Lingüística – Universitat de Barcelona

Repertoris de comunicació institucional

GENERALITAT DE CATALUNYA

INFO

CATALUNYA Butlletí del Govern de

la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli

n 1 Juny de 2004 / n 8 Juliol de 2006

n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004

n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006

>> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 <<

>>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<<

FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

CatalunyaInfo Informació i serveis sobre salut,

incendis, seguretat, viatgesi activitats de lleure. Pàg. 18

Bon estiu!42.000 habitatges en quatre anysi mesures de xoc per garantir l’accés a l’habitatge. Pàg. 9

Pla d’habitatge

Pressupost 2004,a què es destinen

els nostres diners?

Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04

EstatutCom pots participar

en el nou

Una nova eina de comunicacióHeus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir, acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes, les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant.I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del que estem fent i que farem d’ara endavant.Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar-la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per aconseguir-ho.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12,Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDiscFotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg. 4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg. 16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21).Infografia pàg. 10 i 11: Jaume SerraIl·lustració pàg. 12-14: Allan SandersFotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004.Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La nova llei presentada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques vol millorar la qualitat de vida i solucionar d’arrel les problemàtiques que poden generar conflictes socials als barris en processos de degradació. Així, crea un fons per finançar intervencions dirigides a evitar i superar, de manera efectiva, aquests processos que es donen en nuclis antics, àrees d’expansió urbana i polígons d’habitatge.Els projectes d’intervenció els han de

Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de manera exclusiva a la prevenció de riscos.El Govern ha decidit destinar la recaptació de les sancions per incompliment de la Llei de riscos laborals al programa de prevenció. L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en la millora de la seguretat. D’altra banda, la Generalitat demanarà al Govern central el traspàs de la totalitat d’efectius destinats a la Inspecció de Treball.

Inversió urbana, sociali econòmica a favorde la convivència

Llei de millora de barris

presentar els municipis respectius. La contribució de la Generalitat s’establirà en cada cas concret i representarà, com a mínim, el 50% i com a màxim, el 75% del pressupost global del projecte.Per als projectes que s’iniciïn en els 4 anys propers es planteja una inversió de 600 milions d’euros. D’aquests, 376 es faran efectius entre l’any 2005 i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els ajuntaments).Es tracta doncs, de resoldre qüestions urbanístiques urgents com ara la

El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat un dels primers projectes de llei de la legislatura, la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció

especial. La llei regula la rehabilitació de diversos barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004. Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament: www.gencat.net/drap.

Ajudes a l’agricultura

Les sancions per riscos laborals a favorde la prevenció

16

La Generalitat presentarà el mes d’octubre vinent una llei i un pla integral contra la violència de gènere. Mentrestant s’ha creat una comissió interdepartamental que garanteix l’aplicació de polítiques transversals per reduir la violència contra les dones.En aquest mateix sentit, Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona, ha dedicat la quarta edició de La Setmana de TV3 a la violència contra les dones amb programes especials dirigits a sensibilitzar la població. La campanya televisiva portava per títol “On hi ha violència, no hi pot haver silenci”.

notícies

Pla integral contrala violència de gènere

Alt Pirineu i Aran495 actuacions

El Govern ha augmentat el 48% els fons que es destinen en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2004-2007. El Pla ajuda els ajuntaments a finançar projectes urbanístics i de serveis i està gestionat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. Fins al 2007 es finançaran més de 3.000 actuacions municipals com ara nous equipaments culturals, enllumenats públics, abastament d’aigües, accessos, pavimentació de carrers i clavegueram, entre d’altres.

Lleida472 actuacions

Girona646 actuacions

Catalunya central557 actuacions

Barcelona579 actuacions

Tarragona430 actuacions

Terres de l’Ebre159 actuacions

17

milions d’eurosper finançar obresi serveis municipals

315degradació d’edificis, equipaments, carrers i places públiques o mobiliari urbà. Al mateix temps es proposa incrementar la diversitat demogràfica entre generacions i entre col·lectius diversos, per evitar que aquestes zones es despoblin, s’envelleixin, es converteixin en zones marginades o en llocs sense provisió de serveis, perquè han tingut un creixement massa ràpid. La llei incideix en aquests aspectes i altres que milloren les condicions econòmiques i socials dels seus habitants, com tenir plans de desenvolupament local.Les mesures que s’hi han previst són, entre d’altres, les reformes urbanístiques, la sostenibilitat urbana mitjançant programes de reciclatge de residus i neteja, millores en les voreres i en l’accessibilitat, creació de zones verdes, dotació d’equipaments socials, reforçament de la seguretat ciutadana, millora de l’atenció social, foment de la participació i mesures per evitar la discriminació de sexe en l’ús de l’espai urbà i els equipaments.

InfoCatalunya

Barri del Raval a Barcelona.

El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon.El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món. EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona, impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La seva col·lecció és única arreu de l’Estat.

MACBA i Picasso, d’interès nacional

notíciesInfoCatalunya

Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya van rebre l’any passat un total de 17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que el 2002, segons les dades de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. En total es van rebre 17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris van fer ús del servei de préstec.

Més de

milions d’usuarisa les biblioteques

A Catalunya tenim una de les tarifes d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat espanyol paguem entre 45,24 i 174,57 euros mensuals segons el tipus de connexió, mentre que a França els preus van dels 14,90 als 24,90 euros, i a països com Bèlgica, Itàlia o Alemanya tenen preus més reduïts per connexions més potents. Des de la Generalitat es pressionarà el Govern central perquè aconsegueixi una rebaixa de les tarifes dels operadors, sota el criteri que el dret a connectar-se a la xarxa ha de ser considerat un dret universal.

EL GOVERN DE LA GENERALITAT VOL TARIFES D’ADSL MÉS BARATES

segons l’estudi realitzat l’any 2003 per l’Institut de Sociolingüística catalana en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya.El 40,8% declara que parla en català amb els pares i el 51,6% declara que parla en català amb els fills; és a dir, en una generació ha augmentat en 10,8 punts la transmissió del català de pares a fills.

Cens lingüístic 2001 ús del catalàL’entén 8.872.202 94,5 %El sap parlar 4.630.640 74,5 %El sap llegir 4.621.404 74,4 %El sap escriure 3.093.223 49,8 %

El català és la llengua habitual del 50,1% de la població,

154.000famíliesja han demanatajuts pera infants

Els departaments de Justícia i de Benestar i Família han elaborat un avantprojecte de llei que permet que les parelles homosexuals adoptin infants. Aquest avantprojecte els possibilita l’adopció conjunta de menors amb qui no hi hagi cap tipus de vincle i, d’altra banda, fa possible que un dels membres de la parella pugui adoptar el fill o la filla de l’altre i, fins i tot, ser-ne tutor. Es modificarà, a més, el Codi de successions per equiparar els drets successoris dels menors amb els de les parelles heterosexuals. La proposició d’aquesta llei reflecteix el fet que es considera millor per als infants que visquin en una llar idònia que no en un centre d’acolliment; alhora, que situa Catalunya com un dels països europeus capdavanters en matèria d’adopcions.

LEGALITZACIÓ DE L’ADOPCIÓ D’INFANTS PER A LES PARELLES HOMOSEXUALS

17

18 19

El Departament d’Educació vol facilitar l’accés a la formació professional i millorar-ne la qualitat amb un seguit d’actuacions:

Reformesa la formació professional

• Fomentar la participació de les organitzacions

patronals, sindicals, associacions empresarials i

administracions locals en el desenvolupament del

sistema formatiu.• Crear setanta nous cicles formatius de grau mitjà i

superior.• Concedir noves beques i ajuts per a formació

pràctica en centres de treball d’altres països.

• Fomentar la col·laboració d’empreses i

administracions locals perquè imparteixin cicles

formatius.• Crear una xarxa de centres integrals de formació

professional.• Establir un nou sistema de matriculació per crèdits

que permeti horaris més flexibles.

• Acreditar les competències professionals adquirides

mitjançant l’experiència laboral.

• Convalidar els cicles formatius de grau superior i els

estudis universitaris.• Millorar els equipaments dels centres que

imparteixen formació professional.

• Exigir la formació permanent i específica del

professorat.

Interior del MACBA

El Departament de Benestar i Família ha rebut prop de 154.000 sol·licituds d’ajuts a les famílies amb infants, corresponents a la convocatòria 2004, tot i que el termini està obert fins a final d’any. Es preveu que, en total, se’n beneficiïn 250.841 unitats familiars, el 13,38% més que l’any passat. L’ajut consisteix en una única prestació econòmica de 550 € per a les famílies amb infants menors de tres anys, i de 625 € per a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de sis anys. Unes 40.000 famílies ja han rebut els pagaments corresponents a aquests ajuts durant el mes de juny.

Qui hi té dretTotes les famílies que compleixen els requisits independentment del nivell de renda: • Famílies amb infants nascuts entre

l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de 2004. • Famílies nombroses o monoparentals amb infants nascuts entre l’1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2004.• Famílies amb nens o nenes en acolliment permanent, preadoptiu o en adopció en dates homologables.

Com es pot demanarEmpleneu el formulari, que podeu descarregar de la web: www.gencat.net /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament amb la documentació demanada, a les dependències del Departament de Benestar i Família o a qualsevol dels registres públics acreditats. També es pot fer per telèfon 012 o en línia (www.cat365.net)Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i encara esteu en situació de renovar-lo, rebreu al domicili un imprès de sol·licitud amb les instruccions.

EL COMERÇ OBRIRÀ VUIT DIES FESTIUS

20 21

notíciesInfoCatalunya

Aplicar mesures fiscals i legals per obtenir més habitatge protegit, crear-ne 42.000

en quatre anys i col·laborar en la rehabilitació de 40.000 són els principals objectius del Pla català per al dret de l’habitatge 2004-2007 que ha presentat el Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Pla té una inversió de 100 milions d’euros anuals fins al 2007. Aquesta quantitat és a banda de la prevista a la Llei de millora de barris i a l’esforç inversor de les empreses públiques de promoció d’habitatges INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 habitatges socials per a tot el territori català és una de les respostes que dóna el Govern al greu problema social que planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, que ja ha estat presentat a diversos ajuntaments i representants dels promotors públics, privats i cooperatius, no és però, l’única eina prevista. Medi Ambient i Habitatge presentarà abans de sis mesos la nova Llei d’habitatge que ampliarà i regularà aquest dret en el futur.

Pla català per al dret de l’habitatge

habitatges protegitsen quatre anys

42.000Creació de

Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatgeConstruir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat), amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics. Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat.Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per destinar-los a sectors socials amb rendes baixes.Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI).Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de desnonament d’un total de 10.000 famílies.Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer d’habitatge buit.Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o psíquics o dones víctimes de maltractaments.Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges. Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat, adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat, habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc.

Algunes de les promocions d’habitatges construïts per l’Institut Català del Sòl1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de lloguer per a joves.2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció oficial.3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de protecció oficial.

1 3

2

PRIMER ANY DE FUNCIONAMENT DE LES OFICINES D’ESCOLARITZACIÓ

SALUT APROVA UN PLA DE XOC PER AUGMENTAR EL PERSONALALS CENTRES SANITARIS

Governació ha obert noves subdelegacions a la Catalunya central i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar l’Administració a la ciutadania i facilitar el desenvolupament de zones amb relacions històriques, econòmiques i socials.

En l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials, el Govern de la Generalitat ha limitat l’horari d’obertura a 72 hores setmanals, 12 hores diàries i només 8 dies festius per any. L’objectiu d’aquesta llei es preservar el model comercial català, caracteritzat per l’equilibri entre petits comerços i grans superfícies.

El Departament de Salut ha començat un Pla de xoc que ha d’augmentar el 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. El Pla té un calendari d’un any i quedarà enllestit a mitjan del 2005.L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts, de mitjana. També s’atorgarà un paper rellevant a la infermeria i als auxiliars d’infermeria. El cost total de la mesura s’ha previst en 12.305.200 euros anuals.Paral·lelament a aquest programa, la Generalitat invertirà 106,81 milions d’euros anuals de mitjana fins al 2007. Aquests diners es destinaran a construir vint-i-quatre centres d’atenció primària (CAP), i a millorar i modernitzar vuit hospitals i catorze centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). Les actuacions de millora consisteixen a remodelar els edificis, invertir en equipament sanitari i en les instal·lacions, amb prioritat per als serveis d’urgències i els quiròfans.

NOVES SUBDELEGACIONS

31 2 4Maig de 2004

Incorporació de

129 metges de

família, 23 pediatres

i 30 auxiliars

administratius.

Setembre de 2004

Adequació del

nombre de personal

d’infermeria, zeladors

i assistents socials als

centres de salut.

Principi de 2005

Millora dels serveis

de suport a l’atenció

primària: atenció

sociosanitària.

Mitjan 2005

Revisió de les

necessitats dels

serveis d’urgències i

emergències.

Més del

de l’alumnat ha estat admès al centre escollit per les seves famílies en primera opció.En el cas dels alumnes d’educació infantil (P-3), s’hi han admès el 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 alumnes). El 100% de l’alumnat ha tingut garantida la plaça escolar a qualsevol curs del sistema educatiu.

90%Fases del Pla de xoc

•

••

•

•

•

•

••

El Departament d’Educació ha valorat positivament el funcionament de les dotze oficines municipals d’escolarització creades aquest any per informar les famílies de l’oferta educativa de la seva ciutat i facilitar la preinscripció. Amb aquest nou servei, que requereix la sol·licitud prèvia dels municipis, s’ha volgut fer més transparent la selecció d’alumnat per part de les escoles i afavorir la cohesió social i la integració d’immigrants.Les escoles públiques catalanes acolliran prop de 25.000 alumnes més el nou curs, tot i que les sol·licituds rebudes durant el període de preinscripció s’han tancat amb un increment de 20.792 alumnes, als quals cal afegir els d’última hora. Durant el procés de preinscripció s’han rebut 193.069 sol·licituds en educació infantil, 370.988 en educació primària i 259.607 en secundària.

Pressupostos 2004

Els comptes clars

10 11

El projecte de pressupost de la Generalitat per al 2004 és un pressupost de transició que apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi ambient; seguretat i competitivitat.

D’on vénen els diners? Cap a on van?Polítiquessocials

39,7%

Educació,universitatsi cultura

23%

Política territoriali medi ambient

8,3%

Seguretat icompetitivitat

11,4%

Altres

17,6%

Salut

Educació

Benestar i Família

Política Territoriali Obres Públiques

DURSI*

Interior

Justícia

Treball i Indústria

Presidència

Medi ambient i Habitatge

Agricultura, Ram. i Pesca

Governació i Adm. Públiques

Cultura

Comerç, Consumi Turisme

Economia i Finances

RelacionsInstitucionalsi Participació

Parlament, CACi altres

Altres despeses

Participació dels ens localsals ingressos de l’Estat

Departaments

Altres

Òrgans autònoms

34,8%

18,0%

4,9%

0,1%

0,4%

6,3%

11,0%

4,6%

4,0%

3,4%

2,8%

2,2%

1,9%

1,3%

1,2%

1,2%

1,0%

0,6%

0,4%

% sobre el total

Impostosrecaptats perla Generalitat

Impostosrecaptatsper l’Estata Catalunya

Ingressosno tributaris

25,1%

29,7%

45,3%

% sobre el total

Successions

Patrimoni

Transmissions patrimonials i AJD

Joc

Energia

Transport

Hidrocarburs per finançar la sanitat

Grans establiments comercials

Altres

2,8

1,7

14,5

2,0

1,0

1,5

1,3

0,1

0,2

33% de l’IRPF

33% de l’IVA

40% dels impostos sobre tabac i alcohol

40% dels impostos sobre hidrocarburs

Altres ingressos propis

Fons de suficiència

Transferències de l’Estat

Transferències de la UE

21,0

16,9

3,0

4,4

0,6

12,3

15,4

0,7

*Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Què es pot fer ambels números vermells?

Mesures correctores per al 2004

-0,86%

-0,58%-0,42%

-0,28%-0,14%

0,0%2003 2004 2005 2006 2007 2008

Resultat no financer / PIB Catalunya

L’informe economicofinancer sobre els comptes de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una reducció progressiva per arribar a quadrar els comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa per les actuacions del Govern anterior, en aquest exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per part de tots els departaments, que permetra alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les inversions.

Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs per finançar sanitat

Reprogramar els compromisos plurianuals ja compromesos

Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat

Crear un grup de treball per adoptar mesures urgents de racionalització i finançament de la sanitat

Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs per assistir a consells d’administració

+64,9 milions ¤

-200 milions ¤

-31 milions ¤

Les previsions d’ingressos s’han xifrat en

i les despeses en

Podeu consultar tots els detalls al web www.gencat.net

17,660,3 milions ¤

18,513,9 milions ¤

12 13

Des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar

l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar.Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent.

Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació, la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya.

Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots els mitjans de comunicació.L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva.

Un nou Estatut per a la Catalunya d’avui

Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació.Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem.

InfoCatalunya

L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia mobilització ciutadana. Encara que la situació política d’avui en dia és diferent, el suport popular continua essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la reforma de l’Estatut. Una de les reflexions que inicien el debat és constatar que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya com a comunitat nacional i Espanya com a realitat plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes necessiten millores i transformacions per convertir-se en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per tant, també volem ser presents en les seves estructures de treball i en els seus processos de decisió.

L’Estatut de la participacióLa iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern de la Generalitat. El Parlament ha constituït una Ponència, formada per tots els grups parlamentaris, que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut. Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja han comparegut al Parlament per fer arribar les seves propostes a la Ponència. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a l’abast de tothom diversos instruments i així poder recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans. Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà arribar a la Ponència parlamentària.

Com es reformarà?

el nou estatut

14 15

L’Estatut és de tothom. Tots i totes tenim alguna cosa per dir, ja sigui individualment o col·lectivament, perquè afectarà totes les persones que vivim a Catalunya. El procés de debat iniciat permetrà, a tothom que ho vulgui, dir-hi la seva. Durant els propers mesos a través de diversos mitjans es podran fer arribar propostes i suggeriments que es traslladaran a la Ponència parlamentària encarregada de redactar el nou Estatut.

Xerrades i tallersEn molts municipis s’estan organitzant xerrades i tallers participatius per informar la ciutadania del perquè de la reforma, com es farà i de quina manera s’hi pot participar. Molins de Rei, Sta. Cristina d’Aro, Sant Celoni, Manresa o Ripoll són algunes de les ciutats on ja s’ha començat a treballar. Per la seva banda, les universitats organitzaran, a principi del curs vinent, un seguit de conferències i debats per fer les seves pròpies aportacions.

Pactes amb la societat civil organitzadaEls agents socials han iniciat diferents processos de participació, amb l’assessorament de la Direcció General de Participació Ciutadana. Aquests processos estan orientats a produir documents on es recullin opinions i expectatives a l’entorn del nou Estatut.

Fòrums temàticsAl voltant de temes com el medi ambient i la immigració, entre d’altres, durant els propers mesos s’organitzaran jornades d’un dia per informar i debatre de manera monogràfica aspectes concrets de la reforma de l’Estatut.

Web: www.gencat.net/nouestatutEn aquest espai telemàtic disposeu d’informació sobre l’Estatut actual i sobre els anteriors. També hi trobareu un fòrum de debat, un espai per adreçar preguntes al Govern i la possibilitat de dialogar sobre l’Estatut amb responsables polítics.

Festatut, un espectacle participatiuAl mes de juliol, s’engegarà un espectacle d’arts de carrer que durant l’estiu recorrerà una vintena de poblacions d’arreu de Catalunya. És una activitat de dos dies, on es combina el vessat lúdic amb el participatiu. Mitjançant diversos tallers al carrer i un espectacle, els ciutadans i les ciutadanes podran fer les seves aportacions al nou Estatut.

Bus de l’EstatutDurant tres mesos serà un element vertebrador del territori, ja que farà arribar informació sobre l’Estatut a les poblacions catalanes i hi recollirà les aportacions ciutadanes.

Materials didàctics per a les escoles L’Estatut és cosa de tothom, per això a l’inici del nou curs escolar, les escoles tindran materials didàctics, que serviran per a què els infants i els joves també facin seu el nou Estatut.

Setmana de l’EstatutAl mes d’octubre, tindrà lloc la Setmana de l’Estatut, amb la col·laboració dels ens locals. S’hi farà un debat públic a cada una de les demarcacions catalanes amb la presència de membres del Govern de la Generalitat.

Informeu-vos al 012 de les activitats previstes

Parla, proposa, critica... participa!

El nou Estatut hauria d’incloure drets i competències que permetin als ciutadans aconseguir nivells més alts de progrés i benestar. Per tant, el nou Estatut hauria de fer referència a aspectes com ara el medi ambient, el benestar social, la possibilitat dels ciutadans i les ciutadanes de participar en les decisions públiques, el marc laboral català o la igualtat efectiva entre homes i dones.

Catalunya avui forma part d’Europa i Europa serveix de referència per entendre el que passa a Catalunya. Davant d’aquesta nova situació, com ha de ser l’encaix entre Catalunya i la Unió Europea? Com podem influir en les decisions que s’hi prenguin?

el nou estatut

Drets i competències Unió Europea

Des de Catalunya, les administracions coneixen millor les necessitats de mobilitat de la ciutadania. Si tenim més competències en transports i comunicacions ens serà més fàcil desplaçar-nos. L’Estatut indica les nostres competències com a país, és a dir, allò que podem decidir al nostre territori. Les necessitats en transports no són les mateixes que teníem l’any 1979. Hem crescut en població i les prioritats han canviat.

Vull formar part d’aquest país amb els mateixos drets i deures que les persones que hi han nascut.L’Estatut del 79 no podia preveure els canvis socials que han esdevingut els darrers anys. L’autogovern també significa nous drets col·lectius i individuals que ens facin ser un exemple de convivència.

Cal més autogovern per fer front a les noves realitats? Caldrà incorporar-hi aspectes nous com ara la immigració, l’encaix de les noves tecnologies de la informació i la comunicació o l’acció exterior? Amb quin grau s’han d’exercir aquestes competències? També seria bo reflexionar sobre aspectes simbòlics, com el nombre de mandats a la presidència de la Generalitat, l’organització territorial, el paper dels treballadors i les treballadores i de l’empresariat o la relació amb la resta de l’Estat.

AutogovernNous temps i nous reptes signifiquen un nou sistema econòmic per afrontar-los amb garanties. Cal establir un sistema just que faci efectiu l’autogovern i alhora que sigui solidari amb la resta de l’Estat.

Finançament

propostesper iniciarel debat

5Juntament amb aquesta revista heu rebut un qüestionari on podeu fer les vostres aportacions i trametre-les gratuïtament a l’apartat de correus número 273 FD 08080 de Barcelona.

Per correu,avui mateix

El procés de normalització continua obert. La llengua és, a banda d’un element d’identitat i especificitat, un instrument d’integració cultural. El català ha de tenir el reconeixement que es mereix a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a la Unió Europea.

Llengua

1

2

6

5

4

3

7

8

1Exposició Veus. L’objectiu d’aquesta exposició és celebrar el fet de la comunicació humana en relació

amb la diversitat lingüística i cultural. Centre de Convencions Internacional de Barcelona fins al 26 de setembre.

2Edifici Fòrum. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De Meuron, és ja una icona distintiva del nou paisatge

urbà de Barcelona a l’àrea del Besòs. Presideix un recinte de 30 hectàrees disseminades per parcs, carrers, auditoris, una zona de banys i el nou port de Sant Adrià.

3Habitar el món. Aquesta exposició planteja les relacions entre l’espai i l’ésser humà en tres

àmbits: territori, ciutat i hàbitat (humanitat, societat i individu). Moll Miradors, a la zona del Port, fins al 26 de setembre.

4Cabaret. Cabaret és una carpa dissenyada al Port en un espai circular, fresc i tancat de cafè-concert que

a les nits acull el millor cabaret internacional. Fins a mitjan de juliol hi trobareu Unlabelled, l’espectacle de Hilde Kappes, una autèntica show-woman que crea noves melodies amb el piano i fa música a partir d’objectes residuals.

5Ciutats, cantonades. Al Centre de Convencions, a la zona d’accés del recinte Fòrum, els punts de cruïlla

i cantonada ens fan reflexionar sobre el contrast, el consens i el conflicte, sobre la coincidència en la diferència i, en definitiva, sobre la urbanitat. Centre de Convencions Internacional de Barcelona, zona d’accés, fins al 26 de setembre.

6Placa fotovoltaica. És una instal·lació ben visible del recinte Fòrum i un símbol del que ha de ser la

cultura de la sostenibilitat a les ciutats.

7L’Arbre de la Memòria. És un dels espectacles permanents, situat a la zona del Parc dels Auditoris.

Es tracta d’un manifest sobre la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. L’arbre, símbol de vida i fertilitat, es converteix en una estructura plena de màgia. Al final de l’espectacle, un membre d’una entitat ciutadana planta un arbre típic de la Mediterrània i expressa un desig que es penja a l’Arbre de la Memòria.

8Els guerrers de Xi’an. Situada al Moll del Parc, a la zona del Port del recinte, l’exposició pretén

apropar al públic una completa mostra d’art funerari xinès, basada en les troballes de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling. Són mostres de descobriments arqueològics recents i d’incalculable valor històric, testimoni de dos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l’imperi xinès, el de les dinasties Qin i Han.

Ja heu anat al Fòrum?16

18 19

bon estiu!

Estiu 2004

Els departaments de Salut i Benestar i Família han posat en marxa el Pla d’atenció i prevenció per a les situacions de calor extrema, un cop comprovats els efectes devastadors que poden provocar les altes temperatures, especialment entre la gent més vulnerable, com són els majors de 75 anys. L’estiu del 2003, els efectes de la calor van provocar algunes morts entre aquests col·lectius més febles, malgrat que les avaluacions inicials es van centrar només en les defuncions atribuïdes a cops de calor, un aspecte molt concret i poc indicatiu. Les situacions de calor extrema a pesar que són poc freqüents poden tenir conseqüències molt greus. L’aïllament social de determinats grups, especialment en l’àmbit urbà, dificulta, a més, la prevenció i la detecció de necessitats d’atenció urgent. Les recomanacions generals, quan s’enfilen els termòmetres, són les d’estar-se en zones fresques, evitar el sol directe, beure aigua amb freqüència, limitar l’exercici físic i portar roba lleugera.Cada centre de salut a Catalunya ha elaborat un pla d’actuació amb mesures que garanteixen suport suficient a les persones grans i fràgils. Els serveis sanitaris hi fa un seguiment diari de les temperatures i difonen recomanacions generals i preventives. En cas d’alerta per una pujada sostinguda de temperatures s’activaran recursos d’emergència, sanitaris i de protecció civil, entre d’altres.

Viatjar amb salutSi viatgeu a l’estranger, és important que us informin sobre el sistema local d’assistència sanitària i dels acords que té l’Estat espanyol amb els països on aneu. És recomanable contractar una polissa d’assegurança que cobreixi despeses per malaltia o accident. Alguns països exigeixen un certificat internacional de vacunació per tal d’evitar que els viatgers o els immigrants introduexin malalties al seu territori. Normalment, però, hi ha més riscos dels que s’estableixen. Als centres de vacunacions internacionals de Catalunya ús faran una valoració sobre les vacunes o els tractaments preventius

necessaris segons la zona, l’època de l’any, el tipus i la durada del viatge. No ho deixeu per al final ja que algunes mesures s’han de fer amb antelació suficient perquè tinguin efecte.

Seguretat a les piscines Pel que fa als socorristes, les piscines d’ús públic amb una superfície de làmina d’aigua superior als 200 m2 han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un servei de salvament i socorrista d’acord amb el nombre de persones que s’hi banyin, el nombre i la visibilitat dels vasos que les formen i les activitats que s’hi duguin a terme. Per a piscines d’ús públic de dimensions més petites, la normativa estableix diferents graus de vigilància en funció del tipus d’instal·lació i de l’ús que se’n faci.

Seguretat a les platgesRecordeu que la bandera verda vol dir que l’estat de la mar és adequat per gaudir de les activitats de platja, mentre que la bandera groga s’utilitza per demanar precaució i, per tant, en aquesta situació, no ens hem de banyar a la vora de les roques ni allunyar-nos mar endins; especialment la mainada. Si el que hi ha és bandera vermella, no ens podem banyar ni practicar cap activitat a l’aigua, ja sigui per les condicions de les onades i el vent, o per la presència d’elements contaminants.

La Generalitat ha posat en marxa diversos serveis per a aquest estiu. Tant si marxeu a fora com si us quedeu a Catalunya, és molt important que tingueu en compte algunes recomanacions en relació amb la seguretat i la salut. La prevenció i l’actuació davant dels incendis, la precaució a les zones de bany i la vigilància dels efectes de la calor extrema, són algunes de les informacions útils que trobareu en aquest espai.

Gaudir del sol amb precaucióLa radiació solar és més agressiva i potencialment més cancerígena entre les 12 del matí i les 4 de la tarda. Els factors de protecció s’han d’aplicar mitja hora abans d’exposar-se al sol i després del bany. És recomanable augmentar progressivament l’exposició, començant per 10 minuts i evitant les hores del migdia, especialment en els infants.

Control de les aigües litorals. Medi ambient fa inspeccions visuals per avaluar l’aspecte de l’aigua, la sorra i els accessos. Un cop a la setmana es prenen mostres de l’aigua de les platges i s’analitzen. Durant la temporada d’estiu, del 15 de juny al 15 de setembre, aquestes accions es coordinen amb les embarcacions de neteja que recullen els sòlids flotants.

Primer, la salut

20 21

Estiu 2004 Actuar contra el foc no és només preparar una campanya per a la temporada d’estiu, inclou també tot un seguit d’activitats i normatives que volen protegir el medi natural i reduir-hi els riscos durant tot l’any. És tan important estar preparats per extingir els incendis com conèixer en quines condicions es produeixen, per tal de prevenir-los i evitar-los.

Què cal fer?

1. Pinedes de pi roig , el Berguedà2. Fageda, el Rosselló3. Sotabosc de pineda de pinyoners, el Baix Empordà4. Incendi forestal controlat, la Cerdanya5. Rètols cremats pel foc, entre el Bages i el Solsonès6. Càdec cremat que rebrota, el Baix Empordà

3

5

4

6

1

No es pot encendre cap mena de foc a menys de 500 metres d’una zona forestal. No deixeu escombraries ni deixalles abandonades, ni llenceu cigarretes. A les urbanitzacions, no es pot fer foc si no és en una barbacoa d’obra amb mataguspires. Si veieu foc, telefoneu al 112. Si us trobeu enmig d’un incendi forestal, allunyeu-vos del front pels costats. La zona ja cremada és mes segura però caldria tapar-se tota la pell abans d’entrar-hi i, si és possible, amb roba mullada i amb un mocador mullat a la cara per respirar. Si aneu a peu, és millor no abandonar el camí i estirar-se de bocaterrosa per respirar. Si aneu en cotxe, atureu-vos i, amb tota la pell coberta, estireu-vos al terra del vehicle amb les finestres tancades. És millor que us hi quedeu.Si el foc crema en una urbanització, les autoritats us informaran de si heu d’evacuar els habitatges o no sortir de casa. Si us heu de tancar a casa, feu-ho hermèticament, desconnecteu els subministraments de gas, buta, etc., ompliu banyeres i piques d‘aigua, mulleu-vos la roba (que us tapi tot el cos) i desconnecteu l’obertura automàtica del garatge. Amb aquestes mesures és més segur quedar-se a casa que intentar travessar una línia de foc.

Protegimel patrimoni,aturem el foc

Actuacions per a la prevenció d’incendis

• Subvencionar la neteja forestal de 83.200 ha públiques.

• Cremar de manera controlada 1.200 ha.

• Atorgar ajuts per al manteniment d’infrastructures: tallafocs, neteges de camins o perímetres prioritaris de protecció (PPP).

• Redactar els plans bàsics dels PPP que no s’han elaborat. Ara, un 43% de la superfície forestal en té.

• Oferir formació, tot l’any, als efectius que actuen en l’extinció del foc.

• Oferir formació pedagògica a escoles i entitats.

• Investigar les pautes de comportament del foc.

Campanya Estiu 2004

• Elaboració d’un mapa diari de risc segons les condicions meteorològiques i ambientals.

• 4.249 efectius permanents i 1.382 reforços per al 2004

• 412 agents rurals desplegats durant 24h

• 33 agrupacions de defensa forestal en 640 municipis

• 400 voluntaris de medi ambient

• 178 parcs de bombers amb 681 vehicles

• Punts i torres de guaita: 85 amb 170 places

• Mitjans aeris: 20 helicopters, 6 avions, 2 hidroavions.

2

2222

Estiu 2004

Pla per millorar la senyalització a les carreteresAquest pla té per objectiu potenciar la seguretat viària i la qualitat de la conducció i suposa una acció de xoc, ja que preveu la instal·lació de 10.000 nous plafons en unes 1.000 cruïlles. Amb aquesta mesura es vol informar els conductors d’una forma més entenedora i completa de les destinacions de la via. Els plafons són d’alumini, un material que incrementa la seguretat passiva en cas d’accident, i s’han col·locat a 2,20 metres d’altura per guanyar visibilitat. Altres caracte-rístiques de la nova senyalització són que el cos de lletra s’ha adaptat a la velocitat mitjana de la via, que els rètols no inclouen més de 3 mencions i que aquests es mantenen durant tot el trajecte comprès per a cada indicació.

El Servei Català del Trànsit vol recordar que cal prendre precaucions si utilitzem el vehicle en els desplaçaments. La normativa actual no permet

parlar pel telèfon mòbil durant la conducció si no és amb un equip de mans lliures homologat, hi ha l’obligació de portar l’armilla reflectant d’emergència també homologada i els cinturons de seguretat, inclosos els dels seients posteriors, sempre cordats. Aquest estiu es posa en marxa una nova campanya de trànsit per concienciar els conductors dels riscos de la velocitat.

Drets dels consumidorsSi us desplaceu a l’estranger, estudieu la contractació d’assegurances de cancel·lació de viatge, de robatori i de sanitat. En el contracte amb l’agència de viatges han de constar totes les dades del viatge escollit (preu, transport, hotels, trasllats, excursions...). En cas d’incidències, recolliu el màxim nombre de proves i de documentació (contracte, factures, catàleg, fotografies...) per reclamar els drets corresponents. El Departament de Comerç, Consum i Turisme ha editat la targeta “Consumidors a Europa” per informar els consumidors dels seus drets a la Unió Europea. La trobareu als aeroports catalans i a les agències de viatges.

Consells per viatjar i gaudir

Lleure per a jovesLa Guia d’activitats d’estiu 2004 recull les activitats d’estiu organitzades per entitats d’educació en el lleure i d’educació no formal, censades per la Secretaria General de Joventut. Aquestes activitats són de caràcter educatiu i van des de campaments, colònies i casals, fins a estades a l’estranger, rutes i camps de treball. Per la seva banda, la Secretaria de Joventut ha organitzat el programa “l’Estiu és teu” per a nois i noies de 8 a 17 anys, perquè puguin divertir-se i aprendre d’una manera diferent a la Xarxa d’Albergs de Catalunya. Sis activitats diferents i un ampli ventall de torns, sota la direcció de professors especialitzats i monitors de lleure, perquè els nois i les noies puguin perfeccionar idiomes, practicar esports, ampliar el coneixement musical i introduir-se en el món de la informàtica i les comunicacions. A més de les publicacions específiques d’aquestes activitats, també s’edita una publicació amb el títol “Anem preparats”, que inclou recomanacions sobre qualitat i seguretat en relació amb les diverses activitats. Podeu ampliar informació a la web: www.gencat.net/presidencia.

Protegim el litoral. El Pla director urbanístic del sistema costaner preveu la classificació definitiva de 24.500 hectàrees del litoral com a no urbanitzables. Des del mes de febrer, s’han rebut les aportacions dels ajuntaments i ara s’obre un nou període d’informació pública. Política Territorial i Obres Públiques preveu aprovar-lo definitivament després de l’estiu.

23

adreces pràctiques

i per aquest estiu...

Sistema d’informació meteorològica per telèfon807 012 012www.meteocat.com

Informació meteorològica

Sanitat respon902 111 444www.sanitatrespon.com24 hores, 365 dies

Sanitat

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

Informació de l’estat de platgesmediambient.gencat.net/acawww.gencat.net/turistex_nou

Platges

Consells sobre consum durant les vacanceswww.icconsum.org

Vacances

Telèfon d’atenció ciutadana A Catalunya: 012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012

Informació telefònica general

Tramitació de denúnciesQualsevol comissaria de Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional.Telèfon d’emergències dels Mossos d’Esquadra: 088Denúncies per Internet: www.gencat.net/mossos

Línea d’atenció a les dones en situació de violènciaTelèfon: 900 900 120 (gratuït i confidencial)www.gencat.net/icdona/violenciaindex.htm

www.gencat.net/probertwww.gencat.net/turistex_nou

Turisme

Emergències 112

Si veus foc, telefona al 112

Mapa de riscwww.gencat.net/mediamb/incendis/maparisc.htm

Foc

Informació sobre el transport públicwww.mobilitat.org

Servei Català de Trànsit Telèfon: 93 567 40 00 www.gencat.net/transit

Aeroport de BarcelonaTelèfon: 93 298 38 38 (contest. automàtic) www.aena.es

Aeroport de Reus Telèfon: 977 77 98 32 www.aena.es

Aeroport Girona-Costa Brava Telèfon: 972 18 66 00 www.aena.es

Aeroport de Sabadell Telèfon: 93 728 21 00 www.aena.es

Transports

Centre d’Atenció al Client dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Telèfon: 93 205 15 15 www.fgc.net

Oficina d’informació de RENFE Telèfon: 902 24 02 02www.renfe.es

Eurolínies marítimes BaleàriaTelèfon: 902 16 01 80www.balearia.com

L. M. Companyia Trasmediterrània Telèfon: 902 45 46 45www.trasmediterranea.es

CatalunyaInfo Els compromisos amb la gent per

als propers anys i les 10 mesuresmés importants per al 2005. Pàg. 16

Pla de governQuant costa el sistema sanitaricatalà i quines són les principalsdespeses del pressupost públic. Pàg. 18

La salut en xifres

Informació d’interès ciutadà. Núm. 2 Octubre’04

La principal assignaturaEducació!

Pacte nacional per una educació de primera L’educació és la primera prioritat del nostre Govern i volem que ho sigui també de tot el país, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè sobre la seva base podem bastir una Catalunya més justa i cohesionada. I amb més creixement econòmic, perquè sense educació és impossible el progrés. I el progrés de Catalunya ha de ser accessible a tothom; per això tothom ha de tenir al seu abast una educació de qualitat.Catalunya creix per l’increment de la natalitat i perquè és reclam de població nouvinguda d’altres països. És una bona notícia que exigeix que ens preocupem d’escolaritzar tots els nois i les noies en condicions de qualitat per garantir el principi d’equitat. Ara bé, això no ha d’estar renyit amb mesures que aportin qualitat al sistema educatiu, des de l’educació infantil, a l’educació obligatòria, on implantem mesures per millorar els nivells de competència, fins a la formació professional, que ens farà tenir més i millor treball, més i millor ocupació.Per tot això hem proposat un Pacte per l’Educació, un ampli acord social en què ens sentim tots compromesos i que ens porti l’estabilitat i la tranquil·litat necessàries per educar bé els nostres infants i joves. Un acord amb les famílies, amb els ajuntaments, amb el professorat, amb totes les escoles concertades i públiques i amb el conjunt de la comunitat educativa. En aquest número d’InfoCatalunya trobareu informació àmplia de com volem treballar per l’educació: l’assignatura més important aquest curs 2004-2005. Perquè volem per a Catalunya una educació de primera.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4, Educació 10, Pla de Govern 16,Xifres de sanitat 18, Fòrum 20, Entrevista 22, Directori 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de la coberta: Txema Salvans i PhotodiscFotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Iconica (pàg. 4), Magnum i Getty Images (pàg. 6), Stockbyte i Getty Images (pàg. 7), Rubén Moreno i Photodisc (pàg. 8), AENA (pàg. 9), Txema Salvans (pàg. 10-15), Pepe Navarro (pàg. 16-17), Pepe Encinas (pàg. 20 i 21), Thomas Vilhelm (pàg. 22).Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-19)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004.Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

notíciesInfoCatalunya

Els ajuts del Govern de la Generalitat per complementar les pensions de viduïtat més baixes s’han apujat per segona vegada aquest any. Així, doncs, passen de 300 euros anuals a 360 euros, per un augment del 20%, amb efecte retroactiu des del mes de gener. El Departament de Benestar i Família destina globalment aquest any 43,6 milions d’euros a aquest pagament, la qual cosa significa un increment de quasi el 35% respecte al 2003. En total, el 2004, rebran ajuts complementaris 123.000 persones, unes 8.600 més que l’any anterior.

La cultura catalana, convidada internacional

l’Administració central, en gestions com ara la declaració de la renda. Per obtenir-lo, cal:

1 Anar al web de l’Agència Catalana de Certificació-CatCert, www.idcat.neti emplenar un formulari amb les dades de la persona que vol la identificació digital. Un cop registrada, la persona sol·licitant serà informada de les oficines on pot identificar-se personalment.

2 El ciutadà o ciutadana ha d’anar a l’oficina escollida i, una vegada validada la seva identitat, l’entitat de registre generà el certificat digital.

3 Accedint novament a la pàgina web, es podrà descarregar l’idCAT. A partir d’aquest moment, ja el podrà utilitzar tantes vegades com desitgi durant un període de validesa de 3 anys.

El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007 preveu més de 500 actuacions que s’impulsaran, de forma coordinada i transversal, des de tots els departaments del Govern. Aquest Pla conté mesures per fer de la vida quotidiana l’eix fonamental de totes les polítiques per tal de construir una societat que situï per davant de tot la vida de les persones. Així, promou un canvi cultural en el pacte social entre les dones i els homes i un nou model d’organització que tingui en compte les necessitats, formes de ser i expectatives de dones i homes.Un dels objectius és avançar i millorar la participació i la representació femenina, garantint, per exemple, un mínim del 50% de dones en les llistes electorals. També pretén fer de la Generalitat una institució exemplar pel que fa a la implementació de les polítiques de dones. Un altra mesura és la d’augmentar els ajuts als ajuntaments per tal que les polítiques de dones puguin esdevenir una realitat.El Pla inclou el Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007, que, entre altres, preveu el desplegament d’una xarxa d’atenció integral per a les situacions de violència, amb atenció urgent, suport econòmic, accés a l’habitatge i a la formació ocupacional. Totes les actuacions es duran a terme en col·laboració amb els ens locals, tenint en compte l’experiència de la xarxa associativa dels diversos col·lectius de dones.

HOMES I DONES, AVANÇANT DES DE LA DIFERÈNCIA

6 7

Els ajuts de

300¤

360¤

augmenten a

La cultura catalana és la convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) el 2004. La Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, també ha anunciat que l’acollirà com a convidada d’honor en una propera edició, el 2006 o 2007.Entre el 27 de novembre i el 5 de desembre, la creació

cultural catalana tindrà un aparador internacional a la ciutat llatinoamericana. La literatura serà l’eix central del programa. Autors com Quim Monzó, Enrique Vila-Matas, Enric Cassasses o Carles Ruiz Zafón, entre altres, hi seran presents. També hi tindran lloc un homenatge al desaparegut Manolo Vázquez Montalbán i una retrospectiva d’Antoni Tàpies.

El Govern de la Generalitat, conjuntament amb Localret i a través del Consorci per a l’Administració Oberta de Catalunya, està avançant per millorar l’atenció ciutadana a través de la xarxa i, concretament, per posar a l’abast de tohom un conjunt de tràmits que es podran fer per Internet de forma segura mitjançant l’ús de l’identificador digital i de la signatura electrònica dels ciutadans. L’idCAT és un identificador digital avançat que assegura la integritat de les transaccions electròniques garantint la identitat de les persones. Serveix per relacionar-se amb les administracions públiques catalanes, amb la mateixa validesa jurídica que en una tramitació presencial, i fer gestions i consultes administratives sense desplaçaments. També permetrà la relació amb

La signatura electrònica, una eina per millorar els serveis públics

Consells per a l’ús de línies telefòniques de tarifació addicionalFixeu-vos en els prefixos 803, 806, 807 i 907 i en la xifra que ve a continuació: 0 i 1, més barat, 8 i 9, més car. Desconfieu davant d’anuncis que difonen aquests serveis sense que el responsable s’identifiqui. La connexió màxima és de 30 minuts: 8, en el cas de serveis destinats a menors, i 5, en el cas de concursos. Passat aquest temps, la comunicació s’ha de tallar automàticament. Comproveu la factura del telèfon, les trucades hi han d’estar desglossades i amb durada i cost econòmic. Per reclamar, primer cal fer-ho a l’empresa i, en cas de desacord, us podeu adreçar a l’Oficina d’Informació al Consumidor. Si reclameu, per evitar el tall de línia, pagueu la resta de la factura.

A Catalunya s’ha produït un augment sostingut dels embarassos en dones menors de 18 anys, que ha passat d’una taxa del 4,0 per mil de dones d’entre 14 i 17 anys (1990), al 9,8 per mil de dones del mateix grup (2003). El Departament de Salut, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, societats científiques i professionals, estan portant a terme actuacions per evitar els embarassos no desitjats. Van des de l’educació afectiva i sexual a l’escola, a l’anticoncepció d’emergència. En una primera fase, als centres d’atenció continuada, als centres del programa de salut sexual i reproductiva, i a les urgències hospitalàries es facilita un fàrmac per evitar l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius. Cal prendre les pastilles al més aviat possible i abans de les 72 hores posteriors a la relació. S’aconsegueix una reducció en la taxa d’embarassos del 95%, si s’administra en les primeres 24 hores; del 85%, entre les 25 i les 48 hores, i del 58%, si s’administra entre les 49 i les 72 hores següents al coit de risc. Més informació, als centres de salut i al telèfon Sanitat Respon: 902 111 444.

Mesures per evitar els embarassos no desijats

4

notícies

Josep Huguet i Biosca va prendre possessió del càrrec de conseller de Comerç, Turisme i Consum després que l’anterior titular, Pere Esteve, presentés el cessament per raons de salut. Com a nou conseller, Huguet ha apostat pel diàleg amb tots els sectors i ha expressat la voluntat de continuar les polítiques engegades pel seu antecessor i d’aplicar les línies definides a l’acord del Tinell, com són l’aposta per un model comercial equilibrat, la internacionalització de les empreses catalanes, la promoció d’un turisme de qualitat i la defensa dels drets del consumidor. Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa (El Bages) el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa, i llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1995, ha estat diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya i portaveu d’aquest grup entre el 1999 i el 2004.

5

Relleu alDepartament de Comerç, Turisme i Consum

InfoCatalunya

La campanya de vacunació antigripal 2004-2005 ja s’ha posat en marxa als centres d’atencióprimària i durarà fins al 30 de novembre. Vaadreçada a:

• Persones de 60 anys o més.

• Persones internades en institucionstancades, com ara residències geriàtriques, centres de malalts crònics, mentals, etc.

• Persones adultes i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, l’asma inclosa.

• Persones adultes i infants que han estatsotmesos a vigilància mèdica o hospitalitzaciódurant l’any anterior a causa de malalties

La vacuna de la grip, abans del desembre

cròniques metabòliques, disfuncions renals, hemoglobinopaties o immunosupressió.

• Infants i adolescents (de 6 mesos a 18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic.

• Dones que estan en el segon o tercer trimestre de l’embaràs.

• Persones que poden transmetre la grip a grups d’alt risc, com ara personal mèdic, d’infermeria i altres treballadors i treballadores de residències geriàtriques o cuidadors de malalts crònics, a més dels que mantenen contactes domiciliaris amb persones d’alt risc.La grip arriba generalment entre els mesos de desembre i gener. S’estima que cada any afecta entre el 10 i el 20% de la població i que causa el 25% dels processos febrils aguts. La campanya vol reduir la mortalitat entre els més grans de 60 anys.

72,5 milions d’euros en millores a la xarxa viària

Prioritat, atendre la salut mental

Un dels principals problemes de salut a Europa en els anys vinents serà la salut mental. Es calcula que més d’una quarta part de la població presenta al llarg de la vida algun trastorn mental, cosa que incrementa la demanda sociosanitària per la pèrdua de qualitat de vida de les persones que pateixen directament la malaltia i de les seves famílies. L’estratègia de l’oficina europea de l’Organització Mundial de la Salut per a l’any 2010 es dirigeix precisament a promoure la salut mental. El Pla director de salut mental i addicions prioritza la promoció i la prevenció, la integració de la salut mental a la xarxa sanitària general, l’atenció comunitària i la millora de l’atenció a la població infantil i juvenil.

El Pla potencia la formació, l’avaluació de la qualitat i la recerca. El model d’atenció psiquiàtrica que es cerca per als ciutadans de Catalunya és l’atenció integral. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha constituït un comitè per a l’elaboració del Pla d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental que haurà de considerar tots els factors, tant els biològics, com els psicològics i els socials. També incorporarà els aspectes de promoció, prevenció, realització de tractaments especialitzats, rehabilitació i reinserció, tant social com laboral. Igualment, vol donar suport a les famílies i sensibilitzar la societat sobre els drets de les persones que pateixen una malaltia mental.

8 9

notíciesInfoCatalunya

El futur aeroport de Lleida, que està previst instal·lar-lo a Alguaire, serà un aeroport

d’aviació regional, que facilitarà l’accés al transport aeri des d’aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d’abast regional europeu. Pel que fa a Girona, Generalitat, AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar han signat un conveni per millorar el servei als usuaris davant del creixement del trànsit de passatgers a l’Aeroport Girona-Costa Brava, amb més aparcament, serveis de retirada i custòdia de vehicles i sistemes de senyalització i informació sobre transport públic. Finalment, l’aeroport de Barcelona ja disposa d’una tercera pista i ara s’hi començarà a construir la nova terminal. Amb aquesta pista, de 2.660 metres de llarg, la xifra d’enlairaments i aterraments s’incrementarà força. A més, farà possible, un cop enllestida la nova terminal el 2007, que l’aeroport es faci càrrec dels 40 milions de passatgers anuals previstos per al 2015.

Aeroport a Lleida, millores al de Gironai tercera pista al de Barcelona

Enllaços intercontinentals a l’aeroport de Barcelona La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç han acordat, a través d’un conveni, posar en marxa una estratègia comuna per a la captació i la promoció de noves rutes internacionals per a l’aeroport de Barcelona. S‘han dut a terme diversos estudis que identifiquen rutes aèries intercontinentals viables a curt termini, per exemple els enllaços directes amb Nova York, Filadèlfia, Buenos Aires, São Paulo, Montreal o Dubai. L’aeroport de Barcelona serà present al fòrum de desenvolupament de rutes aèries Routes 2004.

Rutes aèries des de Barcelona Es poden classificar els enllaços identificats en tres categories:

Segons els estudis, les companyies aèries internacionals perceben Catalunya bàsicament com a regió turística. L’aeroport de Barcelona ha de competir amb Madrid, Amsterdam, Frankfurt o Londres. Malgrat tot, té una bona situació geogràfica per captar el trànsit del sud d’Europa que va a l’oest (Amèrica) i el de la península que va a l’est (Orient Mitjà i Àsia).

MÉS DE 100.000 PERSONES I UN CENTENAR D’ENTITATS JA S’HAN FET SEU L’ESTATUTEl procés de participació ciutadana culmina amb la Setmana de l’Estatut i la celebració del 25è aniversari de l’Estatut del 1979.

Més de 75.000 visites al web de l’Estatut, 5.000 qüestionaris sobre com ha de ser el nou text estatutari, desenes de documents d’ONG, sindicats, col·legis professionals, municipis i universitats, entre altres, amb opinions i reclamacions sobre la reforma estatutària. Aquesta és, fins a l’octubre, la resposta de la ciutadania a la campanya de participació que ha posat en marxa el Govern. Milers de persones han aprofitat l’oportunitat d’informar-se, de parlar, d’opinar, de

L’EUROREGIÓuna estructura per a l’acollida social i econòmicaEl Govern de la Generalitat ha aprovat la creació del Programa per a l’impuls i la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Amb aquest acord el Govern dóna un impuls institucional a la creació d’aquest organisme de cooperació regional. El programa té la funció de promoure les relacions institucionals, culturals i econòmiques entre els països i les regions que integren aquest territori, per articular un espai que pugui afrontar millor els reptes socials i econòmics en el marc de la globalització i en el nou marc europeu. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània, de la qual ja han acceptat formar part Catalunya, Aragó, les Illes Balears, i les regions franceses de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, és un potent pol d’atracció econòmica, innovació i turisme del sud d’Europa. Aquesta unió significa aconseguir noves inversions i compartir recursos en comunicacions, infraestructures, recerca, innovació, cultura, medi ambient, turisme i patrimoni.La conjuntura actual pot facilitar la creació d’aquesta euroregió ja que s’ha iniciat el procés de descentralització a França i, alhora, el govern espanyol ha expressat la seva disposició perquè les comunitats autònomes participin a la Unió Europea. El dia 29 d’octubre, a Barcelona, se celebra la reunió fundacional, on els presidents de Catalunya, Pasqual Maragall; d’Aragó, Marcel.lí Iglesias, i de les Illes Balears, Jaume Matas, juntament amb el president de la regió francesa de Midi-Pyrénées, Martin Malvy, i el del Consell Regional del Languedoc-Roussillon, Georges Frêche, signaran la declaració fundacional de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.

Enlla

intercontinentals

viab

Nova York (Newark)

Filad

Buenos Aires/São Paulo

Duba

Enll

pote

viab

Mia

Mon

Quit

Lima/Bogotà/Caracas

Enllaços estratègics

(su

maduració del mercat)

Jap

Mè

Xin

Índ1açosaços

rcontinentaltine

bles (1a fase)1a f

a York (Newark (N

dèlfiaa

nos Aires/SãoAires

ai/Bahrainai/Bahrain 2laços ços

encialmentencialment

bles (2a fase)se)

ami

ntrealeal

to/Guayaquilo/Gua

a/Bogotà/Caraca/Bogotà/Carac 3llaços estratègiaços estratè

ubjecte a la bjecte a la

aduració del meió del m

pó

èxic

na

diadia

criticar o de reivindicar i ho han fet, majoritàriament, a través del web de l’Estatut (www.gencat.net/nouestatut). Unes 5.000 persones han participat en els actes del Bus de l’Estatut i més de 5.000 han enviat les seves propostes per correu a l’adreça postal 273 FD, mentre que un miler de ciutadans i ciutadanes han participat en xerrades i tallers sobre el nou text estatutari.Totes les propostes recollides a través del procés de participació es traslladaran en les properes setmanes a la Ponència Parlamentària encarregada de l’elaboració de l’Estatut. De l’anàlisi de les primeres aportacions, es pot concloure que el nou Estatut haurà d’incorporar drets (referents al benestar, la igualtat, l’autodeterminació i l’ús i la promoció de la llengua), un millor sistema de finançament i més competències (immigració, infraestructures, relacions exteriors i seleccions esportives).

Recta final de la campanya Amb la Setmana de l’Estatut, que té lloc del 18 al 29 d’octubre, el procés de participació arriba a la recta final amb un cicle de debats arreu del territori amb els quals s’ha volgut implicar tots els sectors. Aquesta recta final està, a més, marcada per la commemoració dels 25 anys de l’Estatut de 1979. El 27 d’octubre, el Govern aplega al Palau de la Generalitat els redactors d’aquest text per recordar junts l’aprovació en referèndum, ja fa 25 anys, de l’Estatut de Catalunya.

10 11

Reforç de professionals i més inversióUna de les respostes més immediates a la demanda educativa és la de reforçar el nombre de professionals a les aules. Per aquest motiu, aquest curs comença amb un increment net de 2.200 professors i professores; 1.300, a primària, i 900, a secundària. També s’han afegit entre 30 i 40 places d’auxiliars d’educació infantil, 14 educadors socials i 20 psicopedagogs i unitats de suport a l’educació especial (USEE) en 25 centres públics. A més, es garanteix la dotació d’assistents socials en tots els equips.Pel que fa a equipaments, la construcció i l’ampliació de centres escolars i instituts es concreta en 28 nous centres d’ensenyament infantil i primària, 9 instituts de secun-dària i 57 grans ampliacions, al mateix temps que s’han dut a terme 632 obres de reparació i millora amb una inversió global de 33,5 milions d’euros. La inauguració de noves instal·lacions i l’ampliació de centres s’han realit-zat majoritàriament a Barcelona comarques (26), Vallès occidental (16), Lleida (14) i Tarragona (13), si bé a totes les demarcacions se n’han produït segons les necessitats. El nombre de prefabricats amb què ha començat el curs 2004-2005 és 503 mòduls, 24 menys que el curs anterior. Totes aquestes actuacions es veuran reforçades amb el nou Pla de construccions escolars vigent fins al 2007, que preveu una inversió de 1.500 milions d’euros, i que es concreta en 204 centres de nova construcció, 79 subs-titucions d’espais, 229 grans ampliacions i 136 reformes d’adequació i rehabilitació.

75 milions diaris de les antigues pessetes per al transport escolar

Un total de 82 milions d’euros és la quantitat aprovada pels convenis subscrits entre el Departament d’Educació i els consells comarcals per a la gestió dels serveis de menjador, transport escolar i altres prestacions. Aquesta xifra és el 10,25 % més alta que el curs passat, que va ser de 74 milions d’euros. Amb aquestes beques, s’asseguren les condicions mínimes necessàries perquè els nens i les nenes segueixen correctament els horaris lectius.

La salut, matèria educativa

La preocupació per les condicions de l’entorn educatiu ha fet posar en marxa el programa “Salut i escola” que va di-rigit a 125.000 estudiants de tercer i quart cicle d’ESO dels

centres públics i concertats de Catalunya i que s’aplicarà de manera gradual fi ns al curs 2007-2008. L’objectiu és a-propar els serveis de salut als centres docents i en particu-lar als adolescents que hi estudien, per tal de promoure-hi actituds i hàbits saludables i detectar-hi problemes al més aviat possible, posant especial atenció a la salut mental. Durant el curs escolar 2004-2005 el programa es desenvolupa al Prat de Llobregat, Viladecans, Mataró, Granollers ciutat i Franqueses, Santa Coloma de Gramenet, el Baix Empordà, Barcelona ciutat (Ciutat Vella), Girona ciutat, Reus, Lleida ciutat, Tarragona ciutat, Cornellà de Llobregat i Igualada. El curs 2005-2006 el programa s’ampliarà als centres de l’Hospitalet de Llobregat, el Garraf, Mollet ciutat i la Llagosta, Blanes, Calella, Osona, Cerdanya, Sabadell ciutat i

La millora de la qualitat del sistema educatiu s’afronta aquest curs des de tres àmbits: el reforç de personal i equipaments, el programa d’acollida d’escolars nouvinguts i els plans d’innovació educativa. Mentrestant, el Departament d’Educació està seguint de prop la reforma de la llei educativa que prepara el Ministeri un cop aturada l’aplicació de la LOCE. Per primera vegada, l’educació és una prioritat pel Govern de Catalunya i també pel Govern de l’Estat espanyol i, per tant, hi ha una oportunitat històrica per augmentar signifi cativament la qualitat formativa de tota una generació.

Educació 2004-05

educació de qualitat!

Inversió en centres del Departament d’EducacióEntrada en funcionament 2004Modalitats Import (*) %Nova construcció 74,450 30,5 %Rehabilitació i grans ampliacions 93,090 38,1 %Actuacions de millora 33,570 13,8 %Equipaments escolars 36,880 15,1 %Altres actuacions 6,043 2,5 %Total 244,033 100 %(*) Dades en milions d’euros.

L’aula, espai de convivència. Els centres docents són el marc idoni per fomentar una societat basada en la justícia, el diàlegi la convivència.

cadascun del sectors que integren els consells. Hi ha dues convocatòries, una per als centres públics i una altra, per als concertats. En tots dos casos el consell ha de quedar constituït abans del 15 de desembre. Més informació: www.gencat.net/ense

Acollida d’estudiants nouvinguts

El curs ha començat amb 1.074.000 alumnes, a diferèn-cia del 1.036.000 alumnes de l’inici del curs passat. Això signifi ca que hi ha hagut un increment de 38.000 alumnes, 22.000 dels quals són nouvinguts. És a dir, 6 de cada 10 alumnes nous provenen d’altres països.En previsió de l’augment per l’efecte de la matrícula viva (el alumnes que van arribant durant el curs), la incorpo-ració de professorat no s’atura en la xifra de 2.200 sinó, que s’anirà incrementant en els mesos vinents segons les necessitats. Per facilitar la integració i la cohesió dels alumnes que es van incorporant, es disposa de diverses eines entre les quals destaquen les aules d’acollida i el Pla per a la llengua i la cohesió social, que s’aplica per primer cop.

Aules especials per a la integració

L’aula d’acollida és el lloc d’atenció immediata de l’alumnat estranger, que prové sovint de sistemes for-matius i realitats culturals diferents i que, molts cops, s’incorpora a meitat de curs. Es tracta de dotar els cen-tres del personal i els equipaments necessaris per tal que aquests alumnes adquireixin els coneixements i les capacitats que afavoreixin la seva progressiva incorpo-ració a les aules ordinàries. Hi haurà 699 aules d’acollida: 599 en centres públics i 100 en concertats, per atendre els escolars immigrants allà on cal i trencar la tendència a la concentració dels nous alumnes en els centres públics. La distribució per territoris és la següent:

Barcelona-ciutat 109Barcelona-comarques 151Baix Llobregat-Anoia 59Vallès Occidental 54Girona 78Lleida 47Tarragona 72Terres de l’Ebre 29

Participeu en les eleccions dels consells escolars Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions per renovar els consells escolars dels centres docents sostinguts amb diners públics. Els consells participen en la gestió i el control dels centres i són l’instrument per garantir que la veu i l’opinió de la comunitat educativa (professorat, alumnes, mares i pares, personal d’administració i serveis, administració i institucions) es tinguin en compte. Per aquest motiu, el Departament d’Educació demana la participació activa de totes i tots els implicats. L’educació necessita el compromís de tota la comunitat i aquesta és una eina clau per fer-lo efectiu. El procés electoral renovarà la meitat dels membres de

12 13

Educació 2004-05

Terrassa ciutat. Al llarg dels cursos 2006-2007 i 2007-2008 s’implantarà a tot el territori català. El projecte el duen a terme principalment profession-als d’infermeria en col·laboració amb els professionals educatius. El programa fa èmfasi en l’orientació dels adolescents sobre sexualitat, la contracepció i les malal-ties de transmissió sexual. En salut mental i consum de drogues i alcohol, es treballen els vincles i les relacions amb les amistats, els educadors i les famílies, mitjançant conceptes com l’autoestima, l’autoimatge corporal i la tolerància a la frustració. El programa inclou també la promoció d’un sentit crític davant les pressions a favor del consum, i vol augmentar la percepció del risc de les drogues. S’hi promou, a més, l’aprenentatge d’hàbits ali-mentaris saludables i la pràctica d’activitat física.

Un espai per a la igualtat d’oportunitatsPla per a la llengua i la cohesió social

Les projeccions demogràfi ques preveuen que durant aquest curs el nombre d’estudiants de nacionalitat es-trangera en educació infantil, primària i secundària a Catalunya se situarà als voltants del 10%, un percentatge semblant al dels països de la Unió Europea. És evident que la immigració és un dels grans reptes que cal afrontar per tal d’aconseguir un país sense exclusió social, acollidor i obert al món. En aquest sentit, l’escola, en ser un dels primers espais de contacte entre la societat catalana i l’immigrant, esdevé el marc idoni per potenciar els fona-

ELECCIONS ALS CONSELLS ESCOLARS

Entre el 23 i el 30 de novembre tenen

lloc les eleccions per a la renovació del

consells escolars dels centres docents

públics i concertats. Participeu-hi!

Origen geogràfi c de l’alumnat estrangerCurs 2003-2004 Amèrica Central i del Sud 47,4 %Magrib 27,2 %Unió Europea 6,0 %Europa no comunitària 9,1 %Àsia i Oceania 5,7 %Àfrica subsahariana 4,1 %Amèrica del Nord 0,5 %

Acollir i aprendre dels nouvinguts. El nou Pla per a la llengua i la cohesió social vol consolidar el català com a eix vertebrador d’un model plurilingüe i intercultural amb finalitat d’integració perquè involucra a tothom

Més recursos i instruments. El Govern posarà en marxa plans d’innovació que garanteixin l’accés a les eines pedagògiques més avaçandes, sense descuidar l’atenció a la diversitat.

14 15

L’entorn també compta. Fomentar els hàbits saludables en l’alimentació, l’activitat física i les relacions socials són objectius del model educatiu que es posa en marxa aquest curs.

Les demandes de la Generalitat La futura LOCE s’ha començat a debatre i des de Catalunya es vol participar activament en la seva elaboració. Els objectius de la Generalitat per a la nova norma educativa es poden concretar en:1 Reduir el fracàs escolar. | 2 Millorar el rendiment de tot l’alumnat i incrementar la població amb estudis postobligatoris (batxillerat i formació professional).| 3 Incrementar les places escolars públiques de 0-3 anys.| 4 Garantir la gratuïtat de l’educació infantil de 3-6 anys en els centres sostinguts amb fons públics i plantejar la conveniència d’establir-ne l’obligatorietat. | 5 Promoure una educació de qualitat

i innovadora per afavorir la igualtat, el progrés i la cohesió social. | 6 Assolir la competència en llengües estrangeres i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. | 7 Impulsar la gestió autònoma, participativa, democràtica i responsable dels centres educatius. | 8 Crear una xarxa educativa d’utilitat pública de qualitat i compromesa socialment i educativa amb els reptes del segle XXI.| 9

Disposar d’un professorat laboralment reconegut, professionalment qualifi cat i socialment compromès. | 10 Tenir una formació profes-sional adaptada a les necessitats del teixit empresarial i que satisfaci les necessitats educatives d’una societat globalitzada.

ments d’una cultura democràtica basada en la justícia, el diàleg i la convivència. Per aquest motiu, el Departament d’Educació dóna un nou impuls al Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera (PAANE). El Pla preveu invertir més de 35 milions d’euros per aconseguir els objectius de consolidar la llengua catalana a l’escola, fomentar l’educació inter-cultural i promoure la igualtat d’oportunitats. El nou pla es diferencia de l’anterior perquè adopta una visió més global. Mentre que abans se centrava en l’aprenentatge del català, aquest any, a més, es presta aten-ció a altres aspectes com ara l’acolliment dels alumnes, tant a l’escola com a l’entorn, i els aspectes emocionals de relació i convivència. De la mateixa manera que el coneixement de la llengua permet les relacions person-als, aquestes relacions són les que ajuden els alumnes de nacionalitat estrangera a millorar la inserció al país i el coneixement del català. De fet el nou pla es dirigeix a tots els alumnes del país i no tan sols als de nacionalitat estrangera. Cal destacar que la presència i la convivència a les aules d’alumnes de països molt diversos és un enriquiment per al sistema educatiu, ja que permet a l’alumnat prendre consciència tant de la diversitat cultural com dels valors comuns que compar-tim. En defi nitiva, el Pla vol consolidar el català, llengua vehicular del sistema educatiu, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i intercultural, amb una fi nalitat de cohesió social.

Innovació educativa

El curs ha començat amb 76 nous cicles formatius de formació professional que es poden fer compatibles amb la vida laboral, i que ja han registrat 4.000 matricula-cions noves. D’altra banda, s’han posat en marxa 90 aules obertes per al tractament de la diversitat de l’alumnat en instituts i s’han iniciat, de manera experimental, incorpo-racions d’integradors socials en alguns centres.Durant aquest curs, es presentaran públicament els pro-grames d’innovació educativa que començaran a implan-tar-se a partir del proper any escolar, entre els quals cal destacar: el Pla contra el fracàs escolar i per a la millora del rendiment escolar, el Pla per a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació als centres educatius, el Programa d’aprenentatge de llengües estrangeres i el Programa de biblioteques escolars i d’estímul a la lectura, entre altres.

L’educació és cosa de tots i totes. Va molt més enllà de les hores lectives i demana la participació i el compromís de tots els agents socials. Tant dels directament implicats en els consells socials (professionals, pares, mares, institucions i administracions) com del conjunt de la societat que treballa per fer un país millor i més competitiu internacionalment.

16

El Pla de govern 2004-2007 és el conjunt d’accions que emprendrà el Govern en aquesta legislatura amb un calendari associat a cadascuna d’elles. El Pla és un

instrument de concreció política amb més de 1.500 mesures, que no existia fi ns ara, i que vol coordinar transversalment les iniciatives dels diversos departaments de la Generalitat. Respon a la voluntat de fer àgil i transparent la gestió política. En podeu consultar tots els detalls al web: www.gencat.net/pladegovern. En el debat de política general al Parlament, el president de la Generalitat en va destacar les deu mesures més rellevants que es portaran a terme el 2005. Són aquestes:

17

9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals seran de lloguer. El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 preveu, entre altres accions, la construcció d’aquest nombre d’habitatges per l’any vinent. Incrementar el parc d’habitatge públic i fomentar la cultura del lloguer són elements clau per frenar la pujada del cost de l’habitatge i avançar perquè tothom hi tingui accés.

Més recursos per construir i rehabilitar escoles. La població escolar torna a créixer a Catalunya. Calen més escoles i rehabilitar, en molts casos, els edificis que ja hi ha per millorar i adequar l’entorn educatiu. El Pla de construccions escolars té un cost previst de 416 milions d’euros per al 2004-2005.

Més professionals a l’atenció primària. Al final de l’any 2005, el 38% dels centres d’atenció primària, d’on faci més falta, hauran vist incrementada la seva plantilla de metges i pediatres. L’atenció primària, la que és més a prop de la ciutadania, rebrà més recursos perquè sigui més àgil i eficient.

1.500 noves places residencials per a la gent gran. Aquesta actuació suposa una inversió de 80 milions d’euros en un sol any i s’emmarca en un objectiu ambiciós: assolir

l’any 2007 la referència europea de dues places públiques d’atenció residencial per cada cent persones de més de 65 anys.

Desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. La policia de la Generalitat es desplega finalment a la capital de Catalunya, amb una comissaria a cada districte. Això implicarà una inversió en equipaments de 140 milions d’euros i una despesa de 96 milions d’euros. És una mesura que vol contribuir a la millora de la seguretat ciutadana.

145 actuacions urgents a les conques fluvials catalanes, des de la Costa Brava fins a l’Ebre. Amb aquestes actuacions, el Govern vol incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no malmeti la riquesa natural del país per a les futures generacions.

Millores en la difusió del català al món amb la refundació de l’Institut Ramon Llull. Concreta-ment es plantegen dos objectius per a aquesta institució. Per una banda, establir acords de col·laboració amb institucions de tots els països de parla catalana, i, per una altra banda, instaurar càtedres Ramon Llull de llengua catalana a deu universitats espanyoles.

Els compromisos amb la gent

InfoCatalunya

pla de govern

Un operador públic per estendre la banda ampla. Bona part de Catalunya està mancada de les infraestructures necessàries que fan possible el desenvolupament tecnològic i això suposa una hipoteca per al futur. El Govern crearà l’any vinent, conjuntament amb el món local, una empresa que serà l’encarregada de construir una xarxa de banda ampla que acceleri l’acostament dels serveis tecnològics avançats arreu de Catalunya.

Consolidació de Catalunya com a referent biomèdic internacional. L’any vinent el Govern propiciarà la creació d’un agrupament estratègic dels diferents organismes, institucions i empreses de prestigi en el sector biomèdic i sanitari a Catalunya. L’objectiu és crear un pol de recerca i desenvolupament que acabi consolidant una “bioregió” competitiva internacionalment.

Línia fèrria d’ample internacional des del port de Barcelona fins a la frontera francesa. L’any 2005 s’impulsarà de manera decisiva aquesta obra que ha d’estar enllestida l’any 2009. Aquesta connexió ha de potenciar definitivament el Port de Barcelona, però també incrementar el transport ferroviari de mercaderies, que té molt menys impacte ambiental que el transport per carretera.

Per mantenir aquests nivells d’atenció i qualitat, cal millorarel sistema de finançament de la sanitat en general.També s’ha constituït un grup de treball per a la racionalitzaciói el finançament de la despesa sanitària amb expertsreconeguts en aquest àmbit. Aquest grup té l'encàrrec delGovern d'analitzar i proposar mesures correctores quepermetin racionalitzar la despesa, mantenint l'eficiència i laqualitat dels serveis. Està previst que presentin els primersdocuments per gener.

el 17,3%,1.212.083 persones,són majors de 65 anys

són homesel 41,03%497.354

Altres1,85%

Els recursos econòmics de la sanitat

homes76,5 anysdones83,2 anys

Com es distribueix el pressupost

Farmàcia24,03%

Atenció primària21,09%

Atencióhospitalària47,28%

Atenciósociosanitària2,95%

Salut mental2,80%

6.926.191 persones són la poblacióde referència pel sistema sanitari

d’aquestes:

són donesel 57,97%702.662

Esperança devida en néixer

El model sanitari català s’ha caracteritzat sempre pel seu alt nivell de qualitat i per donar accés universal en l'assistènciaa totes les persones, sigui quin sigui el seu origen. Arrossega doncs, un cert desequilibri entre els recursos disponiblesi l'increment de la població. Actualment, prop de 7 milions de persones tenen la targeta sanitària individual (TSI) i,per tant, tenen dret als serveis sanitaris de la xarxa pública catalana. A aquest increment poblacional cal afegir-hi, amés, l'envelliment de la població i la incorporació de les noves tecnologies.

A la vista del pressupost, ja s’han posat en marxa algunes accions permillorar l’eficiència del sistema. Per una banda, dotar de més recursos al’assistència primària, la qual cosa implica millorar l’ús que fem de l’atencióespecialitzada (hospitalària, salut mental i sociosanitària). Per una altra,la despesa en farmàcia, que suposa gairebé el 25% del total, s’anirà reduintamb un seguit de mesures entre les quals destaquen l’augment de laprescripció i dispensació de medicaments genèrics.

Taxa de natalitat. Per mil.

9,5

Taxa de defuncions. Per mil.

8,9

Creixement de la població immigrant.

5,05%

2002

5,73%

2003

PRESSUPOST SANITARIany 2003

any 2004

5.489,98 milions

6.501,75 milions +15%

el 100% del finançament ve dels impostosDes de l’any 2000, la sanitat es finança pels impostos i no perles cotitzacions a la Seguretat Social, que van íntegramenta les pensions. Per tant, és des de la caixa comuna de l’Estatque s’ha de plantejar la principal solució del seu finançament.

Impostos

Cotitzacions

REFERÈNCIES

200019981997199619951989

anys

72,8 79,2 85,1 94,4 97,3 100

27,220,8

5,6 2,7

14,9

Evolució dels percentatges sobre el total del finançament

18 19

20

El compromís del FòrumEl Fòrum ens ha deixat el Compromís de Barcelona, una declaració de ciutadans i ciutadanes per a un desenvolupament just, humà i sostenible. El document proposa el diàleg i la negociació com a eina de construcció del món, demana que es reconegui la diversitat cultural com a patrimoni de la humanitat i defensa un model econòmic més just i solidari. Per aconseguir-ho, es proposa apropar el govern a la ciutadania. En aquesta línia es mou l’Agenda de Barcelona per al Desenvolupament, un document redactat per un destacat grup d’economistes que discuteix els límits de la política econòmica neoliberal. L’Agenda posa en dubte les receptes econòmiques clàssiques per als països en desenvolupament i demana que aquests països puguin participar en el disseny de la política econòmica mundial. Per una altra banda, el Fòrum ha recuperat un extens territori degradat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, integrant una depuradora, una central tèrmica i altres instal·lacions tradicionalment incòmodes en l’entramat urbà de les ciutats. La pèrgola fotovoltaica és un dels exemples de l’aplicació de la sostenibilitat. El Fòrum tindrà continuïtat a Monterrey l’any 2007.

222

Entrevista

Si pregunteu a l’Ester, en Jorge, la Cristina, la Lali o en Narcís què han fet per vacances, us diran que esborrar ratlles i notes en els llibres dels seus

fills. No han estat els únics, perquè els pares i les mares dels 500 alumnes del CEIP Dolors Monserdà Santapau, a Barcelona, s’han proposat reutilitzar tots els llibres escolars. En altres escoles es reciclen d’un curs a l’altre alguns llibres de text, d’alguna matèria o d’algun curs. Però els cinc pares de la comissió de llibres de l’associació de mares i pares d’aquest centre es van proposar un projecte ambiciós. El van batejar Projecte Libris, i és un pla de socialització que abasta tots els llibres, tant els de text, com els d’ús i els de lectura.Una iniciativa tan “agressiva” no hauria estat possible sense una comissió de pares i mares ben avinguts i una bona disposició de la direcció del centre. Finalment, la resta de pares i mares també van estar d’acord amb el projecte per deixar a l’escola els llibres comprats, i així es va decidir en assemblea. El dia de Sant Jordi s’havia explicat el Projecte Libris a tothom. Els cinc pares van muntar una parada de llibres presidida per la mascota del projecte, un llibre que camina. El lema del projecte Libris és “Educar, reutilitzar i estalviar”, per aquest ordre. Tot i que l’estalvi és important, no és l’objectiu prioritari del

projecte. Tanmateix, les xifres són per engrescar-s’hi. Fins a aquest curs els llibres costaven a les famílies entre 68 i 160 euros, segons el curs, i ara paguen una “tarifa plana”. S’han establert dues quotes: les famílies amb infants de P3 a P5 paguen 12 euros l’any, i els que tenen fills i filles entre primer i sisè, 40 euros. Un cop els números fets, calia saber quins llibres es farien servir el curs següent. Després van començar a recollir els llibres, un per un. Aleshores es van fer una idea de quins llibres eren aprofitables, i quins no ho eren, per fer-ne la comanda. Van calcular que, perquè el projecte funcionés, cada any s’havien de reutilitzar dues terceres parts dels llibres, i que cada llibre havia de tenir una vida útil de quatre anys, els de text, i de sis anys, els de lectura.Quan van tenir tots els llibres, en van fer lots que barrejaven llibres nous i vells. A cada llibre hi va una etiqueta, un ex libris, que indica el nom del nen o nena que posseeix el lot aquell curs. Als nens i les nenes els fa molta gràcia saber de qui va ser el llibre el curs anterior, i és una manera que es responsabilitzin de “llegar” el llibre en bon estat. El Projecte dóna més anys de vida als llibres. No és una vida eterna, sinó d’uns quatre anys, sempre que no hi hagi canvis de plans d’estudis pel mig, però almenys és una vida més llarga i no cal comprar-los tots cada any.

Bones pràctiques. Les polítiques no només s’impulsen des dels governs. Els ciutadans i les ciutadanes són, sens dubte, els que més treballen en el dia a dia que fa avançar el país. En molts casos, a més, és un treball actiu que fa que s’impliquin en millores col·lectives. Aquest és el cas de l’Associació de Mares i Pares de l’escola Dolors Monserdà Santapau. El seu projecte per als llibres escolars, que també es porta a terme en altres escoles, és una via per educar, reutilitzar i estalviar.

23

adreces pràctiques

i per aquesta tardor...

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

EstatutParticipació en el nou Estatutwww.gencat.net/nouestatut

Cultura, fires internacionalsInstitut Ramon Llullwww.llull.net

ConsumInstitut Català del Consumwww.icconsum.org/

Polítiques per a les donesInstitut Català de la Donawww.gencat.net/icd

Educaciówww.gencat.net/ensewww.gencat.net/dursi

Signatura electrònicawww.idcat.net

Pla de governwww.gencat.net/pladegovern

Pla de recerca i innovació de Catalunya

www.pricatalunya.net

Telèfon d’atenció ciutadana A Catalunya: 012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012

Informació telefònica general

Telèfon d’emergències112 www.gencat.net/interior

CatalunyaInfo

12.525 milions d’euros per polítiques socials. La inversió per habitant creix el 65%. Pàg. 12

Pressupostos 2005Primers ajuts per a la rehabilitació integral d’àrees en tretze municipis. Pàg. 10

Llei de barris

Informació d’interès ciutadà. Núm. 3 Gener ’05

Habitatge, posem la primera pedra

Una nova política d’habitatge al servei dels ciutadansL’any 2005 és decisiu per Catalunya perquè és l’any del nou Estatut d’Autonomia, que serà l’instrument jurídic i polític més important per millorar les polítiques de benestar del Govern de la Generalitat i les estratègies que defineixin què i com serà el nostre país d’aquí a 25 anys.Però el Govern de la Generalitat treballa, molt especialment, per oferir respostes immediates a les necessitats quotidianes dels ciutadans en el camp dels serveis i les polítiques públiques. Una de les principals és la política d’habitatge, que impulsem a través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 i que presentem en aquest tercer número de l’InfoCatalunya. El Pla vol fer més fàcil l’accés a l’habitatge, incrementant l’oferta de lloguer assequible i millorant la qualitat del parc d’habitatges de Catalunya. És així com donarem resposta a una preocupació compartida per bona part de la societat catalana.No serà pas fàcil. Però podeu estar segurs que el govern de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments i les forces socials i econòmiques, treballa perquè el conjunt de la ciutadania pugui exercir el dret a l’habitatge en les millors condicions possibles.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4Llei de barris 10 Pla d’habitatge 12Pressupostos 2005 18 Professionals i centres de salut 20 Bones pràctiques 22 Directori 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de l’interior: Arxiu MNAC (pàg. 5), Mariano Herrera (pàg. 7 i 22), Pepe Navarro (pàg. 10-11), Txema Salvans (pàg. 12-17).Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-21)Agències: Photodisc i Iberimage

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

Julia i Alejandro mostren una promoció d’habitatges de protecció oficial a Barcelona. Fotografia de la coberta: Mariano Herrera

notíciesInfoCatalunya

El Departament d’Educació ha convocat 3.680 places d’oposicions de mestres i professors per al proper curs 2005-2006. La convocatòria es concreta en 1.950 per a infantil i primària i 1.730 per a secundària i abasta totes les especialitats, circumstància que no es produïa des de fa molts cursos. Un altre dels compromisos del Departament és el de reduir del 20% al 4% el nombre de professors interins en els pròxims tres anys i millorar la seva estabilitat laboral. Aquest objectiu suposa un important esforç pressupostari en un context de creixement de la població escolar.

Radars fixos, menys accidents

4 5

CONVOCADES

3.680NOVES PLACES DE MESTRES

Des del mes passat hi ha 21 nous radars fixos degudament senyalitzats a les carreteres catalanes. És una mesura del Pla integral contra la velocitat excessiva iniciat pel Servei Català del Trànsit, que té per objectiu reduir el 15% en tres anys el nombre de persones mortes o ferides greus a la carretera. Segons càlculs de la Unió Europea, reduir en 9 quilòmetres per hora la velocitat mitjana comporta una reducció del 30% dels accidents. La col·locació de

radars en els trams on es registren més accidents per excés de velocitat persegueix la prevenció d’accidents i no té un objectiu sancionador.

Mèxic i Catalunya han tingut una relació molt propera, especialment per l’acolliment que aquest país va donar als prop de 5.000 republicans catalans que s’hi van exiliar. Durant la dictadura, la cultura catalana va continuar existint en bona part gràcies als escriptors exilats a Mèxic, entre els quals hi havia Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Carner i Anna Murià. Aquest any les cultures mexicana i catalana s’han retrobat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la més important d’Hispanoamèrica. L’elecció de Catalunya com a país convidat a la FIL ha portat creadors culturals a Mèxic: escriptors, editors, artistes plàstics, companyies teatrals, músics i arquitectes s’han desplaçat fins a Guadalajara per mostrar la contemporaneïtat i la diversitat cultural catalana. Cal destacar el premi de Literatura Llatinoamericana i del Carib a l’escriptor barceloní Juan Goytisolo

Catalunya es retroba amb Mèxic a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara

i el premi ArpaFIL a l’arquitecte Oriol Bohigas així com l’homenatge al desaparegut Manuel Vázquez-Montalbán. Entre les activitats que van mostrar la força creativa catalana destaquen les exposicions de Dalí i Miquel Barceló i la diversitat de les actuacions musicals amb interprets com Lluís Llach, Miquel Poveda, Ojos de Brujo o els DJ del SonarClub. Arran de la Fira s’incrementarà la difusió de la cultura catanana a Mèxic amb els següents acords:

1 Celebració a Guadalajara del Dia del Llibre (Sant Jordi). | 2 Creació del Centre d’Estudis Catalans i d’un lectorat de llengua catalana a la Universitat de Guadalajara. | 3 Acord entre la Universitat de Guadalajara i la Universitat Oberta de Catalunya per impulsar projectes d’educació virtual. | 4 Encàrrecs de biblioteques mexicanes a editorials catalanes per ampliar els seus catàlegs bibliogràfics. | 5 Creació del premi Juan Rulfo de literatura catalana a partir del 2005. | 6 Publicació de cinc llibres dedicats a la literatura catalana per part de l’editorial Fondo de Cultura Económica.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha obert de nou les portes, i mostra ja totes les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc rehabilitat per l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Fins ara, els períodes artístics exposats al Palau Nacional eren els del romànic i el gòtic, a més de la col·lecció del llegat de Francesc Cambó. Al nou MNAC s’hi poden veure, també, obres del renaixement i el barroc, els segles XIX i XX, la col·lecció de fotografia, la de numismàtica, la de dibuixos i gravats, així com la col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura europea del segle XIII al XVIII i la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza.

EL NOU MNAC, 1.000 ANYS D’ART CATALÀ

Romànic segles XI a XIII La col·lecció del MNAC de pintura mural romànica és de les més importants en l’àmbit internacional. Destaquen els murals provinents de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll.

Gòtic segles XIII a XVÉs un dels períodes més destacats de l’art català, que coincideix amb el moment de màxim esplendor polític i econòmic de la Corona d’Aragó. Cal remarcar la importància dels retaules pictòrics, la pintura mural i la pintura sobre taula. Entre els autors destaquen Bernat Martorell, Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.

Renaixement i barroc segles XVI a XVIIIEl MNAC disposa d’una àmplia mostra de pintura catalana, espanyola i europea d’aquest període. Autors com Ayne Bru, Pere Fernàndez, Joan de Burgunya, El Greco i Francisco de Zurbarán permeten seguir l’evolució artística a Catalunya.

Art dels segles XIX i XXLa Catalunya industrial va resultar un bon marc per a la creació artística, especialment, al final del segle XIX quan es produeix l’explosió creativa del Modernisme. El MNAC compta amb pintures modernistes de Ramon Casas, Santiago Russinyol i Isidre

Nonell, però també

mobiliari amb dissenyat per Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, així com peces de joiera de Lluis Masriera. També hi ha pintura i escultura noucentista i de les primeres avantguardes del segle XX.

Dibuixos i gravats segles XVI a XXCal assenyalar, per la qualitat de la col·lecció i per la importància que van tenir per l’art català, els cartells modernistes, entre els quals hi ha els de Ramon Casas, que poden veure’s en aquest espai expositiu.

Gabinet Numismàtic de Catalunya segles IV aC a XXIMés de 130.000 peces, entre monedes, medalles i paper moneda, formen la col·lecció de numismàtica. Destaquen les primeres monedes de plata fabricades a la península ibèrica, a Empúries, i les monedes emeses a Catalunya.

Col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza segles XIX i XXFormada per una vintena d’obres de gran qualitat, com “La catedral dels pobres” i “L’Abim” de Joaquim Mir, “Le Paon Blanc” d’Anglada Camarassa o “Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas, entre altres.

Col·lecció de fotografia segles XIX i XXLa fotografia ocupa un espai propi dins del MNAC per tal de reflectir l’evolució d’aquest art des del seu naixement -vinculat a experiències científiques i tècniques- fins a les avantguardes històriques, el fotoperiodisme de la Guerra Civil i les noves avantguardes de la postguerra amb autors com Català-Roca, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs o Leopoldo Pomés, entre altres.

Col·lecció Thyssen-Bornemiszasegles XIII a XVIIILa col·lecció està formada per obres de la Siena gòtica, del tardogòtic de Florència, del Qºuatroccento italià, pintura centreeuropea i del segle d’or espanyol. Entre les obres sobresurten la “Madonna” de Fra Angelico i “La Immaculada Concepció” de Francisco de Zurbarán.

Col·lecció Cambó segles XIV a XIXFormada per obres de pintura renaixentista i barroca de les escoles espanyola, italiana, holandesa, flamenca, francesa i alemanya. Hi ha autors com Tiziano, Rubens, Tiepolo, Zurbarán i Goya, entre altres.

On són? AP-2: Les Borges Blanques. | A-2: Tàrrega. | N-II: Pont de Molins. | N-240: Vallmoll. | C-31: Viladecans, El Prat de Llobregat, Montgat i Alella. | C-32: Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. | C-17: Parets del Vallès, La Llagosta i Tagamanent. | C-35: Caldes de Malavella. | C-25: Arbúcies i Vilobí d’Onyar. | C-14: Reus i Bassella. | C-58: Sant Quirze del Vallès. | T-11: Reus.

6 7

notíciesInfoCatalunya

240.000 FAMÍLIES ES BENEFICIARAN DELS AJUTS PER INFANTSUnes 240.000 famílies i uns 275.000 infants es beneficiaran enguany dels ajuts del Departament de Benestar i Família a les famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys. Totes les famílies amb fills i filles de 0 a 3 anys que ho sol·licitin rebran 575 € per infant, i les famílies nombroses o monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, 650 € per fill o filla. D’altra banda, les famílies en situació de feblesa econòmica també es podran acollir a una prestació de 3.200 € per part, adopció o acolliment múltiple de tres o més infants si els ingressos familiars no superen els 23.000 € anuals, i de 2.400 € quan els ingressos oscil·lin entre 23.000 € i 37.509,38 €. Aquestes ajudes són complementàries amb totes les prestacions per a famílies amb infants a càrrec. El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual es podran beneficiar al voltant de 1.370 famílies. Els ajuts es faran efectius per mitjà d’un únic pagament en l’any de naixement o de formalització de l’acolliment o adopció dels infants i varien en funció del nombre d’infants. És a dir, seran de 650 € per família amb dos fills, de 1.000 € per família amb tres fills i de 1.200 € per família amb quatre o més fills. Es poden sol·licitar tots els ajuts a partir de l’ú de febrer a les oficines de Benestar i Família, per Internet a www.cat365.net o per telèfon al 902 01 23 45.

Malalties com la diabetis, l’Alzheimer, el Parkinson o els trastorns cardíacs es podrien arribar a curar algun dia. Les expectatives per al tractament

d’aquestes afeccions se centren a arribar a controlar la transformació de les cèl·lules mare en teixits de l’organisme mitjançant el cultiu en laboratori. Per aquest motiu, els principals centres de recerca biomèdica del món han iniciat projectes d’investigació en l’anomenada medicina regenerativa o enginyeria de teixits humans. Catalunya no vol quedar enrere per aconseguir curar algun dia aquestes malalties, que tenen un fort impacte en la qualitat de vida de les persones. La Generalitat ha posat en marxa a Barcelona, juntament amb el Ministeri de Sanitat, el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa, el qual està dirigit pel doctor Juan Carlos Izpisua, professor del Salk Institute de Califòrnia i considerat un dels principals especialistes en biologia del desenvolupament. L’edifici del centre estarà ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de

Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 80) i estarà enllestit a final del 2005. Mentrestant, els investigadors treballen en unes dependències provisionals. El Centre, gestionat i finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Salut Carles III compta fins al 2007 amb un pressupost total de 18 milions d’euros. La iniciativa és un exemple de l’impuls que s’està donant a la biomedicina a Catalunya. Des del Govern s’ha promogut la constitució de la Bioregió, un agrupament estratègic que facilitarà la recerca de diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnologies) en el sector biomèdic i sanitari. L’objectiu és crear un pol de recerca i desenvolupament que consolidi Catalunya com una bioregió competitiva internacionalment. Un altre exemple és el compromís del Govern per finançar amb 28 milions d’euros un projecte sobre metàstasi dirigit pel reconegut científic Joan Massagué a l’Institut de Recerca Biomèdica dins del Parc Científic de Barcelona.

Catalunya aposta per la recerca biomèdica amb noves instal·lacions

Més agilitat en els tràmits per sol·licitar la renda mínima d’inserció El Departament de Benestar i Família està ultimant el projecte d’informatització dels tràmits de sol·licitud i de gestió dels expedients de les persones i famílies que s’acullen a la renda mínima d’inserció (RMI). La RMI és una prestació social d’aquest Departament i del de Treball i Indústria, la finalitat de la qual és el restabliment de l’autonomia de les persones que es troben en situació de pobresa, que es tramita sempre a través dels serveis socials d’atenció primària. Aquest projecte, pioner a l’Estat, permet efectuar tots els

tràmits i el seguiment de qualsevol sol·licitud sense cap document en suport paper. A mitjà termini, aquest sistema s’implantarà a tots els serveis socials de Catalunya. L’aplicació redueix dràsticament el temps de la tramitació, és més transparent i millora la gestió qualitativa del programa. Hores d’ara, s’estan portant a terme sessions formatives per a tots els professionals de serveis socials i en breu s’aplicarà a Sabadell, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.

902 111 444

REFORÇ DE LES URGÈNCIES SANITÀRIES PER LA PASSA DE GRIP

El Departament de Salut ha reforçat els mecanismes del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) a l’atenció primària prioritzant les visites espontànies sobre les programades. El Departament recorda que totes aquelles persones que es puguin veure afectades per un quadre gripal amb febre consultin el seu metge de capçalera i, en cas

de necessitar atenció mèdica fora de l’horari del seu centre, acudeixin o contactin amb els serveis d’atenció primària continuada. Per conèixer quin és el centre d’atenció primària (CAP) més proper al seu domicili poden adreçar-se al telèfon permanent Sanitat Respon al 902 111 444 o al web del Departament: www.gencat.net/salut

SANITAT RESPON

8 9

notíciesInfoCatalunya

Incentius per a joves agricultorsEls joves que vulguin crear la seva primera instal·lació agrícola disposaran de més ajuts durant el 2005. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha incrementat els ajuts de 15.000 € a 20.000 €. A més, si la persona jove que crea la nova explotació agrícola és una dona l’ajut s’incrementa el 10%, i si es tracta d’una instal·lació en una zona de muntanya s’atorga un ajut complementari d’un altre 10%. Amb aquests ajuts es vol aconseguir rejovenir el camp català. En aquest sentit, també s’està avançant en la constitució del Fons Català de Terres, que estarà format per explotacions agrícoles comprades per la Generalitat a persones que vulguin deixar el treball al camp, per oferir-les a joves agricultors o altres que vulguin ampliar les seves explotacions per fer-les més rendibles.

ELS PAISATGES un valor afegit que cal preservar

País de mar, planes i muntanyes, de pobles petits i mitjans, de grans ciutats i espais

industrials, Catalunya té una gran diversitat paisatgística. Els paisatges catalans, tant els naturals com els rurals o els urbans i periurbans, formen les diferents identitats catalanes: ribagorçans, lleidetans, osonencs, empordanesos, barcelonins, del Priorat... tots tenen els seus referents visuals on es pot llegir part de la relació que les comunitats mantenen amb el territori. Classificar i catalogar, preservar, recuperar i valorar aquests espais són algunes de les tasques de les quals s’ocuparà l’Observatori Català del Paisatge, un organisme nou format pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques juntament amb les universitats públiques catalanes, les diputacions provincials, les organitzacions de municipis, els col·legis professionals i les fundacions dedicades al paisatge. Per al procés de catalogació dels paisatges catalans caldrà la implicació directa dels habitants en la definició dels espais de la seva localitat que consideren atractius pel seu valor

visual, ambiental, cultural, social o històric, així com dels objectius de qualitat que hauran d’assolir.En aquest sentit, cal assenyalar que la Convenció Europea del Paisatge el defineix com “qualsevol part del territori, tal i com és percebut per les poblacions” i considera que ho poden ser, tant els espais naturals com els agrícoles, els urbans o els periurbans, independentment de si es troben ben conservats o abandonats. Els catàlegs de paisatge que s’elaborin s’incorporaran a la planificació territorial i, a l’hora de redactar els plans territorials parcials, s’haurà de tenir en compte el valor que tenen determinats espais per a les comunitats. L’Observatori també durà a terme actuacions de conservació i recuperació de paisatges degradats a fi i efecte de donar exemple i sensibilitzar els ciutadans al voltant de la necessitat de preservar aquest patrimoni, no tan sols pel seu valor cultural, ambiental o social sinó, també per tractar-se d’un important factor de desenvolupament econòmic i de creació de llocs de treball relacionats amb el lleure i el turisme.

COMPRAR BÉCONEGUEM ELS NOSTRES DRETS

RECOMANACIONS SOBRE LA GARANTIA DELS BÉNS DE CONSUM

1En el moment de la compra hem d’estar segurs que el bé que comprem té les característiques que ens interessen per a l’ús que en volem fer.

2Hem d’assegurar-nos que la factura o el tiquet de compra contenen la referència concreta del bé que comprem, i els hem de conservar.

3Hem de conservar els documents que especifiquen les característiques o que han motivat la compra del bé (catàlegs, instruccions, publicitat).

4La publicitat és vinculant: podem exigir-ne el compliment.

5En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació, hem de demanar que aquest fet s’especifiqui clarament a la factura.

6En cas que detectem algun problema en el bé, hem de dirigir-nos al comerç on el vam adquirir i aportar la factura o el tiquet de compra.

Si ens resulta impossible o ens suposa una càrrega excessiva adreçar-nos al venedor i si la manca de conformitat és deguda a l’origen o idoneïtat del producte d’acord amb la seva naturalesa i finalitat, podem reclamar directament al fabricant o productor la substitució o reparació del bé.

7Abans de comprar un bé de segona mà, hem d’analitzar-ne l’estat i la descripció que en fa el venedor . La garantia es podrà pactar amb el

venedor però mai no podrà ser inferior a un any.

8En tots els casos, durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé, si detectem una manca de conformitat, es presumeix que ja hi era en

el moment de la compra. Després d’aquest termini, l’hem de demostrar.

9En cas que detectem una manca de conformitat del bé, hem d’assegurar-nos que ja hi era en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que

n’hem fet, i l’hem de comunicar al venedor com més aviat millor.

10En cas de béns irrepetibles o béns de segona mà, no en podem exigir la substitució, però podem optar per reparar-los si és possible, per una

rebaixa del preu o pel retorn dels diners, segons la magnitud de la mancança.

Per garantir els drets dels consumidors i usuaris s’ha creat l’Agència Catalana del Consum (ACC), que té per objectius impulsar reformes legals, coordinar el sistema d’arbitratge a Catalunya, reforçar la capacitat inspectora i formar els consumidors en el consum responsable. En aquest sentit, l’ACC proposa el següent:

Balaguer

Barcelona Reus

Badalona Santa Coloma de Gramenet

10 11

Primers ajuts per a

la rehabilitacióintegral de barris

La Generalitat ha resolt subvencionar tretze projectes, tal com preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. En aquesta primera convocatòria d’ajuts els diferents ajuntaments havien

presentat 66 projectes. Els criteris d’avaluació per seleccionar els beneficiaris han tingut en compte la problemàtica urbanística, els dèficits d’equipaments, les característiques demogràfiques, els problemes socials, com l’atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, i els dèficits socials i urbans, com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. També s’ha respectat el criteri d’equitat territorial. La inversió total d’aquesta primera convocatòria arriba als 198 milions d’euros, el 50% dels quals l’aporta la Generalitat i la resta, els ajuntaments beneficiaris. Els projectes que no hagin estat escollits en aquesta convocatòria, així com altres que no s’hagin presentat, podran acollir-se a les següents que s’aniran realitzant al llarg d’aquesta legislatura. Es preveu que la propera convocatòria s’obri el mes de febrer del 2005, i la següent un any després. En cada una s’adjudicaran ajuts a un nombre de projectes similar a l’actual.

La propera convocatòria s’obrirà el febrer d’aquest any

QUÈ ES FARÀ A CADA LLOC?Balaguer Regenerar-hi integralment el centre històric, gràcies a l’alliberament de sòl per a la construcció dels nous jutjats i l’aparcament del carrer Minerva, i urbanitzar-hi les places de M. Marín i Comptes d’Urgell. | Badalona i Santa Coloma de Gramenet Actuar en el carrer de Circumval·lació i en els que hi conflueixen per crear un eix vertebrador dels barris fronterers de la Serra d’en Mena. | Barcelona Dotar de recursos els barris de Santa Caterina i Sant Pere per a la seva recuperació econòmica, social i urbanística, a partir de la seva situació d’origen, les noves realitats socials i el llarg període d’obres que ha sofert per alliberar espai públic i renovar el mercat central. | L’Hospitalet de Llobregat Regenerar Collblanc-La Torrasa, amb la urbanització del parc de la Marquesa i de la plaça Sènia i la rehabilitació com a equipament de la Casa de la Torrassa. | Lleida Intervenir a la Mariola amb la creació d’un nou espai verd al cor del barri, la construcció d’un centre cultural i la reurbanització dels carrers. | Manlleu Regenerar el barri de l’Erm amb la construcció d’un nou centre cívic, l’arranjament del mercat i la construcció d’un aparcament. | Manresa Intervenir integralment al nucli antic, l’àrea de les muralles i l’entorn dels nous jutjats amb actuacions diverses que fixen la reurbanització dels carrers i espais públics. També millorar-hi la comunicació amb el barri d’Escodines. | Olot Regenerar-hi la vila vella i l’Eixample de l’Alou amb actuacions a la plaça Campdenmàs, la plaça Palau, la plaça Santa Magdalena, la plaça Esglaiers i l’Illa del Carme. | Reus Millorar-hi integralment el barri del Carme amb intervencions a l’edifici del Vapor Vell, els antics rentadors i els voltants de la plaça de la Patacada. | Barcelona Reforçar-hi la identitat del barri de Roquetes al voltant del carrer Aiguablava amb una nova àrea d’activitats que farà de nexe amb Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. | Salt Fer-hi una millora general de l’eixample urbà Salt Setanta gràcies a la creació o ampliació dels equipaments culturals i socials, així com dels espais públics. | Terrassa Regenerar-hi el Districte II mitjançant la renovació urbana dels barris de Ca n’Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell.

Llei de barris

Salt

12 13

Pla d’habitatge

Com fer possible el dret a

l’habitatgeE

l Govern acaba de posar en marxa importants mesures per facilitar l’accés a l’habitatge. En primer lloc, s’ha modificat la Llei d’urbanisme perquè els promotors públics i privats facin més habitatges assequibles. A més, mitjançant el Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, desplegat en els decrets

454/2004 i 455/2004, s’han establert una sèrie d’incentius que permetran, entre altres, construir 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals seran de lloguer. Aquest any l’Incasol ja construeix 4.000 habitatges que superen amb escreix els 1.000 anuals que es feien fins ara. D’altra banda, la nova figura d’habitatge de preu concertat permet posar al mercat cases i pisos a uns preus raonables, a mig camí entre els de protecció i els de preu lliure. També s’impulsa el lloguer social per a persones amb dificultats i s’incrementen els ajuts a la rehabilitació.

I, A MÉS, AJUTS PER A LA SOSTENIBILITAT I LA MOBILITAT INTERIORPer tal de reduir els consums d’aigua i energia, facilitar la recollida selectiva d’escombraries i fer accessibles els habitatges a les persones amb mobilitat reduïda, s’atorgaran ajuts en la construcció tant d’habitatges protegits com de la nova modalitat de preu concertat.

1INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES DE SOSTENIBILITAT

Elements que es poden acollir als ajutsMecanismes d’estalvi d’aigua, sistemes d’energia renovable per a l’aigua calenta, espais per a la recollida selectiva d’escombraries i doble vidre a les portes i finestres orientades al nord.Ajut 1.500 € per habitatge

2INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES PER FACILITAR ELS ITINERARIS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITATS EN LA MOBILITATParàmetres que cal complirDisposar al rebedor, la sala d’estar, la cuina i almenys en un dormitori i un bany de l’habitatge d’un espai lliure en què s’inscrigui un cercle d’1,2 m de diàmetre. Els passadissos hauran de tenir una amplada mínima d’1 m i les portes de 0,8 m.Ajut 1.000 € per habitatge

1 CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE

PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM

ESPECIAL ADREÇAT A LES FAMÍLIES

AMB RENDES MÉS BAIXES

Ajut Entre el 10% i el 15% del preu de venda

Condicions El pis serà de protecció oficial durant

90 anys. Qualsevol venda abans d’aquest termini

s’haurà de tramitar a través del registre únic de

sol·licitud, que garantirà una revaloració

no especulativa.

2CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE

PROTECCIÓ OFICIAL PER LLOGAR

Ajut Entre 2.000 i 12.000 € per pis

Condicions Mantenir el règim de lloguer més

de 25 anys.

Ajut suplementari en cas de llogar-lo a

famílies amb rendes baixes 8.000 ¤ per habitatge

Condicions Superfície màxima de l’habitatge:

70 m2. Mantenir el règim de lloguer un mínim

de 30 anys.

3COMPRA DE SÒL PER CREAR

PATRIMONI I CONSTRUIR-HI

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

Ajut Entre 2.000 € i 2.850 € per habitatge

Condicions Els beneficiaris hauran de ser

administracions i operadors públics, cooperatives i

fundacions.

Fig. 1. Ja s’han signat molts

convenis amb els ajuntaments

per construir pisos

HABITATGES PROTEGITS per LLOGAR i per VENDREPer tal d’incrementar el nombre

d’habitatges protegits, ja sigui per

llogar o per comprar, s’atorgaran un

seguit d’ajuts als promotors públics

i privats.

14 15

Fig. 3. Pisos nous a Barcelona

Beneficiaris Persones o famílies amb ingressos inferiors als 2.993,25 € al mes. Ajuts Accés a préstecs preferencials. Ajuts als promotors 5% del preu de venda en habitatges situats a les zones 1, 2 i 3 quan tinguin el seu origen en sòl provinent del mercat lliure i 5% del preu de venda quan es tracti d’un habitatge lliure existent.

Preus màxims del habitatgesZona 1 Barcelona ciutat: 2.300 €/m2Zona 2 L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sitges: 2.120 €/m2Zona 3 Un conjunt de 41 municipis entre els quals hi ha Badalona, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa: 1.950 €/m2Zona 4 Un conjunt de 77 municipis, entre els quals hi ha Girona, Lleida, Manresa, Reus i Tarragona: 1.500 €/m2Zona 5 Un conjunt de 151 municipis: 1.350 €/m2Zona 6 Resta de Catalunya: 1.200 €/m2

HABITATGE DE PREU CONCERTAT PER A PERSONES O FAMÍLIES AMB INGRESSOS NO SUPERIORS ALS 2.993,25 € MENSUALS

Fig. 2. Els ajuts per aquests

habitatges beneficien promotors

i compradors

HABITATGE DE PREU CONCERTAT, per COMPRAR SENSE OFEGAR-SEL’elevat preu de l’habitatge en el mercat lliure ha comportat la impossibilitat que la majoria de la societat hi accedeixi en els darrers anys. No només els col·lectius amb menys recursos han vist limitat l’accés a un habitatge de compra: parelles joves, professionals, comerciants i assalariats també es troben en aquesta problemàtica, sense poder accedir a les promocions públiques, tot i disposar de situacions econòmiques més sanejades. Per fer front a aquesta situació el Departament de Medi Ambient i Habitatge proposa la nova modalitat d’habitatge de preu concertat.

Pla d’habitatge VOLEM REHABILITAR L’EDIFICIAjuts dirigits als propietaris i les comunitats. També tenen com a finalitat millorar la qualitat i la seguretat dels edificis.

VULL REFORMAR el meu PISAquests ajuts es destinen a particulars que necessitin fer reformes per augmentar la qualitat i la seguretat de pisos o cases.

1 Resolució de patologies estructurals que afecten l’estabilitat i la seguretat Ajut 50% del cost Màxim 7.000 €

2 Solució de deficiències constructives que afecten l’habitabilitat Ajut 25% del cost Màxim 2.000 €

3 Reparació d’elements perillosos per als ocupants i per als vianants Ajut 25% del cost Màxim 800 €

4 Instal·lació o millora de les xarxes de sanejament, aigua, electricitat i gas Ajut 40% del cost Màxim 2.600 €

5 Instal·lar un ascensor Ajut 45% del cost Màxim 5.500 €

6 Instal·lar un ascensor i crear un trajecte lliure de barreres arquitectòniquesAjut 60% del cost Màxim 5.700 €

7 Suprimir les barreres arquitectòniques fins a l’ascensor existent Ajut 25% del cost Màxim 200 €

8 Millorar l’aïllament tèrmic i/o acústicAjut 35% del cost Màxim 2.000 €

9 Instal·lar sistemes d’energies renovables per aigua calenta sanitària i electricitat Ajut 35% del cost Màxim 1.500 €

EL TEDI, EL TEST DE SALUT DELS EDIFICIS

El decret regulador del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya (2004-2007) crea el Test de l’edifici (TEDI),

un informe tècnic obligatori per accedir a qualsevol ajut que assenyalarà l’estat de conservació dels edificis

residencials. Haurà de ser elaborat per un arquitecte tècnic o un arquitecte superior i serà supervisat pels

respectius col·legis professionals. El cost anirà a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’objectiu del TEDI és prevenir els problemes en els edificis i conèixer amb certesa l’estat de conservació del parc

d’habitatges d’un barri o d’una localitat, per tal de poder definir amb més precisió les actuacions de rehabilitació.

El TEDI podrà ser sol·licitat per ajuntaments, comunitats de propietaris, promotors d’obres de rehabilitació i

llogaters d’habitatges d’edificis en mal estat.

1 Per assolir el mínim d’habitabilitat de l’habitatge Ajut 40% del cost Màxim 8.400 €

2 Per adequar-lo a les normatives vigents d’instal·lacions de sanejament, aigua, gas i electricitat Ajut 25% del cost Màxim 700 €

3 Per adaptar l’interior a persones amb mobilitat reduïda Ajut 40% del cost Màxim 7.200 €

4 Per millorar-ne l’aïllament tèrmic i/o acústic Ajut 35% del cost Màxim 1.400 €

Fig. 4. Els ajuts tenen per

objectiu millorar l’estat del parc

d’habitatges de Catalunya

17

Fig. 5. Hi ha ajuts importants

per reformar pisos desocupats

i posar-los en lloguer1XARXA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL

L’objectiu de la xarxa és permetre que famílies amb

rendes baixes puguin accedir a un habitatge de lloguer.

Els propietaris que vulguin posar en lloguer un

habitatge tindran contraprestacions. El Departament de

Medi Ambient i Habitatge, a través de l’empresa pública

ADIGSA, s’encarregarà de gestionar la xarxa i de vetllar

pel correcte ús dels habitatges per part dels llogaters.

Beneficiaris Unitats familiars amb ingressos

ponderats inferiors a 2,7 vegades l’IPREM Condicions

El Departament farà una inspecció de l’ús que fan de

l’habitatge Propietaris Administracions i operadors

públics, empreses, particulars, fundacions i entitats sense

afany de lucre Contraprestacions Ajut de 6.000 € per

posar al dia l’habitatge. Aval que garantirà el cobrament

del lloguer i el bon manteniment del pis durant 2 anys

Característiques de l’habitatge Que tingui cèdula

d’habitabilitat. Superfície màxima de l’habitatge: 120 m2

2CESSIÓ D’HABITATGES

DESOCUPATS A ADIGSA

Aquesta empresa pública s’ocuparà de reformar-los

i posar-los en lloguer a canvi d’una renda mensual per al

propietari.

3AJUTS A PERSONES AMB DIFICULTATS

PER PAGAR EL LLOGUER

Beneficiaris Persones amb ingressos inferiors a 2

vegades l’IPREM i que siguin joves fins a 35 anys,

majors de 65 anys, llars monoparentals, dones afectades

per la violència domèstica, minusvàlids, afectats per

assetjament immobiliari i immigrants amb menys de 5

anys de residència a Catalunya. Ajuts Fins

a 2.880 € anuals en funció dels ingressos familiars i

de les rendes del lloguer.

HABITATGE SOCIAL SENSE EXCLUSIÓ

Per tal de garantir el dret

fonamental de disposar d’un lloc

per viure, s’impulsa el lloguer

social i es creen ajuts per als

col·lectius amb més dificultats.

Fig. 6. L’accés a l’habitatge social és l’única opció per a determinades persones

ON? QUAN?

Totes aquestes mesures es

posaran en marxa de forma

immediata. Els ajuts es poden

demanar a partir del mes de

febrer. Més informació, al 012

i a www.gencat.net

Pla d’habitatge

18 19

Millora de la competitivitatInfraestructures

900 milions d’eurosper a la línia 9 del metro.

148,7 milions d’eurosper al transport metropolità(contracte-programa de l’ATM),el 57,6% més que l’any anterior.

68,2 milions d’eurosper al PUOSC, el que significaun increment del 46,2%.

16 milions d’eurosd’increment per al Fons de CooperacióLocal de Catalunya destinat alsajuntaments.

230 milions d’eurosd’inversió per part de l’Agència Catalanade l’Aigua, el que significa un incrementdel 90% respecte de l’exercici 2004.

25 milions d’eurosper al programa de remodelació de barrisa càrrec de l’INCASOL, com a primerapart de l’aportació prevista pel Govern.

Polítiques socials

12.525Seguretat i justícia

1.552Nous mossos d’esquadra.

Desplegament dels mossos d’esquadraa Barcelona i creació de 10 àreesbàsiques policials.

137Efectius nous al cos de bombers.Convocatòria de 137 places més.

23Òrgans judicials nous i millora delsmitjans de què disposen els actuals.

7Licitacions per a edificis nousi ampliació d’un dels existents,dins de l’execució del Pla derenovació d’equipamentsjudicials.

Pressupostos 2005 de la Generalitat

Prioritats en la despesa

Els pressupostos del 2005 consoliden el canvi d’orientació iniciat l’any 2004, però encara tenen restriccions importants,perquè l’evolució dels ingressos depèn en part de l’actual model de finançament i, també, perquè han de complir amb elPla de sanejament per reduir el dèficit acumulat. No obstant això, els nous pressupostos augmenten significativamentles inversions i les despeses en els àmbits de polítiques socials, seguretat i justícia, infraestructures i competitivitat.Prop del 60% de la despesa total del 2005 es destina a finalitats socials: 12.525 milions d’euros.

En els pressupostos del 2005 la inversiórepresenta el 16,91% del total de ladespesa. Des de l’any 1996 aquestpercentatge mai no havia superat el13,5%. La inversió pública se situaràen el 2,83% del PIB de Catalunya isignificarà 669 euros per habitant.

PREVISIÓ D’INGRESSOSNO FINANCERS

20.102,2milions d’euros

PREVISIÓ DE DESPESESNO FINANCERES

20.706,6milions d’euros

Creix la inversió

Inversió pública per habitant

any

variaciórespecte al’any anterior

inversió 220euros

1999

+5,4%

211euros

1998

- 7,6%

230euros

1997

-2,9%

238euros

1996

-17,4%

405euros

2004

+10,8%

365euros

2003

+10,3%

342euros

2002

+23,8%

DÈFICIT

650milions d’euros

Sanejament del dèficit

Dèficit en termes SEC en % sobre el PIBi en milions d’euros

0,0

2003 2004 2005 2006 2007 2008

1.177

650

854

462

252

L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177milions d’euros (0,86% del PIB). S’haprevist que no superi els 650 milionsd’euros el 2005 (0,41% del PIB), ambl’objectiu d’assolir l’equilibripressupostari el 2008.

2005

669euros

+65,1%

-0,86%

-0,57%

-0,41%

-0,28%

-0,14%

0%

250euros

2000

+14,6%

78centres educatius nous.

3.600mestres i professors més.

19centres d’atenció primària.

598 milions d’eurosper a l’atenció a les persones en situacióde dependència, per a la integració depersones amb discapacitat i per a la lluitacontra la pobresa.

36 milions d’eurosper a cooperació amb el món local, pera transport adaptat i per a serveis socialsd’atenció primària, domiciliària iteleassistència.

46%de creixement del pressupost de laSecretaria d’Habitatge. Fort impulsal Pla de l’habitatge.

10 milions d’eurosper a les infraestructures firals deCatalunya.

900 milions d’eurosd’increment de l’activitat creditíciaconsolidada de l’ICF.

160 milions d’eurosper a polítiques actives d’ocupació i perfomentar l’economia social i l’autoocupació.

2,3 milions d’eurosper millorar l’eficiència energètica i perimpulsar energies renovables.

605,7 milions d’eurosper al finançament ordinari de lesuniversitats públiques.

108 milions d’eurosper a la Direcció General de Recerca.Increment del 38%.

Impuls de la regió biomèdicaen l’àmbit europeu.

282euros

2001

+14,6%

milions d’euros.

Persones, centres i serveis per a la salut96.498 professionals treballen als centres del sistema sanitari

d’utilització pública de Catalunya

Com es distribueixen aquestes persones segons el lloc on treballen

Aquests professionals fan possible que CADA HORA es facin:

Altes d’hospitalitzacióconvencional

64Intervencions alshospitals de dia

57

211Sol·licituds alslaboratorisd’atenció primària

Sol·licituds deraigs X d’atencióprimària

95Sol·licituds d’interconsultaentre atenció primària iatenció especialitzada

219

Receptes

13.259

Sessionsd’oxigenoteràpia

1.191

Consultes externeshospitalàries

1.365Urgèncieshospitalàries

377

Intervencionsde cirurgia majorambulatòria

12

Transportssanitaris

260

Centres de salut mental

3.6764%

Centres d’atenció primària

21.52122%

Centres de la xarxahospitàlaria

53.84656%

Centres sociosanitaris

17.45518%

Visites d’atencióprimària

4.779

Terres del’Ebre

Tarragona

Costa dePonent

449

121

Girona

36692

BarcelonèsNord iMaresme

5413196

Barcelonaciutat

6710165

34572

2432

1121218

Centre30664

Lleida

Centres d’atenció primària (CAP)HospitalsCentres sociosanitarisCentres psiquiàtrics d’internament

REFERÈNCIES

283290 contractes més a l’atenció primària (ICS)

Distribució per regions sanitàries delsmetges de família i pediatres contractats

2004

Metges de família

Pediatres

Auxiliars administratius

COST ANUAL

109

24

30

12.305.200 euros

Noves contractacions

GironaCentreBarcelonès Nord i MaresmeBarcelona CiutatLleidaTarragona / Terres de l’EbreCosta de PonentTOTAL

Metges de família Pediatres

5131623

56

41109

1444128

24

2005 (principi d’any)

Infermeria

COST ANUAL

127

5.892.986 euros

Obres i equipaments

Hospitals

Salut mental

Sociosanitaris

Atencióprimària 76

24

1

3

En projecte Nous ireformes

Millores enequipaments

50

31

1

4

10

6

Xarxa actual de centres sanitaris d’utilització pública de Catalunya

milions d’euros d’inversió i més personal per al 2005

22

Bones pràctiques

L’Agustín i la Marga ja tenen correu electrònic. Aquest fet pot resultar intranscendent per a moltes persones, però entre les que s’han jubilat o estan a

punt de fer-ho no és tan habitual. “La por a l’ordinador” és el que, fins ara, havia privat la Marga d’entrar a Internet. La Marga és una mestressa de casa jubilada del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, que abans de casar-se havia treballat de teixidora. “Ara puc escriure’m per correu electrònic amb la meva filla que viu a París”, manifesta orgullosa. La mateixa utilitat té per a l’Agustín, un xef canari a qui falten cinc anys per jubilar-se i amb amics a Veneçuela i la Xina. “És normal l’interès pel correu electrònic. Aquest és un barri amb molta població immigrant, tant d’altres comunitats espanyoles com d’altres països”, explica la Mila Serrano, dinamitzadora del punt Òmnia Joves per a la Integració i la Solidaritat (JIS) en què l’Agustín i la Marga, amb onze alumnes més, tots ells de més de 50 anys, s’han introduït a l’ordinador i a la navegació per Internet. Per la Yolanda Otero, tècnica de JIS, “el nostre treball consisteix a ‘tapar’ els buits que deixa l’Administració amb els seus programes”. Pel que fa al programa de formació en l’ordinador i Internet, la tècnica de JIS assenyala que originalment anava adreçat a persones prejubilades

d’entre 50 i 65 anys, “perquè és un col·lectiu força nombrós al barri i que no disposa de programes formatius i culturals específics, ja que no són ni a l’atur, ni en actiu, ni jubilats”. Però, davant del gran nombre de sol·licituds rebudes, es van decidir a obrir el curs a totes les persones interessades de més de 50 anys, independentment de la seva situació laboral. El programa de formació aprofita la infraestructura de l’aula de la xarxa Òmnia. Aquesta xarxa està formada per 113 punts d’accés a Internet on treballen dinamitzadors d’aula, encarregats de la formació. El principal objectiu de la xarxa Òmnia, que està finançada pel Departament de Benestar i Família, és fer accessibles les tecnologies i evitar la divisió de la societat entre persones amb aquests coneixements i persones sense, el que s’anomena analfabetisme digital. Redactar una carta per ser publicada en un diari i enviar-la per correu electrònic ha estat una de les pràctiques que la Mila ha encarregat als seus alumnes. D’aquesta manera, la Marga i l’Agustín han après a utilitzar el processador de text i el navegador d’Internet. Cara al 2005, la Mila es mostra contenta per l’arribada de nous ordinadors més ràpids i potents amb què podrà formar nous alumnes en edició en vídeo, retoc fotogràfic, disseny de planes web i ús del programari lliure.

Internet no té edat Joves per a la Integració i la Solidaritat és una associació juvenil de l’Hospitalet de Llobregat que desenvolupa un extens programa de treball amb la gent gran. Així poden acompanyar els avis que ho necessiten a fer tràmits i gestions administratives, i també coordinar activitats de formació, com el curs d’introducció a l’ordinador i a la navegació per Internet, entre altres. Aquesta activitat ha permès que persones a punt de jubilar-se hagin entrat en contacte amb el correu electrònic, el processador de textos o els editors de pàgines web.

23

adreces pràctiques

i per aquest hivern...

http://www.gencat.net/mobilitat

Mobilitat

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

http://www.gencat.net/salut/

Salut

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)http://www.mnac.es/

Cultura

Telèfon d’atenció ciutadana

012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012www.gencat.net

Telèfon d’emergències

112www.gencat.net/interior

http://www.gencat.net/ptop/novetatpaisatge.htm

Observatori del paisatge

http://www.llull.com

Institut Ramon Llull

Catalunya carsharinghttp://www.catalunyacarsharing.com/

Compartir cotxe

http://www.icconsum.org/

Institut Català del Consum

http://www.meteocat.net

Consultes meteorològiques

http://www.gencat.net/turistex_nou/http://www.gencat.net/proberthttp://www.catski.nethttp://www.pirineus.info/

Turisme

http://www.gencat.net/benestar

Ajuts per a famílies amb infants

http://www.gencat.net/economia/progecon/pressupost/pre_2005.htm

Pressupostos de la Generalitat 2005

http://www.gencat.net/habitatge

Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007

http://www.gencat.net/ptop/ciutat/barris

Llei de barris

http://www.gencat.net/dursi

Nous projectes de recerca

http://www.gencat.net/darp

Ajuts a l’agricultura

La reacció immediata de la societat civil de Catalunya per ajudar les zones del sud-est asiàtic afectades pel sisme marítim ha estat històrica. Les importants donacions de particulars i d’empreses permeten a les organitzacions humanitàries desenvolupar la seva difícil tasca amb la màxima eficàcia.

D’altra banda, les aportacions de les administracions catalanes ja han sobrepassat el milió d’euros. També s’han coordinat equips mèdics per actuar en la zona afectada i s’ha enviat material i equipaments. A l’ajut oficial han participat la Generalitat de Catalunya, les diputacions, molts municipis, els consells comarcals i altres entitats municipals.

El Govern fa una crida a no abaixar la guàrdia i a mantenir la solidaritat per afrontar la fase de reconstrucció, una vegada superat el moment inicial d’emergència. Si voleu fer aportacions, consulteu el llistat d’organitzacions que estan treballant a la zona.

Acció contra la FamTelèfon 91 391 53 00

Creu RojaTelèfon 902 222 292

Farmacèutics MundiTelèfon 902 01 17 17

Metges sense FronteresTelèfon 902 303 065

Intermón-OxfamTelèfon 902 30 33

Ajuda en AccióTelèfon 902 402 404

Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) Telèfons 91 583 81 00/02/03

Fons Català de Cooperació al DesenvolupamentTelèfon 93 412 26 02

ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats)Telèfon: 902 218 218

Mans UnidesTelèfon 93 487 78 78

CàritasTelèfon 902 33 99 99

Metges del MónTelèfon 902 286 286

Medicus MundiTelèfon 943 40 47 40

UnicefTelèfon 902 255 505

Fundació IntervidaTelèfon 902 191 919

Enllaç solidari Telèfon 93 476 29 09

Save The Children Telèfon 90 013 224

Fundació Vicenç Ferrer Telèfon 902 22 29 29

Entrepobles Telèfon 93 268 49 13

Catalunya coopera amb les víctimes del tsunami

Per canalitzar els vostres ajuts: telèfon d’atenció ciutadana 012 i www.gencat.net/tsunami

CatalunyaInfo

Més aigua i de millor qualitat.Nou cànon per fomentar-ne l’estalvi i recuperar els rius. Pàg. 14

Aigua

Informació d’interès ciutadà. Núm. 4 Maig ’05

per a l’economia catalanaAcord estratègic

Enguany el risc d’incendisés molt elevat. Prevenir-los és cosa de tots. Pàg. 22

Incendis

Fem competitiva l’economia de Catalunya

Notícies 4Energia eòlica 12Millores a les carreteres 13 Nou cànon de l’aigua 14 Acord estratègic per a l’economia 17 Subvencions i ajuts de la Generalitat 21Tots contra el foc 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Txema Salvans (cortesia de Renault)Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3, Texsa, SA, 5, 17-19, Texsa, SA i Topre, 22 i 23), Txema Salvans (pàg. 6 i 7), Oriol Sardà (pàg. 10), Ramon Margalef Mir (pàg. 10), Ernest Costa (pàg. 22 i 23)Infografia: Jaume Serra (pàg. 13, 15 i 16)Agències: Getty Images, Iberimage, Jordi Todó/Tavisa, Magnum, Photonica, Sincronia/Francesc Muntada La fotografia que apareixia a la pàgina 5 de la revista del mes de gener de 2005 és de Joan Colom (Premio Nacional de Fotografía, Ministerio de Cultura)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-XXXXXX-2005Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

5

El Pacte per a la competitivitat estableix línies d’actuació per aconseguir una economia sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.

El Govern de Catalunya es proposa garantir el màxim benestar a tots els ciutadans i ciutadanes. La millor garantia per poder oferir alts nivells de benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible. Tanmateix, dir que volem creixement econòmic és dir molt i no dir res a la vegada. L’important és saber identificar els reptes i dissenyar les polítiques adequades perquè el creixement sigui una realitat concreta per als ciutadans. Això és justament el que fa l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que van signar el 16 de febrer les conselleries d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Consum i Turisme, juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME, després d’un intens any de treball.L’Acord estableix que el repte més important que té l’economia catalana és transformar el nostre model de competitivitat. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d’un món més obert, més global i més competitiu. El nostre model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat, s’ha de transformar si volem ser competitius en el context internacional. Com que som menys competitius en costos, ho hem de ser més en tots els altres vessants. Hem d’avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I aquesta voluntat és un repte que compartim amb tot Europa en el seu conjunt i en el qual es basa l’estratègia de Lisboa. Amb més de vuitanta mesures específiques, l’Acord és un compendi de la política econòmica que el Govern ja està duent a terme en aquesta legislatura. També vull destacar la manera com s’ha arribat a aquest acord, perquè reflecteix la voluntat del Govern de Catalunya de comptar amb la col·laboració i el consens de tots els agents econòmics i socials. L’Acord es proposa un objectiu a mitjà i a llarg termini. Avui hem de posar les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. Una Catalunya més oberta, més dinàmica, més innovadora, més competitiva. En definitiva, una Catalunya més pròspera.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Catalunya CarSharing: la nova forma de tenir cotxe. Les persones que recorren menys de 15.000 quilòmetres a l’any en cotxe ja no tenen la necessitat de comprar-ne un i assumir totes les despeses que comporta. Ara poden compartir-lo gràcies a Catalunya CarSharing.

4 5

notíciesInfoCatalunya

Per la seva banda, el Departament d’Educació posarà en marxa el curs vinent el programa de promoció de la lectura i de la comprensió lectora puntedu, que té com a objectiu reformular el paper de les biblioteques escolars. Un total de 300 centres educatius tindran el curs vinent un puntedu, un espai d’aprenentatge i coneixement on es troba informació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, multimèdia, etc.), organitzats en espais de lectura, narració, consulta temàtica i cerca d’informació. La utilització del puntedu permet la incorporació de noves metodologies en el desenvolupament de les àrees del currículum, la millora de les competències de lectura, escriptura i cerca i gestió de la informació, així com autonomia per a la construcció del propi coneixement mitjançant l’ús de diverses fonts d’informació.La convocatòria per a la posada en marxa dels 300 puntedu preveu 12 zones prioritàries: Alt Empordà, Vallès Occidental (Sabadell), Barcelona (Sant Andreu i Sants-Montjuïc), Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat (el Prat de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Baix Penedès, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Segrià.

... i a les escoles, el puntedu

A través d’una petita quota mensual, l’associat pot reservar un cotxe cada vegada que el necessiti, i pagar per les hores que l’utilitza i pels quilòmetres que fa. El combustible està inclòs en el preu. Tot el procés està informatitzat i funciona per Internet i telèfon, amb una tarja de tipus crèdit, de manera que la utilització del servei resulta extraordinàriament senzilla i fàcil per al client. Hi ha diferents models de vehicle, des de petits utilitaris fins a monovolums familiars, que es poden recollir i deixar en diversos aparcaments de la ciutat. A més de l’estalvi que genera a l’economia particular dels usuaris, compartir el cotxe implica un plantejament de futur i ofereix avantatges per a la societat i el medi ambient.Si voleu apuntar-vos a la nova forma de tenir cotxe:www.catalunyacarsharing.com

que es duran a terme a 29 localitats de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Entre els actes previstos destaquen les cinc trobades de creadors en llengua catalana, centrades en els nous camins com

ara el guió, els dietaris i les noves tecnologies. També cal esmentar els centenaris de Xavier Benguerel i Joan Coromines, el cicle de conferències que analitza la relació entre les novel·les de cavalleria Tirant lo Blanc i El Quixot o la potenciació del programa Itineraris de Lectura, que aproparà més de 50 escriptors catalans a escoles de primària i secundària.Consulteu el programa!http://cultura.gencat.net/anyllibre2005

Durant tot aquest any es duran a terme activitats per fomentar la lectura, recuperar la història de la literatura catalana i investigar els nous camins de la creació en català. Seran més de 50 activitats

Any del Llibre i la Lectura per a tothom

Carmel

El Govern ha adoptat diverses mesures després de l’enfonsament produït al barri del Carmel de Barcelona com a conseqüència de les obres d’ampliació del túnel de la línia 5 del metro.En l’àmbit legislatiu, treballa en un projecte de llei regulador de l’obra pública de Catalunya i en un altre de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes, de manera que aquesta potenciï el seguiment i la fiscalització dels contractes administratius del sector públic. També es presentarà un projecte de llei dedicat a l’àmbit ferroviari i un altre per a la creació de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya.A hores d’ara es manté la qualitat i la intensitat dels serveis d’atenció a les persones afectades, amb qui s’ha arribat a un acord pel que fa a la seguretat dels habitatges, la garantia del seu valor patrimonial i les indemnitzacions pels perjudicis de tota mena. Algunes d’aquestes persones ja han tornat a casa seva.Les obres de la línia 5 del metro es reiniciaran quan se’n pugui garantir totalment la viabilitat i la seguretat. En aquest sentit, ja s’ha adjudicat l’elaboració del projecte modificat de la línia 5 pel tram Horta – Vall Hebron, que inclou la redacció dels informes geològics i geotècnics, a l’empresa Catalana d’Enginyeria, SA, per un import de 188.500 €. En paral·lel, s’han adjudicat els treballs de geotècnia per a aquest projecte modificat a l’empresa EuroGeotècnica, per 55.303 €. Aquests treballs inclouen la realització d’una cartografia geològica actualitzada de la zona. El Govern també prepara un pla per a la reforma integral del barri del Carmel. D’altra banda, s’ha creat una comissió d’investigació parlamentària sobre el cas i s’ha iniciat el procés de remodelació de l’empresa pública GISA.

Mesures sobrel’obra pública

El 13 de maig, a París, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va lliurar el Premi

Internacional Catalunya 2005 a l’antropòleg francès Claude Levi-Strauss.El guardó l’atorga anualment la Generalitat amb l’objectiu de reconèixer les persones que amb el seu treball creador han contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.Claude Levi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius del segle XX. Té 97 anys, i per aquest motiu és la primera vegada que el president de la Generalitat lliura el guardó fora de Catalunya.El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg en atenció a la seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova òptica en la comprensió de la realitat. La seva aportació a la antropologia, que a partir d’ell ha quedat marcada per la concepció estructuralista, ha estat definitiva per a l’anàlisi dels mites i per arribar a l’actual concepte de cultura. El seu pensament, marcat per la psicoanàlisi i el marxisme, també ha influït profundament la filosofia, les ciències socials, la història i la política.Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dues figures cabdals de la història del pensament del segle XX.

Claude Levi-Strauss

Pàgina del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Premi Internacional Catalunya 2005

6 7

notíciesInfoCatalunya

L’increment de població mundial condiciona de forma determinant la funció que l’agricultura i la ramaderia

tenen com a subministradors d’aliments per garantir l’estabilitat social i l’equilibri del planeta. D’altra banda, en un món globalitzat i en plena societat del coneixement, el paper del sector agrari també passa per la conservació i el manteniment del paisatge i del territori. En aquest context, quin ha de ser el paper de l’agricultura del futur?A aquesta pregunta vol donar resposta el Congrés del Món Rural de Catalunya, un espai de diàleg impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i

en què participaran tots els departaments del Govern i les institucions, empreses i organitzacions del camp català. Durant un any, es tracta de reflexionar i elaborar propostes per fer front a reptes com el dèficit de serveis públics a les poblacions agrícoles, les exigències ambientals, la modernització de les explotacions agràries, la seguretat alimentària, l’agricultura ecològica o el turisme rural, com a oportunitats per al desenvolupament i la diversificació econòmica del camp.Participeu-hi!http://www.congresmonrural.com/

El paperde l’agriculturaen la societatdel coneixement

Congrés del Món Rural

L’Agència Catalana de Consum (ACC) ha decidit actuar d’ofici i ha obert expedient sancionador a totes les empreses de telefonia que han estat objecte de reclamació i en les quals s’han detectat infraccions.L’ACC ha rebut més de 8.700 reclamacions durant l’any 2004 en relació amb la contractació de serveis i productes de telefonia. Els

principals motius en són el cobrament de factures per serveis no prestats, la publicitat enganyosa, la dificultat per donar-se de baixa i els retards en les altes del servei. El 24% de les reclamacions a aquestes companyies correspon a serveis d’Internet o connexions a línies ADSL. Les sancions poden arribar a 600.000 euros per expedient.

Expedient a les empreses de telefonia

El Departament d’Educació ha presentat el Mapa de llars d’infants, que preveu la creació de 30.000 noves places d’educació infantil en els propers 3 anys en col·laboració amb els ajuntaments. El projecte preveu un ajut de 5.000 € per cada plaça de titularitat pública que es creï i una subvenció de 1.800 € anuals per alumne d’escola bressol pública per fer front a les despeses generals. L’objectiu és doblar el nombre de places d’educació infantil i passar d’una oferta actual de 29.381 places de titularitat pública a les gairebé 60.000 el 2008. L’educació dels menors de tres anys és important per adquirir capacitats d’aprenentatge útils per a les etapes formatives següents, però també ho és per a les mares i pares, en permetre conciliar la vida familiar i la laboral i, alhora, per a la societat i l’economia catalanes, perquè permet incrementar la taxa d’activitat femenina.

Doblar el nombre de places a les llars d’infants el 2008

8 9

notíciesInfoCatalunya

La violència d’alguns homes contra les seves parelles o exparelles és un dels problemes més greus de la societat catalana. El Govern ha aprovat el V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007), amb un pressupost previst per al 2005 de 35,5 M€. Un dels eixos del Pla proposa 395 iniciatives per assolir un model d’intervenció que compti amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat i es coordini amb els ajuntaments, les diputacions i els agents socials. Ben aviat es posarà en funcionament una nova casa d’acollida, la sisena. També s’obrirà el primer centre d’atenció integral de Catalunya, dels set previstos fins al 2008.

VIOLÈNCIES CONTRALES DONES,MÉS RECURSOSPER LLUITAR-HI

El Govern de la Generalitat ha posat a exposició pública l’avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Una vegada aprovat, el Pla territorial marcarà com ha de ser el desenvolupament de la zona i ha de servir de guia als plans urbanístics municipals i directors futurs. La proposta passa per tres eixos: el creixement urbà, la protecció de l’espai natural i les infrastructures de mobilitat i comunicació.El Pla proposa un reequilibri territorial entre totes les petites ciutats del Pirineu. Allà on sigui possible, els pobles i les ciutats creixeran, mentre que allà on s’ha esgotat el sòl s’apostarà per la reforma urbana interna. D’aquesta manera es cerca un creixement controlat i en igualtats de condicions de tots els nuclis urbans. El Pla també preveu la creació d’una xarxa per compartir serveis i transports públics. D’altra banda, aposta per una ordenació del turisme mitjançant noves propostes,

com ara centres turístics esportius, de salut o científics, per tal que el Pirineu visqui del turisme i no de les plusvàlues del sòl.El Pla defineix de manera clara els espais naturals que s’han de protegir, els espais de connexió entre aquests i, a més, àrees d’alt valor agrícola. Finalment, aposta per les infrastructures, tant per les connexions externes com internes, entre les quals destaquen: l’eix viari cap a Aran i el pas per la Cerdanya del transeuropeu E-9, l’eix occidental i les comunicacions transversals, la millora de la xarxa viària local, la potenciació de la xarxa ferroviària i l’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra.Des del passat 23 d’abril i durant un període de 4 mesos, institucions i ciutadania poden presentar les propostes i els suggeriments sobre l’avantprojecte que considerin oportuns.http://www.gencat.net/ptop/ptcat

Mestres, professores i professors, centres docents i institucions dedicades a la construcció d’una escola catalana de qualitat poden aspirar a un dels premis Catalunya d’Educació 2005 que atorga la Generalitat. Aquests guardons són el reconeixement social i públic de la tasca diària de persones i d’equips que s’han significat pel seu servei a l’educació i els seus valors.Els premis tenen una dotació econòmica de 12.000 € per a mestres i per a centres docents i de 6.000 € per a institucions. Els candidats han de ser presentats per associacions i institucions educatives (consells escolars, AMPA, associacions d’alumnes, etc.) mitjançant una comunicació adreçada a la consellera d’Educació, abans del 30 de juny.L’acte de lliurament del premis tindrà lloc el proper mes de novembre en un acte solemne al Palau de la Música Catalana.Podeu consultar més detalls sobre les bases a:www.gencat.net/educacio/premiscat

Convocats els premis Catalunya d’educació

Desenvolupament ordenat, eficienti sostenible del Pirineu

Catalunya disposarà d’un operador públic

de telecomunicacions que s’encarregarà de dotar d’una xarxa de banda ampla tot el territori nacional per tal de garantir la plena connexió a Internet. Aquesta empresa pública estarà constituïda per la Generalitat i els ajuntaments catalans, agrupats en el consorci Localret i és, amb 233,8 M€, la principal inversió del Pla director d’infraestructures de telecomunicacions del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El Pla s’ha proposat aconseguir que el 2008 el 100% de les llars tinguin accés a Internet amb banda ampla de com a mínim 2 Mb i que el 80% arribi als 10 Mb, i també que el 90% de les empreses de més de 10 treballadors disposin de connexions de 100 Mb. L’objectiu és enfortir el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya i evitar la fractura digital, tant social com territorial i per això es completarà amb el Pla director de serveis i continguts.

notíciesInfoCatalunya

Banda amplaa tot el territori

10 11

Nou premi d’ecologiaRamon Margalef

El Govern ha acordat crear el premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals per

reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de l’ecologia que hagi significat una fita en el pensament científic o en el desenvolupament d’instruments teòrics per millorar la gestió dels recursos naturals terrestres o marins. Els candidats poden ser persones, empreses, col·lectius o institucions de tot el món. El premi

tindrà una periodicitat anual i la seva dotació serà de 100.000 €.El pensament de Ramon Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) ha estat decisiu per a la creació de la ciència ecològica moderna, en interpretar els sistemes naturals en termes de la teoria de la informació. A partir dels seus estudis inicials sobre el plàncton va desenvolupar el concepte universal de biodiversitat, que estableix que tots els sistemes són dependents uns dels altres i que tots estan compostos de matèria, energia i informació, una part de la qual és comuna a tots els éssers vius.

Pla del tèxtilDisseny i nous materials per donar valor als productes. El sector tèxtil català és un dels més afectats pel fenomen de la deslocalització empresarial i per l’entrada de productes tèxtils fabricats en altres països. Per fer front a aquest

repte cal incrementar el valor afegit dels teixits i la confecció de les empreses catalanes. És a dir, l’estratègia no passa per reduir els costos laborals, sinó per centrar-se a incrementar el valor del producte, de manera que els consumidors l’adquireixin per la qualitat i no pel preu. En aquest sentit, operacions com les de disseny, distribució i transferència tecnològica esdevenen els àmbits en què es pot afegir valor al producte. Amb aquest objectiu, el Departament de Treball i Indústria invertirà aquest any més d’11 M€ en el Pla del tèxtil 2005. Les dues partides més importants, amb 3 M€ cadascuna, seran, d’una banda, per a ajuts a empreses amb projecte de recerca, desenvolupament i innovació i, d’altra banda, per a la formació dels treballadors i treballadores afectats per expedients de regulació d’ocupació.

12

Energies Al 2007, electricitat eòlica per a 850.000 famílies Al final del 2007, Catalunya tindrà instal·lada una potència de 1.500 Mw d’energia eòlica, és a dir, una quantitat suficient per al consum de 850.000 llars, després de l’acord al qual ha arribat el Departament de Treball i Indústria amb els municipis on es preveu la construcció dels parcs eòlics, els promotors d’aquestes instal·lacions, les companyies elèctriques i Xarxa Elèctrica Espanyola, l’empresa encarregada de la distribució d’electricitat. Els nous parcs compliran les tres condicions bàsiques per al seu funcionament: estar situats en àrees on bufa el vent, d’acord amb el mapa eòlic de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, minimitzar en la mesura del possible l’impacte ambiental i paisatgístic de la instal·lació i disposar d’una connexió a la xarxa elèctrica d’alta tensió per a la distribució de la producció que s’hi generi.

Un sector innovador que crea ocupació de qualitatA més de millorar la qualitat de l’electricitat en reduir les emissions de CO2 i no generar residus nuclears, l’energia eòlica és important industrialment per tractar-se d’un sector d’alta tecnologia i valor afegit, que inverteix molt en recerca i desenvolupament, que crea ocupació estable i de qualitat i que

té una gran capacitat d’exportació i d’internacionalització a causa de la demanda creixent a tot el món d’aerogeneradors. A Catalunya el Pla de recerca i innovació 2005-2008, elaborat pels departaments d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Treball i Indústria, considera la recerca en energies renovables una línia estratègica. L’energia eòlica permet programes

de recerca i desenvolupament i oportunitats de negoci molt diverses, des de la producció d’hidrogen per a la seva posterior conversió en piles de combustible fins a l’arquitectura paisatgística per integrar els molins en els espais en què s’ubiquen, passant per la recerca en aerodinàmica, en nous materials o en programes de gestió informatitzada, entre moltes altres aplicacions.

13

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes. Entre les actuacions cal destacar la nova carretera Vic – Olot, en què s’està realitzant el tram entre Torelló i la Vall d’en Bas, la ronda nord de Granollers i la cobertura de la Gran Via en ambdós extrems, a l’Hospitalet del Llobregat i a Barcelona.

Més de 100 intervencionsa les carreteres catalanes

L’objectiu: seguretat a la carreteraLa millora de la seguretat viària és una demanda social que el Govern s’esforça a satisfer. D’una banda, a través del Departament d’Interior, incrementant els controls de velocitat i d’alcoholèmia. De l’altra, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, millorant els traçats i la pavimentació de les vies, les senyalitzacions, les interseccions, els accessos i altres elements viaris. Entre les actuacions que es duen a terme per millorar la seguretat a la carretera destaquen la supressió del pas a nivell a Sant Jordi Desvalls —emmarcat en el Pla de supressió de passos a nivell a Catalunya— i la construcció de les galeries de servei i d’evacuació dels túnels del Cadí i de Collabós.

Millores en els traçats i paviments de les vies

Millores en la seguretat de les vies

Noves vies, enllaços i rotondes

REFERÈNCIES

Sant Celoni

Vilassar de Mar

Tagamanent

Vic

Terrassa

CastelldefelsVilanovai la Geltrú

Vilafranca delPenedès

El Vendrell

TARRAGONA

Prades

Montblac

Valls

Reus

JuncosaLa Granadella

AscóLa Fatarella

Flix

Tortosa

Amposta

Albatàrrec

LLEIDAMollerussa

Tarrega

Balaguer

ArcsCervera

Els Prats de Rei

EsparregueraSantaColoma deQueralt

Abrera

Manresa

Avinyó

GIRONA

Cassà dela Selva

La Bisbal

Olot

OixBaget

Figueres

CantallopsLa Jonquera

Cadaqués

Roses

Ripoll

Puigcerdà

Berga

SolsonaFolquer

Ponts

Coll deNargóIsona

Tremp

Sort

La Seud’Urgell

Esterri d’Àneu

Alòs d’IsilVielha

Móra d’Ebre

La Poblade Segur

Benaventde Tremp

Pont dela Codina

Sant Adrià del Besòs

Montgat

Lloret de Mar

Salardú

Agramunt

Beret

Argentona

BARCELONACornellà

Castellbell

Sant Boi

Arenys de Munt

Sils

Malla

Les BorgesBlanques

Granollers

Puig-reig

Castellód’Empúries

Aeroport

Cercs

Lliçà deVall

Sant MartíSapresa

Poblet

Massanes

La Valld’en Bas

Torelló

Sant Salvadorde Guardiola

Castellfollitdel Boix Canovelles

ArbúciesEspinelves

Viladrau

PalauSaverdera

L’Escala

Artesa deSegre

Sant Joan deles Abadesses

Coll deCoubet

Oliana

Sant Pau de Seguries

Camprodon

Perafort

La Pobla deMafumet

SolivellaBelltall

Vidreres

Sta. Colomade Farners

AlbesaTorre Serona

Vila-seca

Túnel de Collabós

Sant Jordi Desvalls

Besalú

L’Aldea

Sta. Perpetuade la Moguda

Begues

Sta. Cristina d’AroPlatja d’Aro

Vilaplana

Maspujols

Cornudellade Montsant

Garcia

Gandesa

Batea

L’Esplugade Francolí

Benifallet

Ginestar

GualbaSant QuirzeSafaja

Artés

Canyelles

Sant Pere de Ribes

Tunel delCadí

LlersAlbanyà

Copons

Banyoles

14 15

La recuperació dels rius catalans i dels ecosistemes fluvials està d’enhorabona. Tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat la presència de la llúdriga a la conca del riu Besòs. Aquest petit mamífer s’alimenta gairebé exclusivament de peixos, per la qual cosa la seva presència en un riu està considerada com un bon indicador de la salut d’un ecosistema fluvial. La llúdriga havia desaparegut de pràcticament tots els rius catalans al final dels anys 80, però des d’aleshores s’està recuperant i ja n’hi ha poblacions en rius com el Llobregat i la Tordera. Ara, al cap de 30 anys ha tornat al Besòs.

Les dessaladores són instal·lacions cada vegada més utilitzades per proveir d’aigua potable els països i les regions amb pocs recursos hídrics. A les Canàries, per exemple, el 27% de l’aigua domèstica procedeix del mar. Es tracta d’una tecnologia amb més de 30 anys d’experiència que ha evolucionat molt en els darrers anys. Especialment s’estan millorant les tècniques pel que fa a la reducció del consum energètic i del cost final

de l’aigua obtinguda, que és d’una gran qualitat.Actualment a Catalunya ja funciona una planta dessaladora d’aigua de mar a Blanes, que garanteix un abastament de qualitat a la població de la zona amb una mínima afectació del medi. Ara es preveu construir una nova dessaladora al Prat de Llobregat que permetrà abastir principalment l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les dessaladores: aigua inesgotable i cada dia més barataDades per cada m3 d’aigua

Al cap de 30 anys…la llúdriga torna al Besòs!

Més aigua i de millor qualitat. El subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona estarà garantit durant els pròxims anys, un cop engegades les 14 noves actuacions

previstes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes actuacions, que substitueixen l’antic Pla hidrològic nacional, també permetran una millora notable de la qualitat de l’aigua, tant de sabor i olor com pel que fa als seus requeriments sanitaris.

Com s’assoliran aquests objectius?

Més aiguaNova dessaladora del Prat de Llobregat, 60 hm3, 242 M€Ampliació de la dessaladora de la Tordera, 20 hm3, 29 M€

Més bonaNou fi ltre a l’estació d’aigua potable d’Abrera per reduir la salinitat, 53 M€Mescla de l’aigua dessalada amb la potabilitzada

Més ben transportadaDesdoblament de la canalitzacióTer – Barcelona, 105 M€Connexió de la xarxa de l’àrea Metropolitana de Barcelona amb la dessaladora del Prat de Llobregat, 29 M€Connexió de la xarxa central de Barcelona amb el Maresme Nord, 46 M€

i altres intervencions, amb un pressupost total de 895 M€

Per què es necessita més aigua? Per garantir la continuïtat del subministrament d’aigua potable d’alta qualitat, fi ns i tot en els períodes de sequera.Per descarregar la pressió que reben els rius Ter i Llobregat.

Per què cal millorar l’aigua?Per millorar l’olor i el sabor de l’aigua potable domèstica.Per reduir la salinitat de l’aigua potable procedent del riu Llobregat.

Aigua

Preu del’aigua

Consumenergètic

22 kWh

3,7 kWh 18,3 kWh menys

2,1 euros

48 cèntims d’euro 1,62 euros menys

1970

2001

1970

2001

16

3,17euros

10 m3al mes

pagareu

si consumiu 11,6euros

18 m3al mes

pagareu

si consumiu

Consum:de 10 a 18 m3

Per a un consum més elevats’estableix un preu una micasuperior al del primer tram.

Preu per m3:0,6456 euros

Consum:més de 18 m3

Per a consums molt elevats.Preu quatre vegades superioral preu bàsic.

Preu per m3:1,2912 euros

19 m3al mes

si consumiu

24,5euros

pagareu

Es compta sempre unmínim de tres personesper llar.

Les famílies o unitatsde convivència demés de tres personesque ho sol·licitinobtindran 3 m3

addicionals al mes alpreu del primer tram.

Recordeu: un metrecúbic és igual a 1.000litres d’aigua.

Accés universal a l’aigua.Consum de 3 m3 per personamés 1 m3 per habitatge.

Consum:fins a 10 m3

Preu per m3:0,3167 euros

1rTRAM 2n

TRAM 3rTRAM

(equivalent a 200 litresper persona i dia)

Garantir l’accés a l’aigua i fomentar-ne l’estalvi

El nou cànon de l’aigua s’ha modificat amb l’objectiu de promoure un consum més responsable i sostenible de l’aigua domèstica i industrial. Així, en l’àmbit domèstic el consum eficient es premia amb un preu baix, mentre que l’excés de consum té un cost més elevat.

Quins són els nous trams de pagament del cànon?

Garantir l’accésa l’aiguai fomentar-ne l’estalvi Per què cal fer un ús responsable de l’aigua?

Per estalviar-ne: Catalunya, com a país mediterrani, no té excedents d’aigua i no pot malmetre-la.

Per recuperar els rius:són ecosistemes molt rics en flora i fauna, bàsics en la migració d’algunes aus.

19

Els departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum, conjuntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Fepime i Pimec i els sindicats CCOO i UGT, han signat l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’Acord parteix d’un diagnòstic compartit sobre els problemes actuals de l’economia catalana i proposa un seguit de mesures per tal de fomentar un creixement econòmic sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.

per a l’economia catalanaAcord estratègic

20 21

El document de l’Acord parteix d’una diagnosi comuna sobre els problemes actuals de l’economia catalana

i el desig de redreçar la situació. En un món global, on cada dia es mouen, persones, mercaderies i informació, Catalunya ha de competir amb ocupació de qualitat i produccions i serveis de més valor afegit, tant en els sectors tradicionals com en noves ocupacions. Un augment de la productivitat, una millora de l’educació i la garantia de la cohesió social són la clau d’aquest nou model. Per assolir aquest objectiu l’Acord estratègic proposa 86 mesures en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i polítiques d’ocupació.

Comencem a inventarLes economies més avançades d’Europa són les que dediquen més recursos a la recerca, el desenvolupament i la innovació de nous productes i processos. Situació actual: Ara per ara, Catalunya hi dedica l’1,27% del producte interior brut (PIB), xifra per sota de la mitjana de la Unió Europea dels 25 estats membres, que hi dediquen l’1,95%, i lluny dels percentatges d’Alemanya (2,5%) i Finlàndia (3,5%). Catalunya és la comunitat autònoma en què hi ha més sol·licituds d’enregistrament de patents noves, però les

Millora de les condicions bàsiques de la competitivitatIncrement de la inversió en R+D+I fins a arribar al 5% del PIB el 2008Intensificació de la transferència tecnològicaLluita contra el fracàs escolarAugment de la presència de l’anglès i les tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola Creació de dotze centres integrats de formació professionalConstrucció de 500 km d’autovies lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la GeneralitatDesplegament de la Llei de la mobilitat i creació de les autoritats de mobilitat de Girona, Lleida i TarragonaPla d’accessibilitat amb transport públic dels treballadors als polígons industrialsPotenciació del transport públic ferroviariMillora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctricaDesplegament d’infraestructures de telecomunicacions als polígons industrialsFinançament de l’activitat empresarialPolítica de sòl industrial

InternacionalitzacióAtracció d’inversions estrangeresFoment de les exportacions i la projecció internacional de les empreses catalanesDesenvolupament d’un pla estratègic de turisme i creació de l’Observatori del Turisme de Catalunya

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió socialAtenció personalitzada als aturats des del Servei d’Ocupació de CatalunyaPolítiques actives d’ocupació per tal de recol·locar les persones que perden feina per deslocalització empresarialCreació del Consell Català del Diàleg Social i Participació per millorar les relacions laborals a les empresesMesures per facilitar la contractació en origen dels immigrants i per facilitar l’acolliment dels que ja són a CatalunyaNou model de competitivitat sostenible i responsablePla de govern per a la prevenció dels riscos laboralsMillora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependènciaPla d’inclusió social

Prioritats de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

per a l’economia catalana

sol·licituds són poques si comparem Espanya amb Europa.Objectiu: Abandonar el “que inventin els altres”. Per aconseguir-ho: cal arribar al 5% del PIB en recerca, desenvolupament i innovació el 2008.

Assignatura pendent: el fracàs escolarSom en un món global i en una societat basada en el coneixement. El talent de les persones és, doncs, la nova matèria primera.Situació actual: Espanya és un dels països d’Europa amb el percentatge més alt de fracàs escolar en educació secundària. A Catalunya, només el 40% dels estudiants de batxillerat assoleix el graduat. Objectiu: Obrir els centres educatius públics per fer-hi activitats complementàries i de reforç per tal de reduir el fracàs escolar. El curs vinent s’iniciaran activitats en 500 centres i el 2007 hi haurà activitats en més de 1.000.

Fer de l’anglès la tercera llenguaUna Catalunya “glocal” (global i local), que sigui capaç de mantenir la nostra identitat, especialment la llengua, i, alhora, oberta al món. Situació actual: Països com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda s’han pres molt seriosament

l’aprenentatge de l’anglès. Els percentatges d’estudiants d’anglès, tant a primària com a secundària, són més alts que els de Catalunya.Objectiu: Curs 2006-07, els instituts de secundària començaran a impartir assignatures obligatòries en anglès.Curs 2007-08, l’anglès serà una nova assignatura a la formació professional.Fins al 2008, es crearan 3.000 noves places d’anglès a les escoles oficials d’idiomes.

Millorar la mobilitat: xarxa d’autoviesCal connectar amb vies ràpides i d’alta capacitat les ciutats catalanes que no formen part de l’àrea metropolitana per tal de fomentar l’equilibri territorial.Situació actual: La majoria de les vies ràpides i d’alta capacitat que hi ha a Catalunya són de peatge i tenen l’origen, la destinació o travessen l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha poques vies ràpides que connectin dues ciutats catalanes no metropolitanes: l’Eix Transversal, que connecta Lleida amb Girona, n’és la més recent i ha quedat petita quant a capacitat.Objectiu: Construir 500 quilòmetres nous de vies ràpides lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la Generalitat. La inversió serà d’uns 1.100 milions d’euros. Es volen crear set eixos: Vic- Ripoll, Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa, Reus- Alcover, Berga- Bagà, Amposta- Lleida i el desdoblament de l’Eix Transversal.

Reincorporació dels desocupatsUna de cada deu persones que vol treballar a Catalunya no té feina. L’atur és, en primer lloc, un problema personal que afecta la confiança i l’autoestima dels qui s’hi troben. Cal donar una atenció personalitzada i fugir del tractament fred de les xifres. No són números, sinó futurs treballadors i treballadores.Situació actual: El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) té, entre altres tasques, l’obligació de posar en contacte les empreses amb les persones desocupades. Sovint aquesta tasca no es pot dur a terme per manca de personal a les oficines del SOC.Objectiu: Durant el 2005 es contractaran 292 tècnics nous per a les oficines del SOC per tal de poder donar una atenció més personalitzada als aturats i agilitzar així la seva reincorporació al mercat de treball.

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat

de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana s’ha

elaborat i s’ha signat amb el consens de la Generalitat, les

organitzacions empresarials i les principals organitzacions

sindicals del país. Les línies de treball en les que es basa

són les següents:

• Infraestructures de transport, energètiques,

de telecomunicacions i ambientals

• Educació i polítiques actives d’ocupació

• R+D+i

• Polítiques socials

• Polítiques laborals

• Finançament de l’activitat econòmica

• Entorn afavoridor de l’activitat empresarial

• Foment de la internacionalització de l’economia catalana

8 línies de treball per millorar la competitivitat

Per fomentar l’activitat empresarial és necessari disposar de finançament. Així, es crearan noves figures per fomentar empreses més competitives i internacionalitzades, com ara préstecs participatius, crèdits a petites i mitjanes empreses, capital risc, etc.

Acord estratègic

13

Per a més informació: www.gencat.net

preneu nota

Presidència

Agricultura

Benestar i Família

Salut

Cultura

Educació

Justícia

Governació

Medi Ambient

i Habitatge

Treball i Indústria

Relacions Institucionals

i Participació

Universitats, Recerca i

Societat de la informació

(DURSI)

Indemnitzacions a expresos polítics. Ajuts per a federacions esportives i esport escolar, promoció de la llengua catalana i ajuts

per al doblatge i subtitulació de cinema i DVD. Subvencions a empreses periodístiques. Convocatòries de l’Institut Català de la

Dona i de la Secretaria General de Joventut. Pràctiques al Patronat Català Pro Europa a les seus de Barcelona i Brussel·les.

Ajuts al sector de la pesca, agrari i agroalimentari, plans i programes d’actuació. Assegurances. Accés a la Declaració Única

Agrària i al Sistema d’informació de les declaracions i subvencions als oleïcultors.

Prestacions econòmiques d’ajut a les famílies, gent gran i discapacitats. Subvencions a entitats públiques i associacions, atenció

i orientació, centres i serveis d’atenció a la gent gran, violència domèstica i persones amb drogodependències.

Informació per a la sol·licitud de subvencions a entitats privades sense afany de lucre per al finançament d’activitats de

prevenció de la infecció pel VIH/sida corresponents a l’any 2005.

Subvencions i ajuts al món de l’audiovisual en català, promoció i difusió de la literatura, producció editorial, arts visuals i teatre.

Ajuts a les AMPA, creació de places d’educació infantil, acollida i aprenentatge de la llengua catalana a escoles concertades.

Ajuts i beques a la investigació i Premi a la investigació.

Subvencions a la cooperació i l’ajut internacional, oferta de formació de funcionaris, registre d’organitzacions no

governamentals d’ajut al desenvolupament. Sol·licituds per al Pla únic d’obres i serveis de catalunya.

Promoció d’habitatges, recollida selectiva, dejeccions ramaderes, millora ambiental, prevenció de residus municipals, reducció

d’aigües residuals...

Subvencions per al desenvolupament local, projectes de recerca i innovació, inserció laboral, cursos i formació...

Ajuts i subvencions per al Programa memorial democràtic i participació en l’àmbit local.

Beques i ajuts a la recerca, l’estudi i la docència a les universitats.

Quadre-resum d’ajuts i subvencions de la Generalitat

Subvencions i ajuts

Entre les moltes subvencions i ajuts que té establerts la Generalitat, es destaquen a continuació tres exemples d’àmbits ben diferents.

Indemnitzacions als presos polítics de la dictaduraLes persones o els familiars de les persones que van estar empresonades per motius polítics durant la dictadura franquista a Catalunya i que no van poder-se acollir a les indemnitzacions que el Govern central va aprovar els anys 1990 i 1992, poden demanar la indemnització aprovada per la Generalitat.

Ajuts per a disseny de pàgines webFins al 29 de setembre les petites empreses i les petites organitzacions empresarials poden sol·licitar ajuts per a disseny, creació o reforma del seu web, així com per a les traduccions, fotografies, reserves de domini i els primers dotze mesos d’allotjament. L’ajut pot anar des dels 300 € fins als 2.000 €, depenent de les prestacions electròniques que inclogui el web.

Ajuts a l’art i el pensament contemporaniFins al 15 d’octubre es poden presentar sol·licituds de subvenció per a projectes de producció i creació, i també de recerca i experimentació artística i de pensament contemporani. Els projectes poden ser de qualsevol disciplina artística: arquitectura i disseny, arts escèniques, arts visuals, noves tecnologies, música i art sonor, pensament crític, nous moviments culturals i nous llenguatges artístics i textuals.

22 23

La sequera que afecta Catalunya des de la tardor passada comporta un gravíssim risc d’incendis forestals per a aquest estiu. Des de 1967 no havia plogut tan poc a Catalunya.

Tots contra el foc

Durant tot l’any 2004 es van registrar a Catalunya 551 incendis que van cremar una superfície de més de 2.000 ha. L’estadística mostra que fins al mes de març d’enguany ja portàvem 271 focs, amb un nombre d’hectàrees arrasades superior a 900. És a dir, en un sol trimestre de temps fred s’ha cremat la meitat de superfície que en tot l’any passat. Ens trobem, doncs, davant d’una situació excepcional. Recordem que tan sols el 8% dels incendis tenen el seu origen en causes naturals (llamps) i que la major part comencen com a conseqüència de negligències. Les cremes agrícoles o de pastures i altres feines forestals provoquen el 18% dels incendis i gairebé un 9% dels focs els encenen sense saber-ho fumadors poc curosos. Així doncs, aquesta temporada de calor cal que tots estiguem alerta per evitar al màxim la destrucció dels nostres boscos. Us recordem que és absolutament prohibit fer foc al bosc per a qualsevol activitat (excepte amb una autorització municipal prèvia). No valen excuses de cap tipus davant la possibilitat que una excursió o un dinar al camp acabin en un desastre ecològic i econòmic.

Si veieu qualsevol tipus de foc al camp truqueu

immediatament al

112

La tasca dels bombers voluntaris

“Els pobles petits hem de ser capaços d’autoprotegir-nos”, recorda Carles Pérez, caporal del Parc de Bombers Voluntaris d’Arenys de Mar, un dels molts que formen part de la Xarxa de Bombers. Al Maresme hi ha cinc parcs de bombers, dos dels quals estan integrats per professionals, i els altres tres, per voluntaris. “Però la formació és la mateixa”, assenyala el caporal dels Bombers d’Arenys, que comanda un equip de 35 persones que dediquen part del seu temps lliure al salvament de persones, i a tasques d’extinció de focs i treballs de prevenció. L’any passat van fer 723 sortides, la meitat de les quals van ser per urgències i l’altra meitat, tasques ja programades. El treball de bomber “és vocacional, sacrificat i disciplinat, i si una persona no compleix amb els seus deures, se la fa fora”, indica el caporal. Cal una formació específica, com la dels professionals, a l’Escola de Bombers de Catalunya, abans de poder-se integrar en un parc. Des del moment en què una persona sol·licita ser bomber voluntari fins que fa la primera sortida poden passar tres o quatre anys. “La majoria dels voluntaris són persones d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt i poblacions del voltant”, explica Carles Pérez. Els bombers voluntaris d’Arenys de Mar s’han guanyat una merescuda fama gràcies a la seva experiència de més de vint anys.

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 5 Octubre ’05

GironaLleidal’Eix Transversal Ferroviari

De

a

GironaVic

Manresa

MartorellIgualada

Cervera

Tàrrega

Mollerussa

Lleida

Barcelona

Aeroport

InfoMés docents, més escoles i molts programes d’innovació per a aquest curs. Pàg. 14

EducacióGran xarxa de 600 instal·lacions noves per apropar l’esport a tothom. Pàg. 18

Esport

L’Eix Transversal Ferroviari

Notícies 4L’Eix Transversal Ferroviari 10Tenir cura del territori 12Més escola i més educació 14Esport per a tothom! 18Aigua, situació crítica 20Una nova consciència de l’energia 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Mariano HerreraFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 11), Ernest Costa (pàg. 12)Il·lustracions: Miguel Gallardo (pàg. 14, 15, 16 i 17)Infografia: Jaume Serra (pàg. 18 i 19)Agències: Getty Images, Iberimage

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

L’Eix Transversal Ferroviari crearà una comunicació directa entre nuclis urbans amb gran capacitat de desenvolupament i afavorirà l’equilibri territorial de Catalunya.

Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el projecte del primer gran ferrocarril del segle XXI: l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica pel futur de Catalunya, que enllaçarà Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera-Igualada-Manresa-Vic-Aeroport de Girona i Girona. L’Eix Transversal millorarà, i molt, la connexió entre la Catalunya interior i Europa, a través d’una doble via de passatgers i mercaderies, i facilitarà la mobilitat segura i competitiva d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes. L’impuls de les infraestructures és una aposta per la modernització i el creixement econòmic. Però també ho és per la reforma social i l’equilibri territorial. Amb l’Eix Transversal Ferroviari i les inversions que la Generalitat està duent a terme a la xarxa viària, ferroviària, portuària i aeroportuària, Catalunya disposarà d’un sistema de ciutats amb les mateixes possibilitats d’accés als mercats, als equipaments i als serveis, que irradiarà dinamisme i oportunitats.Aquesta és la nostra idea de la Catalunya en xarxa. Aquest és el nostre compromís, el compromís d’un Govern que comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció amb la Catalunya del futur. Una Catalunya que l’Eix Transversal Ferroviari farà més eficient, més equilibrada i més oberta a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i a la Europa de la innovació.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

4 5

notíciesInfoCatalunya

Tractament de les xarxes d’aigua contaminades per nitrats

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, per mitjà de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha impulsat un programa de tractament de les aigües subterrànies afectades per nitrats. Aquesta actuació té el suport dels departaments de Salut i Governació. Els controls del Departament de Salut es fan a xarxes d’abastament a tot Catalunya. En l’actualitat, 130 xarxes estan afectades de manera constant per nivells de nitrats que superen la legislació vigent. Durant el període 2005-2006 es tractaran 62 xarxes de subministrament, i a mitjà o llarg termini s’actuarà a 64 més. Les 71 restants són xarxes d’abastament privades. L’ACA estudia aplicar diferents tractaments a les aigües subterrànies que permetran en alguns casos recuperar els aqüífers i en altres potabilitzar les aigües contaminades per nitrats.

El nou Pla de rehabilitació 2006 del Departament de Salut arribarà a tot el territoriEl Departament de Salut ha presentat el nou Pla de rehabilitació 2006. L’import econòmic previst per desenvolupar-lo, de quasi 48 M€, s’ha incrementat el 60% respecte al 2004. Els processos que més es beneficiaran d’aquest augment pressupostari seran els de rehabilitació domiciliària (136%) i de logopèdia (150%).La principal novetat del nou Pla de rehabilitació és que s’estendrà a tot el territori. A més, inclou nous serveis, com ara la rehabilitació de sòl pelvià per tractar la incontinència urinària i l’atenció domiciliària per a malalties respiratòries cròniques i malalties neuromusculars amb grau elevat de discapacitat.

Més polígons industrials ambtransport públicEl juny passat va entrar en servei una nova xarxa d’autobusos que uneix les poblacions de Montmeló, Parets del Vallès, Montornès, les Franqueses del Vallès, Vallromanes i Rubí amb els polígons industrials de la zona. La creació de tres línies i l’ampliació i adaptació de tres més beneficiaran els gairebé 20.000 treballadors de les empreses ubicades als polígons d’aquests municipis. La iniciativa forma part del programa pilot de mobilitat per a 22 polígons industrials que està impulsant la Generalitat aquest 2005 i que durant la primera meitat de l’any ja s’ha concretat en 15 plans de mobilitat i 13 noves línies d’autobús.

70 aparells mesuraran les radiacions de les antenes de telefoniaEl Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) desplegarà una xarxa de control per mesurar la radiació de les estacions base de telefonia mòbil. L’objectiu és vetllar per la qualitat ambiental i poder informar-ne a la ciutadania. El sistema de monitorització de ràdio freqüència (SMRF) està format per 70 monitors que recolliran les dades de forma contínua i remota. Ha entrat en funcionament aquest estiu i tindrà caràcter permanent. El DURSI i Localret han signat un conveni que permetrà a 61 municipis catalans disposar d’aquestes dades. La inversió inicial per comprar, instal·lar i calibrar els monitors ha ascendit a 400.000 €. Per la seva banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge aportarà 90.000 € més per al manteniment i els costos d’operació de la xarxa.

6 7

notíciesInfoCatalunya

El Departament de Benestar i Família destinarà durant els propers quatre anys quasi 140 M€ a finançar els serveis socials d’atenció primària dels ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants (90 M€) i els dels consells comarcals (50 M€). Aquests serveis tenen l’objectiu d’afavorir la integració de persones, grups i famílies en risc d’exclusió o amb manca d’autonomia. L’acord té especial rellevància perquè es prolongarà fins a l’any 2008, la qual cosa garanteix una estabilitat en la cooperació més enllà del mandat actual. Aquesta ha estat una llarga reivindicació de les administracions locals.

140 M€ per als serveis socials dels ajuntaments

El Departament de Cultura ha elaborat el Pla de xoc d’equipaments culturals 2005-2007, que preveu més de 140 actuacions a tot Catalunya. Dotat amb 72 M€, servirà per construir i rehabilitar:

Espais d’art 5 | Ateneus 60 | Teatres i auditoris 25 Sales polivalents 29 | Arxius comarcals 14 Centres de creació artística 10

El Pla pretén garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura amb una xarxa d’equipaments de qualitat. També vol contribuir a donar impuls a la producció local i a dinamitzar econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Els ajuntaments que vulguin renovar els seus equipaments podran optar a subvencions de fins al 50% dels costos de l’obra mitjançant una convocatòria pública d’ajuts.

Més equipaments penitenciaris

El Govern ha acordat la construcció de nous centres penitenciaris tenint en compte l’evolució de la població reclusa dels darrers anys i les seves característiques. La diferència entre el nombre de places disponibles i les que es necessiten és cada cop més gran i, per aquest motiu, s’han posat en marxa tant mesures urgents com la planificació de nous equipaments fins al 2010. D’aquesta manera es vol adequar la funció penitenciària amb els seus objectius de rehabilitació i reinserció social, amb millors condicions de treball per als professionals i els interns.

Mesures urgents El 2007 començaran a ser operatius els tres centres que es troben actualment en fase d’execució: Brians II, Joves Quatre Camins i Lledoners. A més, el Departament de Justícia està estudiant el conveni actual amb l’Ajuntament per instal·lar un centre de preventius a l’àrea de Barcelona.

Ubicació dels nous centres (2010)Centres tancats (de compliment): Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d’Ortons (Alt Penedès)*, Tàrrega (Urgell), el Catllar (Tarragonès)Centres oberts: Girona, Tarragona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3*Centre per a dones

El Pla d’equipaments culturals implica una inversió de 72 M€

Teatre Bartrina, Reus

Sí a la creativitat, sí a les idees, sí a l’empresa, aquest és el lema

de Fòrum de la Innovació 2005, que organitza el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament de Treball i Indústria i que tindrà lloc a Barcelona el dies 25 i 26 d’octubre. L’edició d’aquest any aposta, com a millor opció de futur, per una innovació de caràcter humanista, que es basa en les persones i en la seva creativitat.Per això, al Fòrum participaran el psiquiatra Luis Rojas Marcos, el publicista Joan Campany (autor de “l’Efecte ZP”), la cineasta Isabel Coixet, la biòloga Anna Veiga i la cuinera Carme Ruscalleda, entre altres. Tots explicaran les seves vivències al públic assistent amb l’objectiu d’analitzar, descobrir i compartir experiències sobre temes com la tecnologia, la creativitat, l’estratègia, la inversió i el finançament, el disseny, els recursos i les oportunitats.Com a novetat d’aquesta edició, en el Fòrum s’aplicarà una nova tecnologia que permet avaluar i millorar el servei al visitant. Es tracta de l’RFID, un sistema que ja s’aplica en l’àmbit industrial i que, a través d’un xip, recull informació dels visitants (nivell d’audiència d’una ponència, fluxos de circulació, preferències, necessitats, etc.). Per a més informació: http://www.cidem.com/cidem/cat/

notíciesInfoCatalunya

Fòrum de la

Innovació 2005

8 9

El Govern ha acordat incloure el període de la Guerra Civil dins els criteris de concessió d’indemnitzacions als expresos polítics del franquisme. Es calcula que unes 5.000 persones que van patir la Guerra Civil amb privació de llibertat, sigui a les presons, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, es podran beneficiar d’aquests nous ajuts, que fins ara eren només per a empresonats a partir de l’1 d’abril de 1939. Aquesta ampliació ha estat una reivindicació reiterada per part de moltes associacions d’expresos,

excombatents i víctimes de la Guerra.En el termini d’un any totes les sol·licituds presentades dins del termini (més de 37.000) seran revisades amb aquest nou criteri, i es preveu que unes 5.000 de les que havien estat desestimades ara siguin positives. Això no implica, però, que s’obri cap nou període de presentació. Els ajuts es calculen en funció del temps acreditat de privació de llibertat i poden arribar a un màxim de 6.010 € (tres anys). Amb aquesta ampliació, l’import total d’aquest ajuts pujarà gairebé a 46 M€.

La recepta electrònica consisteix, fonamentalment, en el següent: el metge prescriu el medicament a través d'un programa informàtic per via d'internet; per la seva banda, els farmacèutics accedeixen a la recepta utilitzant el número de la targeta sanitària individual (TSI) del pacient i dispensen el medicament. Aquest sistema permet millorar l’atenció al ciutadà pel fet que li subministra un pla de medicació, li redueix les visites al metge per renovació de receptes i li garanteix que dosis, envasos i mesures, així com la durada del tractament, són correctes. D’altra banda, aquest mètode permetrà més control sobre la despesa pública en medicaments. A partir de final d'aquest any començarà a implantar-se la recepta electrònica dins de la primera fase del programa del Departament de Salut de la Generalitat. Es durà a terme en dues zones de les Terres de l'Ebre. Cadascuna d'aquestes zones té entre 12.000 i 20.000 habitants, un nombre d'oficines de farmàcia que oscil·la entre quatre i deu, un centre d'atenció primària (CAP) i un hospital de referència. Així doncs, aquesta primera fase implicarà una vintena de farmàcies i uns 40.000 usuaris.

Més indemnitzacions per a expresos polítics

Ben aviat, la recepta electrònica

10 11

El futur Eix Transversal Ferroviari

Vic – Aeroport de Girona – GironaAquesta és una de les zones més accidentades, que requereix molts túnels i viaductes. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de RENFE Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol. A l’aeroport de Girona hi haurà una estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat.

Lleida – Mollerussa – Tàrrega El tram entre Lleida i Mollerussa fins a Tàrrega inclou una nova estació de viatgers a Mollerussa. El nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada de viatgers a la població de Mollerussa. A més, es preveu remodelar la línia actual entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un tren-tramvia, que podrà continuar cap a Tàrrega i Cervera i, fins i tot, arribar a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre d’aquestes.

Igualada – Manresa – VicEn aquest tram hi ha dues estacions de passatgers: Igualada (enllaç amb FGC) i Manresa (enllaç amb FGC i RENFE). El ramal a Castellbisbal permetrà enllaçar amb la línia Madrid-Barcelona-França i accedir al port i a l’aeroport de Barcelona.

L’Eix Transversal Ferroviari (ETF) parteix d’una nova concepció de les comunicacions i del model

territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos, amb l’objectiu d’afavorir el reequilibri territorial. El nou traçat crea una nova comunicació contínua i directa entre comarques.Les àrees que travessa el traçat de l’ETF tenen nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Són ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. Es preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants. L’Eix s’emmarca en una política general de desenvolupament sostenible que es proposa fer créixer el transport públic el 120%, i només el 60% el vehicle privat. Més concretament, l’objectiu és que el transport ferroviari passi de perdre l’1,3% a créixer el 6% anual, mentre que el transport per carretera tingui el 2,7% d’increment per any, per comptes del 4,9% actual.La creació de la nova línia de tren comportarà:

- Una nova línia de mercaderies- Una nova línia d’alta velocitat per a passatgers- La renovació de la línia ferroviària actual per a serveis locals

El nou Eix Transversal unirà, en 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa. A més, el ramal Manresa-Martorell enllaçarà amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i el port de Barcelona. La línia té set noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Per definir el traçat s’han estudiat 49 alternatives diferents i 1.791 km de recorregut, tenint en compte criteris ambientals, funcionals (temps del recorregut i viatgers), econòmics i geològics. La longitud de via total, amb ramals i derivacions arriba als 360 km, amb 115 km de túnels i viaductes. L’amplada de via serà l’europea.

Noves estacions de viatgers Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Aeroport Girona

Intercanviadors de viatgers • Igualada amb línia Barcelona-Igualada de FGC

• Manresa amb línia Barcelona-Manresa de FGC i línia Renfe

• Vic amb línia Barcelona-Puigcerdà de Renfe

Longitud total 360 km

Viaductes 31 km

Túnels 84 km

Total túnels i viaductes 115 km

Pressupost total 6.500 M€

Pressupost per km 18 M€

Tàrrega – Cervera – IgualadaAquest tram té dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i l’altra a Cervera. A més, es preveu la construcció d’una important terminal de mercaderies a la capital de l’Urgell.

Velocitats Mínima /Normal Màxima

Viatgers 160 km/ h 250 km/ h

Mercaderies 100 km/ h 120 km/ h

A una velocitat de servei de 180 km/h els temps de viatge estimats són:

Temps (min)

Lleida-Girona 90

Lleida-Manresa 50

Manresa-Vic 20

Vic-Girona 20

Igualada-Manresa-Barcelona

40

Barcelona

Lleida

Moll

erus

sa

Tàrre

ga

Cerve

ra

Igua

lada

Man

resa

Vic Aerop

ort d

e Giro

na

Girona

12 13

E l Govern català ha engegat tot un seguit de plans que tenen per objectiu delimitar el que es pot fer en el territori i protegir

espais d’interès natural, evitant la construcció desmesurada. Aquesta és una tasca complexa i molt lenta, ja que requereix estudis molt aprofundits i la recerca del consens amb les administracions locals i la població. L’Alt Pirineu - Vall d’Aran i l’Empordà són els territoris on s’han iniciat recentment dos plans territorials que busquen, en línies generals, el desenvolupament ordenat, eficient i sostenible del territori. Defineixen nuclis urbans com a centres de serveis, limiten la dispersió, regulen les segones residències, protegeixen el paisatge i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic, així com el sòl agrícola, i diferencien entre activitat turística i immobiliària. Finalment, milloren l’accessibilitat i les comunicacions. A més d’aquest dos plans, a moltes zones de Catalunya s’estan duent a terme iniciatives semblants, que han de passar les fases d’estudi, redacció, participació, etc., fins a ser finalment aplicades. L’objectiu del Govern és aprovar tots els plans que falten en el termini més curt possible. D’altra banda, el Govern ha posat en marxa diferents plans directors, com ara el de protecció del sistema costaner i el que protegeix de manera definitiva l’espai natural de Gallecs (Vallès Oriental).

Tenir cura del

Terres de l’Ebre el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

Comarques centrals l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès

Plana de Lleida el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell

Comarques gironines l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès

Camp de Tarragonael Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà

Regió metropolitana de Barcelona el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme

Zones on els plans territorials estan en fase de redacció i participació ciutadana

Què són els plans territorials?Els plans territorials són les eines que defineixen els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, serveixen d’orientació i guia a les diferents administracions per les actuacions que es poden fer sobre el territori, tant a títol privat com públic. L’objectiu d’interès general és que tots els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin, equilibrant les seves necessitats socioeconòmiques.

Tenint com a referència el PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA, els plans es divideixen en territorials parcials, comarcals de muntanya, directors i sectorials.

Plans territorials parcials | Són els instruments per definir els objectius d’equilibri d’una part del territori. L’àmbit dels plans és, com a mínim, d’extensió comarcal i pot agrupar comarques,

però no les pot dividir (per exemple, Terres de l’Ebre, comarques centrals, àrea metropolitana de Barcelona i altres). Plans comarcals de muntanya | L’àmbit dels plans són les comarques de muntanya que per les seves característiques naturals i socioeconòmiques necessiten plans específics (per exemple, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i altres).Plans directors | Concreten les directrius, el que es pot fer i no es pot fer al territori, d’acord amb el pla territorial general. Poden ser territorials (per exemple, Delta de l’Ebre, Maresme i Empordà) o urbanístics (per exemple, el sistema costaner o les activitats turístiques i industrials del Camp de Tarragona).Plans sectorials | Són els plans d’incidència territorial que elaboren els departaments de la Generalitat en àmbits temàtics de la seva competència (per exemple, carreteres, habitatge i sòl, sòl industrial, xarxa d’heliports i altres).

territori

14 15

Més escola i més educació

Millorar la qualitat educativa: programes d’innovació a 748 centresUn total de 748 centres docents inicien aquest curs programes d’innovació educativa per tal de millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Enguany s’ofereixen vuit programes d’innovació educativa, cinc dels quals són nous. Més de 1.000 mestres i professors han participat en els corresponents cursos de formació. Aquests programes tenen un pressupost de 10 M€ per al curs 2005-2006.

Pla experimental de llengües estrangeresUn dels programes més destacats pel curs serà un pla experimental dedicat a l’impuls de les llengües estrangeres. Hi estan adscrits 100 centres docents (70 de primària i 30 de secundària). El primer objectiu és que els escolars integrin al més aviat possible la llengua estrangera, sobretot a nivell oral. L’aprenentatge comença als quatre anys. Més endavant, els alumnes estudiaran algunes matèries en llengua estrangera (per exemple, matemàtiques en anglès). També es tendirà a integrar els ensenyaments audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula de llengua estrangera. El Pla es completa amb activitats d’immersió, estades a l’estranger, concursos, formació i equipaments destinats tant a alumnes com a docents.La implantació d’aquest pla té un pressupost total de 5,6 M€ i comporta la incorporació enguany de 100 especialistes més a l’educació primària. Cada un dels centres adscrits rep, a més, una dotació de 2.000 €.

Noves escoles, més alumnes, més professors i més programes d’innovació educativa per a la millora de la qualitat del sistema educatiu català i la lluita contra el fracàs escolar conformen l’inici del curs escolar 2005-2006.

Noves escoles i més docents per a més alumnesEn aquest curs escolar 2005-2006 es posen en funcionament a Catalunya 67 centres docents nous. La inversió per a infraestructures escolars es concreta (a més dels nous centres) en 185 projectes en fase de redacció, 32 obres licitades i pendents d’adjudicació, 71 obres iniciades i 82 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són 370 les actuacions que estan en curs, que sumen una inversió de 520 M€. La posada en funcionament dels 67 centres docents nous permet retirar 112 mòduls dels que ara hi ha.Aquest volum d’actuacions coincideix amb un creixement molt important de l’alumnat de 3 a 18 anys. Per al curs 2005-2006 es preveu un increment de 29.000 alumnes, fins a arribar a una població escolar que supera el milió d’alumnes. Aquest creixement -i la mobilitat de la població- ha obligat a instal·lar 92 mòduls provisionals per poder atendre la demanda d’escolarització. No obstant això, tan sols 21.000 alumnes faran classe en mòduls, és a dir, un 3,44% del total.

Les grans xifres de l’educació a Catalunya

Alumnes escola pública 677.580Alumnes escola privada 423.488Total alumnes 1.101.068

Centres públics 2.571Centres privats i concertats 1.408Total centres 3.979

Professorat escola pública 54.857

Pressupost 2005 3.903 M¤

Per fer front a l’augment d’escoles i l’increment d’alumnes i per fer més eficaç el sistema, aquest curs s’incorporen més de 2.000 professionals docents nous. D’altra banda, el Departament d’Educació ha potenciat la convocatòria de places de mestres i professors. En les oposicions d’enguany s’han convocat un total de 3.680 places, 1.950 de les quals corresponen al cos de mestres i 1.730, al cos de professors d’ensenyament secundari. Com a referència recordem que l’any 2004 se’n van convocar 950, 460 el 2003 i 612 l’any 2002.

16 17

Altres novetatsSubvencions per al serveid’acollida matinal de les AMPA Aquest curs el Departament d’Educació destina 1 M€ a subvencionar les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) per a l’organització del servei d’acollida matinal de nens i nenes escolaritzats en centres docents d’educació infantil i d’educació primària sufragats amb fons públics. L’objectiu és facilitar la conciliació de la vida familiar i la laboral, posant a disposició de les famílies uns espais, unes activitats i uns professionals responsables dels infants durant el temps previ a l’inici de l’activitat escolar. L’acollida matinal es troba particularment estesa en centres d’educació infantil i educació primària i sovint són associacions de mares i pares d’alumnes qui l’organitzen.

Comença la concertació de P-4 Aquest curs, el Departament d’Educació inicia la concertació del segon curs d’educació infantil (P-4), en compliment del calendari d’aplicació de la progressiva gratuïtat d’aquesta etapa educativa. El Govern concerta 922 unitats de P-4 de centres docents privats, amb un total de 1.226 mestres, el que suposa una inversió de 45,8 M€. El curs passat ja es va iniciar l’aplicació progressiva de la gratuïtat a l’educació infantil amb la concertació del curs de P-3. Per al curs actual, a més de l’inici del concert de P-4, s’amplia el nombre d’unitats concertades de P-3 i es destinen 13 M€ a la subvenció de 750 unitats de tercer curs d’educació infantil (P-5).

37 M€ en ajuts individuals de menjadorAquest curs el Departament d’Educació destina 37 M€ a ajuts individuals de menjador per als alumnes matriculats en centres docents catalans. Aquests ajuts s’atorgen als alumnes que estan obligats a desplaçar-se per anar a classe i en concepte de beques, tenint en compte la seva renda familiar, el nombre de membres que integren la unitat familiar i, si s’escau, les disminucions psíquiques o físiques que els puguin afectar.

Un miler de centres tenen aula d’acollida El Departament d’Educació posa en marxa aquest curs 302 aules d’acollida noves als centres educatius de primària, secundària i concertats. D’aquesta manera, el nombre total d’aules d’acollida és de 951. L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut, pensat per donar resposta a les seves necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars, i alhora millorar la qualitat global del centre. Una aula d’acollida implica un tutor o tutora d’acollida, un equipament informàtic (quatre ordinadors, una impressora, etc.) i una dotació econòmica de 1.200 € per a altres materials. Els criteris per implantar una aula d’acollida són el nombre de nouvinguts al centre i una situació socioeconòmica de l’alumnat poc favorable.

Inici del Programa de reutilització de llibres de text El Departament d’Educació i les federacions d’AMPA han signat l’acord per posar en marxa el programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, que pot significar un estalvi a les famílies catalanes de fins al 85% d’aquests cost. El programa preveu que aquesta despesa passi dels 1.700 € actuals de mitjana per cada fill o filla als 250 €.En aquest curs s’inicia de forma experimental la primera fase del programa. El Departament d’Educació inverteix més de 2 M€ en la convocatòria per a 522 centres, que impliquen uns 113.000 alumnes. Fins al curs 2007-2008, és a dir, fins a l’entrada en vigor dels nous currículums de la Llei orgànica d’educació (LOE), el programa experimental donarà als centres els ajuts següents: 1.875 € per línia autoritzada d’educació primària i 3.000 € per línia autoritzada d’ESO.

S’amplia l’oferta de 76 cicles de formació professional El curs s’inicia amb 76 cicles formatius més de formació professional: 40 de grau mitjà i 36 de grau superior. Això es tradueix en 2.280 places noves de formació professional a tot Catalunya. La nova oferta per al curs no considera titulacions noves, sinó la implantació de cicles formatius en 63 centres on fins ara no s’impartien. Els cicles formatius que creixen més són els de serveis socioculturals i a la comunitat (13 més), els d’informàtica (12 més), els de comerç i màrqueting (8 més) i els de manteniment i serveis a la producció (6 més). Actualment a Catalunya s’imparteixen 116 títols del catàleg estatal de formació professional. D’altra banda, la plantilla docent s’amplia en 330 professors i professores, fins a un total de 4.084. Aquest curs estudiaran FP uns 70.000 alumnes, repartits en 370 centres públics i privats.

Formació professional

Programa

Biblioteques escolars i gust per la lectura (puntedu)Promoció de la lectura i la comprensió lectora. Informació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, multimèdia, etc.). Espais de lectura, narració, consulta temàtica i cerca d’informació.

Coeducació i igualtat de gènere Sensibilització de la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Garantia d’una oferta educativa adequada a les necessitats de les dones i a la igualtat d’oportunitats en l’orientació professional. Promoció de projectes de prevenció d’actituds abusives entre la població jove.

Educació per a la ciutadania Desenvolupament de valors democràtics, consciència ciutadana i actituds i conductes respectuoses i compromeses en la seva defensa.

Educació en comunicació audiovisual Aprenentatge del llenguatge audiovisual en altres àrees (llengua, educació visual i plàstica i ciències socials). Desenvolupament de bons hàbits per a un consum responsable dels mitjans.

Educació ambiental Posada en marxa de projectes de reducció, reutilització i reciclatge de materials; tractament dels residus escolars; creació d’espais verds escolars (jardins, patis, horts); ús d’energies alternatives; nova cultura de l’aigua, i realització d’accions solidàries per a la sostenibilitat.

Convivència i mediació escolar Dirigit a professorat, alumnes i pares i mares. Potenciació d’habilitats socials en l’alumnat per la mediació en la resolució de conflictes. Fins ara s’han format en aquest àmbit uns 1.700 professors i professores, 900 alumnes i un centenar de pares i mares.

Salut a l’escola Incorporació de professionals de la salut en l’escola per prevenir i solucionar problemes dels i les adolescents relacionats amb la sexualitat, l’alimentació, la higiene, les malalties, la SIDA o les drogodependències.

Llengües estrangeres Aprenentatge de la llengua estrangera a l’educació infantil. Reforç de la llengua oral a l’educació primària. Ensenyament de continguts de diverses matèries en llengua estrangera.

Altres

Total

Programes d’innovacióCentres

286

18

47

45

90

114

28

100

20

748

1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.12 de setembre Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.19 de setembre Inici de les classes dels cicles formatius de grau superior i als centres i aules de formació de persones adultes.22 de desembre / 8 de gener Vacances de Nadal.8 d’abril / 17 d’abril Vacances de Setmana Santa.22 de juny Acaben les classes a tots els centres.30 de juny Acaben les activitats del professorat programades als centres.

Dies festius 2005: 12 d’octubre ; 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (dia de la Constitució); 8 de desembre (la Immaculada).2006: els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i Indústria. A més, cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de preveure en la programació general del centre.

Calendari escolar 2005-2006

“Bon rotllo” per evitar el bullying

El Departament d’Educació posa en marxa una unitat per assessorar els centres docents davant de situacions de conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a la Convivència Escolar, està formada per experts de la Inspecció Educativa i de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els centres docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, de manera que disposin de tots els elements per gestionar-los de la millor manera possible. En aquest sentit, el Programa de convivència i mediació escolar, que segueixen enguany 114 centres, té per objectiu contribuir a resoldre els conflictes de convivència de manera pacífica, desenvolupant la capacitat de diàleg i millorant les habilitats comunicatives dins dels centres docents.També s’engega una campanya de sensibilització als centres docents adreçada a l’alumnat. Sota el lema “Bon rotllo a l’escola/institut”, la iniciativa tracta d’evitar les pràctiques de bullying o assetjament d’alumnes per part dels seus companys. Paral·lelament, el professorat disposa d’uns protocols per orientar-se en la resolució dels diferents tipus de conflicte.

INSTAL·LACIONS

Total

604

Instal·lacions quees construiran

Quantes se’n construiran i a on

Pista poliesportiva

Pavelló poliesportiu

Gimnàs

Camp poliesportiu

Piscina coberta

Pista d’atletisme

53

129

198

91

85

48

Municipis amb escola

Municipis de més de 2.000 habitants

Municipis amb institut de secundària

Municipis de més de 1.000 habitants

A menys de 20 km

A cada comarca

Tipus d’instal·lació Quantes se’n construiranOn es construiran

El Pla té per objectiu aconseguir que tots els ciutadansde Catalunya tinguin accés a la pràctica de l’esport,situant de forma estratègica els equipaments percompensar les mancances actuals. Per exemple, tothomtindrà una piscina coberta a menys de 20 km, hi hauràalmenys una pista d’atletisme per comarca, tots elspobles de més de 2.000 habitants tindran un pavelló,etcètera.

Esport per a tothom!En els anys vinents 600.000 usuaris catalans es beneficiaran de les noves infraestructures que preveuconstruir el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Piscinescobertes, pavellons esportius, gimnasos, pistes d’atletisme i poliesportives aniran apareixent en 41comarques de tot el territori fins a completar una gran xarxa d’equipaments esportius.El PIEC, una iniciativa molt ambiciosa que preveu grans desenvolupaments, no hagués estat possiblesense l’acord del Govern amb totes les institucions catalanes implicades d’una forma o d’una altraen el tema de l’esport: diputacions, ajuntaments, federacions esportives i consells escolars.

etapa

1a 20052008

Període Instal·lacions

304 485

Pressupostmilions d’eurosque es construiran

En una primera fase es preveu la construcció d’unes 300 instal·lacionsentre el 2005 i el 2008, així com la millora de les que ja hi ha.La segona fase acabarà el 2011 i es preveu tenir enllestits almenysuns altres 300 equipaments.

20092011

Període Instal·lacions

300 485

Pressupostmilions d’eurosque es construiran

etapa

2a

ETAPES DEL PLA

TIPUS DE XARXA

El Pla incorpora per primera vegada unanormativa tècnica per a la construcció iel condicionament dels equipaments.L’objectiu és augmentar-ne la seguretati la funcionalitat, així com tenir en compteles implicacions ambientals i el conceptede desenvolupament sostenible.

Normativa tècnica per a la construcciói el condicionament dels equipaments

INVERSIÓLes inversions necessàries superaran els 970 milionsd’euros fins al 2011. Els fons provindran del ConsellCatalà de l’Esport, els ajuntaments, les diputacions ialtres agents privats. Es preveu que, com a resultat,es creïn més de 1.600 llocs de treball nous.

D’on ve?PRIMERA ETAPA

145 milions30%Altres agentsprivats

Com es distribueix?TOTAL DE LA INVERSIÓ

14%Condicionament de les que hi ha

140 milions

66%Xarxa bàsica

637 milions

170 milions

170 milions35%Consell Català de l’Esport

35%Ajuntaments idiputacions

485

Total inversióprimera etapa

milions d’euros

970

Total inversiófins al 2011

milions d’euros

ComplementàriaPer atendre demandes mésespecífiques en llocs determinatso d’un equipament concret.

C

BàsicaPoliesportius, sales, pavellons, campsesportius, piscines cobertes i campsd’atletisme.

B

D’interès nacionalEquipaments de gran envergaduraper a l’esport d’alta competició.A

194 milions20%Xarxacomplementària

18 19

Per fer front a aquesta situació la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 17 maig, un decret de sequera amb mesures restrictives dels usos de

l’aigua no prioritaris (usos recreatius, neteja de carrers, reg de jardins, reg agrícola i de camps de golf, usos hidroelèctrics) amb l’objectiu de preservar l’aigua per a l’ús domèstic. Aquesta normativa estableix que:

Gràcies a aquestes mesures, que no incideixen en el consum domèstic, fins a final d’agost s’havien estalviat 45 hm3 a Catalunya, que signifiquen 43 dies d’abastament per a ús de boca. No obstant això, els efectes de la sequera persisteixen i els nivells dels embassaments es redueixen dia a dia. Si segueix aquesta tendència s’hauran d’aplicar restriccions als usos domèstics. Això és el que preveu el decret d’emergència, l’objectiu del qual és regular el repartiment dels darrers recursos dels embassaments quan estiguin per sota del 20% de la seva capacitat. El decret d’emergència va acompanyat d’un pla de contingència on s’estableixen les mesures de caràcter estructural que ens permetran no ser tan vulnerables davant les èpoques de sequera. Aquestes mesures estan encaminades a generar nous recursos, a millorar la disponibilitat i la qualitat dels recursos existents, a permetre’n la reutilització i a millorar l’eficiència de les xarxes. Algunes de les actuacions previstes en el pla de contingència ja estan en marxa (construcció de la dessaladora del Llobregat i ampliació de la dessaladora de la Tordera, recuperació d’aqüífers contaminats, sistemes de tractament d’aigües residuals que permetin reutilitzar aigua per a usos que no siguin de boca).Hem de ser conscients, ara més que mai, que no hem de malbaratar ni una gota d’aigua. Això ens ajudarà a allargar els recursos disponibles i a endarrerir el moment en què, si els embassaments i aqüífers no es recuperen, s’hagin d’aplicar restriccions als usos domèstics. Cal prendre consciència de la gravetat de la situació actual i fer tots plegats un darrer esforç estalviant tota l’aigua que puguem.

20 21

L’aigua és un recurs escàs. D’això encara ens n’adonem més en una situació de manca de pluja com la que es viu enguany. La meteorologia ens indica que ens trobem en la pitjor sequera dels darrers 60 anys (abans no hi havia registres meteorològics), i a més ara es consumeix molta més aigua que mai.

Aigua, situació crítica

1 No es destinarà aigua potable

a les fonts ornamentals.

2 Només s’utilitzarà

aigua potable en la neteja de carrers per mantenir les condicions higièniques i sanitàries adients i el reg de jardins públics es reduirà al mínim.

3 Diferents nivells de

restricció d’aigua potable destinada al reg agrícola i al reg dels camps de golf.

! Què podem fer per estalviar aigua? Si prenem mesures podem estalviar fins al 40% del consum d’aigua domèstica.

Cada cop que buidem el WC fem servir entre 6 i 15 litres d’aigua Si instal·lem un sistema de buidatge regulat, reduirem el consum a la meitat. Mai s’ha d’utilitzar el WC com a paperera.

Una rentadora consumeix entre 60 i 90 litres i un rentavaixelles, entre 18 i 30 Si esperem a tenir la rentadora i el rentavaixelles a plena capacitat abans de posar-los en funcionament estalviarem aigua i energia elèctrica. Hem de procurar usar programes d’estalvi sempre que sigui possible. A l’hora de comprar-ne un de nou, escollir-ne un de baix consum ens farà estalviar aigua i electricitat.

Omplir la banyera representa almenys 200 litres; dutxar-se, només 50 Instal·lar un airejador en el capçal de la dutxa estalvia el 50% d’aigua. Els monocomandaments son més eficaços que les aixetes normals.

Quan ens rentem les mans o les dents podem arribar a consumir fins a 10 litres d’aigua per minut Si quan rentem els plats a mà, ens netegem les dents, ens ensabonem les mans o ens afaitem no deixem córrer l’aigua inútilment podrem estalviar-ne fins al 75%.

Una gota cada dos segons representa 500 litres al mes i 6.000 litres l’any; un fil d’aigua són 3.000 litres al mes i 36.000 litres l’anySi reparem una aixeta que degota estalviarem fins a 30 litres al dia. La instal·lació d’economitzadors i airejadors senzills a totes les aixetes pot reduir el consum de la casa a la meitat.

Un jardí de 100 m2 consumeix 400 litres d’aigua cada cop que el reguem Si reguem al matí ben d’hora o al vespre reduirem l’evaporació. Estalviarem molta aigua si plantem vegetació mediterrània autòctona. Els sistemes de reg gota a gota i els programadors estalvien molta aigua i són excel·lents per a les plantes.

Hem de rentar el cotxe al túnel de rentat o amb una esponja i una galleda, en lloc de fer-ho amb mànegaAixò permet estalviar fins a 350 litres d’aigua cada rentada.

Mai no hem d’abocar productes químics (desembussadors, aiguarràs, pintures i similars, detergents amb fosfats) ni olis de cap tipus a l’aigüeraAixò dificulta enormement el procés de depuració a les plantes d’aigües residuals.

15 litres6 a

90 litres60 a

150 litres

10 litres / min

500 litres / mes

400 litres

350 litres

Com calcular el cànon de l’aigua?

En el darrer número de la revista es publicava un article

sobre el nou cànon de l’aigua. Ja que la forma de calcular-lo

que s’explicava era errònia, a continuació apareix la manera

correcta de fer els números. El càlcul és per facturació

mensual i per un habitatge on convisquin tres persones.

Hi ha un mínim de facturació a preu de primer tram de

6m3/mes.

CAS 1 Si consumiu 10 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,17 €

Total: 3,17 €

CAS 2 Si consumiu 18 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,1670 €

2n. tram: 8 m3 x 0,6456 = 5,1648 €

Total: 8,33 €

CAS 3 Si consumiu 19 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,1670 €

2n. tram: 8 m3 x 0,6456 = 5,1648 €

3r. tram: 1 m3 x 1,2912 = 1,2912 €

Total: 9,62 €

22

Bones pràctiques

Segons un estudi recent de l’Agència Catalana del Consum (ACC), el 65,5% dels catalans sap què és el comerç just, mentre que el 34,5% no n’ha sentit

a parlar mai. En canvi, només un de cada quatre n’ha comprat algun producte durant el darrer any.Els que el coneixen fan una valoració positiva de la qualitat dels productes de comerç just i de la finalitat solidària que persegueixen. Per això, la immensa majoria –el 71,7%– creu que és necessari impulsar aquest tipus de comerç a Catalunya i el 68,3% opina que la responsabilitat d’aquesta tasca de promoció ha de recaure en la Generalitat.En resposta a la demanda de la societat catalana, l’ACC emprendrà un seguit d’accions per difondre el coneixement del comerç just i sensibilitzar els consumidors amb els principis solidaris que defensa, que es concretaran en díptics, campanyes informatives als mitjans de comunicació i xerrades. A més, el Govern

català s’adherirà al que es coneix com “contractació pública ètica” per garantir que les empreses que subministren productes a l’Administració compleixen les normes socials, ètiques i ecològiques.Els productes que més s’associen amb el comerç just i solidari són els alimentaris. El més conegut és el cafè, seguit del cacau, la xocolata, els tèxtils i l’artesania. La ciutadania valora per damunt de tot que en l’elaboració i comercialització d’aquests béns es respectin els drets humans i laborals, que s’eradiqui l’explotació infantil i que s’asseguri que els treballadors obtenen retribucions dignes. Gairebé el 40% dels enquestats està disposat a pagar més per comprar productes de comerç just i només l’11% menciona els preus elevats com a inconvenient a l’hora d’animar-se a comprar-los. A més, els catalans reclamen més informació i etiquetes que identifiquin els productes que es fabriquen respectant els drets laborals dels productors.

La Generalitat aposta pel comerç just i solidariEl comerç just i solidari és una forma alternativa de comerç que busca establir unes relacions més equitatives entre els productors dels països pobres i els consumidors dels països rics. El Govern iniciarà tot un seguit de mesures per tal de promoure’l a Catalunya.

COM ESTALVIAR ENERGIA EN ELS DESPLAÇAMENTS?1 Utilitzar sempre el transport públic; 2 Compartir cotxe quan es pugui; 3 Anar caminant o en bicicleta; 4 Consumir biodièsel; 5 Portar la pressió correcta a les rodes; 6 Conduir suaument, evitant frenades i accelerades brusques; 7 Respectar la velocitat que marquen les normes de trànsit; 8 No sobrecarregar el vehicle i no portar la baca si no es necessita; 9 Efectuar un manteniment periòdic del cotxe; 10 Aturar el motor en les parades superiors a dos minuts; 11 Circular amb les finestres tancades; 12 Comprar vehicles eficients, menys contaminants.

23

Tot el que ens envolta funciona gràcies a l’energia: la ràdio, l’ascensor, el cotxe, el metro, l’ordinador, el microones... L’energia és imprescindible i ens garanteix el progrés i el benestar. Però per crear aquesta energia és necessari cremar combustibles fòssils (petroli o gas). Actualment, el 85% de l’energia consumida a Catalunya té aquest origen, el que provoca una gran quantitat d’emissions de CO2, principal responsable de la contaminació atmosfèrica. O sigui que com més energia utilitzem més contaminem. El consum energètic dibuixa un panorama insostenible a curt termini, a causa de les seves conseqüències econòmiques i sobre el medi ambient.

Una nova consciència de l’energia

Davant d’aquesta realitat, l’única solució és que tots adquirim una nova consciència de l’energia per aprendre a valorar-la i a estalviar-la, tant en el nostre àmbit particular com en l’exercici de les nostres feines i en els nostres desplaçaments. Si fem un bon ús de l’energia, no només veurem reduïdes les factures d’electricitat o de gas, sinó que també contribuirem a millorar el medi ambient.

3a Setmana de l’EnergiaPer difondre nous coneixements i consells per consumir menys energia i per reflexionar sobre la necessitat comuna d’un model energètic més sostenible, l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) organitza del 17 al 23 d’octubre la tercera edició de la Setmana de l’Energia. En el programa d’activitats cada dia de la setmana està dedicat a un tema: l’energia a casa, a l’escola, a la feina, en els transports, les energies renovables i la compra d’aparells eficients. Aquest any hi col·laboren més de 150 entitats i s’han organitzat unes 100 accions per tot el territori de Catalunya. Prop de 320.000 escolars rebran un fulletó informatiu i més de 57.000 empresaris del comerç tindran informació amb consells pràctics per estalviar energia.

Si tothom apagués els electrodomèstics per l’interruptor i no els deixés en stand-by es reduirien 50.000 tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle: equivaldria a plantar tota la comarca del Barcelonès de bosc

Si tots els habitatges de Catalunya fessin servir fluorescents i bombetes de baix consum s’aconseguiria un estalvi de 600.000 MWh l’any, equivalents a la càrrega de petroli del Prestige

COM ESTALVIAR ENERGIA A CASA? 1 Evitar tenir llums encesos inútilment i aprofitar al màxim la llum natural; 2 Instal·lar bombetes de baix consum (gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més); 3 Mantenir netes les bombetes i les pantalles per aprofitar millor la llum; 4 Pintar les parets amb colors clars per augmentar la lluminositat; 5 Instal·lar termòstats o programadors per regular la temperatura; 6 Revisar i mantenir periòdicament els sistemes de climatització; 7 Buscar la temperatura adient a l’estació de l’any (20˚C a l’hivern i uns 25˚C a l’estiu); 8 Apagar el pilot de la caldera quan no som a casa o a la nit; 9 Fer rentadores i rentavaixelles quan estiguin a plena càrrega; 10 No tenir oberta la porta de la nevera inútilment; 11 Comprar aparells domèstics amb etiqueta A (verda), que gasten un 50% menys; 12 Apagar els aparells domèstics per l’interruptor i no deixar-los en stand-by; 13 Uns 3 m2 de captadors solars basten per l’aigua calenta i la calefacció que necessita una família; 14 Aplicar sistemes d’aïllament (finestres, portes, sostres).

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 6 Desembre ’05

Info Tots els centres de salut i els hospitals de la xarxa sanitària pública de Catalunya

Suplement Salut

salutAbans de res,

Per la teva salutSuplement de la revista Info Catalunya Núm. 6 Desembre’05

Info Catalunya

Tots els centres de salut i els hospitals

de la xarxa sanitària pública de Catalunya

Consells bàsics de salut per a tothomFem un bon ús dels

serveis de salut

PLA INTEGRALD’URGÈNCIESDE CATALUNYA

2005-2006

PIUC a

Per a un país socialment més avançat: nou pla d’inversions en equipaments de salut

Notícies 4Renovació de la xarxa de salut de Catalunya 8Edificis sanitaris més eficients i sostenibles 14La xarxa de salut per regions sanitàries 16Pressupostos de la Generalitat 2006 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilContinguts tema Salut: Hores ExtraordinàriesFotografia de la coberta: Txema SalvansFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg.4), Txema Salvans (pàg. 8, 10 i 12)Infografia: Josep Pulido (pàg. 14 i 15)Agències: Getty Images

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La renovació de la xarxa de salut proporcionarà una qualitat assistencial molt alta i, a més, igual per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el Pla d’inversions en equipaments de salut per als anys vinents, que constitueix un dels eixos estratègics del projecte de reforma social del Govern. Darrera els equipaments de salut hi ha nous reptes associats a la mobilitat de la població i als canvis demogràfics que Catalunya està experimentant. Però també la voluntat de garantir més proximitat de la ciutadania als centres sanitaris i estendre els serveis d’atenció a les persones dependents. Es tracta d’un projecte ambiciós. Però no hi ha cap dubte que ens acosta a la construcció d’una Catalunya de ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i deures, amb la consciència de viure en el millor país possible i de poder-ho fer en qualsevol punt del territori. Ens acosta a la Catalunya dels set milions. Aquest és el nostre objectiu. I aquest és el motiu pel qual avui podem afirmar que aquest Govern és el Govern de la ciutadania i el progrés social.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

4

notíciesInfoCatalunya

Desplegament dels Mossos d’Esquadra a BarcelonaLa Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, va desplegar-se a la ciutat de Barcelona el passat 1 de novembre. En total són 2.614 efectius repartits en 10 noves comissaries, una per districte, ubicades a Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Els mossos disposen de 538 vehicles: 356 turismes, 40 furgonetes i 142 motocicletes. Paral·lelament, s’han establert mecanismes de col·laboració entre la Policia Autonòmica i la Guàrdia Urbana de Barcelona, perquè ambdós cossos comparteixin informació. Així, s’han creat diversos òrgans de coordinació, com és el cas d’una sala conjunta de comandament i una oficina permanent conjunta.

Per tal de donar resposta a la creixent preocupació de la ciutadania per les repercussions de la grip aviària o grip del pollastre, el Departament de Salut ha preparat un web amb un seguit de preguntes i respostes sobre aquesta malaltia. D’aquesta manera, s’ofereixen dades i aclariments a les qüestions més habituals sobre la grip avària, amb diversos enllaços informatius i de servei.La grip aviària és una malaltia contagiosa en animals, causada per uns virus que normalment afecten aus i, menys habitualment, porcs.

Són virus que no solen passar d’una espècie animal a una altra, però, en rares ocasions, poden creuar aquesta barrera d’espècie i infectar els humans. El virus viatja ara cap a occident mitjançant les rutes de les aus migratòries. Encara que ja ha arribat a Europa, això no hauria de crear una situació de pànic. La grip és abans de res una malaltia animal, que requereix una resposta de l’àmbit veterinari.

Per a més informació: www.gencat.net/temes/cat/salut.htm

Preguntes i respostes sobre la grip aviària

Nou telèfon d’emergències dels Mossos d’Esquadra

088

5

Aquests ajuts sumen un total de 99 M€, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un 50% del pressupost. Amb el 50% restant, aportat pels respectius ajuntaments, la inversió global puja a 198 M€.El desembre de 2004 es van adjudicar els ajuts de la primera convocatòria a 13 barris de Catalunya. És a dir que en total ja s’han concedit ajuts a 30 barris. La Llei de barris respon a una de les prioritats del Govern: la millora de les condicions de vida de tots els ciutadans, especialment dels que resideixen en els entorns urbans més fràgils. En aquesta segona convocatòria d’ajuts s’havien recollit un total de 77 projectes. Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris han estat la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona. També s’han valorat les característiques demogràfiques i les problemàtiques socials i

Adjudicats ajuts pera la millora de 17 barrisEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat a 17 projectes de diferents municipis catalans els ajuts de la segona convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

Barcelona, Poble Sec 17,0 8,5Berga, Nucli antic 13,1 6,6Canovelles, Barriada nova 3,0 1,5Cornellà de Llobregat, Sant Ildefons 16,6 8,3Figueres, Marca de l’Ham 5,5 2,7Girona, Santa Eugènia - Can Gibert del Pla 14,6 7,3Mataró, Cerdanyola 7,5 3,8Montcada i Reixac, La Ribera 9,7 4,8Prat de Llobregat, Sant Cosme 11,9 5,9Ripoll, Barri vell 4,8 2,4Sabadell, Parc fluvial riu Ripoll 18,0 9,0Sant Boi de Llobregat, Casablanca 13,3 6,7Santa Perpètua de M., Can Folguera (1a fase) 5,2 2,6Solsona, Nucli antic 11,6 5,8Tarragona, Campclari 15,0 7,5Tortosa, Casc antic 18,9 9,4Vic, Barris sud 12,3 6,2Total 198 99

Municipi i barri Pressupost Subvenció

Els projectes seleccionats( )

econòmiques més patents, com ara la taxa d’atur, el nombre de persones beneficiàries de pensions assistencials o el percentatge de població en risc d’exclusió.

Els projectes que no han resultat escollits en aquesta convocatòria podran tornar-hi a optar a la següent, que es preveu que es convoqui a principi de l’any 2006.

6

notíciesnotíciesInfoCatalunya

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques destinarà prop de 3 M€ a 100 municipis de tot Catalunya per finançar la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal, programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats d’iniciativa pública. Aquestes subvencions tenen per objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i adaptar-los a l’actual normativa, tot garantint un desenvolupament sostenible. Els ajuts inclouen la redacció de catàlegs de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. En paral·lel, aquesta iniciativa pretén fer més clar i més consistent l’ordenament jurídic urbanístic català. Així mateix, el Departament ja ha encarregat a 12 equips d’arquitectes la redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal de 61 poblacions. Les subvencions es poden concedir pels imports màxims sol·licitats o per un import parcial, en funció de les peticions i les puntuacions assolides pels ajuntaments en els criteris d’avaluació. El límit de la subvenció és de 50.000 €, per evitar la concentració de quanties en pocs municipis.

El nou web gencat.net de la Generalitat de CatalunyaEl nou web gencat.net comença una nova etapa amb la voluntat de millorar els serveis que s’ofereixen des d’aquest canal. Així, s’ha afavorit la navegabilitat distribuint els continguts i els serveis d’una manera més entenedora. El projecte ha estat desenvolupat des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana amb la col·laboració de tots els departaments i diversos organismes de la Generalitat. Les principals funcionalitats que s’hi han incorporat són:

Un nou cercador per àmbits, que estructura els resultats en quatre pestanyes (continguts, serveis, organismes i DOGC) i un cercador de persones dins l’organigrama de la Generalitat. Una nova estructura per temes, que respon a classificacions més lògiques per a l’usuari, a més de la utilitat de webs A-Z, on s’han indexat més de 250 webs. El meu gencat, un apartat per satisfer l’internauta actual, que cada cop navega menys i s’estima més subscriure’s a serveis que li permeten rebre només el que li interessa.

El nou gencat.net està encara en fase proves. Us animem a utilitzar-lo i a donar-nos-en la vostra opinió.

Ajuts a 100 municipis per a la redacció dels seus plans urbanístics

7

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Ministeri de Foment han signat un conveni per fer en els set anys vinents més quilòmetres d’autovies, així com desdoblaments i millores a les carreteres catalanes. A més, han acordat intercanviar la titularitat de l’eix Pirinenc entre Ripoll i Olot i el traspàs de diversos trams de carreteres de l’Estat a la Generalitat. El Ministeri iniciarà obres o licitacions en unes 60 actuacions prioritàries, entre les quals cal remarcar l’autovia A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de província de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa. Per la seva banda, la Generalitat iniciarà 66 actuacions, entre elles el desdoblament de l’eix Transversal, la construcció de l’eix del Llobregat, l’eix Diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Vilanova-Vilafranca, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria.

Campanya d’acolliment familiar per a 217 infants“Necessito una família” és el nom de la campanya que el Departament de Benestar i Família va iniciar el passat 2 de novembre per aconseguir l’acolliment de 217 infants. A dia d’avui, unes 250 persones s’han interessat sobre la proposta. Per atendre totes aquestes peticions, l’Institut Català per l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) ha programat sessions informatives. Paral·lelament, s’ha posat en funcionament l’Escola de Famílies Acollidores, per tal d’oferir un espai de coneixement i compartir experiències. L’acolliment atorga la guarda d’un nen, una nena o un grup de germans a una família per tal de tenir-ne cura temporalment, mentre la família biològica resol els seus problemes. Els acollidors han de tenir en compte que aquests infants poden tenir alguna deficiència, i solen presentar trastorns afectius i necessitar suport psicològic i educatiu. Per tant, les famílies disposades a acollir un infant han de tenir una situació personal i sociofamiliar que els ho permeti.

7.345 M€ per a les carreteres catalanes

Centres de salut més eficients i sostenibles

Edificis més eficients i respectuosos amb el medi ambientInstal·lació d’energia solar tèrmica a tots els CAP i hospitals de nova construcció.

Nou CAP Roger de Flor (Barcelona), representant de l’Estat espanyol al programa pilot europeu SARA per al desenvolupament sostenible.

Desenvolupament, amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, de noves solucions de sostenibilitat.

Iniciatives de sostenibilitatAprofitament dels recursos naturals, aigua i sol • Sistemes per aprofitar l’aigua de pluja • Aixetes reductores de cabal • Instal·lació de plaques solars

Edificis més eficients amb un major estalvi energètic • Instal·lació de nous sistemes de climatització més eficients • Sistemes de control lumínic • Arquitectura al servei de la sostenibilitat • Sistemes de gestió energètica

Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient • No-utilització de materials contaminants • Utilització de materials reciclables • Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient durant el cicle de fabricació

14

Plaques fotovoltaiques que generen electricitat

A la part més exterior de l’edifici s’ubiquen les consultes

La ventilació de l’edifici a través del pati permet

disminuir el consum d’aire condicionat

El sistema de gestió automatitzada (BMS)

optimitza les instal·lacions en funció de les condicions

internes i externes de l’edifici

Plaques tèrmiques que escalfen l’aigua sanitària

La divisió de l’edifici en zones segons l’ús i la utilització del vidre permeten un millor aprofitament de la llum natural, com és el cas del vestíbul i de les sales d’espera i consulta.

El nou CAP Roger de Flor és un banc de proves per als nous sistemes aplicats. Un cop confirmada la seva eficàcia es podran generalitzar a la resta d’edificis.

Centres de salut més eficients i sostenibles

15

A la part interior s’ubiquen les sales d’espera per aprofitar la il·luminació i la ventilació del pati

Els panells radiants del sistema de climatització asseguren una temperatura de confort de 20-22 ºC amb un rendiment un 25% més alt que el sistema de convecció.

Lamel·les que s’obren i es tanquen per regular la ventilació del pati.

Sondes connectades als fluorescents i al controlador d’intensitat lumínica permeten regular la il·luminació

A l’aparcament hi ha un dipòsit de 15 m3 que emmagatzemarà l’aigua de pluja i de les piques per reutilitzar-la per a les cisternes dels inodors

Aigua de les piques

Aigua de pluja

16

Alt Pirineu i Aran

Hospital Transfronterer de PuigcerdàInversió: 30,6 M€Inici d’obres: 2006Finalització: 2008

Espitau dera Val d’Aran (1) 1,7 M¤ reformes

Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2) 3 M¤ reformes

Hospital Comarcal del Pallars (Tremp) (3) 0,6 M¤ reformes

41,3 M¤12 actuacions

3

1

2

LleidaParc social i sanitari de Tàrrega Espais assistencials: 5.694 m2

Espais sociosanitaris: 9.478 m2

Superfície total: 15.172 m2

Parc social i sanitari de Tàrrega

Hospital de proximitat de Tàrrega (3) (amb ampliació del CAP) Inversió: 10,1 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Centre Sociosanitari de Tàrrega Inversió: 15,3 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Nou edifici de l’Hospital Arnau de Vilanova Inversió: 42 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2010 - Altres reformes: 91,1 M¤

Hospital de proximitat de Balaguer (1) (amb ampliació d’urgències del CAP) Inversió: 6 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Unitat d’hospitalització de l’Hospital de Santa Maria de Lleida (2) Inversió: 4,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

151,7 M¤62 actuacions

21

3

17

Camp de Tarragona

Hospital del Vendrell (1) Inversió: 31,2 M€Finalització: 2005

Nou hospital Sant Joan de Reus Inversió: 75 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital Joan XXIII (Tarragona) Inversió: 20,8 M¤. Reforma de les urgències, laboratori, TAC, entorn, cuina, unitats d’hospitalització, aparcament…

Hospital de proximitat de Cambrils

Pius Hospital (Valls) Inversió: 3,1 M¤. Reforma de les urgències, bloc quirúrgic…

Centre Sociosanitari Francolí (Tarragona) (2) Inversió: 10 M¤ - Inauguració: 2005

Salut mental. Unitat d’hospitalització d’aguts (Reus) Inversió: 2,7 M¤

190,4 M¤73 actuacions

1

2

Terres de l’EbreHospital de proximitat d’Amposta (1)

Inversió: 9 M€

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (2) Inversió: 16,3 M¤. Nou edifici per a salut mental i radioteràpia, heliport, ampliació de Radiologia, nova UCI, nou bloc obstètric, bloc quirúrgic…

Unitat Polivalent de salut mental d’Amposta (3) Inversió: 1,9 M¤ - Inauguració: 2005

52,9 M¤57 actuacions

3

1

2

Girona

Nou edifici de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta (Girona)Inversió: 220 M€Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Nou Hospital d’Olot Inversió: 59,5 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital de Blanes Inversió: 1,6 M¤. Urgències

Hospital de Campdevànol Inversió: 4,4 M¤. Remodelació

Hospital de Figueres Inversió: 9,1 M¤. Ampliació i remodelació

Hospital de Palamós (2) Inversió: 9 M¤. Ampliació i reforma

Centre Sociosanitari de Palamós Inversió: 3 M¤ - Inauguració: 2005

Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt) (1)

Hospital de Sta. Caterina Inversió: 47,6 M¤

Salut mental. Hospitalització d’aguts Inversió: 0,9 M¤

Transtorns mentals severs Inversió: 7,3 M¤

Psicogeriàtric Inversió: 10,9 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

18

435,4 M¤90 actuacions

1

2

Catalunya centralNou Hospital d’IgualadaInversió: 57 M€Finalització: 2007

Althaia · Edifici Sant Joan de Déu (Manresa) Inversió: 69 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 (fase I), 2010 (fase II)

Consorci Hospitalari de Vic Inversió: 14,9 M¤. Remodelacions de consultes externes, laboratori, UCI…

Hospital de Sant Bernabé (Berga) (2) Inversió: 3 M¤. Ampliació i millora d’accessos, instal·lacions…

Centre Sociosanitari de Manlleu (1) Inversió: 9,5 M¤ - Finalització: 2006

CAP Taradell Inversió: 0,5 M¤ - Finalització: 2005

178,9 M¤32 actuacions

1

2

19

BarcelonèsNou Hospital de Sant Pau (BCN) (1) Inversió: 293,4 M¤- Finalització: 2007

Nou Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Inversió: 48,4 M¤ - Finalització: 2006

Hospital Vall d’Hebron (BCN) Inversió: 182,9 M¤

Urgències, bloc quirúrgic i UCI de l’àrea general (2) Inversió: 36 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2009 Unitat de Càncer de Mama Inversió: 3,7 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2007

Hospital Universitari de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) (3) Inversió: 153,4 M¤. Ampliació, consultes externes, seguretat, UCI, bloc quirúrgic, urgències...

Hospital del Mar Inversió: 42 M¤. Remodelació integral Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009

Hospital Duran i Reynals (l’Hospitalet de Llobregat) Inversió: 15,8 M¤. Consultes, façana, cuines, laboratori, banc de sang...

Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona) Inversió: 67 M¤. Heliport, consultes externes, hospital de dia, urgències, rehabilitació, bloc quirúrgic...

Hospital Municipal de Badalona Inversió: 4,6 M¤ - Inici d’obres: 2005 Finalització: 2006

Cotxeres de Borbó (BCN) (250 llits sociosanitaris) Inversió: 14,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2007

Casernes de Sant Andreu (BCN) (centre sociosanitari) Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 Finalització: 2008

Centre Fòrum de l’Hospital del Mar (IMAS) (4) Inversió: 43,9 M¤

Centre sociosanitari (trasllat 252 llits) Finalització: 2006 Internament comunitari de salut mental (40 llits) Finalització: 2005 Centre geriàtric (150 llits) Inici d’obres: 2006 Finalització: 2007

Parc Sanitari Pere Virgili

Places sociosanitàries (128 llits) Inversió: 6,2 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Llar-Residència (45 llits) Inversió: 2 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2008 Places sociosanitàries edifici Xaloc (143 llits) Inversió: 6,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007 Nous equipaments psiquiàtrics (120 llits) Inversió: 6,4 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Altres Inversió: 71,7 M¤. Urbanització, dependències de serveis diversos, cafeteria...

Centre Polivalent de salut mental de l’Hospitalet de Ll. Inversió: 12,6 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2009

Hospital de dia per a adolescents de l’Hospitalet de Llobregat Inversió: 2,8 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2009

Centre Sociosanitari Hospital Duran i Reynals (l’Hospitalet de Ll.) Inversió: 6,9 M¤ - Finalització: 2006

2.252,5 M¤473 actuacions

1

2

3

4

Barcelona

20

Alt Penedès,Baix Llobregati Garraf

Nou Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Inversió: 66,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 Finalització: 2008Nou Hospital de Sant Boi de Ll. (1) Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009

Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat Inversió: 45,2 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2011

Hospital de Viladecans Inversió: 43 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Hospital Sant Joan de Déu de Martorell Inversió: 14,5 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Inversió: 2,4 M¤. Remodelació i laboratori del CLI

Hospital de proximitat (Vilanova i la Geltrú) Inversió: 16 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica (Martorell) Inversió: 2,5 M¤ - Finalització: 2007

Unitat d’Alta Seguretat (Sant Boi de Llobregat) Inversió: 3,9 M¤

Unitat d’hospitalització de subaguts (Sant Boi de Llobregat) Inversió: 0,7 M¤ - Finalització: 2007

Centre Sociosanitari Sant Jordi (Cornellà) (4) Inversió: 3,5 M¤

Centre Sociosanitari Viladecans Inversió: 5,5 M¤ - Finalització: 2007

Centre Mèdic sociosanitari Molins de Rei (2) Inversió: 8,7 M¤ - Finalització: 2005

Centre Sociosanitari Vilafranca del Penedès (3) Inversió: 9 M¤ - Finalització: 2005

1

2

3

4

Barcelona

21

Vallès Occidental, Vallès Orientali Maresme

Nou Hospital de MolletInversió: 66,2 M€Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital General de Granollers (2) Inversió: 38 M¤ (edifici d’atenció ambulatòria) Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008

Hospital de Terrassa (1) Inversió: 44,3 M¤ - Finalització: 2010

Nou Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Consorci Hospitalari del Parc Taulí (Sabadell) Nou edifici Santa Fe Inversió: 38,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008

Nou Hospital de Rubí-Sant Cugat Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Nova Policlínica de Granollers Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Hospital de Sant Celoni Inversió: 5 M¤ (ampliació)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Hospital de Mataró (3) Inversió: 5,2 M¤ (hospital de dia d’adults i llits d'ingrés de salut mental)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Nou Centre de Salut Mental a Mataró Inversió: 5,5 M¤ (adults, infantil i juvenil, hospital de dia infantil i juvenil)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Nova Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica (Granollers) Inversió: 0,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008

Unitat d’hospitalització de subaguts (Granollers) Inversió: 0,9 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008

Centre Sociosanitari de Sant Celoni Inversió: 3 M¤ (remodelació) - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

1

2

3

22

Els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent consoliden l’orientació iniciada l’any 2004 i confirmada el 2005: sosteniment de l’esforç inversor, clara orientació a les polítiques socials i decidit impuls a la millora de la competitivitat (en compliment de l’Acord Estratègic), a l’equilibri territorial i a les polítiques mediambientals. De fet, més de la meitat de les despeses es destinen a partides de caràcter social. Aquest informe mostra quines són les prioritats del Govern, clarament reflectides en els presspostos del 2006.

Pressupostos

2006392,9 M¤

Foment de l’ocupació

Ocupaciói relacions laborals

27,8 M¤

16,9 M€ per al control i eficiència energètica 6,6 M€ per a les infraestructures energètiques 4,2 M€ per al foment de les energies renovables

Energia

2.862,9 M¤

1.433,3 M€ en infraestructures ferroviàries 844,3 M€ en suport al transport públic de viatgers 511 M€ en carreteres 56,8 M€ en logística i altres actuacions

Transport

921 M¤

604 M€ a la política de cicle de l’aigua 317 M€ a la política d’actuacions ambientals

Medi ambient

2.798,5 M¤

2.524,3 M€ de participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat (15% d’increment)

186,2 M€ al programa de suport financer de la Generalitat als ens locals (37,1% d’increment del Fons de Cooperació Local)

88 M€ al programa de suport a obres i serveis dels ens locals (20,6% d’increment dels recursos destinats al PUOSC)

Suport financer als ens locals

Millora de les condicions de competitivitat

194,5 M¤

R+D i Innovació de forma directa

Recerca, desenvolupament i innovació

56 M¤

45,7 M€ per a la internacionalització, la promoció i el foment del comerç exterior 10,3 M€ per al foment de l’activitat empresarial

Foment de l’activitat empresarial i internacionalització

principals eixos

Total pressupost 2006: 29.689,5 M¤ (increment del 12%)

299,7 M¤

Infraestructures de telecomunicacions

Telecomunicacions

212,8 M¤

33,5 M€ per a l’ordenació i la promoció comercials 58,8 M€ per al turisme 42,2 M€ per a la indústria 78,3 M€ per a l’agricultura, la ramaderia i la pesca

Polítiquesper a sectorsproductius

Equilibri territorial i sostenibilitat ambiental

23

4.998 M¤ (16,8% del pressupost consolidat)

4.034 M€ a educació general 104 M€a serveis complementaris (transport escolar, menjadors, llibres de text) 830 M€a educació universitària

2.652 centres públics d’educació general 732 centres privats concertats 7 universitats públiques 1 universitat no presencial

63.996 docents previstos pel curs 06-07 en centres públics 13.294 professors universitaris

Educació178,8 M¤

36,8 M€ per als serveis a la joventut 11,3 M€ per al suport directe a les polítiques de dones 27,1 M€ per a la promoció de la llengua catalana 103,6 M€ per a esports i educació física

Polítiques específiques

1.221,5 M¤

428,1 M€ per a l’atenció a la gent gran amb dependència (54.000 beneficiaris del programa “Viure en família” 17.600 places en residències) 307,2 M€ per a l’atenció a les famílies, a la infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec) 253,6 M€ per a l’atenció a les persones amb discapacitats 45,6 M€ per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent) 44,3 M€ per a serveis d’atenció primària i ajut domiciliari

Benestari solidaritat

693,1 M¤

7 centres de justícia juvenil 545 òrgans judicials 14 centres penitenciaris

13.638 professionals (2006)

Justícia247,6 M¤

147,1 M€ per al suport a la creació, la promoció i la difusió culturals 73,1 M€ per a la protecció, la producció i la conservació del patrimoni cultural 27,4 M€ per a equipaments culturals

Cultura

393,5 M¤

333,5 M€ per a habitatge 60 M€ per a barris i nuclis antics

Habitatge i barris

799,5 M¤

149 parcs de bombers 60 comissaries 3.090 vehicles

13.837 mossos d’esquadra (2006)

2.952 bombers (2006)

Seguretati protecció civil

7.948,7 M¤ (26,8% del pressupost consolidat)

8 hospitals de l’ICS en funcionament

54 hospitals concertats

348 equips d’atenció primària

40.869 professionals a l’ICS (2006)

Salut

Polítiques socials

8

Renovació de la xarxa de salut de Catalunya

La salut és l’element de la vida que més apreciem i valorem els ciutadans. Tots desitgem disposar d’un sistema sanitari modern, eficaç i de la màxima qualitat. Per tant, les polítiques destinades a millorar-lo constitueixen una de les màximes prioritats del Govern de la Generalitat. L’objectiu és garantir una elevada qualitat assistencial que, a més, sigui la mateixa per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

9

Una inversió creixent a tot el territori

Acabades En execució Per iniciar

Obra nova

Re-forma

Obra nova

Re-forma

Obra nova

Re-forma

M¤

Primària 16 32 17 27 145 140 545,9

Hospitalària 2 81 5 100 12 177 2.492,9

Salut mental 6 2 2 1 9 4 68,6

Socio-sanitària 4 1 6 1 8 1 195,7

Total 28 116 30 129 174 322 3.303,1

3.303,1 M¤ 799 actuacions

1.662

1.641,1

567

232

Reformes

Per aconseguir-ho s’han de crear noves instal·lacions amb els equipaments més moderns i s’han de situar en el territori de tal manera que tothom tingui les mateixes oportunitats d’assistència sanitària. Per aplicar aquest model de proximitat també s’han de tenir en compte els canvis que es produiran en la demografia, les previsions de situacions de dependència i les noves tecnologies que s’aniran aplicant a la medicina. No oblidem que actualment a Catalunya hi ha 7.105.000 targetes sanitàries individuals – TSI, i és possible que en 10 anys aquest número arribi als vuit milions. Per tot això, la Generalitat ha posat en marxa un gran pla d’inversions en totes les línies assistencials de la xarxa de salut de Catalunya, al qual es destinaran recursos per valor de més de 3.300 M€. L’horitzó previst es situa a l’any 2012, encara que la major part d’actuacions estaran enllestides en un període de quatre anys.

En total es faran 232 obres noves i 567 reformes i ampliacions de centres ja existents. Això inclou 178 nous centres de salut per a l’atenció primària, 14 grans hospitals de nova planta, 17 nous centres de salut mental i 18 centres d’atenció sociosanitària. També es faran reformes en profunditat a 10 dels hospitals existents actualment i a la majoria de centres d’atenció primària. Totes les obres noves i reformes dels centres de salut aplicaran criteris i normatives d’eficiència energètica i de sostenibilitat. En aquest pla general es posaran en marxa, a més, dos conceptes nous de centre sanitari: els “hospitals de proximitat” i els “centres d’urgències d’atenció primària – CUAP”. Aquesta edició de l’InfoCatalunya està dedicada a explicar com aquesta gran renovació del sistema de salut ens beneficiarà a cadascun de nosaltres.

Alt Pirineu i Aran: 41,3 M¤ 3 obra nova, 9 reforma

Girona: 435,4 M¤ 38 obra nova, 52 reforma

Catalunya central: 178,9 M¤ 14 obra nova, 18 reforma

Barcelona: 2.252,5 M¤ 128 obra nova, 345 reforma

Lleida: 151,7 M¤ 12 obra nova, 50 reforma

Camp de Tarragona: 190,4 M¤ 22 obra nova, 51 reforma

Terres de l’Ebre: 52,9 M¤ 15 obra nova, 42 reforma

Inclou actuacions iniciades abans de 2004

Centres nous

3.303,1 M¤ 799 actuacions

10

Una atenció primària de proximitat

11

545,9 M¤ 377 actuacions

303,2

242,7

199

178

Centres nous

Reformes

Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Girona

2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CLCatalunya central

2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL

Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL

Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL

Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL

Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL

CAP: centres de salut de l’atenció primària

CL: consultoris locals

Centres d’Urgències d’Atenció PrimàriaEls CUAP es creen per descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals, i alhora han de millorar la capacitat diagnòstica, resolutiva i de qualitat de l’atenció primària. Disposaran de punts d’assistència urgent dotats d’equipament tecnològic avançat, radiologia digitalitzada i elements per a la realització de proves analítiques.En una primera fase es posaran en marxa 17 CUAP i en la segona, 21 més.

178 centres nousper a l’atenció primària

SM: salut mental AS: atenció sociosanitària

2.492,9 M¤ 377 actuacions

1.334,7

1.158,2

19

358

Centres nous

Reformes

68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions

56,5

12,1 7

17

50,4

145,3

3

18

Centres nous

Reformes

Salut mental Atenció sociosanitària Xarxa hospitalària

12

Més atenció a la salut mental i sociosanitària

17 centres nousde salut mental56,5 M¤18 centres noussociosanitaris145,3 M¤

Alt Pirineu i Aran

Girona 4 centres SM: 9,8 M¤ 2 centres AS: 13,9 M¤

Barcelona 11 centres SM: 42,1 M¤ 12 centres AS: 95,6 M¤

Catalunya central 1 centre AS: 9,5 M¤

Lleida 2 centres AS: 16,3 M¤

Camp de Tarragona 1 centres SM: 2,7 M¤ 1 centre AS: 10 M¤

Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M¤

2.492,9 M¤ 377 actuacions

1.334,7

1.158,2

19

358

Centres nous

Reformes

68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions

56,5

12,1 7

17

50,4

145,3

3

18

Centres nous

Reformes

Salut mental Atenció sociosanitària Xarxa hospitalària

13

Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), 2010

Hospital d’Igualada, 2007

Hospital de Mollet, 2009

Hospital del Vendrell, acabat

Hospital de Reus, 2009

Hospital de Sant Pau (Barcelona), 2007

Hospital Transfronterer (Puigcerdà), 2008

Hospital de Rubí-Sant Cugat, 2010

Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí), 2008

Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet), 2006Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada, 2009

Hospital d’Olot, 2009

Hospital de Santa Caterina (Salt), acabat

La xarxa hospitalària,renovada

Grans reformesHospital Arnau de Vilanova (Lleida) Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Ll.) Hospital de Granollers Hospital del Mar (Barcelona) Althaia-Sant Joan de Déu (Manresa) Parc Taulí (Sabadell) Hospital St. Joan de Déu (Esplugues de Ll.) Hospital de TerrassaHospital de Viladecans

Altres reformesHospital de Blanes Hospital de Campdevànol Hospital Joan XXIII (Tarragona) Hospital Sant Joan de Déu (Martorell) Hospital de Vic

Hospitals de proximitatAmposta Balaguer Cambrils Tàrrega Vilanova i la Geltrú

Hospital de Sant Boi, 2009

14 hospitals nous + 5 de proximitat

Què són els hospitals de proximitat?

Són centres especialitzats per oferir una atenció sanitària de proximitat i més

resolutiva. Podran realitzar intervencions quirúrgiques que no impliquin un ingrés

hospitalari, ja que no tenen llits d’hospitalització. A més de les especialitats

mèdiques, disposaran d’un servei d’urgències amb més capacitat que els dels

centres de salut de l’atenció primària, amb una atenció continuada les 24 hores

que tindrà el suport d’un servei de diagnòstic per la imatge i de proves comple-

mentàries bàsiques (per exemple, electrocardiografia), que evitaran desplaça-

ments innecessaris a altres hospitals. Els hospitals de proximitat podran acollir

també serveis com la rehabilitació i l’hemodiàlisi, així com un hospital de dia per

a tractaments que no impliquin l’ingrés ni un control continuat.

Info L’exposició sobre els papers confiscats a Catalunya al final de la guerra civil viatja pel país. Pàg. 18

Documents confiscats A què es destinaran els 1.194 M¤ de l’acord històric amb la comunitat educativa. Pàg. 10

Pacte per a l’educació

Informació d’interès ciutadà. Núm. 7 Maig ’06

aCatalunya

El nou Estatut ja és aquí

01_portada.indd 1101_portada.indd 26/4/06 12:11:3226/4/06 12:11:32

Ara toca conèixer el nou Estatut. Ara la ciutadania tindrà la paraula.

Notícies 4Pacte nacional per a l’educació 10El nou Estatut ja és aquí 12Exposició sobre els papers confiscats a Catalunya 18Línia orbital ferroviària 20Subvencions i ajuts que atorga la Generalitat 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidènciade la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Thomas VilhelmFotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Mariano Herrera (pàg. 9), Thomas Vilhelm (pàg. 12) i Departament de Cultura (pàg. 18).Il·ustracions: Patrick Thomas (pàgs. 15 – 17)Agències: Getty Images i Photo Disc.

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.cat

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La ciutadania de Catalunya ha de pronunciar-se en referèndum sobre el text del nou Estatut.

Ara sí, Catalunya és ben a prop de tenir el nou Estatut. La reforma promoguda pel Parlament de Catalunya n’ha completat la tramitació. Ha estat un procés llarg i laboriós que ha arribat a la seva culminació amb l’esforç i la determinació de partits i agents socials. El resultat ha aconseguit recollir i expressar el pluralisme de la societat catalana, sense renunciar a l’exigència i l’ambició del nostre poble.El nou Estatut significa un salt endavant en l’autonomia de Catalunya. Sense precedents. Reconeix la nostra identitat nacional i proclama un conjunt molt ampli i posat al dia dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes. Aprofundeix la qualitat democràtica de les nostres institucions i de les nostres regles de comportament polític. I especialment ens dota de competències més àmplies i d’un millor finançament perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer i millorar com a país. En definitiva, un Estatut molt superior al que vam aprovar el 1979 que esdevé un instrument de futur imprescindible per al progrés social de Catalunya. Una eina útil i necessària.Ben aviat només restarà que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya es pronunciïn. És el moment de conèixer el nou text i de poder expressar ben lliurement l’opinió que ens mereix la nova llei fonamental del nostre autogovern. Com a president de la Generalitat, us demano que participeu activament en aquest moment decisiu i feu sentir la vostra veu. Ara Catalunya tindrà la paraula.

Pasqual MaragallPresident de la Generalitat de Catalunya

03_sumari.indd Sec1:303_sumari.indd Sec1:3 26/4/06 12:14:0126/4/06 12:14:01

4

notíciesInfoCatalunya

Molts més recursos per als municipisA través del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destina als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, el 47,8% més que el quadrienni anterior. Amb aquests recursos s’ajuda els ajuntaments a dur a terme en el seu territori obres i infraestructures, prioritzant-ne les d’interès col·lectiu i social. A més d’això, els municipis rebran el 2006 més de 80 M€ de la Generalitat a través del Fons de Cooperació Local de Catalunya, el que suposa un increment superior al 37% respecte de l’any passat. Aquest Fons és la forma de participació dels ajuntaments en els ingressos de la Generalitat. Els recursos transferits als municipis no tenen cap condició i serveixen per dotar els ens locals de l’autonomia financera i els mitjans necessaris per a l’exercici de les seves competències.

Subvencions per renovar calderes i escalfadors

Renova’t!

El Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics a Catalunya que impulsa el

Departament de Treball i Indústria amb el nom de “Renova’t” ja ha substituït més de 1.200 aparells. El Pla permet als particulars rebre un ajut econòmic si canvien la caldera o l’escalfador de gas, de deu o més anys d’antiguitat, en el seu habitatge. Per rebre l’ajut és condició indispensable que l’aparell substituït sigui eliminat del mercat. Les subvencions són de 150 € per als usuaris que canviïn les calderes i de 60 € per als que substitueixin els escalfadors de gas.

El pla “Renova’t” té un pressupost de 2,1 M€ aportat a parts iguals per la Generalitat, els instal·ladors i les empreses subministradores de gas. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica de prop de 12.000 habitatges. Amb les noves instal·lacions, es calcula que una família pot estalviar fins a 80 € l’any, és a dir, el 15% del consum de calefacció i aigua calenta. Fins ara s’han substituït 1.055 calderes i 210 escalfadors domèstics. Això significa que encara hi ha pressupost per a subvencions. Per a més informació, truqueu al 012.

04-05_noticies.indd 404-05_noticies.indd 4 26/4/06 12:15:5726/4/06 12:15:57

5

Aturem els accidents!Les mesures que el Govern ha anat posant en marxa per prevenir els accidents de carretera comencen a donar resultats. El control de la velocitat i de la conducció sota l’efecte de l’alcohol, les campanyes educatives i les recomanacions, així com la instal·lació de la xarxa de radars fixos i mòbils, entre altres mesures, han tingut efectes positius en la sinistralitat. Les dades d’accidentalitat viària l’any 2005 registren un reducció del 8% del nombre de morts i del 7,2% del nombre d’accidents mortals a la xarxa viària interurbana catalana respecte a l’any anterior, i confirmen la tendència a la baixa que es registra a Catalunya des de l’any 2000.

Evolució de l’accidentalitat a Catalunya622

545 553513

435400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 M O R T S

1 9 A B R I L

104

04-05_noticies.indd 504-05_noticies.indd 5 26/4/06 12:44:5226/4/06 12:44:52

6

notíciesInfoCatalunya

El Govern ha impulsat l’obertura d’un nou període sense termini perquè els

expresos polítics de la guerra civil i el franquisme puguin presentar sol·licituds per rebre indemnitzacions des de l’1 de gener passat. Poden acollir-se a aquesta ampliació del període d’indemnitzacions les persones que no s’havien acollit a les anteriors convocatòries, ara ja tancades, perquè no es van assabentar a temps de l’existència dels ajuts. La primera convocatòria va obrir-se l’agost del 2000 i es va allargar fins el maig del 2002, fruit de la voluntat d’ampliar les indemnitzacions concedides pel Govern central als expresos polítics del franquisme. Poc després, es va fer una reobertura excepcional del període fins a mitjan 2003 per una ampliació del límit d’edat dels sol·licitants. La nova ampliació del termini ha estat qualificada ara de “justícia històrica” pel Govern, que atén així la reivindicació de les associacions d’expresos, exinternats i excombatents en el sentit que quedi regulat per llei que la presentació de sol·licituds no estarà subjecta a termini. Poden presentar sol·licituds els expresos polítics del franquisme i de la guerra civil i, en cas que siguin morts, les seves vídues o vidus i els fills amb disminució. Si inicialment hi havia el requisit que els sol·licitants havien de tenir més de 65 anys el 31 de desembre del 2000, actualment les indemnitzacions s’han ampliat als menors d’aquesta edat.

S’obre un període indefi nit perquè els expresos polítics demanin indemnitzacions

El Departament de Treball i Indústria a través de l’Agència Catalana d’Inversions

(ACI) ha possibilitat la implantació a Catalunya de 48 nous projectes industrials en dos anys. Això ha comportat la creació i el manteniment de gairebé 5.000 llocs de treball i un volum d’inversió de més de 247 M€. Dels projectes desenvolupats a Catalunya, al 56% són industrials i el 44% són empreses de serveis, de les quals un 13% corresponen a centres de recerca. Entre els projectes destaquen: Atento, empresa instal·lada a Lleida i que ha creat 500 llocs de treball, i CEI Network,

a Barcelona, que ha contractat 200 treballadors. A més, a Barcelona també s’han instal·lat altres empreses, com Colt Telecom, que ha donat treball a 250 persones, i Sanofi-Aventis, que ha creat 150 llocs nous. L’Agència Catalana d’Inversions es va crear l’abril de 2004 per promoure la implantació a Catalunya de noves activitats empresarials estratègiques i per donar suport a les polítiques del Govern en matèria de localització exterior de les empreses catalanes. Té oficines exteriors a Madrid, Tòquio i Nova York. Fins ara, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han obtingut 88 M€ d’inversió privada a Catalunya.

Campus universitari virtual El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les universitats catalanes han acordat crear un campus virtual per impartir ensenyament universitari en línia i semipresencial. Aquest projecte s’anomena CAMPUS i es basa en el programari lliure. El seu objectiu és facilitar la transmissió i compartició de coneixement a través de les tecnologies de la informació i comunicació.

En el termini de 18 mesos les universitats hauran desenvolupat aquesta iniciativa, que pretén arribar a ser una referència internacional en l’àmbit de l’aprenentatge virtual. CAMPUS podrà admetre fins a 10.000 usuaris connectats simultàniament i disposarà d’aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil. D’altra banda, permetrà un alt grau de personalització en funcionalitats, idiomes, logotips i colors.

NOVES INVERSIONSA CATALUNYAPER CADA MILIÓ D’EUROS DE DESPESA S’HAN OBTINGUT 88 M€ D’INVERSIÓ PRIVADA.

06-07_noticies.indd 606-07_noticies.indd 6 26/4/06 12:16:4326/4/06 12:16:43

7

Un dels objectius del Govern en matèria d’agricultura i seguretat alimentària és estendre els models de producció més

respectuosos amb el medi i amb més garanties per aconseguir uns productes saludables. En aquest sentit, ha estat cabdal la tasca formativa cap al sector, que, d’altra banda, ha respost molt positivament: les xifres d’alumnes en cursos gairebé tripliquen les de l’any 2003. Actualment a Catalunya hi ha gairebé 97.000 hectàrees de terra destinades a aquests tipus de producció. D’aquestes, unes 50.000 es destinen a conreus (40.344 de producció integrada i 9.379 de cultius ecològic) i la resta a pastures, prats, farratges, matolls i bosc.Els cultius ecològics a Catalunya han passat de 5.758 hectàrees l’any 2001 a 9.379 hectàrees l’any 2005, la qual cosa significa un increment del 63% en quatre anys. Alguns conceptes bàsics sobre aquest tipus de producció són els següents:• La producció agrària ecològica és un sistema per obtenir productes agraris i alimentaris que es basa en la utilització d’un conjunt de productes i tècniques el més naturals possibles, que exclou tot allò que pot malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient. Aquest sistema comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització de productes, tant d’origen vegetal com animal.

• Els productes vegetals ecològics són productes cultivats sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides) i, per tant, sense cap residu d’aquestes substàncies.• Els productes animals ecològics provenen d’una ramaderia que proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les seves necessitats biològiques i de comportament. L’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes ecològics.• La producció integrada és un sistema agrícola de producció d’aliments de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, destinada a obtenir productes d’alta qualitat, minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar els mètodes de producció i disminuir els residus. La producció integrada permet l’ús d’alguns productes agroquímics de síntesi, que prèviament uns comitès d’experts professionals han definit.

Per tant, aquests sistemes de producció es diferencien de la producció tradicional pel fet que obliguen tant els agricultors i ramaders com els elaboradors dels seus productes a realitzar tot un seguit de pràctiques encaminades a la protecció del medi ambient i la millora de la qualitat dels productes agroalimentaris.

Gairebé 100.000 hectàres més sostenibles Cap a la producció ecològica i integrada

06-07_noticies.indd 706-07_noticies.indd 7 26/4/06 12:16:5526/4/06 12:16:55

8

notíciesInfoCatalunya

Una capsa per reduir els accidents laboralsEls accidents mortals a la feina s’han reduït el 41,1% durant el darrer any. D’altra banda, l’índex general de sinistralitat no ha deixat de baixar, fins al punt que, per primera vegada en els últims 8 anys, la incidència de la sinistralitat a Catalunya és inferior a la del conjunt de l’Estat.No obstant això, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa per continuar reduint el nombre d’accidents. Prop de 5.000 empreses que han patit accidents —això representa el 2% del total de companyies catalanes, ja que el 81% no n’ha tingut cap— estan rebent una comunicació personalitzada amb l’objectiu de que s’esforcin en el compliment de la normativa. La comunicació va acompanyada d’una capsa. A dins hi ha una lupa, que serveix per llegir el lema: “La seva empresa no té un petit problema, la seva empresa té un gran problema”. La capsa inclou també, en suport electrònic, el Manual per a la identificació i avaluació dels riscos laborals.

08-09_noticies.indd 808-09_noticies.indd 8 26/4/06 12:19:4626/4/06 12:19:46

9

En els últims dos anys el Govern ha modernitzat la flota de vehicles destinats a la lluita contra els incendis. Gràcies a un pla especial s’han renovat els vehicles que tenien més de 15 anys d’antiguitat. Així, la mitjana d’antiguitat dels vehicles l’any 2003 era de 10,3 anys, mentre que l’actual se situa en 7,7 anys. Per aconseguir un nivell suficient d’eficàcia, el 2004 es varen arrendar 58 vehicles autobomba nous i tres autoescales per un import total de 24 M€. Per consolidar una flota moderna i amb alta capacitat d’operació, durant l’any 2005 s’han adquirit per rènting 102 grans vehicles operatius i auxiliars i 76 vehicles lleugers (5 turismes i 71 tot terreny) per un import global de 43,8 M€.

Renovació dels vehicles de prevenció d’incendis

08-09_noticies.indd 908-09_noticies.indd 9 26/4/06 12:20:0626/4/06 12:20:06

10

Cap a l’escola del futur

Pacte nacional per a l’educacióEl Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van signar el 20 de març el Pacte nacional per a l’educació, que posa les bases de l’escola del futur a Catalunya. És un acord històric que enforteix la qualitat del sistema educatiu i aporta innovacions pedagògiques i organitzatives fonamentals, al mateix temps que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.El pacte preveu diverses mesures que s’aniran aplicant progressivament i que suposaran un volum d’inversions i despeses públiques de 1.194 M€ en els propers quatre anys. De forma sintètica, en aquest informe s’expliquen les més destacades.

Educació

A primària, 30 hores setmanalsA partir de l’1 de setembre de 2006, l’horari passarà de 25 a 30 hores setmanals a les escoles públiques d’educació primària de municipis que siguin capital de comarca o amb més de 10.000 habitants. El curs següent la mesura s’estendrà a la resta d’escoles de Catalunya. La sisena hora diària es dedicarà a habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques.

Més ajuts a les famílies En tres anys, el nombre de centres beneficiaris dels ajuts per a l’acollida matinal passarà dels 502 actuals a 750 centres amb aquest servei. Pel que fa a les beques per als menjadors, s’incrementaran el 50% respecte a les de l’any passat. A més, rebran ajuts els alumnes de 3 a 6 anys que tinguin germans a educació primària en el mateix centre. També s’impulsaran les associacions estudiantils i altres projectes participatius.

L’1 de setembre, l’escola obertaEl Departament promourà que els centres puguin romandre oberts des de l’1 de setembre fins al 30 de juny i, si escau, durant el mes de juliol, perquè professionals degudament qualificats puguin dur a terme activitats socioeducatives de qualitat.

Més docentsEs contractaran 4.600 mestres més en els dos pròxims cursos per a un total de 1.668 centres públics d’infantil i primària. L’objectiu és permetre l’organització de la sisena hora amb les màximes garanties de qualitat.

Reutilitzar els llibresLa implantació del Programa cooperatiu de reutilització

de llibres de text pretén facilitar, mitjançant el sistema de préstec, llibres de text i material didàctic de diferents àrees, matèries i assignatures per als diferents nivells educatius.

Suport a les AMPAEl Govern impulsarà el reconeixement de les AMPA com a associacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca.

Els ajuntaments també hi participenEl Pacte avança en la coresponsabilitat educativa amb els ajuntaments. L’objectiu és impulsar i ampliar les oficines municipals d’escolarització i les taules de planificació i promoure els plans educatius d’entorn que contribueixen a fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre els alumnes en l’accés a les activitats educatives que s’organitzen més enllà de l’horari lectiu.

Transició entre l’escola i el treballEl Departament d’Educació i els ajuntaments faciliten la relació entre els centres que imparteixen formació professional i el teixit empresarial local. També es coordinen per a l’elaboració dels programes de transició entre l’escola i el treball, el desplegament dels quals correspon als ajuntaments.

Servei públic educatiu Sis cursos per equiparar centres concertats i públics.Un dels objectius del Pacte és equiparar l’horari i el calendari i garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris en tots els centres educatius de Catalunya. Aquest procés es durà a terme en sis cursos. Mentrestant es farà un estudi sobre els costos de la plaça escolar i els concertats podran seguir cobrant aportacions de les

10-11_educacio.indd 1010-11_educacio.indd 10 26/4/06 12:30:4026/4/06 12:30:40

11

famílies. La incorporació dels concertats al sistema gratuït es farà mitjançant contractes-programa que tindran en compte tots el factors necessaris per establir les dotacions econòmiques.

Més recursos per als centres amb alumnes amb situació desfavorida Es dotarà amb ajuts econòmics els centres concertats que, a partir d’un determinat percentatge, escolaritzin alumnes en situació socioeconòmica desfavorida en les etapes educatives obligatòries i en el segon cicle d’educació infantil.

Centres educatius: més autonomia i més recursosS’augmentaran les dotacions als centres per al funcionament ordinari, la millora de la qualitat educativa, el desplegament de la seva autonomia i la promoció dels programes d’innovació educativa, amb l’objectiu de millorar el rendiment de l’alumnat.

Millora dels serveis educatiusEl Departament d’Educació, d’acord amb els agents socials, integrarà els actuals serveis educatius (assessorament psicopedagògic, centres de recursos pedagògics, assessors de llengua i cohesió social, etc.) en un mateix àmbit territorial amb la finalitat d’assegurar una atenció eficaç. A més, es revisaran les corresponents plantilles de professionals i les seves funcions.

Nous perfils professionals a l’educacióEl Govern i els agents socials creuen que la millora de l’atenció educativa i la prevenció del fracàs escolar necessiten la col·laboració d’altres professionals de l’educació, com ara tècnics superiors d’educació infantil, vetlladors i educadors i tècnics superiors en integració social.

Formació permanent dels docentsEl Pacte preveu més formació permanent per al professorat i altres professionals de l’educació. A més, s’establiran acords de col·laboració amb els titulars dels centres concertats.

Salut laboral i homologació de condicions retributivesEs promouran polítiques de salut i riscos laborals dels professionals de l’educació i es continuarà el procés d’homologació de les condicions laborals i d’analogia retributiva del professorat dels centres concertats.

Més tutories i més atenció a les famíliesS’incrementarà la dedicació a tasques de tutoria, orientació de l’alumnat i atenció a les famílies, així com a la recerca i la innovació educatives. També augmentarà el suport i la tutorització del professorat que s’incorpora de nou al sistema i es donarà més reconeixement a l’assumpció de responsabilitats organitzatives als centres (direcció, coordinació i altres).

Pressupost total 1.194 M€

Família i educacióBeques menjador 100,4 M€ Acollida matinal 5,7 M€ Finançament AMPA 2,2 M€Reutilització llibres 40,7 M€Ampliació calendari (setembre i juny) 16,4 M€

Ajuts associacions estudiantils 0,1 M€

AjuntamentsConvenis ampliació calendari (setembre i juny) 11,4 M€Convenis activitats extraescolars 5,0 M€ Oficines municipals d’escolarització i taules de planificació 4,2 M€ Programes de transició escola-treball 15,1 M€ Plans educatius d’entorn 36,0 M€

Centres concertatsContractes programa i altres ajuts a centres concertats 94,0 M€

Centres públics i docents4.600 mestres més 248,3 M€ Alumnes amb germans a primària 1,5 M€ Formació permanent docents 37,6 M€Salut i riscos laborals docents 51,4 M€ Homologació condicions del professorat de concertats 65,8 M€ Increment tutories i atenció a les famílies 251,0 M€Nous perfils professionals a l’educació 62,0 M€Increment dotacions centres 18,0 M€ Desplegament autonomia centres 80,1 M€ Programes d’innovació educativa 6,3 M€Millora serveis inspecció 6,7 M€Millora serveis educatius 38,0 M€Serveis educatius integrats 0,6 M€

Pacte nacional per a l’educació

10-11_educacio.indd 1110-11_educacio.indd 11 26/4/06 12:21:2126/4/06 12:21:21

12

Estatut 2006

12_17_estatut.indd 1212_17_estatut.indd 12 26/4/06 12:22:2426/4/06 12:22:24

13

Podeu consultar el text complet del nou Estatut: http://www.gencat.cat/nouestatut

De què tracta?D’acord amb el que va aprovar el Parlament de Catalunya, es reconeix Catalunya com a nació.

Estableix el repartiment del poder polític entre el Govern català i el Govern espanyol: en quins àmbits Catalunya exerceix l’autogovern (competències) i quins recursos té (finançament).

Defineix les institucions catalanes: el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern, així com altres institucions pròpies.

Amplia els drets socials, laborals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius de les persones que viuen a Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància judicial. D’altra banda, es crearà el Consell de Justícia de Catalunya, òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial.

Quines novetats incorpora?Enforteix els instruments per a la dinamització de l’economia catalana amb l’objectiu de fer-la més competitiva.

Incorpora responsabilitats sobre immigració i tecnologies de la informació, entre altres.

Estableix el paper de Catalunya a la Unió Europea.

Per primera vegada tracta de sostenibilitat i de medi ambient, d’igualtat de gènere, de l’emancipació dels joves, de la conciliació de la vida laboral amb la vida personal, dels nous tipus de famílies...

Reconeix els ens locals com a ens bàsics de l’organització territorial de Catalunya i se’n garanteix l’autonomia. Es crea el Consell de Governs Locals, com a òrgan de representació dels municipis i les vegueries.

L’Estatut del futurUna cop aprovat al Congrés dels Diputats, el nou Estatut entra en la darrera etapa de la tramitació: el Senat el votarà i correspondrà a la ciutadania ratificar-lo en referèndum. L’Estatut de 2006 recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. És l’eina bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita, en el marc d’un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.

12_17_estatut.indd 1312_17_estatut.indd 13 26/4/06 12:22:3926/4/06 12:22:39

14

Dones“Art. 19.1 Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.”

Viure amb dignitat“Art. 20.1 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.”

Educació“Art. 21.2 Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fi lls i fi lles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.”

Serveis socials“Art. 24.3 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.”

L’Estatut L’Estatut de 1979 va ser el de la recuperació de les institucions democràtiques. El nou Estatut és, a més, l’Estatut de la gent. Per primera vegada tracta dels infants, dels joves, de la gent gran, de les dones o de les persones amb discapacitat.

Estatut 2006

(...)

— Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat

que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als

temps venidors.

— Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones

lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un

decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat

de cadascuna de les persones.

— L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat

una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb

capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen

impulsant-ne el progrés.

— L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució,

i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc

d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una

posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar

la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i

respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.

— La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat

sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels

drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social,

del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui,

especialment, de la igualtat entre dones i homes.

— Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció

del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de

la qual comparteix.

— Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu

compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial

pacífic i just.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat

de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a

nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució

espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de

Catalunya com a nacionalitat.

(...)

Extracte del text del preàmbul.

PREÀMBUL

Els articles que aquí apareixen corresponen al text aprovat pel Ple del Congrés el 30 de març de 2006 i presentat al Senat.

12_17_estatut.indd 1412_17_estatut.indd 14 26/4/06 12:23:0226/4/06 12:23:02

15

de les personesHabitatge“Art. 26 Les persones que no disposen dels recursos sufi cients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”

Llengua“Art. 32 Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües ofi cials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i efi càcia plenes.”

Joves“Art. 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.”

Persones amb discapacitat“Art. 40.5 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.”

Gent gran“Art. 40.6 Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.”

Igualtat“Art. 40.8 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.”

Estableix una

nova cistella d’impostos.IRPF: la Generalitat passa a gestionar del 33% al 50%.IVA: la Generalitat passa a gestionar del 35% al 50%.

Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermitjos): la Generalitat passa a gestionar del 40% al 58%.

Crea

l’Agència Tributàriade Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment o parcialment. S’estableix el compromís de crear, en 2 anys, un consorci paritari per gestionar altres tributs estatals recaptats a Catalunya.

Assegura

mecanismes de solidaritatque garanteixin a tothom el mateix nivell de serveis bàsics, sense que això signifiqui cap pèrdua de posicions de Catalunya en l’ordenació de comunitats autònomes segons renda per càpita.

Garanteix que durant 7 anys

l’Estat invertiràa Catalunya eninfraestructures,tant com Catalunya contribueixa la riquesa d’Espanya.

Incorpora un nou sistema de finançament

12_17_estatut.indd 1512_17_estatut.indd 15 26/4/06 12:23:1326/4/06 12:23:13

17

MEDI AMBIENT (ARTICLE 144)1 La Generalitat decidirà sobre la protecció dels recursos naturals del medi ambient marí.2 Regularà la prevenció, la gestió i el trasllat dels residus, com per exemple, els nuclears, amb independència d’on s’hagin produït. 3 Establirà els nivells de protecció de tots els espais naturals, com els parcs nacionals.

LLENGUA (ARTICLE 6)El Govern haurà de garantir el dret de totes les persones a utilitzar les dues llengües oficials (el català i el castellà). Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindran el dret i el deure de conèixer-les.

AGRICULTURA (ARTICLE 116)1 La Generalitat serà la responsable de la seguretat alimentària a Catalunya, i regularà el control dels productes alimentaris i del seu procés de producció.2 Tindrà el control sobre llavors i planters.

TRANSPORT (ARTICLE 169)La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals de Renfe, és a dir, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens i en podrà planificar les línies.

COMERÇ (ARTICLE 121)La Generalitat regularà els horaris dels comerços catalans.

IMMIGRACIÓ (ARTICLE 138)1 La Generalitat assumirà el règim de primera acollida de les persones immigrades, és a dir, s’encarregarà de la seva integració social i econòmica.2 Participarà en la determinació del contingent de treballadors estrangers.3 Atorgarà el permís de treball a les persones estrangeres.

SALUT (ARTICLE 162)Consolida el model sanitari de Catalunya i aprofundeix en competències sanitàries de la Generalitat, com la salut en el treball, la salut esportiva o la regulació de les activitats industrials que puguin tenir impacte en la salut, entre d’altres.

12_17_estatut.indd 1712_17_estatut.indd 17 26/4/06 12:23:5526/4/06 12:23:55

18

Exposició itinerant dels

documents confiscats a Catalunya

El 31 de gener de 2006 els documents confiscats a la Generalitat al final de la guerra civil arriben a Catalunya. Els 507 lligalls de documentació

són dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on s’ha creat el Centre Documental de la Memòria Històrica.Entre el 5 de febrer i el 12 de març, l’exposició “El retorn dels papers confiscats a Catalunya”, al Palau Moja de Barcelona, ha mostrat 119 documents, alguns originals i altres reproduccions de papers de particulars i d’entitats que retornaran a Catalunya més endavant. La mostra, que

ha rebut més de 30.000 visitants explica com es va efectuar la confiscació dels documents i l’ús que el franquisme en va fer. Ara, l’exposició comença un recorregut que la portarà a les principals ciutats catalanes, i més endavant arribarà a altres municipis que així ho han sol·licitat. Paral·lelament, el Departament de Cultura i l’Arxiu Nacional de Catalunya han editat a manera de catàleg un recull significatiu de documents que, amb els seus comentaris, il·lustren la riquesa i significació del fons retornat. A més, s’està preparant un dossier amb materials didàctics adreçat al públic escolar.

La confiscació documental

va seguir el ritme de l’ocupació

de Catalunya per l’exèrcit

de Franco. Els serveis de

Recuperación de Documentos

registraven seus i domicilis

de persones i entitats afectes

a la Generalitat de Catalunya

i a la República. La seva

actuació va ser especialment

sistemàtica a Barcelona.

Calendari

Lleida > maig

Amposta > juny

Manresa > setembre

Girona > octubre

Tarragona > novembre

La finalitat de la

requisa era disposar

d’informació militar

de l’enemic, elabora

la contrapropagand

i, sobretot, prepara

la depuració.

El material confisc

es va convertir en

la font d’informac

dels repressors.

Les dades recollid

es resumien en fit

i en informes de a

18-19_salamanca-llistes.indd 1818-19_salamanca-llistes.indd 18 26/4/06 12:31:2126/4/06 12:31:21

19

Les llistes d’espera per operar-se als hospitals de Catalunya han experimentat una reducció de gairebé el 12% en els darrers

dos anys, el que equival a dir que a les llistes hi ha 8.000 persones menys. En el mateix període, el temps mitjà d’espera també s’ha reduït el 20%. Actualment, el Servei Català de la Salut garanteix un temps d’espera de menys de sis mesos, des del moment que s’entra a la llista d’espera, per 16 tipus d’intervenció quirúrgica. Entre aquests hi ha les cataractes, les varius, les pròtesis de maluc, les artroscòpies, les hèrnies, les operacions de còlon i de pròstata, la vasectomia i la circumcisió. També es preveu que en acabar aquest any el temps màxim d’espera per ser intervingut de pròtesi de genoll no superi els 12 mesos. D’altra banda, el Departament de Salut té com a objectiu que a final d’any

12 proves diagnòstiques tinguin un temps d’espera màxim de 90 dies. Entre aquestes proves hi ha les mamografies, les ecografies ginecològiques, les endoscòpies, les ressonàncies magnètiques i les TC. Per als estudis de son (polisomnogrames) es preveu que el temps d’espera sigui de 120 dies. Per aconseguir-ho aquest any s’augmentarà en 8 M€ la compra d’equipaments i materials destinats a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. A més, ja està en marxa el programa de diagnòstic ràpid de tres tipus de càncer: pulmó, mama i còlon.Finalment, una altra mesura a aplicar durant el 2006 és l’establiment del nou registre de llistes d’espera per primera visita de consulta externa d’especialitats. L’objectiu del nou sistema és aconseguir un temps màxim d’espera de 90 dies per a una primera visita.

Baixen les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques

Salut

18-19_salamanca-llistes.indd 1918-19_salamanca-llistes.indd 19 26/4/06 12:25:4726/4/06 12:25:47

20

Estacions de viatgers 25Noves estacions de viatgers 8Intercanviadors (amb Renfe i FGC) 11Longitud 106 kmVia nova 55 kmVelocitat punta 120 km/hVelocitat comercial 60 km/hTemps de recorregut 105 minutsDemanda primer any 8 milions de viatgersDemanda anual consolidada 16 milions de viatgersPressupost 1.227 M¤

El més destacat

TRAM ESTACIONS QUE HI HA ESTACIONS NOVES KM TRAÇAT MINUTS DE RECORREGUT

Vilanova Vilanova i la G. Roquetes, 18 55% túnel 19 i la G. — Vilafranca del P. Hospital St. Camil Vilafranca Canyelles del P.

Vilafranca Vilafranca del P., Lavern/ 27,6 50% túnel 19del P. — Subirats, Sant Sadurní Martorell d’Anoia, Gelida, Martorell

Martorell Martorell/Villa, Terrassa Can Boada 16,5 11— Terrassa Castellbisbal

Terrassa — Terrassa, Sabadell nord, Terrassa Can Boada 14,9 9Sabadell Sabadell centre, Sabadell sud

Sabadell — Sabadell sud, Barberà Santa Perpètua 23,5 23 Granollers del V., Mollet del V, de Mogoda Montmeló o Parets del V., Granollers

Granollers Granollers, Mataró La Roda del V., 21 19— Mataró Argentona, 50% túnels Mataró centre

20_21_orbital.indd 2020_21_orbital.indd 20 26/4/06 12:26:3126/4/06 12:26:31

21

Línia orbitalEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha presentat l’estudi de traçat de la futura línia orbital ferroviària, un projecte clau per a la mobilitat metropolitana. La nova línia unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. La longitud del traçat serà de 106 km, 55 dels quals seran de nova construcció. Tindrà 25 estacions, vuit de les quals seran noves (quatre subterrànies). A més hi haurà nou intercanviadors amb Renfe i dos amb els Ferrocarrils de la Generalitat.El Projecte de la línia orbital ferroviària és el resultat òptim de l’estudi de diferents alternatives que segueix criteris ambientals, funcionals, econòmics i geològics. La previsió apunta que es recorri la línia en aproximadament 105 minuts a una velocitat de 120 km/h. La Línia Orbital neix amb l’objectiu fonamental de servir de comunicació en xarxa entre les múltiples poblacions intermèdies situades entre les ciutats que connecta, i no tant de comunicació directa entre els seus extrems. Beneficiarà unes 870.000 persones, és a dir el 20% de la població metropolitana. La demanda prevista és de 8 milions de viatges el primer any, que augmentarà fins als 16 milions de viatges un cop s’hagi consolidat el servei. Aquest projecte significa una importantíssima aposta pel ferrocarril com a medi de desenvolupament social i econòmic i ha de contribuir a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, prioritzant el transport públic respecte del privat. Ara per ara, el 55% dels viatges d’entrada i sortida de Barcelona es fan en cotxe i el 32%, en tren. El Govern ha incorporat el projecte en el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2016.

Vilanova

i la Geltrú

Vilafranca

del Penedès

Martorell

Terrassa

Sabadell

Granollers

Mataró

Barcelona

20_21_orbital.indd 2120_21_orbital.indd 21 26/4/06 12:26:4726/4/06 12:26:47

22

principals eixos

Subvencions i ajuts de la Generalitat

Busqueu suport econòmic per a l’escolarització del vostre fill? Voleu dirigir un llargmetratge i no sabeu com finançar-lo? Penseu fer reformes a la vostra llar i voleu saber si podeu sol·licitar un ajut? La Generalitat de Catalunya ofereix diferents prestacions econòmiques per cobrir les necessitats de la ciutadania. Comproveu si podeu ser beneficiaris de les que actualment estan vigents.

Benestar social, societat i famíliaLa Generalitat proporciona ajuts a famílies en situació d’urgència social i a persones amb discapacitat o amb dependència. També hi ha subvencions a ens locals i a entitats sense ànim de lucre per a activitats de voluntariat, participació ciutadana, associacionisme juvenil, promoció de la igualtat d’oportunitats per a les dones i integració dels immigrants.

Prestacions econòmiques per a les famílies amb filles o fills a càrrecPrestació universal per a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o famílies monoparentals. Així mateix, es concedeixen ajuts per part, adopció o acolliment múltiple i per a famílies en situació d'especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple de tres o més infants.

Indemnitzacions a expresos políticsS’hi poden acollir totes les persones que van patir repressió i reclusió en la lluita per les llibertats durant la guerra civil i la postguerra. La convocatòria per presentar noves sol·licituds és oberta des de l’1 de gener de 2006.

Programa ‘Noces d’Or’S'adreça a totes aquelles parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Se’ls ofereixen quatre dies en un hotel de la costa catalana. No hi ha un termini limitat per fer la sol·licitud.

Educació i formacióBeques i ajuts adreçats a alumnes i a AMPAEls alumnes poden optar a ajuts per a l’atenció de necessitats educatives especials, servei de menjador, desplaçament, reutilització de llibres, etc. Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) poden sol·licitar subvencions per finançar el servei d’acolliment matinal.

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de RecercaBeques i ajuts per a estudiants universitaris, pre i postdoctorals, i a la recerca. Ajuts de mobilitat en el marc del programa europeu Erasmus. També es concedeixen premis CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent, dirigits tant als alumnes com als centres d’ensenyament secundari que presentin programes de recerca.

Agricultura, ramaderia i pescaEl suport del Govern es concreta en ajuts per a la formació dels professionals, la millora del medi rural o la promoció de productes agroalimentaris i pesquers de qualitat. A més, se subvencionen programes sanitaris destinats als animals de granja, projectes de regulació dels mercats o per al sanejament de plantacions citrícoles. En situacions excepcionals, com gelades o incendis forestals, també s’estableixen ajuts.

Comerç, consum i alimentacióHi ha subvencions a les empreses per a l’elaboració de determinats productes alimentaris i per al foment de l’exportació i de la competitivitat. La Generalitat també té ajuts per a organitzacions de defensa dels drets dels consumidors i usuaris.

Pla de renovació de calderes i escalfadors domèsticsEs promou la renovació de calderes i escalfadors de més de deu anys d’antiguitat. Es una acció concertada entre la Generalitat i la iniciativa privada. Es bonifica la substitució de l’escalfador amb 60 € i la de la caldera amb 150 €.

22_23_subvencions.indd 2222_23_subvencions.indd 22 26/4/06 12:28:4326/4/06 12:28:43

23

Habitatge, urbanismeAjuts per a la rehabilitació d’habitatgesPer realitzar obres en edificis construïts abans de 1980, excepte en programes d’accessibilitat i sostenibilitat, i destinats a habitatge habitual i permanent.

Ajuts per a la millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (convocatòries periòdiques)Poden demanar aquests ajuts els ajuntaments catalans directament o bé a través d'associació o col·laboració amb altres municipis o ens locals que presentin un projecte d'intervenció integral.

Economia, finances, empresa i indústriaS’atorguen crèdits, préstecs, ajuts i subvencions per donar suport a la indústria i les empreses catalanes. N’hi ha per a creació d’empreses, projectes d’autoempresa per persones a l’atur, desenvolupament econòmic, millora de la competitivitat i la innovació empresarials, foment de cooperatives i organitzacions empresarials, etc.

TreballLes prestacions econòmiques van des de la renda mínima d’inserció a les subvencions per a la creació de llocs de treball, passant per accions de formació i d’orientació ocupacional o per a la integració laboral de persones amb disminució, immigrants o col·lectius especials. També s’ofereixen préstecs per a inversions en prevenció de riscos laborals.

Medi ambient i recursos naturalsS’estableixen ajuts per al finançament d’actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya per al 2006, destinats tant a ens locals com a propietaris, masovers o titulars d’explotacions forestals i agràries. De la mateixa manera, es subvenciona la gestió forestal sostenible. Per una altra banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques subvenciona millores en la comunicació dels municipis de muntanya amb la xarxa general de carreteres.

TurismeEls estudiants de turisme es poden presentar als premis que s’atorguen als millors projectes de final de carrera en aquesta diplomatura.

Hi ha, a més, subvencions cada any per a la creació d’empreses d’oferta turística complementària o per a la modernització i ampliació d’establiments d’allotjament amb l’objectiu de guanyar en la qualitat dels serveis. També es preveuen ajuts per a oferta turística bàsica a les properes convocatòries.

Transports i mobilitatAjuts per al foment d'activitats de formació en el sector del transport i la logísticaPrograma específic per fomentar la formació, l’associacionisme i la professionalització del sector del transport i la logística.

Ajuts al sector del taxi per a l'adquisició d'equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els centres d'emergènciesPer millorar la seguretat personal dels professionals del taxi es finança una part del cost d’equips de localització de vehicles via satèl·lit GPS i de transmissió de dades mitjançant la telefonia mòbil GPRS. Aquests equips emeten alarmes als centres d'emergències 112 de Catalunya.

Aquestes convocatòries es convoquen anualment. Cal verificar els períodes de vigència en cada cas.

Ciència i tecnologiaEl Govern contribueix al finançament de projectes de recerca i de divulgació de la ciència, així com al de programes per a l’accés a les noves tecnologies i per millorar la capacitat d’innovació de les empreses.

Salut La Generalitat concedeix beques de recerca sobre tractament de malalties i sobre serveis sanitaris, així com subvencions per a activitats de prevenció de la sida, de drogodependències, entre altres.

Finançament de medicamentsEl Servei Català de la Salut finança els medicaments aprovats, receptats a través de la Sanitat Pública: el 60% en el cas dels treballadors actius, el 90% en el cas de determinades especialitats farmacèutiques i el 100% en el cas dels pensionistes i altres beneficiaris, i dels medicaments prescrits durant l'hospitalització.

Ajuts als alumnes que pateixen una malaltia prolongadaEls alumnes que en edat d'escolaritat obligatòria pateixen una malaltia prolongada que els impedeix assistir a classe poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa.

Cultura, llengua i mitjans de comunicacióLes subvencions són per realitzar projectes d’arts plàstiques o visuals, literatura, espectacles, etc. També se n’ofereixen per a activitats de difusió de la cultura i la llengua catalanes, de recuperació de la memòria històrica, de restauració i conservació del patrimoni artístic, així com per a mitjans de comunicació en català.

Seguretat civil i emergènciesAjuts als ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofeSubvencions per a l'execució d'obres per dotar de subministrament d'energia elèctrica i de gas indrets de l'àmbit rural de Catalunya. Les sol·licituds d'ajuts es presentaran sense que sigui necessària una convocatòria prèvia.

Justícia, dretHi ha ajudes per als opositors i opositores a jutge, fiscal i secretari judicial, entre altres.

Ajuts per a l'acolliment de menors infractorsLa Direcció General de Justícia Juvenil subscriu concerts i convenis de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per finançar l'estada i la formació dels menors infractors que no poden ser atesos en els centres de menors del Departament de Justícia.

012 Informa’t

Trucant al 012Consultant el web

gencat.cat

22_23_subvencions.indd 2322_23_subvencions.indd 23 26/4/06 12:28:0626/4/06 12:28:06

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 8 Juliol ’06

Info

aUna institució dedicada a recuperar i preservar la nostra memòria històrica. Pàg. 16

Memorial DemocràticSubvencions per a teatres, espais d’art i sales polivalents a 222 poblacions. Pàg. 12

Espais culturals

Catalunya rehabilita els seus barris

00_Coberta.indd 100_Coberta.indd 1 4/7/06 17:06:054/7/06 17:06:05

02_ANUNCI.indd Sec1:302_ANUNCI.indd Sec1:3 4/7/06 11:20:504/7/06 11:20:50

3

Revitalització dels barris de Catalunya

Notícies 4Es rehabiliten 17 barris més a Catalunya 10Pla d’equipaments culturals 12Memorial Democràtic 16Què es pot fer en una biblioteca? 18No juguem amb foc 20Subvencions i ajuts de la Generalitat 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidènciade la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font, Marta Continente, Jordi Menéndez, Jaume Cleries, Neus Tomàs, Cristina Ribas i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Mariano HerreraFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i pàg. 14 i 15, fotos 2, 3, 5 i 6), Lourdes Moya / Intress (pàg. 4), Unitat d’audiovisuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (pàg. 5), Arxiu del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (pàg. 9), Josep Maria Roca (pàg. 13), Cristina Diestro i Lluís Casals (pàg. 14 i 15, fotos 1 i 4), Eva Guillamet (pàg. 16), Jordi Miralles (pàg. 18, foto 1), Tama Mercader (pàg. 18, foto 2), A. Ruiz (pàg. 18, foto 3), Rosa Feliu (pàg. 18, foto 4), Jordi Oset (pàg. 19), Bombers de la Generalitat (pàg. 20 i 21)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.cat

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma aleatòria entre les persones residents a cada domicili. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

La rehabilitació del barri de l’Erm i del mercat, a Manlleu, és una de les primeres intervencions impulsades per la Llei de barris. El nou centre cívic Frederica Montseny és l’edifici més emblemàtic de la nova àrea regenerada.

El Govern de Catalunya ha treballat intensament a partir del seu compromís amb la proximitat i la ciutadania. Estem fent possible una aliança estratègica entre la Generalitat i els governs locals, amb l’objectiu de situar les persones com a motor i subjecte de les polítiques. Catalunya ha d’enfortir la seva capacitat d’integració social allà on és més necessari: a les escoles, als centres de salut i als barris. La Llei de barris s’ha convertit en una de les realitats potents i sòlides del Govern de Catalunya, bàsicament per tres motius. Primer: perquè és una llei innovadora que, d’ara endavant, formarà part de l’agenda pública del nostre país. Segon: perquè demostra que la nostra voluntat d’acostar les institucions a la ciutadania es basava en una profunda convicció política i social. I tercer motiu: perquè fa efectiu un compromís col·lectiu per la convivència, la millora dels serveis públics i la creació de noves oportunitats econòmiques. És així que hem assolit, en tres anys, els objectius marcats per a tota la legislatura.No és que el Govern de la Generalitat doni suport a “barris amb problemes”. El Govern dóna suport a barris amb projectes compartits, amb alternatives engrescadores i amb voluntat de progressar des d’un municipalisme sòlid i democràtic. La força d’aquest programa, que ha convertit una llei en 46 polítiques singulars, és la força de la ciutadania i de la proximitat que les impregna. La Llei de barris és de llarg recorregut, perquè a través de la seva transversalitat vol abastar tot Catalunya. Aquests dos anys hem fet molta feina. Una feina que, amb les eines que ens dóna l’Estatut que acabem de referendar, podrem seguir amb més intensitat, amb nous projectes i amb més recursos. Aquest és el camí del progrés a la Catalunya d’avui, a la Catalunya que acaba de donar-se a si mateixa un gran Estatut. En aquest número de l’Info Catalunya trobareu les xifres bàsiques de la transformació més important dels darrers anys, des del punt de vista urbà i social, als principals centres històrics i barris de moltes ciutats de Catalunya.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

03_Sumari.indd Sec1:303_Sumari.indd Sec1:3 4/7/06 11:56:164/7/06 11:56:16

4 5

notíciesInfoCatalunya

La Generalitat preveu desdoblar l’actual calçada de l’Eix Transversal per tal de formar una autovia de dos carrils per a cada sentit de la circulació. El projecte ja ha estat presentat i els estudis de viabilitat i d’impacte ambiental ja són a la fase d’informació pública. Des que va entrar en servei el 1997, el trànsit a l’Eix Transversal no ha deixat de créixer. Actualment registra una intensitat d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un alt percentatge de vehicles pesants (entre el 20% i el 30%, segons els trams). El desdoblament millorarà la fluïdesa i la seguretat del trànsit, i potenciarà les connexions intercomarcals i les de llarg recorregut (Lleida – Girona – França). La nova autovia estarà formada per

L’Eix Transversalserà una autovia de doble carril

una calçada amb dos carrils de 3,5 metres per sentit, més un carril addicional en els trams de pujada per avançar els vehicles pesants. Els vorals exteriors tindran 2,5 metres i els vorals interiors, 1,5 metres d’amplada. Els dos sentits estaran separats per una mitjana d’entre 5 i 8 metres. Una gran part de la carretera actual serà una de les calçades de la futura autovia. La majoria de viaductes i túnels d’ara es desdoblaran amb altres de simètrics i en paral·lel. Les obres suposaran una inversió de 690 M€. Es preveu licitar els treballs abans de final d’any. Les obres podrien començar el segon semestre de l’any vinent i podrien estar acabades en un termini de quatre anys.

La creació de places escolars per a nens i nenes de 0 a 3 anys es finançarà amb més de 76 M€ durant l’any 2006. L’objectiu és aconseguir tenir 60.000 places l’any 2008, el doble de les que hi havia l’any 2004. Ja són 283 els ajuntaments de Catalunya que s’han compromès, mitjançant acords presos en plens municipals, a crear 24.000 places fins a l’any 2008. Per tant, les places previstes pels ens locals ja representen gairebé un 80% del total. Recordem que el Departament d’Educació assumeix fins a 5.000 € de la inversió per cada plaça nova de titularitat pública que es creï. A més, ha incrementat en 700 €, fins als 1.800 €, les subvencions per al manteniment i funcionament de les places noves i les ja existents.

76 M€ Des de final d’abril ja està en marxa el nou edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Té un total de 14.361 m2 i està distribuït de manera racional en quatre plantes, per tal que la relació entre l’espai i els usuaris sigui el més coherent i confortable possible. A l’interior, a més de dues cafeteries, hi ha 136 noves consultes, el doble de les que tenia el centre. Aquests despatxos s’organitzen en 14 mòduls, cada un dels quals està gestionat per un centre de programació específic per tal de guanyar eficàcia. Tots els despatxos tenen tres

zones diferenciades, una d’exploració, una de consulta i informació i una de suport. D’aquesta manera s’aconsegueix optimitzar l’atenció als pacients.El nou edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que ha comportat una inversió de 17 M€, és la culminació de la primera fase de millora global del centre. Actualment ja ha començat la construcció d’un nou edifici de 50.000 m² que inclourà el bloc quirúrgic (amb 30 quiròfans i 80 llits per a malalts crítics), els serveis de farmàcia i esterilització i un nou servei d’urgències.

Ja funcionen les noves consultes externes de l’Hospital de Bellvitge

Enguany es destinen

a crear places de llars d’infants

6 7

Durant l’any 2005, a Catalunya es varen adoptar 1.532 menors. D’aquests, 121 eren infants nascuts aquí i 1.411 procedien de l’adopció internacional. Això demostra que a Catalunya hi ha un alt interès per aquest tema i que superem amplament les estadístiques d’altres comunitats autònomes. Per exemple, pel que fa al nombre d’adopcions internacionals, la Comunitat de Madrid va tramitar 841 adopcions en el mateix període i la d’Andalusia en va fer 647. També pel que fa a altres països europeus, en relació amb el total de població, les xifres de Catalunya són molt elevades: França, 4.136 adopcions internacionals; Itàlia, 2.848; Suècia, 1.083; Dinamarca, 586.Durant l’any 2005, la Xina s’ha consolidat com a principal país de procedència dels menors (622 infants); segueixen Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67), així com el Nepal (29) i Colòmbia (29). Els organismes de la Generalitat

Catalunya, capdavantera en adopcions

Catalunya (7.000.000) 1.411 20

Territori (habitants) Adopcions internacionals 2005

Ràtio

Com. Madrid (6.000.000) 841 14Suècia (8.900.000) 1.083 12,2Dinamarca (5.400.000) 586 11Andalusia (7.850.000) 647 8,2França (60.000.000) 4.136 7Itàlia (57.500.000) 2.848 5

dedicats a aquests temes continuen la seva tasca per tal de facilitar els tràmits d’adopció amb les màximes garanties. Amb aquest objectiu, durant el 2005 es van dur a terme viatges a Bolívia, el Nepal, l’Índia, Rússia, Etiòpia i Ucraïna. Recentment s’han establert relacions per facilitar l’adopció des de tres nous països: Sri Lanka, República del Congo i República Democràtica del Congo.El perfil de les famílies que sol·liciten adopcions continua en la mateixa línia d’anys anteriors. Majoritàriament es tracta de parelles sense fills, d’entre 35 i 45 anys, tot i que continua el lleuger increment del nombre de persones soles que sol·liciten una adopció.D’altra banda, el nombre d’infants en acolliment familiar va passar de 538 a 589 entre el 2004 i el 2005. En el mateix període, les famílies acollidores varen augmentar de 380 a 420.

Xina

622

Rússia

441

Etiòpia

107

Ucraïna

67

Nepal

29

Colòmbia

29

Les xifres referides a adopcions al nostre país demostren que, pel que fa a l’adopció, Catalunya continua sent capdavantera respecte a altres territoris de l’Estat i a altres països europeus.

notíciesInfoCatalunya

La Generalitat concedeix ajuts per pagar el lloguer als joves que es vulguin emancipar i decideixin viure de manera independent fora del domicili dels seus pares. Els ajuts poden ser per a persones soles, per a parelles, o per a llogaters d’habitatges compartits. Aconseguir-los requereix complir una sèrie de requisits.

1 No tenir més de 35 anys.

2 La unitat de convivència ha de tenir uns ingressos bruts anuals inferiors a 2,5 vegades l’IPREM del 2005 (que depèn de la zona on és l’habitatge i del nombre de persones que hi conviuen).

3 Tenir uns ingressos mínims anuals de 5.500 €.

4 Ser titular d’un contracte de lloguer supervisat per les borses d’habitatge jove, la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social o les seves entitats col·laboradores.

5 Pagar un lloguer mensual mínim de 90 €.

6 No ser fill ni nét del propietari del pis.

L’import de la subvenció és variable i es calcula en funció del lloc on està situat l’habitatge, el nombre d’ocupants i altres paràmetres que s’han d’aplicar a cada cas específic. Com a màxim pot arribar als 2.800 € l’any, és a dir, a 240 € mensuals. Les noves sol·licituds es poden presentar abans del 31 d’octubre a qualsevol de les oficines que la Borsa Jove d’Habitatge té arreu de Catalunya. El 012 disposa de tota la informació, que també es pot consultar a: www.gencat.cat/joventut

La comarca del Tarragonès acollirà un centre d’intervenció especialitzada (CIE) per a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles. Un CIE és un servei públic especialitzat des d’on s’ofereix informació, atenció i recuperació a totes les dones i els seus fills i filles afectats per situacions de violència de gènere. L’objectiu és facilitar la reparació del dany patit i proporcionar una atenció de qualitat. Els CIE es basen en un nou model integral d’atenció i aborden la lluita contra la violència de gènere amb recursos específics. Tenen com a objectiu la completa recuperació de les afectades en tots els àmbits de la seva vida.Aquest serà el segon centre d’aquestes característiques a Catalunya, després del CIE de Salt (Gironès), que va començar a funcionar el passat mes de setembre. L’objectiu del Govern és la posada en funcionament d’un total de set centres d’aquest tipus arreu del país en el termini més breu possible.

Establiments contra la violència de gènere

Ajuts al joves per pagar el lloguer

8 9

notíciesInfoCatalunya

El telèfon d’Atenció Ciutadana de la Generalitat 012 reduirà significativament el cost de la trucada en canviar a una nova tarifació per segons, que permetrà als ciutadans estalviar-se, segons la durada de la trucada, fins al 50% del que pagaven fins ara. En la nova tarifació, que entrarà en vigor a partir d’aquest estiu, el ciutadà assumirà menys del 20% del cost i la Generalitat finançarà el 80% restant. El telèfon 012, que els ciutadans puntuen amb un notable alt segons una enquesta recent, és un servei obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. L’evolució del servei durant els darrers dos anys registra un significatiu augment de trucades de la vora del 19%. La millora de la qualitat del 012 es fa palesa en un estudi recent encarregat per la Direcció d’Atenció Ciutadana, segons el qual la majoria d’usuaris són dones d’entre 25 i 44 anys que usen el català com a llengua habitual i amb un nivell mig-alt d’estudis. L’estudi indica que la majoria dels usuaris del 012 valoren molt positivament el servei rebut i que en una escala de 0 a 10 el 012 rep una nota mitjana de 8,1.

Després de quatre anys d’obres, el passat mes de maig va ser inaugurat oficialment el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un edifici singular que ha costat 100 M€ i que acollirà a un miler d’investigadors i tècnics de 30 països en el seus 50.000 m2 de superfície. Aquest projecte enforteix la bioregió de Catalunya i vol tenir el lideratge de la biomedicina del sud d’Europa. La construcció i explotació de l’edifici del PRBB és una iniciativa conjunta de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.El PRBB acollirà prop de 80 equips de recerca que ja són capdavanters en els seus respectius terrenys i que acumulen experiència i molts resultats interessants. Les especialitats més avançades es donaran cita en un mateix edifici: informàtica biomèdica, biologia cel·lular, farmacologia clínica, genètica humana, biologia evolutiva o salut pública. Entre tots aquest grups aconseguiran que el PRBB es constitueixi en un dels principals nuclis d’Europa en l’àmbit de les ciències biomèdiques, obrint un camí a Catalunya i a Espanya cap a la societat del coneixement. Al PRBB hi

seran presents el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, dirigit per Juan Carlos Izpisúa, i el seu banc de línies cel·lulars, dirigit per Anna Veiga; el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, dirigit per Josep Maria Antó; el Centre de Regulació Genòmica, dirigit per Miguel Beato; el departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, dirigit per Fernando Giráldez; l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica; el Centre Nacional de Genotipat; l’Institut Nacional de Bioinformàtica i el Laboratori Antidopatge de Catalunya, entre altres. La transferència immediata de dades i resultats entre els diferents grups de recerca ha de dinamitzar moltes de les línies d’investigació.El singular edifici del PRBB està folrat de panells de fusta i la seva coberta són plaques solars. A dins, a més de despatxos i laboratoris, hi ha un auditori penjant per 250 persones, un gran aparcament i, el més sorprenent, un espai de 3.000 m2 dedicat a la cria i el manteniment dels ratolins i peixos zebra que serveixen per a la recerca. A més, l’edifici té una connexió directa amb l’Hospital del Mar per poder-hi dur a terme projectes aplicats.

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona: el futur ja és a Catalunya

El 012, més barat a partir d’aquest estiu

El Departament de Treball i Indústria destina enguany 72,6 M€ per aplicar les primeres 140 mesures del Pla de l’energia de Catalunya. Entre aquestes mesures, les accions d’estalvi i eficiència energètica són prioritàries per al Govern i en conjunt rebran gairebé 49 M€. Molt probablement, la mesura que afecta més directament els consumidors és el nou pla Renova’t d’electrodomèstics. L’objectiu és substituir uns 90.000 aparells per altres de més eficients, de classe A o superior, a les llars de Catalunya durant el 2006. Es busca eliminar frigorífics, congeladors, aparells frigorífics combinats (combis), assecadores, rentadores i rentavaixelles antiquats que gasten molta energia. El potencial d’estalvi del pla Renova’t serà l’equivalent d’unes 85.000 tones de petroli anuals.El nou pla té un pressupost de 10,5 M€ i permetrà als ciutadans que canviïn els seus aparells rebre una subvenció d’entre 85 € i 185 € per aparell. Per evitar tràmits, gràcies a un acord amb els distribuïdors, aquestes quantitats les descomptarà el venedor directament de la factura en el moment de comprar l’electrodomèstic eficient.Els electrodomèstics de classe A poden arribar a estalviar un 40% de l’energia. Si una família substituís tots els seus aparells convencionals pels de la classe A, aconseguiria un estalvi energètic anual de 400 kWh, el que equivaldria a uns 50 euros, el 12% de la despesa energètica de cada any.

Es subvenciona la compra d’electrodomèstics eficients

Frigorífics 85 €Congeladors 185 €Aparells frigorífics combinats (combis) 85 €Rentadores convencionals i bitèrmiques 85 €Assecadores 150 €Rentavaixelles convencionals i bitèrmics 85 €

Subvenció per aparell electrodomèstic

45º

10 11

La Generalitat ha adjudicat a 17 projectes de 16 municipis els ajuts de la tercera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Els ajuts arriben a 99 M€ i cobreixen fins a un 50% del pressupost dels projectes seleccionats. Els respectius ajuntaments aporten l’altre 50%; per tant, el volum d’inversió global serà de 198 M€.L’anomenada Llei de barris té per objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, afavorint, d’aquesta manera, la cohesió social. Per això va establir un fons a disposició dels ajuntaments per projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris. En aquesta convocatòria, un total de 57 municipis havien remès els seus projectes.Des del 2004 fins avui s’han dut a terme tres convocatòries de la Llei de barris, una per any. En total, la Generalitat cofinança en aquests moments 46 reformes integrals de barris d’arreu de Catalunya i aporta la meitat dels quasi 600 M€ d’inversió total. Això representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura.Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment i s’han iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places. A més d’això, altres departaments de la Generalitat han acordat sumar-se als projectes en curs, atès que a les àrees urbanes amb necessitats especials sovint hi fan falta actuacions que van més enllà del vessant urbanístic. Així, actualment es desenvolupen programes complementaris als municipis beneficiaris de la Llei de barris per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la integració dels nouvinguts.

Tercera convocatòria de Llei de barris Municipi i barri Pressupost M¤

Subvenció M¤

Banyoles, la Farga 7,4 3,7

Barcelona, Torre Baró-Ciutat Meridiana

18,04 9,02

Barcelona, Trinitat Vella 17,4 8,7

Cambrils, nucli antic de la vila

11,8 5,9

Cardona, nucli antic 6,4 3,2

Cervera, nucli històric 8,7 4,3

Granollers, Congost 6,9 3,4

L’Hospitalet de Ll., Florida-Pubilla Cases

17,8 8,9

Igualada, Sant Agustí 7,3 3,6

Lleida, nucli antic 16,8 8,4

Martorell, la Vila Vella 12,6 6,3

Rubí, el Pinar 6,6 3,3

Sant Feliu de Llobregat, Can Calders - la Salut

10,8 5,4

Sta. Margarida de Montbui, Sant Maure

10,7 5,3

Sta. Perpètua de Mogoda, Can Folguera fase II

8,5 4,2

Valls, barri antic 15,2 7,6

Vilanova i la Geltrú, nucli antic 14,4 7,2

Total 17 198 99

Es rehabiliten 17 barris més arreu de Catalunya

Cervera Nucli històricUrbanització al voltant del carrer Major i creació d’equipaments que en potenciïn la centralitat, com la Casa Moixó Millora de les condicions residencials. Impuls a una oferta comercial pròpia, aprofitant l’entorn patrimonial i cultural de l’àrea.

Granollers CongostReforma integral de la plaça de la Llibertat i altres actuacions de renovació i rehabilitació de la densa àrea urbana per trencar l’aïllament territorial. Rehabilitació dels edificis. Programes per fomentar la convivència i el desenvolupament econòmic.

Lleida Nucli anticEliminació de barreres arquitectòniques. Provisió d’equipaments, com l’espai d’ús cultural al Seminari i la rehabilitació i adaptació a nous usos del Convent de Santa Teresa.

Martorell La Vila VellaAdequació del Portal de l’Anoia, de la plaça de les Hores i de l’entorn del pont del Diable. Rehabilitació i dotació d’equipaments (Casa Par, la Caserna i la Casa Mestres). Impuls de programes mediambientals, socials i de dinamització del comerç.

Santa Margarida de Montbui Sant MaureUrbanització i enjardinament del Passeig i del Parc del Torrent Torres icreació d’un centre cultural a la mateixa zona. Intervenció en els elements comuns de l’anomenat Bloc dels Cures. Transformació del tram principal de la carretera de Valls en bulevard.

Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera fase IIActuacions destinades a convertir el barri perifèric en novaàrea de centralitat. Obertura urbana del barri al Parc Central.

L’Hospitalet de Llobregat Florida-Pubilla CasesMillora de la qualitat de l’entorn urbà. Increment de l’accessibilitat. Ampliació de les zones verdes (destaca la reforma de l’eix cívic Tomàs Giménez).

Igualada Sant AgustíReurbanització de places i carrers com el del Portal. Adequació de Cal Maco i de l’antiga fàbrica cotonera com a espais polivalents. Recuperació de l’eix comercial del carrer Sant Agustí.

Rubí El PinarConstrucció d’un centre cívic i urbanització de l’espai públic situat entre els blocs construïts els anys 60, per tal de millorar la qualitat urbanística del barri.

Sant Feliu de LlobregatCan Calders-la SalutCreació del passeig de la Riera de la Salut com a eix lúdic i cultural. Creació d’un equipament multifuncional i expropiació i enderroc de locals en plantabaixa per ampliar la plaça de les Roses i urbanitzar-la.

Valls Barri anticUrbanització dels principals carrers. Actuacions de millora a les placesdel Blat i del Pati. Construcció de la biblioteca a l’antiga fàbrica de CanCreus i formació d’un espai lliure al carrer Sant Francesc per recuperarla muralla medieval.

Vilanova i la Geltrú Nucli anticRecuperar la funció residencial del barri, reafirmar el seu caràcter de nucli històric i revaloritzar el seu patrimoni. Adequació de l’espai cultural polivalent la Sala i reurbanització dels eixos bàsics del nucli antic.

Les novesrehabilitacions una per una

Banyoles La FargaReurbanització dels carrers del barri per millorar la connectivitat amb la trama urbana del centre de Banyoles,. Ampliació el centre cívic. Urbanització de la plaça de la Pau. Subvencions per a la rehabilitació dels elements comuns dels habitatges.

Barcelona Torre Baró - Ciutat MeridianaUrbanització de l’avinguda Escolapi Cancer i de l’avinguda Vallbona. Construcció del nou espai cívic i casal de barri a la plaça dels Eucaliptus. Priorització dels espais lliures i d’equipaments. Habilitació d’un gran eix per a vianants. Rehabilitació residencial i millora de l’estructura viària.

Barcelona Trinitat VellaConstrucció d’una biblioteca al carrer Galícia, del centre cívic de TrinitatVella i d’una passera sobre l’avinguda Meridiana per tal de pal·liarl’aïllament del barri de la resta de la ciutat.

Cambrils Nucli antic de la vilaReurbanització de tots els carrers i rehabilitació del patrimoni històric. Millora de les condicions d’habitabilitat. Dotació de nous equipaments (centre cívic La Muralla).

Cardona Nucli anticMillora de l’entorn de la plaça del Vall, de la plaça de la Fira de Dalt i del Portal de Graells. Consolidació de l’àrea d’equipaments de cal Badia.

Barris en rehablitació: 46Inversió total: 600 M€

Olot (nucli històric)

Manlleu (barri de l’Erm)

Salt (Salt Setanta)

Manresa (nucli antic)

Terrassa (Ca n’Anglada)

Balaguer (centre històric)

Reus (barri del Carme)

Badalona (Serra d’en Mena)Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)

Figueres (Marca de l’Ham)

Girona (Sta. Eugènia - Can Gibert del Pla)

Ripoll (barri vell)

Berga (nucli antic)

Solsona (nucli antic)Vic (Barris Sud)

Canovelles (barriada nova)Sta. Perpètua de M. (Can Folguera)

Mataró (Cerdanyola)Montcada i Reixac (la Ribera)

Sabadell (Parc riu Ripoll)

Cornellà de Ll. (St. Ildefons)El Prat de Ll. (St. Cosme)

St. Boi de Ll. (Casablanca)

Tarragona (Camp Clar)

Tortosa (nucli antic)

Banyoles (la Farga)

Granollers (Congost)Cardona (nucli antic)

Lleida (nucli antic, la Mariola)Cervera (nucli històric)

Igualada (St. Agustí)Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)

Rubí (el Pinar)

Martorell (Vila Vella)

Valls (barri antic)Vilanova i la G. (nucli antic)

Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)

L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa)

St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)

Cambrils (nucli antic)

12 13

Teatres-Auditoris

Espais d’art Sales polivalents

Totals

Barcelona 41 8 63 112

Girona 7 1 31 39

Lleida 5 1 36 42

Tarragona 7 1 15 23

Terres de l’Ebre 0 2 14 16

Totals 60 13 159 232

Molins de ReiMontcada i ReixacOlesa de MontserratOlotParets del VallèsPineda de MarPrat de Llobregat, elPremià de MarRipolletRosesRubíSabadellSaltSt. Andreu de la BarcaSt. Boi de LlobregatSt. CeloniSt. Cugat del VallèsSt. Joan DespíSt. Pere de RibesSta. Coloma de GramenetSta. Perpètua de MogodaSortTarragonaTàrregaTerrassaTorredembarraTossa de Mar

Poblacions que han obtingut les subvencions per a espais d’art

AmpostaCerdanyola del VallèsGranollersHospitalet de Llobregat, l’Prat de Llobregat, elReusRipollRipolletSabadellSt. Boi de LlobregatTàrregaTorellóTortosa

Poblacions que han obtingut les subvencions per a teatres-auditoris

BanyolesBarberà del VallèsBarcelonaBergaBisbal de l’Empordà, laBorges Blanques, lesCalafellCambrilsCanovellesCastellar del VallèsCastelldefelsFigueresFranqueses del Vallès, lesGavàIgualadaMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMasnouMataró

TrempVallsVendrellVielha e MijaranVilafranca del PenedèsVilanova i la GeltrúVilassar de Mar

Tots sabem que la cultura és un bé essencial en les societats i que, quasi invariablement, un major nivell cultural i de formació comporta un grau superior de riquesa i de benestar. Si això és així, cal entendre la cultura com un servei públic i cal garantir-hi l’accés a tots els ciutadans, sigui quina sigui la part de Catalunya on visquin. Perquè això es verifiqui calen dues coses fonamentals: construir xarxes de distribució de productes culturals i tenir suficients espais arreu de Catalunya on aquests productes puguin ser representats i consumits. El Pla d’equipaments culturals 2005-2007 (PEC) és un programa d’inversions que es proposa dotar els municipis de Catalunya dels equipaments necessaris per garantir una programació cultural estable i de qualitat, garantint, així, la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. De passada, el PEC procura també contribuir a l’equilibri territorial en matèria cultural, i tracta, a més, d’establir uns criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals, amb l’objectiu de racionalitzar la distribució dels recursos existents.Fonamentalment, el PEC s’ha instrumentat a través d’una convocatòria pública de subvencions als ajuntaments que desitgen construir o rehabilitar teatres,

Poblacions que han obtingut les subvencions per a sales polivalents

AbreraAgramuntAgullanaAlamús, elsAlbatàrrecAlcanarAldeaAlmenarAlmosterAlpicatAmetlla de Mar, l’Ametlla del Vallès, l’Arboç, l’ArbúciesArenys de MarArenys de MuntArtésArtesa de LleidaArtesa de SegreAviàAvinyó

BagàBateaBellpuigBellver de CerdanyaBenissanetBesalú BescanóBlancafortBordillsBotarellCabanyesCabrilsCadaquésCalafCaldes de MalavellaCalldetenesCamarasaCamarlesCanet de MarCanonjaCapelladesCardedeuCardonaCarmeCasserresCastellbell i el VilarCastellbisbal

Castellet i la GornalCastellfollit de RiubregósCastelló d’Empúries CastellolíCelràCentellesCistellaClariana de CardenerCorbinsCornellà de TerriCruïlles, Monells

i St. Sadurní de l’HeuraFigaró-MontmanyFoixàFolguerolesFornells de la SelvaFortiàGarrigàsGelidaGolmesGranada, laGranadella, laGranja d’Escarp, laGurbHorta de St. JoanHostalricIvars d’Urgell

Jonquera, laJuncosaJunedaLinyolaLladursLlagosta, laLlançàLliçà d’AmuntLlorenç del PenedèsLluçàMaçanet de la SelvaMaialsMas de BarberansMasóMasquefaMoiàMonistrol de MontserratMontesquiuMontgatMontmelóMont-roig del CampMóra la NovaMorell, elÒdenaOlèrdolaOlvanPacs del Penedès

Palau d’Angesola, elPallejàPlanes d’Hostoles, lesPobla de Segur, laPorqueresPrats de LluçanèsPremià de DaltPreses, lesPuigdàlberRasqueraRiudellots de la SelvaRiudomsRoca del VallèsRoda de BaràRoda de TerRoquetesSales de LliercaSallentSant Cugat

SesgarriguesSt. Esteve SesroviresSt. Feliu SasserraSt. Fruitós de BagesSt. GregoriSt. Hipòlit de VoltregàSt. Jaume d’EnvejaSt. Joan de Vilatorrada

St. Jordi DesvallsSt. Julià de CerdanyolaSt. Julià de VilatortaSt. Pere de TorellóSta. Cristina d’AroSarrià de TerSausSecuita, laSénia, laSeròsSolsonaSorigueraSudanellTarrésToràTornabousTorre de Cabdella, laTorre de l’Espanyol, laTorrebessesTorregrossaTorrelles de FoixTorres de SegreTorroja del PrioratUllastrellVall de CardósVallromanesVilabella, la

Vilanova del CamíVilaplanaVilobí del PenedèsVilobí d’OnyarVinaixa

Subvencions per a teatres, espais d’art i sales de 222 poblacions

auditoris, espais d’art o sales polivalents. L’import de la subvenció pot arribar en molts casos fins al 50% del cost i les obres s’han de dur a terme abans d’acabar l’any 2007. El Govern ha destinat un total de 49 M€ a aquestes subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, sumant-hi l’aportació que hauran de fer les administracions locals, una inversió mínima en equipaments culturals superior als 100 M€ en dos anys.Un cop acabat el procés d’estudi i la selecció de propostes, han estat 232 els projectes escollits per a ser subvencionats, que corresponen a iniciatives de 222 ajuntaments d’arreu de Catalunya. En total hi ha 159 sales polivalents, 60 teatres – auditoris i 13 espais d’arts visuals. Com ja hem dit, en alguns casos es tracta d’obres totalment noves i, en altres, de projectes de reforma, de dotació d’equipament escenotècnic i de millora de les condicions de seguretat i d’accessibilitat dels locals. De fet, quasi un terç de les intervencions són obres de nova planta.El PEC consolidarà en poc temps una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics, garantir programacions estables en tot el territori i dinamitzar econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Actuacions de construcció, rehabilitació o millora d’equipaments culturals fins al 2007

Pla d’equipaments culturals 2005 - 2007

Es preveu que a la fi del 2007s’hauran acabat el 80% de les actuacions

14 15

Teatre-auditoriDestinat a les arts escèniques i la música, específicament pensat per a representacions on la veu i el moviment en són els elements fonamentals: òpera, teatre musical, teatre de text, dansa, etc., o bé dedicat a les representacions de música simfònica, de cambra, solistes, etc.

Espai d’artDestinat a la difusió i al foment de les arts visuals: pintura, escultura, videoart, fotografia, etc.

Sala polivalentDestinada a la difusió cultural, amb característiques polifuncionals. Permet fer la majoria de representacions d’arts escèniques i música, així com altres activitats socials i culturals.

Podien demanar subvenció per a un teatre-auditori o un espai d’art els municipis de més de 15.000 habitants i les capitals de comarca, encara que tinguin menys població. Els municipis de menys de 15.000 habitants podien accedir a la subvenció per a una sala polivalent.

L’import de les subvencions pot arribar fins al 50% del cost.

Què se subvenciona?

2

1 3 6

5

4

1 i 4 Auditori de Viladecans2, 3 i 6 Sala polivalent de la Llagosta5 Espai d’art de Sant Boi de Llobregat

16 17

Trenta anys després de l’acabament del règim franquista, al nostre país encara no hi ha cap institució governamental dedicada a la recuperació de la memòria històrica dels qui varen treballar per la democràcia i les llibertats, tal com tenen altres estats amb més tradició democràtica.A Catalunya i a Espanya, l’actual sistema democràtic té l’origen en l’antifranquisme, però la transició es va produir en un context presidit per institucions i polítics clarament vinculats a la dictadura. Encara que els resultats polítics van ser positius, la contrapartida sovint ha estat l’oblit de la memòria d’aquells ciutadans i entitats que van treballar per recuperar les llibertats arrabassades per la dictadura franquista. El Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, aprovat

L’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931-1939)” és un retrat dels anys de la II República i la guerra a través de 130 cartells originals que s’exposen junts per primer cop. Estan dividits en dos grans blocs: “La República en pau” i “Guerra i revolució”, i a més, ordenats cronològicament per capítols (“La proclamació de la República”, “L’Estatut de Núria”, “La sublevació militar”, “Les consignes mobilitzadores”, etc.).Als anys 30, el cartellisme, molt més que la ràdio i la premsa, era la principal via de transmissió de consignes polítiques, culturals i publicitàries. Els cartells varen ser l’eina de totes les tendències polítiques, que van utilitzar per transmetre de manera efectiva a milers de ciutadans els seus missatges. La seva força comunicativa era el millor mitjà de propaganda institucional i ideològica en aquella època d’intensa activitat política i social. Molts dels cartells de l’exposició són obres d’autors de referència (Ricard Opisso, Carles Fontseré, Martí Bas i altres) i reflecteixen les noves corrents artístiques d’una dècada esperançadora que va resultar decisiva per a la història del segle xx.

Exposició de cartells de la II RepúblicaMuseu d’Història de Catalunya, fins a l’11 de setembre

pel Govern el passat mes de març, preveu que el Memorial serà la institució que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica. La seva creació parteix de la constatació que un dels dèficits de la transició a la democràcia va ser la institucionalització de la desmemòria i l’oblit de la tradició democràtica i dels seus protagonistes. El Memorial serà l’eina del Govern per fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i les accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica. L’objectiu és recuperar la memòria democràtica i difondre a les generacions presents i futures els fonaments del sistema de llibertats de què gaudeix la societat.

El Memorial Democràtic està concebut com un observatori dels valors de la democràcia i un motor d’iniciatives destinades a mantenir la memòria històrica. Ha de ser l’eina del Govern per transmetre a les noves generacions els fonaments històrics del nostre sistema de llibertats i garanties socials.

El Memorial disposarà d’un fons de bases de dades d’informació, un banc de dades audiovisuals, un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques, així com una biblioteca especialitzada. A més, un dels seus objectius és localitzar i senyalitzar llocs emblemàtics de la guerra civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista. El Memorial es defineix com una àgora i un observatori dels valors democràtics i també promou l’organització de cursos, seminaris, exposicions i altres actes. Mentre n’avança la tramitació parlamentària, el Programa per al Memorial, que depèn del Departament de Relacions Institucionals i Participació, ja ha posat en marxa un seguit d’iniciatives i projectes:

1 Participació en la commemoració de l’alliberament dels camps nazis.

2 Conveni per censar els llocs emblemàtics de la lluita antifranquista a Lleida.

3 Homenatge als deportats als camps nazis i commemoració del seu alliberament.

4 Exposició itinerant: la maternitat d’Elna, bressol dels exiliats.

5 Homenatge als represaliats pel franquisme per la seva orientació sexual.

6 Col·laboració activa amb les persones, grups i associacions que des de la societat civil treballen per recuperar la memòria democràtica.

Per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la II República, el Memorial va organitzar el passat 4 de maig un gran acte-espectacle institucional que va ser celebrat al Teatre Nacional de Catalunya. A més, i amb el mateix objectiu, fins a l’11 de setembre es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931-1939)”. Ara, el Memorial prepara el col·loqui internacional “Polítiques públiques de la memòria”, que es desenvoluparà a Barcelona entre el dies 24 i 27 d’octubre d’enguany. D’altra banda, i amb motiu del 70è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, aquest any 2006 el Memorial Democràtic produirà, conjuntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició “La Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències”, que pretén rememorar aquest període mitjançant documentació pública i privada conservada a l’Arxiu. L’exposició s’inaugurarà a la tardor i visitarà diversos punts de Catalunya fins a tancar el seu recorregut al Palau Robert de Barcelona un any més tard. Un altre projecte previst és una exposició-homenatge a Olimpíada Popular de 1936, alternativa a l’organitzada per l’Alemanya hitleriana i que, prevista pel 19 de juliol de 1936, va ser impedida per l’aixecament de l’exèrcit rebel un dia abans. Es tracta, per tant, de la commemoració d’un esdeveniment que no va poder ser.

Recuperem la memòria històrica

Per saber-ne més:

Memorial Democràtic: www.gencat.cat/drep

Col·loqui “Polítiques públiques de la memòria”:

www.memorialdemocratic.net

18

Les 324 biblioteques públiques de Catalunya (onze de les quals són bibliobusos) són fruit de la cooperació entre les administracions locals i la Generalitat. Durant l’any passat van rebre un total de 18.323.452 visites, xifra que suposa un increment del 3,5% respecte al 2004. Pel que fa al servei de préstec a domicili, el darrer any es van prestar 13,7 milions de documents, un 10% més que l’anterior. El balanç de l’any 2005 sobre els usuaris de les biblioteques públiques també reflecteix que el 26% de la població catalana (1.815.981 persones) disposa de carnet de biblioteca. Això demostra que anar a la biblioteca avui en dia s’ha convertit en una activitat més interessant que fa uns anys. Què es pot fer en una biblioteca? Doncs, primer de tot, llegir. I a més, navegar per Internet (pràcticament totes disposen d’accés a la xarxa), agafar documents en diferents suports (llibre, CD, DVD, CD-ROM), visionar pel·lícules, participar en activitats de promoció de la lectura, escoltar música, veure exposicions... Avui en dia moltes biblioteques tenen auditori o sala d’exposicions i durant tot l’any programen conferències, tallers, cursos, xerrades, cicles i concerts. Les biblioteques són espais d’aprenentatge i les que s’han obert els últims anys són un bon exemple del dinamisme d’aquests equipaments culturals. Des de 2004 fins a finals de juny de 2006, s’han inaugurat 14 biblioteques que han tingut ajuts directes o indirectes de la Generalitat: Barcelona (Bon Pastor), Sant Andreu de Llavaneres, El Pont de Suert, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Tordera, el Vendrell, Granollers (Roca Umbert), Barcelona (Jaume Fuster), Alcarràs, Terrassa (Districte VI), Sabadell (la Serra), Sabadell (els Safareigs) i Alcarràs. En aquest segle, anomenat del coneixement, la biblioteca es concep com un conjunt d’espais i de serveis que utilitzen usuaris de diferents orígens i amb interessos culturals i professionals diversos. Hi ha espais per a la lectura i per a l’estudi, així com espais específics per a nens i adults. Una biblioteca és una via d’accés a la informació, a la formació i al coneixement.En resum, les biblioteques d’ara ja són les del futur. Ofereixen un gran ventall d’activitats culturals, sense perdre la seva funció central: l’estímul de la lectura. Les biblioteques porten als llibres, i els llibres porten a les biblioteques.

Abans d’acabar l’any es preveu inaugurar noves

biblioteques públiques a: Tortosa, Castelló

d’Empúries, Salt, Juneda, Moià, Bigues i Riells,

Calonge, Falset, Gandesa, Sant Hipòlit de Voltregà,

Barcelona (Marina) i Cervelló, així com un bibliobús

amb recorregut per les comarques dels Pallars

i l’Alta Ribagorça.

324 Biblioteques públiques (11 bibliobusos)

1.815.981 Carnets de biblioteca (26% de la població)

13,7 Milions de documents prestats (2005)

18.323.452 Visites (2005)

Què es pot fer en una

biblioteca?

Per saber com es pot obtenir el carnet de biblioteques cal trucar al 012.

1 Biblioteca central Xavier Amorós, Reus 2 Biblioteca pública de Lleida 3 Bibiotèca Generau de Vielha 4 Biblioteca pública Octavi Viader i Margarit, St. Feliu de Guíxols 5 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, St. Boi de Llobregat

1 2

3 4

5

18_Biblioteca.indd 1818_Biblioteca.indd 18 4/7/06 11:25:224/7/06 11:25:22

19

Ja fa 20 anys que els joves de Catalunya gaudeixen dels avantatges que proporciona ser titular del Carnet jove. Per celebrar l’efemèride, el dies 13 i 14 de maig es va organitzar una macrofesta a Port Aventura, que amb aquest motiu va ampliar els seus horaris habituals. L’èxit va ser rotund: 30.000 persones en dos dies.Amb una entrada testimonial de 5 els assistents tenien accés a les atraccions i els espectacles propis del parc (Dragon Khan, Hurakan Condor...) i, a més, a un extens programa d’actes especials, ambientats en les seves cinc àrees temàtiques. Van destacar-hi l’espai Hip-hop i l’Aloha Tahití, aquest últim convertit en un escenari urbà gràcies al break dance i els grafitis.La música va tenir un paper molt destacat: l’escenari de nous grups, el triple concert nocturn a càrrec de Sidonie, Lax’n’Busto i Fundación Toni Manero, i les propostes de l’escenari Connecta’t. Tampoc hi van faltar diverses actuacions de dansa, teatre i clown. El cinema hi va ser present amb la preestrena de Bajo las aguas tranquilas, de Brian Yuzna. A més, com no podia ser altrament, els DJ van omplir l’ambient de Port Aventura de manera ininterrompuda. El Carnet jove i +25 és un servei molt valorat pels seus usuaris, que avui en dia ja són 400.000

joves. Un estudi aprofundit elaborat el primer trimestre d’enguany ha posat de manifest que l’índex de penetració del Carnet jove en la joventut catalana és molt elevat: 35% (25,6% en el còmput global Carnet jove i +25), amb un gran equilibri entre les diferents comarques i demarcacions. La nota global del servei ha estat molt alta (8,02 punts sobre 10). Els enquestats han valorat amb la nota més alta el suport que es dóna a projectes de solidaritat (8,39 punts), seguit per l’accessibilitat operativa mitjançant la xarxa de punts d’expedició i de renovació automàtica (8,04 punts). En general, els avantatges més utilitzats i millor valorats són els relacionats amb la cultura (museus, cinemes, teatre...), el turisme (allotjament, transport...) i els serveis relacionats amb l’oci i el lleure. El Carnet jove està homologat a Europa a través de l’Associació Europea del Carnet Jove (més de 4 milions de titulars), que té el suport del Consell d’Europa i l’objectiu principal de la qual és facilitar la mobilitat cultural entre els joves europeus dels més de 40 països i organitzacions que la integren. Recentment, l’Associació Europea ha escollit la candidatura de Barcelona com a seu per a la seva conferència anual del 2007.

Una macrofesta a Port Aventura amb 30.000 assistents va servir per celebrar l’esdeveniment. Segons un estudi recent, els 400.000 titulars de Carnet jove de Catalunya valoren amb nota molt alta aquest servei i prioritzen donar suport a projectes solidaris.

El Carnet jove compleix 20 anys

19_carnet jove.indd 1919_carnet jove.indd 19 4/7/06 11:26:124/7/06 11:26:12

20 21

No juguem amb foc

El risc d’incendis ve determinat per factors geogràfics i socioeconòmics.Geogràficament, Catalunya es troba a la vessant est de la Península Ibèrica, raó per la qual ens afecten vents secs, especialment als extrems del país. Normalment, en els incendis forestals que es produeixen en aquests punts el vent hi juga un paper fonamental. Les freqüents tempestes seques també són un factor d’alt risc d’incendi. Els llamps comencen el 12% dels focs; per exemple, en els darrers cinc anys, a Catalunya n’han encès 574. Però també hi ha factors socioeconòmics que augmenten el risc d’incendi a Catalunya, que, per cert, té una superfície forestal equivalent al 68% del seu territori (amb Cantàbria, les dues zones de la Península Ibèrica que en tenen més). El canvi de la vida rural per la vida urbana i l’abandó de l’explotació dels boscos han creat molts espais en què s’acumula vegetació morta i més seca, que dóna força i continuïtat als incendis.

Amb l’estiu arriba l’època de les vacances, de la platja i la muntanya, de les festes majors... Però també és l’època en què a Catalunya, país mediterrani, el risc d’incendis forestals és més elevat.

En cas d’incendi truca:

Fa unes dècades, el nostre paisatge tenia moltes menys urbanitzacions i edificacions envoltades de bosc, el que els Bombers anomenen la interfase urbana. Allà, el risc d’ignició d’incendis és molt alt i la propagació molt fàcil. A més, normalment aquests focs afecten també béns i persones. D’altra banda, el bosc ha esdevingut una àrea d’esbarjo per als habitants de les zones urbanes, que volem gaudir-lo just en el moment de més risc: l’estiu. Per tant, hem de preveure les conseqüències que la nostra activitat comportarà per al bosc i cal que extremem les mesures de prevenció. Segons els Bombers, al llarg dels anys els incendis forestals a Catalunya han anat evolucionant, i se’n poden establir diferents etapes:Durant els anys 60 el món rural es despobla en benefici de les ciutats i desapareixen els mosaics de conreus que evitaven la propagació dels incendis. La zona forestal passa del 30% al 68% del territori.

A l’estiu és quan els Bombers han de realitzar més serveis per extingir incendis forestals. Per tant, la Generalitat n’incrementa la dotació habitual, que aquest any serà de més de 6.000 persones. Els Bombers es reforçaran amb els anomenats auxiliars forestals, que fan tasques de suport als parcs de Bombers i als controls de les diferents regions d’emergències. A més, durant l’època estival els Bombers tindran un seguit de mitjans aeris (helicòpters de comandament, helicòpters bombarders, avions de vigilància i atac, etc.), que s’incorporaran per donar suport als efectius terrestres en la lluita contra els incendis forestals.

Més auxiliars i més mitjans

Els anys 80 la zona forestal és de bosc jove i la intensitat amb què cremen els incendis supera la capacitat d’extinció. Els anys 90 molts incendis es propaguen per capçades i cremen, sobretot, massa arbrada. Són incendis inabastables per a qualsevol sistema d’extinció, amb flames d’entre 30 i 60 m, que generen focus secundaris a centenars de metres de distància. En el moment actual la majoria dels incendis a Catalunya es propaguen per l’interior de les urbanitzacions. Això obliga els Bombers a prioritzar la protecció de persones i de béns. Ara gairebé mai es parla de “focs forestals”, sinó “d’emergències per foc forestal”.

Una ràpida detecció d’un foc, pot evitar un gran incendi forestal.Actueu sempre amb previsió i feu cas de les indicacions de les autoritats.

!

22

En un termini no gaire llarg, la pràctica de les denominades teràpies naturals estarà més regulada del que ho està avui en dia, gràcies a un nou decret que actualment es troba en fase de tramitació. Està previst que el decret inclogui un registre de professionals i de centres de formació autoritzats.Al voltant del 30% dels ciutadans de Catalunya han fet ús alguna vegada de les teràpies naturals, percentatge que ens iguala a països com Alemanya o el Regne Unit. D’altra banda, segons un estudi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el 67% dels pacients crònics utilitzen aquesta mena de teràpies. Generalment els usuaris tenen un nivell educatiu o econòmic alt i tenen por als efectes secundaris de les teràpies convencionals.Les teràpies que es volen regular són l’acupuntura i les teràpies orientals afins, el criteri naturista, les

teràpies i tècniques manuals i el criteri homeopàtic. Actualment, les pràctiques mèdiques convencionals estan totalment regulades per la sanitat i només els metges titulats poden efectuar diagnòstics i receptar i aplicar tractaments als malalts. No passa el mateix amb les teràpies i tractaments dits “naturals”, en les quals els títols professionals no sempre estan homologats. El nou decret establirà quins requisits tècnics i administratius han de complir els centres per tal d’obtenir l’autorització necessària per obrir. També indicarà quina capacitació professional han d’assolir els qui vulguin dur a terme aquest tipus de pràctiques i on i com s’impartirà la corresponent formació. Finalment, el decret establirà el règim de control i sancionador per tal de garantir que es compleix la normativa i que la salut de les persones queda protegida.

El Govern regularà les teràpies naturals

22_terapies naturals.indd 2222_terapies naturals.indd 22 4/7/06 11:57:314/7/06 11:57:31

23

Habitatge, urbanismeAjuts per a propietaris que posin en lloguer habitatges desocupats La Direcció General d’Habitatge promou ajuts per a propietaris que disposin d’habitatges buits perquè els puguin reformar amb l’objectiu de destinar-los al lloguer.

Ajuts al lloguer per a joves de menys de 35 anysAquesta línia d’ajuts està destinada a joves de fins a 35 anys amb dificultats per pagar el lloguer. El termini de presentació finalitza el 31 d’octubre de 2006, pel que fa a nous contractes obtinguts per les borses integrades en la Xarxa de mediació o que estiguin convingudes amb la Secretaria General de Joventut.

Benestar social, societat i famíliaS’ofereix suport econòmic a l’acolliment residencial, centre de dia i habitatge tutelat per a la gent gran. També hi ha prestacions econòmiques per accedir a un servei d’acolliment residencial o de centre de dia, amb caràcter temporal, destinat a gent gran discapacitada. Hi ha, a més, ajudes d’atenció social per a persones amb disminució.

Cultura, llengua i mitjans de comunicacióConcerts en directeLes subvencions són per organitzar activitats de música en viu de caràcter professional i per a actes de difusió exterior de la literatura catalana i d’assaig i pensament en català que tinguin lloc fora del domini lingüístic.

Edició de partitures S’ofereixen ajuts per editar partitures de compositors catalans. Es destinen a les empreses editores en català o aranès, per tal de garantir la producció i diversificació editorials en aquestes llengües.

Comerç, consumi alimentacióCampanya de renovació d’electrodomèsticsHi ha vigent una línia de subvencions per substituir electrodomèstics per tal de promocionar-ne els de la classe A o superior (que consumeixen menys). La subvenció s’aplica com a descompte en el moment de la compra.

Educació i formacióAjuts per fi nançar estades en centres de recerca i/o transferència de coneixement del QuebecL’ Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca atorga ajuts per finançar estades en centres de recerca i/o transferència de coneixement del Quebec, per al perfeccionament i la formació en aquesta matèria del personal investigador i de gestió.

Programa de préstecs preferents subvencionats per als universitarisLa finalitat del programa és facilitar els recursos econòmics als estudiants universitaris de primer, segon i tercer cicle que necessiten ingressos suplementaris per afavorir la vocació i la mobilitat, millorar el rendiment acadèmic, fer possible la continuïtat en els estudis i impulsar l’aprofundiment i la capacitació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Per a més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat, entreu a www.gencat.cat, o truqueu al 012.

Subvencions i ajuts de la Generalitat

Info Catalunya publica regularmentuna selecció de les subvencions vigents.

23_Subvencions.indd 2323_Subvencions.indd 23 4/7/06 11:58:364/7/06 11:58:36