1. Butllet delCentre dEstudis Tradicionals ACAF(N.1, setembre de 2009)

2. sumari editorial ___________________________________ 3tema destudi _____________________________ 5 Cultura tradicional i identitat contempornia: Jordi Montesformaci, pilar fonamental ______________ 31 Escola dEstudis Tradicionals:M Pilar Cercsdivulgaci i indstria musical ___________ 41 Llotja de Msica Urbana. Patrimoni cultural, desaprofitat: Joan Gilun canal per a la innovaci ______________ 53 Sitja, investigaci i desenvolupament: Jordi Montes2 3. editorialCENTRE DESTUDIS TRADICIONALS, UNA DECLARACI DINTENCIONS Cap on camina un grup de creients quan veuen que el Du amb el que creien nos ms que un constructe social ideat per uns homes que han ensenyat a altres homes alsquals els ha interessat oblidar que eixe Du fou inventat pels seus mentors? Aquest controvertit sillogisme, molt lligat a un pensament postmodernista, haestat el motor de prega del Centre dEstudis Tradicionals ACAF des del seus inicis faara vuit anys, concretament des de labril de 2002 on ens institurem amb el nomdAssociaci Cultural Aigua Fresca. Set anys han passat des daleshores, set anysdexperimentaci, de formaci, destudi i dinstrucci, fins que hem arribat a aquestpunt, moment en el que ens hem sentit preparats per a parlar, i per a fer parlar. Ms cru que viure disconforme en silenci dintre dun sistema establert al que liendevines clivelles i esquerdes intellectuals, duna fe corrompuda, s decidir-te aixecarla veu i adonar-ten de que no eres lnic que les veu. Ms cru pel simple fet de quequan thas manifestat i has trobat correligionaris ja no cap el silenciar, ni tornar-te asotmetre al rgim imperant, tard o dhora la pressi, la vergonya, o la complicitat, faranque desafies el sistema, duna o daltra manera. Aquesta resignaci la sofrrem nosaltres quan algun de tots gos comentar sobreles incoherncies i artificialitats dels cnons folkloristes, estndards que aferraven lanostra creaci musical a un stablishment pseudo-ancestral. Inevitablement sis individussentien ms la frustraci que un de sol i advertien sis cops ms incongruncies en eltreball dels grups folklrics que tan sols un. Aix doncs, en una sinrgia inicialmentinvoluntria ens decidrem per no callar i comenar un treball dexperimentaci iformaci que ens ports a descobrir i conixer les intencions daquells homes que3 4. construren el nostre legat cultural. Si ms no, tamb a denunciar a aquells altres que ens obligaren a oblidar aquells orgens mitificant un essencialisme pervers i ideolgicament manipulat.No pretenem desmuntar-li la paradeta a ning, per Cap on camina un grup de creients quan veuen que el Du amb el que creien no s ms que un constructe social?. Nosaltres ens hem pautat el nostre propi cam en un full que creiem en blanc, per que result estar replet de renglons perversos i originals.En aquesta lnia han anat sorgint projectes com Sitja i el seu nou treball Musicabulari que exposem en aquest butllet, espectacles com Fandango o Melismtic on lACAF hem experimentat i hem indagat en els nostres orgens musicals, o hem mirat de comparar i aprendre diverses lnies de treball daltres cultures com el flamenc. Hem creat espectacles, participat de bureos, de trobades, de fires, de festivals tradicionals o davantguarda, hem creuat marques culturals i hem estirat les nostres prpies, hem tastat el sabor inspid de les barreges i les fusions i la fortor de la naftalina provinent dels sectors ms rancis de la nostra cultura.En definitiva, hem estat ballant entre el folklore i el treball davantguarda durant molt de temps tractant de trobar nexes i discrepncies, i ens hem esforat per trobar formes darticulaci entre la pretrita cultura tradicional i la present identitat contempornia.En aquest Butllet, canal a travs del qual lACAF pretenem fer-vos arribar la nostra manera actual dentendre el treball en la cultura tradicional, veureu les conclusions a les que hem arribat, els projectes hem aconseguit desenvolupar i que ens conformen en lactualitat: lEscola dEstudis Tradicionals, la Llotja de Msica Urbana i Sitja.Els que hem deixat de creure hem trobat un cam entusiasmador, ms consolidat del que creiem al principi, i ms experimental, ms empric, ms cientfic i menys feacient i dogmtic que aquell del que partrem. A travs del nostre Butllet us convidem a conixer-lo, o si ja el sabeu a recordar-lo, i per qu no, a seguir-lo. Jordi Montes Centre dEstudis Tradicionals ACAF 4 5. tema destudiCULTURA TRADICIONAL I LA IDENTITAT CONTEMPORNIAJordi Montes La configuraci moderna, al mateix temps que soposa a la configuraci tradicional, se situa no obstant dintre della.Louis Dumont Tradici i el trencament del sistema. Pocs termes dintre de les cincies socials han estat usats i manipulats de tantdiverses formes i maneres en la seva definici com s el concepte de tradici, o culturatradicional. Lligat a interessos, ideologies, moviments i paradigmes, el concepte tradiciha adquirit matisos que englobarien des de la mera consuetud al contundentessencialisme dels pobles. Nosaltres, partint de que mantenim una concepci semiticade cultura, hem cercat una definici que poss laccent en la prpia produccisimblica. Aix, respectarem i compartirem la definici que veu a la tradici, o culturatradicional, com al conjunt dexpressions materials i immaterials produts per la societatrural de lOccident europeu en el perode que compren des de lEdat Mitja fins el segleXX.(Daz, 1992. Carril; Espina, 2001). Aix per no limitarem la definici al conjuntdexpressions i productes de la societat, al nostre parer, i posem gran accent en aquestpunt, la cultura tamb implica processos, formes, mtodes, una vessant procedimental. -No som sols el que ens conforma i el que produm, tamb com produm forma partintegra del que som -. Obviant de moment laspecte de la producci material i immaterial i elsprocediments que abordarem ms endavant, s inevitable posar mfasi, en primer lloc,en dos aspectes que considerem cabdals en aquesta definici, el localisme i la situaci 5 6. temporal. Pel que fa al primer trobem que tota cultura tradicional a la nostra societat ve lligada a un espai local determinat, al mn rural, a les societats camperoles, ramaderes, s a dir, unides a un sistema social anterior al nou rgim industrial fruit del capitalisme imperant. Pel que fa al segon terme, la situaci temporal, molts autors marquen un lmit temporal, sempre flexible a particularitats, que fins arran del segle XX on el propi procs dindustrialitzaci acaba amb tota societat prpiament rural i amb ell amb la societat tradicional. - Lmit temporal sobre el que posarem laccent i afegirem algunes objeccions.-Es defineix daquesta manera a la cultura tradicional com a un fruit duna societat ja pretrita (Dacosta, A., 2008), vinculada a un temps desaparegut i en pobles que, en molt concretes situacions, han quedat extingits o absorbits pels nous sistemes industrials. Afirmen els autors, doncs, la impossibilitat de trobar en lactualitat cap vincle amb la cultura tradicional, aquesta ha quedat pressa pel passat deixant-nos el legat del que anomenen cultura popular o folklore1, un esfor artstico-social que safanya per recuperar elements allats dun holisme cultural com s la Tradici.Nosaltres compartim la idea de que les societats tradicionals estan en fase desvaniment o, en cas contrari, absorbides pels estats moderns i, amb ells, sotmeses al poder i el domini de la burocrcia central que els fa perdre el seu model de producci en pro dun sistema de tributs i industrialitzaci. Ara b, que la cultura tradicional haja desaparegut irremeiablement amb lavan de la industrialitzaci, no ho afirmem amb tanta rotunditat.Les societats del present europeu, les societats occidentals del segle XXI, sn clars productes dels models industrials i urbanstics del sistema capitalista en la seva major part. Aquest model, recolzant-se en els processos econmics i en maximitzar la producci, han acabat per recolzar la seva epistemologia en una srie de models racionals on lindividu s la unitat indisoluble a partir de la qual es compon lestat. Les institucions que en de la revoluci industrial conformaven, intricades en un tot unificat, els patrons culturals i histrics dels nostres pobles, shan atomitzat ara amb el1 Folklore: de langls folclore i aquest de folk, poble, i lore, coneixement). Acunyat per larqueleg angls William Thoms en el seu artcle The Atheneum lany 1846. Aquest autor el refer en relaci al que aleshores s coneixia com antiguitats populars, una collecci dantigues tradicions populars (intenci predominant durant el Romanticisme). Actualment est generalitzada la definici que associa el folklore amb el cos dexpressi format pels coneixements relatius a la vida i les costums populars. Rep el mateix nom lestudi daquestes matries. 6 7. requeriment dels nous models articulant-se en esferes autnomes. (Polanyi, K. et al, 1957) Els individus, per tal de subsistir i prosperar, han anat adquirint especialitzacions i desenvolupant un conjunt de rols definits que lhan allat en unes determinades esferes quedant indistints a la globalitat social. En societats preindustrials els individus sn partcips de la societat en la seva globalitat, comparteixen i conformen ells mateixos el total del text cultural en el que es desenvolupen. En el capitalisme, degut a la seva complexitat, lindividu es veu immiscit exclusivament a un determinat nombre de institucions deixant la resta a altres individus sota la direcci i administraci de la burocrcia vigent que mant la unitat destat. Si considerem com a caracterstica fonamental de les societats tradicionals eixa integraci institucional, trobem en la especialitzaci desferes i la conseqent atomitzaci del sistema, un motiu clar i determinant per a parlar de labolici daquestes societats tradicionals. Podem dir, per aix, que la cultura tradicional ha desaparegut completament amb eixos models de societat? Seria, per contra, possible continuar parlant de cultura tradicional dintre dels sistemes industrials? Si ens cenyim a la definici de Daz, Carril i Espina, que hem donat a linici del text, la resposta a la primera pregunta s s, la cultura tradicional qued en pretrit al moment en que la Gran transformaci2 canvi el sistema social. Seguint aquests paradigmes trobem que morta la mquina, morta la producci. Abans deixa Gran Transformaci els diversos elements que componien les manifestacions tradicionals anaven entreteixits a les diferents institucions socials. La msica i la dansa anaven unides als ritus estacionals, que venien moguts per cerimnies agrries que mobilitzaven a tota la poblaci i implicaven models econmics, socials, poltics, ideolgics, parentals... tot era apercebut per lindividu social com un conjunt indivisible delements que conformava el que ara diem tradici, una Gestalt ben cosida i indiferenciada. Seguint aquests parmetres, tota intenci de recuperar, reproduir o reinterpretar la tradici en el nostre present, queda en la ms absurda desmembraci de la prpia idea.- Ja no resulta tradicional fer un bureo recreat per trenta experts a una plaa urbana en motiu de laniversari dun grup de danses i patrocinat pel govern donat -.2La Gran Transformaci, terme assignat per K. Polanyi en lobra del mateix nom, The Great Transformation, Londres, 1944. Referncia al trencament que suposa laparici del sistema de mercat al respecte daltres sistemes vigents. Apella al capitalisme com a destructor de la societat en relaci a latomitzaci que comporta la moral individualista del liberalisme econmic.7 8. s per aix que molts autors sn del parer que la tradici s un model que desaparegu amb lavan de la industrialitzaci i el mn urb. Ni tan sols s possible establir un arrelament evolutiu complet entre la cultura tradicional i la cultura popular actual ja que ambdues resten dissociades (Fernndez de Paz, 1997). La manca de ruralitat, lassociaci de la cultura popular a un elenc dexperts, lescolaritzaci institucional, la folkloritzaci, el proteccionisme o la persecuci poltico-ideolgica, la influncia dels mitjans de comunicaci, la intenci turstica, i, sobre tot, latomitzaci o la prdua de totalitat en la representaci, porten a una clara desintegraci de la cultura tradicional donant lloc a una nova forma de manifestaci simblica que converteix un estil de vida, el tradicional, en un producte, en un valor ms del mercat actual.Estem dacord en que la producci tradicional aix definida ja no tindria cabuda en el nostre sistema actual pels motius aqu enumerats,- de fet som del parer que, en cincies socials, res pot ser definit de manera estanca i seguir sent advertit en la societat -. Ara b, quantes societats occidentals no continuen realitzant manifestacions, ms o menys espontnies, derivades de la cultura tradicional? Quantes societats no basen la seva cohesi social i la seva identitat en els elements artstics i socials propis de les seves cultures tradicionals? Cap ni una, totes continuen usant els productes tradicionals. La modernitat, els estats-naci, basen la seva unitat territorial en aquest romanticisme essencialista i la cultura tradicional ha estat integrada en els nous models per tal de mantenir unida la poblaci sota el domini del poder destat. En molts casos no podem parlar de cultura tradicional com a un estil de vida prpiament dit, per s inevitable referir-se a la cultura tradicional com a eina o ferramenta ideolgica al servei de les diferents tnies.Som del parer de que la cultura tradicional no ha estat exterminada de manera obligada, existeixen casos en que aquesta continua subsistint sota el consentiment dels estats. Tamb hi ha casos en que ha estat convertida en eina ideolgica i casos en que directament la violncia de lestat sha encarregat desborrar-la del present social del seu poble. Per a nosaltres el trencament social no ha estat lnic responsable de la desaparici de la cultura tradicional com a estil de vida, s ms, no creiem que latomitzaci institucional siga ni tan sols una causa primordial i nica. Trobem alguns casos etnogrfics en els que molts dels elements de la cultura tradicional han estat articulats, amb considerable viabilitat, amb les pressions del nou sistema industrial. Com a exemple citem les cases gallegues o les masies catalanes en les que la cultura tradicionals del mn rural ha sobreviscut amb els continus convits del sistema8 9. industrial que els inunda. (Exemples els podem trobar en Moreno Feliu, P., 2004, i en Narotzky, S.,2004)Per a nosaltres, a latomitzaci de la societat preindustrial, caldria afegir la responsabilitat i intencionalitat que han tingut els estats-naci i ses intencions homogenetzadores on les tnies dominants han tractat de subjugar qualsevol digressi amb una violncia encoberta en forma de folklorisme i cosificaci. Creiem que el fet fragmentari de la cultura tradicional fereix severament el concepte, per afirmem que la cosificaci a la que el cnon falsament ardit dels folkloristes sotmet a la tradici result quasi mortfer per a aquesta.No pretenem, per aix, desprestigiar el treball dels folkloristes de manera sui generis que en molts casos, sobre tot al llarg del segle XX, sembegueren del necessari positivisme i del rigor cientfic indispensable per al treball de camp, per si ens aferrem severament al denunciar la intenci ideolgica que shi instaur a sobre dels seus treballs ja des de mitjans del segle XIX i que arriba fins als nostres dies.Els folkloristes arrossegaren amb ells els ideals romntics de finals del segle XVIII. Inspirant-se en lidealisme alemany, embeguts del particularisme histric i interessats en les essncies dels pobles, renegaren de tota idea evolutiva doncs consideraven que les essncies magatzemades eren eternes i immutables i no canviaven ni se transformaven amb el pas del temps. Sinstallaren en limmobilisme duna manera massa cmoda i convertiren en producte artificis el que era propi dun dinmica social ms o menys viva aleshores.El que critiquem del treball de molts treballs folklorics s la densa impressi que han infringit a la cultura tradicional duna ideologia consevadora, filla del nacionalisme essencialista i catlic i deixa contrarietat en vers a levolucionisme. No, per aix, i em reitero, considerem el treball dels folklrics tendencis en tots els casos, per si al XIX la renaixena revest de nacionalisme els sabers tradicionals, al XX fou el franquisme el que els impregn de nacionalismo espanyol. Poc de marge qued per als cientificistes. Tradici, Folklore i Identitat.Hem parlat de com la fragmentaci de la societat rural ha comportat una desmembraci de la cultura tradicional, per a molts autors quasi sinnim dextinci. En tot cas sn evidents les dificultats que afegeix la fragmentaci alhora de representar o rememorar els elements tradicionals. Aix per no s aquesta la nica complicaci que9 10. troba la tradici, no menys luctuosa resulta lacci que exerceix sobre ella el cnon o lestandarditzaci. Molts vestigis de la cultura tradicional, sobre tot els materials, han arribat a nosaltres com a elements obsolets, b siga pel fet de perdre la seva funcionalitat, b siga per la deixadesa dels objectes identitaris per daltres de carcter industrial. (Dacosta, A., 2008) Parlem dindumentria, parlem de mobiliari, eines, etc.. Pel que fa als immaterials el que trobem, en molts casos, s un deteriorament progressiu on el significat final de ritus o de la festa ha invertit el seu lloc amb el significant, substitut, a sovint, per un fals cnon que atempta contra el propi esperit reproductiu de la cultura tradicional (Lemaire; Stovel, 1994). Aquestes paraules extretes dun article de Dacosta (Musealizar la tradicin) ajuden a introduir el paper que el folklore ha tingut en el deteriorament de la cultura tradicional als pobles de lEuropa Occidental amb el seu cnon essencialitzador. La cultura tradicional parteix de ser en primer lloc un tipus especfic de manifestaci cultural. Cal doncs que definim que s cultura per a poder parlar de lefecte que la folkloritzaci ha tingut sobre tal concepte. Per a nosaltres la cultura s un concepte semitic (Geertz, C., 1973: 20), un conjunt delements simblics, un conjunt de trames de significaci que el propi home ha creat i en les que es veu immers (Weber, M., 1920) que s desenvolupa a travs del procs dinteracci social. Per la prpia definici amaga una paradoxa, a pesar de la seva idonetat, la cultura no es pot definir ms que a travs dun artificis tall transversal en mig deixe procs dinteracci social. La cultura s una manifestaci de la vida social, un procs, i aquesta noms podem aprehendre-la a costa de la seva artificialitat, de la seva cosificaci. El fet de pretendre tancar la cultura en un concepte estanc atura el curs natural en el que ella es dna, una trama de relacions socials dintercanvi simblic. La cultura tradicional est exposada al mateix criteri dinteracci processual. El fet de pretendre definir-la automticament lartificialitza. El folklore ha aturat el procs de desenvolupament de la cultura tradicional aferrant-la a una srie de cnons, convertint eixe continuum en un seguici de compartiments aprehensibles i cosificats. El que denunciem no s ms que un intent de metamorfosetjar la tradici en folklorisme, un tipus de representaci contempornia duna tradici a la que tracta de suplantar equiparant-se a ella en termes dautenticitat (Mart, 1996: 78). 10 11. Hem parlat abans del poder dinfluncia dels estats-nacions alhora de poder preservar o abolir la cultura tradicional. Tot estat basa el domini de la seva existncia en la unitat, en la homogenetat dels seus ciutadans davant la diferencia amb els que ell consideres com els altres. Lestat, per a ser funcional, necessita assolir lautoritat de la jerarquia, la relaci de poder, el sotmetiment dels homes (Clastres, P., 1978). LEstat fonamenta la seva existncia en la homogeneitzaci de les tnies que el conformen, la pluralitat pot generar conflicte i aquest pot conduir a la segmentaci o a la fissi de lestat la qual cosa, si ms no, genera esfor i desgast a llit dominant per mantenir unida la seva cort. Daquesta manera, all tnic es presenta com un incmode problema3 contra el que els estats responen amb lampli ventall deines subjugadores en una manifestaci de violncia legitimitzada.La violncia que lestat pot infringir a una tnia donada parteix sempre de la seva legalitat, donat que lestat t poder per generar lleis que emparen tal acci. Aquesta legalitat s consubstancial amb la prpia existncia de lestat. (Moreno, I., 1994). Per tal deliminar el pluralisme tnic se desencadena eixa violncia etnicida. Esta, per, no t perqu desembocar en cap mena de conflicte armat ni partir de lagressi fsica. Lespectre de violncia estatal s tan ampli que abraa des de la lluita armada fins a la marginalitat o la ridiculitzaci dels marcadors identitaris de les tnies adjacents.Per a nosaltres, lessencialisme dels folkloristes resulta molt susceptible de ser usat com una arma de doble fil. Per una banda la trobem com una forma de violncia subtil, preventiva per terrible, de lestat contra les tnies que es reafirmen amenaant la homogenetat. Si establim de manera fixa i legtima quins marcadors identitaris defineix una tnia els seus formants tendiran a ser el que el cnon demanda que siguen, a costa de sentir que perden la identitat si pretenen el canvi de substncia. Si definim una tnia duna determinada manera i evitem el seu canvi i reafirmaci, ser ms fcil dominar-la i mantenir-la a ratlla. Aquest s especfic del folklore el trobem molt explcit al llarg de la dictadura franquista sobre els diferents pobles que componen lestat espanyol sota la idea unificadora de la Espanya oficial.Per laltra banda, per per semblant motiu, la folkloritzaci, es pot veure com una arma defensiva que les prpies tnies usen contra lestat, emparant-se en un essencialisme nacionalista. Si em defineixo duna determinada manera remarcar les3 Moreno, I., Violencia tnica o violencia de estado?: Nacionalismos estatalistas, etnonacionalismos y minoras tnicas, Universidad da Corua, 1994. 11 12. meves diferncies al respecte de ltnia dominant, si essencialitze o estandarditze i aconsegueixo legitimar eixa imatge, lestat ho tindr ms difcil per subjugar-nos. Part daquesta ideologia la mencionvem abans en referncia a la Renaixena, al Rexurdimento, al Fuerismo Basc del segle XIX on semfatitzaven les diferncies i el particularisme vers la fora de lestat espanyol.Trobem, en qualsevol cas, que la folkloritzaci no s un procs desintencionat i lliure dacci, aquest forma part de tot un paradigma fortament ideologitzat i impregna amb ell els resultats de les seves tasques. Si reprenem el concepte de cultura que oferem abans, trobem que la folkloritzaci el que pretn no s ms que definir i apropiar-se dels marcadors identitaris que defineixin una determinada tnia en un moment donat. Usar la cultura com a eina poltica, seleccionar elements fragmentaris de la cultura tradicional i convertir-los en marcadors identitaris que defineixin de manera essencialista la prpia comunitat. Aquests elements, aquests cnons, escollits en funci de la ideologia que promoga lescomesa, miraran dennoblir o de ridiculitzar ltnia, en tot cas, pretendran convertir la cultura tradicional en una eina poltica al servei del poder. s el poder el que crea la identitat, (Butler, J., 1993), les categories definitries venen imposades exteriorment, i el folklore pot arribar a ser una eina molt efica al respecte daquesta intenci.Un efecte collateral, per, daquesta intenci de polititzar la cultura tradicional en pro de crear una identitat tnica determinada, s lextermini de la prpia cultura tradicional pel simple fet destandarditzar-la, de canonitzar-la, denclaustrar-la en tipologies concretes i determinades dotades duna substncia artificial. El fet daturar el curs histric de negociacions de significats socials, el fet de tipificar i establir els patrons comportamentals dun determinat poble a partir dun determinat moment, porten a labolici de la cultura tradicional. Quan a la tradici se li imposa un cnon (una partitura, una patr per a un vestit popular, un motlle per a una joia, un esquema ritual estandarditzat), la tradici mor i se converteix en un altra cosa. (Dacosta, A., 2008).La intenci etnopoltica s, pot ser, un dels motius primordials que vinculen folklore, tradici i identitat. Existeixen per altres motivacions ms comercials que justifiquen una tendncia contempornia per reviure la tradici. s observable que molts dels protagonistes dels actuals sistemes industrials han tingut els seus orgens, la seva infncia, en el mn rural, immersos dintre de la cultura tradicional de la que shan vists12 13. desarrelats al mudar-se a les ciutats i abandonar els treballs del camp. Esta poblaci genera un espai de demanda de productes socials vinculats a la cultura tradicional. Es tracta de dotar de resignificaci el passat a travs de productes culturals presents (Ciselli, G., 2001) i el folklore ofereix, de manera ms o menys desvirtualitzada, degut a la crrega ideolgica que arrossega, una representaci deixe passat abolit i severament transformat en forma de producte manufacturat i llest per a la comercialitzaci.Leconomia de mercat dels models capitalistes conserva una tendncia imminent de convertir en producte tot all que es vincula al seu model social. La cultura tradicional, a travs de la folkloritzaci, ofereix en safata un producte comercial dirigit a una demanda abans explicitada. Si desmembrem la cultura i la empaquetem en productes aprehensibles (peces dindumentria, espectacles de danses, elements decoratius) Si aconseguim convertir els processos en elements aprehensibles, quantificats, tenim davant de nosaltres un subjecte objetivitzat, cosificat, i per tant, un producte amb el que podem comerciar.Amb el creixement del turisme europeu i estatal les lits adverteixen en el folklorisme una manera dengrossir les seves arques a travs de lincipient turisme. Abandonen doncs la intenci ideolgica i es revenen a un inters purament comercial. Passem dun s del folklore totalment tendencis i impregnat dideologia a un folklore buit, desarrelat, asptic, desinfectat i disposat per a la venda interna i lexportaci.No estem disposats a emetre un judici de valor al respecte daquest mercat de productes donada la dificultat de saber si pogus donar-se daltra manera en aquesta societat. El cas s que, a travs del folklore, gaireb des de la seva instauraci al segle XIX, la tradici ha tendit a convertir-se en un objecte al servei del poder, tant per manipular a les diferents tnies, com per a comerciar. El patrimoni histric entre el que trobem la cultura tradicional, forma part dun complex projecte cultural destinat a rentabilitzar en termes econmics la demanda turstica daquests productes.Som del parer que la mercantilitzaci dels productes tradicionals no t perqu anar en detriment del propi procs tradicional, no s leconomia de mercat la que ofega la tradici, aquesta podria anar articulada amb el manteniment de les costums tradicionals. Com hem dit abans, la tradici comporta inherent un dinamisme, parlem dun corpus simblic creat o recreat el carcter del qual s ritualitzat i repetitiu (Hobsbawm, E., 2002), parlem duna reinterpretaci constant del fet etnolgic. (Dacosta, A., 2008).13 14. Existeixen casos en els que saconsegueixen mantenir els esquemes culturals de la tradici sense renunciar al producte de mercat. Mantenir les tcniques i les formes tradicionals no implica renunciar a fer noves creacions contempornies que sescapen al cnon, que li donen lesquena al folklorisme. Si partim duna relectura histrica dels elements tradicionals, si en el treball de creaci emprem eixe elenc de materials i eines, si els sotmetem a una contnua revisi que mantinga viva i present la realitat tradicional, veurem com els elements de la cultura tradicional escapen dels cnons i recuperen el seu dinamisme intern. No existeixen, per aix, msics que continuen fent de la jota un element de composici contempornia i de venda mundial? No existeixen, a cas, orfebres que seguint tcniques i models tradicionals fan dissenys davantguarda dintre de lart contemporani?Es tracta, simplement, darticular el nostre passat tradicional amb la contemporanetat actual, per per aix s precs fer abans una nova lectura de la cultura tradicionals que ignore i neteje a la mateixa de les ideologies que lhan impregnada amb ladhesi del folklorisme.Models diacrnics i sistemes globals. Ni les societats, ni les cultures deurien donar-se per suposades, com si estigueren configurades per una essncia interna o un pla magistral, sin que les series culturals i les series de les series estan contnuament en construcci, deconstrucci i reconstrucci, sota limpacte de mltiples processos que afecten a diversos camps de connexions socials i culturals (Wolf, E., 1984). Aquest epgraf introdueix la intenci del model que pretenem oferir.Hem vist com els estats, i els nacionalismes contraris a lestat, usen, o estan en disposici dusar el folklore com a una ferramenta poltica cosificadora. Convertida la cultura duna tnia en producte i usant la capacitat legitimadora que aporten certes institucions com el govern, la religi o el parentiu, doten a les cultures, a les tnies, duna essncia immutable i perenne. Esta genuinitat, estable i perdurable, en molts casos es usada pel poder per a conduir a la sublimaci de ltnia i al domini desta en el marc poltic de lestat. Aix per, de la mateixa manera que pot sublimar una comunitat, en altres casos, esta essencialitzaci, condueix maliciosament a lextinci de la prpia tnia, en molts casos per la simple manca de referncia amb el context canviant en el14 15. que es desenvolupa. El que es cerca, en aquest cas, s la indefensi social de la comunitat davant els continus envits del context social en el que es desenvolupa, pel simple fet dacceptar el seu dest com a fruit o conseqncia de ser el que sn, de la seva essncia inherent. La folkloritzaci limita el ventall creatiu de respostes de la societat al enclaustrar-la en un predefinit tipus social. Som el que som i per tant actuem en conseqncia. La folkloritzaci orientada al domini poltic aconsegueix fer predibles les accions i les respostes de ltnia dominada assegurant aix la sensaci de controlabilitat per part de llit. Amb una o altra pretensi, estos pobles, hereus dun passat, veuen com la seva histria queda reduda a un extracte allat i descontextualitzat, un segment arrancat de la histria, per a ser usat com a determinant marcador identitari i element definitori del que ells com a tnia sn, o deuen de ser. Aquest s desptic i instrumental de la cultura, especialment centrat en la cultura tradicional dels pobles europeus, no sols condemna a mort la prpia cultura tradicional sin que pretn despullar de la seva histria als pobles per tal de convertir-los en objectes manipulables i accessibles a la dominaci. Aquest fenomen ha estat freqentment vist en la construcci europea dels estats-naci aix com en el propi procs colonial. A la prctica el que es fa s escollir de la histria dun poble el tret o el conjunt de trets que ms ajuden a les pretensions dominadores de llit, i usant la fora legitimadora de les institucions al servei del poder, convertir eixos trets en marcadors identitaris del propi poble, marcadors immutables, permanents, sacralitzats, mistificats. El que s fa s dotar ltnia duna substncia definitria (Wolf, E., 1982) que la defineixi i a travs de la qual els seus ciutadans es sentin representats, una essncia dotada de valor mstic i acceptaci popular, que emmarque i tipifique al poble sota uns parmetres prefabricats. La posterior dominaci gaireb est servida en safata dargent. Si despullem les tnies de la crrega ideolgica daquells que pretenen definir als pobles sense histria, trobem una realitat ben distinta. Seguint els treballs de Wolf, som del parer que els pobles estan dotats inherentment duna histria local que transcendeix tot intent destandarditzar i homogenetzar, una histria que els conforma i els fa particulars, una histria que cal articular amb el mn global del present que envolta al propi poble. Cal situar el subjecte antropolgic entre all local i all global. (Wolf, E., 1982). Els pobles sn el que sn a travs duna llarga construcci social, les vivncies, les petjades dels grans esdeveniments fundadors queden en una memria (collectiva)15 16. que es transmet de generaci en generaci (Abls, M., 1997). s la contnua construcci la que defineix i conforma la identitat dels pobles. La conformaci de la identitat popular s un procs de constant negociaci dels propis marcadors, del propi entramat simblic, de les trames de significaci que la representen.Esta histria comporta un cmul de sabers, de valors, de creences, deines i estratgies en definitiva que ajuden a la comunitat a adaptar-se al seu entorn immediat. Daquesta manera nosaltres som el que som grcies al cmul dexperincies (histria) i al nostre constant dileg amb lentorn. Aquest entorn que obliga constantment a posar en tela de judici eixos sabers acumulats per la histria. El context canvia, les interaccions amb altres pobles sn cada cop ms fluides i mundials, els pobles canvien, la tecnologia avana a marxes forades i els sistemes de mercat envaeixen tots els racons del mn portant amb ells nova informaci, nous canals de dileg, noves respostes, i noves preguntes. Tot aquest flux dimputs sn advertits per la prpia comunitat i es veu alterada per ells. No som elements allats en un laboratori, som pobles en interacci amb altres pobles, societats que beuen dun context natural, que fluctua, que es desgasta, que es consumeix a travs dun temps que corre i no espera. La histria ens aporta eines dinteracci i defineix la manera en que ens mostrem al mn, el mn canvia, varia, divergeix i amb ell la nostra histria tamb saltera, es pertorba, modifica, adquireix nous sabers i noves construccions, creix, inevitablement. Aquesta dialctica s la que conforma la nostra identitat, un constant revisionisme dels nostres patrons culturals, una contnua construcci, deconstrucci i reconstrucci dels marcadors identitaris que usem, en un moment i un espai, com a nostres.Aix doncs, veiem com s la prpia comunitat la que, davant de la pressi externa, les crisis internes i el bagatge estructural i procedimental que ha adquirit al llarg de la seva histria, negocia a cada vicissitud la seva prpia identitat. No, no existeix cap essncia impertorbable que ens definir eternament com a poble pel simple fet que els conceptes, les estratgies dadaptaci, els valors, sn caducs per necessitat, doncs el mn en el que ens desenvolupem canvia, aix com ho fan les tnies per tal dadaptar-se i sobreviure. Si un poble saferrs de manera inamovible a uns marcadors identitaris fixes i inalterables tindria dos opcions inevitables, canviar el seu entorn, a saber, el mn, o disposar-se per al collapse social i la crisi interna.- Un exemple de manipulaci dels marcadors identitaris en funci de la supervivncia tnica el podem trobar en: Stallaert, C., 2004. Estratgies flamenques per a Brusselles: Una batalla perduda?-16 17. Plantegem, doncs, un model de construcci tnica basat en la contnua negociaci dels propis marcadors identitaris. s aquesta la nica manera en la que veiem possible la incorporaci dels elements de la cultura tradicional en aquest mn industrial, urb i global. Aix que, tornant a la cultura tradicional, si pretenem incrustar a lactualitat extractes estancs i compartimentats deixa tradici al present social, el que estem fent s portar al present, representar, una postura folklorista, no mostrem tradici, mostrem folklore. Per tal de portar al present els elements tradicionals, cal que adquirim les estratgies, les eines tradicionals, si ms no, aquelles formes dinteractuar amb el medi, aquella hexis Aristotlica, lhabitus de Pierre Bourdieu, i les sotmetem a negociaci. Ha de ser, i de fet s, la comunitat la que jutje i decideixi, en funci de les circumstncies globals del sistema-mn, quins deixos elements tradicionals li sn tils i funcionals en lactualitat i vol adquirir-los com a part del bagatge histric. Aquest procs sest fent a cada pas histric de la comunitat i shagus fet amb molts dels elements de la cultura tradicional sin haguessin estat folkloritzats, estandarditzats i manipulats ideolgicament amb fins particularistes duna lit determinada. El fet dhaver sigut apropiats amb intencions ideolgiques extragu del procs de negociaci social els habitus, els procediments de la cultura tradicional, estos deixaren de ser patrimoni popular i passaren a ser eines de llit qui dictaminaren com devien reproduir- se, en quin moment i davant de quines persones. En front aquesta artificialitat, la funci del ritual, la intenci de la festa, quedaven en la ms insulsa funcionalitat, i com que la negociaci resulta implacable car la subsistncia de ltnia depn della, estos elements quedaren fora del present cultural dels pobles. s per aix que defenem que la folkloritzaci s una de les majors responsables de la mort de la tradici.Si existeix cap possibilitat de recuperar i integrar en el nostre present social reminiscncies de la cultura tradicional, estes passen per fer una nova lectura de la histria dels pobles de loccident europeu. Una nova lectura que revise el global de la cultura tradicional mirant de extreure tots els elements ideolgics que el folklorisme li ha adherit, una lectura, quasi hermenutica, que allibere a la tradici de la lacra de lessencialisme folklric, de les pressions ideolgiques, de la tendenciositat de les lits. A partir daqu cal que re-negociem, com a poble, com a tnia, el conjunt de significants de la cultura tradicional des de la visi contempornia, la visi, inevitablement, sempre present, sempre local (Friedman, J., 2003). Re-visant procediments, re-passant instruments i eines, re-aprofitant metodologies i formes dentendre, s com podrem re- 17 18. cuperar la cultura tradicional incorporant-la en el nostre bagatge de ferramentes histriques.s aix com el msic podr agafar una de les famlies tradicionals i interpretar-la en clau contempornia, s aix com lorfebre usar tcniques antigues per a fer dissenys davantguarda. s aix com la cultura tradicional quedar integrada en la cultura contempornia, impregnar totes i cadascuna de les esferes que atomitzen la present societat capitalista. s aix com la cultura tradicional quedar integrada en el global de les institucions socials i no desmembrada en les distintes esferes especialitzades. Reprenent de la cultura tradicional, no un conjunt delements segmentaris com feu el folklorisme, sin una manera dentendre i enfrontar la vida, un conjunt deines i instruments socials, ser la manera en que aquesta forma dentendre la vida, aquesta filosofia, aquest fato de processos immaterials, quedar integrat en el bagatge deines i estris adaptatius, identitaris, cohesionadors, i conformadors de la cultura contempornia i, amb ella, part integradora de la identitat contempornia.Un exemple concret, la msica tradicionalvalenciana. La meva pretensi no passa per fer un reps histric de les vicissituds de la msica tradicional al Pas Valenci, aquest ardu treball quedaria ms en mans dels historiadors i musiclegs, als que de passada anime a que shi posen mans a la feina ja que no hi ha massa treball fet al respecte. Jo em centrar, concretament, en la relaci que mant la construcci social de la identitat valenciana amb ls de la cultura tradicional com a fons darmari. Serveixi aquest apunt per justificar i excusar la meva superficialitat alhora de citar concrecions ja que la meva lectura es concretar en justificar la relaci identitat-cultura-societat i no de passar revista a la histria de la msica tradicional valenciana.El folklore prpiament dit, com a disciplina que parteix en Europa al llarg del segle XIX amb lobjecte destudiar la cultura popular de la societat tradicional, no ha tingut cap presncia al Pas Valenci durant el seu moment de Renaixena (Ario, A., 18 19. 1989, Prleg a Torrent, V.). La justificaci que ofereix aquest autor ve donada en relaci al model socioeconmic dels valencians en el moment de la industrialitzaci.En molts indrets europeus, la necessitat del folklorista saliment de lavan de la industrialitzaci i la desaparici sobtada de la cultura tradicional. Al Pas Valenci, els modes de vida tradicional no es van esfondrar bruscament amb la revoluci burgesa. Donada la gran expansi econmica que el pas va sofrir arran del segle XVIII, les comarques valencianes van quedar al marge del procs industrialitzador. (Cuc, A., 1971). Aqu el tipus de creixement econmic, a diferncia daltres llocs europeus, es bas en lagricultura. Molt del capital que en altres pobles sinvert en la indstria aqu an dirigit al sector agrari o es perd en processos bancaris per manca duna banca autctona. (Giralt, E., 1968). Sn molts els autors, no sols Cuc, els que acusen a la burgesia valenciana del segle XIX de ser una classe social confusa, contradictria i inoperant, i la responsabilitzen de la deriva socioeconmica, i amb ella ideolgica, daquella poca.Aquesta decantaci als models agraris permet, per, que cultura tradicional, adherida a un estil de vida rural, durs fins dates ben recents. Si b s cert, la industrialitzaci no comen a guanyar presncia fins larribada dels anys vint del segle XX, moment en el que el folklore comena a guanyar presncia al territori valenci. (Ario, A., 1989).La tardana, a ms, vingu puntejada pel contrapunt valenci al respecte duna renaixena, que si a finals del segle XIX en la major part dEuropa es bas en una corrent conservadora i medievalitzant, com fou el cas de Catalunya, aqu es volc en un primer moment sobre una tendncia cosmopolita propera al prerromanticisme francs, que retard, si ms no, larribada de lesperit restaurador propi de la renaixena. Aquest ralentiment, per, no evit la decantaci ulterior de la influncia francesa al romanticisme histric walterscotti que caracteritz el moviment folklric a Europa occidental. (Cuc, A., 1971). Agrupacions com Lo Rat Penat (abans de la seva castellanitzaci a la primera dcada del segle XX), Valncia Nova, la Joventut Valencianista, etc. es convertiren en representants exponencials de la renaixena i el folklorisme al pas i anaren revestint dideologia patritica, dun valencianisme incipient, dun particularisme substancial, tot treball vinculat als valencians. Amb ells vingu tamb la recopilaci de la cultura popular, el folklore resultava una bona eina legitimadora de la poltica nacionalista valenciana. El procs essencialitzador dels19 20. elements de la cultura tradicionals estaven en marxa al servei duna mquina ideolgica sota la denominaci de Valencianisme. Tot aquest moviment ideolgic que impregn la cultura es convert aviat en una aferrissada tempesta social entre valencianistes, catalanistes, castellanistes i dems -istes que pogueren sorgir. Tots ells usaven i desusaven la folkloritzaci dels elements populars al seu caprici per remarcar els marcadors identitaris que els calgus per tal de legitimar la seva idea de ser valenci. En poques ocasions sexemplifica de manera tan fidel la frase de Friedman de que s el poder qui crea la identitat.4 Aix, foren moltes les institucions i els personatges interessats en aquest procs romntic de recopilar elements de la cultura, aleshores popular. El procs destandarditzaci i aplicaci de canons a la nostra producci material i immaterial fou frentic. Aparegueren en aquest perode les conegudes escoles o acadmies de ball amb ladherida figura de mestre de ball que, en paraules de Torrent, V., 2007, interv de manera substancial introduint canvis duna certa sofisticaci en les coreografies tradicionals -els balls de comptes- i preparant el terreny per a laparici descenaris i introduint la indumentria antiga. El major inconvenient, i lamentable contrapassa amb la que topem aleshores s amb la escassa o inexistent, en la majoria dels casos, formaci metodolgica i rigor cientfic daquelles llargues llistes percaadores dessncies i amplificadores de la diferncia i el particularisme. Estudiosos com Mart Gadea, Badenes Dalmau, Cebri i Mezquita, Bodria, Francesc Martnez, Lopez-Chavarri, etc., en paraules dArio, 1989, no deixen de ser colleccionistes, afeccionats, amb escs esquema interpretatiu i inexistent positivisme. Caldria, almenys, posar un seris accent en la manca de formaci i rigor etnogrfic que demostren els treballs resultants. De lany 1919 fins a 1923, els valencians visqueren sota la dictadura del general Primo de Rivera. La crisi social a Valncia havia arribat a un extrem de paroxisme i els extrems poltics arribaven a fregar el doctrinisme. Ara, sota el primoriverisme, i a pesar de les primeres restriccions lingstiques, la dreta valenciana impos el criteri regionalista. Amb ell, moltes de les iniciatives culturals i valencianistes abans esmentades, desaparegueren del plnol oficial.4Cal ressenyar que aquests moviments poltics saferrissaven fora als nuclis urbans on la industrialitzaci comenava a deixar les seves empremtes i els pressi demogrfica a crixer. A linterior del Pas Valenci, lluny de les aglomeracions urbanes, la cultura tradicional continu aliena a cap transformaci i sobrevisqu almenys de manera ntegra fins al franquisme.20 21. La dimissi, lany 1930, de Primo de Rivera, i la dictablanda de Berenguer feren trontollar de nou la societat espanyola. A Valncia, la caiguda de la dictadura torn lefervescncia prvia al dictador. Les corrents extremes i antittiques de nou sortien als carrers. Les postures republicanes i autonomistes es combinaven amb els monrquics i espanyolistes i senfrontaven als que proclamaven laparici de lEstat valenci.La proclamaci de la II Repblica remat amb un important impuls al valencianisme poltic. De nou la cultura queia en mans dels nacionalistes valencians que proclamaven la naci valenciana a bots i barrals usant de nou lessencialisme particularitzador. La cultura i la poltica miraven de barrejar-se intencionadament per tal de legitimitzar les intencions nacionalistes. Joaquim Reig defenia les tesis del valencianisme totalitari, la idea de que el self-governement, el fet de la nacionalitat, s, en essncia, un problema de cultura, i ms que una qesti de poltica, un fenomen bsicament espiritual (Cuc, A., 1971). Aquesta ideologia gener afeccions i dissensions de tot tipus, per la idea cal en molts sectors nacionalistes. Aparegueren, al seu torn, entitats com LAgrupaci Valencianista Escolar (AVE) que pretenien fer proselitisme patritic de la cultura i progrs universitari valenci. Tot plegat desemboc en una forta polititzaci de la Universitat valenciana. A tota aquesta ratafila delements polticosocials sun un inquiet marxisme representat per un bast moviment intellectual i en revistes com Nueva Cultura.Lextremisme poltic al que sarrib al Pas Valenci durant la Repblica, el gran creixement que sofr el valencianisme poltic davant altres forces democrtiques i esquerranes fin radicalment lany 1936 amb linici de la Guerra Civil. Els estudis culturals saturaren per necessitat.El 1939, amb la victria del bando Nacional, El general Francisco Franco encet un llarg perode de dictadura. Totes les ideologies alternatives: valencianistes, esquerranes, republicanes... quedaren oficiosament silenciades durant molt de temps. La cultura popular, els treballs folklrics realitzats els anys anteriors, foren apropiats per la Seccin Femenina del rgim i sotmesos a un escrupuls procs de reconversi i adaptaci a la nova ideologia espanyolista.Apareixen llavors, dintre de la Seccin Femenina i Educacin y descanso, els coneguts grups folkrics de Coros y Danzas. Amb la mateixa fora ideolgica que el valencianisme us les tradicions populars folkloritzades per tal demfatitzar la seva 21 22. unitat com a poble i la seva diferncia nacional, el franquisme lus per a demostrar la unitat de la ptria espanyola. Les lletres populars, les rondalles, les canons, foren sotmeses a un escrupuls sesg ideolgic. La llengua Espaola, el catolicisme moral, el feixisme aplicat, foren les directrius que marcaren un important procs de manipulaci i regeneraci total dels marcadors identitaris del poble valenci. Els grups de Coros y Danzas, foren un important instrument de divulgaci, proselitisme i reeducaci de la nova joventut espanyola al que el rgim hi pos gran accent. Poques xiquetes valencianes fugiren de formar-ne part dalgun daquests grups. En ells els valors del franquisme sinstruen a traves del folklore valenciano, un folklore ara conformador de la ptria nica i indivisible. Lessencialisme, la cosificaci a la que els folkloristes de la renaixena sotmeteren a la tradici valenciana, era ara usat pel franquisme amb una intenci ben contrariada. Convertida la cultura en producte noms calia canviar-li lembolcall per tal de enlairar els ideals artificiosos de la Nueva Espaa.Els Coros y Danzas recuperaren y modificaren no sols les lletres de les canons, tamb esmenaren balls i cerimnies, generaren coreografies basades en la seva interpretaci del folklore valenci, alteraren els procediments i els contexts, tot per tal dafermar i remarcar els valors, la moral, la ideologia i els rols dels nous ciutadans que volien generar. De nou, la folkloritzaci servia en safata dargent la cultura tradicional dels valencians al poder vigent. Ans era al valencianisme, ara a lespanyolisme.Que el franquisme pretengus alterar el marcadors identitaris del poble valenci no significa que aconsegus acabar amb la identitat valenciana. Si s cert que, sobre tot en els nuclis urbans i industrials, la ideologia franquista cal severament, segurament perqu en les ciutats el control de la poblaci resultava ms senzill. Ara b, en els pobles rurals, la cultura tradicional continu viva a travs de la comunicaci oral, en bureos, en celebracions, en festes, que si ja no gosaven de loficialitat i de lespai pblic que temps abans acostumaven, sobrevivia en espais ms privats i en moments ms selectes. Aix per perdur, ms o menys impregnada del folklorisme franquista, ms o menys alienada i oblidada, ms o menys atomitzada per la inevitable incursi dels models industrials, per perdur malferida als quasi quaranta anys de dictadura.Poc abans de la mort de Franco, a finals del seixanta, comenaren a aparixer nous elements del ressorgiment. Els nacionalismes comenaven a reaparixer des de la clandestinitat arran de lEstat espanyol, el poble clamava una obertura al mn exterior, dels Estats Units i alguns pasos europeus arribaven flaires hippies, moviments socials i 22 23. populistes que movien masses vinculant-se a les tradicions autctones, la msica folk sobria pas amb autors com Bob Dylan, Joan Baez... El ress es deix sentir al pas amb laparici de bandes com el Grup de Folk, que deixaren petjada a les comarques valencianes amb laparici dun considerable nombre de grups, entre ells Equip Valncia-folk i posteriorment Al Tall. (Torrent, V., 2007).Aquest moviment encobert es descar amb la mort del general i la implantaci de la monarquia parlamentria, lestat democrtic i la posterior constituci de 1976. En aquest moment el ressorgiment del nacionalisme pren la bandera de la tradici a travs de lanomenada recuperaci dels nous folkloristes valencians. Donada per perduda la cultura tradicional, necessitats de reconstruir una identitat basada amb marcadors autctons, propis dels valencians, es miren de recuperar aquells elements estructurals que durant la renaixena sacordaren com a elements essencials dels valencians, calia tornar a ser valencians. La recuperaci lingstica reprenent les Normes de Castell de 1932, celebracions o festivitats reprimides pel rgim feixista, la literatura en llengua prpia, i sobre tot, la msica. Totes les manifestacions culturals dun poble, el valenci, foren lobjectiu a recuperar, reinterpretar, netejar, purificar, reprendre de les perversions que el franquisme els havia adherit. Calia fer una relectura del folklore valenci que tan malms i bescanviat havia deixat la Seccin Femenina durant la dictadura i recuperar aquella essncia valenciana extreta de la cultura Tradicional. Sols aix podrem recuperar la nostra identitat.Cal destacar, per, que si les bases folklriques sobre les que se bas el valencianisme dinicis del segle XX foren dubtosament cientfiques, els fonaments metodolgics de la majoria dels treballs de recuperaci de la democrcia, especialment en lmbit de la msica i les danses, no aporten major rigor metodolgic ni intenci explcita de mantenir un positivisme rigors. Ans al contrari, el que sobserva s una nsia i un recel per oblidar el franquisme i tornar a ser el que en la renaixena deien que rem els valencians. - Sortir de les brases per a caure al foc.-Amb linici del perode democrtic aparegueren amb ell diversos moviments folklrics vinculats al que, indiscriminadament sanomen msica tradicional, msica popular, msica folklrica, msica darrel... Rondes, rondalles, agrupacions folklriques, Centres destudis folklrics, a la majoria dells sels conegu popularment com a grups de danses donat que oferien una mostra folklrica que unia a sobre dun escenari dansa, msica i indumentria reprenent els motius de les antigues escoles de ball dels anys vint. Com a pioneres del moviment trobem grups com Alimara a 23 24. Valncia, Baladre a Muro dAlcoi, el Raval a Vila-real, o el Ramell a Castell de la Plana, o daltres que, com s el cas del Grup Castell, que fou fundat durant el franquisme, lany 1953, mudaren paulatinament la seva ideologia seguint la lnia del ressorgiment valencianista.5 Aquestes organitzacions, foren, en part, responsables, en part, difusores, daquest esperit retrobador, daquesta nsia per recuperar la identitat valenciana. Inspirant-se amb estudis de folkloristes com els abans esmentats, Mart Gadea, Badenes Dalmau, Lopez-Chavarri, etc., i basant-se amb el treball de nous investigadors folklrics com Fermn Pardo o Salvador Segu, tornaren a posar a sobre els escenaris, com a producte cultural i folklric, aquells extractes artificials i cosificats de la cultura tradicional valenciana. Per altra banda els grups de folk, que apuntaven maneres abans de la caiguda del rgim, pretengueren donar una visi diferent, ms oberta de la cultura tradicional, ms espontnia, apartada dels clitxets folkloristes, per molt ms polititzats que els propis grups de danses. Parlem de grups com Al Tall, els Pavesos, etc.. Aquests usaren elements de la cultura popular que mantenien a mode de survivals reminiscncies allades de la cultura tradicional, i els barrejaven amb elements folklrics i peces de recuperaci, componien noves msiques sobre melodies tradicionals sempre sobre un clar component reivindicatiu. Amb major o menor encert, segons casos, aconseguiren, per, elaborar un nou producte que aconsegu escapar de les pretensions immobilistes dels folkloristes. Als vuitanta aparegu, fins i tot, un oasi en mig del desert folklorista, etiquetat com la Riproposta. Una proposici de treball que es dirigia en la direcci contrria al folklorisme i a la ideologia romntica de la renaixena. Aix per, la mateixa lit poltica que sautoanomenava progressista i esquerrana, paradoxalment, sencarreg de silenciar-la de manera passiva. Aix, el particularisme histric i lexaltaci de les diferncies segu vigent. Laccent caigu respecte de la cultura castellana a la que es desenvolup una fbia complexa i controvertida a causa de les distncies que marc la preponderncia dalguns elements de la cultura castellana durant el franquisme i que sarrosseg a la democrcia 5 Val a dir que durant la transici i el nou model democrtic, cadasc interpret el valencianisme de diferent manera. Uns preferiren adherir-se al patr catalanista, daltres per contra seguiren la lnia valencianista de lo Rat Penat o la Nova Valncia. Aquesta esquizofrnia identitria evidencia si ms no larbitrarietat i la influncia ideolgica i poltica alhora de determinar els marcadors identitaris que defineixen una tnia. 24 25. per inrcia social. Destacar en aquesta lnia serioses propostes per tractar la combinaci i barreja delements trans-tnics amb altres cultures. La idea encoberta, afirmar la identitat valenciana lluny dEspanya, apartar el complex dinferioritat que la dictadura havia imposat a la prpia identitat. La fusi tnica, la barreja musical amb altres cultures, advocava sobre tot per un nou constructe social, la cultura mediterrnia, un concepte que pretenia obrir la nova cultura valenciana a un mercat i a un auditori major i ms difs, recuperant la presncia dels valencians al mn, tan oblidada durant el franquisme. Aquestes agrupacions, els grups de folk, donaren pas a noves maneres dentendre i llegir una cultura tradicional obsoleta rera els patrons preponderants del folklorisme. Obriren les mires a un sector dels valencians en quant a que els marcadors que els definien a mode destndards folklrics no eren ms que una manera concreta, particular i idealista del que devien de ser els valencians tipificada per uns intellectuals ja pretrits. Cal destacar com a paradigmtic, dintre del moviment de restauraci, lexitosa restauraci i academitzaci de ls de la dolaina. Resulta abrumador el nombre descoles, agrupacions, colles que es consolidaren i tornaren a fer de linstrument un fenomen social que gaudeix avui dia, dun autntic populisme general i dun incipient estatus acadmic que, ben gestionat i no deslligant-la del sentit que li atorguen els seus orgens, pot conduir linstrument a un lloc de considerable estima. No amb tanta promulgaci, segurament degut a la dificultat tcnica, per amb una clara tendncia alcista, el sector dels cantadors destil, han prets un nou estament i han sabut consolidant-se, a prop dels noranta, en una de les variants artstiques ms apreciades del Pas Valenci. Amb el temps, la intensitat tendenciosa i poltico-sosial an decreixent. A mesura que el franquisme i la seva imposici identitria quedava lluny en la memria, que el jovent, que agafava ara les regnes de les associacions, ja no venia del franquisme sin que havia nascut en democrcia, els elements identitaris del folklorisme valenci s normalitzaren i les tensions gaireb desaparegueren. Aquesta normalitat i el creixement dels models industrials i del mercantilisme cultural, produren linevitable conversi de la poltica en economia. El folklore, el ressorgiment, la recuperaci, tan la provinent dels grups de folk, com la que emanaven els grups de danses, es revest dun producte estandarditzat i coreografiat disposat en un format prest per a la venda. 25 26. El comprador daquest producte cultural es revesteix en diversos rols presents en la societat valenciana i divergeixen en factors tan bsics com ledat, ltnia dorigen (no oblidem que el Pas Valenci s cada cop ms plural i heterogeni a nivell dtnies), la corrent poltica, situaci geogrfica, etc.. Sempre s difcil tipificar en cincies socials, s inevitable caure en sesgs i etiquetatges poc emprics, per la utilitat de tal procs s considerable. Aix, tenint present la impossibilitat dagrupar totes les variants podem agrupar els consumidors en uns perfils definits a continuaci.Quan parlvem de la relaci entre tradici, folklore i identitat, em mencionat com molts dels protagonistes dels actuals sistemes industrials han tingut els seus orgens, la seva infncia, en el mn rural, immersos dintre de la cultura tradicional de la que shan vists desarrelats al migrar a les ciutats i abandonar els treballs del camp. Hem apuntat com esta poblaci genera un espai de demanda de productes socials vinculats a la cultura tradicional. Intenten dotar de resignificaci el passat a travs de productes culturals presents (Ciselli, G., 2001). El folklore els ofereix, de manera ms o menys desvirtualitzada, una representaci deixe passat abolit i severament transformat en forma de producte manufacturat i llest per a la comercialitzaci.Un altre consumidor daquest producte cultural s el valenci urbanita, nascut durant el franquisme, que demanda manifestacions que legitimitzen una identitat lliure de la imposici de llit espanyolista. En molts casos aquest s un consumidor altament polititzat, de mitjana edat, que alterna un progressisme econmic, car es defineixen com marxistes, amb un conservadorisme nacionalista, car sn valencians. Els grups de folk, en la majoria dels casos, per tamb alguns grups de danses amb un folklore menys pronunciat, sn els seus productors predilectes.Existeix tamb el propi elenc dexperts, folkloristes i msics darrel que, a la vegada que produeixen, consumeixen molt dels productes elaborats per collegues. A aquest grup suneixen la resta dexperts que toquen el tema de prop, antroplegs, etnomusiclegs, i dems disciplines vinculades amb la histria i la cultura tradicional.Un nou grup de consumidors s el turisme estranger. Tan si venen al Pas Valenci a consumir i gaudir del Patrimoni monumental, cultural i natural, com si sn assistents als, cada cop ms freqents, festivals internacionals de danses i de msiques darrel que es donen arreu de tota Europa i on els grups valencians gosen duna important presncia. Indicador, a la par que instigador important, la figura dels festivals internacionals alhora de mercantilitzar i difondre el producte cultural. 26 27. Sn moltes i diverses les maneres actuals de presentar la cultura tradicional en el sistema de mercat, tantes, pot ser, com indstries culturals hi ha. Em reiterar al dir que no serem nosaltres els qui jutgem ac la idonetat o no de mercantilitzar de tal manera el producte cultural dun pas. s evident que existeixen tant conseqncies positives com negatives al respecte. Per a shi fan contnuament jornades que debateixen i miren de regular lnies de treball al respecte de la gesti turstica i cultural del patrimoni.6Pel que fa a la identitat s evident que la mercantilitzaci, que la cosificaci dels elements de la prpia cultura, els alienen del propi agent cultural. Aquest efecte per no ve produt per la comercialitzaci del producte sin pel mateix fet de convertir en producte un element que a priori es presenta integrat dintre del procs dinteracci social. Aquesta alienaci, doncs, ja es produeix al mateix moment de folkloritzar els elements tradicionals. Un cop estandarditzat el procs, el que shi faa amb el producte afecta de manera indirecta a la identitat, ja que, un cop cosificat est ja extret, arrencat del propi agent. A mode de conclusi.Les qestions clau ronden al voltant de les noves disposicions de la identitat al respecte de la tradici valenciana. s aquesta la imatge que els valencians volem oferir al mn, una imatge basada en uns estndards folklrics que defineixen el que som a partir dun moment histric determinat, sense cap opci a un passat ms fructfer i perllongat? s la que realment oferim? s construeix, la identitat dels valencians, actualment sobre eixos patrons, creguts essencials? O estos han quedat tan desfasats i antiquats que ja ben pocs valencians es senten identificats amb ells? Ha quedat la cultura tradicional exclosa de la identitat valenciana a causa de la estandarditzaci i la cosificaci de les lits de la renaixena o, per contra, sha integrat procedimentalment en el nostre bagatge histric? Existeix la possibilitat de que aquestes agrupacions socioculturals, que les institucions valencianes, que els experts en matria professional, adoptin noves perspectives ms integradores, procedimentals, holstiques? s possible que deixen de girar-li la cara als fenmens socials que conformen, i es conformen, al 6 Citarem per als interessats diverses jornades que entitats com Solc. Msica i tradici al Lluans, fan al respecte de manera freqent. Tamb nhi parla de Turisme i Cultura Popular la revista Caramella, revista de msica i cultura popular Vol. VII (juliol-desembre de 2002). 27 28. pas: el plurilingsme, la varietat tnica, la cada cop ms jerarquitzaci de classes, la dissoluci dels lmits fronterers, la mobilitat social, les creixents xarxes de comunicaci, la inaturable interdependncia dels pobles? O, per contra, estem condemnats a un trencament cultural entre els folkloristes i els autors contemporanis? Cap la possibilitat de basar la nova producci cultural, la gesti del patrimoni, des duna perspectiva que pose laccent en la part procedimental de la cultura tradicional, en el com, i no en els productes que hem heretat dels folkloristes, en el qu? La resposta a tantes qestions queden en el present social dels valencians, han de negociar com i de quina manera gestionen els propis marcadors identitaris i si cal mantenir presents els elements de la cultura tradicional o no. Les produccions materials i immaterials han quedat clarament desfasades al present social dels valencians, pot ser laccent cal que recaiga en el procediment, almenys aquesta s la nostra visi. Si aconseguim fer dissenys contemporanis a partir de tcniques i models tradicionals pot ser aconseguim fer com els orfebres abans esmentats. No podem retornar la tradici, pretendre-ho s caure en engany, per s est en les nostres mans canviar laccent, fins ara bolcat en la producci recopilada pels folkloristes, als procediments incorporats en el nostre bagatge histric que passen de generaci en generaci en una memria histrica permanent. Deixem les peces de museu als museus, i preguntem al poble valenci com sn ara, i on volen anar. Bibliografia:- Abls, M., La Antropologa poltica: nuevos objetos, nuevos objetivos. RevistaInternacional de Ciencias Sociales. N153, septembre de 1997.- Ario, A., Prleg de 1989 a Torrent, V., La Msica Popular, Ed. Alfons elMagnnim, Instituci Valenciana dEstudis I Investigaci, Valncia, 1990.- Bourdieu, P., Esquise dun theorie de la practique, Gneve: Droz, 1972.28 29. - Butler, J., Bodies That Tatter: Ouu the Discursive limits of Sex. New York: Routledgeutler, 1993. - Caravantes, C.,M., Folklore e institucionalizacin. Revista Espaola de Antropologa Americana, vol. XIV. ED. Univ. Complutense., Madrid, 1984 - Castres, P., La Sociedad contra el Estado. Monte vila editores, 1978. - Ciselli, G., Los usos del pasado. Memoria, historia y esfera de lo pblico en los ferrocarriles del norte de Santa Cruz. Revista de Antropologa Experimental. 2001. (http://revista.ujaen.es/rae). - Cuc, A., El valencianisme poltic, 1874-1939. Ed. Afers, Catarroja, 1999. - Dacosta, A., Musealizar la tradicin. Reflexiones sobre la representacin pblica del pasado. Revista de Antropologa Experimental. N8, 2008., texto 8: 97-106. Universidad de Jan. - Daz, J. La memoria permanente. Reflexiones sobre la tradicin. Salamanca: mbito, 1992. - Dumont, L. Ensayos sobre el individualismo. Ed. Alianza, Madrid, 1987. - Friedman, J., Los liberales de la Champagne y las nuevas clases peligrosas: reconfiguraciones de clase, identidad y produccin cultural. Culturas en contacto. Encuentros y desencuentros. coord., Garca, J. L., Baraano, A., Ministerio de educacin, cultura y deporte, 2003. - Geertz, Clifford. La interpretacin de las culturas. Ed. Gelisa, Barcelona, 2000. - Giralt, E., Problemas histricos de la industrializacin valenciana. Estudios Geogrficos 2, pp. 112-113. 1968. - Lemaire, R., Stovel, H. (Coords.) Documento de Nara sobre la Autenticidad. Convencin sobre el Patrimonio Mundial. UNESCO, ICCROM, ICOMOS, Nara 1994. - Mart, J., El folklorismo. Uso y abuso de la tradicin., Rousel, Barcelona, 1996. - Moreno, I., Violencia tnica o violencia de estado?: Nacionalismos estatalistas, etnonacionalismos y minoras tnicas, Universidad da Corua, 1994. - Moreno Feliu, P. Modelos de gnero e ideologas del trabajo en Galicia. Entre las Gracias y el molino satnico. Lecturas de Antropologa econmica. P.337- 349., Cuadernos de la UNED. Madrid, 2004.29 30. - Narotzky, S. La renta del afecto: Ideologa y reproduccin social en el cuidado de los viejos. Entre las Gracias y el molino satnico. Lecturas de Antropologa econmica. P. 321-336., Cuadernos de la UNED. Madrid, 2004. - Polanyi, K., Arensberg, C.W., Pearson, H.W., El sistema econmico como sistema institucionalizado. Free press. Nova York. 1957. - Stallaert, C., Estrategias flamencas para Bruselas: Una batalla perdida?, Perpetuum mobile. Entre la balcanizacin y la aldea global, Anthropos, Barcelona, 2004. - Torrent, V., Msica Tradicional al Pas Valenci des dels inicis de la democrcia. - Weber, M., Economa y Sociedad, Fondo de Cultura Econmica. (FCE. Colombia), 1997. - Wolf. E., Cultura, Panacea o problema? American antiquity 49. 393-400. 1984. - Wolf. E., Europa y la gente sin historia. Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 2005. 30 31. formaci, pilar fonamentalESCOLA DESTUDIS TRADICIONALSMPilar CercsEvoluci en lensenyament de la dansa tradicional. La transmissi oral fou durant molt de temps lnica escola per a la major part de la poblaci, especialment per la poblaci rural. Aquesta era la forma en que la gent aprenia la cultura i les formes identitries del seu poble, entre elles, les maneres de representar eixos elements culturals, aix era amb la dansa i la msica, elements de la cultura que formaren part duna tradici oral, amb el pas del temps, en la transmissi de boca en boca, de generaci en generaci. La celebraci de festes als masos i les places dels pobles feien fluir les danses i la gent podia adquirir nous coneixements de dansa o msica en la imitaci de la resta de participants, era habitual que entre la gent hi hagus balladors experts que tenien majors coneixements i que solien ser exemple per a la resta de persones, la dansa estava viva, oberta a moviments, a canvis, a negociacions esttiques i funcionals.De manera reglada no fou fins lpoca anomenada de la Renaixena quan, al Pas Valenci, comencen a florixer institucions disposades a recopilar i promoure elements de la nostra cultura i de la nostra identitat, vinculades al moviment folklorista, corrent amb orgens en la filosofia romntica. Lligat a aquest moviment, molt prxim a un ideal nacionalista i conservador, comencen a formar-se les primeres escoles de dansa. En aquestos centres es creen coreografies a partir del material recopilat per les distintes institucions promotores del folklorisme i sestandarditzen els balls vinculant 31 32. una musica i el seu ball a una poblaci o comarca concreta. La intenci fonamental daquestes escoles es lensenyament i la difusi de la msica i balls considerats pels folkloristes com a propis de la cultura tradicional valenciana, a la par que se centren i potencien ls dun ball fonamentat en la seguidilla tradicional i que sestn rpidament per les esferes altes de la societat valenciana, el bolero.Aquest ball s composat i ensenyat per nombrosos professors de msica i dansa arreu del territori valenci per la creixent demanda, en primera instncia per les classes distingides, posteriorment ja de manera ms popular, instaurant-se com ball habitual entre les classes ms baixes. Aquest impuls fa que cada cop es creen ms boleros i amb passades ms elaborades que porten a guanyar elegncia i majestuositat al ball.Durant els anys del franquisme, la cultura valenciana i tota la tasca de promoci de la nostra identitat realitzada durant la Renaixena es vei greument alterada per lespaolismo imperant. Tot element cultural que sorts del patr establert pel rgim era, simplement, indegut i, per tant, anullat. En aquest context poltico-social s lestat qui crea les tendncies culturals, i, en aquest cas concret de la dansa, s a travs de la Seccin Femenina com ho fa, un espai on les dones poden donar el seu suport al rgim i aprendre els valors que aquest desitja i promulga entre elles.Dentre les activitats que es creen a les seus locals daquests moviments, trobem els grups de Coros y Danzas, on es fa una recopilaci de les danses i la msica tradicional seguint la lnia destudis folkloristes per amb ideologia franquista, es coreografien les danses per ser representades als teatres de manera adient als nous ideals, traduint al castell les lletres de les canons, adaptant-les a la moral i les creences poltiques del rgim. Aleshores es borren trets fonamentals de la nostra identitat i tradici degut a les radicals prohibicions del govern franquista, perdem aleshores elements populars com son les representacions i interpretacions personals dels passos de ball i la representaci espontnia daquests en qualsevol lloc i no necessriament dalt dun escenari o de manera pautada.Amb la transici i larribada de la democrcia, les escoles de caire folklric destinades al pblic infantil i juvenil, resultaren molt frtils arreu del Pas Valenci. Moltes daquestes foren creades per grups nascuts durant el franquisme i adquiriren certa importncia en lmbit cultural valenci. Fonamentades en activitats orientades a32 33. la dansa i al cant majoritriament, les trobem, sobre tot a partir de la meitat de la dcada dels 80, en escoles vinculades directa o indirectament als grups de danses. Aquestes noves escoles sintegren dintre de les activitats extraescolars que es realitzaven a moltes escoles deducaci primria valencianes o dintre de les activitats dAssociacions Culturals destinades al pblic infantil.La finalitat primria del treball educatiu en lmbit del folklore en aquest moment es va convertir, entre daltres, en aconseguir formar pedrera de balladors i gent de rondalla per als grups de danses.En la majoria de les ocasions, eren els propis grups els que promovien dites activitats escolars o escoles de dansa, habitualment recolzats per les institucions locals i provincials, amb la intenci de mostrar el seu inters per la recuperaci de la identitat i la cultura dels nostres pobles, minvades en lpoca poltica anterior, aix com la seua promoci i difusi. Mostra clara daquestes intencions sn la creaci de molts Festivals Internacionals de danses.Lensenyana en aquestes escoles es basa fonamentalment en laprenentatge adquirit durant la renaixena, tractant deliminar els residus que ens lleg el franquisme, majoritriament sutilitzen les mateixes coreografies dinicis del XX i es miren de recuperar les lletres de les canons dels treballs folkloristes. Alguns grups han intentat recopilar balls perduts amb el franquisme per sense tenir, en la majoria del casos, gaire efectivitat en el procs de recopilaci, doncs les persones que poguessin recordar alguna cosa son ja molt ancianes, aix per, la soluci adoptada ha sigut completar la dansa en el que intutivament han pensat que era el correcte, relegant el que originalment pretenien abastar amb un treball de camp, amb un treball de creaci i reinterpretaci.33 34. Les escoles de cultura tradicional.Segons el folklorista nord-americ Richard M. Dorson, les bases destudi que segueixen els folkloristes son: - La literatura oral: fa referncia a les formes tradicionals de lexpressi parlada, cantada o fnica. Incloent dins daquest mbit destudi la narrativa folklrica, els generes breus de lexpressi oral i la can tradicional. - La cultura material: correspon a les tcniques, les habilitats manuals i les receptes transmeses de generaci en generaci i subjectes a les mateixes forces de la tradici conservadora i variaci individual de lart verbal. - Els costums populars: compren un rea destudi que socupa de la interacci dels grups, ms no pas de les realitzacions individuals. Dorson explica que aquestes costums sovint estan ntimament units a certes creences populars profundament arrelades com son festes i celebracions, medicina popular, processons, els jocs... - Les interpretacions artstiques populars: aquestes inclouen la msica, la dansa i el teatre popular, ja que es caracteritzen per lexecuci deliberada dactivitats artstiques per part dindividus i grups especfics amb instruments musicals populars, vestuari coreogrfic i utilleria teatral. Partint de la definici de cultura tradicional esmenada en larticle Cultura tradicional i la identitat contempornia que obri el butllet i analitzant lestudi de Richard M. Dorson, ens plantegem la segent qesti: sn, les escoles de caire folklric realment escoles de cultura tradicional? Realment aquestes escoles i grups on saprn per la posterior representaci en pblic els balls o el que queda dels balls tradicionals, no deurem de denominar-se en cap cas escoles de dansa tradicional, el nom al que caldria cenyir-se s escoles de folklore i com a tal deurien reconixer els seus treballs, s fcil perdres en lanalogia entre folklore i cultura tradicional quan aquests termes sn radicalment distints i a voltes, fins i tot, contradictoris.34 35. Si observem la forma de treballar del anomenats grups de folklore actual, aquesta s manifesta fonamentalment, i segurament de manera no intencionada, en lalienaci de les persones que componen el grup. Un ball saprn basant-se en la continua repetici dels passos i les formes dels balls tradicionals o del que creuen que sn tradicionals, doncs se basen en lestandarditzaci coreogrfica dun estudis, limitant les formes interpretatives i personals de cada individu que forma part del grup, cosa que elimina tota personalitat en la representaci, element propi del ball tradicional. Un element que revalida aquesta tendncia s la freqncia en que shi troben casos de balladors en els que reconeixem en quina escola de folklore han aprs a ballar sols observant els seus moviments i la seva interpretaci, cenyit a uns patrons, format en un canon esttic i omniscient.Aquesta estandarditzaci, aquesta aposta per el canon, per matisos diferents del mateix canon, genera en la controvrsia competitiva on un grup es creu millor que un altre quan saconsegueix que tots els seus balladors adopten unes formes interpretatives el mes similars possibles, es busca la perfecci com en els grans ballets clssics, tan lluny de lespontani i natural ball popular del perode considerat com a tradicional.Segurament aquest pensament s prou contrari al que tindrien fins no fa massa la gent dels pobles, la veu popular, doncs la cultura beu de les diferencies individuals i personals i la riquesa augmenta de manera proporcional a la varietat, aix s nodreix tota cultura, fins i tot lanomenada tradicional.A banda dintentar aconseguir la perfecci interpretativa, s una practica com en les escoles voler representar en els seus espectacles, escenificacions del dia a dia del segle XVIII i XIX, festes a casa, als carrers dels pobles al perode considerat tradicional, les manifestacions culturals de dansa i msica tenien com a finalitat celebrar esdeveniments histrics i/o personals, aix doncs, si hem redut la interpretaci en el ball en una simple repetici de moviments, basant-nos en una estandarditzaci de la dansa, de la indumentria, del atretzo de lescenari, quin es el sentit dinterpretar dalt dun escenari un dia en la vida dun poble ms enll del sentit esttic i hedonstic? Perdem doncs tota la referncia funcional i social de la dansa? Seguim reafirmant identitat o per contra ens allunyem cada cop ms del present dels valencians? Museu o societat? Aquesta seria la darrera pregunta.35 36. Realment el motiu de representaci ha canviat totalment del motiu original, ja no es commemora una festivitat o una reuni entre amics, hem perdut en moltes ocasions els passos, la riquesa personal e individual, el sentit primordial dalgunes de les lletres usades en les canons, etc..Aleshores la pregunta s mant: ensenyem a travs de la escola folklrica la cultura tradicional? I safegeix una de nova: realment els valencians som sers homogenis, fragmentaris, allats del context que ens envolta, sers ideals?Responent a les preguntes anteriors des de la nostra visi, no, no creiem que lanomenat moviment folkloric oferisca, almenys actualment, una visi completa i sincera del que nosaltres entenem com a cultura tradicional. Essencialista, idealista, segmentari, particularista, vinculats a elements del nacionalisme europeu, tan lluny de la realitat social dels nostres temps, un poble en continues traces de canvi, en continua interacci social i la identitat encara tracta dofereir a travs delements estancats des dinicis del segle XX, tan lluny de la nostra realitat social.El folklore idealitza la realitat, des de la nostra perspectiva no podem comprendre una representaci vinculada a la cultura tradicional que shaja mantinguda inamovible des del segle XX sense perdre la referncia social, s prcticament inviable.Com hem dit abans, per a nosaltres no t sentit representar una festa davant dun pblic sense estar, per exemple en la data de celebraci daquesta, ni amb els menjars vinculats a la celebraci, ni amb els elements de parentiu, ni amb les noves tecnologies que ara ens sobrepassen. Si avui dia no considerem que la jota es balla amb un telfon mbil a la butxaca, ens estem convertint en escultures de dargila, esttiques, incapaos dadaptar-nos cultural i estticament a la realitat social contempornia, i perdent cada cop ms la referncia social i el popularisme que tant caracteritzava la nostra cultura en el perode tradicional.Ara ens plantegem altra qesti:Els xiquets que estan aprenent en les escoles de folklore entenen realment el sentit del que fan i el que estan aprenent o el que fan s simplement una representaci dun ball ideat per un folklorista sense saber on comena la part beguda del popularisme tradicional i on comena la part creativa i representacional del propi folklorista? A36 37. voltes, i amb ms malcia, cabria preguntar, sap el propi mestre de ball on est eixa lnia?Fent una visi global podem dir, com nomenarem anteriorment, que la base de lensenyament a les escoles de vessant folklrica es laprenentatge vicari, a travs de la imitaci o la mimesi. Els xiquets aprenen a copiar els passos dels professors que actuen com a models magistrals, passos elaborats i treballats, estandarditzats i immortalitzats per estudiosos. A travs daquest mtode densenyament, els xiquets aprenen elements fraccionats de la cultura tradicional sense tenir una visi holstica de la tradici, aleshores sn incapaos darticular laprenentatge, no aconsegueixen lligar eixes peces de museu amb la seva identitat, amb el que ells sn ara, en el present. Aprenen elements dispersos inspirats en elements tradicionals, per lluny dels temps contemporanis i poc referenciats en la realitat tradicional dels seus avantpassats. Els nens que estudien a les escoles folklriques sn incapaos de sentir com a propis els balls tradicionals, com a part del seu bagatge social, com a part de la seva trama identitria, estan massa lluny de la seva forma de comportar-se. A no ser, per aix, que convertim el propi ball estandarditzat, la jota de Vilafranca per exemple, en costum, valga la redundncia, un ball estndar desvinculat del mn popular tornat a popularitzar un cop coreografiat i pastaet, tan lluny ja de la paraula tradicional.Una altra carncia que trobem en aquest tipus densenyament s el no saber transmetre quina s la finalitat, ni la intenci i el sentiment de cada moviment, o la finalitat de la msica que interpreten amb el seu ball, s a dir, no saben si un ball ve vinculat a una data, a una celebraci, per motius festius, cerimonials, en quines zones, etc., doncs molts daquest cursos no van acompanyats de cap explicaci del sentit del ball en el moment, una explicaci histrica i contextual, sensenyen a ballar i prou, i quan ms ample siga el somriure, millor. Per a ms inri, segueixen la manera folklorista de tipificaci assignant un poble a cada ball, com si fos patrimoni exclusiu duna vila el ball en qesti. Per aquest s un altre os a rossegar.Per altra banda, la mimesi porta a la falta de personalitat prpia a lhora de plasmar certa coreografia, simplement sn educats per a aprendre de forma mecanitzada i montona, cosa que dista molt de la realitat, tornem a lestndard i la homogeneitzaci del patr folklric.37 38. Per tant, no es coneix la tradici, ni la historia, no es t una base de coneixement ampli i dists, la metodologia en tots el mbits folklrics es limita a copiar per no a indagar en el context pretrit ni, molt menys, a personalitzar i in-corporar com possiblement farien els joves al segle XVIII per causar bona impressi... els nens davui dia desconeixen els mtodes, els processos vinculats a la dansa tradicionals i aquesta s la gran carncia del folklore, nixer i morir en lestandarditzaci del seu treball.La nostra proposta es basa en lensenyament de les formes i els procediments en que es representava i susava el ball de manera popular, desglossant els les famlies musicals i els balls que les acompanyaven en els passos que els composen i analitzant el ball en totes les seues parts, assimilant a la par el sentit de la representaci i el context social en que es representava el ball, per exemple, busquem el dramatisme i la tristor que tindrien els nostres avantpassats quan ballaven en festes de guardar i lalegria que evocarien al ballar una jota o a voltes lintent denamorament o seducci que intentaria el ballador.Daltra banda tenim com a finalitat primordial donar una visi terica i histrica del que sanomena la Cultura Tradicional, per que es puga entendre la realitat de la dansa en el marc histric i la realitat que t actualment.Treballem tamb en facilitar ladopci de personalitat prpia en la interpretaci i posada en escena per part dels alumnes. Pretenem potenciar la creativitat des de la contemporanetat amb elements i procediments que perduren, o ens han arribat, de la cultura tradicional, intentant adaptar al present certs aspectes dels elements tradicionals per tal daconseguir una millor comprensi en els nostres dies, dunes formes que no tenen perqu ser esttiques sin que creem que han de adaptar-se en el temps sempre sense perdre els trets que els caracteritzen com a procedents de la memria collectiva i per tant, de la cultura anomenada com tradicional. 38 39. Aix, en el nostre programa didctic es conforma dels segents elements curriculars:Dansa. Evoluci de la dansa tradicional valenciana dels seus orgens al segle XVIIIfins a la contemporanetat. Treball i creaci de coreografies darrel tradicional.Instruments tradicionals. Treballarem de manera prctica ls dinstrumentsconsiderats dus popular en les diverses vares (guitarrons, guitarres, citra i llat,vuit i bandrria, percussions) aprenent tcniques tradicionals i possiblescapacitats dintre de les msiques contempornies darrel.Etnografia. Aquesta assignatura gira de manera transversal a les classes de dansa iinstruments. Ensenyem de manera molt bsica i senzilla com treballar i estudiarla tradici. Des del joc i la participaci acostumem als alumnes a formar part demanifestacions tradicionals, a recrear-les, a fer treballs de camp a petita escala.Interpretaci i Creaci. Tamb per a les dues modalitats descola. Se treballar enla creaci i posada en escena dun espectacle darrel tradicional repletdelements contemporanis en la que els alumnes formaran part en la creaci idivulgaci del mateix.La nostra intenci s oferir als alumnes una visi global, unificada i viva del que coneixem com a manifestacions artstiques de la cultura tradicional valencianaSeguint el treball habitual del Centre dEstudis Tradicionals ACAF, els cursos no es limiten a reproduir la tradici de manera esttica sin que el treball mira de veure les nostres costums com si estiguessin en constant evoluci, de manera dinmica i diacrnica. Eduquem als alumnes en les formes tradicionals donant-los sempre una perspectiva actual i contempornia e intentant en tot moment, que els aprenents es senten part ntegra i participativa de la nostra cultura i que puguen desenvolupar al seua capacitat creadora i transmissora en les seues interpretacions.39 40. Present i Futur: Concloent ja el nostre primer curs de funcionament, lescola de dansa compta amb uns quinze alumnes iniciats, la dinstruments, comptant totes les seves variants amb uns quaranta ms, que han mostrat i mostraran el seu aprenentatge en dos espectacles, un amb els alumnes de lescola de dansa i laltre amb els aprenents de lapartat instrumental, organitzat per la secci de dolainers i tabaleters gestionada per lA.C. el Trull.Pel que fa als alumnes de la secci musical, aquests tancaren el curs el passat mes de juny a lAuditori de Vila-real davant la presencia de un nombrs pblic, a la cloenda es feu la representaci dun conte, bsicament musical, de dolaina i percussi i amb lacompanyament puntual de la dansa on participaren els alumnes de lescola.Lescola de dansa far la seua representaci el mes de Mar on es mostrar a travs de la dansa, una visi histrica del procs folklorista i la cultura tradicional, movent-nos des de la dansa popular del segle XVIII fins la contemporanetat que pot tenir la dansa en els nostres dies. Aquest espectacle tracta dapropar al jovent a la dansa tradicional i fer-los participar della aportant i in-corporant la seua forma dentendre-la, creant aix vincles dintegraci i comprensi.40 41. divulgaci i indstria musicalLLOTJA DE MSICAURBANA.PATRIMONI CULTURAL, DESAPROFITATJoan GilAmb la mira ampla que caracteritza el Centre dEstudis Tradicionals ACAF, posa en marxa des de lany 2006 durant el mes doctubre la Llotja de Msica Urbana, primera fira de contractacions musicals del Pas Valenci. Des dels seus inicis la Llotja sha convertit en un referent per a la indstria musical valenciana, catalana i balear, un aparador important, una llotja dofertes musicals per a que artistes i programadors troben en un mateix espai un lloc de trobada i dintercanvi dinmic i personal. Fins a lorganitzaci de la Llotja lactivitat de lACAF shavia centrat en la modernitzaci de la msica tradicional, posant-la als escenaris amb grau i envoltant-la41 42. de la contemporanetat que considervem ms escaient al moment i tipus despectacle. Des de la creaci de la Llotja, lACAF va llenar una forta aposta per totes aquelles msiques capaces de ser interpretades en un mbit prpiament urb (carrers, auditoris, sales...) abraant tota mena destils i propostes que aportaren, amb un toc dinnovaci i avantguardisme, una sonoritat que consons amb la vida metropolitana. Amb aquesta visi panormica de la msica, lACAF va obrir el seu mbit dacci a altres tipus de msiques, per a donar-li la difusi que creia convenient, i al mateix temps va ficar un granet darena per a que la msica tradicional, amb totes les seues variants, es mostrara al costat de msiques considerades pel gran pblic com a ms actuals.La dinmica de la Llotja comena a ser coneguda per tots els agents que intervenen, s a dir, grups, programadors i pblic en general. Aix, els grups fan la seua inscripci i esperen a ser seleccionats, els programadors sinscriuen per a tenir informaci de le