FONSJOAN SOLER

PRIMERA ÉPOCA

N« 9

6 AGOST 1945

F E D E R A C I Ó

D E M O G R A C I A

S O C I A L I S M E

B U T L L E T Í I N T E R I O R D E L M O V I M E N T S O C I A L I S T A D E C A T A L U

EDITORIAL

LA VICTORIA SOCIALISTA ANGLESALa victoria del Partit Laborista óà. tant coin l'expressió del

procés p o l i t i c angles, el resul tat de la gran crisi cont inentaleuropea. Tot el mon d'avant guerra ha quedat a ixafa t a Europaque n'era més que cap altre cont inent la seva representaciógenuïna . Es a Europa on la gran crisi del capi ta l i sme i lesgrans contradiccions geo pol i t iques varen cercar un derivat iuen el f e ix i sme . Es en el nostre Con t inen t on s'ha fet sentiramb més cruesa la guerra i oh la desolacio i el desord-re quen'ha succeït oi deixen en un estat d empobr imentquelesve l lesformules cap i t a l i s t e s d ' enguany son incapaces de t robar-hiuna nova ordenació , un nou sentit de la v ida i una esperançaque no faci estèr i l tols els combats i tots els sofr iments .

El poble anglès h. i votat no so lament per les nac ional i tza-cions pel m a n t e n i m e n t del control obrer, per una àmpl ia polí-tica de seguretat social, per una reconstrucció del pais devas-tat pels bombardeigs i les pr ivacions, sinó que, fent se l ' intèr-pret d'aquest aire que commou el Continent, i ríes espurnesdel qual l l u e n a cada pais, ha vota t en idealista per un rnonmil lor i contra un retorn a les concepcions envel l ides que, enles relacions internacionals, iniciava Churchi l l a l'hora delreestructurament de la pau

Dèiem en un del: nostres art icles, que Anglaterra deviasentir la responsabi l i ta t històrica que contre ia , davan t delCont inen t , com a pais ordenador. La guerra ha superat d 'unamanera b ru ta l l 'etapa dels nac iona l i smes economies p e r aobrir de hat a bat l ' in te r fe rènc ia c o n t i n e n t a l i. sobretot, en unC o n t i n e n t com Europa, per una forma orgànica d 'estructuraciópo l i t i ca en t re els Estats , que e v i t i 1rs .contradiccions geo-eco-nomiques d 'un gran espai geogràlic insuí ic ient en matèriesprimes i amb una gran densitat demogràfica, que no fan pos-sible que pugui subvenir-se per ell m a t e i x . Europa ha estatel cor i el cervell del mon i tem i n s t i n t i v a m e n t perdre la sevaplaca que s'exten universalment a través de tot un sistemacolonial a t raves d 'una puixança i n d u s t r i a l sovint f i c t i c i a i através d ' u n a gran expor tac ió in te l · l ec tua l i tècnica. Els airesideals d'Europa han portat la concepció de l l iber ta t com acondició de l 'e levació h u m a n a , l ins a l 'hora de l ' a d v e n i m e n tdel f e ix i sme Deuen dur-los novament a Or ient i en el l l u n y àOccident per a que regener in per un costat h u m a n i t z a n t laconcepció colectivista russa i , per l ' a l t r e rostat , rn oi C o n t i n e n tAmericà, l ' u t i l i t a r i sme i n d u s t r i a l i s t a 1 a ixò no podia fer-hoel c a p i t a l i s m e si ell a t ravés dels conservadors ang esos ha.rués volgut refer, per la seva classe, una nova e tapa his tòr ica .

Davant seu. els laboristes anglesos t enen una tasca enormea acompl i r . No creiem que es t igu in en condic ions i m m e d i a t e sde grans transformacions revolucionàries, t a n t per la condicióins t i tuc iona l del seu pais, com per Ics cond ic ionseconorn iquesen que ha quedat Europa després de la guer ra . Tenen , peròel deure de traçar a grans linies lns estructu.es d t- 1 Europaf u t u r a , preparar el terreny a un d e s e n v o l u p a m e n t h i s tò r ic quemeni a t r a n s f o r m a r Europa on un sol procés p o l i t i c ¡er nomicla sortida d<'l qual seria el Socialisme. La carac te rMioa socia-l is ta de! nou Govern anglès pot esvair el rece lqu* ' p o d i e n susc i t a r ois conservadors en o r g a n i t z a r un bloc e c o n n i n i c o - p o l i t i cdols paisos europeus, sobretot els nord o c c i d e n t a l ^ q u e es tanl l iga ts per una c o m u n i t a t d ' interossos m u n d i a l s . Una es t ruc turafederat iva d'aquests països sobre un possible suport franco-angles bastida i orientada pels socialistes esvairia tot recel de

bloc anti-soviètic i retornaria a Europa tota la puixança que"ha t ingut en el mon abans de l'altra guerra. Retormria a Eu-ropa una independ ncia intel · lectual i econòmica que prem-sada entre les dues influencies, la orient >1 i la americana,havia perdut . Una col·laboració estreta amb la U. R. S. S.evi tar ia les possibili tats d 'un conf l i c t e que nascut de lescontradiccions d'aquesta guerra a Europa, menacen ja desd'ara la pau.

A nosaltres catalans i amb nosaltres tot els pobles de laPeninsula Ibèrica, ens és indispensable una profunda entesaentre els països occidentals sobre la base franco-anglesa, sivolem tenir el nostre reneix ment i la pau interior. La nostracondició geogràfica ha fet i fa, ara més que mai . de la nostraPeninsula, el nus estratègic la plataforma, el lloc de passatge'entre una Europa i n s u f i c i e n t i els camins de les seves matè-ries pr imes i del rebost per a subsistir. Tota la nostra historia?totes les nostres guerres civils, tota la nostra decadència in te-rior i exterior, l ' anormal i ta t de desenvolupament del nostreprocés politic inter ior , és la mateixa historia de la l lu i t a d'in-fluències de les grans potències europees, a l a recerca delscamins de la seva expansió, dels llocs on sotstreure l 'al imentde l ' indús t r ia i de la població de tot Europa

I avu i que sofr im una dictadura més i q u e tantes esperanceshem t i n g u t c o n t í n u a m e n t en cada un dels esdeveniments quehan commogut el mon, perquè el seu desenllaç ens retornés aun règi m democràt ic a casa nostra, i que t an t* desenganys enshan donat al no produir l'efecte que n'esperàvem, podem teniruna esperança mos concreta si v e r i t a b l e m e n t la victorià delssocialistes-anglosos apor ta aquesta rea l i tzac ió europea, i mésintensament occidental, dintre la qual un Franco, que és elrepèl a aquest ordre de coses, no hi pot pas viure.

I és amb el cor posat en aques ta esperança, que sobrepassael nostre egoisme natural de poble per a esdevenir europeu,que celebrem la victorià dels socialistes anglesos

s*ofte>ciAC<&>

--• /:'*/í trulio molt nitiltiincnt ! Qué li xrailtlfi. L>urlor, itottava a prendre les aiguës a Vilajuïga.

— De cap manera... A vostè li cal prendre « las de Villa*diego ».

UNA LLICO DE CURETAT POLITICA

per E. ARMENGOLLa segona Republica es trobà a)¿néixer

amb problemes de capital importància a re-soldre arreu de la Peninsula. Un dels mésimportants era el del Camp.

En un pals essencialment agricol com elnostre, que compta amb un desenvolupamentindustrial no dépassant gaire l'estat embrio-nari, ei volem comparar-lo a d'altres paisos,donar una solució justa i eficient al problemacamperol era, de retruc, treballar per l'en-fortiment del règim que neixia i per la supe-ració del moviment industrial.

Els governants es donaren compte de l'im-portància que revestiria pel pais resoldre elproblema del Camp. No tingueren pero, lavisió exacta de la magnitud del mateix i apli*cant-hi remeis inoperants deixaren transcór-rer el temps sense que el mal que de segles•orseca el pais fos arrencat de soca-arrel.Els resultats obringuts foren gairebé nuls iel pitjor fou que les masses camperoles, quehavien esperat tant del nou règim, es senti-ren defraudades i convençudes en bona part,que el mal no tenia remei.

A la Península i, principalment,'a Andalu-sia, Extremadura i Castells, la terra ha estatsempre patrimoni d'uns quants grans terrati-ments (marques-os, ducs, comtes, etc.), quemai han sapigut aanejar l'aixada i, pitjorencara, mai han '.mostrat el més petit inte-rès «n aprendre a manejar-la. Per a ells latorra no és altra cosa que un objecte de luxeque els permet viure sense treballar. Mais'han preocupat de millorar el rendiment dela mateixa a base d'una explotació racionalo d'una millora d'utillatge, Com que cada und'aquests senyors té en proprietat extensionsgrandioses, àdhuc en el cas d'un rendimentminim, el total recaptat, una vegada cobratsele arrendaments o venuda la collita, quanl'explotació és directa, és prou elevat per ales despeses « obligades » del medi social en^ué viu. I si aquest medi és més exigent enun moment donat i per IPS raons que siguin,les coses s'arrangen augmentant els preus deles terres irrendades i rebaixant els jornalsen les d'explotació directa.

Que, a conseqüència de tais decisions, mi-ler« de camperols es trobaven obligats a re-duir encara més l lur pressupost ja prou mi-serable. ? Eren coses que no comptaven peraquests t senyors » i, si algú s'atrevia a ex-terioritzar la mes minima pretesta, el Bene-mèrit Cos estava alii per a posar «ada cosaal seu lloc.

Aquesta era la trista situació del camp es-panyol quan, per segona vegada, la Republi-ca fou pioclamada. Kl Govern es trobà en-front d'uns senyors qae pretenien continuargaudint dels mateixos privilegis 'd'abans 1d'unes masses de campero's qne reclamaven•1 compliment de les promeses que, a travésdels anys i por la majoria, els havien estatfetes.

Els camperols demanaven el qne ningúpodia negar : Treballar i viure

Hem dit més amunt que els governants nooomprengu« ren la magnitud del problemaque calla enfrontar , tal vegada copsant-netota l'onvergadura, no s'atreviren a atacar-

E L 8E8ULTAT de les «'«celons angleses,a més de que tindrà una forta repercus-

sió en el desenvolupament de la politicainternacional, té el valor de demostrar la im-portància qne té en els pobles el fet que lesposicions siguin clares en politica.

Europa, després del trasbals que acaba desofrir, passa per un d'aquells moments d«confusionisme politic que, de no sortir-ueaviat, malgastaria moltes energies per aobtenir resultats gairebé nuls.

Sembla que el remei ùnie per a guarir totesles disorts que sofrei el mon avui, sigui eldels trusts, unions, aliances, etc. Tot aixòque està molt bé i que és d'una eficàcia in-contestable quan es tracta d'anar a lluitarcontra uns objectius determinats, esdevé con-fús i, ans i tot, contraproduent, tan bon puntl'objectiu ha estat assolit i es tracta d'anara pulsar l'opinió pública per tal que aquestaexpressi el seu pensament.

Pel que fa a Espanya, per exemple, és im-prescindible, si volem enderrocar lei règimde France i Falange, que tots els sectorsantifeixistes puguem trobar un punt de con-junció que faci mes eficaç l'esforç contral'enemic comú. Pero un cop l'enemic abatuti consolidat el nou règim, cada partit ha dereprendre la seva pròpia personalitat sensecamuflatge de cap mena, i ha d'exposar ambsinceritat la ideologia que sustenta,i que volposar a la pràctica si sortis victoriós de 1*lluita electoral.

A més, aquest procediment permetrà desaber exactament quina és l'orientació queel país vol seguir, car {també ha de saberexactament la relació de forces que cadagrup politic compta en el pals.

Pel que fa a Catalunya, és indispensableque tots els partits i, sobretot, aquells quetenien una preponderància eu la vida pública,s'esforcin en crear un clima de claretatpolitica i . fugin del confusionisme, earés precisament la claredat i l'honestetat enl'actuació que caldrà a casa nostra, desprésd'aquests terribles anys de foscor a la qualha estat sotmesa.

Nosaltres, socialistes, que mai hem cregutamb el mite del partit únic, perquè aquestrepresenta precisament la negació de totademocràcia, creiem, no obstant, indispen-sable que cada sector politic sigui el por-tantveu de les diferents concepcions políti-ques existents dintre el conjunt d homes qu*eformen cada poble civilitzat.

El poble necessita més que mai saber onst'l vol conduir i quins son els procedimentsque es volen emprar per a assegurar la pausocial i la llibertat individual.

le de cara i a íou«. MKUI cum si^ui, ei j,ioblema quedà en peu i sense solució.

Després del période criminal de Franco ila seva banda, el problema tornarà a tenirtota la virulència d'abans, o més, si és possi-ble. En aquests moments que el nostre retorn ala Peninsula sembla possible en un terminicurt, tots tenim el deure d'aportar el rostreesforç, petit o gran, i enfrontant-nos amb elsproblemes vitals per a l'economia del nostrepoble, ajudar » l lur solució.

E» el qao farem en un proper article.

per Joan ALEUEl pobio català defensa, amb tota la seva

força, que li S'guin respectades les sevesidees i no acceptarà mai que li sipuin impo-sades idees exòtiques, contràries a la sevapsicologia, encara que aquestes li siguinpresentades amb els colors més llampants ipropagades amb gran orquestració.

Els socialistes catalans ens hem imposatel treball d'aportar al poble català tot l'entu-siasme i sobretot, l'honradesa de les ideesque defensem, perquè creiem que és ambl'implantació del nostre ideari que assoliremuna era de veritable pau social.

No volem, de cap manera, crear ramats,sinó homes que pensin per llur propi comptei, sobretot, que actuin amb aquella respon58-bilitat que ha d'ésser norma en els homesconscients.

El clima per a poder du ra terme les nostresaspiracions, és admirable. De Mèxic tenimnoticies directes molt encoratjadores. Bisgrups socialistes catalans de diferents ma-tissos que actuen en aquelles terres son proaimportants i prou ben disposats per a en-grossir la gran corrent socialista.

De Catalunya les noves encara sen mésbones. La creació de la gran organitzaciósocialista és sentit per uca gran massa decatalans, els quals llegeixen amb interès lespublicacions que edita el Moviment Socia-lista de Catalunya, i cada dia es senten mésinterpretats per nosaltres.

Avui el socialisme és una realitat a tot elmon democràtic, i Catalunya que és demò-crata cent per cent i sempre ha tingut l'es-perit obert a tots els moviments d'emanci-pació social i politica, tindrà també el sengran partit socialista.

El resultat de les eleccions angleses haomplert de satisfacció i esperança a tots elsque creuen en la llibertat de l'home per da-munt de tot.

El seu exemple, exemple de veritable de-mocràcia, podria ésser recollit per totsaquells que ens volen fer creure en la invio-labilitat i infalibllitat politica d'an home.

Churchill, l'home que ha fet la guerra ambtota la seva energia i l'ha guanyada, la figuramés destacada de la lluita- contra el barba-risme modern, ara que el seu immens esforçha estat assolit amb la més esclatant vic-torià, el poble anglès, tot i reconeixent i esti-mant la seva aportació al país, l'aparta delpoder perquè creu que han d'ésser altreshomes, i sobretot altres ideals, els que hando guiar l 'Europa de demà.

I és el partit socialista anglès que en undels moments més difícils de la historia delmon pren a les seves mans el poder en unade les nacious de més formació política

El poble anglès s'ha manifestat i ho ha fetamb força. Votant pels laboristes votavenpel programa que aquest partit havia expo-sat amb elaretat. I ells prenen el poder sols,sense mixtiflcacions i barreres, que sempreson confusionistes. i que la major part de lesvegades impossibliten la realització pràcticade cap programa polític.

Heus aci una lliçó de claretat politica queels catalans devem »prendre, si volem que, acasa nostra. la politica tingui un sentit deresponsabilitat, 1 que respongui en tots elsaspectes als principis bàsics de catalanitat,democràcia 1 llibertat, quo son fonamentalsen el nostre poble.

Catalunya per la independència dels poblesI el Socialisme

MÈXIC

Extrade de Varticlede A. TONA i NADALMAI

Federació i Confederació

E L SISTEMA confederai, è* a dir, la des-centralització completa, aplicat a la Penin-

sula, és l'unica solució de convivència entrsles nacions que la integren, associades perraons geogràfiques i profundament diversesper !es seves realitats culturals, économiquesi socials. Quatre llengües hi ha a Iberia ; dl-

» versitat extraordinària, en gradació, del sen-timent religiós (en aquesta matèria, per exem-ple, una mateixa llei per a Catalunya i Bas-conia, seria tirànica) ; diversitats econòmiquesi socials gairebéinsuperables(la classeobrerade Catalunya, escrivia l'amic Jiménez en elnúmero 1 d'Enllà f, no pot quedarestacionadaesperant l'arribada del proletariat espanyol).El règim économico-social que s'han de donarCatalunya, València i Balears, països [indus-trialitzats i possessors d'una agricultura detipos mercantil : fruiterars, vinyes, oliveres,horta, amb petita propietat al camp i moltproletariat a les ciutats, no pot convenir ales dues Castelles, a Lleó i a Extremadura,països de gran propietat agricola, ceralicolesi'ramaders. Tampoc no pot convenir a Bas-eonia, ni a Galicia, ni a Andalusia. Cada und'aquests pobles ha de fer la seva revoluciói estructurar el seu règim de conformitat ambles respectives peculiaritats econòmiques isocials. Això solament es podrà fer en plena

i llibertat, sense la tutela dels uns sobre elsaltres, més ben dit : sense la tutela de l'Estatespanyol i la balança de les seves interven-cions armades.

Extracte de l'articlede Josep ROBUSTE

La C. N. T.i els problemes nacionalistes

H AURÍEM VOLGUT emprar un altre mot, ambel qu?l sintetitzar els anhels d'independèn-

cia dels distints pobics que avui integren l'Estatespanyol No ignorem el recel que la paraulaNACIONALISTA desperta en el militant de laC N. T , i tampoc en desconeixem les causes,però inúti lment en cercaríem un altre que concre-tés, amb tanta justesa, les aspiracions de la ma-joria del poble català.

Convenim que. de tota la recula de mots quela militància confederal escolta i llegeix amb pre-venció, j* que expressen, almenys aparentment,conceptes antagònics a les seves idees u a les se-ves tàctiques : politica Estat, reformisme, partit,nicionalisme, etc., possiblement és aquest darrer

Reunió del Conseil de coordinaciódel moviment socialista de Catalunya

El proper diumenge dia 5 (f agosttindrà lloc a Toulouse la Reunió delConsell de Coordinació del MO VI-MENT SOCIAL/SFA DE CA TALUNYA.

A questa reunió que promet assolirun èxit complert per l'entusiasmeque ha desvellat entre els membresdel Consell de Coordinació i les De-legacions del Moviment, començaràa les nou del mati amb el següentordre del dia :

1. — Informe sobre política gene-ral.

2. Pla, orgànic.3 — Propaganda.4. — Qüestions administratives.5. — Assumptes generals.

#

el que més justifica la desconfiança amb que se'lconsidera. Generalment, el nacionalisme, ha esta*la tramoia darrera la qual s'han disfressat els in-teressos capitalistes per enlluernar les masses po-pulars arreu del mon. Com si fossin germanssiamesos, hem vist aparellats, el reaccionari i elnacionalista, monarquies i repúbliques, quan s'hatractat d'ofegar els esclats de rebel·lia de la clas-se treballadora, adduint sempre que eren movi-ments anti-patriotics i anti-nacionals

Un altre motiu aparent d'aversió que els com-panys de la C N.T. han tingut contra el nacio-nalisme, ha estat el de creure'l del tot oposat ales finalitats internacionalistes de l'oiganitzacio.S'ha mixtificat el significat de la paraula INTER-NACIONALISME, volent-ne fer l'expressió d'ununiformisme sense ànima' d'una aspiració a unaigualtat de garbuix. I, ni alio és el nacionalismeben entès, ni això té res a veure amb l'internacio-nalisme d'arrel sindicalista.

No podríem dir si l'aversió que inspira el nacio-nalisme al militant confederal neix de confondrel'Estat amb la Nació, o bé aquesta confusió ésconseqüència de l'odi que en el seu ànim engen-dra la idea del [nacionalisme. Sigui quin siguil'ordre dels factors és evident que aquesta faltad'interpretació apropa dos conceptes distints : Es-tat i Nació, i allunya, separa, dues idees comple-mentàries : Nació i Poble. Vet aquí el per quècap extremista de la C. N. T. rebutja el coacepte•le Poble i, en canvi, combat el de Nació, perconfondre'l amb el d'Estat, ordenació jurídicaaquesta, gairebé sempre en oposició — i ben so-vint opressora —, del« pobles i dels grups d'unesmateixes característiques, d'una mateixa llengua ide semblant psicologia, en una paiaula. de NA-CIONS. I si, com ningú voldrà negar, nacionalismeés el sentiment que es deriva del concepte de na-ció, és indubtable que el nacionalisme és la con-vicció d'una personalitat col·lectiva, inicialmental marge de tota idea agressiva i reaccionaría,ans al contrari, saturada de rebel·lia i de llibertatper la solera independentista de l'esperit quel'anima.

WWÍ&U1U///Off mi» d»l PmrtH 3«olmllmtm Om**»*

MEXIO

Extractes de l'articlede Miquel FERRER

El moviment obrer peninsulari la futura Confederació

de Repúbliques Ibèriques

L 'ESTABLIMENT d'un règim de convivènciapeninsular a base d'anà formula que ga-

ranteixi la independéncia.'de les diverses na-cionalitats ibèriques i estableix* la sevainterdependència, és un dels problemesque ha de preocupar-nos des d'ara entreels que tenim plantejats com a primordialsper a l'end«rroeament del íeiiisme franquiciai la reconstrucció del nostre pais.

Elements del moviment obrer peninsular idels sectors democràtics republicans de dintrei de fora de la peninsula, han considerat con-venient de col·laborar en el projecte d'entesaque es ve fent per a l'organització de grans re-gions enrop' es que permetin anar a l'establi-ment d'unionb o confederen ins mée àmplies.I s'han començat a estai'11 r relacions entrepersonalitats i organismes paitHaris de crearles condicions nécessaires per anar en unfutur pròxim a una Confederació de Repúbli-ques.

L'aliança dels tres pobles de la perifèriahispànica — Catalunya, Enzkadi i Galicia —hauria de completar-se amb la represen'aciodels »ocfalistes i demòcrates portuguesos queestrobenexiliats com nosaltresilluiten contrael règim feixista d'Oliv«ira S azar ; 1 totsplegats, podríem oferir als socialistes 1 de-mòcrates espanyols, o de llengua castellan»,les bases d« la futura confederació ibèrica depobles lliures propagant a l'exili el pensa-ment dels heroics lluitadors socialistes delmoviment interior de resistència.

El moviment obrer peninsular ha d'ésser elcapdavanter d'aquesta campanya confedera!.Ha de donar al moviment que s'inicia la sevaempremta social perquè la nova estructurasigui de «ontli gut avr nçat i progressin si ésque no pot ésser socialista desde bon comen-çament.

OBRER ITreballador del camp t de la cia-

tat, iatel·lectual i manual,l'hora praaent reclama la teva

preeència en el combat.El MOVIMENT SOCIALISTA DC CA-

TALUNYA et reserva un lloo diga« ihonree «n ela aeua rengle«.

n El fuero de los españoles »

&

Si la prolixa i difusaqualitat que . caracte-ritza el document qneporta el títol que en-capçala aquestes ;rat-lles no fos un motiusuficient per ,a renun-ciar a fer-ne una trans-cripció literal, ho seriael fet vergonyant de

l'hipocresia que l'inspiraque cada un dels seus

Notes i Come

i la tácita mentidaapartats comporta.

No podem silenciar, no obstant, el fetd'aquesta llei que prêté, més que sancionaran ordre interior inexistent, crearunacoartadade cara al mon democràtic, convertit a l'horaprésent en jutge imparcial de l'ignominiaque representa el règim feixista del traidorFranco, i

P»r això, res més fàcil — car la contra-dicció permanent del contextes la màximaprova d'acusació — que posar de relleu, tex-tualment, alguns aspectes de l 'art iculat quehan reproduit tots els òrgans d'expressió del'Espanya franquista.

Heus ací aquests documents edificants. Ellector, liberal o obrer, camperol o intel·lec-tual, tots els homes la dignitat dels qualsha fet abandonar llar i família, podran cop-sar a cada ratlla, a cada mot, la vergonya,l'escarni i l 'encevament que representa aquestnomenat « Fuero » per a un poble que sofreixi combat des del 18 de juliol — i abans —del 1936.

Ni aquest « Fuero de los Españoles », nieap de les maniobres que, per a sobreviure.fa a cada minut ile la seva precària existèn-cia, no podran salvar el règim f ranquis ta del'ignominia que li escau ni tampoc de la jus-tícia més sumaria envers els botxins que s'en-testen à fer-la perdurar.

(( A R T Í C U L O PRIMERO — El Estado Españolproclama como principio rector de sus actos el res-peto a la dignidad, a la inleijridad, la libertad dela persona humana, re'o"adendo al hombre, encuanto portador de valores eternos y miembro deuna comunidad nacional, titular de deberes y dederechos, cuyo ejercicio garantirá en orden al biencoman.

ART 4. — Los españoles tienen derecho al res-peclo de su honor personal y familiar. Quien loultrajare, cualquiera que fuese su condición, incur-rirá tn responsabilidad.

ART. 6. — No se permitirán otras ceremoniasni manifestaciones externas que las de la religiónemiolica,

A R T . 12.— Todo espafìol podra expressar libre-mente sus ideas, mientras no aten t en a los princi-pios fundamentales del Estado,

ART. 13. — Dentro del territorio nacional elEstado garantiza la libertad y el secreto de la cor-rtspondencia.

ART. 14. — Los españoles tienen derecho a fijarlibremente su residencia dentro del territorio ni-eional.

A R T /5 — Nadie podra entrar en ti domiciliode ttn español, ni efectuar registros t n él xln suconsentimiento, a no 1er con mandato dt la autori-ámd competente, y en los cosos y en la forma queestmblezcan las leyes.

ART. 16 — ¡.os españoles podran reunirse y

asociarse libremente para fines lícitos y de acuerdocon lo establecido por las leyes.

ART 18. - Ningún español podra ser detenidosino en los casos y en la f or ma que prescriben lasleyes

En el plazo de setenta y dos horas, iodo detenidosera puesto en libertad o entregado a la autoridadjudicial.

ART. 25 — El trabajo, por su condición esen-cialmente humana, no puede ser relegado al concep-to material de mercancía, ni ser objeto de transac-ción alguna incompatible con la dignidad personaldel que lo prest».

ART. 28. — EI Estado español garantiza a (ostrabajadores la seguridad de amparo en el infortu-nio y les reconoce el derecho de asistencia en loscasos de vejez muerte, enfermedad, maternidad,accidentes dt trabajo e invalidez paro forzoso y de-más riesgos que puedan ser objeto de seguro social.

A R T . 32. —En ningún caso se impondrá la penade confiscación de bienes.

ART. 35 — la vigencia de los artículos 12, 13,14,15, 16 y 18, podra ser temporalmente suspendi-da por el Gobierno, total o parcialmente, mediantedecreto-ley, que taxativamente determine el alcancey duración de la medida. »

Resumint :« Articulo único :La libertad dal ciudadano empieza donde co-

mienza la arbitrariedad de las autoridades. »

El retorn de les personalitatsexiliades a Mèxic

La divisió politica que hi ha entre els exiliatsés sobretot accentuada per la dispersió que so-frim. En general, mai s'ha pogut arribar a unacord complert entre els exiliats de Mèxic i els deFrança. No hi afegim els de Londres perquè de-gut a que allà no hi ha les representacions insti-tucionals l 'import uicia en discrepar és molt infe-rior, sobretot quan Negrin se n'ha anat cap a Mè-xic i l'i i Sunyer a rectificat la seva posició sup«-sada discrepant, en el darrer Congrés del'EsquerraRepublicana de Catalunya celebrat a França.

Quan Kidault, Ministre d'Afers Estrangers deFrança va anar a San Francisco, va tenir ocasiód'entrevistar-se amb diferents personalitats impor-tants de la Republicà Espanyola, entre les qualsels representants de la « Junta Española de Libe-ración > i va acordar-se a ells i a les institucionsrepublicanes l'entrada i l 'hospitalitat a Frati* a.Faltava el vist i plau de les autoritats nord-ame-ricanes i, aquestes, sembla que també el varen do-nar. S ha esperat duran: tnoltde temps la presenciade tots ells a França per tal de donar un sentitd'nnit t a l'accio de totes lei forces republicanesi una aproximació més real a ¡a Peninsula laquaicosa hi portaria més ànim i més esperança.

Telegrames circulais darrtrameat desmentienaquesta pressa en ven i r i més aviat invitaven apersonalitat« d'ici a reunir-se a Mèxic. Era d.f ici ltreure unes conseqüències polítiques de tot aixòper tal com resultava ircomj-rensible la pocapressa que els exiliats de • quota « a Mèxic tenieni

si veritablement les autoritzacions eren acordades.Les eteccions angleses, i amb elles una nova espe-rança, sembla que han fet rectificar aquest critericar un darrer telegrama informa que Prieto i al-gunes personalitats de la República, pensen posar-se camí d'Europa, en primer lloc vers l'Anglaterra,on actualment la solució republicana sembla trobarun apoi decididament favorable

Es un problema aquest de la reunió dels exiliatsde Mè^xic — parlem delsexüiats en general —quese'l deuen haver posat més ells que nosaltres Laseva situació per reunir-se'ns és difícil i fins arano hi veiem altra possibilitat que esperar que lasituació espanyola sigui resolta per a poder de-sembarcar en un port del nostre pais. Interessariaperò, que, si altra solució no és possible, almenysels quadres més importants de cada organitzaciói del pais en general poguessin ^eunir-se'ns aFrança tant per a unificar l'acció dels republicansde cara a l'ext rior i a l'interior, com per aflatar-nos al combat contra Franco que, al nostre^mten-dre, no deixarà d'ésser dur, malgrat les bonesintencions del? laboristes anglesos.

Pi i Sunyer i el Govern Provisionalde Catalunya

Les darreres noticies que tenim de la gestió Pii Sunyer per a la constitució del Govern Provi-sional de Catalunya no son gaire optimistes. Pi iSunyer s'ha hagut d'enfrontar amb tota la propa-ganda que el propi Consell Nacional de Londresva fer en terres americanes i amb la general in-transigència que en la qüestió nacionalitaria hanadoptat els exiliats catalans allà. La situació dePi i Sunyer era molt difícil . D un salt va passarde l'oposició a l'acceptació d'un mandat institu-cional que, automàticament, l'obligava a reco-nèixer la Constitució i l'Estatut. AltramentÄA)Jescircumstàncies actuals i pel moííu de congracioamb les altres institucions de la Republicà, no po-dia acceptar l'encàrrec de formar Govern. Dissol-dre o donar un derivatiu al Consell Nacional Am-pliat i a les adhesions i a les Comunitats catala-nes, que havien vingut seguint les seves directriusno és tan dif íc i l com fer-los-hi acceptar una po-sició política diferent, Ara com ara, la gent deMèxic que ha consultat i que estaven sota la in-fluència del Consell de Londres han contestatque ells no acceptarien de formar part ni apoiarun govern de la Generalitat sinó a un Govern deCatalunya pel significat que des d'un punt devista d'intransigència nacionalitaria podia repre-sentar. El P. S. U. C. ho accepta posant condicions inacceptables pel que fa referència a llocs ia persones L'Esq'ierra d'allà no està d'acord ambquè sigui Pi I Sunyer l'encarregat de formarGovern.

A Franja, a part que les consultes no han estatfins ara u és que tan t? i s sembla que no hi hahagut acceptació persona! de Nicolau d'Ohver nide Pompeu Fabr t clos dels presumptes par-ticipaïts al Govern

Nosaltres crelc ;; que la forma en què s'ha en-focat aquest primer Govern Provisional de la Ge-neralitat iie Catalunya pot suscitar unes diicre-

ntarís Politicspàncies que altrament no haurien tingut raod'existir. Hem vingut sostenint que l'únic Governactual possible és un Govem que tingui el signi-ficat d'una simple extensió Presidencial, que sem'bli més aviat una mena de Consell de Presidència-amb el nom de Govern Provisional, que no unGovern expressió dels Partits. Si les organitza-cions politiques estan en discrepància i no hanpogut arribar a una unitat d'acció, és difícil queaquesta s'aconsegueixi entorn d'un Govern. El Go-vern a fer, ha de tenir un simple caràcter repre-s-ntatiu institi donai, que doni forma legal mésextensiva a la rersonalitat de Catalunya i queserveixi per a les gestions amb les pitres formesinstitucionals basques i espanyoles, prop dels paï-sos interessats a la s>olucio republicana a la Pe-ninsula.

Hi ha una manca d'ascendent de les institucionscatalanes d a m u n t els partits i organitzacions deO^vunya que no es pot solventar rii rectificar totdTm cop S'ha donat massa la sensació en la po-litica catalana de què les coses s'el.laboraven en-tre amics, com si es tractés d'un conrtè de partit0 com si es volgués u refer la virtut » a persones1 a situacions polítiques ja caducades. Es per aixòque aquesta manca d'ascendenl persisteix i, ambella, en rep conseqüències la revaloritzacio de Ca-talunya

Si existis un Par 'ament potable o en el seu de-

fecte una Assemblea ( onsultiva, com la que no-saltres ve; ¡m proposant la realitat c'e les dissen-cions i les discrepàncies serien reunides en unmateix organisme que precisament té raó d'ésserper tal com aquestes existeixen. Tot altre organis-me per a apoiar-hi un Govern, com els FrontsUnies d'acció o com els Partits, se li demana quetingui unes característiques d'unitat de criteri ode dispersió de criteri que fan difícil un suport aun Govern, si abans no son reunides en una institucio que, com una Assemblea, serveixi per ae^&srilar-les i donar-les-hi un sentit nacional. •-*

iliaci o no es faci tal com proposem, la cosaimportant és :

a, — Que es faci una cosa o altra que sembliun Govern, com extensió de l'institució ' residen-cial

b) — Que s'eviti un nou fracàs a una determi-nació Presidencial que, després de la del ConsellAssessor, seria lamentable.

Per la llibertat,

Pel Socialisme,

adhorlu-vof al

Mo v Intoni

Sociali ata

tio Oatalunya

c). — Que d'ona vegada s'etevi el nivell delapolitica catalana a una altura de concepció i deresponsabilitat nacional, la qual cosa venim de-manant insistentment, si més no pel que esperende nosaltres els que sofreixen a casa nostra.

La dissolució del'Aliança Nacional de Catalunya

Si no fos perquè nosaltres els homes delMoviment Socialista de Catalunya, no tenimenemics obrers i no en tenim perquè consi-derem incivil aquesta actitud, ara no escrJu-riemaquests mots, nopasnegats de sentimentni tampoc de joia sinó d'indiferència, dedi-cats a l'ensulciada poc gloriosa i tanmateixtampoc imprevista de l'Aliança Nacional deCatalunya. Els edifícisdonen segotes la forta-lesa de llura fonaments. Edificar amb mate-rials dolents, es una equivocació encara quela intenció en el moment d'adquirir-los i deconstruir-les fos bona. I nosaltres creiem ii volem creure amb la bona intenció de to-thom, sobretot de la gent obrera, car consi-derem que potser demà o més tard compren-drem tots que els obrers tenim una tasca co-muna a realitzar. No podem comprendre elsatacs despietats i injustos a altres germansnostres pel fet de que no pensin com nosal-tres, i d'aquests atacs, nosaltres que no tenimenemics obrers, n'haviem rebat d'aquestamorta organització i de les queia componien,sovint, massa sovint. Ara, pero, no volemfruïr la seva desaparició, la constatem i res

EI paper de l'exèrcit espanyolen el traspàs de règim

A l'hora en que escrivim aquest comentari llegimuna informació de premsa de la Conferència dePotsdam en la qual s'anuncia la possibilitat d'unultimàtum a Fra-ico,tot indicant la necessitat d'unretorn a Espanya del règim republicà del 1931.

Es possible que els « Tres Grans » a la Confe-rència de Postdam, després de la p esencia delssocialistes coma represeníants d'Anglaterra, haginrectificat el seu criteri sobre la solució a donar ala Peninsula Ibèrica. Una altra noticia de premsaens diu que Martínez Barrio quedaria com a¡'resident interi de la República Espanyola i queNegrin ssria. encarregat d'un primer Oover:i decoalició.

No sabem fins a o.uin punt aquestes noticiesseran confirmades, però com que no som dels quefem servir el nostre anhel de miratge per a con-fondre el nostre realisme, posem totes aquestesnoticies encara en • quarantena » i CM fem unapregunta que suposem que tothom s'ha fet quans'ha plam**jat6«rio«a«ent, de quina manera podiaefectuai-se al traspàs del règim actual d'Espanyaa la sitiado republkana.

L'Exèrcit espanyol ha representat i representa,encara, per la manca de decisió dels republicansen el seu període governamental, el cos reaccio-

nari més temible i el més cohesiona*. Tota solucióque es doni, determinada o no de l'exterior,calconsiderar-la en relació a l'oposició que puguirepresentar la força militar espanyola. L'exèrci*espanyol és un crs político-militar que ha creatintensament durant el règim de Franco una mul-tiplicitat d'interessos com no havia tingut desprésde l'època colonial. En la propria economia delpais la intervenció dels elements de l'exèrcit enri-quits s'hi ha fet sentir ara més que mai Tota so-lució republicana, — i al dir republicana volemdir preponderantment socialista — comporta pera l'exèrcit, com a casta pol tico-militar i per laseva intervenció en la vida politico-economica delpais, una denegació, un daltabaix que no ésgaiiefàcil fer-los-hi suportar sense prendre-li en el seupoder i iegenerar-lo profundament, transformant-lo en veritable exèrcit federal

No creiem que l'amenaça a Franco per part deles Potencies Unides arribi fins al propòsit d'unaintervenció armada. Creiem, això si, que els mi-litars espanyols no voldran sotmetre's a l'enjudi-ciament inevitable per les responsabilitats detrai-cio que varen cometre contra la Constiti ciò del19S1 i pels malfets posteriors. Els militars espa-nyols haurien acceptat una monarquia perquè nosols es salvaven a través d'ella sinó també perquèafavoria el seu manteniment coma casta Una Re-pública s'ha de guanyar contra d'ells, i és contantque s'ha d'anar contra d'ells que els dirigentsrepublicans i les influències exteriors que vulguinapoiar-los han de saber maniobrar. La Repúblicava maniobrar sovint contra d'ells — malaurada-ment sense decisió — apoiant-se amb les classessubalternes i amb els desposseïts dels quadres mi-litars. Avui, l'entroncament del falangisme a l'exer-cit h i portat en els quadres d'oficials i subalternsels quadres falangistes. Les condicions de milloraeconòmica qu portaren els subalterns al costatde la República, no sabem si jugarien ara amb lamateixa efectivitat. Cal doncs obrar decididamentcontra els caps i contra l'oficialitat, sense pord'adoptar mesures que en relació a l'estructuracióde l'exèrcit siguin profundament revolucionàries.

Totes aquestes » Agrupaciones Militares » quea l'exili monten organismes que més aviat semblenuna compungía de problemàtiques assegurancesque no un intent de renovació de l'exèrcit, hauriende plantejar-se aquesta situació i iniciar ja uncriteri nou refere-it a l'exèrcit del f u t u r que nosigui, com fan ara, una copia sense efectivitat delmateix exèrcit que volem combatre. La crisi del'exèrcit s'ha de produir per l'acció polit ca ambuna nova concepció a la que hi entrin dues ideesbàsiques : el federalisme i la democratitzacióSense aquestes dues armes es combat l'exèrcit am bels seus mateixos defectes.

Per a donar una idea de la mentalitat actualdels caps de l'exèrcit raportem una conversa con-fidencial entre el General Asensio, fins ara Minis-tre de la Guerra, i X, un alt personatge consularanglès.

Asensio : El General Franco vol fer un canviaparent per a enganyar als anglo americans

X. : Es que els 14 Caps més alts de l'Exèrcit es-tarien d'acord que Franco intentés enganyar lesNacions Unides ?

Asensio: Es una pregunta que per a ésser con-testada hauriade fer-se a ca-da un d'ells iencara not in-drieu la segu-retat de queho fos since-rane^.

La criticaper A. B. S.

T OTA CRITICA mereix »n reconeixement enrersla persona — individual o coLlectiva — que

es digna prodigar-la. Car la critica per ella ma-teixa, valora i dona relleu a la cosa criticada A ixi,doncs, considerem profitosa i saludable la criticaque pugui fer-se de l'obra que hem emprès a t En-davant ». Car, a través d'ella, podrem copsar elgrau de fortalesa que posseeix el nostre pensamenti la solidesa de les posicions que cada dia anemguanyant entre els obrers catalans i d'aquells qui-,sense esser-ho. residien a Catalunya

Efectivament, car tota obra que no desvetlla elressò d* la critica és una obra sense vida i, pertant, tense avenir. I ai d'aqutll persona fisica ocos col·lectiu, que no sap atreure's l'eina canulludade la critica, acceptant-ne els cops violents que unainà destra pot imprimir-li, un mon de solitud i detenebres serà el seu desti !

Critica, critica objectiva de l'adversari, d'aquellque demà serà el nostre amic i company de lluita,sigui benvinguda com ho és la que ens fa el nostremillor amic, com ho és la critica que nosaltres mateixos ens imposem a cada hora de la nostra exis-tència. Car el nostre objecte i el nostre sentimentno son ni limitats ni esquifits i no els anima lapassió mesquina de cap particularisme. Personifi-quem una idea, i com altres abans de nosaltres,seguim el nostre camí, convençuts i animats prr lasolidesa del terreny que trepitgem.

I el nostre entusiasme és just, car sabem que gau-dim d'una virtut que deu ésser essencial per a unsocialista : f i respecte complert envers tothom queno sigui l'enemic qne ens és comú Car no està enel nostre ànim d'emprar en cap moment el llenguat-ge barroer que prou estralls ha fet entre la classetreballadora, i cada vegada qu» parlarem dels ho-mes o bé dels moviments germans, ho farem amb eldegut respecte i la aliesa de mires que escau a unMoviment que sap on es troben els seus amics ique guarda per a les conteses contra els enemies dela classe treballadora i de la llibertat tota la forçadel seu braç í de la seva veu.

Estem convençuts que aquest llenguatge és accep-tat per tots els sectors obrers. Per la nostra part,no el canviarem. Per cap motiu. Perquè no volemdonar cap profit a l'enemic, ni volem tampoc afa-lagar lei passions de ningú. L'acurada percepciódels nostres obrers ens mertix massa respecte pera abocar-los a les aigües tèrboles de polèmiques im-productives i de regust desagradable. I, precisa-ment^ perquè volem honorar aquesta condició del'obrer català, que és la que li dona to i el fa apteper a Us més grans conquestes, i perquè el « Movi-ment Socialista de Catalunya >> no vol ésser unasecta sense caràcter ni vida, sino un gran partitde masses on hi trobin la força de llurs braços ide llur voluntat els treballadors catalans, seguiremparlant el llenguatge de la raó i de la intel·ligèn-cia. El premi ?. vtgeu-lo, ja ties d'ara : l'èxitcreixent d't ENDAVANT », la impossibilitat depoder facilitar a aquells que ens els demanen, elsnumtros exhaurits de la nostra pub'icacio. I, elque éì eucara més important, l'engrandiment cons-tant del -• Moviment Socialista de ' 'atalunya -, laformació de Delegacions a /o/s els departamentsde França on hi han exiliats de la nostra terra

Es tot el que volem. I ara, vingui la critica, d'al-là on sigui. Es ella la que donarà vida i voladaal nostre « Moviment Socialista de Catalunya ».

Actmtat del MoYimintSocialista de Catalunya

Conferència de Gonçal d* Répareza Bordeaux

La Delegació de Bordeaux del M. S. de C.,capdavantera en activitat de les delegacionsdel nostre Moviment, a portat a cap el prop-passat dia 22 de juliol au acte public a càrrecdel nostre amic Gonçal de Reparaz.

La sala presentava an aspecte encoratja-dor. Un públic, constituït en la seva majorpart d'obrers catalans exiliats de totes lestendències, vingué a aplaudir l'orador en laseva brillant exposició sobre el tema : « Ca-talunya i la federació Ibèrica ». L'acte fousidit pel company Francesc Fspinassa quedigué unes paraules (d'introducció.

El company Josep Coll, del Heeretariat delM. S. de C., feu la presentaci«- de l'orador i,a l'ensems, explicà la missió que s'ba pro-posat el Moviment Socialista de Catalunya.La seva introducció a la Conferència fouacollida amb entusiasme pel public que, enaquesta ocasió, palese, una vegada més, anàadhesió completa al nostre Moviment.

El parlament de Gonçal «le Réparai! fouacurat tant en la forma com en l'argumenta-cio dels motius qne empenyen als socialistesde Catalunya vers l'idea d'una federació depobles ibèrics, — sense excluir-ne cap i re-coneixent la veritable personalitat ètnica,històrica, economica i sent imental de cadaun d'ells. Aquesta que, com diu Gonçal deReparaz, es una t e les idees bàsiques de laregeneració de la vida politica i economicad'Iberia, ha estat acceptada pel Socialisme,no pas d'una manera especulativa, sino per-qué és consubstancial amb la seva pròpiaexistència.

Per manca d'espai i per tenir el setmanarien premsa, a l'hora de redactar aquestesratlles, ajornem per al numero vinent un ex-tracte d'aquesta interessant conf°rén,-ia.

Telegrama que el MovimentSocialista de Catalunyaha enviat als companys del« Partit Laborista Anglès »

El jk Moviment Socialista deCatalunya », en nom del poblede Catalunya i dels altres po-bles hispànics soffrente de ladiotadura de Franco, saluda alPartit Laborista i celebra lagran victorià del socialismea Anglaterra que, a través delvostre Partit, inieia «na novaetapa històrica, carni d'un monmillor.

El Secretariat,Joan ALEU — Josep COLL

Els Deportats a Alemanya

Companys arribatsHan arribat del camp de terror de Dachau,

els companys Jesas Martorell i Francesc Be-nedete. Ambdós compaays mantenen, a des-pit de tots els sofriments coneguts en aquellscamps de la mort, una moral excel.lent i l'en-tusiasme més pregon per a continuar elcombat.

A ells dos, a llurs familiars i amics, t EN-DAVANT . envia la seva cordial felicitació.

Demanem novesPreguem a les personea que puguin donar-

nos noves de Venanci Rossell Gei», de Serviade Ter, que a efectes de correspondènciaemprava el seudonim de Faustino Torrijç—eVSai'chez, s'adrecin a Joan Bosch Elps, chévP'M. Cotxo, a Bageg, (Fyr.-Or.)

El num de matricula del company VenanciRossell era el 5.932 i les darreres noves ob-tingudes foren del 9 de maig de l'any en curs.

SSTambé preguem a aquells que puguessin

teniï noves del company Mfquel Sol, de Llei-da, deportat el 16 de gener 1944 al camp deWeimar Buchenwald, amb el num. de matri-cula 40.571, vulguin donar-l»s a Mme Sol, 27,rue des Polinaires, a Toulouse, (Hte-Garonne).

El company Sol es trobava al Bloch 40 del'esmentat camp i fou traslladat en direccióinconeguda en data 24 d'octubre del 1944.

Noticiari de l'exili

Pau Casals a LondresTan bon punt Europa — menys Espanya ^A

Portugal — ha estat allibeiada del jou feixista, er^nostre gran violoncel·lista Pau rasais, que haestat des del primer moment un adversari de totsels règims totalitaris, ha deixat sentir a través del'emissora de la B.B.C de Londres les no tes me-ravelloses del seu art eximi.

/i quest recital, en el qual interpretà, entre altresobres « Cl cant dels ocells » i un arranjament de« Les montanyes del Canigó t, els catalans escam-pats arreu del mon i els que sofreixen la mesgran de les tortures morals a casa nostra, varenrebré'l com si fos un bàlsam espiritual que elscalmés les ferides sofertes durant nou anys de des-potisme.

A l'acabar, el mestre Tasáis va adreçar, pel mi-cròfon, uns mots d'encoratjament al poble de Ta-taluuya, mots que esdevingueren! una violent fue-tada a l'esguard dels sicaris que avui dominenencara la nostra terra

Demanem noticiesPreguem a a luells que pugnessin donar

noves del company Pons SUBIRANA PUIG,que treballava de mecànic en un garatge deSa nt-Malo, de voler adrecar-Ies • Joan NA-VARRA, 35. rue des Menuts, Bordeaux, (Oi.ronde), a fi de psder-les transmetre a la sevagermana.

Cartellerà

a'öaäoAtaatSubscripció pro « Endavant »Suma anterior 3.304 (r.

Subscriptors que pagarão una quotaregular mensual :

Silvi Torrent Bados 100Isabel Peiró 100Paco i Conxi de Montcada 200Joan Morera 50Pere Junoy 30

Subscripció extraordinària :Lluís Aurnatell 52Josep Sauret 70Josep PifarréBenet CollUn socialista

1003651

W Total 4.093 f r.

• Envieu els donatius a nom d - Joan Aieu, 40,place de Verdun, CasteJnaudary. (Aude)

AdministracióPreguem a tots els companys que, per tal de

regularitzar la marxa del nostre Bulleti, vulguinenviar-nos el més aviat possible la liquidació delsnúmeros rebut«.

Els dibuixants, membres o simpatitzants delMoviment Socialista de Catalunya, que desit-gen col·laborar al millorament d'« Endavant »,Son pregats d'enviar-nos llurs treballs. Ultraels dibuixos-comentari de la pàgina dedavant,Mauerim preferentment petits dibuixets sus-^^ tibies d'illustrar articles, títols, € manchet-Us » i acabaments d'article.

Pregoem als nostres col·laboradors de li-mitar l'extensió de llurs articles fins a tresfulls escrits a màquina com a màxim. Es elsol mitjà per a poder publicar sense retardla copiosa col·laboració que ens arriba deles Delegacions del Moviment Socialista deCatalunya d'arreu de França i dels simpatit-zants amb el nostre Moviment.

ErrataEn el cinquè paràgraf, quarta ratlla, del

nostre darrer editorial, cal rectificar el nomde Felip Vlf pel de Ferran VII, que és el nomdel rei que abdicà ea les circumstàncies ex-plicades.

OblitL'article titulat c SL, parlem-ne », publicat

en el darrer número d'« Endavant » senseSignatar«, és d«l nostre company A. OLIVA.

Pels 1000 subscriptorsL'activitat creixent dels membres del M.S.

de C. a tots els departaments és una provacerta de la justesa de la nostra posició. LaUnia politica que segueix el Moviment Socia-lista de Catalunya i l'afany sinceri desinte-ressat que l'anima per a la consecució delseu fl primordial, la conseeucio d'un granpartit socialista dels obrers catalans per ales lluites d'avui i de demà, el fan apte desd'avui per a pretendre a l'alta missió d'orien-tar, de dirigir el pensament i l'accio de lesmasses obreres de Catalunya.

Pero tot l'esforç, tot l'entusiasme aportat alM. S. de C. per part de tots aquells que ambsinceritat i clarividència han vingut a col·la-borar en la gran obra, exigeix un mitjà deressonància que ens permeti de divulgar elnostre pensament i les posicions polítiquesadoptades, per tots els àmbits de l'exili i decasa nostra. Cal qne « Endavant » esdevinguiel gran portantveu (fe tots els obrers catalans.Cal doblar el tiratge d'c Endavant » bo i aug-mentant el nombre dels subscriptors. Un tre-ball d'emalacio s'imposa des d'ara no solsentre els membres del U.S. de C., «inojentretots els simpatitzants que llegeixen < Enda-vant i. El nostre propòsit primicer d'ari ikarals < 1.000 subscriptors » es troba en oi carnide la seva realització. Mia nostres amics hanrespost a la crida llençada des deies pàginesd'« Endavant >.

Però cal encara un esforç, cal arribar als1.000 subscriptors 1 rebassar àdhuc la xifraCADA LLEGIDOR D'ENDAVANT HA DEPROCURAR UN NOU SUBSCRIPTOR !

Anniversar! de l'assassinat-

ele Jean JaurèsEn l'aniversari del seu assassinat, la personalitat

de Jean Jaurès pren les proporcions d'una torxavivent dins de la consciència socialista universal.

Les seves idees i, sobretot, la seva personalitatd'home recte i honest el feien un guia indiscutible,no solament dintre la classse ohrera francesa sinóque la seva força ideològica atravessa totes lesfronteres

Quan, a l'any 14, va caure assassinat, el prole-tariat mundial senti la més pregona emoció, jaque en la desaparició de Jean Jaurès, veien l'atacinicial contra les idees socialistes de les quals elpensament d'aquell gran home n'era l'expressió.

La reacció francesa que adoleix de les mateixesparticularitats que adoleix la reaccio de tot el mon,creia que, abatint aquella figura senyera, podiaabatre més fàcilment les idees de justícia socialque començaven a escampar-se amb força arreudel mon.

El cop fou dur i, sens dubte, el socialisme fran-cès se'n ressent encara, pero la idea i la llavor es-campada per Jaurès era tan fecunda i tan just« quela seva desaparició violenta, si bé fou una pèrduaimportantissima dins elsnostres rengles, va demos-trar que un dia no m assa llunyà el Socialisme seràel que prendrà amb justicia els destins d'una hu-manitat malmesa i sacrificada.

ESPURNESLa fobia envers l'esperit democràtic que re-

gna en el mon, està posant fora de si «Is ho-mes de Falange i del nacional-sindloalismo.t Radio Nacional de Espana », en les sevesemissions quotidianes, emissions destinadesa mantenir la psicosi f guerrera » sense laqual el règim riscaria d'anorrear-se, va defanfarronada en fanfarronada. Tantost contraels representants oficials de Mèxic a SanFrancisco, acusats de comunistes i de venutsa l'or ras, tantost contraéis delegats francesosque, segons < Radio Nacional de Espana »han encaixat sumes fabuloses, una ofensivade mots provocadors i infamants surt n diarera dia de la boca del t speaker » de torn del'emissora franquista.

El mon democràtic t¿ «1 deure de facilitar-nos els mitjans pera fer callar < Radio Nació,nal de Espana iiper a depurar — entre altrescoses — el lèxic d'una llengua que el fran-quisme eaTileix cada dia més.

0

S'ha dit que an áels projeote« <ie regenti«per a la solució del problema espanyol con-sistiria en el nomenament de l'arquebisbe deToledo per aitai càrrec. De conflrmar-aeaquest fet — oom diu molt encertadament In-dalecio Prieto —, fi poble espanyol no faràcap distinció entre la tirania franquista i'atiraniade l'arquebigbe. L'Epgleeiacontreuriauna greu responsabilitat i. una vegada més,es constataria la presa de postelo contra eldret i la llibertat, com hofeu dorant la guerracivil.

0El règim de censara per la premsa a Espanya

esdevé cada dia més benigne. Evidentment, isi no, vegeu l'autorització de sortir sense sot-metre's a aquest requisit de què ha beneficiat« Iglesia », Si, l'òrgan de « Acción CatólicaEspañola.

Hi encara bi han escèptics f ue segueixencreient que les coses d'allà baix no van polmillor dels camins possibles. Tanmateix !

El grau de maduresa politica d«cada poble es manifesta a travésde les seves institucions.}

La classe obrera catalana deu, •través dels seus organismes par-ticulars, demostrar la seva madu-resa politiea per a les lluites del'avenir immediat, organitzant-se,on tant que classe obrera, en unpartit socialista puixant, àgil i ac-tiu, que esdevingui no solament elsímbol de les classes treballadoresi populars de Catalunya sino de totel poble iberio assedegat de progrési do llibertat.

Aquesta necessitat la sintetitza elMOVIMENT SOCIALISTA

DE CATALUNYA

La primera vttfirla

Desprès de les eleccions angleses

A LA VETLLA de saber-se els resultats deles passades eleccions generals angle-ses, el panorama polític internacional

oferia més aviat an aspecte pessimista.. Po-driera dir que, al marge del carni seguit perla guerra, el feixisme mantenia les seves po-sicions : Espanya, Portugal, Argentina, coma exemples menys dubtosos.En altres països— Itàlia, Oréela, Bèlgica, França — les forcesreaccionàries i col laboracionistes no havienestat ¡políticament neutralitzades. fcHom esdemanava si per atzar les prétendons de lesforces que es trobaven ésser a l'origen delfeixisme internacional no restarien definiti-vament justificades per la victorià dels exèrcits aliats. I val a dir que no mancaven fetsni detalls en els qualsjapoiar l'accent reticentque hi posaven les masses populars. L'Eu-ropa alliberada continuava en guerra contrala politica suicida que pretenien imposar el«seus alliberadors. Ressentiments profundscovaven i encenien contínuament nous (con-flictes. Hom parlava de malentesos entre els« tres grans » À l'entorn de les possibilitatsd'una tercera guerra mundial , certa premsahi brodava la joia de veure les coses anardeLmtl en pitjor. La Pau restava indecisa, amig aire dels esdeveniments. Com ho hemja dit, a la vetlla de saber-se els resultats deles passades eleccions angleses,el panoramapolitic internacional oferia un aspecte mésaviat pessimista.

I Heus aci que, de cop i volta, tot canvia.Amb la victorià electoral dels laboristes an-glesos — victorià sense precedents i d'unasignificació històrica — tots els problemesplantejats per la guerra i la postguerra res-ten simplificat^. L'home del carrer 'que flnsahir « no hi veia clar » troba avui solucionsa tot. Hom se sent fort, hom se sent segur.El mon democràtic, i partieulament el monllati, respira alleugerit ; car en definitiva lavictorià dels laboristes anglesos és, pel* seusressons internacionals, la victorià da l'Eu-ropa popular i democràtica, la nostra pròpiavictorià. La Victoria, «obre la Pau, slmple-mtnt

Miracle de la intervenció politica, de lesurnes, .no en desplagui als nostres bonscompanys anarquistes.

0Ara bé, s'imposa, justament, a l'endemà de

l'esclatant vietarla laborista, fixar-ne el seaabast, contornar-ne les »eves perspectives pera evitar-ne la destinalo, tanmateix inevitable,en el mon obrer.

EI treballador simple, vull dir l'obrer debona fe per a qui dos i dos fan quatre «ens*tenir en compte del signe que hi precedeix,raona de la manera següent : Les eleccionsangleses han palesat, sense el més lleu dubte,la voluntat del poble angled de donar-se unrègim socialista. La majoria absoluta ambque compta llargament el partit laborista lipermetrà d'imposir les seves doctrines senseque legítimament ningú hi pugui oposar obs-tacle, puix que la majoria del poble ho vojtlii...

Un raonament parell és nociu, en primer

per J. ROURE i CLAVElloc perquè deixa les portes de la decepcióobertes de bat a bat ; i en segon terme, per-què no respon a eap realitat. Exagerar des-masuradament l'abast de les possibilitats re-volucionàries que donà al poble anglès lavic-toria electoral laborista, és ja fer el primerpas vers la decepció. Cal posar els peus a•erra, cal fer justicia i possibilitar la marxaendavant dels laboristes anglesos, defensorsde les idees socialistes en el cor mateix de laCity, alleugerint-los de vehemències revolu-cionàries amb les quals no s'han compromèstins ara.

M. Atlee President del Labour Party, enrebre la nova de l'èxit del seu partit, ha res-post calmament i simple : « Això ens perme-trà d'apliear integralment el nostre programaelectoral »

Programa e'ectoral, no programa socialista.En efecte, la victorià laborista no és sola-

ment el resultat de l'aportació que han fet ales urneselsmilitantssccíalistep d'Anglaterrauns encara de milions de ciutadans anglesosque *s<;apen a la disciplina del L.B

Tot caminant»w/wy/ssmiM'^/////.'''//'^////*- v. -'.

L'hora socialistaper Enric B1UTAU

El procés dels mots m'a Jono que s'aparal de les epidèmies ; vull dir que amb eltemps perden virulència, a mesura, comés lògic, que el temps i l'estudi n'aclareixenles causes i l'abast. La mattila grip des-prés de la guerra del /4 era d'uns efectestan terribles, que el malaurat que festejavaumbella, japodieu ben dir que havia beguioli. l falires i d altres epidèmies han estattan funestes com aquesta, però, invariable-ment i poc a poc, han perdut aliats a llurcausa fins que han esdevingut, no ja ma-lalties guarióles, sino que, simplement, leshavem considerati lex considerem com afec-cions benignes. Als mots t Is passa elmateix ;remarqueu sino aquest : Socialisme. Abans,i no molt abans, era sinònim de peste, demal incurable, violent i devastador i des-prés i ara. tota la gentada del mon n'hancopsat el sentit, n'/'an comprobat els beni-fets i la frescor de la seva harmonia i jatenim el socialism e clarificat entre lesafer-cions tolerables ; encara més, ja no és niafecció ni malaltia, és sensació de joia ibenestar, és com una mena de pessignllésque fan riure i circular la sang al galop.Pessigolles regeneradores i estímul jovení-vol aplicades a un cos politic esmussat idèbit per una llarga malaliia capitalista.Qui ho havia de dir que els homes d'arreudel mon un dia, que és avui, maldarientots per a esdevenir malalts d'aquesta menai que notàltres seriem els escollits per tal¿inocular aquest simpàtic microbi a lamassa obrera de Catalunya \

1 aquests milions de ciutadans, que han vo-tat un programa electoral, no han mandatâta ningú per a aplicaran programa socialistaL'S més, si fes un pas més enllà del carni as-senyalat, Me'n planyerien amb jnsta raó. Car,veieu, jo també entenc com els ciutadans an-glesos que la democràcia està subjecte a unaètica exigent. Ètica que M. Churchill ,en pre-sentar automàticament la dimissió del seugovern, i en esser-Ii acceptada per a fer l'eii-càrree d'un de nou a M. Atlee, ha observatestrictament.

La victorià laborista no posa en causa elrègim anglès. Dencs, és començant per aquíque ens podíem adonar del just abast de lavictorià laborista i podrem assajar de preci-sar-ne les magn'fiquês perspectives que,tanmateix, »'obren en l'horitzó ile la politicainternacional.

©El programa electoral del Labour Party ha

estat, per una part, la critica franca i obertade tots els desencerts comesos per Churchillen matèria de política internacional. No so-lament l'actitud partidista qne Churchill pren-gué envers les forces resistents gregues, ita-^klianes i belgues hi ha estat censurada dura-^^ment, ans encara les maneres tèbies emplea-des deves el règim franquista han fet lobjec-tes de vives critiques que el poble arglès hasabut apreciar i justificar. « Votar per Chur-chill és votar per Franco », deia un delscarúlls de propaganda laborista profusamentrepartit a Anglaterra. I en votar pel LabourParty, el poble anglès ha volgut demostrarquan enemic és de tota mena de règims tota-litaris.

Però si bé en fer-se el ressò de les Inquie-tuds populars de tota Europa els laboristesanglesos han sabut aprofitar-se de l'estatd'ànim favorable a les Institucions democrà-tiques que flameja ancestralment en el cordel poble anglès, aquest no ha estat el solmèrit del just s«ntit politic que guia els di-rigents del L. P.

Alio que ha fet l'èxit de la campanya haestat sobretot la justa interpritac o socialque el Labour Party ha donat als problemes^fceconomies. Es a dir, que l'economia — co-^^mençant per una primera etapa de naciona-lització de les principals fonts de riquesa —vingui a acomplir una funció social. Fentarel precedent moral de què les riqueses na-cionals han d'estar al servei de la nació.Heusaci la legalització del gran fet revolucionarique en el terreny de la propietat els labo-ristes anglesos acaben d aconseguir al finalde la seva campanya.

La historia de la propietat ini«ia una novaera. L'economia va a conèixer noves lleisd'estructura que la placaran en un estadi su-perior de les relacisns huma'ies. El mon mar-xa v«rs nous horitzons La gran tasca socia-lista ha començat...

Precisar l'abast del gran fet revolucionarique significa la victorià electoral del LabourParty, és. ara com ara, prematur. El ressòinternacional que provoqui pot ésser encaramitigat per fets polítics posteriors. Un fetd'una importància cabdal resta, pero, benpalès : el mon es desplaça vers el Socialisme.I la primera manifestació innegable d'aquestdesplaçament ens la dona la victorià delsjso-cialistes anglesos. Una gran victorià hibtori-ca. La primera damunt la guerra a manerade pròleg p«r l'avenir.