Butlletí Obert n ú m .23Març 2016

Un respir per a les famílies a “el Caliu” 3

Els petits del Centre Obert Joan Salvador Gavina 6

Per què soc voluntari de petits? 10

Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social: la nostra manera de millorar la salut dels infants 11

Transpirenaica social i solidària 2016 12

Sum

arii

Teniu entre les mans una nova edició del Butlletí Obert. La darrera edició estava centrada en els adolescents i en aquesta us parlem dels més menuts de la casa, els infants d’entre 4 i 7 anys.

Amb ells iniciem l’acció socioeducativa al Centre Obert. Són ja unes personetes curioses, amb moltes ganes d’aprendre, que comencen a mostrar la seva personalitat i que volen ser autònoms sempre i quan un adult validi les seves decisions. El treball que realitzen les educadores, els professionals i els voluntaris durant la setmana, és clau per tal que el seu procés de creixement sigui el més harmoniós. Les situacions de pobresa i incertesa a les que s’enfronten les seves famílies, difi culta tenir els recursos que els ajudaran a desenvolupar-se. Cal posar mesures perquè aquests nens i nenes són el nostre futur.

Les famílies són un pilar fonamental per als infants i han d’estar presents en tot el procés educatiu dels seus fi lls, fi ns i tot espais com l’escola o programes com el nostre. Elles tenen el seu espai en aquestes pàgines. Des que es van posar en marxa les activitats de lleure en caps de setmana a “el Caliu” hem tingut molt present d’oferir temps per a les famílies i els seus fi lls. D’aquests dissabtes i diumenges en parlem en aquest butlletí.

A més dels professionals implicats en els programes i activitats de la Fundació hi ha nombrosos voluntaris que a diari donen temps i coneixement a la nostra missió. Un dels voluntaris del programa de petita infància ens parla sobre la seva experiència i motivació, de com s’aprèn quan s’està educant. Un altre voluntari, aquest en qualitat de patró de la Fundació, ens parla sobre el deteriorament de la salut per causa de les múltiples mancances amb les que viuen moltes famílies del Raval, mancances que res tenen a veure amb el sistema sanitari.

Per acabar, no podem deixar l’oportunitat de fer-vos cinc cèntims d’un projecte per a joves en el que ens hem implicat. Properament tindrem un butlletí centrat en els joves, però us avancem que, una de les preocupacions és la seva incorporació al món laboral. Amb aquesta difi cultat de fons, l’any 2013 neix la Transpirenaica Social i Solidària: caminar plegats els 800 quilòmetres que travessen els Pirineus joves en risc d’exclusió social i persones que els poden relacionar amb empreses i organitzacions. Una idea senzilla que, envolcallada de temps de lleure i contacte amb la natura, genera sinergies entre dos móns molt diferents i separats.

Tots els articles pretenen mostrar com es treballa a la Fundació amb unes persones que han de poder tenir les mateixes oportunitats que la resta de la societat.

Edit

ori

al

Fundació Joan Salvador Gavina 3

Un respir per a les famílies a “el Caliu”

És dissabte al matí, les famílies van arribant al centre. Estan contentes i esbalotades. Avui no només acompanyen a algun dels seus fi lls a l’autobús que els portarà cap a Planoles, avui, elles també marxen i no és gaire habitual que vagin a passar tot un cap de setmana fora. “¿Todo el fi n de semana? ¿No sólo el sábado?”. El lleure és un espai educatiu i una font de transmissió de valors i hàbits, aquest cap de setmana, a més, serà un temps de descans.Repassen que tothom dugui roba d’abric, saluden a la resta del grup, localitz en a l’equip del Gavina que estaran aquest cap de setmana amb elles... de mica en mica es van relaxant i, asseguts al seu seient, veuen passar el Paral·lel i la ronda litoral. Ara ja enfi len cap a Planoles. El viatge és llarg, però saben que aquest dos dies “el Caliu” serà un respir, un gran moment per deixar estar el gris de la ciutat i “podrem anar a la neu? Ja veurem, no esta clar que nevi… ens ho passarem bé igualment, eh!”Les converses van i venen, però a mesura que s’acosta el fi nal del trajecte un silenci expectant plana entre tots els pares i mares.

Els fi lls ja estan acostumats a pujar a la casa de colònies del Gavina i no entenen que puguin estar tan emocionades les seves mares “tranquil·la mama, jo t’ensenyaré on estan les coses.” Les famílies s’instal·len i surten al jardí, la mainada ha tret una pilota i algun diàbolo i juguen. Els gran xerren sobre què faran aquests dos dies, “quan sortirem d’excursió?”, “¿a què hora desayunamos? ¡Tan temprano yo no tengo hambre!”. L’equip del Gavina explica les normes de la casa, els horaris, les activitats que faran,... Escolten sense sentir, tots miren al voltant les muntanyes, el cel blau i clar i aquest fred que es passa fàcilment movent-te cap el sol.Es proposen tres mares voluntàries per parar taula, es canvien dues per dos pares i entre riures i bromes s’enllesteix el menjador per dinar. És estrany asseure’s i que et serveixin, menjar sense haver cuinat, tenir temps per parlar una conversa sencera sense viatges a la cuina, allargar la sobretaula i riure, sobretot riure.Les sortides en família són un pas més a la proposta que la Fundació va posar

Lleure

Butlletí Obert 234

en marxa la primavera del 2014 al lligar el lleure educatiu i l’acció social amb la conservació ambiental. Durant els caps de setmana familiars es proposem experiències i activitats on crear un espai compartit entre pares i fi lls que combina aprenentage i respecte per la Natura. Propostes que volen oferir espais de qualitat per a tota la família.

Gaudir d’un espai d’oci familiar és un dret inalienable dels infants. Lamentablement, l’esclat de la crisi econòmica ha comportat que moltes famílies amb risc d’exclusió hagin hagut de renunciar al lleure per manca de recursos. Els infants del nostre entorn han de créixer sans i feliços i ho han de poder fer amb els seus pares i mares.El primer dia va arribant al seu fi nal. Després de la passejada i de pintar les caixes niu amb el logotip del Caliu, queda descansar. Abans però, un joc de nit i una “pel·li” per qui no vulgui sortir al carrer “Ui, yo me quedo que hace frío. ¡Cagueta! Que tienes miedo de la oscuridad.” Més rialles.Al matí, tot i que és aviat, hi ha gana. Esmorzen i cap al Collet de les Barraques

Fundació Joan Salvador Gavina 5

“Ara és Parc Natural tot aquest paratge, però tenim permís per penjar les caixes niu. Mirarem també les que vam penjar a l’estiu a veure què hi trobem.” Caminen, es queixen, riuen, s’embadoquen amb el paissatge, pregunten, tornen a riure,... ningú pensa en el Raval. Ara i aquí només hi ha Natura i bona companyia. Després de dinar, ja tindran temps de fer-se a la idea que tornen als carrers estrets del barri i a les difi cultats que els aclapran cada dia. Avui ells voldrien que això durés més temps.La tornada és més silenciosa, alguna rialla perquè se sent algú que ronca però en general les converses són suaus. Anem deixant enrere les muntanyes i ens acostem a la civilitz ació però també “¿qué había en esa caja de pájaros? Muy posible que fuera un hurón ¿y cómo se ha metido dentro? ...”Es diuen adéu, demà dilluns es tornaran a veure, però ja no serà amb la tranquilitat del cap de setmana. S’han creat bons records, s’han donat bons espais de convivència personals i culturals, s’han cansat però han desconnectat i gaudit de la Natura. Saben que això no pot durar tots els dies i s’aferren a les bones experiències i les ganes de repetir perquè espais familiars de qualitat al barri costa trobar-los.

Lleure

Butlletí Obert 236

L’edat d’entrada al Centre Obert Joan Salvador Gavina és als 4 anys. En aquest moment són ja unes personetes que porten sempre una motxilla amb allò que viuen a casa i allò que viuen a l’escola. Des del moment que entren a formar part del Gavina, ens convertim en uns nous “omplidors de motxilles”, un nou agent educatiu que vetllarà pel seu creixement personal. Des d’aquest moment, juntament amb els pares i l’escola, formem un triangle que buscarà desvetllar les seves aptituds i acompanyar-los en les seves diferents etapes fi ns la joventut.Els infants de la franja d’edat d’entre 4 i 7 anys formen la “petita infància” del Joan Salvador Gavina. Els nens i nenes de 4 i 5 anys són el grup de pardalets i els de 6 i 7 anys el grup de les orenetes. Ells són els més petits de la casa. Ells són l’inici de la nostra acció.Sovint hem sentit a dir que és un fracàs que mares i pares que en un moment van ser infants i adolescents del Gavina ara portin el seus fi lls amb nosaltres. Tanmateix, ni ells ni nosaltres ho veiem i sentim

d’aquesta forma. Sentim la confi ança que dipositen en nosaltres, veiem el suport que busquen al demanar-nos que formem part de l’educació del seus petits.Fer un retrat tipus dels infants és, inevitablement, deixar d’enumerar els trets únics de cada un d’ells, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. Sí diem, però, que són grans esponges, tot ho absorbeixen, tot ho volen investigar i tot ho volen imitar. Estan en plena efervescència de creixement, desenvolupant el llenguatge, coneixent amb profunditat el propi cos i les seves capacitats i adquirint una progressiva independència.

Què ens preocupa o què ens ocupa?

Sembla obvi que volguem que els infants esdevinguin persones sanes, autònomes, competents, solidàries, responsables, amb criteri propi… felices, en defi nitiva. No obstant, són moltes les situacions d’exclusió i risc social presents en l’entorn familiar que fan perillar aquests aspectes i els infants acaben per no poder-los desenvolupar en tot el seu potencial.

Els petits del Centre Obert Joan Salvador Gavina

Això és educatiu

Fundació Joan Salvador Gavina 7

Les experiències i vivències que posem a l’abast dels infants són el model sobre el qual consoliden aprenentatges i adquireixen competències socials. És clau, doncs, que les relacions que estableixin amb el seu entorn siguin sanes i de qualitat i per tant, el triangle que formem amb l’escola i la família és decissiu per al seu procés educatiu.De totes les edats que s’atenen al Centre Obert Joan Salvador Gavina (fi ns als 22 anys), la dels infants de 4 a 7 anys és la que més necessitat té d’incoporar a les famílies a la seva tasca. La feina que es fa amb els més menuts és plantar moltes llavors. Són llavors que cal cuidar i regar per tal que brotin de mica en mica. Tenim l’oportunitat i la responsabilitat de fer moltes coses, d’incidir en molts aspectes. Amb tot, hem anat observant i constatant que sense la implicació dels pares, les llavors que aquí sembrem, no donen el fruit esperat.Aquest fet ens ha dut a refl exionar molt sobre com incorporar a les famílies en el procés socioeducatiu que realitz em a diari. A banda del seguiment, les entrevistes o les reunions de pares, amb els nens i nenes de

pardalets i orenetes hem hagut d’incoporar i posar a prova nous projectes i noves eines. Una de les que millors resultats ens dóna és demanar als pares i les mares que vinguin a fer una activitat amb el grup del seu fi lla o fi lla.Amb la incorporació del pares al quotidià tots hi hem guanyat. Quan vam proposar la incorporació de les famílies a l’activitat d’un dia, vam començar donant-los l’opció de venir durant l’estona del berenar, al principi de la tarda. Ara, després de dos trimestres amb l’experiència, a més del berenar participen d’una activitat i algunes, fi ns i tot, es queden tota la tarda.Per als infants és extremadament positiu, tenir a la mare o al pare allà, entre els seus iguals. És motiu de satisfacció, de reafi rmament personal, d’orgull. Els menors han interioritz at tant la dinàmica de les famílies dins el seu dia a dia en el Gavina, que ells mateixos són els que demanen quan podran venir les seves mares o els seus pares. Per altra banda, els pares, s’emporten molta informació: conviuen amb els seus fi lls en un entorn que no és el domèstic, els veuen fent coses que no creuen que

Monogràfi c sobre els petits

Butlletí Obert 238

siguin capaços de fer i esdevé un espai d’observació i aprenentatge.Per a nosaltres, tenir les famílies col·laborant en el desenvolupament d’una activitat ens permet fer-los evidents coses que ja no només són les informacions que els podem passar en una entrevista familiar. Les estan experimentant i els esta fent canviar la manera de veure els seu fi ll o fi lla. Amb les famílies es trobem molt sovint que la transmissió de les nostres observacions, els missatges que els donem en reunions, es prenen com a qüestinaments i no pas com a observacions i propostes que busquen

millorar la relació pares i fi lls. Són moltes les difi cultats que ens trobem quan parlem amb les famílies: barreres idiomàtiques, famílies marejades i amb missatges contradictoris pel munt de serveis que les atenen afegit a una imatge de la situació familiar i actitud de les mares i pares totalment diferents dels serveis que les segueixen. Ens trobem molt més sovint del que hauríem com a frontisa i mediadors entre els diferents professionals. Nosaltres som un recurs més, un actor dels molts serveis, però acabem per esdevenir l’actor principal. És molt usual que els centres escolars amb els que ens coordinem es recolzin i creguin molt en la nostra intervenció, per a ells som els més pròxims a les famílies.

Vida sana emocionalFa temps que als diferents espais de debat de la Fundació parlem de les emocions i de la seva gestió. Tots els grups del Centre Obert estem treballant diferents aspectes d’aquest tema i ho fem amb diferents instensitats i en diversos moments en el transcurs de l’any. Dins el treball de l’autonomia del menor, la gestió i exterioritz ació de les emocions és l’element que plana sobre totes les accions que fem. Podríem dir que és l’element que

Fundació Joan Salvador Gavina 9

uneix tota la nostra acció, amb activitats específi ques per a treballar les emocions com “Emociona’t”, però que ha d’estar present en tots els altres aspectes de seguiment de l’infant: adquisició d’habits, relació amb els iguals, relació amb els adults, moments de lleure… Un dels trets que sempre ens crida l’atenció per més que es va repetint a cada nou inici de curs amb l’entrada de nous nens i nenes, és fi ns a quin punt estan acostumats al “NO”. Hi ha una sobreprotecció derivada de la seva fragilitat que hem de reconvertir en acompanyament. El treball de l’autonomia comença per intentar que deixin enrere el “no sabo” i introdueixin el “jo puc”. Els infants que atenem es troben dins una etapa de creixement on haurien d’estar consolidant aprenentatges bàsics que s’han iniciat durant la primera infància, durant l’etapa de 0 a 3 anys. És durant els 3 primers anys de vida de l’infant quan aprenen a dir “Deixa’m… jo sol!”. Tanmateix ens trobem amb moltes mancances i sobretot les que fan referència a l’autonomia. Com menys autonomia, més necessitat mostren els infants d’afi rmar-se amb conductes d’oposició als adults, més insatisfacció i més mal humor. Autonomia no és fer el que l’infant vol responent a impulsos, és desenvolupar les ganes i la voluntat d’actuar per un mateix i així no només ser hàbils en fer coses que els diuen els adults sinó fer i decidir amb allò que tenen al seu entorn.Les orenetes, tot i els seus només 6 o 7 anyets, tenen un espai de debat molt interessant. El berenar es converteix en una assamblea on poden validar les coses que els passen. En general, tenen un coneixement molt material de la seva persona i veuen les pròpies accions com a actes molt negatius. Per a ells una cosa

dolenta és “el tot” i gràcies a la refl exió amb la resta de companys, situen i proporcionen les seves accions. Són infants molt etiquetats, molt marcats pels prejudicis de la família i cal un treball constant per trencar aquestes etiquetes amb coses tant senzilles com preguntar “aquest infant, es porta sempre malament?” o “aquest infant sempre crida?” o també “aquest infant mai riu?” o “el color de la seva pell no et deixa jugar amb ell?”.Tenim una recepta que cada tarda hem de complir, un mantra que anem repetint: 4 validacions, 1 carinyo i 3 acompanyaments, 3 límits i 4 paraules boniques són uns ingredients que ens preparan pel que hagi de venir. Amb això podem aconseguir un temps de qualitat amb el que ells aconsegueixen coses, amb el que nosaltres detectem mancances i amb el que fi nalment donem suport i desenvolupem el nostre paper d’agent socialitz ador però també educatiu.

Monogràfi c sobre els petits

Patricia Carral i Maribel JimenezEducadores del nivell de petita infància a la Fundació Joan Salvador Gavina

Butlletí Obert 2310

El proper estiu farà dos anys que vaig arribar al Gavina. Des del primer dia m’hi he trobat molt bé, especialment amb els més petits del centre. Compartir una o dues tardes a la setmana amb ells es va convertir ràpidament en quelcom molt important per mi, i em seria complicat acostumar-me a deixar-ho de fer. La curiositat que tenen els nens i nenes s’encomana, igual que les ganes de passar-ho bé i el prendre-ho tot com un joc, tot això fa que per una tarda a la setmana, i sense perdre la responsabilitat i el paper d’educador, et puguis convertir en un d’ells. M’agrada la seva capacitat de somiar, de sorpresa davant tot i de sorprendre’t a tu cada dia, amb ells mai hi ha dues tardes iguals.La situació econòmica familiar dels infants del Gavina és complicada, atur pels adults de la família, desnonaments... l’esperança de vida de Ciutat Vella és tres anys inferior a la mitjana de Barcelona. Saber de totes les difi cultats per les que passen aquests nens i nenes i, tot i així, veure com aprenen i es segueixen divertint dia a dia és tota una lliçó. Com va dir Eduardo Galeano “mucha

magia y mucha suerte tienen los niños que consiguen ser niños”.Els infants són el futur de qualsevol societat, desprotegir-los seria un error que no ens podem permetre. La feina del Gavina i de tots els seus educadors, amb els que també aprenc molt, és imprescindible. Més encara amb els recursos totalment insufi cients que dóna l’administració.Al Centre Obert, els nens i nenes troben un lloc on es reforça la feina de l’escola, un suport en les seves necessitats i desenvolupament, un espai per l’educació, i molt important, un lloc on jugar i passar-ho bé. A vegades els adults oblidem el dret de tots el nens a jugar i somiar, que és al cap i a la fi el dret de tots els nens a ser-ho.Al llarg de tot aquest temps he participat en les activitats del centre, en els jocs al parc, als casals organitz ats durant les vacances, i també hem anat de colònies i espero poder seguir-ho fent per molts anys, perquè crec que he pogut aportar moltes coses i moments bons als petits del Gavina, però encara més me n’han aportat ells a mi.

Per què soc voluntari de petits?

Això és voluntari, eh!

Jordi Campabadal GrausAdvocat i voluntari de petits a laFundació Joan Salvador Gavina

Fundació Joan Salvador Gavina 11

Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social: la nostra manera

de millorar la salut dels infants

La salut de les persones és una condició que depèn de múltiples factors, molts dels quals no tenen res a veure amb el sistema sanitari, com, per exemple, les condicions de vida, el treball, les relacions socials, l’habitatge,... És a dir, la salut i la malaltia tenen a veure amb la situació socioeconòmica.Des del 2008 fi ns a l’actualitat, a causa de la tan coneguda crisi econòmica, les persones que formem part del Gavina hem assistit a un increment dels factors que infl ueixen negativament a l’estat de salut dels infants que atenem. L’augment de l’atur i de la precarietat laboral, l’empobriment sobtat provoca una restricció dels pressupostos familiars per a necessitats bàsiques com l’alimentació, i una pitjor salut a curt i a llarg termini. L’empitjorament de les condicions d’habitatge, pels desnonaments, infrahabitatges, habitacions rellogades o la pobresa energètica, s’associa a unes pitjors condicions de vida i augmenten el risc de patiment mental i de consum de psicofàrmacs.A més, les males condicions a l’habitatge i la mala alimentació són factors facilitadors

de la difusió de malalties infeccioses com la tuberculosi. No és casual que la taxa de prevalença d’aquesta malaltia al nostre barri sigui una de les més altes de Catalunya, igual que en el cas d’altres malalties infeccioses relacionades amb les mancances higiénico-dietètiques.La població infantil és un dels grups més vulnerables a aquestes situacions d’estrès que provoca la crisi. La manca d’alimentació, higiene, la pobresa energètica, la mala qualitat del descans, la necessitat de canvi constant d’habitatge provoca una gran inseguretat en els infants que, sens dubte, infl ueix en el rendiment escolar i en les seves relacions socials presents i futures.La crisi econòmica ens està afectant a tots, però les privacions materials, l’empobriment sobtat i la pèrdua de poder adquisitiu, que tenen un impacte immediat sobre la salut sobre tot en grups vulnerables com els infants, han augmentat més entre les famílies amb menor nivell d’estudis respecte de les universitàries.A banda d’intentar garantir les necessitats bàsiques, oferir una alimentació variada i saludable, facilitar la higiene i el vestit, facilitar espais d’estudi i de convivència confortables i de qualitat, treballem per a reduir el fracàs escolar i l’abandonament dels estudis dels nois i noies del Gavina, perquè la millora del nivell educatiu dels joves i la reducció de les desigualtats educatives millora el nivell de salut. “Aprendre a volar”, o sigui, facilitar l’educació, és la nostra manera de fer prevenció, afavorir la mobilitat intergeneracional (l’avenç d’una generació respecte la progenitora) que té efectes clars en la millora intergeneracional de la salut.

La Fundació

Josep TuñíMetge i Vicepresident de la FundacióJoan Salvador Gavina

Darrera hora!

Amb el suport de:

L’any 2013 es va posar en marxa el projecte Transpirenaica social i solidària (TSS), un projecte innovador i pioner de transformació social i educativa per a joves en situació vulnerable que té com a context la muntanya. L’objectiu és connectar aquest joves amb persones, institucions i empreses per a millorar la seva projecció de futur, crear una xarxa social solidària que els ajudi en la seva inserció laboral i els fomenti l’autonomia i la millora de les seves capacitats.La TSS és un projecte que es desenvolupa i estructura durant tot l’any, si bé l’activitat principal es produeix durant els mesos

de juny i juliol, període durant el qual es realitz a la Marxa per la Inclusió, una travessa de 800 km. recorrent els Pirineus des de Cabo Higuer (País Basc) fi ns al Cap de Creus (Catalunya).Aquest és el primer any en el que els joves de la Fundació participaran a la Transpirenaica. Ja han començat a fer excursions i entrenaments. El treball que els queda per endavant és intens, però la il·lusió de complir aquest gran repte els motiva a seguir caminant per descobrir que la TSS no és un caminar per caminar.

Transpirenaica social i solidària 2016Travessa per a la inclusió

Podeu col·laborar amb la Fundació fent un ingrés a:“la Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350

Fundació Joan Salvador GavinaNou de la Rambla, 39-41 - 08001 BarcelonaTelf. 93 442 66 83

facebook.com/FundJSGavina

@FundJSGavina

www.fgavina.org

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ