Ens sentim orgullosos de viure i pertànyer a Arenys de Munt. Només ens mou la il·lusió de treballar, treballar i continuar treballant per millorar la vida de cadascuna de les persones del nostre poble. Ens agradaria que tothom tingués feina, que els malats es sentissin atesos i acompanyats, i ens agradaria tenir l’oportunitat de veure realitzat el nostre somni de poble.

Volem que la cohesió social sigui una realitat, que l’economia deixi de ser la preocupació princi-pal de les famílies, que l’educació i la cultura siguin presents en el més alt nivell, que les nostres tradicions i costums segueixin arrelant.

Volem ser el poble model en habitatges, infraestructures, equipaments, consums; volem viure en verd, en tranquil·litat; una política industrial sòlida; volem que la veu del poble sigui sempre present; que entre tots siguem capaços de construir un futur del qual ens puguem sentir orgullosos.

Arenys de MuntSom-hi!Butlletí informatiu del PSC d’Arenys de Munt - Desembre 2010 - Núm. 32

LA NOSTRA CARTA ALS REIS

BONES FESTES, ARENYS DE MUNTQUE L’ANY VINENT ES COMPLEIXIN

TOTS ELS VOSTRES DESITJOS

2

Som-hi!

Hem deixat enrere les eleccions au-

tonòmiques, i és el moment de fer

algunes consideracions. La primera

i més important: agrair a totes les

persones que van donar la seva

confiança al PSC. No ha pogut ser,

però és important que tota la ciutada-

nia sàpiga, tant qui ens va votar com

qui ho va fer a d’altres candidatures, que continuarem

treballant amb més força encara per la gent d’Arenys de

Munt i pel nostre país. Des d’aquí vull donar les gràcies

per renovar el compromís democràtic de votar.

“Com Europa, Catalunya fa un gir cap a la dreta”

El meu parer del resultat és aquest: victòria del nacio-

nalisme; descomposició de l’independentisme; desfeta

del socialisme. Ciutadans es consolida a l’alça, i ICV

manté el seu hortet però amb menys cols.

El president Montilla, de forma molt honrosa, ha

assumit ja la responsabilitat, encara que hi hagi al-

gun convergent que valori la seva valentia de plegar

com una fugida. És interessant, i preocupant al mateix

temps, pensar que el tripartit ha acabat amb tots els

seus líders (Carod-Rovira, Maragall, Saura i Montilla)

amb l’única excepció, de moment,

de Joan Puigcercós.

Crec que es pot afirmar que ha es-

tat molt millor “l’obra de Govern”

que la “fórmula de Govern”. Es

pot fer un balanç molt positiu de

les actuacions governamentals

d’aquests set anys en moltes de

les àrees de responsabilitat, tant legislatives com

administratives.

Però aquestes eleccions han estat també un fracàs

col·lectiu. No hem sabut frenar l’estigmatització de

l’altre, del nouvingut, que ha fet el PP, i que va començar

a Vic CiU on, per cert, no només no han pogut frenar la

xenofòbia, sinó que PXC hi ha obtingut un bon resultat,

entre el 5% i 6%.

Tot i això, penso que, en els propers anys, hi haurà arreu

d’Europa una reacció enfront d’aquest vot de por que ha

donat a la dreta els governs de França, Alemanya, Itàlia i

la Gran Bretanya. El centre- esquerra tornarà a emergir.

És un procés ineluctable. Féu confiança en la socialde-

mocràcia i veureu com hi ha respostes.

Àngels Castillo i Campos

Secretària de Representació i de Formació

ELECCIONS AL PARLAMENT

Els resultats electorals del passat 28 de novembre han

estat clars, els hem assumit i hem felicitat als guanyadors.

Aquí, a Arenys de Munt, no ha estat una excepció,

i les eleccions autonòmiques també han reflectit la

disjuntiva: o tripartit o canvi.

Ara bé, penso que no s’ha de buscar en aquests resul-

tats un càstig a la feina feta pel nostre Grup Municipal.

Hem treballat, tant dins com fora de l’equip de govern.

Estem treballant des de la cohesió, i des d’ara mateix

per les properes eleccions. I de ben segur treballarem

defensant la nostra posició socialdemòcrata, catalanista

i de convivència en la pluralitat.

Aquests resultats de cap manera han de portar al des-

ànim, al revés, han de servir d’esperó per la reflexió

serena i el rellançament del nostre projecte.

Voldria agrair en aquest punt els gairebé 400 vila-

tans i vilatanes que ens han seguit donant el seu

suport, en condicions tan adverses com les actuals.

Tenim molta feina per davant, hem de fer propostes

engrescadores, hem de motivar el nostre electorat,

hem de fugir de qualsevol temptació d’abandonar i,

sobre tot, hem d’estar units.

Centralitat i catalanisme com a eixos principals. Sobirà,

col·laborador i lluitador pel màxim d’autogovern. Així ha

de ser el PSC en què jo crec, i en el qual estic disposat

a treballar des d’on se’m demani.

Aprofito aquest butlletí per a felicitar les festes de

Nadal i l’any nou als ciutadans i a les ciutadanes

del nostre poble.

Santi Morell i Capellera

Regidor del PSC

Després de les eleccions

• arenysmunt.socialistes.cat

3

Som-hi!

Actuacions al poble

Acte del 50è aniversari de l’Hoquei Patins d’Arenys de Munt

El passat 8 de novembre es va celebrar l’acte del 50è aniversari de l’Hoquei Patins d’Arenys de Munt. L’acte va ser força emotiu. A part del president i els representant de l’Ajuntament, van participar-hi molts jugadors, exjugadors, antics directius i seguidors.

Amb aquesta festa va quedar demostrat l’arrelament que aquest esport té a Arenys de Munt.

Moltes felicitatsi continueu així nois!!

Lliurament de la CAPA de Sant Martí

Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt

50

4

Som-hi!

Actes de campanya

Divendres 29 d’octubre vam comptar amb la companya Núria Parlón, secretària de Solidaritat i Cooperació del Partit dels So-cialistes de Catalunya i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Ens va parlar sobre “Perspectives de futur per Catalunya”.

Vam poder compartir una estona amb la companya Montserrat Tura, que va fer un míting llampec a Mata-ró, divendres 26 de novembre.

El dijous 25 de novembre vam anar al Palau Sant Jordi,que es va omplir de gom a gom.

5

Som-hi!

Actuacions al Ple

En el Ple del dia 7 d’octubre passat vam presentar dues mocions:

Una fa referència a la “Creació del servei per compartir vehicles privats”. Es tracta de fer un ús racional i eficient dels vehicles privats, permetent la mobilitat compartida i un estalvi energètic i mediambiental, alhora que disminuïm la pol·lució, la contaminació acústica i el consum energètic. Es podrien realitzar trajectes més o menys comuns, amb la finalitat de ser una alternativa en els seus desplaçaments. La finalitat és aconseguir una MOBILITAT més SOSTENIBLE. Es va acordar que s’impulsaria des de l’Ajuntament, a través de la web municipal, i va ser aprovada per unanimitat.

L’altra moció és per “La creació d’un banc del temps a Arenys de Munt”.El banc del temps és un projecte en el qual el temps és la unitat de valor. No és un banc que funciona amb diners, sinó amb l’intercanvi de temps. I està destinat a funcionar amb el donar i el rebre de les persones que en formen part, d’allò que més se sap o agrada fer, amb allò que més es necessita.

OBJECTIUS: Es dóna valor al fet que les persones dediquin temps als altres, confiïn entre elles, es coneguin i s’ajudin a resoldre les necessitats diàries de la vida quotidiana.Uns objectius importants: LA PARTICIPACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL.

Què es pot intercanviar?Qualsevol servei que els usuaris del banc del temps ofereixen. Alguns exemples:

• Acompanyar nens i nenes a l’escola o d’altres activitats.• Acompanyar a gent gran al metge, al banc, ajudar en tràmits...• Llegir contes, jugar amb d’altres nens i nenes, fer esport, ajudar a fer els deures...• Passar treballs a l’ordinador.• Fer la compra a la gent gran, carregar bosses per les escales, fer companyia…• Tasques domèstiques: planxa, cuinar, penjar cortines, quadres, endreçar armaris...• Cura dels animals i plantes.• Passejar, acompanyar, anar al cinema, al teatre, concerts, fer esport en grup…• Petites reparacions domèstiques: canviar endolls, bombetes, fusibles, etc.• Classes de música.• Desplaçaments i transports.• I l’ETCÈTERA que tu l’hi posis.

La presentació d’aquesta moció anava adreçada perquè fos l’Ajuntament l’impulsor i promotor, amb la col·laboració del teixit associatiu. En el Ple, però, no vam estar-hi d’acord.

6

Som-hi!

Hem anat a la ràdio

El dia 7 de novembre, coincidint amb la visita del Papa a Barcelona, vam ser convidats a la ràdio, al programa “Parlem del Poble”.Entre les diverses preguntes, n’hi ha alguna que volem explicar:

-Què volen dir quan afirmen que no es man-comunen serveis?El que nosaltres volem dir és que el futur és MANCOMUNAR!! Mancomunar serveis és una forma de donar als ciutadans més i millors serveis amb el mínim cost possible. Hem tingut la sort de poder fer equipaments i donar ser-veis, però no s’ha pensat que ara els hem de mantenir, i mantenir-los costa uns diners, uns diners que compartits tindrien un cost inferior.Es tractaria de compartir amb els pobles veïns equipaments o serveis.És la fórmula de reduir despeses i mantenir serveis. Els pressupostos es podrien ajustar i optimitzar recursos.

-Què és més important per al ciutadà? Que l’Ajuntament sigui el titular del servei X, o rebre aquest servei amb qualitat i amb un mínim cost?Al contrari: servei propi equival a baixa quali-tat del servei, i a un alt cost per a les arques municipals.Exemples que es poden mancomunar: la pro-moció turística, l’atenció domiciliària a la gent gran i dependent, un carril bici, la recollida de la brossa, equipaments, etc.

-Per què diuen que no es consciencia el ci-visme?Ho diem perquè fa molt de temps que hi ha queixes veïnals. Perquè ho veiem, perquè des-afortunadament no tothom recorda certes nor-mes de convivència. I pensem que l’Ajuntament ÉS QUI HA DE FOMENTAR EL CIVISME.Per això recomanem fer un “Decàleg de Bones Pràctiques”, on es recullin el màxim d’instruccions. Per exemple:

- Què haig de fer amb els xiclets mastegats si vaig pel carrer.- Un horari per regar les plantes dels balcons.- A partir de quina hora de la nit no es pot fer soroll.- Què s’ha de fer amb els excrements dels gossos.-A partir de quina hora podem treure les es-combraries al carrer.- Etc.Aquest decàleg hauria d’anar acompanyat d’una molt bona CAMPANYA D’INFORMADORS CÍVICS.

-No es motiva la creació de mini empreses?Motivar vol dir fer que una persona mostri interès per una cosa. La motivació implica l’existència d’alguna necessitat, la de tenir feina.Els catalans sempre ens hem diferenciat per ser “emprenedors”. I aquesta qualitat, tot i l’escenari econòmic actual, cal potenciar-la. D’aquí la nostra queixa.S’està informant als nostres veïns i veïnes per afavorir la creació de mini empreses? Perquè sàpiguen què és una incubadora d’empreses? Se’ns explica què és el Tecnocampus o Innova? Sabem si ens hi podem adherir?On són les reunions informatives i els cartells explicatius?

7

Som-hi!

Fem PobleDesprés del parèntesi de l’estiu, al mes d’octubre s’han reprès les activitats progra-mades dins del projecte “FEM POBLE”. Com sabeu, aquest és un projecte que va néixer al març de 2010, amb l’objectiu de promoure dinàmiques d’integració social i cultural

que afavoreixen la cohesió social, en un espai on conver-geixen el col·lectiu de pobla-ció autòctona i nouvinguda.

Per als socialistes d’Arenys de Munt també és primordial el benestar social de les persones. Estem en contra de la divisió, de

la xenofòbia, no volem ciutadans de tota la vida i ciutadans d’ara. Volem que Arenys de Munt sigui de tots i de totes. Per això, diem que és important la COHESIÓ social. I cal fer-la possible.

Continuem oberts a tothom qui vulgui col·laborar.

INFORMÀTICA: Dimecres, de 20 a 21:30 hores. Dijous, de 19 a 20:30 hores. Esplai dels Jubilats.PATCHWORK: Dijous, de 18 a 20 hores. Can Borrell.Expressió corporal, excursions, xerrades, tallers de petit format, etc.

Encara podeu gaudir d’aquestes activitats,

perquè queden places lliures!!

No ens ha agradat

Veure que el poble continua brut, que segueixen les reclamacions dels veïns i veïnes, després de múltiples avisos.

Que ens hagin censurat i/o retallat l’original del nostre escrit per al programa de felicitació als ciutadans per la Festa Major, sense donar cap explicació.

Que en el programa de ràdio de diumenge 5 de desembre, en el “Parlem del poble”, no es donés pas a totes les trucades que els veïns i veïnes van fer, deixant d’escoltar el què volien dir.

Que no s’hagin plantat encara els arbres de l’Avinguda Panagall.

Que els aparcaments de l’entrada a la Riera continuïn plens de sorra, encara que fa dies que no plou.

Que encara no funcioni l’enllumenat de l’entorn del pavelló nou.

Ens trobareu a la carretera de Sant Celoni, 3 , 08358 Arenys de Munt.

Ens reunim cada dilluns a la tarda, a les 19:00 hores.

Telèfon: 672 038 982

e-mail: arenysmunt@socialistes.cat web: arenysmunt.socialistes.cat

Continuem oberts a tothom qui vulgui col·laborar!!

Article del convidat

A finals del 79 vaig ser uns dies a Milà, amb l’Ernest Lluch,

i vam visitar Riccardo Lombardi, mític resistent antifeixista

i dirigent de l’ala esquerra del partit socialista. Ens va re-

bre a la Universitat, després d’un debat en una aula plena

d’estudiants; estava a punt de fer vuitanta anys i fumava,

a mig matí, un llarg toscano. La cosa impressionava sabent

que, detingut per la milícia feixista quan repartia octavetes

a la sortida d’una fàbrica, tenia un pulmó inutilitzat per les

pallisses dels squadristi de Mussolini.

Recordo el compliment que li va fer l’Ernest que, com jo,

mai no havia aconseguit fumar-se més que un prudent

mezzo toscano, i la resposta que va donar Lombardi: “la

política rejoveneix”.

Tenia, en efecte (ho vàrem comentar amb l’Ernest), exac-

tament el mateix aspecte que trobàvem a casa nostra

en homes i dones més grans que nosaltres, actius en la

República i la Guerra Civil, l’exili o la clandestinitat anti-

franquista. Eren homes i dones que sovint tenien al darrere

una història de penalitats, però que mantenien una radical

i alegra vitalitat, perseverant amb el neguit de l’acció amb

els altres i per als altres, fent i refent, com modestos sísifs,

entre esperances i desil·lusions, l’incert combat per sortir

del temps de la foscor, la ignorància i l’odi.

Havien convertit la vella màxima burgesa de “la caritat ben

entesa comença per un mateix” en la idea inversa: “l’egoisme

ben entès comença per la generositat d’obrir-se als altres i de

treballar per als altres”. Això els feia joves. “No és només la

política”, recordo que vàrem comentar amb l’Ernest després

de la conversa amb Lombardi, “són les passions de la vida

activa, el neguit de conèixer i d’actuar, d’avançar”.

Fa pocs dies vaig llegir un article de Manuel Cruz (“Amar

la duda”, El País, 26/10/10), que em va fer pensar en el dia

que vaig conèixer l’Ernest i en la nostra primera conversa.

Aleshores érem estudiants, ell a Econòmiques, jo a Ciències.

Havíem intervingut en un centre cultural gracienc, crec que

parlant del Penedès, i vàrem anar a fer una cervesa al bar

de la plaça de Gala Placídia, on sovint recalava Pere Quart.

Lluch es queixava irònicament d’alguns dels condeixebles que

“estaven de tornada de tot sense que se sàpiga d’on tornen”;

de la mateixa manera que Cruz, professor de Filosofia, parla

en el seu article de la “tenaç

resistència a deixar-se sor-

prendre”, que descobreix en

molts. Deu anys després de la

seva mort, i suposo que això

els deu passar a molts dels

que el van conèixer, a l’Ernest Lluch el veig radicalment jove

i nou, just al contrari del que em passa quan evoco els qui

van ordenar i executar la seva mort, infinitament més antics.

“L’odi és més vell que l’amor”, deia Freud, assenyalant

l’evidència d’una història humana feta d’ horrors i estupi-

deses, i la complexa, contradictòria i sovint impotent lluita

dels homes per superar-los. Tots els mals vénen de l’ânerie

humana, deia Montaigne. Ânerie: com traduir-ho? No ho sé,

però ve d’”ase”. Ara: és aquesta la condició fatal i immuta-

ble de la vida dels homes, el nostre destí permanent i fatal?

Jo veig en Lluch i en la seva mort el símbol d’una negativa

radical a aquest fatalisme. Voraç de lectures, converses, dis-

cussions, dades, acudits, tafaneries, coneixences i amistats,

l’Ernest Lluch era radicalment jove i modern, incitador de

futur, amb la seva veu i la seva mirada sempre iròniques,

irradiant l’optimisme savi de la intel•ligència.

En aquest sentit, la mort d’Ernest Lluch no va ser absurda;

va tenir un sentit, per bé que terrible, que ens parla del mal

i de l’estupidesa. No em refereixo principalment al conflicte

basc i espanyol, que va estar en l’origen del seu assassinat:

aquí valen les paraules d’Azaña, en el seu discurs de 1937 a

Barcelona, evocant la “lliçó dels morts”, que “ens diuen que

no tenen odi i ens adrecen el missatge de pau, pietat, perdó”.

Em refereixo al conflicte més essencial de la nostra història

humana: entre la ignorància, l’odi, el menyspreu i la violèn-

cia desinhibida de les causes i identitats “sagrades” i, al

seu davant, la lluita contra corrent a favor de l’autonomia

humana, la democràcia, el treball i el coneixement, la supe-

ració progressiva de la nostra ânerie, la sortida dels temps

obscurs, la joventut del món.

Raimon Obiols

www.noucicle.org/obiols

Diumenge, 21 de novembre de 2010

Ernest Lluch: la joventut del món