bernardes aconseguir el mateix efecte prement CONTROL+ per augmentar i CONTROL per reduir.

Prctica 5Activa l'estalvi de pantalla del teu ordinador. Per fer-ho anirem a INICI- PANELL DE CONTROL- o b prement el bot dret del teu ratol en qualsevol punt de l'escriptori. Tria un estalvi de pantalla predeterminat que es posi en funcionament passat 1 minut de no utilitzar l'ordinador Crea un estalvi de pantalla que digui sc el millor internauta del mn que s'activi passat 1 minut de no utilitzar l'ordinador Configura un altre estalvi de pantalla, el que tu vulguis.

RECURSOS Hbits d'ergonomia Informaci sobre seguretat i salut laboral de la Generalitat de Catalunya(http://www.gencat.cat/treball/ambits/seguretat_salut/index.html) Aplicaci per a pauses i exercicis de prevenci de riscos de salu t (tamb en catal, per a diferents sistemes operatius) (http://www.workrave.org/welcome/) Configuracions de pantalla Establir i canviar la resoluci de la pantalla Ubuntu (http://www.blog.highub.com/ca/linux/setandchangeubuntuscreenresolution/)

2: Ecologia i mediambient 1.TRACTAMENT DE RESIDUS TECNOLGICS I MATERIAL FUNGIBLEEls materials que sutilitzen als equips informtics i els mateixos equips generen residus. Aquests residus contenen substncies perilloses per al medi ambient, i cal gestionar-los. Per aquest motiu shan de dipositar als llocs apropiats de les deixalleries o als punts verds collaboradors, mbils o del barri.


47

CFA Les Bernardes

Els materials que sutilitzen als equips informtics i els mateixos equips generen residus El material fungible que utilitzem quan treballem amb el nostre equip informtic tamb necessita una gesti respectuosa amb el medi ambient.

1.1.

La impressi de documents

Imprimir documents representa un alt cost econmic i mediambiental, tant per lobtenci de la cellulosa amb qu es fa el paper com per la gesti dels residus dels cartutxos de tinta. Per tal de minimitzar-ne limpacte, hem de considerar els aspectes segents: 1. El paper: Quan triem el tipus de paper per imprimir documents, hem de tenir en compte lorigen de la matria primera i el procs de producci. Si considerem aquests dos aspectes, trobarem diferents tipus de paper: El paper ecolgic: Sanomena ecolgic el paper que t un procs de fabricaci i una destinaci final que eviten limpacte ambiental. El paper reciclat: Sanomena reciclat el paper que t un procs de fabricaci amb fibres recuperades del paper o del cartr. El paper lliure de clor (TCF): Sanomena lliure de clor perqu en el procs de blanqueig sutilitza oxigen o oz. El paper amb baix contingut de clor (ECF): Sanomena amb baix contingut de clor perqu durant el procs de blanqueig no sutilitza clor en forma de gas, sin dixid de clor. Per ser respectuosos amb el medi ambient, ls daquests tipus de papers ha danar acompanyat duna srie de normes destalvi de paper:

Si la impressora ho permet, utilitzarem paper imprs per una cara i imprimirem els esborranys en laltra cara. El programari de la impressora ens permet imprimir diversos fulls a la mateixa pgina. Per imprimir exactament all que desitgem, podem utilitzar lopci de visualitzaci prvia de la pgina. Imprimirem els documents a doble cara. Si la impressora no ho permet, podem imprimir48


CFA Les Bernardes primer les pgines de la dreta i desprs les de lesquerra a laltra cara del paper. Si el document s un esborrany, podem corregir-lo en pantalla per evitar-ne la impressi. Guardarem els arxius no impresos a lordinador, sense fer-ne cpia en paper. Evitarem imprimir els correus electrnics i els llegirem en pantalla.

Vista prvia d'una pgina de full de clcul, abans d'imprimirse 2. La tinta de la impressora: Un cartutx de tinta est format per plstic, metall i altres elements com ara paper o cautx. La major part daquests components sn reciclables o reutilizables. s convenient utilitzar cartutxos de tinta compatibles, o els originals recarregats de tinta. Un cartutx pot ser reutilitzat fins a quatre vegades, en funci de les seves caracterstiques i estat. Si un cartutx presenta desperfectes, sen separen els diferents materials i es recicla. Si est en bon estat, es neteja, es recarrega i es tanca, per poder-lo reutilitzar. Per ser respectuosos amb el medi ambient, ls daquests tipus de cartutxos ha danar acompanyat duna srie de normes per estalviar tinta:

Si volem imprimir esborranys, s millor utilitzar una qualitat dimpressi baixa per estalviar tinta; tamb procurarem evitar la impressi de fotografies i altres grfics, ja que consumeixen molta tinta de colors. Si no ens cal imprimir en color, utilitzarem la impressi en escala de grisos amb la tinta negra.

1.2.

El reciclatge de materials d'emmagatzematge

El material que compon els CDs i DVDs s un plstic: el policarbonat. A ms, inclou alumini, laca i colorants; tot aquest conjunt provoca que els discs inservibles generin residus no biodegradables i contaminants. Per aquesta ra, cal que aquests materials siguin tractats i reciclats. Els centres de reciclatge realitzen les accions segents: Trituren el plstic. El renten, eliminant-ne la tinta i el paper. En separen els metalls i les laques. Una vegada net i sec, el plstic senvia a unes mquines que lescalfen i el reciclen.


49

CFA Les Bernardes

Els residus informtics shan de dipositar als llocs apropiats de les deixalleries o als punts verds collaboradors Per ser respectuosos amb el medi ambient, ls daquests tipus de materials d'emmagatzematge ha danar acompanyat duna srie de normes: Cuidarem lestat del CD o DVD evitant que sembruti o es ratlli. Utilitzarem altres tipus de sistemes demmagatzematge, com ara les memries USB. Utilitzarem CDs o DVDs regravables. Si ja no ens cal la informaci que hem emmagatzemat, s convenient destruir el suport que hem utilitzat, ja que, si no, la informaci es podria recuperar.

PRCTIQUESPrctica 1Anem a reciclar. A quin contenidor has de llenar els teus residus? Segur que ho saps, anem a jugar i ho veurem! http://www.cresidusvoc.cat/joc

Prctica 2Quina s la diferncia entre REDUIR, RECICLAR I REUTILITZAR? Utilitza la wikipdia per a buscar-ne la definici. Reduir: Reciclar: Reutilitzar: Ara imagina't que treballes en una oficina on es malgasten molts de folis de paper i tinta. Pensa un exemple prctic de reduir, reciclar i reutilitzar. Penja la teva proposta d'estalvi al bloc de l'aula.

ACTIVITATS D'AMPLIACI/ REFORActivitat 1Crea una pgina al teu bloc amb consells per a un s de la informtica ms sostenible i per a unaC1. Cultura, participaci i civisme digital 50

CFA Les Bernardes millor cura de la salut dels seus usuaris.

RECURSOS Agencia Catalana de Residus (http://www.arccat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/) El paper... sempre reciclat (Ecoconsells, Universitat de Barcelona) (http://www.ub.edu/ossma/mediambient/documents/04paper.pdf) Reciclatge de CD i DVD (en castell) (http://www.terra.org/articulos/art01138.html) el reciclatge del Consorci per a la Gesti de Residus del Valls Occidental http://www.cresidusvoc.cat/joc del reciclatge de l'ARC http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/exe/reciclatge/index.html El reciclatge informtic (IES Els Alfacs) http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19220 El paper http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23051 Piles i bateries http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23058


51

CFA Les Bernardes

MDUL 4: Avaluaci de la informaci i nocions de seguretat

1. AVALUACI

DE LA INFORMACI D'INTERNET. D'IDENTITAT I PROGRAMARI MALICIS. DE LA INFORMACI.

2. SUPLANTACI

3. SEGURETAT

Objectius:

1. 2. 3.

Conixer i aplicar les mesures bsiques de seguretat de la informaci Fer un s eficient i segur d'Internet, i avaluar la informaci obtinguda Aprendre a avaluar la informaci a Internet


52

CFA Les Bernardes

1. AVALUACIO DE LA INFORMACIO DINTERNETActualment tothom pot accedir a Internet i publicar-hi qualsevol tipus d'informaci. Per aquest motiu, hem de ser capaos davaluar si aquesta informaci s fiable i segura.

1.1. LautoriaUna de les claus a lhora davaluar una informaci consisteix a saber qui publica el contingut, si el lloc que visitem s duna instituci (una entitat educativa, una empresa comercial, una associaci sense nim de lucre, etc.) o b dun particular. El segon aspecte a considerar s si podem posar-nos en contacte amb el responsable del contingut (si es tracta dun autor que firma larticle dintre dun lloc web que cont ms informaci), o si a la pgina web hi ha algun enlla que permeti comunicar-nos amb la instituci o entitat que publica els continguts.

Portada de la web de l'Enciclopdia Catalana, on es pot apreciar a la part inferior els enllaos a les dades de contacte de la instituci El tercer aspecte s veure si la informaci est actualitzada; es pot comprovar, per exemple, mitjanant la darrera data de publicaci del contingut. El quart aspecte s avaluar si la informaci s creble, o b si es tracta duna informaci publicitria o que intenta persuadir dalguna cosa el lector.

1.2. La qualitat dels enllaosMolts llocs inclouen enllaos. Hem de comprovar si els enllaos estan actius i si presenten els continguts amb una informaci actualitzada. Per exemple, si una pgina web enllaa freqentment amb altres pgines que mostren un missatge derror, pot significar que aquesta pgina no sha actualitzat o revisat des de fa temps.


53

CFA Les Bernardes

Si una pgina web enllaa freqentment amb altres pgines que mostren un missatge derror, pot significar que aquesta pgina no sha actualitzat o revisat des de fa temps Tamb hem de tenir en compte si els enllaos estan relacionats amb el contingut del lloc original.

1.3. El disseny del llocUna bona pgina dinici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i una guia o ndex sobre com accedir-hi. Un dels aspectes que cal que considerem s si la navegaci dintre del lloc s clara i coherent i si s fcil de trobar-hi all que cerquem; per exemple, s molt convenient que disposi dun plnol de navegaci o esquema de les diferents seccions que cont (un mapa web). Tamb hem de considerar si hi ha elements multimdia i si aporten informaci de qualitat al lloc. Una altra manera d'avaluar la informaci que ofereix un lloc web s tenir en compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pgines relacionades amb la informaci (per exemple, les valoracions de cases rurals per part dels clients en webs de viatges) o les referncies que, en blocs especfics, es donen sobre un determinat tema.

2. SUPLANTACI DIDENTITAT I PROGRAMARI MALICISQuan naveguem per Internet o fem servir el correu electrnic, cal ser molt prudents, ja que de vegades podem ensopegar amb programari malicis capa dafectar el nostre ordinador o que impliqui altres riscos. Tot i que es tracta dun perill que es pot prevenir, abans de res hem de saber de quin tipus damenaa es tracta. Els gestors de correu electrnic poden ser atacats no per aconseguir informaci del servidor o obtenir-ne el control, sin per difondre indiscriminadament correus de publicitat no desitjada (anomenada "correu brossa" o spam) o b virus, amb la intenci de propagar-los al major nombre possible de comptes de correu.

2.1. Les amenaces al correu electrnicEs classifiquen en dos tipus:

La recepci de correus electrnics amb virus, cucs electrnics i troians com a arxius adjunts.Quan s'obre larxiu, el virus sexecuta i infecta lordinador, o b infecta altres equips tot enviant-los correus electrnics.


54

CFA Les Bernardes

Els enganys (tamb anomenats pesca electrnica o phishing)Al missatge de correu electrnic rebut, ens indiquen o demanen que realitzem alguna acci, com visitar una adrea web, en la qual hem dintroduir dades confidencials com ara el nom dusuari i la contrasenya. Un exemple daquest tipus dengany sn aquells correus electrnics que semblen emesos per la nostra entitat financera, i mitjanant els quals sens pretn avisar que hi ha algun problema de seguretat amb el nostre compte. Com podem saber si el correu s un engany? Ens fixarem en els aspectes segents:

El remitent: Ladrea de correu electrnic (en aquest cas, suposadament, el suport tcnic delbanc) no dna prou informaci per assegurar la seva credibilitat. Al final de ladrea, en lloc de les inicials o el nom de lentitat, hi apareix un compte gratut de correu electrnic, com per exemple Hotmail, Gmail, etc.

El destinatari: Les empreses gestionen de forma personalitzada la comunicaci amb elclient, i, per tant, el nom del destinatari ha de coincidir amb la seva adrea.

Lenlla a la suposada pgina web de lentitat financera: Si ens hi fixem, veurem que estroba a la part superior del navegador web, a la barra dadreces, i comena per http://. Si el seu inici no coincideix amb el nom de lentitat, probablement es tracti dun lloc web fraudulent.

De vegades fins i tot un remitent conegut per nosaltres pot semblar l'autor d'un missatge que contingui un adjunt perills

2.2. Codis maliciososEls navegadors d'Internet (Mozilla, Opera, Internet Explorer, etc.) tamb poden ser, ocasionalment, objecte datacs. En visitar pgines web, els navegadors sovint permeten lexecuci i installaci automtica duns components que sanomenen connectors (o plugins en angls). Aquests connectors sn inclosos als navegadors per veure o millorar la visualitzaci de determinats arxius. Per alguns daquests components de vegades poden dur un codi malicis que permet la installaci de programes que emplenen lordinador de publicitat mentre estem navegant, o que, fins i tot, poden introduir-hi un virus. Cal estar molt atents als advertiments que sovint ens ofereix el navegador quan accedim a aquest tipus de pgines web.


55

CFA Les Bernardes

Exemple de pantalla flotant de programari que alerta sobre la detecci d'una amenaa per al sistema mentre es navega per Internet Altres connectors poden installar programes que obtenen informaci de lordinador, com ara el programari espia (tamb anomenat spyware), o que poden activar processos en lordinador sense que ens nadonem, per tal que treballi amb finalitats delictives quan el deixem encs. Hi ha d'altres connectors o reclams a pgines web que poden omplir la pantalla de finestres emergents amb publicitat mentre naveguem per Internet.

Exemple de reclam publicitari no desitjat. Algunes coses que podem fer per evitar aquestes intrusions de codis maliciosos sn:

No obrir mai els arxius adjunts a un correu electrnic si desconeixem el que contenen o qui ho envia. Installar programari de protecci (antivirus). Determinar filtres de seguretat al maquinari de navegaci o del correu electrnic.

3.

C1.Cultura, participació i civisme digital

Documents

Transcript of C1.Cultura, participació i civisme digital