BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · Museu Britànic de Londres o el Museu del Louvre de...

NÚM. 53 OCTUBRE 1935 VOLUM V

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

LA COL•LECCIÓ D'INSTRUMENTSMUSICALS ANTICS DE LA SE-NYORA ORSINA B. DE FOLCH,

DIPOSITADA ALS MUSEUS

IV (1)

Els intniments de corda polsats, sensemànec. Les Arpes

La sèrie d'arpes de la collecció constade dotze exemplars, entre els quals hi harepresentats els tipus de l'arpa diatònica,l'arpa cromàtica, l'arpa de pedal simplei l'arpa de pedals de doble moviment.Per situar cada un dels exemplars en elquadre d'interès corresponent, donaremací unes nocions històriques de l'arpa ide la seva evolució formal i orgànica. No

és pas que a la collecció hi hagi cap d'a-quelles peces d'alta antiguitat com són,per exemple, algunes de les arpes egíp-cies d'època faraònica que guarden elMuseu Britànic de Londres o el Museudel Louvre de París, o d'aquelles d'altaèpoca medieval com la del propi MuseuBritànic i la que es conserva al «SantMogues Reliquier», de Dublín, o la gòticade vori del Museu del Louvre, però sí quepodem dir que les etapes de l'evolució iperfeccionament mecànics de l'instru-ment, esdevinguts totalment entre mit-jan segle xvIII i els inicis del xlxe hiestan representades totes, excepció fetade l'arpa de ganxos a mà, generalment endesús, per bé que es conserva encara en-tre els músics populars de Bohèmia.

Quant als autors, cercant els orígensde l'arpa, acuden a les figuracions delsmonuments antics dels pobles de l'Orient

clàssic hi constaten una diferència essen-cial entre la forma de les arpes represen-tades i l'arpa europea medieval, mo-derna i contemporània (2) . Consisteixaquesta diferència en el fet que l'arpad'aquells antics pobles consta d'una caixaharmònica que es prolonga en are, alqual va lligada l'extremitat superior deles cordes de manera que posseeix dos ele-ments que són «caixa sonora» i «arc»;mentre que la nostra consta de tres quesón «caixa sonora», «arc» o «consola» i«columna». Aquests tres elements deter-minen per llur posició relativa, la formad'un triangle d'angles aguts, i en aquestaparticularitat, constant en l'instrumentnostre, hi ha també desacord respecte ala forma de les arpes de l'Orient antic.

Quant als pobles de l'antiguitat clàs-sica occidental, (Grècia i Roma), no pre-senten tampoc els antecedents de la nos-tra arpa. Els diversos instruments de cordaque es deriven de la «lira» i de la «cítara»tot i tenir relacions de gènere evidentsamb l'arpa, són de família diversa (3).

Aquesta manca d'ascendències en elmón antic sembla, dones, que ha inclinatels historiadors de l'arpa a cercar-ne elsorígens vers la línia dels pobles bàrbars.Alguns monuments literaris hi indueixen:així els poemes d'Ossià (4) on l'heroi, elbard llegendari d'Escòcia anomenat l'Or -feu escocès, canta tothora acompanyatde l'arpa (5), com ho fa també l'heroillegendari de la vella raça finlandesa (6)el «rounoï» Waïnamoïnen que segonsels vells poemes finlandesos fou «el quiprimer féu sentir al món el so de l'arpa».

Aquestes dades literàries, però, tot illur interès inductiu, no serien gran cosasi no es sumessin al fet que els exemplarsmés antics de l'arpa europea que es con-

293

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

serven avui tenen un orígen anglo-saxói irlandès. La més vella d'aquestes arpesdata del segle vuiè i es conserva al MuseuBritànic de Londres. L'altra, datada l'any850, es guarda al «Sant Mogues Reli-quier», de Dublín. D'ací parteix la supo-sició que els anglo-saxons i els irlandesosforen els introductors de l'arpa a l'Europamedieval entre el segle vIIIè i la primera

instrument desvetllava en el poble, or-denà als seus soldats de destruir totes les

que hi hagués al país (8) .És, dones, per aquestes tradicions i a

base d'aquests escassos monuments, tantcom per l'exclusió de precedents en lescultures oriental i occidental antigues,que es suposa a l'arpa un orígen bàrbar.Molt en voga al llarg de l'Edat Mitjana,

Fig. 1.— L'arpa de ganxos. A dalt, els ganxos en elpunt de contacte ami) les cordes per a produir elssemitons. A baix, els ganxos que eren moguts per

l'executant amb la mà

meitat del ix° corroborant això el fet queen documents dels segles x! i xi! hom ano-meni l'arpa «cítara anglicana» (7) .

Encara totes les tradicions d'Irlanda enjustifiquen la suposició. L'escut d'Irlandaés una arpa. El poeta nacional d'aquellpaís, el famós Thomas Moore, en el seu«Adéu a l'Arpa» simbolitza en l'instru-ment la pàtria. En les guerres anglesescontra Irlanda l'arpa juga un paper,i hom diu que el 1641 Cromwell, vistl'entusiasme patriòtic que el so d'aquest

és sempre, fins als temps moderns, uninstrument portàtil de mides reduïdes acent-vint centímetres, en els casos de ma-jor proporció, la base del qual es repo-sava als genolls de l'executant i la caixasonora contra el pit. Més reduïda encara,l'arpa de vori del segle xvè que hi ha alMuseu del Louvre, afecta proporcionssemblants a les que poden deduir-se deles abundoses figuracions de la pinturamedieval de totes les escoles europees, onsovint els àngels músics toquen, amb al-

294


Fig. 2.— Arpa d'infant. Sistema diatònic.Darreries del segle xviu. Colleccióde la senyora Orsina Baget de Folch

tres instruments de l'època, petites arpespreciosament modelades (9) .

No tractarem pas ací de fer una his-tòria de l'arpa. Assenyalats els seus pro-bables orígens i les formes i dimenisonsgenerals que va prendre a l'època medie-val en els pobles d'occident, completarem

aquests antecedents indicant que la di-fusió del tipus és deguda també als mú-sics irlandesos que als primers segles del'edat mitjana invadiren el continent (10) .L'arpa irlandesa fou famosa fins al se-gle xviie, en què Praetorius l'esmenta enel seu tractat, demés de les arpes conti-nentals, assenyalant que consta de qua-ranta-tres cordes de metall, bastant grui-xudes, i és la que té la sonoritat mésdolça.

Tots els antecedents ací exposats ensdonen el coneixement de tot el que sesap sobre el problema dels orígens del'arpa i sobre la seva difusió a l'Europamedieval. Anem ara a assenyalar la sevaevolució en els temps moderns en què

Fig. 3.— Arpa eromàtica a doble renglede cordes. (Fabricació barcelonina ?) Se.gona meitat del segle xix. Colleccióde la senyora Orsina Baget de Folch

295


s'inicia un augment de proporcions, camíde la gran arpa contemporània. Perquè,cal fer remarcar que d'instrument portà-til que fou a l'Edat Mitjana ha esdevingut,des del segle xvIII°, un instrument estàtic.

Fig. 4.— Arpa a pedals del darrer terç delsegle xviu. Fabricació francesa. SignadaLansbert. Collecció de la senyora Orsina

Baget de Folch

Encara, parallelament a l'augment deporporcions, es produeix en la seva for-ma l'acusació de cada un dels seus mem-bres. La petita arpa medieval, tot pos-seint els tres elements fonamentals del'instrument, que són la caixa sonora, laconsola i la columna, els tenia disposatsgairebé sense solució de continuïtat, com

si es tractés d'un xassís triangular desti-nat únicament a sostenir les cordes. Enengrandir-se aquests elements, es van in-dividualitzant; guanya corporeïtat la cai-xa, s'arquitectonitza la columna i s'arque-ja la consola que uneix una i altra, i quesol acabar a la columna en una voluta so-lemne, centre de la decoració de l'instru-ment substituït a l'època napoleònica perun capitell de tipus clàssic profusamentdecorat.

Un altre caràcter constant de l'arpa alllarg de tota l'Edat Mitjana i que es mo-difica en els temps moderns, és el de laseva condició d'instrument diatònic. Alsinicis del segle xvuè hi ha indicis, no moltsegurs però, de l'intent de donar a l'arpala condició cromàtica (11), condició queassoleix en el segle xvi& i, definitivament,en el xixè (12).

Per dotar l'arpa de semitons es se-gueixen dos camins: l'un adreçat a pro-veir-la de cordes que donin els dits se-mitons i l'altre a la solució d'un mecanis-me que escurci o petgi les cordes nor-mals en el moment volgut i en el puntnecessari per a produir-los.

Els dos sistemes, històricament, desen=rotllen llurs esforços gairebé amb simul-taneïtat ja que si hi ha en el segle XVII°

indicis de cordes semitonals en l'arpa, ésen el segle xvIIe també que al Tirol s'in-venta el primer mecanisme destinat a es-curçar les cordes normals per tal de pro-duir el semitò.

Exposarem breument ací les etapesd'aquest procés de cromatització de l'arpacomençant pels sistemes que vénen a do-tar-la de cordes semitòniques. El més vellintent (a part dels indicis insegurs del se-gle xvIIe) data dels anys 1787-89 (13) ireparteix de manera equidistant, entreles cordes normals, les dels semitons. Enun segon intent del 1793 les cordes delssemitons s'ordenen en grups parallels en-tre les cordes normals (14) . El tercer datadel 1845, i disposa les cordes en dos ren

-gles que s'encreuen i es penetren al puntmitjà de l'altura de l'instrument, corres-ponent un rengle a les tecles altes delpiano i l'altre rengle a les baixes (15).Aquest darrer sistema tingué alguna pre-ponderància a França a mitjan dino-

296


Fig. 5.— Mecanisme de l'arpa a pedals en l'interior de la consola.Detall de l'exemplar reproduït a la figura 4

vena centúria, però presentava el greuinconvenient de la proximitat dels dosplans de cordes la qual cosa feia que enels «forts» vibressin per simpatia les cor

-des més properes a la que era polsada.Quant al sistema mecànic de producció

dels semitons, el procés evolutiu és el se-güent. Vers la segona meitat del se-gle xvlle un «luthier» del Tirol el nomdel qual no és conegut, ideà una mena deganxos que travessant el gruix de la con-sola i moguts per la mà de l'executant es-curçava les cordes en el punt necessariper a produir el semitò volgut. Del meca-nisme, a manca d'exemplars d'aquest gè-nere en la collecció de la senyora Folch,en donarà idea el dibuix reproduït (figu-ra 1) (16). Aquest sistema, però, tenia elgreu inconvenient d'inutilitzar per a lapolsació una de les mans de l'executantel moment en què el semitò havia de pro-duir-se, cosa que el 1720 conduí l'enginy

d'un altre «luthier» de Donanwort (Ba-viera) anomenat Hochbrucker a idear unmecanisme de pedals que, produint elsmateixos efectes que els ganxos mogutsper la mà, deixava les mans lliures. Al-guns autors disputen aquesta invenció aHochbrucker i l'atribueixen a l'arpista deNuremberg, J. P. Vetter (17).

L'arpa d'Hochbrucker és la del sistemaanomenat de pedals, de la qual hi ha dostipus: un a base d'una mena de becs quesurten de la consola i petgen la corda (18)traient-la en part de la seva posició ver-tical, (la qual cosa perjudica de molt laseva sonoritat) i l'altre és un perfecciona-ment d'aquest sistema de polsació pelqual la corda és presa i torçada lleugera

-inent en el punt volgut, produint el se-mitò a base d'uns discos proveïts de dospius que en fer el moviment de rotaciócomanat pel pedal, actuen sobre d'ella imodifiquen, en conseqüència, el seu to

Fig. 6.—El sistema a «béquilles» per al petjat de lacorda de l'arpa reproduïda en la figura 4

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

(19) . Aquest sembla ésser el tipus creatper Cusineau, pare i fill, a París el 1782del qual partí Sebastià Erard per a inven-tar entre 1806 i 1811, l'arpa de pedalsde doble moviment, solució definitivadel problema.

Per aquest sistema l'arpa serva la sevaestructura realment diatònica però pos-seeix tots els semitons. A aquesta arpa lifou afegit el pedal «forte» que obria unestapes a la caixa sonora, però degut a laseva ineficàcia fou abandonat.

Fig. 7. — Arpa francesa a pedals, (le la fi delsegle xvnt. Collecció de la senyora Orsina

Baget (le Folch

Fig. 8.— Detall de la voluta de l'arpareproduïda en la figura 7 i del mecanisme

de pulsació dit a «béquilles»

Heus ací, dones, en els seus trets essen-cials, l'evolució orgànica de l'arpa. Aneniara a classificar els exemplars d'arpes dela collecció de la senyora B. de Folch elsquals corresponen tots precisament al pe-ríode en què es produeix aquesta evolu-ció de llur mecanisme.

Els exemplars d'arpa diatònica exis-tents a la collecció, són dos. Per ordred'època, correspon el primer lloc a unapetita arpa d'infant (exemplar rar) èpocaDirectori, que amida 1 metre 36 centíme-tres en la seva alçària total. La fotografianúmero 2 donarà idea de la seva formacuriosa, i del notable desenrotllament dela seva caixa sonora. És construïda enfusta de caoba tota ella, amb ornamenta-ció de metall a la base de la columna ial coronament. Consta de trenta-quatrecordes i no porta marca ni signatura de

298


cap mena. Sembla ésser un treball de«luthérie» francesa. Fou adquirida a Bar-celona.

L'altre exemplar diatònic de la collec-ció és d'època romàntica i de mides re-duïdes també, en relació a les de l'arpanormal de la fi del segle xvüiè i principisdel xixè. Pot datar-se a l'entorn del 1830.Fou adquirida a Barcelona i sembla defabricació local.

Hi ha un sol exemplar d'arpa cromàticasense pedals que, a judicar per la seva de-coració, sembla una obra barcelonina. Lafotografia número 3 en donarà una idea.

Fig. 9. — Arpa anglesa a pedals de la fi delsegle xvin. Collecció de la senyora Orsina

Baget de Folch

Fig. 10.— Detall del capitell i del funcionamentdel sistema a «béquilles» de l'exemplar reproduït

en la figura 9

Amida 1 metre 74 centímetres d'alçària ipot datar-se al tercer quart del segle xixè,època en què a França, com hem dit, es vaintentar, amb un cert èxit, l'arpa cromà-tica en oposició a l'arpa de pedals. Amés, l'exemplar té algunes particularitatsinteressants. La seva caixa sonora és apla-nada per a permetre de posar cordes acada costat i convertir la consola tambéen caixa sonora. L'instrument té tota lapart de muntants construïts en fusta decaoba i els plafons de la caixa sonora enfusta de pi, exceptuant el de la consola,

299


a l'esquerra de l'executant, que és de fus-ta d'auró; el seu centre està decorat ambun bust de personatge (que podria ésserGounod) fet de marqueteria, flanquejatper dues boques sonores de forma sem-

Fig. 11. — Arpa Eran! a pedals, sistema de«torxets» simples, anterior al 1808. Collecció

de la senyora Orsina Baget (le Folch

blant a les S d'un violí. La columna pris-màtica ve decorada amb marqueteria defusta de colors diversos. Les seves midessón 1 metre 74 centímetres en la sevaalçària màxima. A la dreta de l'executanthi ha vint-i-quatre cordes, i seixanta a

Fig. 12.— Detall del sistema de «torxets»de l'arpa reproduïda en la figura 11

l'esquerra. No porta inscripció ni marcade cap mena i sembla ésser un assaig d'ar-pa cromàtica fet al nostre país paralleli sincrònic als que es feien a França. Fouadquirida a la nostra ciutat.

De la sèrie d'arpes de pedals, l'exem-plar més antic, obra de la segona meitatdel segle xvIII e, és el que reprodueix lafigura número 4. Es tracta d'una arpafrancesa construïda en fusta de caoba idecorada en talla i pintada de color verd,roig i or. La tapa sonora en fusta de piporta boques de ressonància constituïdesper forats d'un centímetre i mig de dià-

Fig. 13.— Detall de la marca d'Erard en laseva primera estada a Londres, en l'arpa

reproduïda en la figura 11

300


Fig. 14.—Arpa anglesa marca Erat (no Erard),d'inicis del segle xix. Sistema de pedals i «torxets».Collecció de la senyora Orsina Baget de Folch

metre, formant cercles de quatre, cinc isis forats. Consta de set pedals. En lafigura número 5 es veu el mecanisme d'a-quests a través de l'interior de la con-sola. És damunt la placa de fons d'aquestmecanisme on hi ha gravat el nom delconstructor: LAMBERT. A les llistes de«luthiers» publicades pels autors hi haun Lamhert establert a París en data quecorrespon a la d'aquest exemplar, el qualés constructor d'instruments diversos, per

bé que en cap dels dos casos en què ésesmentat no apareix com a constructord'arpes precisament. El sistema de pro-ducció dels semitons en aquest exemplarés el que els francesos anomenen a «bé

-quilles», explicat ja en el seu lloc, la for-ma del qual pot veure's en la figura nú-niero 6. L'altura màxima de l'instrumentés 1 metre 59 centímetres i consta detrenta-nou cordes. Procedeix d'Anda-lusia.

Un altre exemplar important és el quereprodueix la figura número 7. Data deldarrer terç del segle xvin°. La decoracióde la voluta és tallada en fusta de caoba idaurada. Les boques de la tapa harmò-nica són circulars i guarnides d'un reixatamb dibuix d'arabesc trepat. La seva al-çària total és 1 metre 64 centímetres iel número de cordes és de trenta-vuit.Consta de set pedals i el sistema, compot veure's per la figura número 8, és eldit a «héquilles». No porta marca. Sem-

Fig. 15.— Detall de la decoració de la tapade ressonància de l'arpa reproduïda en la

figura 14

301


Fig. 16. — Arpa anglesa Erat (no Erard), d'inicisdel segle xix. Collecció de la senyora Orsina

Baget de Folch

bla, però, de fabricació francesa. Fou ad-quirida a Barcelona.

Del mateix sistema a «béquilles» ésuna altra arpa d'època del primer Imperi,de construcció i línies molt elegants (figu-res 9 i 10), obrada en fusta de caoba i de-corada amb aplicacions de metalls i dau -rats. Inicia els tipus de columna i capi

-tell característics del segle xix! substituint

les volutes típiques del segle anterior. Laseva alçària màxima és 1 metre 71 cen-tímetres. La caixa sonora no té forats nitampoc la tapa harmònica. Consta de setpedals i de quaranta-dues cordes. Noporta marca. Fou adquirida a Barcelonai és probablement de fabricació anglesade fi del segle xvui.

A continuació reproduïm una arpa delgran «luthier» Sebastià Erard, feta a Lon-dres. És sabut que Erard, «luthier» deMaria Antonieta, deixà París quan la re-

Fig. 17.— Detall de la decoració de la tapade ressonància de l'arpa reproduïda en la

figura 16

302


volució francesa (1792) i anà a establir-sea Londres, i que fou a Londres, abans del1811, on creà el model de l'arpa de pe-dals de doble moviment, perfeccionant elsistema de «torxets» inventat per Cusi

-neau. Es tracta, dones, d'un exemplarErard fet a Londres abans del model dedoble moviment ja que, com es pot veureen les figures 11, 12 i 13, és de «torxets»simples. Hem explicat en el seu lloc en quèconsistia el sistema i no cal insistir-hi. Ladata de l'instrument, dones, es pot fixarabans de la invenció del doble moviment,el 1811 i àdhuc abans del retorn del seuautor a París el 1808 ja que és datada aLondres. La seva estructura de columna icapitell fou típica fins a l'època romànticaen què s'iniciaren els goticismes en aquestinstrument. Com en totes les arpes de«torxets» la consola és reforçada amb unclaviller de planxa metàllica. Consta devuit pedals: set destinats a produir elssemitons i un d'anomenat «forte» queobre una sèrie de portelles corresponentsa altres tants forats practicats al dors dela caixa sonora. Ja hem explicat el mo-ment de l'aparició d'aquesta particula-ritat que aviat fou suprimida per inútil.El número de cordes és de quaranta-qua-tre. La seva alçària màxima és 1 metre74 centímetres. A observar que a mesuraque sortim del segle xviii' les proporcionsvan en augment. Quant a la decoració, lacolumna i el capitell fet de pasta, són ennegre i or. Fou adquirida a Barcelona. Lamarca diu: «Sebastian Erard, Patent Lon-don. - N.° 18 Great Marlborough Street(n.° 183) ».

Les mateixes característiques trobemen dues arpes angleses de la collecció ique són una imitació del tipus de «tor-xets» simples d'Erard fets a la mateixaèpoca. De formes generals i mesures sem-blants, interessen per la decoració de lestapes harmòniques (figs. 14, 15, 16 i 17) .La marca d'ambdues diu: «J. Erat, MakerMardour Street, Solio, London» 628 enla una i 962 en l'altra.

De l'arpa Erard de doble moviment hiha dos models a la collecció, l'un fet aLondres i l'altre a París on, com és sabut,va tornar el «luthier» sense, però, deixarel seu establiment de Londres. Erard,

dones, en tornar d'Anglaterra, construítambé a París el seu non model de doblemoviment inventat el 1811. Dels dos ti-pus parells reproduïm només en les figu-res 18 i 19 el més sumptuós que és el cons-truït a Londres, i en la figura 20, la marcade l'altre construït a París on Erard usael títol de «luthier» del rei i les prince-ses. (Lluís XVIII).

Fig. 18.— Arpa (le Sebastià Erard, de doblemoviment, construïda a Londres, on vainventar el sistema l'any 1811. Coldecció

de la senyora Orsina Baget de Folch

303


Fig. 19.—Detal! del mecanisme dels «torxets»a doble moviment i marca de Sebastià Erard,a Londres, de l'arpa reproduïda en la figura 18

Ja hem exposat en què consistia la in-venció del pedal de doble moviment d'E-rard, el detall del funcionament del qualmostra la figura 19. Les mesures màxi-mes de l'instrument en la seva alçària,són 1 metre 71 centímetres i la decora-ció en negre i or. Hi ha, a més dels setpedals corrents, el pedal «forte» ambel mecanisme corresponent per a obrirles boques practicades al dors de la caixasonora. La marca del model reproduït enla figura 18, diu: «Sebastian Erard's, Pa-tent 1753 - 18 Great Marlborough Street.London». La inscripció de l'altre exem-plar Erard reproduïda en la figura 20,diu: en la planxa del claviller a la dretade l'executant: «Erard - Facteur de pia-nos et harpes du Roy et des Princesses -13-21 Rue du Mayl. París». A l'esquerradiu: «Erard - Par brevet d'invention».

Finalment a títol de curiositat repro-duïm ací en les figures 21, 22 i 23 unaarpa datable als voltants del 1830, de sis-tema de «torxets» simples, feta a Càdiz.La seva marca diu a un costat: «A. Le-

rete - Cádiz». A l'altra: «Privilegio esclu-sivo para la fabricación de arpas enEspaña».

Heus ací, amb la recopilació de la sèried'arpes de la collecció de la senyoraFolch, reunits un nombre de models be-llíssims, des de la segona meitat del se-gle xvütc a mitjan segle xtx°, a través delsquals, a més, queden exposades les etapesprincipals de l'evolució mecànica de l'ins-trument.

En conjunt, dones, una sèrie ben esco-llida d'exemplars, alguns d'ells notablesper llur decoració, que ilustren l'etapamés important de l'evolució d'aquest ins-trument en passar de la seva condiciódiatònica a la de cromàtica. L'evoluciós'opera al llarg de mitja centúria o pocmenys, i, iniciada amb el procedimentde polsació de cordes dit a «béquilles»,es millora amb l'anomenat de «torxets»que és el que triomfa definitivament enrebre d'Erard la condició del doble mo-viment del pedal que posa l'arpa a l'estaten què actualment es troba.

Encara, en aquest procés evolutiu, lasèrie d'arpes de la collecció de la senyoraOrsina B. de Folch, ens mostra el movi-ment de reacció que a mitjan seglexix es va produir per a suprimir del'arpa els pedals dotant -la de cordes quedonessin els semitons. Aquest moment,representant per un instrument que judi-quem per la seva factura de molt pos-

Fig. 20.— Marca de Sebastià Erard, a París,en una arpa de doble moviment de la Collecció

de la senyora Orsina Baget de Folch

304


sible fabricació barcelonina, és interes-sant de constatar en el nostre país, on esveu reflectida la preocupació que en elsmateixos anys hi havia a París per a pro-

Fig. 21.- Arpa espanyola (le principis delsegle xix, signada per Lerate a Càdiz. Col-lecció de la senyora Orsina Baget de Folch

Fig. 22. - Signatura (le l'arpa reproduïdaen la figura 21

tres sèries d'instruments que hem anatpresentant des d'aquestes pàgines.

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector General dels Museus d'Art

1. Venre: BUTLLETÍ DELS MONEES D'ART DE BARCELONA.Vol. IV. Gener 1934. «La collecci6 d'lustrunients musicalsantics de la senyora Orsina B. de Folrh, dipositada als Mu-seos», per Joaquim Folch i Torres. - W. bl arç 1931.- Id. Jtt-liol 1934.

2. Veure: Curt Sachs «Handhoch der Musikinstrumen-ten-Kunde». Leipzic 1930.

3. Veure: Felis «Histoire générale de la Musiquen. Vol, I.París, 1869.

4. A. Nult «Ossiall and Ihc Ossianic literature». Lon-dres, 1889.

5. Arbois de Jubainville aCours de litteratore celtique».París, 1902.

6. Recopilats el 1831 pel metge, filòleg i folklorista fin-landès, doctor Lourot en l'epopeia «Kalevala» publicada el1835 per la Societat de Literatura Finesa.

7. Veure: Curt Sachs i Felis, llocs citats.8. Louis Schneider «La Harpe et ses ancatres». Paris.

Edició de «La Nouvelle Revue Françaises.9. Veure: Saclts i Fetis llocs citats. Viollet-Ie-Duc. «Dic

-tionnaire raisonné du Mobilier FranÇaisa. Vol. II. «QuatritDtepartir. Ltstruments de Musittues. - Grove G. cA Dicliuuaryof Music and Musicians». Londres-Nova York, 1895.

10. Curt Sachs i Fetis, llocs citats.11. Curt Sachs, lloc citat.12. Grove, obra citada.13. J. M. Cltr. Bothe a Berlín, 1787-89. - G. C. Pfranger

a Schlensingen, 1804. (Nota Carl Sachs).14. En Marsène, de Cio Veltorazzo a Vicenza, 1793 i al-

tres. (Nota Curt Sachs).15. J. H. Pope a París, 1845. Més tard, Lyon el Healzy

a Xicago i G. Lyon a París. (Nota Curt Sacho).16. Extret de Curt Sache. Obra citada.17. Veure: Mahillon «Catalogue descrintif et analytique

du Musée Instruuteulal du Conservatoire Royal de Musiquede Bruxelles». Vol. I i Curl Sachs, obra citada.

18. Sistema dit «5 benuillesn pels francesos.19. Anomenats atourchete» pels francesos.

^t

duir l'arpa sense pedals, la qual cosa s'in-tentà fer i tingué àdhuc una aula per al'ensenyament del seu joc al Conservatoride París.

En cloure aquestes notes, dones, po-dem dir que la sèrie d'arpes de la col-lee.ció correspon a la importància de les al-

Fig. 23- Inscripció de privilegi de l'arpareproduïda en la figura 21

305


Sala I de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

A PROPÒSIT DE LA SÈRIE DE

VESTITS HISTÒRICS AL MUSEU

DE PEDRALBES

El criteri seguit en la installació delMuseu de les Arts Decoratives al Palaude Pedralbes ha estat el d'aprofitar decada objecte el seu màxim rendiment.Moltes de les obres allí exposades figu-raven, feia anys, a la reserva del Museusi escapen per consegüent de la curiositato del comentari del públic. Mentre esva afinant el contingut de les sales de bellantuvi obertes, nombroses a i wrtacionsIran obligat a l'obertura d'altres sales,com a cada moment s'ha relacionat desd'aquest BUTLLETÍ. Una de les seccionsque ha aconseguit un desplegament mésràpid es la d'Indumentària, gràcies pri-merament al generós donatiu del senyorManuel Rocamora, ampliat, fa ben poc,fins a omplir quatre sales amb vestitscompleta i variats objectes d'ús personali domèstic, gràcies també a la collecciód'indumentària espanyola que ha depo-sitat el senyor Ricard Torres Reina en

memòria de qui fou la seva esposa, lasenyora Maria Regordosa. Però tinguentaquest Museu de Pedralbes un caràctermolt especialment didàctico-popular, esva creure que seria cosa adequada que,servint d'encapçalament a la sèrie indu-mental autèntica dels segles xvtli i xix,fos exposada també una sèrie de vestitsrecomposició moderna dels d'èpoques pre-tèrites. Precisament en l'Exposició Inter-nacional del Moble i Decoració d'Interiorscelebrada a la nostra ciutat l'any 1923, enla Secció Primera, dita Secció Retrospec-tiva, s'hi muntaren nou sales evocadoresde diverses èpoques, per les quals deam-bularen en deterininats dies persones ves-tides en harmonia anió cada lloc. La Juntade Museus ha pogut disposar d'aquestsvestits, confeccionats sota la direcció delcelebrat escenògraf senyor Oleguer Ju-nyent, i per tal d'exhibir-los d'una ma-nera adient, féu la comanda a l'escultor

-adornista senyor Lambert Escaler delsfigurins ad hoc.

En vint-i-quatre vitrines de la sala LIVdel Museu de les Arts Decoratives, espoden estudiar d'un mes ençà les altrestantes recomposicions indunientals a què

306


Sala II de la Secció Retrospectiva de l'Exposició In-ternacional del Moble i Decoració d'Interiors celebrada

a Barcelona l'any 1923

ens referim, distribuïdes seguint un ordrecronològic.

Aquest fet dóna, en cert aspecte, ac-tualitat a les fotografies inèdites de lesSales de l'Exposició del Moble on, co-brint gent jove, aitals vestits per prime-ra vegada foren vistos. Les installacionsd'aquestes sales el senyor Pere BohigasTarragó en el seu llibre «L'ExposicióInternacional del Moble i Decoraciód'Interiors de 1923» (1) així les descriu:

«I. Sala romànica. — Era la repro-ducció de la Sala del Castellvell de Sol-sona, dels comtes de Cardona, època dePere III d'Aragó. Els motius que cobrienles parets foren copiats de la sala dels

1. Llibreria Catalònia, Barcelona 1930.

Hospitalaris d'Alcanyiç. Dels mobles erenpeces autèntiques: un braser de ferro iuna de les dues caixes que estaven situa

-des prop de les parets. La cadira faris-tol fou copiada de la que existeix en laCatedral de Roda d'Aragó; la llàntia esdibuixà sota model de les representadesen els antipendis de l'època i les telespintades a la paret reproduïen les proce-dents de la tomba de Sant Bernat Calbó,que existeixen en el Museu Episcopal deVic.

II. Sala gòtica. — Reproduïa una salagòtica catalana de fi de l'època d'Alfons Vd'Aragó, en la segona meitat del segle xv,inspirada en les habitacions de la sala dela «Pia Almoina», de Girona. El sostrees reproduí del que fou Castell de Santa

307


Sala III de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

F4.

^l^M

Vestit femení. Primera meitat del segle xvi.Època de l'Emperador Carles V

(Sala L1V del Museu de les Aris Decoratives)

Coloma de Queralt, amb els escuts delsQueralt i els Perelló. La porta es féu ambel motllo d'una que existeix junt a laCapella de Sant Jordi del Palau de laGeneralitat de Catalunya. El campanarpintat en el fons era el de la Collegiatade Sant Feliu de Girona. El mobiliari, aexcepció de la llàntia, imitada de lesmés típiques de l'època, era totalmentautèntic. El tapís, penjat a una de lesparets laterals era l'anomenat •de laBona Vida, custodiat en la sala capi

-tular de la Catedral Metropolitana deTarragona.

III. Sala Renaixement. — Corresponiaa l'època de l'Emperador Carles V, amitjan segle xvi. Les parets i el sos

-tre foren emmotllats en guix, sota la di-recció de la Societat Espanyola d'Amicsde l'Art, de Madrid, sobre les del Castellde Peñaranda del Duero (Burgos) . Elmobiliari era tot ell autèntic.

IV. Sala mudèixar. — En comunicacióamb l'anterior, de manera que no que-dava a la vista del públic, seguia aquestasala, de dimensions més reduïdes que lesaltres. Corresponia a l'estil mudèixar deprincipis del segle xvi, època de Carles V.Fou construïda a base d'una existent a

308


Cortes de Baza, amb rajoles pintades ales parets figurant un arrambador. Aixímateix foren reproduïdes d'originals del'època, les dues llànties que ilumina-ven la sala. Eren autèntics, a usés delsmobles, el sostre i la porta d'una de les

els quadres, el tapís i tots els objectes queguarnien la sala, eren autèntics de l'època.

VI. Sala barroca mallorquina. — L'es-til d'aquesta installació responia al demitjan segle XVIII, essent una repro-ducció quasi completa de la gran biblio-

Sala IV de la Secció Retrospectiva de l'Exposició In-ternacional del Moble i Decoració d'Interiors celebrada

a Barcelona l'any 1923

finestres, els quals foren facilitats per laSocietat Espanyola d'Amics de l'Art, deMadrid.

V. Sala barroca castellana. — Aquestasala barroca de caràcter castellà corres-ponia a l'estil d'últims del segle XVII,

època de Carles II. Fou copiada de laque hi ha a l'històric edifici de la PlaçaMajor, de Madrid, i que pertany a l'A-juntament de la dita ciutat. El mobiliari,

teca del palau de la senyora marquesaVídua de Vivot, de Palma de Mallorca.La seva construcció era escenogràfica. Elprimer terme comprenia la reproduccióde la sala anterior de la biblioteca, re-produint-se en el fons la part de la bi-blioteca, pròpiament dita. Els mobles ialtres objectes eren autèntics.

VII. Sala barcelonina del segle xvtit.— Era una supervivència autèntica de

309


Sala V de la Secció Retrospectiva de ('Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

Vestit femení. Època de Carles II N%estit masculí. Época de Caries I1(Sala LIV del Museu de les Aris Decoratives) (Sala LIV del ,Museu de les Arts Decoratives)

310


Sala VI de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

Sala VII de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

311

E1


Sala VIII de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

Vestit femení. Època de Carles IV Vestit femení. Època de Carles IV(Sala LIV del Museu de les Arts Decoratives) (Sala LIV del Museu de les Arts Decoratives)

312


l'estil que en la darrera dècada del se-gle xviii, època de Carles IV, estava mésde moda a Barcelona. El sostre i les pa-rets estaven formats per les mateixes telespintades que existien en una casa situadaen els carrers de la Riera de Sant Joani Baix de Sant Pere, d'aquesta ciutat,essent imitats únicament els balcons. Lapintura d'aquestes teles s'atribueix al fa-mós pintor català anomenat «El Vigatà».

VIII. Sala barcelonesa del segle xix.

IX. Sala isabelina. — L'última instal-lació estava dedicada a l'època reg-nat d'Isabel II. El decorat d'aques-ta sala era una simple imitació de l'es-til de l'època, sense ésser la còpia decap original determinat. Apareixien totsels motius i totes les tonalitats més ca-racterístiques de la producció artística d'a-quell període a Barcelona. El mobiliari,autèntic i molt característic de l'època.»

A més a més de les fotografies de les

Sala IX de la Secció Retrospectiva de l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'Interiors celebrada a Barcelona l'any 1923

— A l'època del mateix regnat, però jaentrat el segle xix, pertanyien les pintu-res i els mobles que formaven aquestainstallació, de caràcter també barceloní.Com en l'anterior, les parets estaven for-mades per les mateixes teles que, en elseu temps, havien guarnit la totalitat dela sala original. A la part exterior de lasala, més enllà de les portes-vidrieres quees construïren a la paret del fons, s'ins-tallaven les teles pintades que abans per-tanyien a una altra sala de la mateixacasa simulant-se així, un corredor. Les te-les pintades, les llànties i els mobleseren autèntics de l'època.

sales descrites, publiquem alguns delsvestits en la forma com s'han exposat enla sala LIV del Museu de les Arts De-coratives.

En les vitrines i en els enquadramentsd'aquesta mateixa sala LIV hi ha expo-sats exemplars d'indumentària i accesso-ris que havien ingressat a Museus perdiferents donatius, adquisicions i dipò-sits; entre aquests exemplars n'hi ha dedipositats pel senyor Ricard Torres Reinafora de la sèrie d'indumentària regionalespanyola i també el vestit de lagarteranarecentment donat pel senyor SantiagoMarco, membre de la Junta de Museus.

313

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART I)E BARCELONA

Un moment del «Casament a muntanya» al «Poble Espanyol»

FESTES AL «POBLE ESPANYOL»

Entre les diverses opinions emeses enla discussió promoguda per a esclarir quifou l'autor del «Poble Espanyol» deMontjuïc, apareix repetides vegades l'ad-vertiment de què en realitat aquesta cons

-trucció no respon a una idea absoluta-ment original, perquè la veritat és queobres d'aquesta mena, amb particulari-tats o diferències especials més o menysacusades, havien figurat ja en Exposicionsestrangeres celebrades molt abans de laque va tenir lloc a Barcelona l'any 1929.

Evidentment, aquest fet és cert, peròno ho és menys que cap de les construc-cions o installacions d'aquest gènere quehavien figurat en aquells certamens es-trangers i àdhuc les que hem pogut veureen els que s'han celebrat més recentment,tenen, ni de molt, el bon gust excepcionalque ha presidit l'execució del nostre«Poble Espanyol».

A més, la circumstància d'haver-se dereferir, aquest, a l'arquitectura de totesles regions espanyoles, li ha donat forço-sament una varietat d'estils, niolt méssuggestiva i interessant, per ella mateixa,

que la monotonia a què, també per força,han tingut d'estar supeditades aquellesconstruccions forasteres, gairebé semprededicades a reproduir un poblat de ca-ràcter definit i personalitat completa,com per exemple els famosos «PobleSuís», «Poble Belga», etc.

I per si això no fos prou per a situarel «Poble Espanyol» de Barcelona en unlloc diferent dels seus congèneres o ante-cessors, hi ha encara la circumstànciad'haver estat construït en condicions desolidesa i, per tant, de duració, molt supe-riors a les d'aquells altres.

Tot això feia naturalment que els ho-mes que un dia dirigien la vida públicade la nostra ciutat, haguessin de pensarmolt atentament sobre la utilització quepodia donar-se a aquesta estimable deixade l'Exposició.

1 de l'examen d'aquests fets n'havia desortir lògicament l'acord de destinar-laa museu, cedint-la, per tant, a la Juntade Museus, que és la que, per mandatde la Generalitat i l'Ajuntament, té curadels museus públics de Barcelona.

Diguem de passada que entre aquellselements fou el senyor Pere Comas, ales-

314


Una altra escena del «Casament a muntanya» al «Poble Espanyol»

hores president de la Comissió Municipalde Cultura, el que més clarament va veu

-re la conveniència d'aquesta solució i mésentusiastament se'n va fer partidari.

Naturalment, la Junta va acceptar ami)singular satisfacció la cessió i l'encàrrec,en primer lloc perquè ells implicavenla salvació d'una veritable obra d'artdigna d'ésser conservada, i, a més, perquèd'aquesta manera se li oferia ocasió pro-pícia d'installar dintre del marc mésadient el Museu d'Art Popular que noexisteix, i que tanta falta ens fa en el mo-viment constructiu de la nostra cultura.

La realització d'aquest Museu és avuiencara cosa relativament fàcil perquèmolts dels seus elements existeixen i po-den recollir-se amb poc esforç i escassesdespeses, però estem veient amb profun-da pena com cada dia s'escapen profitosesoportunitats d'adquisició que ami) eltemps s'aniran fent més difícils.

Però la Junta de Museus tenia de pri-mer antuvi l'obligació de dedicar totsels seus esforços a la installació del Mu-seu d'Art de Catalunya i avui està en-cara absorvida per la d'installar les im-portants colleccions que per manca de

local es troben recloses al dipòsit de re-serva.

I això fa que, malgrat aquelles cir-cumstàncies, s'hagi de limitar, per ara,a conservar el «Poble Espanyol», soste-nint les seves edificacions, i fer el pocque de moment li és possible, dintre elpla de realització d'aquell Museu d'ArtPopular.

El que li és possible en aquest sentit,consisteix en organitzar manifestacionsvivents de caràcter folklòric, que podenconsiderar-se com una secció del futurMuseu, i per a les quals hom compta fà-cilment a Catalunya ami) elements au-tèntics . d'una valor inestimable que, aInés, interessa conservar i estimular.

1 s per tot això que s'ha tingut de la-mentar repetides vegades que no tothoms'hagi captingut d'aquest punt de miratan lògic i tan convenient per als intc-ressos de la cultura catalana, i que massasovint el «Poble Espanyol» hagi estatdestinat, , a desgrat de l'opinió de la Jun-ta, a festivals i manifestacions que estanen desacord amb aquella orientació ique, per a donar un benefici a unes cm-preses particulars, vénen a continuar la-

315


mentablement i a deshora el to de la-mentable «espanyolada» que va ésseriniciat dintre d'ell en els dies de l'Ex-posició.

I és per això, també, que a part deles manifestacions folklòriques que al-

o d'altres que han tingut un caràcter real-ment folklòric.

Entre aquestes assenyalem avui la ce-lebrada el dia 25 de maig darrer per amostrar als membres estrangers delXIII Congrés Internacional de Pen

Els «nuvis» del «Casament a muntanya»al «Poble Espanyol»

guna vegada ha pogut organitzar direc-tament i per compte propi, com la delPessebre de l'Amadeu, poc abans que el«Poble» fos cedit a la Junta i després,l'any 1932, la de la Patum de Berga, s'hadisposat a facilitar i àdhuc a patrocinaraquelles altres que s'han organitzat ambun sentit seriós com la que l'any 1934 vatenir lloc en obsequi als membres delCongrés de Metges de Llengua Catalana,

Clubs unes noces típiques a la munta-nya catalana.

La festa va desenvolupar-se amb sin-gular esplendor a la tarda d'aquell dia,no sols a la plaça, sinó a tots els indretsdel «Poble Espanyol», sota la direccióde l'erudit folklorista Joan Amades.

Tots els detalls d'una festa autènticad'aquest gènere hi foren reproduïts ambuna fidelitat exemplar, i els figurants que

316


executaren la representació dels perso-natges hi varen donar tal calor d'huma-nitat, que l'execució va resultar d'unefecte complet i magnífic.

Els invitats a l'acte varen rebre a l'en-trada una explicació de tots els episodis

de Barcelona, sota el patronatge artísticde la nostra Junta.

Aquesta festa estava integrada pertots els elements autèntics del folklorepenedesenc, que vingueren aquell dia aBarcelona i donaren al nombrós públic

Els «Castellers del Vendrell» en la Festa MajorPenedesenca del «Poble Espanyol»

que s'anaven realitzant, traduïda a l'an-glès i al francès, la lectura de la qualva contribuir, per la seva part, a l'aco-llida realment entusiasta que varen dis-pensar a la festa.

L'altra es va celebrar el dia 16 del mesde juny següent.

Fou una «Festa Major Penedesenca»,organitzada per la «Casa del Penedès»,

que acudí al «Poble Espanyol» un es-pectacle magnífic que unia al naturalinterès d'una manifestació d'aquest gè-nere la vistositat d'un brillant espectacle.

Així, doncs, no cal dir que durant totaaquella tarda varen poguer ésser admi-rats el Drac de Vilafranca, els Gegantsi la Mulassa de Vilanova, la Moixigangade Sitges, els Diables de l'Arbós, els Bas-

317


Una colla del «Ball de Bastons» en la Festa Major Penedesencadel «Poble Espanyol»

^rv^ < rà

La «Dioixiganga» de Sitges en la Festa Major Penedesenca del «Poble Espanyol»

318


Un moment de la Festa d'Infants i de Flors al «Poble Espanyol»

El festival de les Escoles Franceses de Barcelona al «Poble Espanyol»

319


tons de Gelida, Llorenç, Sant Pere deRibes, Sitges, Sant Pere de Riudebitllesi Masquefa i els Castellers del Vendrell,a més de l'orquestra Els Escolans, deSant Sadurní, que tingué al seu càrrecla part musical dels diversos números delprograma.

Fou en realitat una de les festes cele-brades al «Poble Espanyol» que més altacategoria artística han aconseguit i queal mateix temps més fondament varencomplaure al públic.

Encara el dia 7 de juliol hi va tenirlloc la simpàtica Festa d'Infants i deFlors que cada any hi celebra l'Associa-ció Protectora de l'Ensenyança Catala-na, i el 14 del mateix mes la de fi de cursde les Escoles Franceses de Barcelona.

Totes i cada una d'aquestes escaientsmanifestacions, han demostrat palpable-ment que a fi de comptes allò que témés èxit en aquest ordre, és encara allòque més s'adiu ami) l'orientació que téla Junta de Museus en relació al «PobleEspanyol».

BIBLIOTECA D'ART DE LA JUNTA

DE MUSEUS

Obres ingressades durant el primer se-mestre de l'any 1935

DONATIUS

(Continuació)

D'AUTORS

FELIPE MATEU LLOPIS : «Les relacionsdel principat de Catalunya i els regnesde València i Mallorca amb Anglaterra iel paral.lelisme monetari d'aquests païsosdurant els segles XIII, xiv i xv», 1 vol. -«El «ducado» unidad monetaria interna-cional oro, durante el siglo xv, y su apa

-rición en la península ibérica», 1 fasc.— «Museo Arqueológico Nacional. Ad-quisiciones en 1933-34. Colecciones deNumismática y Glíptica» (en col.laboracióamb Casto M." del Rivero), 1 fasc.

JOAQUIM PENA (traductor) : V. J. BIEL-SKI I RIMSKI-KÖRSAKOV: «La rondalla delTsar Saltán», 1 fasc.

JOSEP PUIG I CADAFALCH: «Lleis histò-riques de la vida dels estils arquitec-tònics», 1 fase.

CAMILO RODÓN I FONT: «Jacquard»,1 fase. — «Quelques mots encore sur lePlictho de l'arte de tentori», 1 fase.

JOSEP M. DE SUCRE: «Galleria PesaroMilano. Mostra personale del pittoreOchoa», 1 fase.

JOAN SUTRÀ I VIÑAS: «El retaule de laMare de Déu de la catedral de Tarra-gona», 1 fase.

HEREUS DE LA VÍDUA PLA: «Primer cen-tenari de la mort de la vídua Pla. Noteshistòriques d'aquesta estampa barcelo-nina», 1 fase.

R. B. WHITEHEAD: «The pre-moham-medan coinage of nortwesttern India»,1 fase.

DE PARTICULARS

JOAQUIM BORRALLERAS: «JoaquimFolch i Torres, «El retaule de la Confra-ria dels Revenedors», 1 fase. — «Exposi

-tion de l'art italien de Cimabue a Tiepolo.Pètit Palais. 1935. Catalogue. París»,1 vol.

Josá CONEJOS, S. J.: Antonio MéndezCasal y Manuel González Martí, «VicenteLópez», 1 vol.

EDITORIAL LABOR, S. A.: «Historia delArte», tom XII.

EDITORIAL LUIS VIVES, S. A.: TomásZepeda Rincón, «Geografía y atlas de laRepública mexicana», 1 vol.

J. GIBERT: Un valuós lot, compost de92 obres, de les quals sols esmentarem,per via d'espècimen, les següents: «Vomdeutschen herzen», 1 fase. — «Griechis-che bildwerke», 1 fase. — ÉMILE BOUTMY:«Le Parthénon et le génie grec», 1 vol.— EMILE BOURGUET: «Les ruines de Del-phes», 1 vol. — J. DE MORGAN: «Les pre-mières civilisations. Études sur la pré-histoire et l'histoire», 1 vol. — LE R. P.DELATTRE: «Le culte de la Sainte Viergeen Afrique d'après les monuments archéo-logiques», 1 vol. — J. FARINA: «Grammai-re de l'ancien egyptien», 1 Vol. — J ULESRIVALS: «Cité de Carcassonne. L'àmedes pierres», 1 vol. — DENYS GORCE:«Les voyages, 1'hospitalité et le port des

320


lettres dans le monde chrétien des iveet Ve siècles», 1 vol. — GABRIEL GUE-MARD: «A propos d'un projet de traver-sée de l'Afrique en 1818» (estudi de l'ac-tuació africanista d'Ali Bey), 1 fasc.

—«Les orientalistes de l'armée d'Orient»,1 fasc. — ENRIQUE GARCÍA DE HERREROS:«Quatre voyageurs espagnols à Alexan-dria d'Egypte», 1 vol. — BARON OSC. DEWATTEVILLE: «Le cri de guerre chez lesdifférents peuples», 1 fasc. — JosÉ FRAN-cÉs: «El año artístico. 1917. 1919»,2 vols. — J. AMORÓS: «Los estados delarte», 1 fase. — LLUÍS NICOLAU D'OLWER:«Note sur le commerce catalan à Cons

-tantinople en 1380», 1 fasc. — CELESTINOPUJOL Y CAMPS i PEDRO ALSIUS Y To-RREN: «Nomenclator geográfico-históricode la provincia de Gerona», 1 vol. —JOSÉ M. PELLICER Y PAGÉS: «Estudioshistórico-arqueológicos sobre Iluro», 1

volum. — P. BOSCH GIMPERA: «Estadoactual de la investigación de la culturaibérica», 1 vol. — PEDRO BALLESTER YPoNs: «Costumbres populares en Me-norca», 1 vol.

ALFONS MACAYA: J. Gudiol Ricart iP. M. Artiñano, «Vidre... Catàleg de lacollecció Alfons Macaya», 1 vol.

AUGUST MATONS: «Seconda Quadrien-nale d'Arte Nazionale. Catalogo Febbraio-Luglio 1935. Ronia», 1 fase. — «Centena-rio de Goya. Exposición de pinturas. Mu-seo del Prado. Madrid 1928», 1 vol.

J. SELVA: Santiago Rusiñol, «Mis hie-rros viejos», 1 fase.

ENRIC TARRAGÓ: Gaston Migeon, «Lesarts musulmans», 1 Vol. — CLOTILDE BRIÈ-RE-MISME: «La peinture hollandaise»,lvol. — ÉTIENNE DEVILLE: «La céramiquedu pays d'Auge», 1 vol. — LEÓN RoSEN-THAL: «La verrerie française depuis cm-

quante ans», 1 vol. — MARCEL VOLTAIRE:«La céramique française moderne», 1

volum. — Louis GILLET: «La peinturefrançaise. Moyen age et Renaissance»,1 vol.

JOAN TERRADES: José M.' Tanburini,«Juventud eterna», 1 fase. — «Lourdes etses environs», àlbum fotogràfic. — «Ri-cordo di Gènova», àlbum fotogràfic. -«Souvenir du cimetière de Génes», àlbumlitogràfic. — «Exposition des Beaux Arts.

Salón de 1887. Catalogue illustré. Pein-ture et sculpture. París», 1 vol. — ILIEBARBULESCU: «Relations des roumainsavee les serbes, les grecs et la Croatie»,1 vol.

ESTABLIMENTS GRÀFICS THOMAS: «Indu-mentària regional espanyola», 2 sèries delitografies en colors.

MIQUEL UTRILLO, fill: Asdrubal Fer-reiro Cid, «Datos para un ensayo de auto-

nomía administrativa en Galicia», 1 fase.— «L'església de Sant Pere, de Reus»,número especial de la Revista del Centrede Lectura, de Reus (1920) . — EUGENIOESCOBAR Y PRIETO: «Noticias históricasacerca de las santas reliquias que se ve-neran en la catedral de Coria», 1 vol. -JOSEPH GUDIOL Y CUNILL: «Ferrers cata-lans anteriors al segle xvi», Estudi contin-gut a la revista «De l'Art de la Forja(1918) », 1 fasc. — JOSÉ SANCHIS Y SIVERA:«Vidriera historiada medieval en la ca-tedral de Valencia», 1 fasc. — VICENTELAMPÉREZ Y ROMEA: «Las ciudades espa-ñolas y su arquitectura municipal al fina-lizar la Edad Media», 1 vol. — JosÉ M."LÓPEZ LANDA: «Iglesias gótico-mudéjaresdel arcedianado de Calatayud», 1 fasc. -JUAN ITURRALDE Y SUIT: «El palacio realde Olite», 1 fase. — A. DURAN I SANPERE:«Els sostres gòtics de la casa de la Ciu-tat de Barcelona», 1 fase. — «L'Hotel deVille de Barcelona», 1 fasc. — ANGELNIETO: «Guía histórico-descriptiva delMuseo Arqueológico Provincial de León»,1 fase. — JOSEPH TORRAS Y BAGES: «Dela fruïció artística», 1 fase.

PEDRO VINDEL: «Exposición de graba-dos, dibujos y acuarelas de Fortuny. Mu-seo Nacional de Arte Moderno. Marzo1935», 1 fase.

PERE YNGLADA: Alain: «Sistème desBeaux-Arts», 1 vol.

REVISTES REBUDES COM A DONATIUO INTERCANVI

Bulletin des Musées de France, de Pa-rís. — Butlletí del Collegi Oficial d'Ar-quitectes de Catalunya, Butlletí del Fo-ment de les Arts Decoratives, Pintura de-corativa e industrial, Ingeniería Textil,Mirador, Garbi. Radio Barcelona i El Via-

321


jero, de Barcelona. — Butlletí del CentreExcursionista de la comarca de Bages,de Manresa.

DEPARTAMENTS ANEXOS

DIBUIXOS - GRAVATS - FOTOGRAFIES

DONATIUS

JOAQUIM BORRALLERAS: Croquis a laploma, per Elisi Meifren, en una minutadel sopar d'homenatge que li fou ofert1'11 d'abril de l'any actual.

J. GIBERT: Un dibuix a la ploma perAntonio García Bellido. — Un mapa de1'Espanya prehistòrica i 18 sepulturesprimitives, dibuixats a la ploma pel do-nant. — Un mapa de California, gravatl'any 1757 per J. Peña.

JOSEP GOULA ROTA: Una auca del Mer-cat del Ram, de Vic, gravada segons di-buix de Ramon Goula.

JOAN SUTRÀ: Un lot de 55 fotografiesen les quals pot seguir-se el procés de larestauració, que efectuà el donant, delretaule de la Mare de Déu de la catedralde Tarragona.

JOAN TERRADES: Una tesi italiana, granformat, de l'any 1745, representant el ju-dici de Salomó. — Una naumàquia, comel gravat anterior, al burí, per JacquesBlondeau. — El cimall d'una gran com-posició decorativa, en talla dolça.

De diversos donants:Invitació a una exposició d'obres de

Nonell Monturiol, celebrada als «QuatreGats».

El conegut placard al boix que simbo-litza la Quaresma en una figura femenina.

Un joc de sacres estampades a Gironael segle xvtli.

ADQUISICIONS, DONATIUS I DI-PÒSITS DEL PRIMER SEMESTRE

DE L'ANY 1935

ADQUISICIONS

MUSEUS

A particulars diversos:Retrat de Raimond Casellas per Lluís

Graner. Un joc de porcellana de Sèvres,

època segon Imperi. Retrat de senyora alpastell damunt seda per Rodes. Una es-tatueta de talla per Amadeu.

A l'Exposició de Primavera 1395:

«X» pintura per Josep Obiols. «Elfinestral», pintura per Francesc d'A. Galí.«Nu», pintura per Josep Puigdengolas.«Camí de la font», pintura per TeresaCondeminas. Apunts de nena, dibuixosper Francesc Serra. «Illustracions», di-buixos per Josep Narro. «Grup de cér-vols», faiança per Enric Serra Abella.«Pot», gres per Francesc Elias. «Pot»,gres per Eudald Ballet.

DONATIUS

MUSEUS

De la senyoreta Lluïsa Bosch i Pagès:

Un clavicèmbal francès del segle xvlii.

Dels senyors fills de Marià Fortuny:

Màscara en bronze del pintor MariàFortuny.

Del senyor Apeldes Mestres:

Cent tretze dibuixos dels quals és autor.

Del senyor J. Junceda:

Trenta-sis dibuixos dels quals és autor.

Del senyor Pere Casas Abarca, cona apresident dels Amics dels Museus deCatalunya:

Tretze bocets en terra cuita, obra d'A-gapit Vallmitjana.

Del senyor Herm.enegild Vallmitjana, conca soci dels Amics dels Museus de Ca-talunya:

Un crist jacent, terra cuita per AgapitVallmitjana. Quatre obres en terra cuitai guix, per Agapit Vallmitjana. Un relleu,retrat d'Agapit Vallmitjana, obra de Gar-gallo. Retrat de la senyora Abarca deVallmitjana, pintura d'Antoni Calia. Re-trat de V. Vallmitjana, pintura d'F. Sans.Retrat d'A. Vallmitjana, pintura de Ri-card de Madrazo. Tres escultures d'Aga-pit Vallmitjana i un pedestal de fusta.

322


Del senyor Francesc de P. Uriacli :

Una estatueta en guix, per Manolo.

Del senyor Joan Alà:

Un acordió del segle xix.

Del senyor Miquel Rodríguez Filloy:

«Interior», pintura per Lluís Graner.

De les senyores Ramona i Mercè Montagú:

Un coll i dos punys de puntes Irlanda.

De la senyora Manuela Mulleras:

Disset mostres de ganxet, d'inicis delsegle xix.

De la senyora Gaby Gibert:

Una estola del segle xvlii. Uns elàsticsdel segle xviii. Un mocador espatller, prin-cipis del segle xix. Un cobrecalze del se-gle XVIII.

Del senyor Anselm Nogués:

Sant Antoni de Pàdua, estatueta enguix obra de Talarn.

Del senyor August Matons:

Un teixit de seda estampada de comen-çaments del segle xx.

Del senyor Josep Canyes:

Una sanguina original del donant.

Del senyor Santiago Marco:

Una estàtua en planxa de ferro, perPau Gargallo, ofrenada al donant pels in-dustrials que collaboraren amb ell a lesobres del Palau del Parlament de Cata-lunya. Vint-i-una peces d'indumentàriacorresponents a un vestit complert de la-garterana.

De les senyores Concepció i Carlota Vall-mitjana:

Dues escultures, per Agapit Vallmit-jana.

Del senyor Joan Artigas-Alart:

Trenta-clos mantons de Manila

Del senyor Josep M.a Jordà:

Una tabaquera de ceràmica holandesa,segle xix.

Del senyor Miquel Utrillo:

Caricatura de Josep M." Jordà, perOleguer Junyent.

Del senyor Joan Terradas:

Una cimera de pal de bandera. Una car-tera de cuiro gofrat en or. Segle xlx. Un

fus de la primera meitat del segle xix.

De la senyora Lluïsa Matas (per inedia-ció del senyor Macaya i Amics delsMuseus de Catalunya) :Vestit Imperi de tul blanc brodat amb

fil d'argent. Vestit Imperi de seda blancaamb decoració de temes florals i cintes illaços de la mateixa roba.

D'Amics dels Museus de Catalunya, en ho-menatge al senyor Joaquim Folch i

Torres:

Dues plàteres d'Alcora. Dues figures dereflex metàllic d'Alcora, per Josep Ferré.Dos plats d'Alcora. Una escrivania d'Al-cora.

De la senyora Francesca Vidal i germans:Vuit pintures, de Lluïsa Vidal Puig.

De la senyora Anna Pérez de Nueros:

Retrat a l'oli, per Juli Borrell.

De la senyora Carme Artigas Alart deCosta:

Conjunt de mobles, brodats i objectesd'art xinès, formant el decorat d'unacambra.

Del senyor J. Fabré Oliver:

Un vas ritual xinès.

De la senyora Maria Badeigts, marquesavídua de Cornellà:

Un trípic del segle xv, obra de JaumeHuguet. Una tela amb representació d'unSant frare dominic de Zurbarán. Una tela,retrat d'home per Vicente López. Unatela, retrat d'un monjo, per Sassoferrato.Una tela, retrat de cavaller, obra francesasense atribució d'autor. Dues arquetes decalaixos, obra del segle xvii, amb llurstaules corresponents. Una calaixera d'es-til Lluís XIV amb mirall daurat al seudamunt. Dos espasins de cerimònia delsegle xvlli. Una espasa del segle xvii. Un

323


case d'armadura del segle xvi. Dues pis-toles catalanes del segle xviii.

Del senyor Josep Recasens:Diverses peces d'indumentària. Una

mancerina i unes setrilleres de la manu-factura d'Alcora, començaments del se-gle xlx.

De la senyora Júlia Seller:

Un vestit femení de la segona meitatdel segle xviii.

De l'Alcaldia de la ciutat:«Acadèmia» i «Baigneuse», bronzes,

per Pau Gargallo.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

De la senyora Teresa Martí:

Cent vuitanta-tres monedes de diferentspaïsos.

Del senyor Joan Vidal i Ventosa:

Una medalla d'aram i un bitllet de laRepública de Cuba.

Del senyor Xavier de Salas:

Una moneda.

Del senyor Joaquim Borralleras:

Dues monedes.

Del Munzlcabinetts de Viena:

Trenta-dues medalles. Diversos bitlletsde banc. Diversos bons austríacs.

Del senyor Gabriel Olives:Una moneda.

Del senyor Francesc de P. Uriach:

Trenta-quatre monedes. Cinc medalles.

Del senyor August Matons:Una moneda de Ferran VII.

DIPÒSITS

MUSEUS

De l'Associació de Teatre Selecte:Apelles Mestres, bust per Víctor Moré.

Del senyor Damià Mateu:Templet amb la imatge de Sant Nico-

lau, de fi del segle XIII o principis delxiv. Collecció d'objectes d'art visigod pro-

cedents de les excavacions de Castiltierrai Torredonjimeno. Diverses obres d'artxinès.

De la Generalitat de Catalunya:

Un gerro de ceràmica, obra de JosepGuardiola.

Del senyor Ricard Torres:

Collecció de vestits regionals espanyolsi altres peces d'indumentària.

Del senyor marquès d'Alfarràs:

Una carrossa italiana del segle XVIII.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

Del Museu Arqueològic Provincial deBarcelona:

Tres-mil set-centes setanta-sis monedes.

MUSEU DEL «CAU FERRAT»

DE SITGES

Ingressos durant el primer semestrede l'any 1935

ADQUISICIONS

A particulars diversos:

Vuit hostiers de ferro. Una placa reves-tidora de pany, del segle xv.

DONATIUS

Del senyor Josep Roig i Raventós:

Collecció formada pel seu germà Eme-rencià, de vaixells en miniatura, modelsde naus, estris de pesca, exemplars defauna marina, gravats, dibuixos, llibresi diversos objectes de tema marítim. Unpicaporta. «Sitges dels nostres avis», lli

-bre per Emerencià Roig i Raventós.

Del senyor Miquel Utrillo:

Tres publicacions.

De la senyora vídua Gargallo, per media-ció de l'Alcaldia de Barcelona:

«Penell del gall», obra de ferro de PauGargallo.

324

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

L I^ %, S. A.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926 - BARCELONA

Euric TarragoN401piC

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345 BARCELONA

1'131C1:I'ASCIPAL

PINTURA DECORATIVA

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES••

Mallorca, 255 CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 70702

Telèfon 25534

1'111CIAft: 1:111\S 1^S1:111.A1«NI^IX 1 IIA%R BAIA (MEAS.Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenyan- per C. B. NUALART:ça i vulgarització Llibre primer........ 4,50 Ptes.

Llibre segon ........ 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

Estudio experimentalde algunos animales

per J. PALAU VERA.... 2,50 Ptes.

Estudio experimentalde la vida de las plantas

per G. F. ATKINSON... 2,50 Ptes.

El Acuario de Agua dulceper S. MALUQUER .... 6,00 Ptes.

Las Maravillas de los animalesper A. BALLVÉ ....... 6,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delCuerpo Humano

per O. BÉLIARD ...... 6,00 Ptes.

Damaneu el catàleg detallat Aritmética , Geometría ,SEIX 1 BARRAL GERMS.Provença, 219 - Barcelona Gramática, Geografía, etc.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciod'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

11 Saló de ,limeacholisi Exposició tle l'Art delVestir, del Moble i eleles Arts 10ecm*atives

Sota l'alt patrocini de laGeneralitat de Catalunyai de l'Excm. Ajuntament de

Barcelona

INAUGURACIÓ:

^ r. Reunió de Tardor.

•^ a BarcelonaOCTUBRE

1DIVENDRES

Exposició deMontjuïc

CLAUS U RA:

loNOVEMBRE

DIUMENGE

TELÈFON NÚM. 31453

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · Museu Britànic de Londres o el Museu del Louvre de...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · Museu Britànic de Londres o el Museu del Louvre de...