Butlletí Núm.15

núm. 15 desembre 2012, gener i febrer 2013

Ordino-Arcalís obre temporadaamb una gestió més sostenible

Veu ciutadana «O Snow», nou concurs de foto amb Instagram

Equipaments socials La Casa Pairal acomiada la temporada a Creussans

No et perdis... L’encesa de llums de Nadal i la xocolatada a la plaça Major

L’Ordino de... David Fillet Riba

Medi ambient El CEO vol ser un paradigma de l’ús d’energies renovables

ActivitatsEl FC Ordino triomfa a Segona

Esquiadors a punt de pujar al remuntador de la Coma del Forat, a Arcalís, la temporada passada.

Sumari

Els cònsols s’han trobat amb les comunitats de veïns per conèixer els problemes per zones i pobles

Jean Claude Montané ens explica algunes novetats del camp de neu per encarar els mesos d’hivern.

El flux vallée i una caldera d’última generació són algunes de les millores per a l’estalvi energètic.

Viure Ordino / pàgines 14-15

Tema / pàgines 3-4

pàgina 6

pàgina 11

pàgines 22-23

pàgina 24

pàgines 8-9

pàgina 10

Entrevista / pàgines 12-13

Ludovic Albós:

«Les xarxes socials permeten tenir una comunicació bidireccional amb ciutadans i ciutadanes, i això és el que dóna sentit a la nostra feina»

2 33ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013editorial tema

Editorial

Edita: Comú d’Ordino · Disseny, maquetació i redacció: Comú d’Ordino · Imatges: Comú d’Ordino · Correcció: Pites RoureDipòsit legal: AND 446-2009 · A/e: [email protected]

A Ordino hem fet els deures per encarar un nou exercici pres-supostari, el del 2013, que es-tarà marcat un any més per la contenció. Aprovat per consell a finals de novembre, les xifres del pressupost es detallaran en el proper butlletí comunal Ordi-no és viu, ja que al tancament d’aquesta edició no li hem pogut incloure. De tota manera, els qui tingueu interès a conèixer-lo abans, sempre podeu consul-tar-lo al BOPA. No enganyem ningú, i des de la legislatura an-terior la conselleria de Finances segueix les mateixes directrius, amb una gestió pulcra, per aconseguir rebaixar al màxim el deute comunal. Aquesta serà la prioritat. Quant a inversions, els ingres-sos de La Querola permetran una injecció de diners per en-llestir els treballs de millora de la xarxa d’aigües, per a la man-comunitat de serveis, per por-tar a terme l’última fase de re-modelació del CEO, juntament amb la implantació del nou pla energètic, i per a la reforma del

parc infantil Prat de Call. Aques-tes seran a grans trets les prin-cipals inversions de l’any que ve. Així, després de tots aquests anys d’esforç, Ordino entrarà en el 2013 —límit marcat per la llei— per sota dels sostres d’endeutament. Malgrat la con-juntura econòmica, la parròquia

d’Ordino també es beneficiarà de la posada en funcionament de nous equipaments, per part del Govern, que donen resposta a l’increment de població i con-tribueixen a millorar la qualitat de vida a la parròquia. Sens dubte, el més esperat i neces-sari és el Centre d’Atenció Pri-mària. L’ampliació de les Esco-les Germans de Riba és un altre projecte imminent que repercu-tirà positivament en la vida dels parroquians. El Centre de Tecni-ficació Esportiva d’Ordino ha de ser un referent, ja que esperem atraure esportistes d’elit i oferir unes instal·lacions d’última

generació per a la pràctica de l’esport. I finalment, el refugi de la borda de Sorteny obrirà par-cialment durant la temporada d’hivern malgrat que continuïn les obres de reforma per fer-lo guardat. Vull donar les gràcies als ciuta-dans que heu assistit a les re-

unions veïnals, que ens ajuden a mi-llorar la parròquia amb les vostres aportacions. En aquests cinc anys, hem resolt proble-mes comuns amb

la intenció de guanyar qualitat de vida per a tots els ordinencs i ordinenques. Permeteu-me que faci un especial esment a la contribució dels nostres nens i nenes, que a partir d’ara tindran veu i vot amb la instau-ració del Consell dels infants. Dues veus representants dels sistemes educatius andorrà i francès traslladaran les preocu-pacions dels alumes de primà-ria al Consell de Comú. El pro-jecte ha estat possible gràcies a una estreta col·laboració entre el Comú i les escoles.I comencem una nova tempo-rada d’hivern, amb polèmica i

debat al voltant del sector de la neu, però amb optimisme i ganes de superació. El director d’Ordino-Arcalís, Jean Claude Montané, ens posa al dia sobre algunes actuacions que s’han fet al camp de neu que compor-ten un important estalvi energè-tic, una mesura que hem aplicat des del primer dia en tots els àmbits i que cal continuar tre-ballant. L’encesa de llums, el 3 de desembre, donarà el tret de

sortida a un programa d’actes que té com a lema «El Nadal és teu». Com l’arbre que el repre-senta, us encoratjo a mantenir vives les arrels de la nostra tra-dició participant en cadascun dels actes que us proposem en el programa d’activitats. Com a cònsol major de la par-ròquia i en representació de l’òrgan de govern, us desitjo un bon Nadal, bones festes i molt bona neu.

Ordino es beneficiarà de la conversió de la borda

de Sorteny en refugi guardat

- Com encara la temporada?Estem en un context de crisi econòmica i això afecta tots els sectors, també el de la neu, però penso que des d’Ar-calís n’hem sortit ben parats. La falta de neu de la tempora-da passada sens dubte ens va afavorir, hem recuperat clients que havíem perdut anys enrere i molts de nous han descobert el camp de neu. Això per a nos-altres és molt important, i ara es tracta de mantenir-los; si ens esforcem a donar un servei de qualitat, segur que ho aconse-guirem. El client és la nostra principal raó de ser. El nostre objectiu és millorar el servei i l’atenció al client; voldríem que tornés el turista francès que fa anys havia estat un client im-portant de la vall. La recupera-ció d’aquest públic dependrà dels esforços d’Andorra Turisme i evidentment de Vallnord, amb la comercialització. La nostra feina serà fidelitzar-lo. Davant de la nova temporada som molt optimistes, perquè hem tingut un molt bon estiu quant a aflu-ència de públic. La crisi espa-nyola tindrà una repercussió negativa, però d’altra banda pot afavorir el client de proximitat. Esperem que el túnel dels Dos Valires faciliti també l’accés a aquest públic francès. Ara bé,

Montané: «Treballar per temporades no dóna marge a l’assaig i error, vas contra rellotge»

El director del camp de neu d’Ordino-Arcalís, Jean Claude Montané, a la plaça Major.

depèn de nosaltres que la gent se senti ben tractada i estigui a gust. Tothom qui vingui ha de marxar content, i per això ens hi hem d’implicar tots, ser efici-ents del primer a l’últim.

- Hi ha alguna novetat?Estrenem el Magic Park Agus-tina, una àrea ubicada al bos-quet de la Pleta destinada al públic familiar. Seran traçats temàtics relacionats amb els personatges creats per Vall-nord: Agustina, traçat vermell; Leo, traçat verd, i Max, traçat blau. Pel que fa a serveis, s’han instal·lat lavabos a les Portelles i s’ha ampliat la sala del men-

jador del self de l’edifici Els Planells, que podrà acollir unes 300 persones per torn. Hem millorat el sistema d’innivació per optimitzar la producció, i s’ha ampliat la xarxa de Wi-Fi al sector de l’Abarsetar. La resta de novetats són la consolidació d’un replantejament energètic

en què treballem des de fa qua-tre anys.

- Quin és el valor afegit d’Ordi-no-Arcalís?Arcalís és un jardí dins la neu; per a la gent a qui li agrada es-quiar i la neu de bona qualitat som l’estació de referència. Te-nim una localització especial, dins d’Andorra i dels Pirineus. La temperatura i l’orientació do-nen un estat de la neu únic. A més, Arcalís ofereix molta diver-sitat de terreny i dóna la possi-bilitat a tot tipus de practicant, des del lliscament (glisse) fins a qualsevol nivell, per gaudir de la seva activitat en un entorn únic.

- I el pitjor que tenim?L’altra cara de la moneda són els accessos, ens costa fer arri-bar la gent fins aquí. En aquest sentit, s’ha millorat molt amb els reforços de personal que ajuden a posar els equipa-ments necessaris als vehicles si volen arribar fins aquí i amb les inversions fetes pel Govern en els paraallaus.

- Alguns polítics semblen tenir la solució per a la rendibilitat de les estacions, no parlo no-més d’Arcalís.Des de fora les coses sempre es veuen d’una manera diferent;

quan hi ets cada dia, la realitat és la que és. Hi ha molts factors que hi intervenen i no depenen d’un mateix. Al camp de neu es treballa amb molta pressió. Les preses de decisions han de ser ràpides, no hi ha temps per a l’assaig i error, tot va molt més de pressa i t’has d’adaptar so-bre la marxa. Cal ser molt pru-dent abans d‘extreure’n conclu-sions. Els resultats econòmics de tot un exercici depenen de quatre mesos i mig i qualsevol contratemps climatològic, soci-al o polític pot tenir repercussi-ons importants. Concretament aquesta temporada serà més curta del que és habitual, ja que Pasqua serà al març.

- Hi ha noves contractacions?Estem més o menys com la temporada passada, amb uns 200 treballadors. En matèria de contractació, la nostra po-lítica sempre ha estat comptar

amb gent del país i, si en falta, doncs contractar forans. En-guany oferirem també treball a temps parcial per a gent de la parròquia que vulgui venir entre les 12 i les 4, que són les ho-res punta. L’objectiu és reforçar els equips per atendre millor els clients a les hores de màxima afluència.

- Seria partidari de privatitzar?I tant que ho seria. De fet, pen-so que hem de funcionar com una empresa privada. Seria la manera de tenir recursos eco-nòmics per a les inversions i l’estació en sortiria beneficiada pel que fa al funcionament.

- La Copa d’Europa pot donar un gran impuls a Arcalís?Les competicions estan molt bé, però no t’emplenen l’esta-ció. Ara, és clar que són un di-namitzador turístic i serveixen per situar-te al mapa, ho hem vist amb el Tour, l’Ultra o altres esdeveniments esportius. Hi ha una gran promoció de l’estació a través de les competicions. Descartada la Copa del Món

d’esquí alpí, que per a nosal-tres és un impossible ja que la FIS exigeix allotjament a peu de pistes, enguany ens hem bol-cat en l’organització del boar-dercross. Primer perquè tenim l’exemple que es va viure a Sol-deu, que va ser un èxit absolut, i després perquè tenim el Lluís Marin, un corredor nacional i de l’ECOA que ha estat l’únic andorrà que ha fet podi en una copa del món. El suport que re-brem del Govern ens garanteix organitzar d’aquí a dos anys la Copa del Món de snowboard amb la inversió per a la inniva-ció artificial a la Coma del Forat, condició indispensable per tenir aquesta cita mundial. Aquest esdeveniment és de tot el país i no solament del sector d’Arcalís de Vallnord. És la projecció de tot Andorra que es farà a tra-vés d’aquesta Copa del Món, i com s’ha demostrat més d’una vegada, Arcalís, Vallnord i An-

dorra estem capacitats per tirar endavant aquest projecte. La FIS s’ha compromès a donar-hi continuïtat. Però no tot acaba aquí. Del 28 al 31 de gener aco-llirem el Trofeu Borrufa; del 21 al 24 de febrer, El Dorado; el 9 de març celebrarem la Font Blanca, i el 15 i el 16, la Copa d’Europa de boardercross, que són competicions indestriables del camp de neu. Per ser petits, hem fet grans curses, i les que farem!

- N’hi ha alguna més en projecte? M’agradaria organitzar una cur-sa d’esquí de muntanya, Les 24 hores i 12 hores d’Arcalís, en un circuit tancat al camp de neu. Amb sortida des del Pla-nell, continuaríem per la carre-tera, passaríem per la pista del túnel i baixaríem per la Portella. El traçat seria separat de la pis-ta. És un projecte molt engres-cador, i la logística seria més senzilla que fora de l’estació, ja que tenim restaurant per a l’avituallament i sala per dormir. Vindria a ser una ultra d’esquí de muntanya.

«Volem recuperar el client francès que havia vingut

fa uns anys»

«M’agradaria muntar una cursa de muntanya, 24 h i 12 h

d’Arcalís, en un circuit tancat»

Tema

FE D’ERRATES. A l’Ordino és viu núm. 14 (pàgina 22), apareix Maria Cabanes en lloc de Maria Areny Cabanes.

4 55ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013

Arcalís treballa per millorar l’estalvi energètic

Les mesures d’estalvi energètic i optimització implantades a Ordino-Arcalís són, sense cap mena de dubte, una gran notícia per diversos motius: en primer lloc, perquè l’estació es posa al dia en una qüestió cabdal per a la sostenibilitat del camp de neu i la seva viabilitat, no només energètica sinó també financera. Ja coneixem abastament els greus problemes econòmics que pateix l’estació, i aquestes mesures poden representar a llarg termini importants estalvis. En segon lloc, perquè qualsevol acció que vagi en la direcció del respecte al medi ambient té una bona acceptació entre el públic en general i els usuaris en particular. Efectivament, la crei-xent sensibilitat de la societat civil envers els aspectes mediambientals situarà les empreses i

les activitats econòmiques en general que apliquin mesures correctores en posicions capdavanteres quant a ac-ceptació dels seus productes o serveis. Cal, doncs, seguir treballant en aquesta línia i posicionar el camp de neu com a model de gestió i eficiència mediambiental, i alhora fer valdre aquests aspectes com un element diferencia-dor i distintiu de la nostra estació. Un dia d’esquí és per damunt de tot una experiència, un seguit d’emocions i un munt de sensacions, tots ells aspectes intangibles i subjectius, difícilment mesurables. Practicar-ho, però, en un entorn respectuós amb el medi ambient no pot fer més que reforçar positivament aquesta experiència.

Èric Bartolomé L’oposició opina...

Philippe Borel ha estat el res-ponsable de muntanya al camp de neu d’Ordino-Arcalís durant dinou anys, i abans de tancar aquesta etapa professional ens ha explicat algunes de les millo-res que s’han fet a l’estació les últimes temporades per reduir la despesa energètica. Tant el consum elèctric, que afecta els remuntadors, les bombes hi-dràuliques per a la producció de neu artificial, la llum dels edi-ficis i el servei de restauració, com el consum de combusti-bles —vehicles, ginys i edificis—, va fer replantejar el funciona-ment del camp ara fa quatre anys, i els canvis comencen a donar els seus fruits. «Pel que fa a la part elèctrica, en menys de tres anys hem aconseguit re-

baixar el consum en un 30%», assegura Borel. I també s’ha optimitzat l’ús dels vehicles per aconseguir un menor desgast mecànic i allargar la vida de les trepitjaneus i altres màquines. Una altra mesura que va pren-dre el tècnic va ser la instal·la-ció d’una caldera de nova gene-

apunta Borel. Però també s’ha introduït un sistema d’optimit-zació del bombeig, que s’ade-quarà a la quantitat de neu que es vol produir. «Amb aquesta tecnologia, el cabal s’adapta a la quantitat exacta d’aigua que necessita per produir neu. Així, la ràtio energia-producció s’ajusta a la filosofia de control energètic». Altres mesures són la renegociació de contractes. Però l’aportació més important de Borel ha estat el disseny del flux vallée, un sistema patentat

que es concreta en el disseny d’un remuntador intel·ligent que adapta el consum a l’afluència de públic: «Controlem la veloci-tat del giny en funció del nom-bre d’esquiadors que tenim, és a dir, si hi ha més gent, hi haurà més velocitat, i així rebaixem el 20% del consum. En definitiva, es tracta de controlar la gestió de fluxos». Finalment, la implan-tació de les noves tecnologies, amb el servei gratuït de Wi-Fi i la webcam amb visió de 360º, participen també de la política verda, ja que s’alimenten amb fotovoltaica i eòlica.

ració per a l’edifici de l’Hortell, «abans d’un any vam amortitzar la inversió, hem reduït el con-sum de gasoil al 50%», explica.

Pel que fa a l’energia elèctrica, un dels principals consumidors de corrent en qualsevol estació és la producció de neu artificial.

És per això que s’ha intentat ra-cionalitzar-ne la producció, «per un costat, moure la neu només on toca i controlar els gruixos»,

Els cònsols i els consellers van visitar l’estació per conèixer les novetats (a dalt). Vistes de l’edifici de la Coma i el telecadiria de Creussans, a Ordino-Arcalís.

tema tema

El flux vallée permet adaptar

el consum al’afluència

Fotovoltaica i eòlica per ala Wi-Fi i les

webcams


El jurat d’aquesta tercera edició del concurs estarà format pel conseller de Turisme, Bartumeu Gabriel; el conseller de Comuni-cació, Ludovic Albós; el director de l’hotel, Jordi Babi; el director del camp de neu d’Ordino-Ar-calís, Jean Claude Montané, i el fotògraf Eduard Comellas, professor a l’Escola d’Art de les Valls del Nord. El concurs i les fotos seleccio-nades es donaran a conèixer a

través dels comptes d’Ordino és viu a les xarxes socials i de la plataforma Statigram, des d’on tindrà projecció mundial. El con-curs O snow es llança després de l’èxit de les dues convocatò-ries anteriors en què vam pro-mocionar l’etiqueta #ordino. Al compte d’Instagram d’Ordino és viu actualment hi ha més de 800 imatges etiquetades com a #ordino que mostren múltiples visions de la parròquia.

veu ciutadana ceo

Xarxes socials

Veu ciutadana

Pujar o baixar escales és una pràctica molt saludable que pot fer tothom en qualsevol moment del dia.

L’hàbit saludable de pujar i baixar escales

L’exercici regular és essencial per mantenir una bona salut. A més d’això, no hem d’oblidar que petits gestos quotidians poden ajudar a millorar-la. Un exemple en són les escales, un modern dispositiu de benestar que substitueix els antics as-censors! Bromes a part, deixar de costat l’ascensor o les es-cales mecàniques i adoptar les escales normals és una inversió senzilla i efectiva per al nostre cos.Les persones que ja s’han de-cidit i han triat els esglaons, en pocs mesos han aconseguit millorar la resistència general i la forma física, reduir el greix corporal i disminuir el perímetre de la cintura. Els beneficis que ens ofereixen les escales són molts, i per descomptat és una de les millors maneres que exis-teixen de treballar les cames, a poc a poc i sense adonar-nos-en, ja que entren en funciona-ment tots els músculs del tren inferior. Però no es treballa de la mateixa manera quan les pugem que quan les baixem, i per això podria sorgir el dubte

Centre Esportiu d’Ordino

o la pregunta: què és millor? En tots dos casos cal fer front a la intensitat d’aquesta activi-tat, però amb diferències. Quan pugem, la intensitat sol ser més gran; les cames han d’actuar com a propulsores per poder desplaçar-nos cap amunt, en contra de la gravetat. Quàdri-ceps, glutis i bessons suporten l’exigència de la pujada. És la manera d’afrontar-les que ens requerirà més esforç i per això moltes persones la consideren

la millor i la que tindrà un efec-te més notable en el nostre cos. També és pujant escales que es manifesta amb facilitat el com-ponent aeròbic/cardiovascular de l’activitat.Baixar les escales és diferent, ja que no cal vèncer una resis-tència, que en el cas de pujar és el desnivell de l’escala, sinó que el que hem de fer és frenar i controlar l’atracció que la gra-vetat exerceix sobre el nostre cos. L’efecte de frenada és su-

#osnow, nou concurs a la xarxa Instagram Reduir el greix corporal és un dels beneficisque aporta

L’Oficina de Turisme, conjunta-ment amb el Departament de Comunicació del Comú d’Ordi-no, convoca un nou concurs a la xarxa social Instagram amb el títol O snow i la neu com a temàtica. Les persones que hi vulguin participar hauran de pujar a la xarxa una imatge de neu, feta aquí o en qualsevol lloc del món, etiquetada amb el hashtag #osnow. El concurs estarà actiu a partir del 6 de desembre i fins al 6 de gener de 2013. A partir d’aquesta data, els usuaris d’Instagram trobaran les bases a Statigram i a www.ordino.ad. Per a la se-lecció de la foto guanyadora es valoraran les imatges en què la neu sigui font d’inspiració i experiència: esports, jocs, na-tura, paisatge, vivències, a més de l’originalitat. La convocatò-ria pretén ser una eina de pro-moció turística davant el ressò que té l’aplicació de fotos, amb més de 80 milions d’usuaris al món. Per aquest motiu, el premi està orientat al públic turista, amb una estada de cap de set-mana a la parròquia d’Ordino que inclourà: dues nits a l’Ho-tel Niunit del Serrat, en règim d’allotjament i esmorzar per a dues persones; dos forfets per

a dos dies consecutius al domi-ni esquiable de Vallnord; dues invitacions de dia per al Centre Esportiu d’Ordino, inclosa la

zona spa, i un paquet de ben-vinguda de l’Oficina de Turisme valorat en 100 euros. La imatge guanyadora s’escollirà entre 16

Imatge de l’exposició de fotos d’Instagram, a partir de les finalistes del concurs de l’edició passada.

portat també pels quàdriceps i els bessons, però ja no pels glutis, i el tipus de treball de fre-nada que es desenvolupa, que en paraules tècniques podríem classificar d’excèntric, resulta que és ideal i aporta més bons resultats per a la millora de la força que no pas el treball con-cèntric que es fa a la pujada. D’aquesta manera veiem que, si bé pujar escales activa més músculs del tren inferior i és més exigent del punt de vista

aeròbic, el fet de baixar-les és un complement beneficiós, ja que es fa un treball muscular de qualitat. Podem concloure, doncs, que si la pujada ens cuida el cor i la resistència, la baixada inci-deix positivament en la força i la coordinació muscular. L’ascen-sor continuarà essent útil quan anem ben carregats... o no!

JOEL CABRÉCap de secció d’activitats del CEO

fotos preseleccionades que for-maran part d’una exposició que es podrà veure a partir de l’11 de febrer pels carrers d’Ordino.

La neu inspira la convocatòria del 6 de desembre al 6 de gener

Erorepro voloribu sipitis ent et vol rest, ut que dolu

tam earciet

Twitter tuits seguint seguidors

@eldoradofreride @ordinoesviu #andorra #tardor #hi-vern #eldorado13 @ The North Face http://t.co/Pbdn-VcOk 05:32pm • 13 Nov 2012

@gemmaribacasal Aquesta nit, últim taller a la Casa Pai-ral d’#Ordino @Ordinoesviu @comudelamassana @NataliaCusnir http://t.co/TUcEGNj1

@Ordinoesviu Ordino celebrarà amb Simone Moro el Dia Internacional de les Muntanyes. http://t.co/chMc4x8j vía @ordinoesviu 02:47pm • 05 Nov 2012

@Ordinoesviu Els joves d’Ordino i la Massana visiten avui el Saló del Manga. D’excursió a Barcelona #valls-delnord @comudelamassana 08:22am • 02 Nov 2012

@Ordinoesviu Vivències d’una voluntària a Índia i Sene-gal, demà al Punt d’Informació Juvenil d’Ordino, a les 19 h. http://t.co/Whgu4tME.

@Ordinoesviu Avui inicien la temporada els nostres cor-redors Fae a Noruega. Us desitgem a tots una molt Boo-ona Temporada!!

922 251 495

Ordino-Arcalís ofereix feina de 12 a 16 h per reforçar... 23,31%.vir.

No us perdeu l’exposició Olím-pics Andorrans... 12,22% vir.

67 m’agrada 34 compartits 11 comentaris


La cabirola ferida ha estat resca-tada pels agents... 16,22% vir.

Prèvia del Cicle de cinema de muntanya... 9,95% vir.

Ja tenim programa pel Dia Int. de les Muntanyes... 13,23% vir

S’ha trobat una vaca d’Arans a Andorra la Vella... 8,19% vir.

ordinoésviu

1.747seguidors

87m’agrada 5 compartits 4 comentaris




% rànquing segons viralitat

8 99ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013medi ambient medi ambient

Descobrir el territori a través de la geocerca

Medi ambient

Imatge de l’edifici dissenyat per Oriol Bohigas amb la pedra i el vidre com a principals elements.

Uns nens planten uns plançons supervisats per Auró Jardiners.

Els consellers Ludovic Albós, esquerra, i Bartumeu Gabriel, dreta, segueixen el GPS, a la Meca.

El Centre Esportiu d’Ordino serà el primer edifici comunal que utilitzarà energies renovables en les seves instal·lacions. En aquests moments el projecte està en fase d’estudi, amb una primera auditoria energètica que haurà de veure quins són els punts dèbils i després po-sar sobre la taula les diferents alternatives que existeixen al mercat. El replantejament d’un nou pla energètic sorgeix de la necessitat d’estalvi econòmic i de reduir el consum de com-bustibles, que s’incrementa any rere any a causa de la fluctuació del preu del carburant. L’edifici, una construcció força singular feta l’any 1995 per Oriol Bohi-gas, que allotja també l’Escola d’Art i l’Oficina de Turisme, té diferents problemes inherents a la seva arquitectura. Quan es va construir es va optar pel vi-dre, i el fet de tenir la piscina a la part de baix dificulta la com-pensació de temperatures. Es tracta d’un edifici poc sosteni-ble quant a consum de calefac-

ció; l’any passat, per exemple, es van necessitar 137.163 litres de gasoil. Tot i que la despesa ha estat el primer motiu per fer el replan-tejament energètic, no ha estat l’únic. El Comú considera que les administracions han de ser les primeres a aplicar criteris d’eficiència energètica, i que han de ser conseqüents i, per tant, els seus edificis han de

L’Oficina de Turisme fa una nova proposta per al públic local i el turista que ja té nombrosos se-guidors als països veïns, la geo-cerca. Coneguda en anglès com a geocaching, es tracta d’una pràctica lúdica que combina la natura i l’esperit d’aventura amb l’objectiu de trobar fites amagades en una localització concreta. Un cop introduïdes les coordenades que ens indiquen al GPS, l’smartphone o les ta-blets —després d’haver-les des-carregat prèviament—, arribem a aquests tresors amagats, que en el cas d’Ordino són sis i es distribueixen en dos grups: Els tres tresors inicials i Els tres tre-sors més ben guardats. La proposta consisteix a mar-car la butlleta amb les pinces que hi ha en cadascuna de les caixes amagades i entregar-la omplerta a l’Oficina de Turisme.S’obsequiarà els participants amb un clauer si han fet la pri-mera part, amb un tapacoll en cas que trobin els tres tresors més ben guardats, i una samar-reta per a aquells que comple-tin les sis troballes.

No hi ha excuses per no fer al-guna de les sis rutes, ja que la dificultat és molt baixa, i aquest és part del seu èxit. De fet és una activitat ideal per al públic familiar, una pràctica estesa també a Andorra, en què podem

trobar més de 100 camins, si bé els que presentem al Comú d’Ordino són segurs, d’interès natural i no tenen cap conflicte amb la propietat del terreny on es troben. Els creadors del pro-ducte han estat l’equip de Mun-

tanya Activa, una empresa es-pecialitzada en guies i serveis de muntanya, que asseguren que en un matí es poden trobar els sis tresors sense dificultat i descobrir la riquesa del nostre patrimoni. La temporada d’hi-

vern, però, limitarà la recerca als tres primers. L’activitat, a la qual van assistir els consellers de Turisme i Comunicació, es va presentar a l’octubre amb el primer recorregut, A la recerca de la Meca, el tresor més cèn-tric, que té el punt de partida a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià i continua paral·lel al car-rer Major fins a sobre de l’hort de les Hortes, que és, a més, un lloc de gran interès natural per les espècies arbòries que acull.El safareig de Sornàs ens tras-llada fins al quart veí, en un camí des del qual divisarem tot el poble. Si volem acabar la primera etapa arribarem fins a la Cortinada, a la Mola del Mas d’en Soler. Haurem de seguir el riu, prop del rec de la mola, a to-car del camí vell. Els altres tres tresors, els més ben guardats, s’aconsella fer-los fora de la temporada de neu. Ens descobriran la cova d’Arans, pujant pel camí de l’En-segur; l’esquirol de Sorteny, als confins del Parc, prop del pont dels Barrons, i el diable de Rat, carena amunt pel costat nord.

El CEO vol ser un paradigma de la gestió de les energies renovables a l’administració L’Oficina de Turisme proposa 6 rutes a

la parròquia per trobar fites amagadesDestinada al públic familiar, és una pràctica estesa als països veïns

ser sostenibles. I és que no es tracta només de l’estalvi, sinó també de ser capaços de ge-nerar energia verda, i el CEO en aquest aspecte pot esdevenir un paradigma a la parròquia. L’educació ambiental és un al-tre dels aspectes que es volen potenciar a Ordino, mitjançant una gestió ecològica més com-promesa amb el medi ambient.

ALTERNATIVES. La biomas-sa, l’energia solar tèrmica, els bescanviadors de calor i la

geo tèrmia són algunes de les alternatives. Qualsevol d’aques-tes energies té futur i podria substituir el combustible fòs-sil. La taula d’energia creada en aquesta legislatura haurà d’estudiar i avaluar aquestes alternatives per escollir la millor i més viable. Tot i que compor-tarà una gran inversió, el finan-çament no hauria de ser un problema, ja que les empreses

garanteixen uns preus màxims durant els primers anys, mentre s’amortitza la inversió. També existeix la fórmula de finança-ment parcial en cas que no es

pugui fer front al 100% de les inversions. El Centre de Congressos i l’Es-cola bressol seran els propers equipaments de revisió obliga-

da, tot i que en cap la descom-pensació no és tan alta com al CEO. Altres accions que s’han emprès responent a la política d’estalvi d’energia són el tanca-ment del 50% de l’enllumenat públic a partir de les 12 de la nit i la implantació progressiva de leds en substitució de les ha-lògenes al carrer i a les depen-dències comunals. Una novetat d’enguany serà incloure la de-coració nadalenca en aquests fanals, que es tancaran abans. Per incentivar l’estalvi de recur-sos naturals, el Govern ja porta a terme polítiques que ho afa-voreixen mitjançant subvenci-ons. Els reglaments energètics incorporen normatives per a les reformes i demanen el compro-mís del ciutadà.Pel que fa a la política comunal, un exemple és la que segueix la mancomunitat d’aigües, que manté els preus en els con-sums mínims d’aigua i en canvi es taxen aquells que excedei-xen el consum normal.

Plantada de cent arbres al Corb L’Any Internacional de les Ener-gies Renovables va centrar la tercera edició d’Art Camp, que es va celebrar a Ordino del 9 al 21 de juliol. Aquest tema va ins-pirar una de les tres obres que va fer cadascun dels artistes i va impulsar un taller de pintura amb els infants de la ludoesco-la sobre els arbres, una activitat prèvia a l’acció mediambiental que va tenir lloc a l’octubre, a l’antic abocador de terres del Corb, amb una plantada de cent arbres. Els mateixos infants van estar acompanyats dels set ar-tistes andorrans que van par-ticipar en l’Art Camp. L’acció la van coordinar els tècnics de Medi Ambient del Comú d’Ordi-no i Auró Jardiners, que va apor-tar gratuïtament el centenar de plançons d’espècies locals com el pi negre, la moixera de guilla, el trèmol o el bedoll.

L’edifici singular, fet per Oriol Bohigas l’any 1995,

és molt poc sostenible

Tresor 1A la recerca de la MecaCoordenades: 42º 33.425’ N, 001º 32.148’ EAltitud:1.320 mTemps per arribar-hi:5’

Tresor 4La cova d’AransCoordenades: 42º 35.108’ N, 001º 31.707’EAltitud:1.560 mTemps per arribar-hi:30’

Tresor 2El safareig de SornàsCoordenades: 42º 33.929’N, 001º 31.732’EAltitud:1.352 mTemps per arribar-hi:5’

Tresor 5L’esquirol de SortenyCoordenades: 42º 37.429’N, 001º 32.980’ EAltitud:1.730 mTemps per arribar-hi:15’

Tresor 3La mola del Mas d’en SolerCoordenades: 42º 34.688’N, 001º 31.116’EAltitud:1.375mTemps per arribar-hi:1’

Tresor 6El diable de RatCoordenades: 42º 37.279’ N, 001º 28.429’EAltitud:2.541 mTemps per arribar-hi:30’

14

25

36

Es tracta de ser capaços de generar energia verda

10 1111ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013activitats equipaments socials

Equipaments socialsActivitats

A dalt, esq., la Glòria Benazet somriu entre el cònsol i el mossèn en l’àpat festiu. A la dreta, la Carme i la Christine saluden des del telecadira. A baix, el grup a la Coma del Forat amb la Rosa Florit.

Una vintena de padrins van as-sistir al tradicional dinar a la Coma del Forat, que serveix per acomiadar la temporada d’estiu i trobar-se amb les autoritats de la parròquia. Excepte la Lucille i el Peter, que van decidir pujar-hi en cotxe —atenció al pilot de 94 anys—, la resta, més assenyats, es van apuntar a la sortida en autobús. La primera parada després de la sortida d’Ordino

va ser a Sornàs, per recollir el Pepito, home de rostre amable però de poques paraules. A les Salines ens esperava la Deni-se, una belga que hi està ins-tal·lada des de fa més de trenta anys, però que ara se sent una mica massa lluny del centre. La Christine, d’origen anglès i instal·lada al Coll d’Ordino, està més acostumada a les altures des que va viure una llarga tem-porada a Suïssa, i el telecadira de Creussans no la impressio-na. Ningú no es vol perdre les vistes panoràmiques des d’Ar-calís, amb els pics francesos

El tradicional dinar a la Coma del Forat fa retrobar padrins i autoritats en un dia festiu

L’alpinista Simone Moro presenta «Everest 2012» el Dia Internacional de les Muntanyes«Dynafit Alpine Athlete Film Tour», també a l’Auditori

Un any més, la celebració del Dia Internacional de les Mun-tanyes no passarà desaper-cebuda a Ordino, que torna a comptar amb la presència d’un alpinista d’altura. L’italià Simo-ne Moro presentarà la seva úl-tima proesa a la muntanya més alta del món al documental Eve-rest 2012. La sessió, gratuïta, es farà a l’Auditori Nacional l’11 de desembre, a les 10 de la nit. Després de la projecció, el pú-blic podrà intercanviar impressi-ons amb el protagonista. Moro, que ha fet diversos vuit mils, va fer l’última expedició a l’Everest la primavera passada, quan va intentar encadenar l’ascensió amb el Lhotse. Un cop ja havia superat els 7.500 m es va veu-re obligat a fer marxa enrere. Coneixerem els motius i com va superar els entrebancs amb què es va trobar. Els escolars d’Ordino de l’Escola Andorrana de Secundària coneixeran de primera mà l’experiència, ja que Moro ha estat convidat per la CNAU a fer-hi una xerrada sobre

El FC Ordino, imparable després d’entrar a la Lliga

Monogràfic manga a les Valls del Nord per Tots Sants

L’italià Simone Moro en la seva última expedició a l’Everest, que compartirà amb el públic. ©The North Face / Cory Richards

Un grup de nens en un entrenament del FC Ordino al pavelló Germans de Riba.

El PIJ va organitzar un taller de dibuix manga amb Jordi Planellas a l’Escola d’Art de les Valls del Nord.

les seves vivències en el món de l’alpinisme. La sessió de cine-ma, organitzada conjuntament

amb Carving Esports, també ha rebut el suport del Govern d’Andorra a través del Centre

En un temps rècord, el Futbol Club Ordino ha aconseguit po-sicionar-se com un dels millors equips de Segona Divisió i aixe-car grans expectatives als juga-dors que representen les sigles de la parròquia. Després de superar els no pocs entrebancs administratius que va interposar la Federació per-què no entrés a formar part de la Lliga Nacional, l’equip s’ha si-tuat líder de la classificació. Els responsables de l’equip han as-

segurat que treballen de valent per estar en la primera línia del joc nacional i que el seu prin-

Andorra Sostenible i la col·labo-ració de Multisegur. La pel·lícula servirà per obrir boca al Cicle

de cinema de muntanya i de viatges. Com a prèvia d’aquest festival, i amb el patrocini de Vi-

ladomat Esports, el dissabte 15 de desembre hi ha programada una triple sessió. Es tracta de la Dynafit Alpine Athlete Film Tour 2012, amb els curtmetratges 2 Milions de raons, Amistat tem-poral i Un Orient Mitjà il·limitat. Cinc escaladors i aventurers ex-pliquen les seves peripècies a l’Himàlaia, al Canadà i a l’Amè-rica del Sud. Els convidats d’ho-nor seran Mireia Miró i Marc Pinsach, que compartiran amb

el públic les seves experiències. La cita serà també a l’Auditori Nacional, a les 9 del vespre. La primera projecció del Cicle que organitzen i programen conjun-tament les Valls del Nord serà el 6 de febrer. Pel que fa als docu-mentals de muntanya, enguany comptaran amb la presència de l’alpinista basc Àlex Txikon i la massanenca Cathy O’Dowd. Les sessions de viatges inclouran, entre d’altres, la Ruta Quetzal.

Mireia Miró i Marc Pinsachassistiran el dia 15 a la prèvia

del Cicle de cinema

L’equip treballa de valent amb la base

cipal objectiu és l’ascens a Pri-mera Divisió. En diverses ocasi-ons han fet pública la voluntat

de deixar una categoria que, malgrat que els ha costat molt entrar-hi, de seguida se’ls ha

fet petita. El cert és que els re-sultats que han obtingut en els últims partits de la Lliga con-firmen l’ambició del seu presi-dent, David Urrea, que aposta per la professionalització de l’equip i creu molt en el treball que fan amb l’equip infantil. La confiança en la gestió espor-tiva d’Urrea, que comença a do-nar els seus resultats, s’ha fet palesa també amb l’assumpció de les seccions esportives de judo i gimnàstica rítmica, que abans depenien del Comú i que ara gestiona el mateix Futbol Club Ordino. Les activitats es concentren al Centre de Tecnificació Espor-tiva d’Ordino, un flamant equi-pament nacional per inaugurar que revaloritza la parròquia com a seu esportiva.

L’àpat i el passeig fins a Tristaina o la pujada amb el telecadira fins a Creussans conformen la sortida que tanca la temporada d’activitats de la Casa Pairal

i catalans fàcilment identifica-bles gràcies a les taules d’ori-entació que hi ha a la cresta. El Paco i la Pilar són una altra parella habitual de la Casa Pai-ral; de Barcelona i amb segona residència aquí, estan encan-tats amb el servei, la seguretat ciutadana i la bona educació dels nens i nenes de la vall. La Carme Vila tampoc no es va vo-ler perdre l’aventura aèria del telecadira. La resta d’habituals, el Casi, l’Elisa, la Ventureta, el Lluís... més pragmàtics, van op-tar per anar a peu fins al túnel del port de Rat o fins a l’estany primer de Tristaina. I després de l’excursioneta, un àpat en tota regla: entremesos, fideuà, ama-nida i pastís amb fruita natural, i brindis amb les autoritats. No hi van faltar el cònsol major i mossèn Fenosa —embrancats en qüestions teològiques—, i també van ser-hi la consellera de Benestar Social i el conse-ller d’Agricultura i Medi Ambi-ent. Aquesta vegada ningú no va objectar sortir del restaurant per immortalitzar el moment, ja que es tractava de l’última sor-tida de la Rosa Florit amb els padrins a la Coma del Forat. I és que després de 16 anys al capdavant de la Casa Pairal, la Rosa es jubila, i ben segur que la trobarem a faltar.

Les Valls del Nord continuen fent propostes per despertar l’interès del jovent. Amb aquest objectiu es va organitzar un monogràfic dedicat al manga durant les vacances escolars de Tots Sants, l’última setma-na d’octubre. El Punt 400 de la Massana i el Punt d’Informació Juvenil d’Ordino van programar un taller de dibuix, impartit per Jordi Planellas, que es va fer a

Planellas va impartir un taller de dibuix

Ordino en tres sessions mati-nals i va tenir setze alumnes. Les tardes es van dedicar a la projecció de pel·lícules del gè-nere, en què es van poder veu-re títols com La princesa Mono-noke. Les sessions de cinema van tenir lloc a la Massana. El monogràfic dedicat al còmic ja-ponès va acabar amb una sor-tida conjunta de tots els partici-pants al 18è Saló del Manga de Barcelona. L’Escola d’Art de les Valls del Nord va muntar tam-bé un taller infantil gratuït de màscares de Halloween —dins el marc de les activitats de Tots Sants— per a nens de 6 a 12 anys, que va tenir lloc a Ordino.

Una vintena de padrins

es van apuntar a la sortida


Amb un tarannà conciliador i pacient, Ludovic Albós compa-gina l’estudi de màrqueting i re-lacions públiques amb la passió per la muntanya, tant amb el trial com amb l’esquí de traves-sa. El 2011 va jurar el càrrec de conseller d’Administració i Co-municació. Un any després en valora l’experiència.

- La comunicació ho és tot?Tothom necessita comunicar el que fa, sovint és tan o més im-portant que el que fas. La pro-va és que com a departament participem cada dia més acti-vament en altres departaments com Cultura o Turisme. La transversalitat en el nostre cas

és gairebé obligatòria, nosaltres tenim les eines per difondre el que fan els altres, però també aportem continguts. També és cert que aquesta necessitat de comunicar tot el que es fa es resol posant eines pròpies des de cada departament; per exemple, el de Turisme té la

entrevista entrevista

Entrevista

Ludovic Albós: «Les xarxes socials tenen un gran potencial per al polític que vulgui escoltar el ciutadà»

El conseller d’Administració i Comunicació, Ludovic Albós, després de l’entrevista en un despatx del Comú amb vistes al carrer Major.

Albós va jurar el càrrec amb la resta de consellers davant els cònsols tot just fa un any.

seva base de dades i a través del newsletter té informats els seus clients, i en aquests mo-ments es planteja la possibilitat de crear un Facebook propi per atraure clients francesos. L’Es-cola d’Art de les Valls del Nord és un altre exemple de comu-nicació autònoma, ja que ha aconseguit una comunitat molt activa i implicada al Facebook. La ludoescola també ha posat sobre la taula la possibilitat de tenir un Facebook per difondre les activitats que fa i per comu-nicar-se amb els pares. El ma-teix es persegueix al Punt Jove i en altres equipaments. La gent cada vegada vol vies més direc-tes i estar assabentat de tot.

La comunicació és bàsica. L’exemple més proper el tenim amb el nou concurs que llan-çarem al desembre a la xarxa social Instagram, conjuntament amb l’Oficina de Turisme. És una manera d’atraure gent a Ordino i de donar-nos a conèi-xer fora.

- Quins són els punts forts i els dèbils de la comunicació a Ordino?Com a parròquia alta, els po-bles estan més aïllats, i això sempre ha dificultat la comuni-cació amb la ciutadania, que és la que més ens preocupa. Hem conviscut sempre amb aquest handicap, que altres localitats no tenen. Sempre hi ha d’ha-ver una voluntat de millora. De fet, fins ara funcionàvem amb un pla de comunicació que es va fer l’any 2007, per quatre anys. S’han assolit els objec-tius, però no ens volem aturar aquí, sinó que volem continuar millorant. En aquests moments hi ha sobre la taula un nou pla estratègic a través de la consul-ta ciutadana, el que es coneix com un estudi de mercat, per saber exactament on som i cap a on hem d’anar. Ens aportarà una valoració de la situació fia-ble i objectiva. Ara bé, com a punt fort, destacaria l’aposta que hem fet els últims anys per les noves tecnologies amb l’ús del web 2.0 i les xarxes socials, amb moltes ganes de continu-ar per aquí. El seu potencial és brutal; ara, és clar que no po-dem deixar d’utilitzar els altres canals més convencionals com poden ser la correspondència

o fins i tot les trucades, hi ha una part de la població que no participa de les xarxes. Són pro-cediments més lents i costosos, però no els podem obviar.

- Què aporten les xarxes socials respecte a la resta de canals? Un fet tan important com la bidi-reccionalitat en la comunicació, a banda de la immediatesa. El ciutadà pot expressar-se, sug-gerir-te, felicitar-te, queixar-se; no es tracta només de dir-hi la

teva i ja està, estàs provocant el diàleg. I això per a nosaltres és una font molt valuosa, un ter-mòmetre amb el qual pots pren-dre el pols social a la gent, pots saber si estan contents, què els interessa, etc. Això no treu que no tenim la resposta que vol-dríem, la participació és enca-ra baixa i esperem que anirà a més. La gent és molt pràctica i hi ha tanta quantitat d’informa-ció al Facebook, el Twitter, els newsletters que reps, que no dónes l’abast. Em passa a mi

mateix, que no hi poses tanta atenció com voldries. L’esforç ha de ser nostre, però costarà; hi ha empreses que han abusat del bombardeig constant i la gent és reticent a participar.

- En quines xifres ens movem actualment?Pel que fa a Facebook tenim 1.725 seguidors, és clar que en una població de 4.000 habi-tants no ens podem queixar. Al Twitter tenim 498 seguidors. Tot

això ha estat possible perquè hi estem a sobre i no ens hem acomodat. Per nosaltres el que és important, més que incre-mentar el nombre de seguidors, és mantenir-los i acostumar-los que comptin amb les xarxes com una font més, un canal de comunicació més del Comú. És increïble el ressò que cobren les notícies a la xarxa. Per exemple, l’alarma de l’in-cendi al coll de les Cases va ar-ribar al Twitter molt abans que als mitjans.

PERFIL

Lloc de naixement Marsella Data de naixement 4 de maig de 1979 ProfessióComptable; cursa un bàtxelor en Dret i un grau de Publicitat, Comunicació i Relacions Públiques AficionsEsquí de muntanya i trial

- Creu que la classe política està massa allunyada de les xarxes?És cert que fins ara, com a ca-nal, no el coneixien gaire, tot just ara s’han començat a crear comptes de personalitats públi-ques. Fora d’aquí ha estat una eina molt potent per als polítics i s’ha fet servir molt. A Andorra encara estem en un estat molt embrionari, tot i que hi ha algu-na excepció. A les últimes elec-cions vam viure un boom i es va deixar veure una voluntat de ser-hi, però això en dos mesos no ho assoleixes. La continuïtat és imprescindible en aquests projectes i en la majoria de ca-sos no n’hi ha hagut. Crec que a les properes eleccions veurem les xarxes com un canal de co-

municació consolidat per a les formacions polítiques. Penso que el futur de la política reque-reix aquesta comunicació direc-ta amb el ciutadà. És una molt

bona via per trobar el ciutadà i la seva problemàtica real, una via que s’hauria d’explotar més.

- Pensa que són suficients els canals que utilitza actualment el Comú?

Si més no, tots estan a dispo-sició de la ciutadania: el canal corporatiu, la web, el blog, les xarxes socials, els newsletters, el butlletí, etc. Es va crear Or-dino és viu com una marca per englobar tota aquesta actitud oberta davant del ciutadà. Fer més requeriria més inversió i ara mateix no seria possible. Hem de ser efectius amb el que tenim. Sempre hi haurà algú que et dirà que no s’ha assa-bentat d’aquesta o aquesta altra activitat. Fem el possible perquè això no passi. I global-ment, sí que penso que són suficients. Ara, la sensació de queixa sempre és latent als po-bles i la gent continua parant-te pel carrer i comunicant-te la seva preocupació de manera directa. Les bústies de suggeri-ments estan buides, tant les físiques ―n’hi ha una al servei de Tràmits i una altra a l’Escola bressol― com les electròniques. Ens hem plantejat de treure-les al carrer i fer-les més visibles, per què no?

- Pel que fa a l’àrea d’Admi-nistració General, semblaria que s’estan introduint millores en el departament de Gestió i Desenvolupament Humà.Tot i que tots haurem d’esperar l’aprovació de la Llei de la fun-ció pública, cada comú té el seu propi reglament i amb aquest hem anat fent, no crec que s’aprovi abans de mitjan 2013. Hi ha coses que s’han modificat perquè no podien esperar, com

ara la compactació d’hores per l’alletament matern.

- La congelació de l’IPC als sa-laris que superen els 1.400 euros també és una mesura recent. Ja que els salaris estan con-gelats i difícilment es podran incrementar, aplicarem l’incre-ment de l’IPC als salaris infe-riors a 1.400 euros. - Hi ha una voluntat expressa de fer més formació per al per-sonal de l’administració?És una idea que ja portàvem en campanya. Sempre s’havien fet formacions, però ara intentarem que siguin específiques i que s’ajustin exactament a la ne-cessitat de cada departament. Un altre aspecte important és que tinguin una continuïtat, que

no siguin formacions aïllades ni puntuals; per exemple, si fas un curs sobre un impost, que en puguis conèixer tots els tipus. Han de ser formacions lògiques i continuades. Els països es di-ferencien pel seu valor afegit, uns tenen recursos naturals, o primeres matèries, o també co-neixement, com el Japó. Es trac-ta de potenciar els intangibles. Ser millors que ningú i vendre

coneixement. Jo penso que ser-virà de molt tenir gent formada i motivada. Des del punt de vista del salari, avui dia és gairebé impossible incentivar els tre-balladors, i si pots aconseguir que la formació aporti un plus al professional, tothom en surt beneficiat, en aquest cas l’ad-ministració i el país.

- El Servei de Tràmits està molt ben valorat entre la població. Així és, ho sabem gràcies a les enquestes ràpides que fem quan la gent cursa algun tràmit. Estem molt contents de com funciona i estaria bé fer encara més difusió de tot el que es fa. La gent gran o la que té menys temps no necessita despla-çar-se per fer moltes gestions. Els volants de desplaçament de la CASS, les altes i les baixes, la renovació del passaport o el DNI són tràmits que es poden cursar des d’aquí. I evident-ment els tràmits que afecten la parròquia, com ara les inscripci-ons a la ludoescola, el registre de béns immobles i el cens de població. Els formularis i la rela-ció de tots els tràmits es poden consultar a tramitsordino.ad. M’agradaria destacar la simpli-ficació de l’obertura de comerç, un tràmit que ara es pot fer en un dia, i Ordino va aportar molt al projecte. Govern ens va fer una proposta i a partir d’aquí es van demanar millores. S’ha treballat conjuntament des d’Administració General i Secre-taria. Personalment, penso que també seria una bona mesura per incentivar el comerç facili-tar els tràmits per a les empre-ses o negocis de temporada. Així les empreses no tindrien l’obligació d’estar donats d’al-ta tot l’any. Permetre les baixes temporals d’empresa incentiva altres negocis que poden mo-tivar gent jove i emprenedora. Fins ara, per exemple, si obres

una gelateria estàs obligat a pagar impostos, gairebé 400 € mensuals de CASS d’autònoms i fer declaracions tot l’any. Des d’Ordino sempre hem valorat la iniciativa empresarial, i per això hem implantat mesures que incentiven la instal·lació d’em-preses, com ara l’exoneració de l’impost de comerç durant el primer any d’obertura i el 50% de la quota durant el segon.

«Tothom necessita comunicar el que fa, sovint és tan o més important que el que es fa»

«Tenim 1.747 fans a Facebook que segueixen tot el que passa a Ordino»

«Tal com van les coses s’han

de potenciar els intangibles»

«Ordino incentiva la creació d’empreses amb l’exoneració

del primer any d’impost»


dans de primera mà. Pel que fa al centre del poble, sembla que la principal molèstia es con-centra en època estiuenca pels actes vandàlics i els desperfec-tes que s’ocasionen durant les festes del Roser i la festa major. S’estudia la possibilitat de limi-tar l’horari de la festa al carrer o de trobar un espai alternatiu per seguir la gresca als afores del poble i no destorbar els ve-ïns. Una altra dada rellevant, destacada per Simon, és l’incre-ment de sol·licitud de guals.

viure ordino viure ordino

La treta de neu és un dels te-mes candents a les reunions veïnals, segons explica Patrick Simon, conseller de Manteni-ment, Serveis i Circulació, mal-grat que encara no ha comen-çat la temporada. «El Comú ha de vetllar per les carreteres, els accessos a les escoles, els cen-tres sanitaris, els serveis i les urbanitzacions, però no tenim prou recursos per arribar a tot arreu», explica Simon. I afegeix: «La treta de neu no pot ser un

servei a domicili». Simon asse-gura que la població ha de fer un esforç per conscienciar-se del que representa la treta de neu. «Potser sí que es podrà fer alguna inversió en maquinària, però som una parròquia peti-ta i no hi podem dedicar més personal», conclou. La ubicació dels contenidors i la neteja de la via pública és també una queixa habitual —sobretot a l’estiu—, que enguany s’ha so-lucionat amb el reforç del per-sonal eventual, a diferència del problema que signifiquen els ex-crements dels gossos, amb un cens de 669 animals registrats a tota la parròquia. «Es fa molt

L’Estany de Més Amunt, tercer del circ glacial de Tristaina.

L’Oficina de Turisme prepara la difusió d’un circuit interpretatiu per a tots públics sobre el circ de TristainaLes Valls d’Ordino se situen en el domini de la falla de Merens, una branca de la falla nord-pi-rinenca, frontera geològica que separa la península Ibèrica del continent europeu. La col·lisió de les dues plaques tectòni-ques va fer possible l’aparició dels Pirineus. Si observem el terreny veiem roques metamò-rfiques formades a temperatu-res i pressions molt elevades. Aquesta és una de les explicaci-ons que trobarem en el nou cir-cuit interpretatiu del circ glacial de Tristaina, que estarà enllestit l’estiu que ve per oferir-lo com

a l’observació gràcies a sis pa-nells indicadors que aportaran informació de tres tipus: les principals característiques geo-morfològiques del terreny, les espècies vegetals que s’hi han adaptat i la fauna que podem trobar a la zona. Testimoni de l’evolució d’aques-tes zones humides són els me-andres del riu de la Coma. Fa uns 10.000 anys, després de la retirada de la glacera que co-bria la vall, va quedar una bas-sa d’aigua, on va créixer la ve-getació característica dels llacs: esfagnes, molses i càrex.

Simon: «La treta de neu a Ordino no pot ser un servei a domicili, no tenim prou recursos»

Nou embelliment dels contenidors de reciclatge a la carretera del Coll d’Ordino, instal·lats recentment.

difícil sancionar, perquè has d’enxampar el gos i l’amo en el moment just, i fins i tot caldria fer-ne una foto», explica Simon. Els pipi-can s’han descartat pel cost que representen de man-teniment, i es torna a clamar al sentit comú dels amos dels animals. Algunes mesures que s’han pres són tenir-ne cura als espais públics, com ara els parcs infantils, en què s’han instal·lat portes batents per evi-tar l’entrada dels animals, com les instal·lades fa poc a la Cor-

tinada. Malgrat tot, gairebé el 80% de les demandes se solu-cionen de manera satisfactòria gràcies a les reunions veïnals.

Les trobades es van crear en l’anterior mandat i hi assis-teixen els cònsols i els res-ponsables del departament

de Serveis i Manteniment. En aquestes trobades, que s’acos-tumen a fer a la sala de reuni-ons del CEO, es pren nota dels

principals problemes que hi ha a la parròquia, exposats pels ve-ïns. És una manera de conèixer les preocupacions dels ciuta-

Els excrements dels gossos, una queixa constant

Les reunions es van crear el mandat anterior per

conèixer els problemes dels veïns

Ocupació satisfà gran part de les demandes i contracta onze persones per a Ordino

A Ordino s’han incorporat onze treballadors des de l’agost pas-sat que formen part del progra-ma engegat pel Servei d’Ocu-pació del Govern d’Andorra. Es tracta d’una iniciativa que de-mana la col·laboració de totes les administracions públiques i que pretén donar resposta a la

problemàtica de l’atur creixent els darrers anys. «És una experi-ència molt positiva, perquè ara mateix hem incorporat gent per fer treballs que en un altre mo-ment s’haurien subcontractat, i per a nosaltres és un estalvi»,

valora Ludovic Albós, conseller d’Administració, de qui depèn el departament de Recursos Humans. El més sorprenent i preocupant ―assegura Albós― és que molts d’aquests treba-lladors tenen perfils tècnics. «Tot i que la gran majoria han anat al departament de Serveis Públics i Manteniment, amb currículums més polivalents, també n’hi ha que tenen forma-cions molt específiques com a dissenyadors gràfics, arxivers i comptables. I és que a Ordino s’han satisfet gairebé totes les demandes que es van trametre, a excepció d’un biòleg, un ope-rador de càmera, un socorrista i un traductor de rus, per als quals de moment no s’ha trobat resposta. Molts administratius i comer-cials s’han hagut de reciclar i reorientar professionalment per trobar una nova feina. Pel que

fa a la franja d’edat, el perso-nal té entre 21 i 50 anys, i tot i que també n’hi ha de nacio-nals, la majoria són persones d’origen espanyol, portuguès, veneçolà i tunisià que van arri-bar al país amb feina i s’han tro-bat després amb el tancament d’empreses o amb reduccions de plantilla. L’Escola bressol, el CEO, el departament de Finan-ces, l’Arxiu, els Serveis públics i Comunicació han estat els departaments que s’han benefi-ciat del programa. La col·laboració entre les admi-nistracions públiques s’ha fet indispensable per afrontar si-tuacions noves generades pel context socioeconòmic actual. El Govern d’Andorra assumeix les nòmines i les cotitzacions dels empleats, que contracten per sis mesos. «És una mesura puntual, però s’ha ampliat el pressupost i es donaran també

incentius a l’empresa privada per contractar gent aturada», explica Albós. Les inscripcions de demandants al Servei han augmentat els darrers anys, en

consonància amb els estats ve-ïns, però per sort sense arribar a les xifres alarmants d’un país com Espanya, amb gairebé un 25% de la població activa atura-da. A casa nostra, la davallada de sectors com la construcció, que va ser motor econòmic du-rant molts anys, ha deixat con-seqüències econòmiques, i per tant socials, difícils de gestio-nar, de les quals les administra-

cions ―també afectades― sem-blen haver pres consciència. El Servei d’Ocupació, públic i gratuït, es va posar en marxa el 2002 amb l’objectiu de con-

nectar les ofertes i les deman-des del mercat laboral andorrà. Actualment des del Govern es treballa en dos programes que incentivaran el sector privat per fomentar l’ocupació. El Comú d’Ordino contribuirà a aquesta mesura afavorint la instal·lació de noves empreses a la parròquia, una política que es porta a terme des de l’ante-rior mandat.

Albós considera que la nova mesura beneficia també l’administració

Els ocupats tenen entre 21 i 50 anysi n’hi ha molts amb perfils tècnics

Manteniment, Serveis i el CEO

tenen noves incorporacions

El Govern incentivarà arales empreses privades

per fomentar l’ocupacióamb noves contractacions

Reinaldo Márquez, a l’esquerra, es va incorporar com a dissenyador gràfic el setembre. Brahim Taghouti, a la dreta, un dels eventuals que treballa a Manteniment.

Viure Ordino

una nova activitat turística a la parròquia. Donar a conèixer el medi per apreciar-lo i respec-tar-lo és una de les fites que persegueix l’Oficina de Turisme amb aquest nou projecte, que difondrà els orígens del paisat-ge de la nostra vall a través de la formació del circ glacial de Tristaina. Es tracta d’un dels llocs més visitats d’Ordino i de tot Andorra, que reflecteix l’ori-gen glacial de la vall, i que ara es vol donar a conèixer a tots els públics. La ruta estarà plantejada en un recorregut fàcil, i convidarà

16 1717ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013 reportatge

El Comú fa públic l’agraïment a Narciso Yepes Reportatge

Narciso Yepes rebrà el reconei-xement públic que es mereix per la seva aportació a la cul-tura i la seva vinculació amb la parròquia d’Ordino. Les autori-tats d’Ordino li volen donar les gràcies públicament i mantenir viu el record del guitarrista que va impulsar i fundar el Festival posant el seu nom a un vial. Es tracta del carrer en què s’ubica el Centre de Tecnificació Espor-tiva d’Ordino (CTEO), que també dóna accés a l’Escola de Secun-dària i al camp de futbol. L’any 1985, el guitarrista Narciso Yepes es va instal·lar a Arans. Va ser la primera casa de la família a la parròquia i la resi-dència d’estiu durant anys. Els Yepes van quedar atrapats per la bellesa d’un paisatge d’al-

ta muntanya tan diferent de la seva terra natal, el camp murcià de Llorca. La tranquil·litat, el si-lenci i la gent que el va acollir van fer que s’identifiqués ple-nament amb una vida senzilla per dedicar-la a l’estudi. Alguns veïns del poble encara recorden els acords de la seva guitarra. Van ser uns privilegiats. Yepes ha estat un dels mestres de la guitarra clàssica, inventor de la guitarra de deu cordes l’any 1964, que li permetia interpre-tar música barroca, i va deixar enregistrats més de cinquan-ta treballs, entre altres l’obra integral de Bach per a llaüt i guitarra. El Concierto de Aran-juez, que li reportaria el reco-neixement internacional l’any 1947, va ser l’obra encarregada d’inau gurar enguany la 30a edi-ció del Festival, en què la gui-tarra ha estat protagonista amb les figures solistes d’Àlex Garro-bé i l’andorrà Albert Pià. L’acte d’inauguració del carrer, previst per al 7 de desembre, tindrà un caràcter institucional i formarà part del programa es-pecial per commemorar el 15è aniversari de la mort de l’artis-ta, que també coincideix amb la celebració dels 30 anys del

Els germans Claret van acompanyar Narciso Yepes en el concert d’inauguració de l’Auditori.

Edmon Colomer va dirigir l’ONCA en l’últim concert del Festival.

Festival. Per a aquesta ocasió tan especial, el Comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà, organitzadors del Festival, han programat una actuació extra-ordinària del Trío Yepes, inte-grat per Ana Yepes ―dansa―,

Ignacio Yepes ―flauta― i Gerar-do Arriaga ―guitarra i guitarra barroca. L’espectacle tindrà lloc a l’Auditori Nacional i serà la segona vegada que els fills del mestre actuaran a Ordino. Un homenatge més popular ha es-

tat el muntatge d’una exposició de fotografies que recull alguns dels millors moments d’aquests trenta anys de Festival. Des del 5 d’octubre i fins a finals de ge-ner, s’exposen setze imatges als carrers del nucli històric.

Barbara Hendricks, Josep Car-reras i Montserrat Caballé són alguns dels artistes que recor-da aquest testimoni gràfic d’un festival que les últimes edici-ons s’ha obert a altres gèneres, com el jazz llatí, el folk, el fla-menc o el pop, amb figures com Michel Camilo, o com Marlango, grup que va cloure el Festival el 26 d’octubre passat. Per cele-brar amb tothom els trenta anys del certamen, s’ha fet promoció dels concerts a través de les xarxes socials, amb el regal de dues invitacions per a cada con-cert a través del compte d’Ordi-no és viu a Facebook. Aquesta promoció ha estat impulsada per la Fundació Crèdit Andorrà. El Festival Internacional Narci-so Yepes va néixer l’any 1983 com a Festival de la Vall d’Ordi-no a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià. L’amistat amb la família Duró i els Claret va pro-piciar que Narciso Yepes fes un primer concert a l’església par-roquial, on també havia actuat la pianista Alícia de Larrocha un any abans. Aquestes actuaci-ons van ser la llavor del festival, que des del primer moment va comptar amb intèrprets de re-coneixement internacional com Jean-Pierre Rampal, Yehudi Me-nuhin, Jordi Savall o els matei-xos Claret amb Narciso Yepes. La creació de l’Auditori Nacio-nal l’any 1991, concebut per a concerts de música clàssica, va permetre atraure nous formats al Festival i el va acabar de con-solidar. L’arquitecte García de Paredes, autor d’altres auditoris a Granada i Madrid, va disse-nyar la sala de concerts, d’excel-lent acústica, que s’emplaçaria al museu de ciències naturals de la família d’Areny-Plandolit. Un any després, el 1992, es cre-ava l’Orquestra Nacional, dirigi-da pel violinista Gerard Claret, que va néixer com a formació de cambra i més tard es va con-vertir en l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, amb Marzio Conti com a director. El mateix escenari ha vist néixer i ha aco-llit els concerts del planter de l’orquestra, la JONCA. L’Auditori continua essent l’escenari de música clàssica per excel·lèn-cia, malgrat que es trobi a faltar una temporada estable de con-certs amb l’orquestra resident.

L’Associació Festivals d’Ordino, integrada per la Fundació Crèdit Andorrà i el Comú d’Ordino, és la responsable de l’organització i el patrocini del Festival Interna-

cional Narciso Yepes, però tam-bé ho és del tradicional concert de Cap d’Any. Un espectacle de tradició europea que acostuma a fer el ple a l’Auditori Nacional

i que durant anys ha interpretat l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Salvador Brotons. Sota la mateixa batuta, en-guany serà l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra que farà el concert per rebre el 2013, el dia 1 de gener, a les set de la tarda. Per a l’ocasió s’ha buscat un repertori popular i festiu que es combinarà amb els tradicio-nals valsos de Johann Strauss. La primera part del concert es-tarà formada per l’obertura de l’opereta de Franz Von Suppé Cavalleria Lleugera; Intermez-zo i Barcarola, d’Offenbach, i una selecció de fragments d’El Llac dels cignes de Txaikovski. La segona part de l’espectacle estarà dedicada als valsos de Strauss, a més de les Nadales catalanes del mateix Salvador Brotons.

L’ONCA, al concert de Cap d’Any

Ignacio i Ana Yepes i Gerardo Arriaga li reten homenatge a l’Auditori Nacional amb un concert gratuït amb repertori de música del Renaixement i el Barroc

La inauguració del vial es farà el 7

de desembre

18 1919ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013comunitat internacional comunitat internacional

El Peter i la Lucille són una pare-lla incondicional de la Casa Pai-ral. Van arribar fa més de trenta anys a Andorra provinents de Sud-àfrica i ja en fa uns quants que resideixen a la parròquia. Participen molt activament en totes les activitats que es pro-gramen a Ordino per a la gent gran i compaginen aquestes sortides i la vida social amb

Comunitat internacional

Peter & Lucilleels seus hobbies. En aquestes pàgines, el Peter ens explica la seva passió pels ex-libris i ens mostra dues reproduccions de la seva extensa col·lecció, una de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós i una d’inspirada en la construcció del Canal du Midi, un altre dels temes que ha ocu-pat el temps d’en Peter des que es va jubilar.

A great collector of Ex libris: a passion to Canal du midi My attraction to Andorra goes back a long way to my time in West Africa when a friend of mine in one of large French firms recommended me on my forthcoming leave in France to visit an old friend of his. This friend was a Professor at the Lycee of Carcassone and lived a few kilometers away at the town of Montreal (Aude). On the visit, the first of several subsequent visits, we motored in the vicinity and I was struck by a signpost indicating the road to Andorra. This name was only just known to me and I wondered very much what the small country was like. I certainly, at that time, did not know that years later I would come to settle in the country with my future wife, also from Montreal but of Canada. I had always loved France having visited the Riviera with my parents on winter holidays in my childhood. Having a Spanish forbear and wanting to get to

know Spain, with which country we had lost touch generations before, it seemed that Andorra from its position between the two countries was certainly worth visiting. So, when the time came for my to retire, I made some contacts with Andorra and on a tour of France took the road to Andorra. The mist on the way up from Ax-les Thermes was very dense but at the summit the Andorra side has bright sunshine which was certainly encouraging. Under the auspices of the local British agent, a retired naval officer and his son, we were shown round

the country and finding it very much to our liking, we bought a flat in a newly constructed block in Anyós. This was over 30 years ago and the road to l’Aldosa had not been constructed and the piped water supply had not reached there. However, we had a good water supply to a large tank from which an electric pump supplied running water to the flats in the building. The trouble was that if a plug was pulled during the night the pump started and wokw us all up, discipline was required! Not very much later the mains water supply did reach us so our water problems were resolved.

M y r e t i r e m e n t a n d establ ishment in Andorra enabled me to concentrate on my hobbies of travel, map collecting and he collection of bookplates, which are also commonly known as ex libris. These are the engraved and

artistically produced labels which are stuck on the inside covers of your books to show its ownership. Bookplates have been produced from the early days of printing when books became widely available after the lengthy manuscript process of copying mainly carried out by monks in the monasteries. The well-known German artist Durer (1471-1528) was one of the earliest to engrave bookplates which date from about 1470 mainly by German artists from the beginning. After settling comfortably in Anyos I was able to pursue the collection

of bookplates by visits to the old bookshops in the Gothic quarter of Barcelona. At a meeting of the international society of bookplate collectors at Linz in Austria, I had luckily met a well-known artist Elfi Osiander, an Austrian actually born in Tiflis in Georgia. Who was living in Barcelona and had migrated to Spain in 1935 with her husband, an engineer interested in the beet-sugar growing in Northern Spain. This led to frequent visits to Barcelona and her visir to us in Anyós where she produced a bookplate for me and my wife showing the Chapel of St Christopher in Anyós, Visits to Barcelona and particularly to Battle’s who had a large selection of Spanish and German bookplates on sale enabled me to obtain many o f the ear l y 20th century, the period of the Art Nouveau. Coming to Andorra involved making contact with a particularly interesting g e o g r a p h i c a l feature , the

Canal du Midi easily reached from Andorra which enable us to make a very fine boating excursion of two weeks on the Canal with my brother and his family from England. Meeting at Tarascon we took two comfor table launches, starting on the other side of the Rhone river to the Etag de Thau at Sete from where the real Canal du midi starts. The most interesting adventure on the Canal was the mounting of the “Octuple Satircase” of eight locks at Fonserannes near to Beziers. These locks have now been replaced by an automatic electric moving lock, I believe. This led to the making of a special bookplate for my books on the Canal du Midi which shows some history of the Canal. The canal was built during the years 1666-1681 by Pierre Paul Riquet encouraged by Louis XIV and Colbert. The purpose of the canal was to

provide an inland shipping route from the Atlantic to the Mediteranean thus avoiding the long and hazadous sea passage via Gibraltar. My bookplate shows the portrait and armorial bearings of Riquet, a barge loaded with casks of wine and the famous eight lock staircase of Fonserannes in the background. After Anyós, we moved to Ordino one of the most attractive parishes of Andorra where all the basic services are available, which we felt we needed with increasing age. Unfortunately, with the recent retirement of our esteemed lady of the French Post Office, the service is less convenient and much reduced, perhaps the current financial crisis in France is the cause. However, with friendly neighbors and the very helpful staff of the Comú, particularly in respect of the excellent arrangements for the elderly at the Casa Pairal, where could

you find a better place to live than Ordino?

After Anyós, we moved to Ordino,one of the most atractive

parishes of Andorra

L’ex-libris de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós, de la gravadora Elfi Osiander. L’ex-libris de Peter i Lucille Allpress inspirat en el Canal du Midi.

Peter Allpress

20 2121ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013ordino en imatges ordino en imatges

Consell dels infantsAlumnes de l’Escola Francesa i l’Escola Andorrana han constituït el Consell dels infants per defensar els interessos dels més petits.

CastanyadaEls padrins i les padrines van brindar amb Ventura Espot, Lucía Muñoz i Rosa Florit durant la celebració de la Castanyada a la Casa Pairal, el dia 31 d’octubre.

21a Mostra GastronòmicaGairebé 400 persones van assistir enguany a la Mostra Gastronòmica, en què van degustar les especialitats de molts restauradors d’Andorra.

8a Duatló Ordino-CasamanyaEls guanyadors de la prova emblemàtica amb el ministre Camp, que va participar-hi, i la cònsol Naudí.

Horts Socials Els alumnes de l’Aula Oberta al projecte dels Horts socials de la Fundació Julià Reig van compartir la collita amb els padrins i l’organització.

Olímpics andorransMontané vs Montané a la mostra que recull la història de l’olimpisme andorrà, exposada fins al 2 de desembre a la sala de reunions del CEO i que recorrerà totes les parròquies.

41è Ral·li d’AndorraMoment de la sortida del Ral·li d’Andorra al Raser. La prova clàssica per als aficionats del motor té un dels recorreguts al Coll d’Ordino.

Activitats Valls del NordLa Farga Rossell va acollir la presentació de la guia d’activitats de les Valls del Nord, eina indispensable per a la promoció turística de l’oferta estiuenca.

Free TibetNaudí explica la seva experiència al Tibet a Thubten Wangchen, representant del Tibet a Espanya i fundador de la Casa del Tibet a Barcelona.

Andorra Ultra TrailLa continuïtat de la cursa els dos anys vinents està assegurada amb el conveni signat entre Andorra Turisme, els set comuns i Vallnord.

REOBERTURA SORTENYDurant la temporada d’hivern, el refugi de la borda de Sorteny reobrirà parcialment amb una disponibilitat de vuit places. Les obres de reforma continuaran per oferir un refugi guardat durant tot l’any.

XARXA D’AIGUALa parròquia és capdavantera en la separació i canalització d’aigües residuals i pluvials, malgrat que continuïn els tre-balls de millora de la xarxa d’aigua en algunes zones, una de les prioritats per al 2013.

ENCESA DE LLUMS El dilluns 3 de desembre es farà l’encesa de llums de Na-dal a la parròquia i s’oferirà una xocolatada per als infants. L’arbre centra la campanya de Nadal d’enguany, que porta per lema «El Nadal és teu».

MINA DE LLORTSLa mina de Llorts ha tancat la temporada amb més de 3.600 visites entre els mesos de juny i octubre. El mes d’agost ha estat el més concorregut, amb 1.800 persones que han visitat la instal·lació.

FORAT FOSCLa bassa del Forat Fosc tor-na a estar operativa després dels treballs de neteja i estan-quitat. Creada l’any 1996, es tracta d’un dipòsit d’aigua que donaria cobertura a tot el Coll d’Ordino en cas d’incendi.

ESTADA DE KARATEEl Club de Karate de Xavier Hervé va organitzar un curs internacional amb el mestre japonès Osamu Nomura. L’in-tensiu de cap de setmana va tenir lloc a l’octubre al pavelló Germans de Riba.

ANELLES A LERCOULDos parroquians s’han benefi-ciat enguany de dues anelles de caça a Lercoul. Al sorteig hi van assistir les autoritats d’Auzat-Vicdessos, que van ser rebuts per Ventura Espot i Patrick Simon.

FIRA DE NADALComerciants i artesans partici-paran en la Fira de Nadal que es muntarà a la plaça Major el primer dissabte de desembre. Els restauradors hi aportaran caldo i xocolata per combatre les baixes temperatures.

Ordino en imatges

22 2323ordinoésviu ordinoésviuHivern 2012 / 2013no et perdis... no et perdis...

No et perdis...

desembre

generfebrer

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

FINS AL 2EXPOSICIÓ «OLÍMPICS ANDORRANS»Sala de reunions del CEO

A PARTIR DEL 6CONCURS FOTOGRÀFIC «O SNOW»Oficina de Turisme

DIJOUS 6A LES 20.30 HCLUB DE LECTURA DE LES VALLS DEL NORDBiblioteca d’Ordino

DIVENDRES 7A LES 21 HHOMENATGE A NARCISO YEPESCONCERT TRÍO YEPESAuditori Nacional

DIVENDRES 7A LES 16 HHOMENATGE A NARCISO YEPESINAUGURACIÓ CARRER NARCISO YEPES

DISSABTE 8DE 10 A 13 H I DE 15 A 18 HEXPOSICIÓ D’ESCULTURA D’ANSELM CABÚS «BIORITMES»Sala de reunions del CEO

DISSABTE 8 A LES 18 HCANTADA DE NADALES DELS ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE LES VALLS DEL NORDPlaça Major

DISSABTE 8A LES 11 HDEMOSTRACIÓ DE FORJA, A CÀRREC D’ANSELM CABÚSPlaça Major

DISSABTE 8A LES 12 H RECITAL CORAL CASAMANYAPlaça Major

Popular

DILLUNS 3A LES 18 HENCESA DE LLUMS DE NADALPlaça Major

Popular

Popular

Popular

Popular

Popular

Popular

Popular

Popular

Popular

DISSABTE 8DE 10 A 20 HFIRA DE NADALPlaça Major

DILLUNS 24A LES 11 HCAGA TIÓPlaça Major

DIUMENGE 20MISSA DE SANT SEBASTIÀAnsalonga

DIMECRES 11A LES 13 H BROU DE CARNAVAL Plaça Major

DISSABTE 5A LES 19 HARRIBADA DE SES MAJESTATSELS REIS MAGSREPRESENTACIÓ D’”ELS PASTORETS”Ordino StudiosTORTELL, COCA I XOCOLATAPlaça Major

DILLUNS 24A LES 18 HARRIBADA DEL PARE NOELPlaça Major

DIVENDRES 4A LES 16.30 HARRIBADA DEL PATGE REIAL Plaça Major

DISSABTE 5A LES 17 HARRIBADA DE SES MAJESTATSELS REIS MAGSTORTELL I XOCOLATACasa Pairal

DILLUNS 24A LES 24 HMISSA DEL GALL XOCOLATA I VI BULLITPlaça Major

Infantil

DISSABTE 8A LES 11 HTALLER «EL TEU DESIG DINS UNA AMPOLLA»ESCOLA D’ART DE LES VALLS DEL NORDCasa comuna antiga

Infantil

Infantil

Infantil

DILLUNS 10 EXPOSICIÓ 11è CONCURS DE NADALES I CALENDARIS D’ADVENT I 6è CONCURS DE PESSEBRESVestíbul Casa Pairal

DIVENDRES 28A LES 10 hTALLER DELS SANTS INNOCENTSDE PESSEBRESEscola d’Art de les Valls del Nord

DIMARTS 18 A LES 10 HCAGA TIÓEscola bressol

Cultura

DIMARTS 11A LES 21 HDIA INTERNACIONAL DE LES MUNYANYES «EVEREST 2012» AMB SIMONE MOROAuditori Nacional

Cultura

DIMARTS 11A LES 20.30 HCLUB DE LECTURA DE LES VALLS DEL NORDBiblioteca comunal d’Ordino

Esports

DIMECRES 12ANIVERSARI DEL CEOJORNADA SOLIDÀRIA DE PORTES OBERTES AMB CÀRITAS I COREOGRAFIA GANGHAM STYLE Centre Esportiu d’Ordino

Gent gran

DIVENDRES 14A LES 13 HDINAR I QUINTO DE NADAL Casa Pairal

Joventut

DISSABTE 15A LES 16.30 HANIVERSARI DEL PIJ CAMPIONAT DE WIIPunt d’Informació Juvenil

Cultura

DISSABTE 15 A LES 21 HDYNAFIT ALPINE ATHLETE FILM TOUR 2012Auditori Nacional

Infantil

DIJOUS 20 A LES 10 HVISITA DEL PARE NOELEscola bressol

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

Cultura

CulturaCultura

Cultura

Cultura

DISSABTE 22A LES 19 HAUDICIÓ DE NADAL DELS ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE LES VALLS DEL NORD Teatre Les Fontetes, la Massana

DIUMENGE 23 A LES 18 HCONCERT DE NADAL AMB LA CORAL CASAMANYA I EL GRUP ARTÍSTIC D’ORDINOEsglésia parroquial d’Ordino

DIMARTS 1 A LES 19 HCONCERT DE CAP D’ANY AMB L’ONCA DIRIGIDA PER SALVADOR BROTONS Auditori Nacional

DIMARTS 8A LES 20.30 HCLUB DE LECTURA DE LES VALLS DEL NORD Biblioteca de la Massana

DIMARTS 5A LES 20.30 HCLUB DE LECTURA DE LES VALLS DEL NORD Biblioteca comunal d’Ordino

DIMECRES 27A LES 21 HCICLE DE CINEMA DE MUNTANYA I DE VIATGES Ordino Studios

DIMECRES 20A LES 21 H CICLE DE CINEMA DE MUNTANYA I DE VIATGES Biblioteca de la Massana

DIMECRES 6A LES 21 HCICLE DE CINEMA DE MUNTANYA I DE VIATGES Ordino Studios

A PARTIR DE L’11EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA «O SNOW» Carrers d’Ordino

DISSABTE 12A LES 17HCANTADA DE NADALES AMB EL GRUP ARTÍSTIC I LA CORAL CASAMANYACasa Pairal FINS EL 23

EXPOSICIÓ D’ESCULTURA D’ANSELM CABÚS, «BIORITMES»Sala de reunions del CEO

DIUMENGE 13 A LES 17 H CONCERT DE NADAL AMB LA CORAL CASAMANYAResidència Solà d’EnclarA LES 19 HResidència Clara Rabassa

Esports

Esports

Esports

Esports

Esports Esports

Esports

Esports

DIUMENGE 30MEMORIAL XAVI BARRIOS GS MORABANC (FIS)ECOAVallnord, sector Arcalís

DISSABTE 5TROFEU PAVAND (GS) ECOAVallnord, sector Arcalís

DIUMENGE 20TROFEU HISPANOANDORRANA (SL) ECOAVallnord, sector Arcalís

DIMECRES 13A LES 9 HSNOW DAY JOVE Vallnord

DIJOUS 14A LES 9 HSNOW DAY JOVE Vallnord

DEL 21 AL 24COMPETICIÓ FREERIDE EL DORADO Vallnord, sector Arcalís

DIUMENGE 17TROFEU GRAN XOU (SG) MC DONALD’S ECOA Vallnord, sector Arcalís

DEL 28 AL 31TROFEU BORRUFAVallnord, sector Arcalís

Infantil

Infantil

Infantil

DILLUNS 3A LES 10 H PREPARA LA TEVA CORONA PER REBRE ELS REISTALLER A L’ESCOLA D’ART DE LES VALLS DEL NORDEscola d’Art, Ordino

DIMECRES 9A LES 18 H LLIURAMENT PREMIS CALENDARIS D’ADVENT, NADALES I PESSEBRESCasa Pairal

DIMECRES 11A LES 16 H CONCURS INFANTIL DE DISFRESSESPlaça Major

Joventut

DILLUNS 3A LES 16 HTALLER INTERGENERACIONAL DE GALETES DE NADALCasa Pairal

Educació

DIMARTS 15A LES 21.30 HESCOLA DE MARES I PARES DE LES VALLS DEL NORD«PROMOVENT UNA BONA CONVIVÈNCIA FAMILIAR (1)»Casa Pairal, Ordino

Gent gran

Gent gran

DIJOUS 17A LES 13 HESCUDELLA DE SANT ANTONI Casa Pairal

DISSABTE 2A LES 17 HCRÊPES PER LA CANDELERA Casa Pairal

Educació

DIMARTS 29A LES 21.30 H ESCOLA DE MARES I PARES DE LES VALLS DEL NORD«PROMOVENT UNA BONA CONVIVÈNCIA FAMILIAR (2)»Casa Pairal, la Massana

Educació

DIMARTS 19A LES 10 HCONSELL DELS INFANTSSala del Consell

Gent gran

DIMARTS 19 A LES 13 HTRINXAT DE CARNESTOLTES Casa Pairal

Educació

DIMARTS 19 A LES 21.30 HESCOLA DE MARES I PARES DE LES VALLS DEL NORD«ESTABLINT PONTS SÒLIDS DE COMUNICACIÓ AMB ELS FILLS (1)»Casa Pairal, Ordino

Busquem

la història d’Ordino

Sílvia Vidal al Cicle de cinema de muntanya i de viatges 2012.

24 ordinoésviu

som conscients del potencial que tenim aquí, hi ha bones es-tacions, bons ginys i bona quali-tat de neu, som únics a Europa, però falta el més important». I és que haver conegut tants paï-sos de neu al món li ha servit per reconèixer i valorar el que hi ha a casa. Ho té decidit, quan acabi el seu projecte actual tor-narà a Ordino per instal·lar-s’hi. «Encara recordo les cabanes que teníem on ara és el Prat de Call, i els partits de futbol que fèiem a la Pleta», explica. Al seu Ordino, «tothom es coneixia, les iaies i les mares ens acollien a casa a l’hora de dinar perquè sempre érem al carrer». La seva ha estat una cursa im-parable, però a 20 anys les des-avinences amb la Federació el van portar a penjar els esquís. «Va ser una altra època, també molt maca; em vaig entregar de ple al món del rugbi i treba-llava al Centre Esportiu». No va passar gaire temps abans que es tornés a posar els esquís. «L’Esquí Club Ordino-Arcalís em va venir a buscar, i durant tres anys vaig entrenar dur amb xa-vals entre 3 i 8 anys», explica satisfet. Encara s’emociona quan es retroba amb aquests antics alumnes, «són com els meus fills, els estimo molt i és una satisfacció veure que molts d’ells s’hi dediquen... Llavors a l’ECOA hi havia un esperit més

L’Ordino de...

L’Ordino de...

No hi és gaire, a la parròquia, tot just arriba de Xile i al cap de dos dies se’n va a Noruega, però quan torna els records de la seva infantesa són ben vius. David Fillet, de Cal Cabanes, va començar a esquiar en un prat que encara es conserva

a Llorts; després se’n va anar amb el seu pare a Arinsal, i actualment és l’entrenador de dues de les promeses feme-nines de la Federació Andor-rana d’Esquí (FAE), la Carmina Pallàs i la Sara Ramentol. Es tracta de l’Equip d’esquí alpí fe-mení B. «Són unes noies fantàs-tiques, aprenen l’una de l’altra,

i personalment he passat uns anys molt bons amb elles; ara ja fa quatre temporades, tres anys que treballem junts», diu l’entrenador, que té molt clars els seus objectius i persegueix un somni: entrar en les segones mànegues mundials. «Això vol-

dria dir que estaríem al top 30 a les competicions mundials, i és que no n’hi ha prou amb partici-par, necessitem classificar-nos.» L’entrenador (Llorts, 1976) ja fa uns quants anys que està en el món de la neu professio-nalment, des que als 11 li va dir clarament al seu pare que volia esquiar i que aquest seria

el seu estudi. A 14 anys ja for-mava part de l’equip nacional. «A casa em van respectar la decisió, i no va ser una qüestió fàcil; els ho agraeixo molt», diu. «En aquella època no existien els estudis integrats; en aquest sentit, l’Escola Andorrana ha fet un gran esforç els últims anys per donar l’opció de com-paginar l’esquí amb l’estudi als competidors, això és el que fan la Sara i la Carmina». Fillet és optimista i pensa que Andorra està en un moment molt dolç, «de veritat, crec que estem a les portes d’assolir els objectius». Tot i no parar a casa, no és aliè al debat actual que hi ha entorn del sector de la neu, i recorda l’època daurada d’Arcalís amb enyorança: «Hi érem tots, allà, tot Ordino; Arcalís era una gran família i aquesta és la clau per-què les coses funcionin, la im-plicació de tots». I afegeix: «No

L’entrenador David Fillet, fill de Cal Cabanes de Llorts, va trobar un moment per visitar el Comú a l’inici de temporada.

David Fillet Riba

«El nostre objectiu ha de ser arribar a les segones mànegues,

és a dir al top 30 mundial»

«Encara es conserva a Llorts

el prat en què esquiàvem quan

érem petits»

Per al David Fillet, per uns bons records a dins de l’ECOA.

El David va començar amb una sabata i una espardenya, amb una il·lusió molt gran, amb moltes ganes de pujar a dalt de tot i guanyar. Va començar amb un equip petit i va ampliar l’horitzó, dia rere dia, mes rere mes, any rere any. No era gens fàcil treballar, calien moltes hores i molta dedicació. El David era el cap de l’equip i nosaltres vam seguir el que volia fer, és a dir, treballàvem al seu costat, per ajudar.Aquells dos anys van ser durs, però vam començar a tenir uns resultats bastant bons, i el David no va parar i en volia més. Per això, tots els anys que va ser-hi van ser molt intensos,i tots els resultats d’equip, i sobretot dels corredors, en van fer uns anys molts bons.Dedico aquestes paraules al David Fillet, un bon amic.

Ricard Pujal

lúdic, l’esquí era lleure i d’al-guna manera penso que vaig contribuir a professionalitzar-lo com a club, vam obtenir molt bons resultats entre el 1998 i el 2003», i reconeix que va ser una sort que el deixessin tre-ballar a la seva manera, tot i la forta responsabilitat que repre-senta ser cap d’entrenadors. Fillet no estava sol, hi havia el Pere Goicoechea i el Salvador Eudald, recorda, i amb ells van fer que el surf fos una discipli-

na més de l’Escola. D’allà sorti-rien corredors com el Lluís Ma-rin, «l’única copa del món que ens ha portat un esquiador de casa». Fillet esmenta també el Kevin Esteve com un altre exem-ple nacional, resultat del treball que s’ha fet últimament per pro-fessionalitzar l’esquí a Andorra. «Els més joves s’emmirallen en aquests exemples, i això s’ha de potenciar», diu Fillet, que veu amb molt bons ulls el fet que el 2013 Arcalís aculli la Copa d’Europa de snowboard.

Butlletí Núm.15

Documents

Transcript of Butlletí Núm.15