Butlletí - UAB Barcelonacapella, part en cambra de mals endreços, y part en estable, no se si pera...

ANY XVI BARCELONA, DESEMBRE DE 1906 Nú i. 143

Butlletídel

Centre Excursionista de C1t11unya

EXCURSIÓ A LLEIDA

L 'excursió fou organisada pel company en Juli Vintró, y hiassistiren, ademés d'ell y l'autor d'aquestes ratlles, els socis

Juli Soler y Santaló, Joaquim Morelló y Gabriel Bernadà. Sortí-rem de Barcelona per l'estació del Nord el dia 21 de Maig de 1904,en el tren de tres quarts de set de la tarda, arribant a Lleida a dosquarts d'una de la matinada. Sent de nit el viatge, poca cosapoguerem veure dels llocs que anavem atravessant ab el carril,com no fos a l'arribar al pla d'Urgell el gran ús que's fa de l'elec-tricitat en les viles que rega'l canal. Això'ns cridà l'atenció, sobretot al notar que són moltes les viles qual iluminació elèctrica estàmolt per sobre de la que tenen algunes poblacions de certa catego-ria de la provincia de Barcelona.

Nostres amables delegats senyors Ignasi Simon y Puntí yRicart Canalda de Gomis ens tenien preparat allotjament a l'HotelSuís.

Al llevar-nos al matí, sortírem a un dels balcons que de lamateixa fonda donen al Segre. El quadro era deliciós. La vista delriu y dels camps de conreu ens omplí de goig. Havia sentit ponde-rar l'horta de Lleida, però no lo que's mereix. Y es que'Is lleidatans,es a dir, els fills de la ciutat, en general, al parlar de sa terra tenenuna modestia que passa de mida. Baix aquest aspecte's guanyentot seguit la simpatia dels forasters. Fins els intelectuals usensenyen sos monuments, demostrant la passió que senten per lobo, però sense abandonar may l'aire casolà que distingeix a la gentd'aquella encontrada.

Els nostres delegats, qual companyia may agrahirem prou,feren verdaders impossibles. Sabent lo curta que havia d'esser lanostra estada a Lleida, repartiren el temps de tal manera que'nsfou possible veure, sinó tot, al menys lo millor que té la ciutat. A

45

354 BUTLLETÍ DEL

la Catedral vella hi poguerem destinar tota una tarda. En cambi,al matí del mateix dia varem fer bastant depresset la visita al'Arxiu, passant després a l'Hospital y a la Catedral nova, y, perúltim, al Museu Provincial. En l'Arxiu féu els honors de la casal'arxiver en Rafel Gros, fill de Lleida, qui tingué l'amabilitatd'ensenyar-nos els tresors de que es guardador. L'Arxiu es unadependencia de l'Ajuntament, instalat en la cèlebre Paheria, anticmonument ab fi nestrals romànics que criden l'atenció per sa

;f u

,. gin_:',,.". ;s'°,ft ''k i•^

x ,,.. ' ' Ekla f ' ^ r€S ui..

Y-

J ' ^^ri^`v. ^ ^? L F r^i^ °F`^ t reti z ' :.:

I

LLEIDA: VISTA GENERAL

bellesa. El nom de Paheria ve de que eral palau utilisat pels pahers,mena de concellers com els que teniem a Barcelona. Vestientambé la gramalla vermella. Sembla que paner era sinònim depare, això es, pare de la patria. Aquesta institució va viure desde'1regnat d'en Jaume I fins a l'entrada de les tropes de Felip V.Desde aquesta època en l'edi fi ci de la Paheria s'hi han fet verda

-deres atrocitats artístiques. Darrerament se Ii posà l'Inri. Ab motiudel viatge de l'Alfons XIII, l'alcalde manà que s'emblanquinés lafatxada, pensant potser que aixís quedaria més bufona, perquè, perlo vist, li devia repugnar el to de velluria que tenia, y es cumplílo manat en mitg de les protestes de les persones de bon gust.

He dit que l'arxiver ens ensenyà'ls tresors de que es guardià.En efecte, posà a la nostra vista documents de gran valua, entre'Is

CENTRE ExccRSIONISTA DE CATALUNYA 355

quals recordo la cèlebre carta-pobla de Lleida, en pergamí, conce-dida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV y el d'UrgellArmengol VI l'any 1 149. De la mentada data arrancaven els furs yprivilegis que tenia Lleida. An aquest segueixen en importancia,

C^.é de Ub^^„ d LI^i C

LA PAHERIA (CASES CONSISTORIALS)

dels que'ns posaren a la vista, els Usatges (Constitució de Catalunya)y el Llibre vent petit, que conté copies de documents antics, abdósgòtics, essent el primer un model d'ornamentació policromada.

Després d'haver visitat les demés dependencies de la Paheria,qual decorat no mereix la pena de parlar-ne, abandonàrem ellocal y, essent al carrer, donàrem una darrera mirada de compassióa la fatxada, tant fastigosament enlletgida, anant tot seguit a 1'Hos-

356 BUTLLETÍ DEL

pital, edifici del sigle XV, que té digne de menció una imatgegòtica de la Mare de Déu, de grans proporcions, posada sobre laporta principal y coronada ab un dosseret d'esplèndit dibuix, y elpati, delqual els meus companys en tragueren fotografies.

Davant per davant de l'Hospital s'hi aixeca la Catedral nova,feta construir per Carles 1II en substitució de la vella, convertida

Cd

I-IOSPITAL

en quartel per obra y gracia de Felip V. Sols crida l'atenció perses vastíssimes proporcions. De gran n'es molt, però la seva arqui

-tectura careix en absolut d'elegancia: els seus jocs de columnescorinties no imposen gens, y compteu que de pedra n'abocaren enabundancia. Se coneix que l'enginyer militar autor de l'obra vavoler assegurar -sen bé. El chor constitueix una excepció en aquestedifici: es d'estil barroc y ofereix una perspectiva deliciosa. Té dosordres de cadires, y en l'esquena de cada una d'elles hi ha, de gran

CENTRE ExcURSiONISTA DE CATALUNYA 357

relleu, tallada I'imatgedel sant patró del bene- -' y^,fici o canongia que representa la proprietat -.*del sitial. El labrat d'a-questes imatges, en fus ta de noguera, es vera- i ment superior. 1 ^;

A una part y altra del - ttcreuer hi ha les orgues -- .--que un dia tinguerentant renom. La gran la "--'posaren a la nostra dis- ` 7

posició. Al veure aque- ¡'lla baluerna per fòra,tiohauriem dit mayque ' Iráfos tant poca cosa. Lipassa ]o que a moltes ^, u; •^

r.orgues d'Espanya: témolta fatxada, però com instrument careixde força y son mecanis /Íme no respon pas a lesexigencies dels nostrestemps. Y això que no es j `vella: deu fer uns cin- 3quanta anys que laconstruí la casa Cabai- "' lié Coll , de París. Jo •- . — --.

crec que ]o que donà !- wcelebritat an aquesta - s•:orga va esser que la to-qués el mestre Puntí, organista que fou de la ^''^^^^'^Catedral de Lleida per Á :•

{

espay de molts anys;notahilitat artística que Clixé de la Secciód'Arquitcclura

honrava a Catalunya. VERGE SOBRE LA PORTA DE L'HOSPITAL

A l'altar major pogue-rem veure-hi, gracies a fer la visita en la diada de Pasqua, dos bus-tos- reliquiaris de plata de tamany natural, procedents de la Cate-

358. BUTLLETÍ DEL

dral vella, que sols són visibles en les grans festivitats de 1'Iglesia.La sagristia té al mitg una font de marbre que va molt bé, y

en les parets s'hi veuen alguns quadros y objectes arqueològics demèrit. En conjunt, la sagristia fa l'efecte d'un petit museu. En ellas'hi ensenya la casulla y la capa de Sant Valerià, procedents deRoda.

Terminada la visita de la Catedral, passàrem al Museu Pro-vincial, notable, encara que no sigui molt gran. En ell hi vegeremun mosaic romà; el retaule gòtic de la capella de la Paheria, qualbellesa'ns dóna la mida de com devia estar decorat l'interiord'aquell edifici; dos hermosos relleus d'alabastre, procedents de laCatedral vella, representant el Davallament de la Creu y La Soletatde Maria, y molts altres objectes d'estima. Al sortir del Museu,com que s'acostava l'hora de dinar, ens encaminàrem cap a lafonda, passant com aquell qui diu per les baquetes. Els carrersmés cèntrics estaven plens de gent a fer goma; fins en algun cafèvegerem que treuen les cadires a l'acera els dies de festa, en lesquals s'hi asseu el jovent pera contemplar millor les xicotes quesurten de missa. Al bo d'aquest passeig hi tinguerem de passarnosaltres (que ja'ns havien portat els diaris), cridant l'atenció peranar tots els meus companys provehits de màquina fotogràfica.

A la tarda pujàrem al castell. Abans d'entrar-hi, y encara nohaviem rebut I'autorisació pera fer-ho, un dels companys, que notenia espera, va parar la màquina, per lo que fou amonestat pelcentinella, que no s'entenia de raons, obligant -lo a que la pleguéstot seguit.

A la veritat, el moment no podia ser més temptador: vèiemper primera vegada de prop el soperb campanar sortint per sobrede les muralles del castell. Qui s'està, portant les eines, de treure-nun clixé? Per fi arribà'l permís pera anar avant. Passàrem el portaldel Castell y ens trobàrem com per art d'encantament al davantd'un espectacle extrany. Bé ho sabiem que anavem a visitar unacatedral convertida en quartel dins d'un castell; però en lo que novarem atinar al pujar -hi es en lo que'ns havia de repugnar alveure un consorci tant extravagant.

No's pot observar la perspectiva de l'interior tot d'una peça,per haver els soldats dividit el recinte de l'iglesia en dos pisos yalçat envans per tot arreu. En el pis alt hi han els dormitoris.Compteu si ha d'esser deliciós anar seguint la visita del monumenttrobant-vos entre llits de munició, veyent com al costat d'un frag-ment decorat esplèndidament hi ha una post plena de fusells; com,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 359

per raons de sanitat, molts treballs d'esculptura, a força d'emblan-quinar-los sovint per disposició dels metges pera que'ls soldats noavalin cap passa, apareixen tant esborrats que llurs autors, si resu-citessin, no 'Is coneixerien; veyent com una de les més riques tombesgòtiques que ocupa un lloc proper a l'àbsis, reb escassa llum perfalta de finestres, lo que no es gens d'extranyar, coneixent els serveysals quals s'ha destinat aquesta secció de I'iglesia, convertida part encapella, part en cambra de mals endreços, y part en estable, no sesi pera cavalls malalts. Per cert que a l'entrar -hi férem una mica debrometa, perquè anavem ab pas decidit en busca de la tomba quetant ens ponderaven els acompanyants, y, com ja he dit que laclaror no hi sobra, ens trobàrem per sorpresa entremitg de silen-ciós bestiar abans no arribàrem al recó aont hi ha lo que buscaver15.Aquesta tomba crida l'atenció pel gran nombre de figures quel'adornen.

M'he entretingut en senyalar els entrebancs y dificultats ques'ofereixen a cada pas al visitant pera que veyeu si n'ha d'esserd'interessant aquesta construcció, quan, ab tot y lo castigada que•està, encara logra imposar-se a l'observador.

Un cop d'ull donat desde qualsevol lloc que permeti la contem-plació del cimbori en perspectiva, es una visió d'aquelles que no

s'obliden fàcilment: es quan un se fa càrrec de la bellesa del mateix,qual unió ab el creuer en que s'aguanta dóna la mida de la fantasiadels artistes que'! concebiren.

El claustre es del sigle XIV. Ocupa un quadrat davant de laCatedral, de manera que'1 lloc aon correspondria la fatxada prin-cipal està invadit per una ala del claustre. S'hi entra per unaesplèndida porta gòtica de la qual falten les estatues. Les dels dotzeapostols les vegérem en el Museu Episcopal, y per cert son extra-ordinari tamany ens-e sorprengué. Ens-e semblà increible quepoguessin cabre en els espays que ocupaven en dita porta. Abtot y lo mutilada que apareix aquesta, no per això deixa de veure-s ' hi l'eleganci.a y riquesa del seu dibuix. Se pot comparar ab lesmés fastuoses portes del seu temps. A Catalunya són ben rars elstreballs gòtics de tanta ostentació. Lo mateix hem de dir del campa-nar, també gòtic, que s'alça a l'esquerra de la portada que acabemde citar. Es molt alt. Sa carcanada'm recorda una mica'ls campa-nars de Santa Maria de nostra ciutat, però la carcanada no més,perquè la vestimenta de filigranes que la cobreix es tant espléndidaque fa d'aquest campanar un exemplar únic a Catalunya. L'efecteque fa'1 claustre no es pera descriure-s, perquè difícilment se'n pot

360 BUTLLETÍ DEL

donar una idea no veyent-lo. No s'assembla a cap dels que jo haviavisitat. Es el troÇ de la Catedral que ha donat més que pensar a lagent estudiosa. La proporció especial que guarden els matxons ycolumnes ab els arcs apuntats, fa que molts hi trobin l'influenciad'un art moresc. Ningú 's vol recordar de que en aquella èpocal'art gòtic feya extraordinaris avenços. Tant es aixís que si en lavisità an aquest claustre us acompanya algun intelectual us faràadonar de coses que sense ell no veurieu may. Se fixarà en un delsarcs, y, mitg aclucat d'ulls, anirà completant ab la mà, com qui tirabenediccions, lo que en realitat no té la construcció, fins a traçar-vos en l'espay l'arc de ferradura. Que'1 conjunt del claustre té méssabor oriental que moltes altres obres que he vist, això està fòra dedubte: precisament aquesta qualitat es la que li dóna l'encís espe-cial que té. En Roca y Florejachs, en sa memoria sobre la Catedral,fa notar la semblança d'aquest claustre ab el porxo de la meÇquitade Ben-Touloun a Egipte, trayent -ne la conseqüencia de que'lslombards que idearen dit claustre havien d'haver begut en fontsmusulmanes. La comparació es forta, perquè's tracta de dos mo-numents molt distants de lloc y d'època: cinc sigles porta d'aven-tatge la citada meçquita als nostres claustres. Cito aquesta opiniópera que's vegi lo que ha donat que dir lo singular de la construc-ció. Y ¡quant no deuria augmentar sa bellesa si, obrint a plenallum els arcs del costat que mira a la ciutat, tal com ho feren sosconstructors, per l'estil de lo que veyem en els claustres de Vich,tingués per fons 1'hermosa perspectiva que s'ovira desde aquellesaltures! Allavores sí que no hi hauria monument que per sa situa-ció se li pogués comparar.

Perd com que qui no s'aconso!a es perquè no vol, nosaltresens haguerem de contentar ab veure, en lloc dels arcs de referencia,unes reixes de ferro per les quals treyen el cap els soldats, a fi decontemplar com els meus companys feyen de fotògraf. Per certque un soldat que's devia haver enamorat de la màquina d'enSoler se li acostà demanant-li quant li faria pagar per retratar-lo.Les reixes ab els soldats fent el badoc y els sons de las trompetesque se sentien de tant en tant, eren dugues coses que's donavencops de puny ab les ratlles arquitectòniques objecte de la nostraadmiració.

Una visita a la Catedral resultaria incompleta sense sumar-hil'ascensió al campanar. Comprenent-ho així, resolgueren pujar-hi,y cregueu que trobàrem ben recompensada la fadiga que ocasionàl'enfilar-se tant amunt. L'espectador queda sense paraula a la vista


de panorama tant imponent. Sota del campanar se veu en perspec-tiva la Catedral y claustre, fent-se un hom càrrec de l'importanciadeis diferents cossos del monument, y, aixamplant el radi d'acció,se frueix de valent en la contemplació de l'extens pla que començasota les tapies de Lleida y acaba qui sab aont. Aquest pla, creuat pelSegre, quals aigues donen vida a innombrables camps de conreu,es la principal riquesa de Lleida. La situació de la ciutat en mitgd'aqueixes immenses planures que acaben per un cantó en les mon

-tanyes d'Aragó, 'pel nord, en els espadats de les estribacions delMontsech, y pel cantó oposat en les montanyes vehines, no potesser més interessant. Per això s'explica que'I seu domini hagi sigutcobdiciat per tants diferents pobles, ja desde 1'antiguetat. Els moroshi estigueren 40o anys y són els que deixaren millor record de sadominació. Elis foren els que obriren canals pera enriquir la co-marca, deixant-la feta un ¡ardí.

Deixàrem el castell ab l'ilusió del bon gust que tingueren nos-tres avis a l'escullir el lloc aon construiren aquella Catedral. Comsabreu, la ciutat de Lleida s'alça en la pendent d'una montanya, yal cim d'aquesta hi ha la Catedral. Segons tradició, desde la portagòtica que dóna ingrés als claustres, y que fa de fatxada prin-cipal, partia una ampla escalinata, y eñ ies grans festes I'ador-naven ab flors, tapiços y tot lo que tenien a mà pera embellir-la.Un dia de professó devia semblar, ab els encants que ademés lihavia de donar la Natura, aqueixes solemnitats italianes que hansigut tant celebrades de tot-hom en altre temps per sa extraordi-naria poesia.

Sent ja a la caiguda de la tarda'ns anàrem a passejar pelsCamps Eliseus. Es un lloc d'esbarjo que'ns recordà la Devesa deGirona, però ab l'avantatge de que a la nit l'iluminen elèctrica-ment, lo que permet a l'istiu, al fer-se fosc, que tot-hom hi vagi-

a pendre la fresca. En el recinte d'aquests jardins hi ha'1 millorteatre que té Lleida.

Al dia següent, 22, tres deis nostres companys tornaren al cas-tell pera treure algunes vistes de la Catedral que per raó de la llumno havia sigut possible fer-ho la tarda abans, y en acabat el treballbaixaren a buscar-nos pera anar tots plegats a visitar les ruines deSant Ruf, antic monastir, del qual sois ne queda l'absis y unaparet del creuer. Serveix de barraca a uns pobres pagesos. A pocadistancia d'aquestes ruines s'alça una elegant creu de terme gòtica.El monastir de Sant Ruf fou construit en el sigle XII per ordrede Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona. L'absis romànic,

46

362 BUTLLETÍ DEL

que, com he dit, es l'únic que queda de dit munument, ofereix unataca de molt interès pera l'arqueòleg.

No havent-hi res més pera veure, retornàrem a ciutat, caminantcosa de tres quarts d'hora sota un sol que picava de ferm, y anàrema visitar 1'iglesia de Sant Llorenç, que es, de totes les de Lleida, lamés important després de la Catedral vella. Com que hi havia lesQuaranta Hores, no poguerem fer la visita ab la Llibertat desitjada;

Clixé de J. Vintró

MONASTIR DE SANT RUF

però, ab tot, tinguerem ocasió d'apreciar lo molt que l'han espat-llada, pintant la nau central y l'altar major de la manera més estra-falaria. Es curiosa l'historia de les transformacions que ha sofertdita iglesia. La nau central es de l'època romana. Pertany a l'ordretoscà. Més tard hi construiren la porta y finestra bisantines queencara conserva. En l'època de sa fundació serví de temple pagà.Els moros, durant sa dominació, la convertiren en meçquita. Alsigle XIV li afegiren les naus gòtiques que's veuen a dreta yesquerra d'aquella. Per miracle s'han salvat aquestes naus de lesbàrbares pintures ab que s'empastifaren l'avuy nau central yaltar major, obra de pedra del sigle XV. Aquest altar diuen queabans de pintar-lo era l'admiració dels arqueòlegs. L'iglesia de Sant


Llorenç serví de catedral interina al tancar-se la Catedral vella alculte y per mestres duraven les obres de la nova. Ens cridaren l'aten-ció dos altars gòtics de delicadíssim dibuix que hi ha a ]a nau de ladreta mirant a l'altar major, un sepulcre tambè gòtic pertanyent a

IGLESIA DE SANT LLORENÇ

un individu de la familia dels Comtes d'Urgell, y l'esbelt campanar.De Sant Llorenç passàrem al Seminari, aont hi ha'! Museu

Episcopal, inaugurat l'any 1893, y que ja compta ab quatre granssales plenes d'objectes de molt mèrit, alguns dels quals figurarendigníssimament en la darrera Exposició Arqueológica celebrada aBarcelona.

Hi vegérem les estatues dels apòstols de la fatxada de la Catedral

364 BUTLLETÍ DEL

vella, com he dit ja, frontals, una cadira abacial del convent deSigena, Crisis, una colecció de Mares de Déu de diferentes èpoques,ornaments sagrats, capitells, etc., etc. Ens ensenyà'1 Museu MossènIgnasi Pintó, catedràtic d'arqueologia del Seminari, persona moltamable, que tingueren el gust de conèixer ja a la tarda abans, alvisitar la Catedral vella.

Com que'I temps apremiava perquè havien de sortir de Lleidaen el tren de les dues de la tarda, abandonàrem a tota pressa'1 Semi-nari, y sois per compromís ens aturàrem en el local de 1'AcademiaBibliogràfica Mariana, perquè son director ens esperava. Allí vege-rem una Verge d'alabastre del sigle XIV, procedent de les murallesde les Borges d'Urgell, un incunable gòtic del sigle XV y un llibred'oracions en 36 llengues.

Finalment, en el tren de les dues partírem per la via de Tarra-gona pera retornar a Barcelona. Als pocs minuts de la sortidavegerem pel cantó del nord les montanyes de l'últim terme totescobertes de neu. Un deis companys, molt coneixedor de la partalta de la provincia de Lleida, digué que eren les montanyes deCaldes de Bohí. En sent a Picamoixons se tragueren fotografies delpont del carril.

Arribàrem a Barcelona emportant-nos un bon record de lanostra visita a la ciutat del Segre. Les persones que'ns acornpa-nyaren ademés de nostres delegats, entre les quals recordo l'arxiveren Rafel Gras y el jove catalanista en Josep Piñol, a la visita de lomés remarcable de Lleida, se multiplicaren, dispensant -nos totamena d'atencions. Sense llur ajuda hauria sigut impossible fer -noscàrrec de tot lo bo que vegérem ab Pescas temps de que disposaven.De tot ens feren adonar: allí aont hi havia quelcom que mereixéssa atenció, ens hi portaven, encara que fos distrayent-nos deis puntscapdals objecte de l'excursió. Aixís vegerem una pila de coses deles quals no'n tenien noticia, com per exemple la reproduccióde la may prou alabada porta deis Fillols, que s'alça en la novaiglesia de Sant Joan, que no deixa de ser una curiositat de lapoblació.

Segons tinc entès, aquesta nova iglesia s'ha construit en elmateix lloc que ocupava l'antiga de Sant Joan, feta tirar a terraper l'Ajuntament l'any 1868.

En l'iglesia destruida hi solien convocar a concell general elsPahers, fent la crida ab la campana major de la Seu, sempre quealgun aconteixement trascendental pera Lleida ho exigia, en elsmoments de perill pera la patria, ja que en la Paheria no hi havia


prou lloc pera enquibir als personatges que havien d'assistir a lesdeliberacions. Si 'is que acordaren, doncs, la destrucció de monu-ment tant gloriós pera l'historia de Lleida haguessin tingut dos ditsde front, de segur que no ho haurien fet.

Del nostre viatge'n traguerem en conclusió que Lleida es unaciutat que desperta totes les simpaties. Sa situació enlairant -se lescases per la montanya, ab la Catedral al cim, li dóna un segellespecialíssim. No's pot negar que'1 quadro resulta en extrem pinto-resc: es un conjunt ple de llum y poesia; com ho es també, com hedit abans, per passiva, el que's disfruta desde'1 campanar de la Seu.

El visitant que's trobi en aquelles altures dominat per l'esperitquixotesc, s'entusiasmarà refent en sa imaginació'ls centenars debatalles que s'han donat en els extensos plans que té a sos peus.Veurà en la ciutat un centineila disposat a defensar el pas delSegre y en el pla un campament pera maniobrar-hi nombrosesllegions de guerrers; però nosaltres, que som gent de pau, no hivolguerem veure res d'això: fixa la mirada en son brillant passat,férem nostres comparacions sobre lo que es avuy Lleida, lo decai-guda que's troba la comarca per culpes agenes, y lo poc que cos-tar i a de fer-la renàixer a la vida dels grans pobles.

Té medis naturals pera lograr-ho: l'at^avessen rius caudalosos,però li falten vies de comunicació, carreteres, carrils, ponts y totlo que es de rigor pera que ]'industria y el comerç l'afavoreixin.El dia que l'Estat posi seny y extengui la seva mà protectora anaqueixa provincia desventurada, Lleida tornarà a ser la ciutat enve-jada de tot-hom y podrà repetir-se ab més rahó lo que s'ha dit deque si Barcelona es la gran porta de Catalunya pel cantó de mar,Lleida constitueix l'entrada més hermosa de la regió per la bandade terra.

MELCIOR RODRÍGUEZ D'ALCÁNTARA

EL BALL DE LES GITANES EN EL VALLES(Acabament)

MARATA Y CORRÓ

La majoria dels motius que m'ha facilitat l'Anton Perd, deGranollers, (a) Ton de la Pipa, són quasi iguals als de 1'Esperntai y

366 BUTLLETÍ DEL

en Balvey: sols presenten algunes variacions en les tonades de cadapart.

Dança típica.—Si bé d'estructura correcta y ab sa melodia d'airemelangiós, es de faisó moderna, formant part de la dança queactualment se balla a Castelltersol y de L'Espolsada, com a dançade festa major dels dos poblets amunt indicats.

Moderat

e_ _

Sardana. — Resulta ser una variant de la sardana anteriormenttranscrita, ab la diferencia de que's divideix en tres parts. La nú-mero i es igual a l'anterior, cantant-hi: «Tia Maria, passeu farina;— tia Maria, passeu -la fina; — tia Maria, passeu-la, si us plau »;la núm. 2, en sa primera frase, recorda la tonada d'El Noy de laMare, ab alteració de ritme, essent igual en sa segona frase a lasegona de la núm. i; la núm. 3, si bé repeteix la segona frase de lanúm. i, abans ha donat lloc a un nou motiu en el qual els balladorscanten: «Pau, fes ballar a la Maria;—Pau, fes-la ballar, si't plau ».

Aquest cant, igual que l'anterior, es més propri de L'Espolsada,dança de festa major de Marata y Corró, que no pas de les Gitanes.

Els tres motius de la sardana en qüestió, com l'anterior dançatípica, constitueixen les pavanes de la Dança de Casielltersol.


AIlegro

Allegro

EIEEEEEj

Sardana a 2 per 4. — Es una variant del Ballet. Per son valorrítmic y melòdic ofereix el mateix interès que l'altra, però ab ladiferencia que no varía de modalitat, ab la particularitat d'unapetita fermata ascendent en ses primeres frases, que li dóna relleu.

Mogut

f f_t 4- -R- i 4-

4-4-4. -4- 4- 4

368 BUTLLETÍ DEL

Conil •adança o Caixuixa. — Si bé de construcció correcta entots conceptes, no ofereix molta particularitat, perquè es molt sen-zilla y fins es incerta sa procedencia indígena. Lo cert es que es lapart que s'ha popularisat més avuy día.

Moderat

• e .. .

Espolsada. — Variant de les altres de Palautordera, Cardedeuy Marata, oferint el mateix valor que elles, si bé s'hi ha afegit altratonada popular que recorda'l motiu d'El petit baile¡, influenciaque ja s'ha vist en la Sardana.

A(legro

r_ 1 r_ 2 1


r 1 li_ 9 i

11-- w= 11 D. C.

CARDEDEU

Espolsada.— Aquesta variant m'ha sigut cantada per un llo-violer, en Pou, de Cardedeu. Sa melodia es un bon xic diferenta,però igual en la forma rítmica.

Diu en Pou que les demés parts que ell sab són les mateixesde Marata y Corró.

AAegro

RIPOLLET

La música ab que actualment se ballen les Gitanes a Ripolletme !'ha transmesa la senyoreta D. Joana Vidal.

Aquí'¡ ball ja queda desvirtuat llastimosament, perquè no méshi queden L'Espolsada y La Catxulxa, intercalant-s'hi dos ballstípics que no són més que dos xotis dels de l'època actual.

Espolsada. —Té poca relació ab les altres, passant tot seguita les tonades populars del Ballet, Els Caballins d'Olot o Patum.

Com a caràcter típic popular guarda tot lo que es peculiar anaquesta classe de ballets.

47

370 BUTLLETÍ DEL

No transcrivim La Caixutxa, per ser de] tot igual a la de Corró,transmesa pel Ton de la Pipa, com tampoc transcrivim les demésparts, per no ser tradicionals y per sa falta d'interès musical.

Allegro

k•—R-- R—i—R # —R—r— F R

i 1 r? i

D. C.

MOLLET

La música que utilicen a Mollet, que m'ha sigut transmesaper en Joan Rota per conducte d'en Plantada y Fonolleda, ofereixles mateixes particularitats que la de Ripollet.

Se compon de L'Espolsada, La Caixutxa, La Contl radança y LaPavana. Aquestes dues últimes parts senten de] tot l'influenciainnovadora y, per lo tant, estan mancades d'importancia estética.

Per aquesta raó, y per ser La Caixuixa idéntica a les demés,sois transcriurem L'Espolsada.

Allegreito

D. C

CARDEDEU

Som de pie en el segon període d'aquest ball: la jota ha esde-vingut lo típic, lo indispensable.

CENTRE EXCURSIONISTA -DE CATALUNYA 371

El senyor Aregall m'ha cantat una tonada, en ús quaranta ocinquanta anys endarrera. El primer motiu d'ella recorda La Cat-xulxa.

Heus-el-aquí:

-t 1E 2

t. - E t i 2 1

Aquesta Caixuixa de Cardedeu m'ha portat a la memoria unacançó popular alemanya.

Es una coincidencia que considero ben digna d'esment. Setracta d'una tonada d'un volum de cançons populars alemanyes.

Heus-aquí la cançó, ab la traducció de la lletra:

CANÇÓ DE BEURE

^' !mot- - -J-b-'- -•---i- -• i

Pre - ci - sa - ment de l'hos - tal sur-toa

fb - re:

e

car - rer, que ex - trau}• ni'ha - 1,.i - reixes ; 1arnitdre-te, lamàesquer - re.

totc:ün-bi - at; je ho es. tic ve - ient: tu es - tes bor-rit - xo.

372 BUTLLETÍ DEL

De] tercer període ja no se'n pot aprofitar res. Les orquestesconserven La Catxtulxa únicament, y pera les demés parts adoptenqualsevol marxa y ball a l'ús, però tenint com a essencial el que hifiguri la jota popular aragonesa.

No obstant, per lo populars que són avuy dia, considero oportútranscriure'ls següents fragments, que m'ha facilitat el músic deGranollers D. Esteve Sendra.

ENTRADA DE BALL

Allee, o

f f t t .L

fIÍ

CENTRE EXCURSIONISTA . DE CATALUNYA 373

F!.

i ri

CATXUTXA

A¡legro

.s

r1 1 r 2 --1

374 BUTLLETÍ DEL

I

D. C.

CON! 'RA-DANçA

Allegro

-- — — — — — — — — — — — —


-- .-. t

^y.

V------ ------

a temps

-^7

376 BUTLLETÍ DEL

1 1 1Í 2 Í-I-

-L -IF. 1D.C.

-.- + s

JOSEPA MASÓ Y GOULA

CRONICA DEL CENTRENOVEMBRE DE 1906

EXCURSIONS Y VISITES

El dia u, ab motiu d'inaugurar -se les obres de la restaurada iglesia deSant Martí Sarroca, el CENTRE, representat pel senyor President y nombro-sos socis, assistí a les festes que se celebraren en aquell típic poble delPenadès, essent molts els que s'hi dirigiren el dia abans, retornant totsmolt complaguts de les atencions ab que'Is obsequià la Junta Parroquial, ala que felicitem de tot cor, lo mateix que a l'arquitecte senyor Puig y Cada-falch, per I'acert demostrat en la restauració de tant bell monumentromànic.

SECCIÓ D'ARQUITECTURA

Aquesta Secció efectuà durant el passat mes les visites que a conti-nuació s'expressen :

Dia 4 (diumenge), a la casa deis senyors Figueras a Bellesguart, obrade l'arquitecte senyor Gaudí.

Dia to (dissabte), a la casa de ('«Orfeó Català», havent sigut acom-panyats per l'arquitecte senyor Domenech y Montaner, a càrrec de qui vanles obres.

Dia t8 (diumenge), al Sanatori del Tibidabo, obra de l'arquitectesenyor Rubió.

Dia 24 (dissabte), a la fundició «Industrias Mecánicas Consolidadas»,ab una explicació de l'enginyer senyor Barret.

CONFERENCIES

Dia 2.—D. Lluís Llagostera va continuar la seva conferencia sobreImpressions d'un viatge a Portugal, havent projectat una bonica colecció


de clixés d'aquell país que serviren de complement a les encertades expli-

cacions del conferenciant.

Dies 9 y t6.—D. Joseph M. Vilaseca'ns llegí unes Inipressions d'unviatge a Mallorca. molt ben sentides y que foren igualment acompanyades

d'escullides fotografies obtingudes durant l'excursió.

Dia 17. — L'arquitecte D. Joseph Puig y Cadafalch, encarregat de la

restauració del romànic temple de Sant Martí Sarroca, féu una acabada

explicació d'aquell interessant monument, de les obres portades a terme y

de les troballes efectuades durant les mateixes, com són: una magnífica

imatge bisantina de la Verge, retornada al culte; una creu processonal y

alguns curiosos exemplars de ceràmica, cuidadosament guardats en aquella

iglesia, extenent-se en atinades consideracions sobre l'art romànic a Cata-

lunya, que tant bé coneix l'erudit conferenciant.

Dia 23. — El nostre benvolgut President, D. César A. Torras, ens donà

a conèixer un magnífic treball, ilustrat ab nombroses fotografies, titolat Dela collada de Rracons a Collsacabra y la Salut pels cims de les serres. No 'nfem cap extret perquè pensem publicar-lo dintre de poc en el BUTLLETÍ.

Dia 30. — D. Norbert Font y Sagué, Pbre., va tractar sobre La «CiudadEncantada» de Cuenca, mostrant ab escullits clixés els curiosos fenòmens

geològics que ofereix la descomposició de les roques en aquella comarcada

del centre d'Espanva. El Dr. Font ens té promès un treball que veurà la

llum en la nostra publicació.

SECCIÓ DE FOLK-LORE

Dia 25 d'Octubre. — El soci delegat a Talarn, Mossèn Vicens Bosch,.

va donar lectura d'una Colecció de balls de la comarca del Pallars , treball

premiat en la darrera «Festa de la Música Catalana».

Tots els balls varen ser executats al piano pel mateix conferenciant, y

al-uns d'ells cantats, pels que hi havia lletra que de temps antic venia

aplicant -se'ls.

Els lectors s'hauran format càrrec d'aquesta interessant manifestació

folk-lòrica per venir-se publicant en el nostre BUTLLETÍ.

Dia tS de Novembre. — La senyoreta Adelaida Ferré y Gomis, després

de la presentació feta pel seu mestre en Rossend Serra y Pagés, va llegir la

primera tanda de Rondalles cerdanes comentades.Ab La Porqueirola va demostrar la degeneració de la cançó en ron-

dalla, tractant de la primera, que va comentar ab datos abundosos; y, pera

fer-la conèixer a la concurrencia, la va cantar la senyora Vila de Masó,

acompanyada al piano pel mestre Masó y Goula.

Ab la rondalla de L'ànima d'en Rosega Cebes va fer una serie de

consideracions molt oportunes sobre les supersticions populars.

De la rondalla El bastó, el tovalló y el ruc va fer-ne un estudi acabat,

en el qual va demostrar una erudició folk-lòrica poc coneguda en la nostra

48

378 BUTLLETÍ DEL

terra, fins a esbrinar-ne son origen indià, cotejant-la ab les rondallístiques

extrangeres y fent-ne veure les interessants variants catalanes.

Dia zg. — El President de la Secció, senyor Serra y Pagès, va donar

una conferencia a propòsit de Les cançons d'en Serrallonga. a la qual en

seguiran d'altres pera fer conèixer aquest hèroe llegendari de la terra.

Va tractat' de les bandositais dels nyerros y cadells, del caràcter del

bandolerisme català en el sigle XVII, fent la biografia d'en .loan Sala y

Ferrer (nascut a Viladrau en 1594 y executat a Barcelona en 1634). Va

demostrar el falsejament de la veritat en el procés que se li va fer, d'on ne

surt la biografia oficial, enterament en desacort ab el concepte en que'I

tenien els mateixos castellans coetanis seus, citant a l'efecte diferentes

proves.

Va contar les llegendes que d'ell corren en boca del poble y el caràcter

polític, o més ben dit nacionalista, que tenia, abraçant la causa deis

nyerros. entre'Is quals a l'últim s'hi varen acoblar molts bandolers.

La senyora Vila de Masó va cantar, acompanyada pel mestre Masó,

les cançons d'en Serrallonga, alguna d'elles no publicada encara, que varen

despertar gran interès entre l'auditori. -

CURS DE FOLK-LORE CATALÁ. — D. Rossend Serra, President de la

Secció, ha començat un altre curs de Folk-lore, desenrotllant el següent

programa:

1 conferencia (dia 8): El saber popular. — Ennobliment dels conei-

xements populars. — Els coneixements vulgars y els científics. — Folk-lore, nom donat per en William Thom en 18ç6.— Increment que per

tot arreu ha pres el folk lorisme. — Accepció actual de la paraula. —

Coneixements que comprèn.

II conferencia (dia 22): La Tradició. —Força de coesió entre les edats.

— Lluita entre la Tradició y la Revolució. — El Futurisme. —Sobreviven-

cies. — Lley de l'evolució biològica y social. — Reconstitució de la marxa

de la civilisació.

CONVERSES D'ARQUEOLOGIA

L'erudit consoci D. Pelegrí Casades y Gramatxes reemprengué'l mes

passat les conferencies sobre Arqueologia interrompudes durant les vaca-

cions, havent desenrotllat els següents temes:

Conversa XXXV (dia t 2).—Segona de Persia. — Nomenclatura y distri-

bució deis monuments de la Persia antiga. — Arquitectura persa. — Els

materials. — Formes arquitectòniques. — La construcció. — La columna

persa. —Origen de la columna y capitell perses.

Conversa XXXVI (dia iq).—Tercera de Persia. — De les formes secun-

daries de l'arquitectura persa. — Portes y finestres. — Escales y rampes.

— Decoració arquitectònica. — Materials. — Edificis construits ab volta. -

Palaus de Sarvistan y Firuz-abad. — Caràcter d'aquests monuments. —


Arquitectura funeraria. — Idees sobre l'ànima y la vida futura. —Torres del

Silenci. — Tombes reyals construides y subterranies. — Hipogeus.

Conversa XXXVII (dia 26).— Quarta de Persia. — Arquitectura funera-

ria. — Tombes obertes a la roca. — Necròpolis regal a Nack-i-Rustem. -

Tomba de Darius. — Necròpolis a Zagros. —Arquitectura religiosa. —

Creencies religioses. — Altars consagrats al foc. — Arquitectura civil y

militar. — El palau reyal. — Disposició. — Edificis reyals a Pasargada. -

Palau de Cyrus. — Ruines de Persèpolis. — Els propileus y la sala hipostila

de Xerxes.

CURS DE BOTANICA POPULAR

L'entès botànic Dr. D. Joan Cadevall començà'! dia io les seves expli-

cacions sobre Botànica popular aplicada a l'Excursionisme, que anirà

desenrotllant cada quinze dies. En les dugues primeres, corresponents als

dies ro y 24, va ocupar-se de les materies contingudes en l'adjunt pro-

grama, no podent-les donar més extenses per falta d'espay; però ja n'hi

ha prou pera formar-se idea de ]'importancia de les materies tractades per

l'eminent botànic.

Lliçó I. — Estat pròsper y floreixent de la Botànica en altres nacions.

— Treballs de Willkomin, Lange. Boissier, Renter y Bubani sobre la flora

espanyola. — Botànics espanyols y botànics catalans (Bolós, els Salvador,

Costa, Teixidó, Trèmols, Vayreda, Masferrer y Arquimbau, Montserrat y

Archs. Puiggarí. etc.). — Estat de postració y abandonament de la Botànica

a Catalun ya, contrastant ab les potentes manifestacions de ses arts, litera-

tura, industria. comerç, ciencies mèdiques y sociològiques, exactes y adhuc

alguna branca de les naturals, com la Geologia. — Necessitat de popula-

risar aquests estudis pera fer més científica y feconda la tasca de l'Excur-

sionisme. - Necessitat de formar el tecnicisme català de la Botànica.

Classificació deis cossos naturals. — Diferencies entre'Is inorgànics o,

minerals y els orgànics. — Divisió d'aquests en animals y vegetals. — Dife-

rencies generals y impossibilitat d'una distinció absoluta en l'estat actual

de la ciencia.

Botànica. —Importancia de les plantes en l'economia general del

globo. — Utilitat científica, artística, industrial, agrícola y moral de la

Botànica.

Lliçó II. — Divisió de la Botànica en general, especial y aplicada. -

Subdivisió de la primera en Morfologia )' Fisiologia. — Parts que comprèn

la Morfologia (Bioquímica, Histologia y Organografia).

Bioquímica. — Elements orgànics y elements essencials de les plantes.

— Compostos que de llurs combinacions resulten.— Principis immediats.

—Protoplasma.

Histologia. —Cèlula. Principals formes que presenta relacionades ab

les funcions que desempenya. — Contingut de les cèlules (protoplasma,

380 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

membrana, nucli, nucleols, leucits, vacuoles, suc celular). Creixement y

diferenciació de les mateixes. Productes que elaboren: llur divisió en

plàstics o formatrius, de reserva (disolts en el suc celular, com materies

colorants, glucosa, dextrina, diastasa, pepsina, saponasa, àcits. alcaloides,

etcétera; en suspensió, com olis y essencies; semi-líquits, com substancies

grasses; y sòlides, com fècula, alcurona, cristalls, etc.), y d'eliminació o

inútils pera la vida actual y futura de la planta (resines y gomes).

Estructura de les cèlules relacionada ab llurs funcions: cèlules de gruix

uniforme y cèlules esculpturades (puntejades, ratllades, anellades, heliçoi-

dals y reticulades).

Reproducció de les cèlules: I• er , renovació del protoplasma; 2. °°, per

conjunció o fusió de dos protoplasmes; 3. er, per multiplicació (escissiparit,

dissepció y formació endògena). — M ort de les cèlules.

Derivats de les cèlules. — Fibres. —Vasos; vasos laticífers; latex; sa

utilitat. — Teixits. — Orguens. — Formació, ab tant senzills elements, de

regne vegetal.

NOVA

En el concurs de la «Festa de la Música Catalana» que s'ha de cele-

brar el pròxim any de 1907, el CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA ha

ofert un premi, consistent en una obra de música popular, a la més impor-

tant colecció de ballets populars catalans, d'una sola comarca si pot esser,

essent preferida la que, junt ab les tonades, porti la descripció del ball. Es

precís indicar el lloc aon s'executen o s'executaven els referits ballets, y

tots els datos que respecte dels mateixos puguin obtenir-se.

El CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA sols se declara responsable de lo

contingut en la Secció Oficial del sen BUTLLETÍ, deixant íntegra als respectius

autors la responsabilitat dels treballs firmats.

Barcelona. —Tip. « L'Avenç», Ronda de ('Universitat, so. —Telefon 115

INDEX ALFABETIC

NOMS PROPRIS

Amatller, Teresa, p. 1 8g.

Aràjol, Joaquim, 92, 124, 125

Arran, Miquel C., 6o.

Baldó. Maria, 61.Bartumeus, Antoni, t88.Basté, Pere, 63, 245.Batlles, Joseph, 188.

Bernadà, G. 353.Bernadas, 219.

Biada, Joseph M.', í)4.Biosca, 187.Bombach, 124, 187, 219. 256.

Bordas, 2 19.Borrassà, Lluís, 190.Bosch, Vicens, Pbre.. g5, 284, 319.

3 51 , 377.

Cadevall, Joan. 379.Castellà y de Carlet, Comte del, 126.

205, 237.Carreras, 124.

Carsi, 1., 245.Casades. Pelegrí, 30, 64, 191, 127,222.

378.

Ciuffo, Antoni, 351.Co. Joseph M.', 217.

Codina, 245.Coll y Serra, 6o.Comas Solà, J., 6i.Conill, B., 159, 253.Corominas, 6o.

Cruilles, 286.

Danés, 124, 187, 188, 256.Degollada, t88.Deschamps, Enric, 6i, g5.Domenech Montaner, I.I., 61, 376.Domenech, Agna M.', 293•

Fabra, Pompeu, 352.

Falp y Plana, 189.

Ferré, Adelaida, 377.Figueras, 219.

Flos y Calcat, F.. 246.Font y Sagué, N., Pbre., 157, 160,

218, 377•Fontanet, Joseph, t88.Fraginals, Cristòfol, 245.

Galbany. J., 124, 125.Gaza, Alfred, 149, 245.

Gimenez. 187.Girona, 6i.

Gispert, J., 57, 189.

Guarro, Lluís, 5o, 63, 92, 124, 215,

22!.Guitart, Joseph, Pbre., go.

Jordà. Carles, z i 5.

Kirchner, Fidenci, 190.

Lambelet, 245.

Llagostera, Lluís, 62, 351, 376.

Llorens. Sara, 159, 217.

Llatas, Emili, 187, 220.

382

BUTLLETÍ DEL

hlaragall, Joan, Io, 31.

Marqués, 6o.Martí Julia, Domingo, 126.Martínez. Claudi, 30.

Masó, Joseph, 94, 125, 1 9 1 , 346 , 376'Maspons Camarasa, J., 94, 218, 341Maspous Labrós, F., 323.Massó Torrents, J., 245.Miró, Oleguer, 156, 186, 190. 209,

244•Mitjans, B., 6o, ¡24, 187, 22 1, 293.

Morelló, Joaquim, 95, 125, 353.

Nadal, LI., 245.

Palet, 245.

Pascual Sanmartí, 6o, 92, 124, 219,256.

Pedrerol, Joseph, 22 1.

Plantada, Vicens, 159, 19!.Pizzala, 188.Pujols, 187.

Puig y Cadafalch, J., 216. 377.

Ribera, Bonaventura, 30.Ribot, 219.

Riera, B., I g I .

Rius y Matas, 220.Rocafort, Ceferí, 59, gI, 121, 157,

212, 255, 266.Rodríguez d'Alcàntara. M., 365.Roig, Gabriel, 92, 124, 219, 256.Roig, Joan, 92, 124, 224, 256.

Salvany,221.

Salvia, 219.Sanpere y Miquel, S., Igo.

Schilling, Pilar y Francisca, 293.

Serra, Rossend, 125, 159, 245, 378•

Serra y Boldú, Valer¡, 96, 125, 159.

Soler Damians, 1., 127.

Soler Escofet, I., 159.Soler Santaló, Juli, 25, 51, 6i, 217.

353, 266.

Teli Lafont, G., 245.Torras, César A., 30, 6o, 92, 187, 217.

221. 286, 2 93, 3 06 , 3 51 , 377•Torras Buxeda, César, 6o, 221, 293.

Torras Buxeda, Joseph M. e , 6o, 286,

293.

1 ornas Buxeda, Montserrat, 293.

Torras Buxeda, Oscar, 6o, 92, 221,

286.Torruella, 219.

Torrus, M. y J., 187.Tusquets, Joan, 92, 215.

Valls, LI., 124, 187, 220, 256.

Verdaguer, Jacinto. i, 31.

Victoy, Maria, 293.Vidal, Eduard, 6o, 61, 84, 115, 187.

220, 2_ , 351.

Vidal, Joana, 218.Vilardebò, 219.

Vila de Masó, Maria, 159, 378.

Vilaseca. 219, 377.

Viritró, Juli, 124, 353.

Xicoy, F. y J., 286.

NOMS TOPOGRAFICS

(ELS NÚMEROS INDIQUEN LES PLANES; C., COMARCA; P., rORLE 0 CIUTAT; R. RIU, RIERA: Y. VALL)

Adri, 158.Agrefuli, r., 67.Aguilar de Segarra, 86Aguiló, prat d', 286.Agulles, puig, 187.Aiguadora, r.. 221.

Alba, coll del, 57.Aldea, p., 57.Alfachs, port dels, 55.Alfarràs, p., 44.Alger, 215.Alguer, p., 351.


Aliga, puig del, 6o.Almacelles, p., 19.

Alp, p., z86.Amelie-les-Bains, p., ,74.

Ample, v., 66.

Amposta. p., 5,.Andorra, c., 126.Anglos, estanys, 33.

Aneu, v. d', 95, ,25.Aneto, p., 19.

Aran, Y. d', 39, 217, 256.Ares, coll, g8.Argentina, República, g5

Arles-sur-Tech, p., 81.Armaris, puig dels, 67.

Armada, coma, 286.

Arrel, font de 1', 86.

Artés, p., 85.

Ase, salt del, 53.

Asia Menor, 189.Aspres, serra dels, 79.

Avellanes, p., 258.

Avinyó, p., 85.Ayats, cingles, 93, ego.Averbe, p., 194.

Bages, c., 85, 1 15, 2o5.Balandrau, pic, 287.

Balatj, pic, 65, 7,, 107, 165.Balsareny, p., 85. , , 9.

Balç, serra de cap de, 221.

Barbet, puig, 65, 75, 163.

Baridana, canal, 286.Barrabés, v., 14.

Bassagoda, mont., 290.

Bassibés, serra, 66.

Bastanist, canal. 286.

Bastera, cova, 1 14.

Bastida, La, p., 171.Bastiments, pic, 289, 300.

Batera, pic, 97.Baus de l'Ase. gorja, 99.

Beceit, port, ,8g.Belloch, mont., 114.

Bellpuig, P., 67, 125, ,7'.

Bellpuig de les Avellanes, monastir

257.Bellver, p., 286.

Benasque, r., 43.Benicarló, p., 54, 189.

Benifassà, p., 187.

Bergadà, c., 30.Bernat Selvatge, mont., 220.Besalú, p.. 92.Bessora, serra, 221.

Biciberri, estany y pla, 2 3, 39•Bigues, pla de les, 297.

Bocacers, coll de. 65, 67, ¡02.Bohí, vall de, ,o.Boixadors, castell, 22,.

Bolaternera, 66.Bolés, v., 66.

Bono, p., 14.

Bracons, coll de, 93, 37 7 •Breda, p., r88.Buda, illa. 56.Bueno, r. Vegi -s Rugueno.

Busa, serres de, 217.

Cabanelles, coll, io,.

Cabirol, pas del, 286.

Cabradís, pont, 221.

Cabrera, serra, 290.Cadaqués, p., 218.Cadí, v. de, 66, 79, ,o5.

Cadí, serra, 286.

Cadinell, 286.

Calaf, p., 221.

Calders, p., 85.

Caldes de Malavella, p., ¡57.

Calla", r., 291, 299.Cambres d'Ase, 289.

Campells, p., 286.Camp Magre, pla, 291.

Canes, coll de, 290.

Canigó, mont., 62, 65, 97, 130, i61.

Canyelles, serres, 86.

Cap de Balç, serra, 22!.

Capellades, p., 256.

Capelló, coves, 256.

Capsacosta, serra, 290.

Capsir, c., mont., 56. 7q.

Carbasseres, canal, 71.Carboners, v., 305.

Cardedeu, p., 369, 370.

Cardener, r., 86, 217, 22', 290.

Cardona, p., 221.

Carlit, Pic, 79, 289.

Carós, V., 221.

Carrodilla. serra, ¡8.

384 BUTLLETÍ DEL

Casamí, pic, 66, ¡34. Cornet, p., 85.

Castanesá, serra, 14. Corró d'Avall, p., 343, 365.

Castell, p., 13+. Corsaví, p., 8t, g8.

Castellar d'en Huch, serres y p., 289. Cortalet, 73.

Castellar del Riu, p., 1 i9. Cortalet, coll, 168.

Castellciutat, p., 312. Costabona, pic, 65, 98, 290.

Castellet, serres. 86. Crestall, font, canal. 286.

Castellfollit, p.. 86. Creus, cap de, 218.

Castellgalí, serres, 86. Cuenca, ciutat encantada de, 377

Castellnou, serres, 86. Cuguyó, mont., 86.

Castelló de Tor, p., 25. Cuixà, monastir. 70.

Castelltersol. p., 36b. Custoges, p., 179.

Castellvell, p., 87. Cuyàs, 94.

Casulles, costa de les, 294.

Catllar, serres, 289. Darnius, p., 180.

Cauterets, v., 30. Davi, coll de, 85.

Cava, canal, 286. Descargues, serrat, 67.

Cavallera, serra, 289. Dòna, pic de la, 2Q7.

Cerdanya, C., 215, 286.

Cerverís, puig, 294. Ebre, r., 51.

Cierco. quadra, 14. Eina, pic, 289.

Cija, serra d'en, 289. Elna, p., 8i.

Cinca, r., 18. Entreperes, serra, 290.

Cirera, coll de la, 65, 80. Espona. pla de la, 44.

Ciurana, p., 93. Essera, r., 18, 34•Clariana, serres, 71. Estela, puig de 1', 65, 8i.

Clotxes del Puigmal, 287. Estet. p.. t4.

Codalet, p., 6g.Collbaix, mont., 86. Falgueres, r., 99.

Collelimir, 94. Fechan, pic, 20, 40.

Lollisses, Les, 168. Feitús, V., 294.

Collsacabra, c., 93, 377. Fer, estany, 35.

Comabona, pic, 289. Ferrer, r., 67,

Coma Armada. 286, 29!. Ferrús, coll, 289.

Coma Joan, coll, 93. Figuera. La. r., ioo.

Comalada, portella, 65. Figuera, clot de la. ro i.

Comalada, v., r., 67, 99, 102. Fillols. v., 66.

Comelles, coll, iot. Finestres, serra, 290.

Comolo Forno, pic, 25. Fluvià, v,, 94.

Comtesa. pic, 20, 40. Fontalba, 287.

Conangla, r.. 86. Fonda. collada, 297.

Conangles, r., 39. Font Freda. 49.Concròs, comarcada, pic, 289. Font Pobra, cràter, 94.

Conflent, c.. 65. Font Romeu, 289.

Cor, r., 94. Font Sorda, 93.

Coral, r., gg. Forcallo, pla, 20, 39.

Coral. sant., 130. Forcats, pic, 25.

Corbera, p.. 187. Forques, mont., 86.

Corberes, monts., 79. Forquets, r., 290.

Corbins, p., 44. Fortó, coll, 67.

CENTRE ExcURSIJNIS're\ DE CATALUNYA 385

Fossa del Gegant, 300. Llancers, cingles de, 92.

Fou, r., 67, 98, 177. Llauset, c. y serra, 20, 36.

Freixanet, 2gz. Llecb, vall del, 66, io8.

Freser, gorges, z86, 290. Lleida, p., 353.

Llerca, r., 290.

Gabarresa, r., 86. Lliesas, clot., 297.

Galdares, v., 99. Llimiana, p., 277.

Galinyà, coll, 221. Llipodera, v., 66.

Gailagós, salt, 306. Llisa, La, 292.

Gallinaça, puig, 102. Llissà de Munt, 94.

Garraf, i 58. Llobregat, r., 86, 290.

Garrotxa, c., 290. Llop, pas del, 178.

Gavarnie, 30. Lloret Selvatge, ermita, 158.

Gelida, p., 187. Llosa, v. de la, 291.

Gerri, p., 267. Lloses, pla, tot.

Girgosa, pic de la, 40.

Gitarriu, mont., 290. Madres. pic, 68, 215.

Gorch Negre, 215. Major, r., 66, 114.

Gorch Salat, font, 86. Malehides, monts., 34.Gorra Blanch, serra de, 287. Malrem, coll, 98.

Gòsol, p.. 286. Mallorca, illa, zi9.

Gra de Fajol, pic, 289. Manol, r., 290.

Granollers, P . , 94, 323. Manresa, p., 118.Grau, collada del, 93. Mantet, r., 291.

Griu, collada, 295. nlarata, p., 343, 365.

Guara, serres, tg8. Marcuello, p., t96.

Guardiola, p. y serres, 85, 86. Mardanya, collades, 292.

Guilla, coll de la, 13 t. Mare de Déu del Mont, 290.Guillem, pla, 65, 133. Maresma, c., 32 t.Guilleries, c., 30, 220. Marialles, serra, 66, 134.

Gurb, p., 308, 283, 348. Marquixanes, p., 66.

Marrana, coll de la, 289.

Homes Morts, collada, 295. Massanet de Cabrenys. p., t80.Hort. Mare de Déu del, 2 17. Mata, pla de la, 295.

Horta, p., 85. Matamargó, p., 221.Ilospital de Viella, 39. Mayans, creu de, 286.

Menege, tuc, 25.Igualada, p., 2 t t. Mestrat, c., 189.Infern, puig del, 294. Miana, r., 94.Isàbena, r., 18. Milleres, coll de, 71.

Mirabet, p., 53.Joanetes, 92. Miralles, r., tat.Jou, coll de, 134. Moja, p., 51.Jou, prat de, 286. Moles, collada, 67, 132.

Jo y el!, coll. 286. Molina, v. de la, 67, 102.

Mollet, P . , 370•Lentilla, La, r., 66, 8t. Monàs, serra. 99.Loarre, cast., 193, 225. Montanero, pic, 49.

Montboló, p., 175.

Lladres, pas dels, 286. Montanuy, p., i4.

49

386

BUTLLETÍ DEL

Montarto de Caldes, serra, 25, 36Montblanc (Suissa), 91.Montcalt, turó, i58.Montdoní. 174.MIontfalgars, serra, 99, 289.Montferrer, p., 81, 98.Monunecó, p., 94.Montoriet, pic, 49.Montornés, p., 94.Montrerney, congost, 44.Montrepòs, 271.Montsech, serra, 361.Montseny, t 6o, 188, 2 17.Montserrat, 85.Montsià, serra, 54.Montsó, p., 18.Mora, p.. 53.Morella, p., 189.Morens, estret, 292.Morro de Bou, coll, 93.Morunys, t 80.Muga, r., 290.Mulleres, conca de les, 287.Mulleres, pic, 40.Mura, p., 85.Murillo, p., 196.Muscallosa, bosc de la, 291.

Navà, serra, 290.Navarcles, serres, 86.Negre, r., 44.Nohedes, estanys, mont., 71, 2,5.Noguera Ribagorçana, fonts, 43.Noguera de Tor, r., to.Nuria, v., 286.Nyer, gorges de, 291.

Obach, marrades del, 5o.Ogassa, portella, 6o.011eta, coll, 98.011etes, sant., 93.Ordal, 2 17.Organs, congost, 53.Orsavinyà, p., t88.Os, p., 258.Osca, font de 1', 286.

Padró, coll del, 93.Pal, coll del, 6o, tot, 298Palafolls, cast., 6t.

Palaldà, 67, 173.Palautordera, p., 94, 343•Palomeres, coll de, 65, i7 .Pallarols, clot de, 296.Pallars, c., 267, 3 07, 347•Papelló, clot del, 93.Parcigola, v. de la, r., 67, 132.Parets, P•, 94•Pas del Llop, 99.Pasteral d'Amer, 158.Pedraforca, 286, 289.Pedregosa, serra, 289.Peguera, rasos de, 289.Pel de Ca, puig, 65, 81.Pena, La, 114.Penadès, c., 6,.Penarruy, serra, 20.Pendís, coll, 2 t 5.Perdiu, font de la, io8, 133.Perxa, pla de la, 289.Picamoixons, 364.Picassó, font, 286.Pineda, p., 188.Pinyana, serra, t8.Pinyana, P . , 44•Pireneu, 253.Pla Guillem, 79.Pla Jugador, serra, 289.Pleta Nova, serra de la, 40.Pobla de Claramunt, p., 256.Poblet, monastir, 352.Pomarola, pic, 291.Pons, P . , 317.Pont de Suert, p., io.Pontarró, v,, 99.Port del Comte, serra, 289.Portella dels Isarts, 104.Portugal, 35!.Pradell, pic, 7,.Prades, p., 68, 221.Prat Cabrera, v., 76.Prats de Molló, p., 67, 97, 100, t 3 t.

Pregon, coll, iot.Preste, La, 67.Pruit, coll de, 93.Prunell, p., 171.Puig, Aguilar, sant., 221.Puigllançada, 289.Puig Neulós, 98.Puigsacalm. 93, 290.

CENTRE I.XCUlSIONISTA DE CATALUNYA 387

Puigsech, 65. Sant Domingo, República de, 6r.» Esteve de Bas, p., 92.

Quera, La, v., gg. » Feliu de Pallarols, p., 92.» Guillem de Combret, sant., gg,

Rabassa, r., 66. ¡02.Rajadell, p., r., 85, 86. » Iscle de Colltort, p., 93.Ràpita, La, p., 51. » Llehí, ermita, 221.

Reart, r., 67, 69. » Llorenç deis Cerdans, 98, 178.

(telat, r., 86. » Llorenç dels Piteus, p., 22 1.

Reminyó, p., 188. » Marsal, p., ¡73.

Rendilla, roques de la, 294. » Martí de Canigó, sant., r r I, 144.

Reynés, pont, 67. » Martí Sarroca, p., 376.

Ribagorçana, c., lo, r7. » Mateu, p., 85.

Ribagorçana, r., 33. » Miquel d'Ólèrdula, 6o.

Ribes, v., 6o, 286. » Pere de Grau d'Escales, 221.

Ridó, r., 86. » Ruf, monastir, 361.

Rima, La, 291. » Salvador, p., 67.

Ripollet, p., 369. » Vicens, v., 66.

Rius, port de, 39. » Vicens de Castellet, 87.

Roca Colom, pic, 65, 289. » Nempli, iglesia, 93.

Rocacorba, serra, 290. Santa Cecilia, ermita, 93.

Rocaforadada, 71. » Colonia de Queralt, 125.

Roca Mosquit, pic, 71. » Cristina de Lloret, sant., r59..Roc Negre, 65. » Linya, p., 258.

Roca Pollera, costa de, 295. » Madalena del Mont, 93.

Roda, penya, ¡g6. » Magdalena, serra, 290.

Roda. comarcada, 295. » Margarida, r., 6o.

Roig, coll, iSo. » Margarida, cràter, 94.

Rojà, esquerdes de, 65, 67. » Pau, p., 92.

Rojat. pic, 65, io.}. Sarraera, serra, 49.

Rom, r.. 84. Sayol, fondal, 93.

Roques Roges, r., 67. Segalà, pla, 291.

Roses, p., 2 18. Segre, r., 290.

Rotllada, La, 93. Segrià, c., 44.

Rugueno, r. Vegi -s Bueno, 34. Senet, p., r6.

Senet, p., 33•

Sabassona, castell, 221. Serrallonga, mont., 98.

Sagués, r., 221. Serramans, p., 85.

Sahorre, 291. Set Homes, pic, 65, roo.

Salàs, p., 312. Set Riveretes, 221.

Salelles, r., 86. Sen d'Urgell, 349.

Salenques, r., 33. Sistre, puig, 297.

Salines, serres de les, 14, 67, 287. Sitges, p., 158.

Salom, coll, 9.. Sopeyra, congost, 44.

Salut, La, sant., 92, 77. Sorba, 22 1.

Sallent, salt, 93. Surdes, clotada de les,

Sampedor, serres, 86. Suria, p., 85.

Sant Antoni, serra, 290.» Aymant, serra, 290. Taga, mont., 6o, 289.

» Celoni, p , 322. Talamanca, p., 85.

388 BUTLLETÍ DEL CENTRE ExcuRSIONISTA DE CATALUNYA

Talaixà, mont., 290. Vica, pic, 286.

Tamarit, p., i8. Vacarisses, p., 85.

Tancalaporta, coll. 286. Vall, La, fondal, 6o.

Tapís, p., ¡80. Vallbona de les Monges, p., 125.

Tarragona, p., 124, 2q4. Vallcarca, 158.

Tartareu, p., 258. Valldora, p., 221.

Taurinyà, v., p., 66, 71. Vallès, C., 321, 365.

Tayalà, p., i58. Vallespir, c., 65, ¡30.

Tech, r., 65, 67, g8, 290. Vallgorguina, p.. 217.

Ter, r., 290. Vallirana, sant., 189.

Terra Santa, 127, 15g. Vall -llobre, 295.

Tet, r.. 65, 68, 290. Vallmanya, 66, 8o, 171, 221.

Tibidabo, sanatori, 376. Vallonga, estret, 221.

Tillet, coll d'en, 66. Vantolrà, serra, 221.

Tivenys, p., 52. Verda, collada, 297.

Tordera. r.. 6i. Vernet, serra, p., ¡o 1, 1 12, 162.

Tornadissa, font, 93. Vert, serra, 289.

Torc, coll, canal. 40, 47. Viella, port de, 40.

Torra Batera, r.. 65, 67. Vignemale. pic, 30.

Torra Cavallera, 6o. Viladordis, 88.

Torreneules, pic, 287, 300. Vilafranca de Conflent, p., 114.

Tortosa, p., 51. Vilaller, p ,to, 13.

Toses, coll, 286. Vilanova, p., 258.

Trapa, coll, 289. Vinçà, p., 66.

Travessa de Carlos, camí, 48. Vinyat, p., 14.

Tres Canaletes, pic, 286. Urgell, pla, 353.

Trona, P . , 93• Unia, coll, 93•Trópalo, clots de, 49.Tretze Vents, pic, 65, 104. Xerta, p., 52.Tuch de l'Estany Rodó, 40. Xico}yes, vall, 102.Turquia, 189.

ERRADES

En la pàg. 215, aon diu Joseph Galban}'. llegeixi s Lluís Valls.En la pàg. 258, linfa 16, aon diu 1977, ha de dir 1077.

TAULA GENERAL

Págs.

En Jacinto Verdaguer, per Joan Afaragall. . . . . . . . . . . . tExcursions per l'alt Ribagorçana, per Juli Soler y Sanlaló • . . . Io, 33Amposta y La Ràpita, per Joaquim de Gispert . . . . . . . . . . 51A travers del Canigó, per Eduard I'idal y- Riba. . . . . . . . . 65, 97Ullada general a la gea, flora y fauna de la comarca de Bages, per

Joseph Guitart , pbre . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . 85Iconografia de la Santíssima Trinitat en la comarca de Bages. per

OleguerMiró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I 15Congrés arqueològich de Carcassona y Perpinyà, per C. R.. . . . . Izo

Circonvalant el Canigó, per Alfred Ga;a . . . . . . . . . . lag, 161Folklore mèdic català, per Oleguer Miró...... 149, 182, 2o5, 237El Castell de Loarre, pel Conite de Carlet . . . . . . . . . . 193 , 225El CENTRE E XCURSIONISTA DE CATALUNYA a Igualada . . . . . . . . 209Lnpressions d'una excursió a Tarragona, per Bonaventura Conill . . . 244La Toponimia pirenenca, per Ceferí Rocafort . . . . . . . . . . 253Bellpuig de les Avellanes, per Ceferí Rocafort . . . . . . . . . . 257Balls antics del Pallars superior y inferior, per Vicens Bosch,

pbre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267 , 3 0 7. 347Roca Colon y la comarcada del Concròs, per CésarA. Torras . . . . 289El Ball de les Gitanes en el Vallès, per J. Dlasponsy Camarasa y J. Masó

Goula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1

Bibliogralia. — Revistes de cambi, perC. R . . . . . . . . . . . . . 26, 59, 121, ,56, 187, 211, x55, 28}

Notesextrangeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57, 90SECCtó OFICIAL:

—Socis entrats, pp. a8, 122, 2 33 . 319.— Donatius pera' la biblioteca, pp. 29, 123, 214, 319.— Donatius peral Museu y Col • leccions, pp. 30, ¡24, 214, 320.CRONI(.A DEL CENTRE:

— Sessions oficials. — Commemorativa del XXIX aniversari de la primeraAssociació excursionista, p. 31. —Junta General ordinaria y elecció de càr-recs en les seccions, p. 2 15.— Sessió inaugural, p. 351.

— Excursions: De Camprodon a Ribes. Ascensió al Taga, p. 6o.—A Sant Mi-quel d'Olèrdula y Vilafranca, p. 30.—A Palafolls (Secció d'Arquitectura),

p. 61.— A Sant Feliu de Pallarols, La Salut, cingles de Llancers y Joanetes,Sant Esteve d'en Bas, Santa Pau y Besalú, p. 92.—A Granollers (folk-lòrica),

p. 94.—A Tarragona, p. 124.—A Caldes de Malavella, Adri y El Pasteral (geo-

390 BU FLLETÍ DEL

lògica), p. 127.-A Garraf y Sitges (Secció d'Arquitectura), p. t58.-A Ge-lida, puig d'Agulles y Corbera, p. 187. - A Breda, Reminyó, Orsavinyà y

Pineda, p. 188.-A Roses, Cadaqués y Cap de Creus (geològica), p. 218.-A Mallorca, p. 21g.-A les Guilleries, p. 219.- De Calaf a Cardona, SantLlorenç deis Piteus y valls del Cardener y de l'Aiguadora, p. 221.-A la

Pobla de Claramunt y Capellades, p. 256.-A la vall de Ribes y Cerdanya,Gòsol, cims de Pedraforca y de la serra de Cadí, y retorn a la vall de Ribesper Cerdanya, pas deis Lladres, Nuria, cincs de la Vaca y gorges del Freser,p. 286. - A Vilanova, p. 352.- A Poblet, p. 352. -A Sant Martí Sarroca,

P . 376.VISITES (Secció d'Arquitectura). -A l'edifici «Frare Blanc», p. 61. -A la casa

de Maternitat y Expòsits, p. 61.-A la fundició Escorsa. p. 61.-A l'Hospi-tal de Sant Pau, p. 95. -AI Teatre del Liceu, p. 95.- Als ta l lers de ceràmi-

ca d'Orriols, p. 95.-A la torra de Bellesguart, p. 376.-A la casa de ('«Or-

feó Català », p. 376. -AI Sanatori del Tibidabo, p. 376. - A la fundició «In-

dustrias Mecánicas consolidadas», p. 376.- Conferencies: Excursions pirenenques en ple hivern, per César A. Torras,

p. 30.-Encontrades de Gavarnie y ascensió al Vignemale, p:r Claudi Mar-

tínez, p. 30. - Notes del Bergadà, per Bonaventura Ribera. pbre., p. 30. -

Aplec de cançons populars de les Guilleries. per Eusebi Bosch y Aureli Cap-

many, p. 3 I.-Aleravelles de la República Dominicana. per Enric Deschamps,

p. 61.-L'Acròpolis de Barcelona y les columnes del carrer del Paradas, per

Lluís Domenech, p. 61. - A travers del Canigó, per Eduard Vidal, p. 62. -Valor pedagògic del folk-lore, per Maria Baldó, p. 62.- Resultats de ('eclipse

de sol de 1905, per J. Comas Solà. p. 62.-Una excursió hivernenca al Tafia,per Lluís Guarro, p. 63. - Balls y cançons populars de varies comarques

lleidatanes, per Vicens Bosch, pbre , p. 95. - L'excursionisme a l'Amèrica

llatina. La República Argentina, per Enric Deschamps, p. 95. -- Les valls

d'Aneu, per Joaquim Morelló, pp. 95 y 125.- Aplec de cançons populars

catalanes, per Valer¡ Serra y Boldú, pp. 96, 125 y 159. - Notes d'una excur-

sió a Bellpuig, Vallbona de les Monges y Santa Coloma de Queralt, per Joseph

Galbany, p. 125. -- Procediment pera la correcció de la convergencia de ver-ticals en les fotografien, per Joaquim Aràjol, p. 125. - Gènesis social dels

pobles. Necessitat de determinar-la, per Domingo Martí y Julià, p. 126.-El

folklore andorrà. Usos y costums, pel Comte de Castellà, p. 126.- Una ex-cursió a Terra Santa, per Ignasi Soler y Damians, pp. 127 y 159 -La processó

per mar de Lloret a Santa Cristina, per Bonaventura Conill, p. 159.- Res-

senya de l'excursió a Caldes de Malavella, Adri y El Pasteral, per N. Font y

Sagué, pbre., p. i6o. - impressions d'una excursió a Montseny, per Joseph

Fontanet, pp. 1 6o y 188. - Uns quants recons del Pireneu de Lleida, per

Antoni Bartumeus, p. 188. - Un viatge a Turquia y a ('Asia Menor, per Te-

resa Amatller, p. 189. - Una excursió al Mestrat y port de Beceit, per Joa-

quim de Gispert, p. 189. - Lo Geni Català, per Falp y Plana, p. i8g. - Lacreació pictòrica de la Verge Catalana, per S. Sampere y Miquel, p. 190. -

Folk-lore mèdic català; per Oleguer Miró, p. 90.- Rondalles lèttiques, per

Fidenci Kircliner, p. Igo.- Cançonística popular, per Bonaventura Riera y

V. Plantada, p. Igi.-Una excursió desde Camprodon al cim de lladres, per

Lluís Guarro, p. 215. - Una excursió a Cerdanya en pie hivern, per Caries

Jordà, p. 215.-Una visita a Alger, per Joan A. Tusquets, p. 215.-El Con-

grés de l'Associació Arqueològica de França a Perpinyà, per Joseph Puig y


Cadafalch. p. 216. — Excursió al Montseny y Vallgorguina. per Joseph M.'

Co, p. 2 1 7.— Excursió per les Altes valls del Cardener y serres de Busa y de

la Mare de Déu de ('Hort, per César A. Torras. p. 217.- La vall d'Aran. per

Juli Soler, p. 217.- Exposició de fotografies de la comarca, p. 256. — Aplec

d'exemples morals, per Sara Llorens, p. 217. — Rondalles aràbigues, per

Joana Vidal, p. 218.—El Ball de Gitanes, per J. nlaspons y Camarasa y Joseph

Masó y Goula, p. a18.—Notes folk-lòriques d'Alguer, per Antoni Ciuffo,

p. 35! .—lmpressions d'un viatgea Portugal, per Lluís Llagostera, pp. 351 y

376.— Qüestions de sintàxis catalana, per Ponipeu Fabra. p. 352.- Inipres-

sions d'un viatge a Mallorca, per Joseph M.' Vilaseca, p. 377. — Restauració

del Temple de Sant Martí Sarroca, per Joseph Puig y Cadafalch, p. 377. -

De la collada de Bracons a Collsacabra, per César A. Torras, p. 377. — La

«Ciudad encantadas de Cuenca, per N. Font y Sagué, pbre., p. 377.—Colec-ció de balls del Pallars, per Vicens Bosch. pbre., p. 377. — Rondalles cerda-

nes comentades, per Adelaida Ferré, p. 377.—Les cançons d'en Serrallonga,

per Rossend Serra, p. 378.

— Cuesos: D'Arqueologia, per Pelegrí Casades, pp. 31, 63, g6, 127, 16o, 191,

222 Y 378.De Botànica popular, per Joan Cadevall, p. 378.

De Folk-lore, per Rossend Serra, p. 378.— Plan d'excursions, pp. 128, 224 y 287.

Noves, PP 32, 64, 287. 380.Index alfabètic de noms propris, p. 381.Errades. p. 388.

GRAVATS

Págs.

Jacinto Verdaguer .............. 3La Noguera Ribagorçana a Pont de Suert

Salt de Senet . . . . . . . . . . . . . . . . t 5

Senet . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Bosc de Biciberri . . . . . . . . . . . . . . . z 1

Salt de Biciberri 22

Estany de Biciberri 23

Ribera de les Salenques 34

Salt delRiu Bueno . . . . . . . . . . . . . . . 35

Estany inferior d'Anglos ............ 37Hospital del port de Viella. 4'

La canal de Toro al port de Viella. . . . . . . . . . . 46

Vall d'Aran: cap del port de Viella . . . . . . . . . . 48

Campanar de Cuixà . . . . . . . . . . . . . 70

Foradada del Xalet. . . . . . . . . . . . . . 7 -2

Xalet dels Cortalets . . . . . . . . . . . . . . 73

Clot de Balatj . . . . . . . . . . . . . . 76

Carena de Puig Barbet . . . . . . . . . . . . . 77

Claustre d'Arles 83Prats de Molló . 1 oo

Sant Guillem de Combret . . . 103

Pic de Set Homes y estany de la Comalada ........ o5

Val¡ de Cadí: La Pica de Balatj Io9Castell d'EI Vernet. 1 1 3Iconografia de la Santíssima Trinitat de la comarca de Bages 1 16 y 1.17

Casa forestal de Marialles y pics de Casarní . . . . . . . . 135

Castell: Sepultura del Comte Guifre . . . . . . . . . 136

Tovalles d'altar en l'iglesia de Castell, provinents de Sant Martí de

Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 37Tovalles d'altar, provinents de Sant Martí de Canigó . . . . . 138

Altre fragment de tovalles d'altar, provinent de Sant Martí de Canibó

(Museu de Cluny) . . . . . 140

Sant Martí de Canigó . . . . . . . . . . . . . . 141

Interior de Sant Martí de Canigó 145

Sant Martí de Canigó: Pati claustral . . . . . . . . . . 147Canigó: Detall de la Xemeneya . . . . . . . . . . . 164

La vall de Cadí desde la Pica . . . . . . . i66

Val(manya . . . . . . . . . . . . . . . . . .69

Bellpuig: Porta de l'iglesia de la Santíssima Trinitat. . . . . . 172

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 393

Pàgs.

Colegiata d'Arles- sur-Tech: Santa Maria . . . . . . . . . 176Arles- sur-Tech: Figura sepulcral de Guillem Gaucelm, cavaller de

Tallet. . . . . . . . . . . . . . . . . .78

Castell de Loarre . . . . . . . . . . . . . . . .95Loarre: Vista general del Castell. Porta d'entrada al tancat . .. 199

Id. Entrada triomfal del Castell . . . . . . . 201Castell de Loarre: Reconstrucció de la data y llegenda d'un baix relleu 203

Id. íd. Escala y entrada de ¡'iglesia 226

Id. íd. Iglesia ............ 227Id. íd. Capitells de l'absis. 229

Id. íd. Finestra exterior de l'absis 232Bellpuig de les Avellanes: Porta de ¡'iglesia ....... 259

Id. íd. Claustre ......... 260Id. íd. Absis de ¡'iglesia ........ 261

Id. íd. Sepulcre d'Armengol VII . 262

Id. íd. Id. d'Armengol X y Na Dolça 263

Id. íd. Sarcòfac del Comte Alvar. 264

Id. íd. Creu de terme. z65

Panorama de la collada de Lliens . 296

Canigó desde Roca Colom ............ 299

Panorama desde Roca Colom . 300

Costabona desde Roca Colons . . . . . . . . . . . Sot

Cim de Roca Colom . . . . . . . . . . . . . . 302

Pla de la Llosa . . . . . . . . . . . . . 304

Saltants de Carboners . . . . . . . . . . . . 305

Ball de Gitanes: Mollet . . . . . . .. . . . . . . 324

Id. íd. Arenys d'Amunt . . . . . . . . . . . 330

Id. íd. Granollers . . 332

Id. íd. Cardedeu . . . . . . . . . . . . . 3:4Id. íd. Id. Batlle de l'Espolsada . . . . . . . 335

Id. íd. Mollet . . . . . . . . . . . . 337Id. íd. Granollers . . . . . . . . . . 339

Lleida: Vista general . . . . 354

Li. La Paheria . . . . . . . . . . . . . . 355

Ti. Hospital: Pati . . . . . . . . . 356

Id. Id. Verge sobre la porta ........ 357

Id. Monastir de Sant Ruf . . . . . . . . . . 352

Id. Iglesia de Sant Llorenç 363

Làmina apa.t: Mapa de la regió del Canigó ........65

Butlletí - UAB Barcelonacapella, part en cambra de mals endreços, y part en estable, no se si pera...

Documents

Transcript of Butlletí - UAB Barcelonacapella, part en cambra de mals endreços, y part en estable, no se si pera...