Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 295, febrer del 2012

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 89 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2012

89ANYS

Instal·lacions d’antenes TV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeo portersElectrònica integral de so Control d’accessos

Cristòfol Colom, 13-B 93 555 71 68 el Masnou

comercial@tbassas.com

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUS

Gran varietat de disfresses infantils. Teixits, maquillatge i complements.

Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Família Pagès Fàbregas del Masnoual 1909

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari

Després de la coneguda setmana dels barbuts, que enguany ha passat ambmés pena que glòria a causa de la placidesa de les temperaturas hivernals, elsinicis d’aquest mes de febrer es presenten sobtadament gèlids i més d’acordamb el que toca a les nostres contrades. Ja era hora que fes fred, que el fredmata microbis i ajuda els botiguers a vendre estocs d’hivern abans no acabi lamigrada temporada de rebaixes. Tot sigui per bé.I parlant de rebaixes, no ens podem estar de fer esment de les rebaixes queestan afectant la nostra economía, la del món empresarial i la de les sofertesbutxaques dels contribuents, sigui en forma de retallades en diners o en presta-cions i serveis que, al cap i a la fi, tot va a parar al mateix sac. L’actual governde Catalunya, presoner de l’herència rebuda dels seus antecessors en el càrreci de la crisi global, està fent mans i mànigues per sortir de l’enfangada on estemtots enxampats, aplicant mesures tan impopulars com necessàries encamina-des a complir amb els manaments europeus i de Madrid. A voltes amb això, tots sabem que des de la Generalitat s’estan esmerçantesforços i cercant aliats per fer un front comú català encaminat a pal·liar el dèfi-cit fiscal que ens ofega, negociant l’aplicació d’un nou marc de relacions econò-miques amb Espanya, conegut com a pacte fiscal, succedani del malaguanyatconcert econòmic (l’arca perduda?) que els polítics de torn no van saber o poderfer prosperar quan era el moment idoni.No sabem si aquest nou marc arribarà mai a bon port a causa del visceral rebuigespanyol tan avesat a viure de la moma catalana (dita solidaritat) i també aresultes de la nostra incapacitat política de fer pinya quan el país ho reclama, toti així, si s’aconsegueix avançar en algun tipus d’acord o pacte, ben segur queserà una mena de cataplasma temporal per alleujar l’escandalós dèficit, però nopas el remei definitiu a les nostres malalties cròniques, que només s’assolirà eldia que les relacions Catalunya-Espanya siguin de total i absoluta igualtat i res-pecte mutu, dins un marc democràtic lliurement decidit per ambdues parts.Entenem que, aquest camí, l’està assenyalant amb fermesa la mateixa societatcivil des d’iniciatives col·lectives nascudes arran de les consultes populars per ala independència celebrades arreu de Catalunya i que ara està prenent forma através de la nascuda Assemblea Nacional Catalana, agrupació no arrengleradaen cap partit polític que, com podreu veure anunciat en la contraportadad’aquest mateix butlletí, serà presentada a la nostra vila el diumenge 19 defebrer a dos quarts de dotze del migdia a Can Malet, acte de presentación alqual i som tots convidats.

El President

Editorial A LA RECERCA DE L’ARCA PERDUDA?

EDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5COOPTAR, SINÒNIM D’ENDOLLAR per Joan Camps ...................... 9IN MEMÒRIAM Sara Maristany i Gibernau ......................................... 10A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................... 11PARAÍBA per Joan Maresme Duran ....................................................... 12TEMPS DE DIÀLEG per Josep Xoriguer ................................................ 13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................ 14LA DÓNA DEL MIRALL per Jaume Boadella .................................... 16ANYS DE BORBONS per Josep Condeminas ...................................... 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany .................... 19LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol i Pons ....................... 19LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUI per Aleix Ripol ............................. 20GENT DEL MASNOU INFORMA..........................................................21PARLEM DE LLIBRES per Jordi Martí Bertran ................................... 21ARRAN DE SÒL per Pledebuit............................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................. 22

Diumenge 26 de febrer“DIUMENGE

AMB LLETRES”a les 7 de la tarda.

Vetllada artística, literària,musical… A càrrec del

“Grup Rauxa”de Gent del Masnou

Entrada gratuïta

2012Un bon any perfer-te soci deGent del Masnou

Informa-te’n a: www.gentdelmasnou.cat

Febrer 2012Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Dimecresde cendre

St. Josep

Dijousgras

Riera

FàbregasViayna CDominguezDominguezAymarRieraFàbregasViayna CDominguezOcataOcataRieraFàbregasViayna CDominguezFàbregasAymarAymarFàbregasRiera

dimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

29

123456789

1011121314151617181920

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

Viayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcata

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Març 12

RECORDANT JORDI LLOP

El 20 de desembre el nostrecompany Jordi Llop va dei-xar-nos. Havia sigut durantmolts anys jugador actiu iquinze anys president delClub d’Escacs, del 1986fins al 2001, i, per tant, undels creadors del que avuitenim. Malgrat que la sevamalaltia el limitava forta-ment, fins al final va conti-nuar disfrutant dels escacs icompartint-ho amb tothomgràcies al web, escaque-jant, on era conegut com aHughet. Les nombrosesmostres de condol i agra-ïment allà expresades ensón testimoni. Sempre re-cordarem la seva alegria isinceritat.Gracies per tot, Jordi.

Vicenç Rocher, president del Club d’Escacs elMasnou-----------------------------------------

INCÚRIA MUNICIPALEl mes d’octubre passat,després de sofrir durantgairebé dos anys una situa-ció intolerable que ni lapolicIa local ni el consistorianterior i actual feien resper resoldre, vaig escriureal Síndic de Greuges apor-tant tota la documentació idades necessàries per a laseva prompta resolució.Transcric literalment unapart de la carta que m’haenviat el Sindic :

En data 2 de novembre de2011 vam sol.licitar a

l´ajuntament del Masnou uninforme i la documentacióescaient per resoldre lavostra queixa. Atès que nol’hem rebut i s’ha superat eltermini de temps legal perrespondre el nostre requeri-ment, us comuniquem quehem reiterat a l´administra-ció la tramesa de la infor-mació de manera urgent,tot recordant-li el deure defacilitar-la.És a dir, que en dos mesosde termini legal que l’Ajun-tament té per lliurar al Sín-dic tot el que els sol·liciten, ien dos anys que jo portobatallant, no han tinguttemps ni, per descomptat,després ganes ni intencióde facilitar res.Amb el govern anterior hemsofert un espoli sense pre-cedents. Amb el governactual ja veurem si hi haespoli (pel que jo sé, tam-poc no es fa gaire per atu-rar-lo); però el que sí és clarés que hi ha una deixadesa,un passotisme, un que sesalvi qui pugui, i allà cadas-cú se les arregli (herènciatambé de l’equip de governanterior) que em sorprènque encara no haguem sor-tit tots al carrer a treure deles seves poltrones tantd’inepte i intentar col·locar-hi gent honrada, responsa-ble i vàlida que ens governi.

Gràcies por publicar aques-ta carta i “gràcies“ als pre-sumptes (i recalco pre-sumptes) responsables de

complir amb la demandadel Síndic de Greuges, quetan alegrement s’han pas-sat pel folre… Tot funcionaaixí? Què passarà quan jono compleixi amb els termi-nis per pagar els meusimpostos?

Rosa María Robles Carro-----------------------------------------

LA MÀGIA DE NADAL EN CRISI

Potser hi ha algú que norecordi amb un somriure alsllavis les festes de Nadal dequan era petit?…o l’arriba-da dels Reis, amb l’emociódel que encara és net i purde cor?Doncs bé. Quina sorpresahe tingut quan ahir, 5 degener, he constatat quel’Ajuntament del Masnouretalla també la il·lusió delsmés petits. Resulta quetambé la màgia del Nadal iels més petits han de patiraquesta crisi provocada perla realitat dels adults? Qui-na decepció.Sóc defensora incondicio-nal dels més necessitats.No tinc idea del que potcostar llogar 6 patges reialsi posar un parell de bonescarpes: 800 o 1000 €?Segur que és una despesamínima en comparació ambel que tots sabem i ningú noés capaç de pronunciar enveu alta: el que l’Ajunta-ment es gasta en altresmenesters.Gràcies, però, a la voluntatde persones com el MiguelTripiana i d’altres segueixocreient en les persones.Massa poques, però. Desde la humilitat de casameva faig una crida a tot elpoble del Masnou: no dei-xem que el 2013 torni apassar com ahir.Atentament,

Ana Comellas i Vila-Puig

--------------------------------

L’ARBRE DE NADALQui va posar l’arbre de Na-dal aquest any a l’Ajun-tament ho va fer amb elmés absolut menyspreu ipoca cura. L’arbre va que-dar trist; solament l’acom-panyaven alguns llums tanmal posats que semblavaque els haguessin llençatdes de la finestra per veureon queien.Per fer això, l’Ajuntament jas’ho podia haver estalviat.Aquell arbre no representa-va l’esperit nadalenc ni co-municava cap sensació po-sitiva. Jo penso que, si les cosess’han de fer així, fins i tot ladespesa de l’arbre i elsllums va ser excessiva.

M. Valldeperas Roig-----------------------------------------

RESPOSTADavant algun comentarique he rebut respecte a lacarta que s’ha publicat a-quest mes passat, m’agra-daria comentar un parell decoses. La carta del mes degener havia estat escrita aldesembre, i en aquelles da-tes encara no hi havia ha-gut cap reunió de la coordi-nadora d’Ampa. Al mes dedesembre n’hi va haver unade convocada per la regidu-ria, però per a un tema tanconcret com és la supressióde la 1a línia de l’ESO. Noes va tractar cap tema més,ni extraescolars, ni REMA,ni Pla Entorn, ni cap altredels assumptes que solíemposar en comú les diferentsAMPA del poble convoca-des per la regiduria. Enaquest sentit, la regidora noha fet cap reunió encara.

…Virtuts que semblen defectes?IDEALISME I ESPERANÇASi no hagués estat idealis-ta, mai no m’hauria ficat enpolítica. O, doncs, quin altre

5 Continua a la pàg 7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Coques de llardons; i, per a la Quaresma, bunyols.De les pastisseries del Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Mestres Villà, 1019 3 5 5 5 1 6 6 4WWW.CANRAC.COM

16 de febrer Dijous Llarder16 de febrer

Dijous Llarder

Botifarra d’ou amb carxofes, botifarra crua amb calçots,

i… molt més a Can Rac

Botifarra d’ou amb carxofes, botifarra crua amb calçots,

i… molt més a Can Rac

El dijous llarder, botifarra, botifarra,El dijous llarder, botifarra menjaré

7

motiu pot haver-hi que pen-sar que pots ajudar a can-viar i millorar les coses? Seridealista és tenir esperançaen un demà millor, en unmón més just, en una vidamés respectuosa ambl’entorn. Ser idealista és noperdre l’esperança que lescoses poden canviar i millo-rar, com ha anat passant enmolts aspectes de la nostravida. Ara li toca a la política.I, com que sóc idealista,m’agrada participar del pro-cés de canvi que, de segur,haurà de viure la política sitots hi volem ser represen-tats. Sóc ingènua, també.Penso que la motivació dela resta de companys i com-panyes del govern munici-pal s’assembla a la meva, iposa per damunt dels bene-ficis particulars i partidistesel bé del nostre poble.Penso que els companys icompanyes del governreconeixeran la feina benfeta de la gent sobre la qualtenen algun tipus de decisiói que no els arraconaran permotius partidistes. Sóc

ingènua i penso que els iles qui avui tenen el poder iel control de la situacióactuen honestament. Re-coneixen. Valoren. I premi-en l’esforç dels qui hem tre-ballat pel poble des quetenim us de raó. Els felicito.

Núria Fusellas Gaspa-----------------------------------------

RETALLADES AL’EDUCACIÓ

M’adreço a vosaltres per fermés pública la retalladad’una línia de primer d’ESOal nostre municipi.El passat 16 de gener es vaconvocar una reunió infor-mativa al col·legi Ferrer iGuàrdia des de la coordina-dora de les Ampes delMasnou. Se’ns va informar,com a la resta d’escoles,que el Departament d’En-senyament havia decidittreure al nostre municipiuna línia de primer d’ESOper al curs 2012-2013.Amb dades matemàtiquesse’ns va exposar queaquest any hi ha 211 nens inenes cursant sisè de pri-

mària i que el nostre muni-cipi ofereix 8 línies de pri-mer d’ESO, 4 d’ofertapública i 4 d’oferta concer-tada, cosa que suma entotal 240 places. Si fem unasimple operació matemàti-ca veiem que sobren 29places. Però el que no s’hatingut en compte en aques-tes operacions aritmètiquesés el percentatge de nens inenes que repeteixen pri-mer d’ESO, el percentatgede nens i nenes que surtende l’escola concertada perfer l’ESO a l’escola públicai el percentatge de nens inenes nou vinguts.Però, seguint amb les ope-racions aritmètiques, veiemque, si fem la comparativad’inscripcions del curs pas-sat, dels 211 alumnes,optarien per l’oferta pública124 i per la concertada 87.Amb aquestes dades a lamà, és obvi que falta ofertapública i que en sobra deconcertada. Però la sorpre-sa més gran ha sigut quanel Departament ha decidittreure aquesta línia de pri-

mer d’ESO de l’oferta públi-ca. Si les seves raons prin-cipals són les de demostraramb dades matemàtiquesque s’ha de retallar unalínia de primer d’ESO per-què sobren places esco-lars, no s’entén per quèvolen treure l’opció pública,que és la que té mésdemanda. De lògica seriaque la traguessin de l’ofertaconcertada com es pensa-ven les mateixes escolesconcertades que ofereixenl’ESO. Quins interessos hiha per part del Departa-ment perquè s’ompli l’ofertaconcertada? Què hem defer els pares que hem optatper l’educació pública desdel cicle infantil?Des de les Ampes de lesescoles públiques ens de-manen mobilitzacions i quea l’hora d’inscriure els nos-tres fills a l’ESO, nomésoptem per l’opció pública.Què més podem fer?Per una educació pública ide qualitat.

Rosa Gómez Lugo, una mare indignada.

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine,

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Joc individualJoc per parelles

Campionats

Porta-hi la teva parella, germà, fill, o vine sol.Ens trobarem el dilluns i dimecres

de 7 a 8 del vespre.inscripció a Gent del Masnou

AVÍSPER UNA EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA DE

LA GRAN NEVADA DEL NADAL DEL 1962

DEMANEM:- FOTOGRAFIES DE LA NEVADA, EN PAPER.NO IMPORTA LA MIDA. FAREM AMPLIACIONS ITORNAREM ELS ORIGINALS .

- SI POT SER QUE SIGUIN ORIGINALS PARTI-CULARS EN BON ESTAT, MILLOR QUE NOSIGUIN DELS FOTÒGRAFS DE L’ÈPOCA, JAQUE SÓN MÉS CONEGUDES. F

otog

rafia

de

Jose

p D

elh

ort

Botifarres d’ou i faves amb cansalada,pasta amb bacó i pinyons, peres amb vi,

llegums guisats, carns, botifarrons,caves, mandongui-

lles, pollastre farcit, llom, ous i

llardons.

16 de febrer, Dijous Gras.

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST

VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES

Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

Màxima qualitat en elsseus productes

El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02

Badalona Mcat. la Salud, 41 · 93 388 16 87

Mercat Municipal del Masnou · 93 540 39 38

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia

Mercat Municipal93 540 03 52

www.pledepasta.com

LLEGUMS CUITSFRUITES SEQUES

APERITIUSPLATS CUINATS

Elaboració pròpia

Menjars per emportar

XARCUTERSR OC A

Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM

Butifarra d’ou amb carxofes, butifarra crua ambcalçots,… i més a Can Rac

Joan XXIII. 4693 555 52 08

Mercat Mpal. P, 2193 540 95 16

Obert de dimecres a diumenge

Mercat Municipal del Masnou93 540 11 37

YolandaPer una alimentació

sana i equilibrada

No és rar que un polític extremi el ridí-cul en la defensa aferrissada de se-guir mantenint la tebior de la sevacadira assalariada, sobretot aquellsqui al cap dels anys d’estar en lanòmina pública només poden acredi-tar obediència cega al mentor neces-sari que en el seu dia va tenir l’astúciade cooptar-los. Qui més i qui menys jas’haurà adonat quant de polifacèticpot ser un subordinat així: un vecorrei-dile amb vocació de lacai que, en últimextrem, pot ser el boc expiatori de lesespifiades o el cap de turc propiciatoriper carregar-se a les espatlles elsdelictes del seu mentor, el seu amo. La multitud de fitxatges en tan inútilfunció acumulats des de la transició,molts d’ells fent la cua com imputatsen causes de ressò mediàtic, han aca-bat provocant càncer en el moll de l’osde la democràcia. L’abús de la panto-mima de la cooptació a dit dels quiexercint el poder han pogut enrolartanta incompetència a l’entorn delsseus interessos particulars amb l’únicafany de perpetuar-se en els privilegisde la política, ha estat la causad’aquesta nova aristocràcia noméshàbil a malbaratar l’abundància qui-mèrica i que ara, en destapar-sel’escassesa real sense pal·liatius queells mateixos han provocat, no volenreconèixer l’evidència del fracàs.Aferrissats a la cadira que han ocupata compte del deute públic insostenibleque no para de créixer, encara mante-nen la gosaria de voler seguir i erigir-se com a portadors de solucions quanen realitat són la rel perniciosa delproblema.Enmig de tot això hom queda bocaba-dat en sentir veus tertulianes aparent-ment neutrals però escandalosamentcorporativistes que ens envien missat-ges subliminals en defensa de la clas-se política i que potser ja és hora decorregir: “Ei!” –ens diuen– “que no totsels polítics són corruptes, la majoriasón gent honesta, que fa la sevafeina”. Fixeu-vos, però, que aquestaproclama de l’honestedat mai no vaacompanyada del recompte dels polí-

9

tics que des de la transició han plantatcara al partit o han dimitit en adonar-se que, consentint l’evidència escan-dalosa, es convertien en col·labo-radors necessaris de tan grolleresmalversacions. Jo no en conec cap;però, d’haver-n’hi algun de tan pulcre,només pel fet de plantar cara al partitmereixeria ser canonitzat i per presen-tar la dimissió, prova irrefutable demiracle, pujat sense dilació al santo-ral. D’alguna manera ja ho deiaMaquiavel: en política cal ser acuraten l’ètica del discurs però mai no s’haaplicar en l’actuació, ja que la hones-tedat escurça la permanència del polí-tic en el poder. Enmig de tots els tòpics que pretenenenaltir la tasca política, n’he escoltatun a la tertúlia televisiva del mati, quem’ha entendrit: “Cal reconèixer” –hodeia amb to afligit un prestigiós perio-dista germà d’un polític de renom–“que la majoria dels càrrecs actuenvocacionalment, sacrificats en la tascade treballar pel país” –i amb il·lusa sin-ceritat afegia–: “Són gent molt prepa-rada, que a l’empresa privada obtin-drien un major reconeixement social iuna remuneració molt més elevada”.Doncs quina sort si, en lloc d’escalfarla cadira al parlament, aquests cracsfossin cedits a l’empresa privada, ambquatre dies seriem els reis del mambode la productivitat més competitiva.Home, que l’estil d’empreses creadespels polítics ja el coneixem, així dememòria me’n vénen al cap un parell:

l’escandalosa Filesa, i el que havia deser la joia de la corona del partit dePrenafeta, el diari El Observador. Jano dic l’habilitat que tenen a complicarles coses, us imagineu que per com-prar un haguéssim d’esperar els sismesos que en plena abundància eco-nòmica havien d’esperar algunsmalalts de la sanitat pública per seroperats, quan aquí els polítics malba-rataven a tort i a dret muntant-nosembalats i festes majors arreu.Parlant de festes majors: l’última l’haorganitzada la villa i corte de Madridamb motiu de condecorar amb ritualmedieval el president NicolasSarkozy, circumstància que ha per-mès la fotografia que encapçalaaquest escrit, una imatge que val mésque mil paraules i en termes depòquer: una doble parella de dosos itresos al rei, en definitiva les cartesque va barallar Franco, una mà perde-dora, on en Rajoy ja no li queden fit-xes per fer una última catxa. Pel quefa a la foto, no sé quin efecte us farà;però, en veure-la jo a la portada de LaVanguardia, vaig exclamar indignat:“De què cony riuen aquests im...!” En estar a punt de complir els 75, lameva memòria cada dia és més fràgil,tinc l’adjectiu a la punta de la llengua,però ara no em surt; al diccionari de lallengua catalana m’hi trobo vuit pàgi-nes farcides de mots que comencenamb im... així que, m’estalvio la feina ique cada lector hi posi el que li semblimés adient.

COOPTAR, SINÒNIM D’ENDOLLARPer Joan Camps i Ortiz-

10

l’exposició.Tot foren facilitats; aquella dona iaquella casa eren un pou pled’històries. Va deixar dos grans retratsde capitans, l’un del seu pare i un altred’un oncle, així com d’altres de midamés reduïda, tots importants, no solsper a la història masnovina, sinód’altres indrets, als quals participaren.D’aleshores ençà ens veiérem regu-larment cada estiu i vaig passar bonesestones en la seva companyia i la dela seva acollidora família.

El vaixell de ca l’Isart ha hissat veles iha partit del Masnou vers el més enllà,duent com a passatgera la Sara.Ho ha fet en un primaveral matíd’hivern, d’un lluminós esclatant, comnomés ho és la llum de la nostra vila.Era la darrera, dels vivents masno-vins, filla d’un capità de la gran flotavelera del Masnou del vuit-cents.El seu pare, el capità SalvadorMaristany i Sensat, a més de navegaramb vaixells de vela, ho féu també enels de vapor, i a més va ostentar unmunt de càrrecs relacionats amb lamarina, tant a Europa com a Amèricao a Àsia. La Sara, amb la seva llarga i fructíferavida, tot i viure en dos segles, pràcti-cament tot el XX i la part que portemdel XXI, va conèixer de primera mà,per part dels seus ancestres, bonapart del segle XIX, aquell segle d’or dela marina de vela del vuit-cents.Per tant, era el llibre vivent de la nos-tra història. Amb ella les converses noeren mai avorrides. Tenia bona memò-ria i et podia descriure qualsevolmoment històric que li preguntessis.Era un veritable plaer de conversar-hi.Recordo tardes d’estiu, en aquellaeixida de la seva casa masnovina,que passaven ràpides, per agrada-bles, com un veler amb vent de popa,com aquell Pablo Sensat, que, de tanràpid com va venir del Nou Món, vabatre rècords.A la seva memòria i amabilitat, hipodem afegir la seva presència física,que, tot i els anys, conservava unafesomia de nena, talment unad’aquelles entranyables nines, decutis fi i ters. La vaig conèixer fa ja un munt d’anys,quan preparava una exposició sobreels capitans de la nostra marina. Vaiganar a veure-la per saber-ne méscoses, i alhora per veure quins retratstenia, i si ens els deixaria per a

Als hiverns, si sorgia alguna cosa, ensparlàvem per telèfon. Només aquestdarrer estiu no poguérem complir elritual, ja que per alguna raó van haverde tornar més aviat a Barcelona, onresidien als hiverns; i, malaurada-ment, ja no podrem tornar a fer-lapetar en la placidesa d’aquella tran-qui·la eixida masnovina.Sara, et desitjo que on t’hagi portat elveler, ho hagi fet en una meravellosasingladura, amb mar calma, vent pro-pici i oratge temperat.

In mamòriam

Per Joan MurayVocal de Cultura

SARA MARISTANY i GIBERNAUEl Masnou 1906 – Barcelona 2012

El mestre de cerimònia tenia un aspecte que imposava. Llarg iprim amb la cara allargassada i uns ulls enfonsats i penetrants.Cabells canosos tallats a raspall i una manera de parlar de quiestà acostumat a manar.Un a un va fer seure la gent que havia de treballar per a ell, totsprofessionals i tots amb antecedents policials. Una ampolla derom va començar a pasar de mà en mà i la fumera dels cigar-rets va omplir la sala amb una boira espessa.– Nois, atracarem el banc Dineretti.– És molt perillós perquè està mol protegit (va dir un amb gestde disgust).– Però hi tenen molta molla (diu un altre de més optimista).L’home que mana deixa anar tota una explicació del lloc, decom arribar-hi i quin tipus d’armes fer servir. Hi ha qui pregun-ta quants diners calcula que poden trobar-hi i el capo se’l miraseriosament i li diu secament.– Molts.– Però quant són molts?– T’he dit molts, suficients per a tots i no preguntis més o etsfora del cop.Es donen els detalls del punt de trobada, qui robarà el cotxe pera l’acció, on amagar-se en cas de fallida i on retornar les armesdesprés de l’atracament. Els homes capten a la primera les fra-ses curtes i tallants del cap, i ni tan sols s’atreveixen a replicaro donar noves opcions; aquí és molt clar que ells nomes sónels pringats de la feina i que, per això mateix, cadascun rebràun deu per cent del botí.Després de l’explicació, un silenci espès omple els somnisd’aquells personatges, que volen sobreviure i que ni tan solspensen que podrien arreplegar una bona quantitat de dinersper començar una nova vida, que no volen perquè saben queel diner fàcil es fon ràpid; i, tot plegat, què farien sensel’adrenalina supurant pels porus com si fos una sobredosi dequalsevol producte tòxic dels que solen utilitzar. Per als peonsde la feina, aquesta no és un fi en si mateixa sinó un mitjà perestirar una mica més aquesta miserable vida que porten, onmai no hi ha prou diner i sempre un excés de risc, que elsmanté amb l’ai al cor com un tret a tres centímetres de la cara.JJ Rocabruna, el més jove de tots, pensa en la seva mare i elsdiners que li calen per a una operació d’alt risc a cor obert, quela miserable cobertura mèdica no li cobreix. La major part delbotí, en el seu cas, ja té destinatari. Com va embolicar-se ambaquesta trepa, ell, un llicenciat en Històries, que mai no va tro-bar feina, fora de quatre substitucions en una escola privada onla direcció el tractava com una merda.Els altres tres eren delinqüents d’ençà que varen néixer. Malsbarris, pocs o nuls estudis, família inexistent i llicenciatura en elcarrer de la desolació.JJ temia el cap. Home gèlid, que no traspuava ni un sol senti-ment. Aquell era el perill i no pas entrar i sortir del banc amb lapasta. L’home de gel no entraria al banc sinó que esperariaamb el cotxe engegat a la sortida. Malastrugança que el cap esquedi fora, pensà. Bé, les seves raons deu tenir, però no

11

A contracorPer Ramon Serra i Roca

m’agrada.El dia és arribat i el cotxe ja marxa en direcció a la tranqui·laplaça on és ubicat l’objectiu. Amb unes caretes de HomerSimpson, els quatre homes travessen la porta principal amb latranquil·litat que dóna una escopeta del dotze retallada. Elscrits de rigor de tothom a terra i el qui mogui un dit el matemcom un gos. Els set clients de la sucursal s’estiren, i elsempleats fan el mateix a l’altre costat del taulell.JJ és a la porta per si entra algú; a ell ja li va bé, perquè la vio-lència amb què es comporten els seus companys no és del seugrat. Ell es considera un lladre, no una bèstia salvatge.El vigilant de seguretat és ajagut, però aquest fet no li estalviaunes bones coces perquè recordi de no moure’s.En un minut la bossa d’esports és plena i la llancen fins on ésen JJ per tal de sortir rabent. En una fracció de segon el guar-da de seguretat treu un 38 special, que porta amagat en elcamal i dispara dos trets molt seguits, que fereixen dos sicaris,el tercer comença a disparar sobre ell amb la retallada, i unbassal de sang neix del cos del segurata. El sicari comença acórrer en direcció a la porta però rellisca amb la sang d’aquellinfeliç estripat pels seus trets. Un cop fort el deixa commocio-nat, moment en què un parell de clients l’immobilitzen. JJ,veient el percal, dispara dues vegades al sostre de la sucursalper espantar-los i fuig corrents amb els diners cap al cotxe.Un cop dins el vehicle, surten d’estampida ja que el capo intu-eix el que ha passat. Deixen enrere la ciutat i varien el punt detrobada, no fos cas que algun dels ferits cantés a la policia.Just sortir del cotxe, l’home de gel l’encanona amb una auto-màtica del 45 tot dient:– S’ha acabat l’arròs, company.– Això és el que tu voldries.Dites aquestes paraules, la gavardina de JJ s’esquinça i setboles de plom impacten en el pit del teòric cap de la festa, queva desplomar-se amb els ulls oberts i mirant a l’infinit.JJ llança les armes i el cadàver en el cotxe i li cala foc.Tot seguit ell i bossa van enfilar el camí de casa sa mare per talde donar-li una bona notícia.

És Brasil un país de dimensions inabas-tables. Un país que té una superfície demés de vuit milions i mig de quilòmetresquadrats… Més o menys, la superfíciede 17 Espanyes…Aquests dies de vacances de Nadalvam anar a la ciutat de João Pessoa, –amés de dues hores d’avió de Rio deJaneiro–, la capital de l’estat brasileranomenat Paraíba. Situat al nord-estdel país, a la capital es troba el CaboBranco, el punt més oriental de lesAmèriques. João Pessoa és una ciutat relativamentnova, agradable, a la vora del mar, ambuna gran extensió de platja d’aiguatèbia –al nord-est les aigües del’Atlàntic són així– i amb una brisa cons-tant, que redueix la calor intensa i queobliga a usar protector solar factorciment armat… Té una part antiga moltpetita i una església d’excepcionalbellesa, un bell exemple de barroc tropi-cal –motius decoratius indígenes, comrostres d’indis o pinyes–, l’església deSão Francisco.Aquest Cap d’Any em va semblar forçainteressant. Amb una parella d’amics iels seus familiars vam passar els últimsdies de l´any 2011 a l’interior de l’estat, aun poblet que es diu Cabaceiras –a uns150 quilòmetres de João Pessoa–, unlloc in the middle of nowhere però benencantador. Un lloc llunyà, d’accés difícil,pobre i miserable fins a no gaires anysenrere. Durant els anys del president Lula(2003-2011) i actualment, ha existit perpart del govern un esforç considerable perreduir la fam i la pobresa en el país. I,d’aquesta forma, Paraíba, que era unestat proveïdor de mà d’obra barata i noqualificada fins no fa gaire, s´ha convertiten els últims anys en un dels estats quemés ha crescut en tot el país.Aquests dies vam estar en un hotel-fazenda al Cariri, una zona semidesèr-tica, de terra dura i trencada, de sol dejustícia ara a l´estiu, de pluges abun-dants a l’hivern, de vegetació de wes-tern de Clint Eastwood, de cel clar i net,de postes de sol que semblen de pho-toshop, d’estels a la nit com feia temps

que no veia, d’ocells acolorits, llangar-daixos gegantins i cabres pertot arreu.Un lloc que devia ser difícil per viure-hifa uns anys, ja que les distàncies sónenormes i la terra no produeix gaire, tretde la franja de la costa, on hi ha la vege-tació abundant i frondosa d’aquest paístropical.L’amo d’aquest hotel-fazenda és cosí delMarcos, marit de la Hideko, companya defeina de la Mari, persones que ja han apa-regut en el butlletí. I, a part de conversesben agradables i assenyades amb aquestsenyor –el Barça també hi va sortir–, vamfer algunes excursions –totes amb guiaper preservar la natura– a llocs on el venti l’aigua –durant milions d’anys– hanescolpit formes extravagants i capritxosesa les roques. Un d’aquest llocs va ser la formació inu-sitada Saca de Lã, on els grans blocsde pedres s’aixequen com els produc-tors fan amb els sacs de cotó. Un lloc ala vora d’un riu, que a l´hivern portaaigua i que a l´estiu només la conservaen alguns trams. És possible pujar al

capdamunt d’aquestes pedres perentremig seu, en un exercici migd’escalada i mig d’espeleologia –per aprincipiants–, però no apte per a perso-nes claustrofòbiques.Un altre va ser el Lajedo do Pai Mateus,que sorgeix com un paisatge únic i queté una formació rocosa ben peculiar.Sorprèn per la seva extensió i per lesenormes pedres rodones, que semblaque les hagi col·locat la mà d’un gegant.Al cim del Lajedo se sent només elsilenci, el vent, la natura, algun ocellet.Sembla ser que aquí, al segle XVIII, hiva viure un eremita, que es deia Mateu.Algunes pedres tenen inscripcions fetespels indis de la zona fa més de tres milanys.Quan el sol cau més enllà de l’horitzó,el color grisós del granit es confon ambel taronja del cel i forma un espectacleple de màgia. I és que aquest lloc trans-met pau.Llàstima dels quilos que tothom vaguanyar… I és que la gastronomia deParaíba és exquisida…

12

ParaíbaPer Joan Maresma Duran

Saca de Lã

Pedres Lajedo

13

Vivim un temps de dificultats econòmi-ques i podríem omplir pàginesd’anàlisi sobre les seves causes. Elpitjor de tot és que hi ha molta gentque ho passa malament. I podríemesmenar-ho: tenim prou riquesacol·lectiva i és un deure moral de totala societat i dels governants de mini-mitzar-ho. Això és el principal, encaraque caldria qüestionar-se també siaquesta crisi és utilitzada per algunscom a pretext per canviar-nos elmodel de societat. Crec que tenim clarque hem comès excessos, però enqualsevol cas, no podem bandejar lesbases d’una civilització en la qual elsvalors humans, i una certa seguretaten els drets, ens ha permès progres-sar, ¿les hem d’oblidar i altrament ali-mentar la incertesa i la inseguretat deles persones? Crec sincerament quela resposta és no.Sabem que hi ha una minoria ques’enriqueix amb la crisi. Són personesi grups poderosos, interessats queens espantem tots, i que la crisi conti-nuï per continuar acumulant beneficis,i compres de béns mobles i immoblesa preus reduïts. La connexió entre laglobalització financera, del comerç idels grups de comunicació n’és elprincipal instrument, és un greu pro-blema. Davant d’aquest Goliat finan-cer, comercial i mediàtic si se’m per-met, el compromís i les xarxes socialshaurien de ser la fona de David.Especialment, Goliat es veu i es famés gros amb la por, i la pobresacreix, amb l’especulació financera. Nohi ha més camins que instaurar unimpost a les transaccions financeres,Taxa Tobin, de moment a la UnióEuropea i intentar un acord al G-20.També cal perseguir el frau fiscal: elgros i la picaresca de no pagar elsimpostos en els serveis relacionatsamb la llar o d’import petit; agregat ésuna gran bossa. Retornant al fil del’argument: un suposat broker fa unsmesos a la BBC declarava oberta-ment, el fet que moltes personess’estan enriquint a expenses de mas-

ses de persones i famílies en atur. Peraquests grups, quan pitjor millor.Cal tocar de peus a terra, admetre elserrors comesos, virar el rumb cap amés esforç i treball. I cal tenir clar quela solidaritat, la seguretat social i per-sonal han de continuar essent pilarsde la nostra civilització. Austeritat sí,però no només. Necessitem perspec-tives de creixement, de confiança i desuport als empresaris i emprenedorsque reforcen l’economia productiva. Hiha motius per a l’esperança que calconsolidar. Un exemple ben a prop iactual: es comencen a donar les con-dicions perquè la producció tèxtilpugui retornar al nostre país.Catalunya té una producció científicaimportant, en relació a les sevesdimensions; les exportacions i la inter-nacionalització de les nostres empre-ses creixen; i tenim sectors ben posi-cionats com la biorecerca. Millor anarper aquí i no pas per considerar la crisicom un pretext perquè ens facin viurecom ho fèiem fa unes quantes dèca-des enrere. Si entenem la història de la Humanitatcom un relat cap al progrés, hemd’aprendre dels errors comesos, delspassos en fals. Encara que elscorrents conservadors parlin de segu-retat gairebé amb una visió policial, noens sentirem més segurs, si anemenrere i consolidem institucionalment,a través del discurs de l’austeritat, unasocietat més injusta i precària. Una

societat més injusta avui, és unasocietat menys pròspera demà. Ésineficient econòmicament i malbaratarecursos. Per no parlar en termes dedignitat i drets humans, és clar.Si Catalunya té alguna característicaque la defineix com a societat és laseva voluntat de ser, de resistir,d’organitzar-se; la seva força social,de les seves entitats, dels catalans iles catalanes, en definitiva. La fortale-sa moral, personal i col·lectiva és elque ens farà sortir endavant, conjunta-ment i de la mà de la resta de pobleseuropeus. Tanmateix, una sortidad’èxit de la situació actual, cap a lanova societat que està venint, hauràd’unir els valors del treball, de la crea-tivitat, de l’emprenedoria, amb la soli-daritat, la justícia social i una visióoberta i plural, com a societat i país.Ens haurà d’unir a través del diàleg iuna actitud més generosa. Som el suddel nord i el nord del sud –això és unprivilegi i una responsabilitat–; i somen un enclau fonamental com a territo-ri important de la Mediterrània. Endarrer terme, el nostre model de con-vivència és admirat. L’hem de conti-nuar enfortint, per ser més feliços ipròspers. I oferir-lo a la resta depobles europeus i d’aquest món mésunit socialment i humanament quenecessitem, com a carta de presenta-ció. Ens en sortirem si el rumb és elcorrecte i tota la tripulació ens hiposem, amb esperit de confiança.

Temps de diàleg i de fermes conviccionsPer Josep XuriguéPolitòleg

Bonaventura Pagès, en una altra imat-ge, arribada des de Guayaquil, Equador.Casa Benèfica del Masnou

Roda el món i torna al Born, així diu lafamosa frase, referint-se al fet que, tardo d’hora, qui sigui torna a casa. En aquest cas, la famosa dita ha tinguttot el seu significat, ja que, gràcies auna recerca d’imatges dels Presidents(1) de la Casa Benèfica del Masnou (2),una d’aquestes, la de BonaventuraPagès i Fàbregas, ens fou portada peruna besnéta seva resident aquí.Però heus aquí que la demanda enqüestió va ser atesa des de la riba delPacífic a l’Amèrica del Sud. Ens va arri-bar (via Internet) de Guayaquil, a laRepública de l’Equador; era d’un altrebesnét del masnoví, que, mercès aaquesta globalització, en aquest caspositiva, va assabentar-se de la recercaque s’estava fent i es va posar en con-tacte amb la Casa Benèfica i amb Gentdel Masnou. Aquest besnét americàens aportà altres imatges dels seusancestres, alhora que força informaciódel nostre polifacètic personatge, queens descobrí la petja que deixà enaquelles terres.Amb ella hem pogut saber molt més delque se sabia fins ara, i comprovar queno sols va tenir càrrecs al seu Masnou,sinó també a la terra on va deixar llavor,Guayaquil, Equador, on va participar enuna fundació benèfica, com veuremmés endavant.Del Masnou, com ja hem dit, en va serAlcalde, des de l’1 de juliol del 1899 a l’1de gener del 1902, essent alhora,President de la Casa Benèfica durant elmateix període. Uns càrrecs que sovinthan anat aparellats.Quant a la marina mercant masnovina,

va obtenir el títol de pilot i després decapità en estudis realitzats aquí a lanostra terra, els quals referendà poste-riorment a Anglaterra, Gran Bretanya.Va navegar primer als vaixells del seupare, mentre feia les pràctiques com apilot; després, un cop acabats els estu-dis i obtingut el títol de capità, ho faria alvaixell de la seva propietat, la polla-cra/goleta Dulcinea, i féu la rutad’Amèrica del Sud, per l’Oceà Pacífic,fins a Xile, passant pel temible capd’Hornos (3). Aquest veler tenia unacapacitat de 4.500 quintars, o siguiunes 900 tones, i es dedicava, com lamajoria dels del Masnou, al comerç dediversos productes entre aquelles jovesrepúbliques i la península ibèrica. També feia rutes més amunt del’anteriorment citada i arribava fins alPerú i l’Equador. Al primer tocava el portde Lima, on va conèixer la qui seria laseva muller, Mercedes MorenoCordovez, amb la qual, després decasats, retornà a Guayaquil, on va néi-xer la seva filla gran.L’any 1883, a la mateixa ciutat deGuayaquil, on residia, va fundar junt ad’altres compatriotes, no sabem sitambé catalans o de l’estat, la SociedadEspañola de Beneficencia, entitat quel’any 1887 ell presidiria.D’aquest matrimoni, en nasqueren nou

fills, set noies i dos nois, tres dels qualsja havien mort l’any 1911, data de lamort del capità Victorià Pagès.Després d’aquest lapsus equatorià, vatornar a casa, al Masnou, i va continuarnavegant, i deixà aquí, temporalment,tota la seva família. Més tard va fixardefinitivament la seva residència alMasnou, a l’aleshores carrer delRastillo, 53 (4) (actual carrer de JaumeI), i fins a la seva mort l’any 1911. Fouen aquest darrer període de la sevavida que va ser escollit alcalde de la

NOTÍCIES MASNOVINES VIA GUAYAQUIL del capità, alcalde ipresident de l’Asil, Bonaventura PAGÈS i FÀBREGAS

Per Joan MurayHistòries de la vila

14

Marcat amb en un cercle, Bonaventura Pagès i Fàbregas, capità, alcalde i presidentde l’Asil (el Masnou 1848-1911). Envoltat de tota la família durant una estada el 1909en un balneari del nostre país.

vila, alhora que president de l’Asil mas-noví.La vila del Masnou, a l’època que ensocupa, final del segle XIX, tenia a l’entorndels 3.400 habitants, quasi set-centsmenys que als anys seixanta del mateixsegle. Aquesta notable baixadad’habitants fou deguda sobretot a ladecadència de la marina de vela. Hi vahaver molta emigració cap a lesAmèriques, tal com podeu veure mésendavant amb la marxa cap a aquellesterres de diversos membres d’aquestamateixa família.La ciutat de Guayaquil és la més pobla-da de la república equatoriana, ambquasi tres milions i mig d’habitants, des-tacant-hi, de sempre, la puixant indústriade tota mena. Es troba a la riba dreta delriu Guayas, i connectada amb l’OceàPacífic per un gran braç de mar, anome-nat Estero Salado. És una ciutat moltplana i a poca alçada de nivell sobre elmar.Aquesta ciutat té, o tenia, un importantnucli de catalans, ja que encara conser-va el Casal Català. També, entre elscatalans que hi residiren, o els seus des-cendents actuals, n’hi ha del Masnou,com els Ribes-Casals, descendents deca l’Antich, el conegut mas que hi ha al’entrada del Masnou venint deBarcelona. També hi ha descendènciad’una altra família masnovina, els Duran-Maristany.Al Guayaquil d’aquell temps, tot i que elnostre capità va tornar a casa, hi va con-

tinuar l’activitat de la família Pagès, ambl’arribada d’altres membres més joves apartir del 1888.La nissaga Pagès que va continuar laseva petja fou el seu nebot JaumePagès i Pagès, nat al Masnou l’any1870, el qual esdevindria alhora gendredel capità Victorià Pagès, en casar-se,l’any 1904, amb la seva filla gran M.Teresa Pagès Moreno. D’aquest matri-moni, en naixerien set fills, sis noies i unnoi, els quatre primers nats a Guayaquili els altres quatre a Barcelona, ons’havien traslladat a viure temporalment.Jaume Pagès (nebot i gendre del capitàPagès), tot i haver començat els estudisde nàutica, els va deixar i es dedicà alcomerç. També va presidir, com el seuoncle i sogre, la Sociedad Española deBeneficencia, era el 1905.A Guayaquil va formar la societat Pagès& Cía, en què també va incloure el seugermà Antoni, que hi havia arribat el1898, així com un nebot, també masno-ví, Bonaventura Subirà i Pages, que hiarribà el 1911.L’empresa es dedicava a la venda a lamenuda, però també a la importació devins peninsulars. I exportava cacau ialtres fruits del país. Posteriormenttambé es va dedicar a la venda de ferrosi eines per a l’agricultura. Tenia oficinespròpies a Barcelona i referències a NovaYork, per mitjà de la casa Park, Davis yCía.Jaume Pagès i Pagès va morir alMasnou l’any 1930, a l’edat de 60 anys.A Guayaquil, la nissaga Pagès hi conti-nua per mitjà de les famílies següents:Font Pagès, Scheel Pagès i PagèsLópez. A la península hi tenim els PratPagès i De Miguel Pagès. I als EstatsUnits, hi ha els Robert Pagès. Abans de cloure aquest nou capítol de lahistòria masnovina, val la pena analitzaruna de les fotografies que la il·lustren, jaque no era gaire usual veure en una solaimatge una família com la que ensocupa.La fotografia està feta en un balneari dela població de la Garriga, i era l’any1909, dos abans de la mort del capità.N’hi veiem vint membres, els uns asse-guts, els altres drets, i la mainada entreel terra i el centre de la imatge.El capità Victorià Pagès, el veiem asse-gut, el segon per l’esquerra, lluint, tot i

15

Jaume Pagès i Pagès, nebot i gendredel capità Pagès.

anar amb vestit complet, la gorra decapità, al seu costat hi ha la qui suposemdevia ser la seva esposa. La restadevien ser, a més d’alguns dels seus fillsvivents, segurament el gendre/nebot ialguns dels néts.Una estampa reeixida d’una família ben-estant de l’època, reunida en un balnea-ri, que aleshores estaven al seu momentesplendorós. Per a la visió actual, a lamajoria de la gent que hi apareix, laveiem gran, i molt més el capità Pagès,que aleshores tenia només 64 anys, ique era una edat força avançada, a laqual es donaven la majoria de les defun-cions. Ara, en canvi, vint persones de lesmateixes edats que la present, els veu-riem molt més joves. Per sort, la vidas’ha allargat i millorat.

NOTES1- Per fer una galeria de retrats delsPresidents que ha tingut la benèfica entitat2- Sol·licitud publicada en un número d’aquestbutlletí del passat 20113- El nom d’aquest cap d’Amèrica del Sud fouposat pels anglesos com a Cap Horn (cap dela banya), i els espanyols ho traduïren perCabo de Hornos.4- Aquest nom de Rastillo, nom en llenguacastellana, vol dir tancat per al bestiar, ja quen’hi existia un, més o menys on hi ha elCol·legi de les Escolàpies, ja que a l’altre cos-tat del carrer hi va haver l’antic escorxador.

FONS CONSULTATS- Santiago Pagès López, besnét del capitàBonaventura Pagès, resident a Guayaquil(Equador).- Glòria Humet i Villà, besnéta del capitàBonaventura Pagès. - Casa Benèfica del Masnou- Jutjat de Pau del Masnou- Hemeroteca de La Vanguardia- Diseños de la Villa del Masnou y de sumarina de vela del ochocientos. De Pere J.Bassegoda. El Masnou 1962.- Los españoles en Guayaquil, aspectos deuna emigración creadora. Editat a Guayaquil(Equador).

Carrer del Rastillo (ara Jaume I), on vanéixer el capità Pagès i Fàbregas.

De vegades, els fets més habitualsens passen desapercebuts per la ruti-na diària; però, de tant en tant, quan hiha una petita alteració, fem una des-coberta impensada i que sovint éstranscendental. Aquesta era la vivèn-cia de l’Agnès, quan es va posaraquell vestit verd desusat davant delmirall: La dona del mirall portava elmateix vestit! Empesa per aquest sen-tit tan genuí de les dones de vestir ori-ginalment, en un tres i no res es vacanviar de roba. Segona decepció: ladona del mirall portava idèntic vestit...,i així una i altra vegada, fins que vaarribar a la decebedora evidència perpoder afirmar: La dona del mirall sem-pre porta el mateix vestit que jo!Segurament vosaltres, com jo mateix,mai us havíeu adonat d’aquestacasualitat, però podeu provar-la tantesvegades com vulgueu davant delmirall i veureu que és certa. L’Agnèsho va comentar amb les amigues,algunes no se n’havien adonat, altresanaven més lluny i afirmaven que ladona del mirall era pastada a cadaobservadora. L’Agnès va verificar queaquesta darrera asseveració erarotundament falsa; la dona del miralltenia més arrugues, més grosses lesorelles, els llavis massa molsuts..., enfi, no era tan afavorida com ella.Tampoc estava provat que fes elsmateixos moviments, això no es podiagarantir, perquè quan s’ajupia per sotael mirall no sabia quin gest faria, jaque no la veia.La curiositat natural de tota dona vaportar l’Agnès a un intent de comuni-cació verbal, però fou impossible; ladona del mirall era una mal educadaque parlava pels descosits mentre ellaparlava. A més era cínica, ja que,quan ella li donava la paraula i callava,la dona del mirall adoptava un silenciinsolent i provocador, acompanyatd’unes ganyotes ofensives. A poc apoc, l’Agnès va anar descobrint enca-ra més defectes d’aquella dona; eratafanera com una vella, semprel’observava; era distant i freda, maitenia un somriure que l’ajudés a refer-

se d’un mal dia a l’oficina; era cregudai superba, això, ho notava en la sevamirada...L’Agnès anotava aquestes experièn-cies diàries a la seva agenda. Gràciesa ella, avui us podem explicar aques-tes coses ja que, quan va desaparèi-xer, pocs rastres va deixar darrereseu. De la lectura d’aquelles pàginessabem, però, que l’Agnès va serpacient i no es va desanimar a establircomunicació, d’aquí que provés dife-rents mètodes, entre ells l’escriptura.Els primers missatges eren infructuo-sos; va provar amb diferents idiomesinútilment, fins que trobà quin era elllenguatge escrit que utilitzava lasenyora del mirall: només calia escriu-re un text en un full que transparentési presentar-lo davant el mirall. Si lacara del paper era la transparentada,el mirall reflectia, en un català perfec-te, la resposta escrita. Si presentavaal mirall la cara en català, obtenia latranslació escrita a l’idioma de lasenyora del mirall.A partir d’aquí els avenços comença-ren a sovintejar. Primer es conformavaamb un senzill: Bon dia!, el qual erareplicat a l’instant amb un Bon dia!Durant més de dos mesos aquest erael missatge habitual i la mateixa res-posta. L’Agnès ja s’havia familiaritzatamb el caràcter esquerp d’aquelladona, però ella perseverava, cadamatí prenia el paperet transparent dedamunt de la lleixa del lavabo, sota

l’ampolla de colònia, el mostrava almirall i obtenia la rèplica sense capmena d’originalitat. Un dubte la vaenvair; i si només coneixia aquellesdues paraules...? Aviat va afegir-ned’altres com: Bona nit!; Adéu!; Hola!...,sense canvis aparents en les respos-tes, cosa que li va fer entendre quepotser es tractava d’un ésserd’intel·ligència limitada i actuava persimple imitació. Finalment, després derumiar uns quants dies, va voler esbri-nar si tenia sentiments; un bon dia esva agosarar a tocar el tema personal ili presentà un nou paperet: Bon dia,guapa! L’efecte fou immediat, unallambregada travessà aquells ulls tantristos, com si la dona del mirall vol-gués obrir-li el fons de l’ànima. Maihavia vist una mirada tan agraïda.L’Agnès es va sentir corresposta i nocom fins ara, tan ignorada, i aquestpetit detall va iniciar un nou estadi deconfidència sincera. Aviat s’amunte-garia infinitat de missatges tendres ianimosos, transcrits en aquell particu-lar idioma, fins al punt que ja feientrontollar, pel seu gruix, l’ampolla decolònia.Cada matí, i després de saludar-la, lesdues dones es miraven fixament.L’Agnès percebia que aquella donahavia patit seriosament; potser, algundesengany?; l’havien maltractada?;havia perdut algú estimat?... L’Agnèsno tenia pressa, sabia que només laconfiança trenca barreres, i aquella

16

La dona del mirallPer Jaume Boadella

17

Estimada, t’he descobert amagadaen mi, en els replecs de l’ànima.Deixa’m anomenar-te com a amiga,germana, mare, dona, pena, ale-gria…, he descobert que tota lavida està latent en mi i ara bategaamb força. Et diré Agnès, si not’importa, farem camí juntes…, araveig que m’han estimat, ara veigque estic a punt per estimar…, not’enviaré més notes escrites, jacomprens per què, perquè t’he tro-bat…, no et dic fins aviat ni adéu,ja que això és una separació, sinóseré amb tu ara i demà.

dona estava replegada en ella matei-xa. Però aquell matí la va veure tanafligida que li acostà la mà per acaro-nar-li la galta. La dona del mirall es vamantenir hieràtica i distant, probable-ment pel dolor que suportava, i noméss’atreví a atansar-li la mà. Aquell con-tacte, de mà amb mà, fou per al’Agnès d’una fredor gèlida, com devidre, que li confirmà la seva sospitade necessitat d’estimació i d’escalfhumà, que la seva amiga implorava.L’Agnès, decidida a trencar barreres,acostà els llavis a la galta d’aquellésser del darrere del mirall per fer-li unpetó, com per dir-li: Sóc amb tu!Inesperadament, la dona del mirall noli presentà la galta, sinó que va corres-pondre-li amb un bes als llavis. Un bespur, que segellava un pacte d’amistatsincera. Les llàgrimes de la compren-sió regalimaven galta avall de l’Agnès,la seva amiga també plorava, encaraque s’amagués darrere del vidre ente-lat pel vapor aquós de la cambra debany. Però la prova era allí, damuntdel mirall es dibuixava la silueta delsseus llavis.Tot va canviar des d’aquell dia, ja nocalien missatges escrits, amb la mira-da s’ho deien tot. Aquella dona delmirall se li assemblava tant...!, fins i totcomprenia la seva solitud interior, elpes dels seus pensaments, l’egoisme

dels seus sentiments, la vacuïtat delsseus instants... És clar...!, tot tenia unaexplicació, només calia fer un pas, il’Agnès estava determinada a acom-panyar-la; s’atansà al mirall i amb lamirada expressà clarament: T’estimocom ets..., et perdono què m’has fet..,els altres també et necessiten. Uspodeu ben creure que des d’aquell diala dona del mirall va canviar radical-ment. El seu aspecte ja era jovial, lesarrugues no eren ni lletges ni profun-des, els llavis els trobava més atracti-us, el caràcter més animós...– Roger –de l’altra banda del telèfon laveu de la Divina em sol·licitava–,Roger, has de venir; l’Agnès ha mar-xat i t’ha deixat una nota...Vaig pensar que el requeriment de laDivina era una exageració pròpia deles minyones de fer feines; però no,després de trucar al mòbil de l’Agnèsdiverses vegades, sense cap rèplica,vaig personar-me al pis de l’Agnès.Tot era net i endreçat, com sempre,encara que tenia un aire més informal,menys exigent. Damunt l’agenda teniauna nota al meu nom, m’advertiad’una llarga absència; que tenia mol-tes coses a fer, que no em preocupés,que ja em trucaria... Vaig obrir la sevaagenda, més preocupat per la sevasituació que empès per la curiositat.Així vaig assabentar-me dels seus

secrets. Confio que l’Agnès em sabràperdonar aquella intromissió, peròaquella lectura em va colpir l’ànima,quan vaig adonar-me de tot el pati-ment que havia suportat l’Agnès; i jo,com a amic, ser-hi indiferent, nohaver-la ajudada. Vaig anar al lavaboa remullar-me la cara i amagar aque-lla lluentor als ulls que em delatava.Damunt de la lleixa, sota l’ampolla decolònia, una sola nota, la darrera, adre-çada a la dona del mirall. Deia així:

Quan baixava l’escala del pis anavapensant: El que arriben a aconseguiruna paraula amable, un somriure,una carícia..., encara que siguin decompromís; però, si es fan sincera-ment, llavors fan miracles!

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Preu parella:

Preu per parella: socis 80 €i no socis 90 €

Telèfon: 93 126 82 20

Places limitades.Inscripcions i

informació: Gent del Masnou

Dr. Agell, 9 de 6 a 9 del vespre.Organitza:

Vocalia Recreativa

43è Curs de Balls de SalóFebrer-maig 2012

del 3 de febrer al 27 de maig

SORTIDA RECREATIVA AL’ESTACIÓ DE FRANÇAPropera sortida per visitar l’Estació de França, deBarcelona, i la gran maqueta de trens miniatura. Dissabte 18 de febrer la tarda. Ens trobarem a 2/4 de 4 a l’andana de l’estació d’Ocata

Preu: socis gratuït, no socis 1 €Inscripcions: Tardes laborables de 6 a 2/4 de 9

Gent del Masnou Dr. Agell, 9 Vocalia Recreativa

Aquestes frases o pensaments podrien ser alguns dels teus:• Si no vols pols no vagis a l’era.• Si el Maresme fos un ou el rovell fóra el Masnou.• La vida te enseña a vivir al punto de morir.• A Gardel les gustavan los tangos y a mi los tangas

agraeix i anima tots els seus cients i amics a seguirparticipant en el sorteig mensual que fem durant tot l’any. Si compartim el que sabem, tots serem més savis.

Vine’ns a veure i farem caliu

L’ENDOLL

18

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a Almeria , 27 · 93 540 42 26 · www.fujifilm.es

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

Foto estudi Carnaval

TENIM LES FOTOGRAFIES DE LA 19a TROBADA DE NADONS DEL MASNOU 14 DE FEBRER SANT VALENTÍ OFERTA ENAMORATS

Aquest és el subtítol que porta el mag-nífic llibre Mataró al segle XVIII.L’autor és Francesc Costa i Oller i estàeditat pel Patronat Municipal deCultura de Mataró. El llibre està profu-sament il·lustrat i detallat sobre la vidai costums dels mataronins d’aquellaèpoca; un repàs exhaustiu sobre elscomerços, gremis, confraries,l’església, la festa, la mentalitat, lacasa, la cuina, els vestits, els casa-ments, els artesans, les feines delcamp, la mort... Comença amb laqüestió dinàstica plantejada entre elsreis de la casa d’Àustria i el de la casade Borbó per la successió al trond’Espanya, que duu a una llarga guer-ra de dotze anys, amb un final queafavoreix els filipistes. Una vegadavençuda la resistència barcelonina,una part de la noblesa austriacista estrasllada a Mataró i rodalia, inclòs elMasnou. A partir d’aquests fets, elpanys de les portes de moltes casesduen les àligues i flors de lis gravadesen ferro que recorden aquella pugna.Un capítol important és també elsefectes causats pels atacs pirates dela costa d’Àfrica, així com les conse-qüències sobre els mataronins de ladenominada “Guerra Gran” (1793-1795) i les guerres amb Anglaterra(1778-1783-1796-1801), que fangairebé impossible el comerç ambAmèrica, lloc de destinació de manu-factures i productes agrícoles que esproduïen a Mataró. El llibre tambéincideix sobre el creixement de la ciu-tat, les malalties comunes com elreuma, la hidropesia, l’erisipela, laverola, així com les terribles epidè-

mies de còlera i pesta. Els enterra-ments es feien als fossars del voltantde l’església de Santa Maria. Tambésón interessants les façanes esgrafia-des d’algunes cases, motiu decoratiuamb el qual els més rics solien enno-blir les seves cases, malauradament,moltes d’elles ja desaparegudes, peròencara en queden alguns exemplarsper gaudir-ne. Entre 1714-1765, els mataroninsgairebé monopolitzen el transport decabotatge amb destinació a Cadis,parada obligatòria a aquella ciutat perpoder enviar productes a Amèrica, cir-cumstància per la qual molts comer-ciants catalans s’estableixen a Cadiso bé hi tenen representants. La prime-ra liberalització del comerç ambAmèrica es produeix el 1765, i és enaquest període on més de cent cin-quanta mataronins emigren a ciutatscom Veracruz, l’Havana, Puerto Rico,Montevideo i Buenos Aires. A partir de1778 s’amplia el decret de lliurecomerç, cosa que inaugura l’èpocad’or del tràfic colonial en el qual elMasnou té un paper molt important.Un capítol també destacat és el refe-rent al blat, element essencial de ladieta popular i sovint centre de crisi, jaque les males collites fan que s’importid’Aragó, Tarragona, l’Empordà, Sicília,Marsella, Holanda, nord d’Àfrica,Estats Units i el Bàltic. La lliure panifi-cació fa que els interessos dels nego-ciants i especuladors monopolitzin lesimportacions de gra i l’acaparin, laqual cosa en fa pujar els preus a laseva voluntat. Això fou l’origen de mol-tes fortunes, però també el germen

pel qual pel febrer de 1789 s’iniciés elprimer motí social a causa del’augment abusiu del preu del pa. Elsespeculadors de blat són perseguits,insultats i agredits. A Barcelona lagent assalta els magatzems delsmonopolistes, i se succeeixen tambéavalots a Mataró i altres poblacions.Les forces militars duen a terme unesquaranta detencions i són penjats cinchomes i una dona. Naturalment, des-prés d’aquests disturbis es prenenmesures, però el problema del preudel blat continua sent motiu de conflic-tes. En un memorial escrit per un talAntoni Torras s’afirma que el cost ele-vat del blat s’acabaria liquidant elsmonopolistes i els sacaires que elcompren i el revenen molt més car.Tinc dubtes de si les mesures presesvan ser prou eficaces. Està vist que entotes les èpoques hi ha hagut indivi-dus aprofitats i sense escrúpols peròmolt ben relacionats. Malauradament,avui dia en tenim uns quants exem-ples.

ANYS DE BORBONS, NEGOCIS, PIRATES I EL DÉU DELS EXÈRCITSPer Josep Condeminas

19

Tot puja, menys els ingressos i, d’ençàde l’euro, d’una forma desmesurada. Remuntem-nos als anys 50. Llavors joera un jove de 19 anys acabats de com-plir. Carregat de romanços però pletòricd’il·lusions. Vaig ser cridat a files, ja que,com a pescador enrolat a bord d’unabarca de pesca, m’era factible serembarcat com a mariner en un vaixellde l’Armada. Primer de tot era impres-cindible fer un curs de preparació en el“Cuartel de Instrucción de Marinería”, jafos per tenir un destí o poder embarcar.Vaig ingressar-hi l’u de gener del 1951.Any nou, vida nova. Mai millor dit!Nous horaris, nou pentinat, nova gent,nou menjar, vestits nous, nou ambient.El que no es feia a cop de xiulet era feta toc de corneta. Atentos a la voz eral’única paraula amable. Sempre ambpresses. Al paso, pero marcando lapisada i, de no fer-ho així, un crit:Parecen niñas.Diana, endreçar llitera i manta, fer ablu-cions, beguda tèbia: uns deien que eracafè amb llet, altres llet amb cafè o quel-com semblant al cacau. Vet a saber!Desprès gimnàstica, instrucció militaramb armes o sense, desfilada, dutxa,pràctiques de rem, cant, himnes, clas-ses de marineria, de fer nusos, de reli-gió, de doctrina militar etc...

Recordo que a la coberta del llibre“Manual del marinero” un requadreremarcava:

El que manda más, sabe másy siempre tiene razón.

Quin temps més bonic aquell, no haviesde preocupar-te de res; tan sols fer-hosempre tot corrents, per tal de no arribarmai dels últims al lloc assenyalat. Aixíevitaves fer voltes corrents al pati delquarter, la neteja “de jardines”, pelarcebes o patates, fer imaginàries extra iun sens fi d’altres compensacions pelretard comès. El Pater tenia assignada una classesobre religió, l’única estona relaxant ientretinguda. La majoria gaudíemdurant el minso recés de la seva assen-tada, gaudint si més no d’un relatiusilenci i de manca de crits i ordres. L’altra estona de bon record era di-guem-ne una classe de bon comporta-ment social, ètic, de companyonia ieducatiu a cura d’un tinent d’infanteriade marina, que feia classes a xicotsanalfabets, ajudat per mariners delmateix curs però amb coneixementssuficients. Veig que la cosa s’allarga en excés i,per no cansar-vos, posaré fi a la pre-sent amb una curiosa anècdota sobreel tinent abans esmentat.

Va dir-nos en una de les seves xerra-des: Estas treinta pesetas que recibíscada mes del Estado, no son paraputear-las (així en l’original). Este dine-ro podéis mejor emplear-lo en comprarsobres y papel para escribir a vuestrospadres y familiares, sellos de correos,pasta dentífrica, betún para el calzadoy… con lo que os sobre, divertiros,muchachos, divertiros!!!!!!!!

Murmuració general.

Nota final: Qui subscriu es netejava lessabates amb BLENOCOL, una crema pro-tectora que fabricaven els “Laboratorios delNorte de España” (Laboratoris Cusí) delMasnou, però destinada a altres afers bendiferents. Abans 30 pessetes = 0,18 € d’ara.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

RECORDS DE LA “1.000 i”

Continuem amb el tema de EL i AL… i acabem, que jan’és hora!A l’article del mes passat apuntava tres casos en què calposar A davant el complement directe.N’hi ha algun altre en el qual podem posar-hi la preposi-ció A, és a dir, no està ni manat ni prohibit. 1) Davant TOT, TOTA, TOTS, TOTES, TOTHOM, NINGÚ.Podem dir i escriure, doncs, NO VEIG NINGÚ o bé NOVEIG A NINGÚ; ESTIMO TOTHOM o bé ESTIMO A TOT-HOM; RESPECTO TOTA PERSONA o bé RESPECTO ATOTA PERSONA; REUNEIXO TOTS ELS AMICS o béREUNEIXO A TOTS ELS AMICS…2) A fi de tancar el tema, afegeixo una consideració que

més aviat va dirigida a especialistes, perquè potser ésuna mica massa tècnica. Podem posar A davant delspronoms interrogatius i dels pronoms relatius (encara quesiguin complements directes). Per tant podem dir i escriu-re QUI BUSQUES? o bé A QUI BUSQUES?; QUI HEUTROBAT? o bé A QUI HEU TROBAT? I també podem diri escriure LA PERSONA QUE HEU VIST o bé LA PERSO-NA A QUI HEU VIST o encara LA PERSONA A LA QUALHEU VIST; L’HOME QUE ESTIMES o bé L’HOME A QUIESTIMES o encara L’HOME AL QUAL ESTIMES.Recordeu, doncs, que els catalans, com a bons fills,ESTIMEM LA MARE, però no pas *ESTIMEM A LAMARE.

La punta de la llengua (32)Per Esteve Pujol i Pons

20

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

Les nostres famíliesd’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet Psicòleg i mediador en famílies

Com ho podem fer perquè les nostresfamílies i els seus membres siguem totsuna mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...

Conclusions de l’anterior taula rodonaELS AVIS CANGURDesprés d’una breu introducció per part del coordinador,tothom va aportar experiències i idees.

• El primer tema en el qual estàvem tots d’acord era que elterme “avis-cangur” no ens agrada gens: ni cobrem perfer el que fem, ni és la nostra professió, ni som aliens a lafamília... Res de cangurs, som avis que tenim cura delsnostres néts.

• És clar que, des del principi de la humanitat i molt abansdel recent constructe social “jubilació”, les famíliess’ajuden a tirar endavant, i especialment els avis ajudenels pares en la tasca de tirar endavant amb la mainada.

• Tenir cura dels néts dóna vida als avis, els rejoveneix,els fa feliços... però pot arribar a fer-se feixuc si es con-verteix en una obligació.

• La criança és responsabilitat dels pares i la seva tascaprioritària. Per als avis hi ha una altra prioritat: tenir curade la seva salut física i mental, molt especialment amesura que van envellint.

• El rol dels avis és diferent del dels pares: tots eduquenperò de forma diferent. No és just dir que els avis mal-crien als nets sinó que el seu rol és (i ha de ser) menys

exigent-controlador donat que el rol executiu-disciplinaricorrespon (i ha de correspondre) principalment als pares.

• Si els avis substitueixen el rol de pares, els nens espoden quedar sense ningú que exerceixi el rol d’avi,molt enriquidor per a ells. Si això passa, els nens podenarribar a confondre’s i viure un conflicte de lleialtats entrepares i avis.

• Caldrà que els avis descobreixin i controlin subtils for-mes de mantenir el poder sobre els seus fills en relacióa la criança i educació dels néts (no sempre és fàcil!).

• Les normes de funcionament de la llar dels avis éscosa dels avis: només faltaria! Cal que els néts les cone-guin i acatin.

• Els avis no haurien de tenir sentiments de culpa quanno poden (o no volen) ocupar-se dels néts, molt especial-ment quan hipotequen el seu temps de descans o de lleu-re per tal que els pares tinguin temps lliure.

PROPERA TAULA RODONA

ELS NOSTRES FILLSI LES DROGUESDijous 16 de febrer de 20 a 21.15ha Gent del Masnou (som molt puntuals!).

(es repartirà material d’informació objectiva tècnico-sanitària adreçada a pares i fills

sobre les drogues)

Ens agradariacomptar amb tu.

21

Exposicions

Taula Rodona

Fins al 24/2XIII Mostra d’etiquetes de vins i licors, col·lecció E. LópezDel 25/2 al 6/4VI Mostra L’Art en diferents vessants, d’artistes masno-vins

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

L’ajunten, el banyen,l’escriuen, el pleguen,l’estrenyen, el cusen,el lliguen i el venen.

Resposta: El llibre

LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUIELS NOSTRES FILLS I LES DROGUESDijous 16 de febrer de 20 a 21.15 a la sala d’actes deGent del MasnouCoordina els col·loquis i fa el resum de les aportacions elDr. Aleix Ripol-Millet

“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 26 de febrer del 2012

a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…“Grup Rauxa” de GDM Entrada gratuïta

Dues amiguesmolt diferentsLa Maria Enrich (Igualada, 1957), des-prés de l’èxit de Tres amigues i unestiu (2006), torna a la literaturad’institut i ara ens presenta un curssencer d’unes noies i uns nois de capa 16 anys, que suposem que fan 4td’ESO, entre els quals destaquen,sense cap mena de dubte, l’Anna i laBerta, com deixa clar el títol (1). Ambuna estructura clàssica, impecable id’allò més pensada (presentació, nus idesenllaç es corresponen amb els trestrimestres escolars), l’autora ensendinsa en la història de dues noiesque són d’allò més diferents en tot(caràcter, estudis, manera de vestir...),però que s’acaben complementantperfectament, com en la metàfora delsubtítol, que també tanca l’obra (p.127) i que la va recorrent com un leit-motiv (p. 21, 83, 107...). L’Anna i laBerta són dos personatges, rics, ela-

borats, amb caràcters ben treballats;ben diferents de la resta, que els fande comparses i omplen tota mena debuits. L’Anna és ordenada, treballado-ra, brillant, introvertida, amb algunsecret amagat i tot. La Berta és l’altracara de la moneda: desordenada, ale-gre, extrovertida, despreocupada, frà-gil... No cal dir que, d’entrada, quanl’Anna arribarà al nou institut, xocaran,i ho faran amb violència, verbal peròviolència, i tot. Les circumstàncies, isobretot el fet d’empassar-se l’orgull ide ser capaces de parlar dels proble-

mes (una de les mostres del didactis-me, ben encaixat en l’obra i habitualen la literatura de la Maria Enrich), lesportaran a haver-se d’entendre. Id’aquesta unió en sortirà un productetan saborós com la llet amb cacau,que les beneficiarà a totes dues, i deretruc a la gent que tenen al voltant(companys d’institut, de grup tea-tral...). Les dues amigues, l’una debracet amb l’altra, aniran superant elsreptes que els aniran sorgint (estudis,estrena teatral, pors interioritzades...),cadascuna aportant allò que té depositiu a l’altra, com mana una amistatcom cal. I se’n sortiran, és clar, commana la literatura infantil i juvenil, coma mínim la que no pertany al correntdel realisme crític. En algunsmoments, fins i tot potser se’n surtenamb massa facilitat, i amb algunaimprovisació i tot, per part de l’autora,com per exemple la manera de resol-dre l’attrezzo de l’obra teatral queassagen les protagonistes, amb unavintena de joves més. Malgrat aquestspetits detalls, L’Anna i la Berta, de bensegur que serà un nou èxit juvenil, iescolar, de la Maria Enrich, que se-gueix mostrant el seu domini del llen-guatge, de les tècniques narratives...

(1) Maria Enrich. L’Anna i la Berta. Comuna tassa de llet amb cacauBarcelona: Editorial Estrella Polar, 2010.Col·lecció: “Columna Jove”, 257. 127 pàg.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

22

Arran de sòl

Seguim a les passades festes (tot i ja fer més d’un mes quehan passat), ja que són tan riques i variades que donarientema per a tot l’any (si no hi hagués altres coses a comentar).Estava jo ajaçat en un racó del menjador, mentre els de casas’afartaven com si el món s’acabés. Mentrestant, jo escolta-va la TV (que no sé per què hi ha gent que l’ha de tenir enge-gada, encara que ni la vegin ni l’escoltin). Tot i la cridòria,vaig poder escoltar perfectament el que un home (pel que esveia, preeminent) deia.Era un home, com us ho diria?, gran (de vell) i amb elscabells molt blancs. Anava amb una mena de vestit llarg,com faldilles fins a terra, blanques també, i al damunt com unsobretodo de seda de color (crec que vermell) i brodat ambfils d’argent i d’or formant dibuixos (em sembla que hi haviacares). Al cap hi duia com un mig coco (blanc això sí) i, asobre, com una paperina alta, oberta per dalt i per baix (queno sé què podria contenir (a part del coco).Aquest gran home, a més de la vestimenta imponent, duiapenjada del coll una impressionant cadena d’or, d’on penja-va un joiell amb grans pedres precioses. Ah, a la mà tambéen duia de pedres grosses, enganxades a un cercle d’or. Engegava una arenga a una multitud, que pel que es veiatenia al davant, bo i assegut sobre una gran butaca, queestava dalt d’unes escales. La butaca tenia un respatllermolt, molt alt, i estava encoixinada de seda (o vellut), tambéde color vermell, o granat, i amb sanefes d’or. Ah, em des-cuidava de dir que la gran butaca era tota ella del color del’or (deuria ser revestida del que en diuen pa d’or).A l’entorn de les escales on hi havia la gran butaca, s’hi tro-baven una mena de canalobres gegants (no recordo quantsn’hi havia, però uns quants), damunt els quals hi havia unagruixuda espelma. Aquesta mena de canalobres deurienmesurar uns metres, no sé quants, però sí que eren moltmés alts que les persones que hi havia a prop seu. Erentambé del color de l’or (segurament ho eren).Al seu davant, una multitud expectant, i al seu entorn unacaterva inabastable d’homes, revestits també amb faldillesllargues fins als peus, a més, també d’un sobretodo ambblondes, llargues i treballades. Alguns també portaven uncoco al cap, i altres paperines, no tan riques però.En aquell moment, algun dels comensals (de casa) va pres-tar atenció a la caixa tonta i va fer un comentari als altres. Elsva dir que aquells homes tan guarnits, quan anaven de visi-ta al gran jefe, es feien aquells vestits fins als peus, de colorvermell, i diu que costaven més de mil euros cadascun, i quese’n havien de fer dos (deuria ser per si se’n tacaven un,tenir l’altre de recanvi).Bé, se’m acaba el paper i encara no us he dit què deial’home de la paperina. Deia: ...que hem de treure’ns desobre tot allò que sigui sumptuós i superflu.Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Ingredients per a 6 persones:4 peres conferència, 100 gr de panses sultanes,

1 branca de canyella, La pell d’una llimona,una mica de gingebre fresc ratllat, uns claus

d’espècia, 1 got de suc de raïm negrePreparació

En primer lloc posarem les panses en remull en un got de suc de raïm.

Mentrestant pelarem les peres i les tallarem en quatre trossos.

Després les posarem amb la canyella, la llimona, el gingebre fresc, els claus, el got

de suc amb les panses i un got d’aigua enuna olla de fons gruixut.

Les courem a foc mínim, ben tapades, durant 20 minuts aproximadament.

Passat aquest temps. tindrem unes peres que ensrecordaran el perfum de les mil i una nits.

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Peres amb perfum oriental

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

14 de febrer

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Ho organitza: Colla de Diables del Masnou. Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou, Can Rac, Forn i PastisseriaBautista, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serralleria Tallada, Materials Homs, Matalasseria Grau, La

Fruita, De Foto’s, Celler del Mar, Teixits Oliveras I bricolatge el Masnou.

Rua diabòlica Carnaval 2012 el Msn. Dissabte 18 de febrer a 2/4

de 8 del vespre. Sortida de l’Altell de les Bruixes.

Tots hi sou convidats!Hi participaran: Els Tabalers de la Colla de Diables

i totes les Bruixes del Masnou i voltants. A partir de les 5 de la tarda, a l’Altell, hi podrteu trobar taller

de maquillatge i de disfresses. Hi haurà servei de bar

Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a menjar la manduca i a maquillar-vos i disfressar-vos.

S’iniciarà l’acte amb l’actuació de la Coral XabecParlaran: Julià Carbonell Membre del secretariat de l'ANC

Patrícia Gabancho EscriptoraJordi Roig Membre del secretariat de l'ANC

i del Cercle Català de Negocis

Diumenge 19 de febrer a les 11.30 a la 2a planta deCan Malet, Presentació al Masnou de

ANCMARESMEAssembleaNacionalCatalana 2 0 1 2

ASSEMBLEA NACIONALCATALANACap a la INDEPENDÈNCIA!

T’hi convidem molt especialmentwww.assemblea.cat Participa-hi!

l’