BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL...

46
1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2018 Data del document: 28 de juny del 2018 (v.2) El maig s’ha de qualificar de càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de la Noguera Pallaresa i centre del Berguedà. Ha estat fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, el Priorat i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès El mes ha estat sec al litoral i prelitoral Central i Sud, extrem nord de l’Empordà i punts de la depressió Central, i molt sec a zones del litoral Sud. El maig ha estat normal o plujós a la resta del país, i molt plujós a punts del prelitoral, Prepirineu i parts elevades del Pirineu occidental Els valors d’irradiació solar global han estat per sota dels valors normals a Catalunya, especialment al Pirineu, Prepirineu i depressió Central Durant els dies 12 i 13 una depressió que va afectar Catalunya i que va provocar un episodi de precipitació i neu, va reforçar el vent de component nord amb ratxes màximes que van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i a les Terres de l’Ebre. Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL...

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2018 Data del document: 28 de juny del 2018 (v.2)

El maig s’ha de qualificar de càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de

la Noguera Pallaresa i centre del Berguedà. Ha estat fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, el Priorat i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès

El mes ha estat sec al litoral i prelitoral Central i Sud, extrem nord de l’Empordà i punts de la depressió Central, i molt sec a zones del litoral Sud. El maig ha estat normal o plujós a la

resta del país, i molt plujós a punts del prelitoral, Prepirineu i parts elevades del Pirineu occidental

Els valors d’irradiació solar global han estat per sota dels valors normals a Catalunya,

especialment al Pirineu, Prepirineu i depressió Central

Durant els dies 12 i 13 una depressió que va afectar Catalunya i que va provocar un episodi

de precipitació i neu, va reforçar el vent de component nord amb ratxes màximes que van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i a les Terres de l’Ebre.

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global

2

Resum Mensual

La distribució de la precipitació del mes de maig ha estat molt irregular, resultat d’una meteorologia marcada per un flux de l’oest o sud-oest com a conseqüència d’una ondulació del corrent en jet als nivells

mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m d’altura), desplaçada cap a latituds mitjanes. Aquesta situació ha persistit al llarg dels darrers mesos. La configuració ha provocat una temperatura pròxima als valors

normals per a l’època de l’any al quedar inhibides les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i el

pas de tot un seguit de pertorbacions atlàntiques que van donar precipitació al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, depressió Central i Prelitoral, amb una configuració molt pròpia de la primavera.

Fred durant els dies 1 i 2 de maig

Una baixada de la temperatura va provocar un ambient hivernal durant els dies 1 i 2 de maig amb una

temperatura mínima rècord a diversos sectors.

Durant el dia 1 de maig, 3 de les 143 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques (XEMA) van mesurar la temperatura més baixa de la seva sèrie en un mes de maig, ubicades al delta de l’Ebre i el Barcelonès.

Totes tres estacions van mesurar la temperatura mínima coincidint en moments de xàfec. A la

ciutat de Barcelona es va produir una gran tempesta a primeres hores del dia 1 que va deixar fins a 74,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) o 63,0 mm al Raval (màxims de 21,3 en 30 minuts i

1,9 mm en 1 minut).

Al llarg del dia 2 de maig el fred va ser més intens. A 35 de les 143 estacions de la XEMA amb

més de 10 anys de dades es va mesurar la temperatura més baixa de la seva sèrie en un mes de

maig, ubicades bàsicament a les depressions de l’interior de Catalunya i fins i tot a punts litoral Central i Sud. En canvi, les estacions ubicades per sobre dels 1.800 m van mesurar la seva

mínima absoluta de maig l’1 de maig de 2016, 2 o 3 °C inferior a l’assolida durant l’episodi d’enguany.

Nevada al Pirineu dels dies 2 al 4 de maig

Els dies del 2 al 4 de maig van estar marcats per un flux del nord en superfície i un embossament d’aire

fred a les capes mitjanes de la troposfera. La precipitació va afectar fonamentalment el Pirineu, amb

acumulacions importants al vessant nord: Vielha (la Val d’Aran) va registrar 34,9 mm i algunes estacions d’alta muntanya van superar els 50 mm.

La neu va afectar el Pirineu a partir de 1.800 m de manera gairebé ininterrompuda durant més de 36

hores al vessant nord, esporàdica el dia 3 al matí en alguns sectors del vessant sud i nul·la al Prepirineu.

El Pallars Sobirà va ser un exemple del gradient de precipitació: més de 80 mm a Certascan (2.400 m), 6,4 mm a Tírvia (954 m, al mig de la comarca i a fons de vall) i 0 mm a Sort.

Dels gruixos de neu nova mesurats per les estacions d’alta muntanya, cal remarcar els 35 cm a Certascan

(2.400 m) o els 25 cm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran.

3

Xàfecs del 7 al 10 de maig

Entre els dies 7 i 10 de maig del 2018 es va produir un episodi de precipitació que va afectar bàsicament

el Pirineu i Prepirineu. Va ser causat per la presència d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera i una temperatura relativament elevada en superfície, provocant la inestabilització de l’atmosfera.

De les estacions de la XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC cal destacar les següents quantitats: 108,3 mm a la Quar (el Berguedà), 85,0 mm a Artés

(el Bages) i 70,2 mm al Lac Redon (la Val d’Aran).

A 9 estacions de la XEMA es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per

intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 min). Cal remarcar els 38,2 mm d’Artés o els 31,4

mm de la Quar.

A 15 estacions de la XEMA van sobrepassar els 2 mm en 1 minut. Aquestes estacions estan

ubicades bàsicament al Prelitoral, la depressió Central i el Prepirineu. Cal remarcar els 3,1 mm a

Sant Llorenç de Savall (el Vallès Occidental), i els 3,0 mm a Os de Balaguer – el Monestir d’Avellanes (la Noguera), Prades (el Baix Camp) i els Hostalets de Pierola (l’Anoia).

Tempestes fortes, neu i baixada de la temperatura els dies 12 i 13 de maig

Un front atlàntic amb aire molt fred als nivells mitjans de la troposfera va provocar un nou episodi de

tempestes durant els dies 12 i 13 acompanyat d’una significativa baixada de la temperatura.

Les tempestes van ser violentes i van arribar per Ponent el dissabte 12 a la tarda, des del

Prepirineu fins al massís dels Ports, amb una precipitació en forma de ruixat o xàfec localment

molt intensa i pedregades importants, especialment a la comarca de la Noguera. Durant el vespre i nit els xàfecs van escombrar Catalunya de sud-oest a nord-est, fins a allunyar-se durant

la matinada del dia 13. Al llarg del dia 13 van caure nous ruixats, sobretot al nord-est, però menys extensos i intensos.

La precipitació acumulada va superar els 50 mm a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu, bona

part de la comarca de la Selva i alguns punts del Maresme, entre d’altres.

Cal remarcar els 85,0 mm a Núria (1.971 m), al Ripollès, els 76,6 mm a Gisclareny (el Berguedà)

o els 63,2 mm a Bagà (el Berguedà), entre moltes altres.

El dia 12 es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació a 7 estacions de la XEMA

ubicades al Prepirineu i el prelitoral. Cal destacar els 30,9 mm a Oliana (l’Alt Urgell), els 28,0 mm a Camarasa (la Noguera), els 27,5 mm a Baldomar (la Noguera) i 26,7 mm a Os de Balaguer –

les Avellanes.

També es van mesurar quantitats de precipitació en 1 minut àmpliament superiors als 2 mm. Cal

destacar els 4,1 mm a Os de Balaguer – les Avellanes, o els 4,0 mm a Gandesa (la Terra Alta).

4

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar 2.957 llamps núvol-terra, dels

quals 1.997 van caure dins de Catalunya. Per comarques, destaquen els 401 llamps de la

Noguera, 275 de l’Alt Urgell i 182 del Berguedà.

El dia 12 al migdia la cota de neu encara estava situada per sobre dels 2.500 m, però al llarg del

vespre i nit va baixar de manera espectacular fins a situar-se en alguns casos al voltant dels

1.000 m. Per exemple, va nevar (sense fer gruix) a Vielha o a la plana de la Cerdanya, mentre que l’Albera (Alt Empordà) es va emblanquinar a partir d’uns 950 m. Segons va informar el

col·laborador de la XOM a Espolla, l´enfarinada a l´Albera va ser la més tardana almenys dels

últims 27 anys, superant el precedent del 9 de maig de 1991.

Dels gruixos de neu nova mesurats per les estacions d’alta muntanya cal remarcar els 24 cm

d’Espot (2.519 m) i els 22 cm de Bonaigua (2.266 m), ambdues al Pallars Sobirà.

La baixada de temperatura que va començar a últimes hores del dia 12 va fer baixar la mínima

del dia 13 fins als -10,7 ºC a Boí (2.535 m). La matinada del dia 14 va ser encara freda, amb

valors de temperatura mínima inferiors als 5 ºC a bona part de l’interior i sota zero en algunes

valls del Pirineu: -2,0 ºC a Das - Aeròdrom (Cerdanya), -0,7 ºC a Guardiola de Berguedà (Berguedà), -0,6 ºC a Sant Pau de Segúries (Ripollès) i -0,5 ºC al Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Malgrat tot, no hi va haver rècords de fred en un mes de maig entre les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades.

Xàfecs del 18 al 23 de maig

Un embossament d’aire fred en altura va provocar una nova tongada de xàfecs entre els dies 18 i 23 de maig. Els màxims de pluja es van donar al prelitoral, a banda del Prepirineu i punts de l’interior.

Pel que fa a la precipitació màxima en 24 hores, les tempestes més abundants no sempre

ensopeguen les estacions de la XEMA i de la XOM, però el dia 20 es van recollir fins a 50,7 mm a Vilanova de Meià (Noguera) i 41,0 mm a Taradell (Osona), el dia 21 va caure una tempesta molt

forta al voltant de Balaguer que va deixar 38,6 mm a l’estació de Vallfogona de Balaguer (la Noguera), i el dia 22 van destacar 44,5 mm a l’Abadia de Montserrat (Bages), 43,7 mm a Olot –

el Parc Nou (Garrotxa) o 41,7 mm a la Llacuna (Anoia).

Al llarg dels 6 dies, destaquen els 80,0 mm de precipitació acumulada a Castellterçol (Moianès) o

els 71,5 mm a Vilanova de Meià (Noguera)

A 7 estacions de la XEMA es va superar l’SMP per intensitat de precipitació destacant els 32,0

mm del dia 19 a Navata (l’Alt Empordà), els 29,2 mm del dia 22 a la Llacuna (l’Anoia), o els 26,5

mm del dia 20 a Vilanova de Meià (la Noguera).

També es van mesurar quantitats de precipitació superiors a 1 mm en 1 minut. Cal destacar els

2,7 mm del dia 22 a Ulldecona - els Valentins (el Montsià), o els 2,6 mm del dia 19 a Navata (l’Alt

Empordà).

5

Xàfecs del 27 al 31 de maig

Un embossament d’aire fred en altura i una baixa ubicada al nord-oest de la península Ibèrica van afectar

Catalunya entre els dies 27 i 31 de maig. Els màxims de pluja es van donar al Pirineu, Prepirineu,

depressió Central i prelitoral.

Al llarg dels 5 dies, destaquen els 116,7 mm a Tivissa i 111,9 mm a Tivissa – XOM (Ribera

d’Ebre), 102,5 mm al Port del Comte (2.316 m), al Solsonès, i 101,8 mm a Organyà (l’Alt Urgell).

La intensitat dels xàfecs va ser forta especialment els dies 27 a la plana de Lleida i el dia 30 al

Prepirineu i Terres de l’Ebre, on puntualment es va superar els 20 mm en 30 minuts. Cal

remarcar els 26,9 mm del Pantà de Sau (Osona) i 26,3 mm d’Ascó (la Ribera d’Ebre) registrats el dia 30.

Durant l’episodi es va superar àmpliament el llindar de 2 mm en 1 minut a punts de la plana de Lleida i del Prepirineu. Cal remarcar els 5,3 mm a Golmés (el Pla d’Urgell), els 3,4 mm al Pantà de Sau (Osona), i

els 3,1 mm de Massoteres (la Segarra).

6

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 7

2. Descripció sinòptica del mes ............................................................................................... 8

2.1. Fred durant els dies 1 i 2 de maig .......................................................................................... 8

2.2. Nevada al Pirineu del dia 2 al 4 de maig ............................................................................... 10

2.3. Xàfecs del 7 al 10 de maig ................................................................................................... 12

2.4. Tempestes fortes, neu i baixada de la temperatura els dies 12 i 13 de maig ........................... 15

2.5. Xàfecs del 18 al 23 de maig ................................................................................................. 19

2.6. Xàfecs del 27 al 31 de maig ................................................................................................. 23

3. Balanç de la temperatura de maig del 2018 ..................................................................... 27

4. Balanç de la precipitació de maig del 2018 ...................................................................... 29

5. Principals episodis de vent fort del mes de maig del 2018 ............................................... 35

6. Balanç de la irradiació solar global de maig del 2018 ...................................................... 37

Efemèrides meteorològiques del mes de maig del 2018 ......................................................... 38

Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC ............ 39

ANNEX ..................................................................................................................................... 43

7

1.Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de maig del 2018, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat

algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou

homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC).

En relació amb el càlcul dels valors mensuals:

Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d’un mínim del 80% de totes les dades del mes, i en el cas de precipitació s’exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable

precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de

la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la

precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren

taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en

relació amb un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un

indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al

càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que

s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada

per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza

majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables

independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre

s’utilitzen totes)

Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta

correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

8

2.Descripció sinòptica del mes

2.1. Fred durant els dies 1 i 2 de maig

Una baixada de la temperatura va provocar un ambient hivernal durant els dies 1 i 2 de maig amb una temperatura mínima rècord a diversos sectors.

La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i

la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 2 de maig a les 12.00 hores UTC. El flux del

nord-est en superfície i la presència d’una massa d’aire fred al nivell de 850 hPa que afectava el Principat va ser la causa de la temperatura baixa al llarg dels primers dos dies del mes de maig.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 1 a les 12 hores UTC

Durant el dia 1 de maig, 3 de les 143 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) van mesurar la temperatura més baixa de la seva sèrie en un mes de maig, ubicades al delta de

l’Ebre i el Barcelonès.

A la taula següent s’assenyala la temperatura mínima del 1 de maig del 2018 (TN) juntament amb la data

d’inici de la sèrie, la temperatura mínima absoluta del mes de maig (TNn) registrada fins enguany i la data en què es va enregistrar.

Estació Comarca Data inici de la sèrie

TN (ºC) 01.05.18

TNn (ºC) Maig

Data

Illa de Buda Montsià 14/07/1999 8,8 8,9 02/05/2007

Barcelona - Zoo Barcelonès 22/09/2006 6,7 8,5 01/05/2016

Barcelona - el Raval Barcelonès 11/10/2006 7,9 8,7 04/05/2010 Taula 1: Temperatura mínima (TN) del dia 1 de maig del 2018 i temperatura mínima absoluta (TNn) juntament amb la data registrada en el període de funcionament de la EMA (Data inici de la sèrie). Totes tres estacions van mesurar la temperatura mínima coincidint en moments de xàfec. A la ciutat de

Barcelona es va produir una gran tempesta a primeres hores del dia 1 que va deixar fins a 74,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) o 63,0 mm al Raval (màxims de 21,3 en 30 minuts i 1,9 mm en 1 minut).

9

Durant el dia 2 de maig el fred va ser més intens. A 35 de les 143 estacions de la XEMA amb més de 10

anys de dades es va enregistrar la temperatura més baixa de la seva sèrie en un mes de maig, ubicades

bàsicament a les depressions i planes de l’interior de Catalunya i fins i tot a punts litoral Central i Sud. En canvi, les estacions ubicades per sobre dels 1.800 m van mesurar la seva mínima absoluta del mes de

maig l’1 de maig de 2016, quan es va enregistrar una temperatura mínima entre 2 i 3 ºC inferior a la temperatura mínima assolida durant l’episodi d’enguany.

A la taula següent s’assenyala la temperatura mínima del 1 i 2 de maig del 2018 (TN) juntament amb la

data d’inici de la sèrie, la temperatura mínima absoluta del mes de maig (TNn) registrada fins enguany i

la data en què es va enregistrar.

Estació Comarca Data inici

de la sèrie

TN (ºC)

02.05.18

TNn (ºC)

Maig

Data

Das - Aeròdrom Cerdanya 22/05/2001 -5,2 -4,7 26/05/2013 Guardiola de Berguedà Berguedà 28/11/2005 -2,3 -2,1 26/05/2013

la Seu d'Urgell Alt Urgell 16/01/1996 -1,2 -1,1 08/05/2004

Fornells de la Selva Gironès 10/11/1998 -1,2 0,6 01/05/2001 Vilobí d'Onyar Selva 10/11/1998 -1,0 -0,6 01/05/2001

Montesquiu Osona 02/12/1998 -0,9 -0,4 02/05/2016 la Vall d'en Bas Garrotxa 16/03/2000 -0,5 0,3 01/05/2016

Vilanova de Segrià Segrià 17/09/1997 -0,4 0,9 05/05/2010 Monells Baix Empordà 04/03/1998 0,4 1,9 01/05/2016

Castellnou de Bages Bages 22/01/1998 0,6 1,7 01/05/2016

Maials Segrià 20/12/2000 1,2 1,3 01/05/2001 Golmés Pla d'Urgell 08/08/2000 1,3 2,3 09/05/2004

Castellnou de Seana Pla d'Urgell 16/12/1995 1,4 1,7 03/05/1996 Aitona Segrià 12/03/1998 1,4 1,7 01/05/2001

Vilanova del Vallès Vallès Oriental 05/07/2000 1,5 2,0 02/05/2016

Gimenells Segrià 10/12/1996 1,7 1,8 01/05/2001 la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 25/03/1998 1,8 2,8 01/05/2001

Sant Martí de Riucorb Urgell 05/02/2002 2,0 2,4 09/05/2004 Torroja del Priorat Priorat 27/11/2003 2,1 4,3 01/05/2016

Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 11/04/2006 2,6 4,3 01/05/2016

Vinebre Ribera d'Ebre 22/01/1998 3,0 3,5 01/05/2001 Falset Priorat 20/12/2006 3,5 4,3 01/05/2017

Banyoles Pla de l'Estany 11/10/1999 3,6 3,6 01/05/2016 la Granada Alt Penedès 25/12/1999 3,7 3,8 01/05/2001

Canaletes Alt Penedès 17/05/2002 3,8 3,8 05/05/2010 Nulles Alt Camp 18/09/2000 4,0 4,3 01/05/2001

Malgrat de Mar Maresme 04/05/2005 4,1 4,7 02/05/2016

Castellbisbal Vallès Occidental 18/03/2008 4,3 5,6 01/05/2016 Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 18/11/1996 4,5 6,1 09/05/1997

el Vendrell Baix Penedès 11/06/1999 4,5 6,2 03/05/2016 Cunit Baix Penedès 27/06/2006 5,0 6,1 01/05/2016

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 29/08/1995 5,4 6,0 02/05/2001

l'Aldea Baix Ebre 03/06/1991 5,6 5,9 02/05/2001 el Perelló Baix Ebre 05/02/1998 5,8 6,1 01/05/2001 Taula 2: Temperatura mínima (TN) del dia 2 de maig del 2018 i temperatura mínima absoluta (TNn) juntament amb la data registrada en el període de funcionament de la EMA (Data inici de la sèrie).

10

2.2.Nevada al Pirineu del dia 2 al 4 de maig

Del dia 2 al 4 de maig la meteorologia va estar marcada per un flux del nord en superfície i un embossament d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera. La precipitació va afectar fonamentalment

el Pirineu, amb acumulacions importants al vessant nord.

La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) i la imatge del METEOSAT del dia 3 de maig a les 12.00 hores UTC. La pertorbació

estava ubicada al sud la península Itàlica amb un flux del nord-est que va afectar especialment el

quadrant nord-occidental de Catalunya. La pertorbació queda perfectament dibuixada a la imatge del METEOSAT amb l’espiral nuvolosa a la Mediterrània, enviant masses de núvols cap a les nostres

contrades causant la precipitació registrada durant el període analitzat.

Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 3 a les 12 hores UTC

Es va observar alguna precipitació feble al vessant nord del Pirineu al final del dia 2. Es van acumular

quantitats minses en general, i localment poc abundants als cims. La cota de neu es va ubicar entorn dels 1.600 m.

Es va registrar precipitació feble i minsa al litoral i prelitoral Central a partir de migdia del dia 3. Al vessant nord del Pirineu es va observar precipitació feble i continuada, mentre que a la resta de la

serralada es va produir alguna d'intermitent. Es van acumular quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants en conjunt i puntualment molt abundants La cota de neu entorn dels 1.600 m.

Hi va haver precipitació feble, aïllada i minsa a punts del litoral i prelitoral. Independentment, al vessant nord del Pirineu la precipitació va ser feble i amb acumulacions entre minses i poc abundants. La cota de

neu va voltar els 1.600 m al vessant nord del Pirineu a l'inici de la jornada i es va situar entorn dels 2.300 m a partir de la tarda. A la resta la cota va voltar els 2.600 m.

La figura 3 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 3 i 4 de maig on es pot observar que la precipitació durant el dia 3 va ser més important a l’extrem nord-occidental del país,

mentre que durant el dia 4 les quantitats de precipitació més important es van donar al mar, enfront del litoral Central.

11

Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 3 i 4 d’acord amb les imatges dels

radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm del dia 2 al 4 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 4 mostra la distribució de la precipitació

a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) 02-04.0.18

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 82,6

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 69,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 44,1

Vielha Val d'Aran 34,9

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 33,2 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 19,2

Malniu (2.230 m) Cerdanya 11,6 Taula 3: Precipitació acumulada (PPT) del dia 2 al 4 de maig a les estacions que van superar els 10 mm

La neu va afectar el Pirineu a partir de 1.800 - 2.000 m de manera gairebé ininterrompuda durant més de 36 hores al vessant nord, esporàdica durant el dia 3 al matí en alguns sectors del vessant sud i nul·la

al Prepirineu. El Pallars Sobirà va ser un exemple del gradient de precipitació: més de 80 mm a Certascan

(2.400 m) al Pallars Sobirà, i en canvi, 6,4 mm a Tírvia (954 m) i 0 mm a Sort, ambdues al Pallars Sobirà.

Nom de l’estació Comarca GNEU (cm)

02-04.05.18

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 35 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 25

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 14

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 13 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 2

Malniu (2.230 m) Cerdanya 2 Taula 4: Gruix de neu nova (GNEU) del dia 2 al 4 de maig a les estacions de la XEMA

12

Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 2 al 4 maig del 2018

2.3. Xàfecs del 7 al 10 de maig

Entre els dies 7 i 10 de maig del 2018 es va produir un episodi de precipitació que va afectar bàsicament el Pirineu i Prepirineu. Va ser causat per la presència d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera i

una temperatura relativament elevada en superfície, provocant la inestabilització de l’atmosfera.

La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i

la topografia de 500 hPa del dia 7 de maig a les 12.00 hores UTC. La situació en superfície venia marcada per una gran àrea depressionària que afectava la Mediterrània occidental amb un embossament

d’aire fred abraçant gran part de la península Ibèrica.

Fins a migdia del dia 7 es va registrar alguna precipitació feble i dispersa. A partir d'aleshores es van

produir ruixats o xàfecs de distribució irregular a l'interior del territori. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, alguns d'intensitat forta, i va acumular quantitats entre minses i poc abundants, puntualment

abundants. De manera local van anar acompanyats de tempesta, de calamarsa i de pedra.

Fins a migdia del dia 8 es va produir precipitació feble i dispersa al terç sud del país i a punts del Pirineu

occidental. A més, a partir de mig matí es van produir ruixats i xàfecs de distribució irregular a punts de muntanya que posteriorment es van desplaçar cap al sud i van arribar a altres punts de l'interior. Durant

la tarda, van afectar punts del litoral Central i Sud. La precipitació va tenir una intensitat entre feble i moderada i va acumular quantitats entre minses o poc abundants, localment abundants A més, sovint va

anar acompanyada de tempesta i de calamarsa o pedra.

Durant la matinada del dia 9 es van enregistrar alguns ruixats entre el nord del litoral de Tarragona i el

sud del litoral de Barcelona. A partir de migdia es van observar ruixats i xàfecs a punts de muntanya del nord i est del territori, sobretot a l'interior del quadrant nord-est, que durant la tarda es van desplaçar

13

cap al sud i van afectar altres punts del prelitoral Central i Sud. Al vespre van minvar fins a desaparèixer.

Els ruixats van ser d’una intensitat entre feble i moderada i van acumular quantitats entre minses i poc

abundants, tot i això, localment d'intensitat forta i quantitats abundants a l'interior del quadrant nord-est, punts de la Catalunya central i del prelitoral Central. Sovint van anar acompanyades de tempesta i

puntualment de calamarsa.

Es va produir algun plugim durant la matinada del dia 10. A partir de final del matí i fins al vespre s'observaren alguns ruixats o xàfecs a punts de muntanya de l’interior del país, sobretot del terç nord. La

intensitat va ser entre feble i moderada, puntualment forta i acompanyats de tempesta. Van acumular

quantitats minses o poc abundants, localment abundants. La cota de neu va rondar els 2.400 m.

Figura 5. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 7 a les 12 hores UTC

La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 7 al 10 de maig. Cal

remarcar que:

A 9 estacions de la XEMA es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per

intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 min). Cal remarcar els 38,2 mm d’Artés o els 31,4

mm de la Quar.

D’altre banda, a 26 estacions de la XEMA es va arribar a recollir més d’1 mm en 1 minut i 15

estacions van sobrepassar els 2 mm en 1 minut. Aquestes estacions estan ubicades bàsicament a la serralada Prelitoral, a la depressió Central i al Prepirineu. Cal remarcar les següents estacions

que va superar 3 mm en un minut: 3,1 mm a Sant Llorenç de Savall (el Vallès Occidental), i 3,0

mm que es van enregistrar a: Os de Balaguer – el Monestir d’Avellanes (la Noguera), Prades (el Baix Camp) i els Hostalets de Pierola (l’Anoia).

14

Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores del dia 7 al 10 d’acord amb les imatges dels

radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm del dia 7 al 10 de

maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

07-10.05.18

la Quar Berguedà 108,3 Artés Bages 85,0

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 70,2 el Pont de Suert Alta Ribagorça 58,5

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 50,7 Taula 5: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 7 al 10 de maig a les estacions que van superar els 50 mm

15

Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada del dia 7 al 10 de maig del 2018

2.4. Tempestes fortes, neu i baixada de la temperatura els dies 12 i 13 de maig

Un front atlàntic amb aire molt fred als nivells mitjans de la troposfera va provocar un nou episodi de

tempestes durant els dies 12 i 13 acompanyat d’una significativa baixada de la temperatura. La figura 8

assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir de la topografia de 500 hPa i de la imatge del METEOSAT del dia 12 de maig del 2018. La situació en els nivells mitjans de la troposfera venia

caracteritzada per la presència d’un marcat solc amb aire molt fred en el seu centre ubicat al nord-oest de la península Ibèrica (al voltant dels -34 °C) i que va acabar creuant-la entre els dies 12 i 13 provocant

ruixats i tempestes a Catalunya. El front i la nuvolositat associada a la pertorbació queda dibuixada

perfectament a la imatge del METEOSAT.

Fins al migdia del dia 12 es van produir alguns ruixats dispersos d'intensitat feble o moderada al Pirineu, Prepirineu i a l'extrem sud. A partir de llavors, es van formar xàfecs a la meitat oest del país que van anar

avançant d'oest a est, i van ser localment forts. Els xàfecs van anar acompanyats de tempesta, i

localment de calamarsa o pedra.

Durant la matinada del dia 13 una banda de ruixats va creuar Catalunya d'oest a est, i va afectar arreu tret de Ponent. A partir del matí hi va haver ruixats aïllats al quadrant nord-est que van avançar de nou

d'oest a est, més intensos durant la tarda. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta de matinada a punts de l'interior del quadrant nord-est. Durant la tarda van anar acompanyats

localment de tempesta i de calamarsa o pedra petita. Independentment, al vessant nord del Pirineu es va

produir precipitació feble i intermitent durant tota la jornada. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants en general, localment abundants al quadrant nord-est. Al vessant nord del Pirineu, la cota

de neu va pujar dels 800 metres als 1.200 m al matí, mentre que al quadrant nord-est ho va fer dels 1.000 als 1.400 m a partir de migdia, esporàdicament fou més baixa, entorn dels 900 m al matí.

16

Figura 8. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 12 a les 12 hores UTC

La figura 9 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 12 i 13 de maig. Les tempestes van ser violentes i van arribar per Ponent el dissabte 12 a la tarda, des del Prepirineu fins al

massís dels Ports, amb precipitació localment molt intensa i pedregades importants, especialment a la Noguera. Al llarg del dia 13 van caure nous ruixats, sobretot al nord-est, però menys extensos i intensos.

El dia 12 es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació a 7 estacions de la XEMA ubicades al

Prepirineu i el prelitoral. Cal destacar els 30,9 mm a Oliana (l’Alt Urgell), els 28,0 mm a Camarasa (la Noguera), els 27,5 mm a Baldomar (la Noguera) i 26,7 mm a Os de Balaguer – les Avellanes. També es

van mesurar quantitats de precipitació en 1 minut àmpliament superiors als 2 mm. Cal destacar els 4,1 mm a Os de Balaguer – les Avellanes, o els 4,0 mm a Gandesa (la Terra Alta).

Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 12 i 13 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA

17

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (figura 10) va registrar 2.957 llamps núvol-terra, dels

quals 1.997 van caure dins de Catalunya. Per comarques, destaquen els 401 llamps de la Noguera, 275

de l’Alt Urgell i 182 del Berguedà.

Figura 10. Llamps núvol-terra detectats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques durant el dia 12 de maig.

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm els dies 12 i 13 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la

precipitació a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

12-13.05.18

Núria (1.971 m) Ripollès 85,0

Gisclareny Berguedà 76,6

Bagà (XOM) Berguedà 63,2 Anglès Selva 62,1

Oliana Alt Urgell 61,8 Santa Coloma de Farners (XOM) Selva 60,9

Cabrils Maresme 59,7

Baldomar Noguera 57,3 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 56,4

Camarasa Noguera 56,0 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 56,0

Planoles (XOM) Ripollès 56,0 Guardiola de Berguedà Berguedà 53,7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 52,5

Arbúcies (XOM) Selva 52,5 Fogars de la Selva Selva 52,3

Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental 51,9 Vilobí d'Onyar Selva 50,0 Taula 6: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 12 i 13 de maig a les estacions que van superar els 50 mm

18

Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 12 i 13 de maig del 2018

El dia 12 al migdia la cota de neu encara estava situada per sobre dels 2.500 m, però al llarg del vespre i nit va baixar de manera espectacular fins a situar-se en alguns casos al voltant dels 1.000 m. Per

exemple, va nevar (sense fer gruix) a Vielha o a la plana de la Cerdanya, mentre que l’Albera (Alt

Empordà) es va emblanquinar a partir d’uns 950 m. Segons va informar el col·laborador de la XOM a Espolla, l’enfarinada a l’Albera va ser la més tardana almenys dels últims 27 anys, superant el precedent

del 9 de maig de 1991.

Nom de l’estació Comarca GNEU (cm)

12-13.05.18

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 24

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 22 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 19

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 16 Malniu (2.230 m) Cerdanya 15

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 14 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 14

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 13

Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 12 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 12

Núria (1.971 m) Ripollès 10 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 8

el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 5

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 1 Taula 7: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 12 i 13 de maig a les estacions de la XEMA

19

La baixada de temperatura que va començar el dia 12 al vespre va fer baixar la mínima del dia 13 fins als

-10,7 °C a Boí (2.535 m) i encara es va deixar notar de valent durant la matinada, amb valors de

temperatura mínima inferiors als 5 °C a bona part de l’interior i sota zero en alguns valls del Pirineu: -2,0 °C a Das - Aeròdrom (Cerdanya), -0,7 °C a Guardiola de Berguedà (Berguedà), -0,6 °C a Sant Pau de

Segúries (Ripollès) i -0,5 °C al Pont de Suert (Alta Ribagorça). No hi va haver rècords de fred en un mes de maig entre les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades.

Pel que fa a les dades de radiosondatge, l’estació de Barcelona va mesurar +1,0 ºC a 850 hPa el dia 13 a

les 12 UTC, un valor una mica inferior a la del dia 1 de maig d’enguany (+1,4 °C). El més baix en un mes

de maig dels últims 20 anys va ser de +0,2 °C el 4 de maig de 2010. Al nivell de 500 hPa va mesurar -28,3 °C a 500 hPa el dia 14 a les 00 UTC, una temperatura inferior a la de principis de mes (-27,1 °C els

radiosondatges de l’1 de maig a les 12 UTC i el 2 de maig a les 00 UTC) i el valor més baix en un mes de maig dels últims 20 anys, superant els -28,1 °C el 8 de maig de 2004 a les 12 UTC).

2.5. Xàfecs del 18 al 23 de maig

Un embossament d’aire fred en altura va provocar una nova tongada de xàfecs entre els dies 18 i 23 de

maig. Els màxims de pluja es van donar al prelitoral, a banda del Prepirineu i punts de l’interior.

La figura 12 mostra la situació sinòptica segon el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa

20 de maig a les 12 hores UTC. El causant va ser l’arribada d’un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb una depressió secundària ubicada a la vertical de la península Ibèrica i una temperatura al nivell de

500 hPa que voltava els -32 °C en el seu centre. El mapa de pressió en superfície mostra una zona de baixes pressions desenganxada del corrent general i una àrea anticiclònica ubicada al nord del continent

europeu.

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 13 a les 12 hores

UTC

Tant el dia 18 com el 19, a darreres hores de la tarda es van observar ruixats o xàfecs de distribució

irregular a punts de muntanya de la meitat nord. Al final del vespre van minvar. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta. Sovint van anar acompanyats de tempesta. Van acumular

quantitats de precipitació entre minses i poc abundants.

20

Al llarg del dia 20 es van produir ruixats i xàfecs de distribució irregular, sobretot a punts de muntanya i

de l'interior. A partir de mitja tarda van quedar restringiits al quadrant nord-oest. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment forta. Sovint van anar acompanyades de tempesta. Van acumular

quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, i localment abundants.

Es van iniciar a partir de mig matí del dia 21 a punts del prelitoral i Pirineu occidental. A partir de migdia els ruixats es van intensificar en aquestes mateixes zones i a partir de mitja tarda, els ruixats es

concentraren sobretot al Prepirineu occidental i punts de ponent, així com a l'interior del nord-est de

forma més aïllada. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta a punts de la Noguera, Osona i del Pirineu. Els ruixats van anar acompanyats de tempesta i de forma molt local de

calamarsa.

Durant el dia 22 es van registrar xàfecs acompanyats de tempesta al terç nord. També van afectar la

Catalunya Central, el prelitoral Central i, de manera més aïllada a l'extrem sud, a ponent i al prelitoral Sud. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, si bé localment van ser

abundants. A més, les precipitacions localment van anar acompanyades de calamarsa o pedra petita.

A partir de migdia del dia 23 es van observar ruixats a punts del prelitoral, Pirineu i que durant la tarda també van afectar de forma molt dispersa i aïllada a altres punts de la meitat est i interior del quadrant

nord-est. Van anar acompanyades localment de tempesta i van acumular quantitats entre minses i poc

abundants.

La figura 12 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 18 al 23 de maig, on es pot observar com la precipitació va creuar Catalunya d’oest a est. Pel que fa a la precipitació màxima

en 24 hores, les tempestes més abundants no sempre ensopeguen les estacions de la XEMA i de la XOM,

però el dia 20 es van recollir fins a 50,7 mm a Vilanova de Meià (Noguera) i 41,0 mm a Taradell (Osona), el dia 21 va caure una tempesta molt forta al voltant de Balaguer que va deixar 38,6 mm a l’estació de

Vallfogona de Balaguer (la Noguera), i el dia 22 van destacar 44,5 mm a l’Abadia de Montserrat (Bages), 43,7 mm a Olot – el Parc Nou (Garrotxa) o 41,7 mm a la Llacuna (Anoia).

Figura 12. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 18 al 23 d’acord amb les imatges dels

radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dels pluviòmetres de la XEMA

21

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm del dia 18 al 23 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 13 mostra la distribució de la

precipitació a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

18-23.05.18

Castellterçol (XOM) Moianès 80,0 Vilanova de Meià Noguera 71,5

Tortellà (XOM) Garrotxa 64,3

Olot - el Parc Nou (XOM) Garrotxa 62,7 Muntanyola Osona 60,3

Abadia de Montserrat (XOM) Bages 59,0 Montserrat - Sant Dimes Bages 56,0

Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 54,7

Navata Alt Empordà 54,5 Casserres (XOM) Berguedà 54,2

Puig-reig (XOM) Berguedà 53,9 Taradell (XOM) Osona 53,0

Banyoles – Mata (XOM) Pla de l'Estany 51,6 Taula 9: Precipitació acumulada (PPT) del dia 18 al 23 de maig a les estacions que van superar els 30 mm

22

Figura 13 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 18 al 23 de maig del 2018

La intensitat va ser alta i cal destacar 8 estacions de la XEMA on es va superar la Situació Meteorològica

de Perill (SMP) per intensitat de precipitació:

Nom de l’estació Comarca PPTx30 min

(mm) dia

Navata Alt Empordà 32,0 19/05/2018

la Llacuna Anoia 29,2 22/05/2018 Vilanova de Meià Noguera 26,5 20/05/2018

Vallfogona de Balaguer Noguera 24,7 21/05/2018 el Pont de Vilomara Bages 24,2 19/05/2018

Tivissa Ribera d'Ebre 22,8 20/05/2018

Montserrat - Sant Dimes Bages 22,2 22/05/2018 Navès Solsonès 20,8 22/05/2018 Taula 9: Precipitació acumulada (PPT) del dia 18 al 23 de maig a les estacions que van superar els 30 mm

També es van mesurar quantitats de precipitació superiors a 1 mm en 1 minut. Cal destacar els 2,9 mm

de Navès (el Solsonès), els 2,7 mm del dia 22 a Ulldecona – els Valentins (el Montsià), o els 2,6 mm del dia 19 a Navata (l’Alt Empordà).

23

2.6. Xàfecs del 27 al 31 de maig

Un embossament d’aire fred en altura i una baixa ubicada al nord-oest de la península Ibèrica van afectar Catalunya entre els dies 27 i 31 de maig. Els màxims de pluja es van donar al Pirineu, Prepirineu,

depressió Central i prelitoral. La figura 14 mostra la situació sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 27 de maig a les 12 hores UTC. La configuració sinòptica

venia marcada per una borrasca ubicada al nord-oest de la península en els dos nivells analitzats amb aire relativament fred que va inestabilitzar l’atmosfera i va provocar els ruixats i tempestes a les nostres

contrades.

Figura 14. Mapa de superfície i topografia de 500 hPa del dia 27 a les 12 hores UTC

Durant el matí del dia 27 es van produir alguns ruixats febles i entre inapreciables i minses al Pirineu i al migdia al litoral i prelitoral Nord, tot i que localment van anar acompanyades de tempesta al nord de

l'Empordà. Per altra banda, també a partir de migdia i la resta de la jornada hi va haver ruixats, xàfecs i tempestes al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que durant la tarda també se'n produïren a l'altiplà

Central; van tenir una intensitat entre feble i moderada i probablement van anar acompanyats de calamarsa o pedra. Segons les nostres estacions, les quantitats acumulades foren inapreciables o minses

a l'altiplà Central i al Prepirineu, i entre poc abundants i abundants al Pirineu.

Fins a mig matí del dia 28 se'n van observar a les Terres de l'Ebre i a partir d'aleshores van afectar de

manera irregular l'interior del territori, el litoral Sud i l'Alt Empordà. Al final del dia els ruixats es mantingueren sobretot a punts de l'interior del territori. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i

localment forta, en molts casos van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra.

Van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants al terç oest i a la resta del Prepirineu, així com aïlladament molt abundants al terç sud.

Fins a l'inici del matí del dia 29 hi va haver ruixats de distribució irregular en general, els més actius a

punts del litoral i del prelitoral Central i Sud. A partir d'aleshores van quedar concentrats a l'interior de la

meitat nord del territori i a l'Alt Empordà, si bé a partir del vespre es van formar nous ruixats al litoral i al prelitoral Central i Sud. Al final del dia els ruixats es van restringir a punts de l'extrem sud i resta terç

oest, malgrat que de forma aïllada també van afectar altres indrets del territori. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment van anar acompanyats de tempesta i d'algun gra de calamarsa.

24

Al llarg del dia 30 es van enregistrar ruixats o xàfecs de distribució irregular en general, si bé al litoral

Central i al sud de la Costa Brava, només es van produir alguns d'aïllats de matinada i fins a l'inici del

matí. En canvi, els més destacats es van registrar a les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central i a l'extrem nord del prelitoral. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i localment forta, van anar

sovint acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra. Al final del dia els ruixats es van restringir a punts de l'interior del territori i al final del dia van minvar significativament.

A primeres hores de la matinada del dia 31 se'n van produir de febles a punts del Pirineu i del Prepirineu

occidental. Des del final del matí hi va haver a punts del Pirineu i del Prepirineu, així com més

aïlladament en altres sectors de muntanya del quadrant nord-est i del prelitoral; a més, a partir del vespre se'n van formar en altres indrets del terç oest. Al llarg de la nit, però, van minvar. Van tenir una

intensitat entre feble i moderada, localment forta al nord de l’Alt Empordà. A més, en alguns casos van anar acompanyats de tempesta. Van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants.

Figura 15. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 28 al 31 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA

25

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 75 mm dels dies

27 al 31 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 16 mostra la distribució de

la precipitació a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

27-31.05.18

Tivissa Ribera d'Ebre 116,7

Tivissa (XOM) Ribera d'Ebre 111,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 102,2

Organyà Alt Urgell 101,8 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 99,1

l'Aldea Baix Ebre 97,0

el Pont de Suert Alta Ribagorça 96,9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 95,3

el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 92,4 la Serra d'Almos (XOM) Ribera d'Ebre 90,9

Falset - los Baboixos (XOM) Priorat 87,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 85,3

Falset Priorat 81,7

Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 78,7 la Pobla de Segur Pallars Jussà 78,1

Torrefeta (XOM) Segarra 76,3 Ascó Ribera d'Ebre 75,3

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 75,0 Taula 10: Precipitació acumulada (PPT) del dia 27 al 31 de maig a les estacions que van igualar o superar els 75 mm

Figura 16. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 27 al 31 de maig del 2018

26

La intensitat va ser alta i cal destacar 8 estacions de la XEMA on es va igualar superar el llindar d’SMP per

intensitat de precipitació:

Nom de l’estació Comarca PPTx30 min

(mm) dia

Pantà de Sau Osona 26,9 30/05/2018

Ascó Ribera d'Ebre 26,3 30/05/2018 Vic Osona 22,9 30/05/2018

l'Aldea Baix Ebre 22,4 30/05/2018 els Alamús Segrià 22,3 28/05/2018

Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes Noguera 22,1 28/05/2018

Batea Terra Alta 21,7 30/05/2018 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 20,8 30/05/2018

Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 20,0 30/05/2018 Taula 11: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 27 al 31 de maig a les estacions que van superar els 30 mm

Durant l’episodi es va superar àmpliament el llindar de 2 mm en 1 minut a punts de la plana de Lleida i del Prepirineu. Cal remarcar els 5,3 mm a Golmés (el Pla d’Urgell), els 3,4 mm al Pantà de Sau (Osona), i

els 3,1 mm de Massoteres (la Segarra).

27

3.Balanç de la temperatura de maig del 2018

El període s’ha de qualificar de càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de la Noguera Pallaresa i centre del Berguedà. Ha estat fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, el Priorat

i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès (figura 17).

Aquestes anomalies de temperatura són conseqüència d’una circulació general molt zonal en els nivells mitjans de la troposfera que inhibeixen les masses d’aire fred procedent d’altes latituds. D’altra banda, les

configuracions anticiclòniques provocaven una temperatura elevada en superfície, pròpia de finals de la

primavera.

Figura 17. Mapes de temperatura mitjana del mes de maig del 2018 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de

maig respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +1,5 °C a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Riudoms Baix Camp +1,7

Viladecans Baix Llobregat +1,7

Aldover Baix Ebre +1,6

Lleida - la Bordeta Segrià +1,5 Taula 12: Valors d’anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +1,5 °C a les estacions de la XEMA

28

De la caracterització dels darrers 10 maigs (2009-2018) segons l’anomalia registrada a mode general,

destaca que al conjunt del país la distribució de les anomalies de temperatura presenta un maig càlid però els maigs dels anys 2009, 2001, 2012, 2015 i 2017 va ser molt més càlids. El maig més fred dels

darrers deu anys es va registrar l’any 2013.

Figura 18. Mapes d’anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels darrers 10 maigs (2009-2018)

29

4.Balanç de la precipitació de maig del 2018

El maig ha estat sec al litoral i prelitoral Central i Sud, extrem nord de l’Empordà i punts de la depressió Central, i molt sec a la Costa Daurada i delta de l’Ebre. El mes ha estat normal o plujós a la resta del

país, i molt plujós a punts del prelitoral, Prepirineu i parts elevades del Pirineu occidental (figura 19).

Des del mes de febrer la configuració atmosfèrica es caracteritza per un desplaçament cap al sud del corrent en jet en els nivells mitjans de la troposfera. El pas de pertorbacions a la nostra latitud es veu

afavorit per aquesta situació, normalment amb una procedència atlàntica.

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular amb una configuració molt pròpia de la primavera:

al llarg del dia el terra s’escalfa (la radiació procedent del sol és molt semblant a la del mes d’agost) i a partir del migdia es formen les tempestes a la depressió Central i Prelitoral com a conseqüència de la

presència d’aire fred en altura (relacionat al front atlàntic). Aquestes tempestes no acostumen a arribar a

la línia del litoral amb una temperatura de l’aigua del mar encara baixa que inhibeix la inestabilitat atmosfèrica.

Figura 19. Mapes de precipitació acumulada durant el mes de maig del 2018 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els

valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

30

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant

el maig ha igualat o superat els 175 mm.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 298,0

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 255,9

Ciuret (XOM) Osona 243,1 Gisclareny Berguedà 220,7

Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 213,1 el Pont de Suert Alta Ribagorça 202,7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 201,6

Santa Pau (XOM) Garrotxa 196,0 Artés Bages 194,7

Vilanova de Meià Noguera 194,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 188,9

la Quar Berguedà 189,1 Castellterçol (XOM) Moianès 188,5

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 186,6

Organyà Alt Urgell 185,4 el Pont de Vilomara Bages 183,7

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 179,9 Tortellà (XOM) Garrotxa 179,2

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 178,0

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 177,9 Taula 13: Precipitació acumulada (PPT) durant el maig a les estacions gestionades per l’SMC que han superat els 175 mm

Les precipitacions superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les que es

presenten a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca PPT en 24h (mm) dia

Tivissa Ribera d'Ebre 76,6 28

Gisclareny Berguedà 74,3 12

Núria (1.971 m) Ripollès 71,4 12 Barcelona - el Raval Barcelonès 63,2 1

Oliana Alt Urgell 60,9 12 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 60,5 3

Baldomar Noguera 57,3 12 Camarasa Noguera 55,9 12

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 55,8 3

la Pobla de Segur Pallars Jussà 55,4 28 Falset Priorat 53,9 30

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 51,5 12 Guardiola de Berguedà Berguedà 50,8 12

Vilanova de Meià Noguera 50,7 20

la Quar Berguedà 50,6 10 l'Aldea Baix Ebre 50,4 30 Taula 14: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 50 mm

31

De la caracterització dels darrers 10 maigs (2009-2018) segons l’anomalia registrada a mode general, cal

destacar que en el conjunt de Catalunya el 2018 ha estat el més plujós dels darrers deu anys a l’interior,

mentre que el del 2010 va ser al quadrant nord-est, dècada que es caracteritza per uns maigs majoritàriament secs.

Figura 20. Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels darrers 10 maigs (2009-2018)

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA

ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones

diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i

Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac

Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

32

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

33

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del maig del 2018 i el dia que es va enregistrar a

les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del maig del 2017 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca

Gruix de neu

màxim 2018 (cm)

Dia

Gruix de neu

màxim 2017 (cm)

Dia

Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 268 1 114 1

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 234 4 123 1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 231 4 112 1

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 184 3 27 3

Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 141 4 75 1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 141 1 113 1

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 78 1 29 1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 72 1 2 1

Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 52 3 7 1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 50 1 14 1

Malniu (2.230 m) la Cerdanya 15 13 4 19

Núria (1.971 m) el Ripollès 10 13 1 18 Taula 15: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA de maig del 2018 i 2017

34

La successió d’episodis de precipitació abundant des de principis d’any, l’ambient fred dels mesos de

febrer, març, principis d’abril, i una primavera excepcionalment plujosa al Pirineu i Prepirineu occidental,

on localment s’han enregistrat els valors pluviomètrics primaverals més alts d’almenys els darrers 69 anys, ha provocat que els gruixos màxims registrats al mes de maig d’enguany hagin estat molt superiors

als de la temporada passada a totes les EMA gestionades per l’SMC a l’àmbit de l’alta muntanya.

Cal remarcar que el dia 12 la cota de neu va baixar fins al voltant dels 1.000 m. Per exemple, va nevar (sense fer gruix) a Vielha o a la plana de la Cerdanya, mentre que l’Albera (Alt Empordà) es va

emblanquinar a partir d’uns 950 m. Segons va informar el col·laborador de la XOM a Espolla, l´enfarinada

a l´Albera va ser la més tardana almenys dels últims 27 anys, superant el precedent del 9 de maig de 1991. La nevada va ser destacable a l’alta muntanya. Dels gruixos de neu nova mesurats per les

estacions cal remarcar els 24 cm d’Espot (2.519 m) i els 22 cm de Bonaigua (2.266 m), ambdues al Pallars Sobirà.

35

5.Principals episodis de vent fort del mes de maig del 2018

Cal destacar que durant els dies 12 i 13 la depressió que va afectar Catalunya i que va provocar un episodi de precipitació i neu (figura 8), va reforçar el vent de component nord amb ratxes màximes que

van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i les Terres de l’Ebre. A continuació s’assenyalen les estacions que va superar aquest llindar, i la figura 9 mostra la distribució del vent.

Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)

12-13.05.2018

DVx

(graus) Dia

Portbou Alt Empordà 116,6 321 12

Mas de Barberans Montsià 92,9 313 13

el Perelló Baix Ebre 91,1 305 12 Mont-roig del Camp Baix Camp 90,4 281 13 Taula 16: EMA gestionades per l’SMC on es van igualar o superar els dies 12 i 13 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa

Figura 21. Distribució de la ratxa màxima i direcció del vent dels dies 12 i 13 de maig del

2018

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat

orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar

una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.

La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la

qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i,

alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).

36

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents

Data dominant ≤0,5 m/s mensual

ESE

WNW

SW

25 de maig

15,8

SSW

12 de maig

3 de maig

15,0

0,3

11,3

Montsec d'Ares (1.572 m) S

10,3

2,8

3,6

8,3

2,0

15,2

VK Segrià Raimat

18,0

E

13 de maig

3,0

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

20,6

28 de maig

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

25 de maig

C8 Segarra Cervera

18,8

UU Montsià Amposta

18,6

3 de maig

S

W

4 de maig

12,1

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

E

Sant Pere Pescador

17,4

14,9

12 de maig

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e l o c i t a t

m i t j a n a d e l v e n t ( m / s )

37

6. Balanç de la irradiació solar global de maig del 2018

Els valors d’irradiació solar global han estat per sota dels valors normals a Catalunya, especialment al Pirineu, Prepirineu i depressió Central (figura 22).

Figura 22. Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de maig del 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA

(Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys

(2008-2017).

38

Efemèrides meteorològiques del mes de maig del 2018

Temperatura màxima absoluta

Alcarràs (el Segrià) 31,6 °C dia 24

Lleida - la Bordeta (el Segrià) 30,7 °C dia 24 el Vendrell (el Baix Penedès) 30,1 °C dia 25

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorçan -10,7 °C dia 13

Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà) -9,2 °C dia 13

La Tossa d’Alp 2500 (la Cerdanya) -8,9 °C dia 13

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -5,2 °C dia 2

el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -3,8 °C dia 1 Puigcerdà (la Cerdanya) -3,0 °C dia 2

Precipitació màxima en 24 hores

Tivissa (la Ribera d’Ebre) 76,6 mm dia 28

Gisclareny (el Berguedà) 74,3 mm dia 12 Núria (1.971 m) - el Ripollès 71,4 mm dia 12

39

Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC

MAIG 2018

Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)

TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C)

dia TNn (°C)

dia PPT (mm)

PPTx24h (mm)

dia

VY Alt Camp Nulles 16,3 22,4 11,0 26,6 25 4,0 2 35,7 14,1 12

DQ Alt Camp Vila-rodona 16,6 22,4 11,8 26,6 25 4,8 2 81,1 16,9 28

U1 Alt Empordà Cabanes 17,6 24,5 11,9 27,2 19 7,0 2 54,7 12,8 22

W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 17,2 23,3 11,3 25,9 20 5,8 2 57,1 13,3 13

VZ Alt Empordà Espolla 17,7 23,6 12,2 26,1 24 7,2 13 82,1 18,9 31

Y5 Alt Empordà Navata 16,5 23,3 10,9 28,1 29 3,7 2 110,5 32,9 19

J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 17,0 23,3 12,1 26,7 29 5,3 2 102,9 28,3 7

D6 Alt Empordà Portbou 17,2 21,4 13,9 25,5 7 6,1 13 24,1 8,8 13

D4 Alt Empordà Roses 18,3 23,9 13,0 26,8 19 7,0 14 33,1 12,4 13

U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 16,9 23,0 10,8 27,8 24 5,3 2 44,5 14,9 6

XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 17,1 23,4 11,1 28,2 24 4,0 2 62,9 15,2 13

WP Alt Penedès Canaletes 15,8 21,4 11,2 25,8 24 3,8 2 96,3 36,5 20

DI Alt Penedès Font-rubí 15,7 21,4 11,2 25,6 27 4,0 1 88,9 20,6 8

W4 Alt Penedès la Granada 16,5 22,7 11,2 27,9 24 3,7 2 48,4 15,4 29

U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 16,5 22,6 11,1 27,7 24 3,0 2 39,7 13,2 29

WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 16,9 23,7 11,2 28,3 24 2,6 2 82,5 20,1 30

Y4 Alt Urgell Alinyà 12,0 17,3 8,0 23,2 25 1,7 13 169,0 46,1 12

CD Alt Urgell la Seu d'Urgell - Bellestar 13,5 20,5 7,9 26,6 27 -1,2 2 143,7 36,3 12

W5 Alt Urgell Oliana 15,0 21,9 9,3 27,3 27 0,3 2 161,6 60,9 12

CJ Alt Urgell Organyà 14,8 22,1 8,9 27,7 27 0,1 2 185,4 47,2 29

Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 1,2 5,0 -1,5 10,5 27 -10,7 13 179,9 30,3 29

CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 12,8 20,5 6,2 25,5 27 -2,8 2 202,7 40,0 7

CE Anoia els Hostalets de Pierola 16,4 22,9 11,6 27,4 24 4,4 2 79,0 28,3 9

XB Anoia la Llacuna 14,1 19,9 8,6 24,5 24 1,7 2 123,6 41,7 22

XA Anoia la Panadella 12,9 18,8 8,5 23,9 27 1,5 13 66,8 14,7 12

H1 Anoia Òdena 15,5 23,3 9,1 27,8 24 0,7 2 68,6 15,5 28

YH Anoia Pujalt 13,5 19,3 9,2 24,1 24 2,6 13 132,8 42,9 12

WW Bages Artés 15,3 22,7 9,4 28,1 24 1,7 2 194,7 43,3 8

MQ Bages Cardona 14,9 22,4 8,4 27,6 24 -0,5 2 S/S S/S S/S

U4 Bages Castellnou de Bages 14,6 21,4 9,5 26,3 24 0,6 2 113,6 20,7 7

R1 Bages el Pont de Vilomara 16,3 24,0 10,3 29,1 24 2,7 2 183,7 41,3 30

WN Bages Montserrat - Sant Dimes 13,1 17,3 9,7 21,2 24 3,2 13 124,8 42,5 22

CL Bages Sant Salvador de Guardiola 15,3 22,8 9,3 27,7 24 2,9 14 118,6 33,7 28

YF Baix Camp Mont-roig del Camp 17,8 22,6 13,4 25,7 19 6,8 2 15,2 5,9 1

XR Baix Camp Prades 11,7 17,6 6,0 21,8 24 -2,1 2 127,4 45,9 30

W6 Baix Camp Riudoms 17,4 23,4 12,3 27,2 24 6,0 2 55,8 19,2 1

U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 17,7 22,7 12,7 26,1 25 5,7 2 19,8 10,2 28

U7 Baix Ebre Aldover 18,8 25,2 13,3 28,0 24 6,1 2 25,2 14,4 28

DB Baix Ebre el Perelló 17,1 22,7 12,7 25,4 31 5,8 2 52,1 29,3 28

U9 Baix Ebre l'Aldea 18,3 23,6 13,6 26,1 19 5,6 2 106,5 50,4 30

UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 17,6 22,7 12,9 25,4 9 5,4 2 50,0 30,2 28

X5 Baix Ebre PN dels Ports 10,9 16,6 6,2 20,6 12 0,1 13 89,1 25,3 28

DO Baix Empordà Castell d'Aro 16,7 21,9 11,6 24,9 29 3,9 2 55,1 29,7 13

DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 16,8 23,4 10,5 27,9 24 1,8 2 61,4 20,8 13

UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 17,1 23,4 11,2 27,8 24 3,4 2 46,4 18,4 13

UC Baix Empordà Monells 16,3 23,5 9,3 28,2 24 0,4 2 46,6 20,6 13

UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 17,1 23,1 11,7 26,4 29 4,6 2 53,6 30,0 13

XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 17,6 23,3 12,5 27,1 24 6,1 14 36,9 19,8 1

40

Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)

TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C)

dia TNn (°C)

dia PPT (mm)

PPTx24h (mm)

dia

UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 14,8 19,8 11,5 25,1 24 4,6 13 25,9 8,1 12

Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 17,9 21,4 15,0 24,3 24 7,8 2 36,2 20,7 1

D3 Baix Llobregat Vallirana 17,1 23,7 12,6 29,0 24 5,5 2 31,6 7,2 12

UG Baix Llobregat Viladecans 17,9 24,3 12,9 28,6 24 6,3 2 41,4 29,2 1

WZ Baix Penedès Cunit 17,3 22,1 12,4 27,1 25 5,0 2 14,3 6,7 9

UH Baix Penedès el Montmell 15,2 22,3 10,6 27,7 24 4,6 13 67,9 14,8 28

D9 Baix Penedès el Vendrell 17,8 23,9 12,4 30,1 25 4,5 2 19,2 5,7 28

WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 17,2 23,2 11,3 28,5 25 4,3 2 21,7 5,8 12

WU Barcelonès Badalona - Museu 17,4 20,5 14,6 24,4 29 7,0 2 40,8 16,5 12

X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 18,6 22,3 15,8 25,6 15 7,9 1 87,6 63,2 1

D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 16,1 20,9 12,7 25,0 24 5,8 1 51,1 30,1 1

X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 18,1 22,9 14,2 26,6 24 7,1 2 41,8 23,5 1

X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 18,1 22,5 14,9 25,8 29 6,7 1 S/S S/S S/S

MS Berguedà Castellar de n'Hug - el Clot del Moro 12,0 18,4 6,2 24,1 24 -1,6 2 152,6 45,2 12

UI Berguedà Gisclareny 10,3 15,8 6,3 21,4 27 -0,7 2 220,7 74,3 12

WV Berguedà Guardiola de Berguedà 12,6 19,9 6,4 24,6 24 -2,3 2 169,6 50,8 12

CR Berguedà la Quar 12,9 20,1 8,2 25,7 24 -0,2 2 189,1 50,6 10

WM Berguedà Santuari de Queralt 12,2 17,8 8,7 23,2 27 1,7 1 128,5 33,7 29

Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló 4,5 8,4 1,6 14,0 24 -5,7 14 178,0 36,6 12

DP Cerdanya Das - Aeròdrom 10,8 18,4 3,7 24,1 27 -5,2 2 83,5 42,0 12

ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 1,4 3,9 -0,8 9,9 27 -8,9 13 S/S S/S S/S

Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 4,3 8,4 1,4 15,2 27 -6,1 13 142,5 32,5 12

YA Cerdanya Puigcerdà 10,8 17,1 5,4 23,2 27 -3,0 2 107,7 38,4 12

W8 Conca de Barberà Blancafort 15,2 21,3 10,0 25,5 24 2,6 2 93,5 34,1 7

CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 15,5 21,8 10,4 26,2 24 2,9 2 108,6 41,5 30

UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 13,5 19,6 8,7 24,1 24 2,6 13 71,6 17,9 12

XU Garraf Canyelles 16,8 22,5 11,5 27,1 25 3,7 2 21,7 9,7 12

UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 17,0 22,9 12,5 28,9 25 5,3 2 21,9 5,4 1

UM Garrigues la Granadella 15,5 22,3 9,8 27,1 24 1,9 2 61,2 13,3 30

YD Garrigues les Borges Blanques 16,8 23,5 10,7 28,9 24 2,6 2 55,8 13,0 30

W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 14,1 21,8 7,9 26,8 24 -0,5 2 140,2 24,4 30

YB Garrotxa Olot 14,3 21,9 8,0 27,5 24 0,0 2 139,1 28,9 12

UN Gironès Cassà de la Selva 15,5 22,3 9,1 25,7 24 0,9 2 60,2 22,9 13

UO Gironès Fornells de la Selva 16,0 24,7 8,6 27,9 29 -1,2 2 78,8 23,2 13

XJ Gironès Girona 16,4 23,8 9,7 27,1 24 1,1 2 93,8 21,3 12

UP Maresme Cabrils 17,0 21,1 13,2 24,1 25 7,1 2 88,6 40,8 12

UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 14,8 19,6 11,1 23,2 24 4,0 2 66,1 21,3 12

WT Maresme Malgrat de Mar 16,6 21,6 11,8 26,9 25 4,1 2 65,6 30,4 13

US Montsià Alcanar 17,9 22,5 13,1 25,5 27 5,6 2 28,2 19,7 30

UU Montsià Amposta 17,6 21,8 13,9 24,7 10 7,2 2 35,4 25,0 30

UW Montsià els Alfacs 18,5 22,1 15,2 24,7 31 9,7 2 11,7 5,3 30

DL Montsià Illa de Buda 17,8 21,1 14,7 24,2 31 8,8 1 18,0 10,0 1

C9 Montsià Mas de Barberans 17,7 23,3 13,2 26,6 24 7,3 2 41,0 21,4 30

UX Montsià Ulldecona - els Valentins 17,3 23,4 11,9 26,4 27 4,6 2 44,3 27,2 28

WB Noguera Albesa 16,6 23,8 10,2 28,7 24 1,4 2 72,1 22,5 12

WG Noguera Algerri 16,5 23,1 10,8 27,9 24 2,9 2 83,0 25,8 12

X6 Noguera Baldomar 14,8 22,1 8,6 27,7 24 -0,9 2 129,6 57,3 12

WX Noguera Camarasa 14,4 20,7 9,3 25,7 24 1,9 2 138,8 55,9 12

WA Noguera Oliola 14,6 21,7 8,0 26,8 24 -1,1 2 95,0 33,1 12

UY Noguera Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes 15,2 22,3 9,1 26,6 24 1,2 1 159,1 47,0 12

V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 16,6 24,0 10,5 29,1 24 1,5 2 101,7 38,6 21

CQ Noguera Vilanova de Meià 15,0 21,9 9,5 28,2 24 1,5 2 194,5 50,7 20

41

Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)

TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C)

dia TNn (°C)

dia PPT (mm)

PPTx24h (mm)

dia

V3 Osona Gurb 13,7 21,2 7,9 26,6 24 0,4 2 152,3 32,6 7

V4 Osona Montesquiu 13,3 21,5 7,6 26,4 24 -0,9 2 154,5 25,4 12

CY Osona Muntanyola 13,1 18,7 8,8 24,0 24 1,5 2 135,4 25,1 12

CC Osona Orís 13,9 21,3 8,1 26,0 24 0,1 2 132,0 24,1 12

KE Osona Pantà de Sau S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 141,0 38,4 30

V5 Osona Perafita 12,9 19,1 7,9 24,2 24 -0,3 2 89,0 17,4 12

XO Osona Vic 14,1 21,3 8,8 26,6 24 1,3 2 157,8 30,1 30

WS Osona Viladrau 11,6 17,2 7,1 23,2 24 -0,1 2 144,4 32,7 12

YC Pallars Jussà la Pobla de Segur 15,3 22,5 9,1 27,8 27 -0,1 2 124,5 55,4 28

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 8,9 13,2 5,8 17,7 24 -1,1 13 149,8 40,5 28

CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 15,0 22,7 9,6 27,1 24 1,4 2 131,8 44,9 28

XQ Pallars Jussà Tremp 15,3 22,6 9,1 27,4 27 -0,3 2 121,4 29,0 28

Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 2,6 6,3 -0,4 12,5 27 -7,6 14 186,6 34,2 7

Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) 2,0 5,2 -0,5 12,8 27 -8,5 13 298,0 60,5 3

Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) 1,8 4,7 -0,7 9,8 27 -9,2 13 177,9 27,6 28

ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) 2,0 4,9 -0,6 12,2 27 -8,6 13 120,5 18,0 28

XH Pallars Sobirà Sort 14,0 21,3 7,7 25,5 27 -1,2 2 114,9 22,0 28

YG Pallars Sobirà Tírvia 12,4 19,2 6,9 25,8 27 -1,5 2 107,7 31,6 12

DJ Pla de l'Estany Banyoles 16,5 22,8 11,2 27,0 29 3,6 2 112,3 27,4 22

C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 16,7 24,0 10,5 28,6 24 1,4 2 59,5 27,2 30

V8 Pla d'Urgell el Poal 16,8 24,0 10,6 28,6 24 0,7 2 80,1 26,8 30

WC Pla d'Urgell Golmés 16,6 23,4 10,6 29,1 24 1,3 2 53,9 26,3 30

XI Pla d'Urgell Mollerussa 16,9 24,0 10,7 29,1 24 1,5 2 53,8 12,8 30

WJ Priorat el Masroig 17,3 24,2 11,0 28,8 24 3,0 2 92,1 38,3 28

X1 Priorat Falset 15,9 22,4 10,7 26,2 24 3,5 2 131,6 53,9 30

D1 Priorat Margalef 15,8 22,3 10,1 26,9 24 2,2 2 70,8 20,8 12

MR Priorat Pantà de Siurana 15,1 22,7 9,5 27,5 16 2,1 2 116,0 48,8 30

WR Priorat Torroja del Priorat 16,7 24,0 11,0 28,5 24 2,1 2 97,2 33,2 30

XD Priorat Ulldemolins 13,8 19,7 8,9 23,7 31 2,5 2 137,5 30,9 30

VA Ribera d'Ebre Ascó 17,0 23,4 11,9 27,2 24 4,9 2 100,6 45,2 30

VB Ribera d'Ebre Benissanet 18,1 25,1 11,9 28,7 8 3,7 2 87,0 25,1 30

VC Ribera d'Ebre Pantà de Riba-roja 18,2 24,3 13,1 28,3 22 4,5 2 52,3 27,4 28

Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 16,1 21,9 11,2 25,4 23 4,1 2 165,9 76,6 28

D7 Ribera d'Ebre Vinebre 18,4 25,5 12,3 29,3 24 3,0 2 71,6 25,0 28

CG Ripollès Molló - Fabert 9,8 14,5 6,1 18,6 25 -1,0 2 102,2 30,9 12

DG Ripollès Núria (1.971 m) 5,4 9,2 1,7 13,9 26 -3,8 1 171,4 71,4 12

M6 Ripollès Sant Joan de les Abadesses S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 126,1 22,2 30

CI Ripollès Sant Pau de Segúries 11,7 18,2 6,0 24,9 24 -1,3 2 159,6 34,7 7

ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 2,3 4,8 0,1 10,0 11 -7,6 13 171,1 51,5 12

C8 Segarra Cervera 14,6 21,0 9,4 26,5 24 1,5 2 100,0 33,9 30

VD Segarra el Canós 15,4 22,2 9,8 27,3 24 2,4 2 82,2 27,8 30

YE Segarra Massoteres 14,4 21,4 8,7 26,8 24 -0,1 2 122,6 46,8 30

VE Segrià Aitona 17,8 25,9 10,6 29,8 11 1,4 2 58,6 17,8 28

XY Segrià Alcarràs 17,5 25,9 10,3 31,6 24 0,6 2 66,7 27,5 28

WK Segrià Alfarràs 16,5 23,9 9,9 28,7 24 1,9 2 71,1 21,0 28

X3 Segrià Alguaire 15,9 23,2 9,8 28,4 24 2,7 2 67,0 26,9 28

XM Segrià els Alamús 16,8 24,4 10,6 28,8 24 1,2 2 61,8 31,3 28

VH Segrià Gimenells 16,7 24,1 10,3 29,7 24 1,7 2 60,0 29,0 28

XW Segrià Lleida - la Bordeta 17,6 25,2 11,3 30,7 24 2,6 2 66,5 32,6 28

WI Segrià Maials 16,2 23,5 9,7 28,2 24 1,2 2 38,3 17,0 28

VK Segrià Raimat 16,5 23,5 10,4 28,4 24 1,7 2 48,3 23,1 28

XN Segrià Seròs 17,8 25,6 10,4 30,1 24 0,5 2 48,9 19,4 28

42

Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)

TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C)

dia TNn (°C)

dia PPT (mm)

PPTx24h (mm)

dia

X7 Segrià Torres de Segre 17,5 24,8 11,7 29,9 24 5,0 2 42,0 22,1 28

VM Segrià Vilanova de Segrià 16,7 24,4 9,7 29,6 24 -0,4 2 60,8 27,7 28

DN Selva Anglès 16,2 23,3 10,2 27,9 24 4,1 14 163,2 34,7 13

KP Selva Fogars de la Selva 16,2 23,4 10,1 27,2 25 2,0 2 75,0 29,6 13

XS Selva Santa Coloma de Farners 16,5 23,5 10,7 28,0 29 2,7 2 104,5 30,5 12

VN Selva Vilobí d'Onyar 15,5 23,7 8,2 26,8 29 -1,0 2 80,6 28,3 13

Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 3,0 5,6 0,6 12,0 27 -7,4 14 201,9 49,8 28

MV Solsonès Guixers - Valls 11,8 19,0 5,4 25,1 27 -2,8 2 147,4 45,4 12

VO Solsonès Lladurs 13,6 20,0 8,4 25,9 27 0,3 2 136,3 32,2 12

MW Solsonès Navès S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 123,0 43,9 12

VP Solsonès Pinós 13,5 19,8 8,1 24,6 24 0,4 2 78,6 25,0 12

XT Solsonès Solsona 13,9 20,9 8,2 25,8 24 -0,5 2 111,9 20,3 30

VQ Tarragonès Constantí 17,4 22,6 12,1 26,0 25 3,5 2 40,1 24,3 28

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 18,4 22,9 14,2 26,3 25 5,9 2 3,0 1,8 12

DK Tarragonès Torredembarra 17,9 21,9 13,8 24,9 24 6,6 2 9,3 4,7 12

WD Terra Alta Batea 16,1 22,5 10,9 26,4 22 4,7 2 60,0 27,8 30

XP Terra Alta Gandesa 16,2 22,6 10,7 26,7 24 4,3 2 48,0 19,5 28

D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 15,2 21,6 9,9 25,6 31 4,5 2 62,8 25,4 28

WL Urgell Sant Martí de Riucorb 15,8 22,2 10,3 27,3 24 2,0 2 41,5 16,5 12

C7 Urgell Tàrrega 16,0 23,3 10,4 27,5 23 3,1 2 82,1 29,1 30

XX Urgell Tornabous 16,1 23,5 9,6 29,1 24 -0,1 2 45,9 15,5 12

VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) 2,5 5,6 -0,2 12,0 25 -7,5 13 255,9 55,8 3

Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) 2,9 6,0 0,2 12,9 26 -7,5 14 188,9 33,5 7

CU Val d'Aran Vielha 10,6 17,2 5,7 25,3 25 -0,8 2 155,4 31,9 7

XC Vallès Occidental Castellbisbal 17,2 23,9 12,1 28,0 24 4,3 2 27,8 6,9 12

VU Vallès Occidental Rellinars 15,1 21,9 10,1 27,7 24 2,7 2 78,7 22,8 30

XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 16,1 22,7 10,4 27,4 24 2,9 2 44,9 10,7 1

XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 16,8 22,8 12,1 27,4 24 4,6 2 44,2 17,5 1

VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 13,7 20,1 8,0 25,1 24 2,1 14 136,9 22,5 12

D2 Vallès Occidental Vacarisses 15,2 22,1 9,9 27,0 24 3,3 2 76,0 19,7 22

X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 16,0 23,1 9,9 27,9 24 1,5 2 52,4 16,7 12

KX Vallès Oriental la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 75,5 21,9 12

XG Vallès Oriental Parets del Vallès 17,3 23,8 12,0 28,8 24 3,8 2 37,0 10,9 12

XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 7,5 10,8 5,0 17,6 24 -1,6 1 147,4 31,3 12

VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 11,8 16,2 8,7 22,2 27 2,2 1 121,0 43,4 12

WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 15,6 22,3 9,9 26,5 24 1,5 2 75,7 33,9 12

ABREVIATURES

TMmMitjana de les temperatures mitjanes diàries, en °C TXmMitjana de les temperatures màximes diàries, en °C TNmMitjana de les temperatures mínimes diàries, en °C TXxTemperatura màxima absoluta, en °C TNnTemperatura mínima absoluta, en °C PPTPrecipitació acumulada, en mm PPTx24hPrecipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor

* No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 17/06/2018. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.

43

ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1)Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres

(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2).

2)En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

3)Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4)Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i

els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5)S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les

quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja -Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts

-Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts -Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts

-Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu

-Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts -Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts

-Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

44

-Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc

temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

-Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja

-Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores -Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

-Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores

-Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores -Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores

-Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu -Minsa: fins a 2 cm

-Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores

-Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores -Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores

-Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

-Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C

-Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C -Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C

-Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius

del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la

mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de

ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar

directament als registres de la XEMA.

-Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)

-Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) -Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

45

-Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)

-Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)

-Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

6)Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja

Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació

de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada

en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres

fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres

fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell,

Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,

Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i

Vallès Oriental

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt

Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix

Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera,

Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès,

Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:

Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,

Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,

Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,

Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,

Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix

Ebre i Montsià

Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,

Baix Ebre i Montsià

46

Estat de la mar

Onades > 2,50 metres (maregassa) Onades > 4 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura

mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior

al percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies

consecutius o més

Calor

Temperatura màxima extrema: temperatura

superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària

Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies

consecutius o més