Núm. 44 agost 2013

L’INFORMATIUBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ

MUNICIPALDE TORROELLA DE FLUVIÀ

MA

RC

TES

TAR

T

2

SERVEIS

L’Ajuntament informaTelèfons d’urgències:Ajuntament de Torroella de Fluvià Tel. 972 52 02 60

Fax 972 55 02 63Pere Moradell i Puig (alcalde) mòbil 649 44 92 23Dispensari mèdic de Sant Pere 972 55 05 14Creu Roja 972 50 56 01CAP l’Escala 972 77 60 60Mossos d’Esquadra 088 (demaneu

per la Comissaria de Roses)Bombers 085 (Girona)

972 50 00 80 (Figueres)Hospital de Figueres 972 50 14 00Farmàcies St. Pere 972 52 00 15

L’Arbre Sec 972 79 31 44Protecció Civil 972 41 86 55Guàrdia Civil urgències 062

Figueres 972 50 13 55

Horari d’oficina:Secretària: Joana M. Llor i SerraDimarts, de 9.00 a 15.00 horesRecaptació: Dolors Camps i PujolarDe dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 horesAdministratiu: Albert Albó i RibasDimecres i divendres, de 9.00 a 15 hores. Dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 horesAlcalde: Pere Moradell i PuigDimecres, de 9.30 a 13 horesMetge: Dijous, a les 8.30 hores (Reserva prèvia 972 55 05 14)ATS: Dijous, a les 8.30 horesAssistent social: un cop al mesOficina de Correus:Paquita Parramon (Torroella), de dilluns a divendres, de 13 a 13.15 h.Maria Andújar (Vilacolum), de dilluns a divendres, de 8.30 a 10.30 h

i dissabtes de 10 a 11.30 h.Àngel Posas (Sant Tomàs), de dilluns a divendres, de 8.30 a 9.00 h.

3

Pere Moradell i PuigBenvolguts conciutadans,

Una vegada més, ens tornem a comunicar a través d’aquestmitjà en un moment complicat per a tots plegats. Molts devosaltres teniu problemes per arribar a final de mes, il’administració municipal nota la manca de liquiditateconòmica a causa de les demores en el pagament per partd’altres institucions. La crida que vaig fer per a reduir lademora en el pagament per part dels contribuents ha tingutbons resultats, s’ha notat la rapidesa en el pagament peròdemanem més celeritat, ja que encara hem de millorar per al

bon funcionament de l’administració; hem de ser més àgils per no crearmés tensions de tresoreria. Davant de les adversitats, tots hem d’anarfent el cor fort i buscar incentius que ens permetin continuar mirantendavant. Ens trobem al bell mig del mandat polític i és de justícia, perdescomptat, que la gent passi factura al que s’ha fet. No obstant això,seria més obvi que l’examen fos d’aquí a un parell d’anys, quan s’hauràacabat la legislatura. Les coses són prou complicades, ara, per feravaluacions. La maquinària no funciona com quan tot eren vaquesgrasses. Ara, hem d’anar fent el més bàsic i guardar allò menys primordialper quan vinguin temps millors.

Ens disposem a viure una nova Festa Major després d’haver vist, persegon any consecutiu, com se celebrava amb harmonia la festa del veïnatde Vilacolum. L’objectiu és que, amb el temps, tothom es vagi integrant,els del poble de tota la vida i aquells que fa poc que són aquí. Celebremque es vagin implantant activitats que donen vida al municipi, en unmoment tan difícil com l’actual. Calen mostres d’optimisme i és ara, al’estiu, quan necessitem omplir-nos d’il·lusió. No vull acabar aquestacarta oberta sense saludar a la nova direcció del Centre d’Estudis delBaix Fluvià, que han iniciat una nova etapa a l’entitat, amb la il·lusió demantenir l’activitat social i cultural al poble.

Bona Festa Major!

L’ALCALDE

4

NOTÍCIES

Torroella, municipi cardioprotegitDipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona, ha instal·lat dos des-fibril·ladors al municipi de Torroella de Fluvià, un sota el porxo de l’Ajuntament i, l’al-tre, a l’exterior del Local Social de Vilacolum. El dijous 20 de juny, un tècnic de Dipsalutva oferir una xerrada informativa a la Sala de Ball per parlar del funcionament dels des-fibril·ladors. La finalitat és donar a conèixer els desfibril·ladors instal·lats per Dipsa-lut, els quals poden ser utilitzats per qualsevol persona encara que no tingui cap tipusde formació mèdica. Aquests es troben situats en zones públiques o consideradesde més alt risc per la pràctica habitual d'esport.

Dipsalut impulsa el programa“Girona, territori cardioprotegit”,que suposa la implantació d’unaxarxa de desfi bril·ladors auto-màtics, d’accés lliure, situats alcarrer i altres espais públicscom façanes d’equipaments mu-nicipals i acompanyant equipsd’emergències com ara policialocal o protecció civil. L’objectiués poder intervenir ràpidamenten el cas que una persona pa-

teixi una aturada cardíaca. Amb aquesta iniciativa, s’aspira a reduir entre un 25 i un 30%la mortalitat per causa de la mort sobtada.

La demostració, a la qual va assistir més d’una trentena de persones, va consistir enel passi d’un audiovisual i una performance en què hi havia en joc la vida d’en Papitu,un maniquí.

Important modificació de les NormesSubsidiàriesEl ple del 22 de juliol va aprovar, provisionalment, la modificació puntual de les NormesSubsidiàries del planejament urbanístic del municipi de Torroella de Fluvià, redactada perl’arquitecte Lluís Gratacós. S’ha modificat la qualificació urbanística de diverses àrees delsòl no urbanitzable de Torroella per tal de permetre l'ús d'activitats extractives; així comde la zona nord-oest del municipi per dotar-la de major protecció tot qualificant-la de zonad’interès ambiental. La qualificació urbanística de la finca de l’Illa de n’Albanyà ha estatmodificada per tal de dotar de major protecció el bosc de ribera existent. La classificaciói qualificació urbanística d’una finca veïna del cementiri municipal ha estat canviada pera destinar-la a sistema d’equipaments. També s’amplia el sòl destinat a sistema d’e-quipaments a l’àmbit de la Unitat d’Actuació 4 i es completa la regulació de les edifica-cions destinades a ramaderia intensiva en el sòl no urbanitzable.

La Rosa Fàbrega i en Salvador Mensión van fer una demostració.

5

NOTÍCIES

El dispensari no es toca, de momentL’òrgan administratiu de recursos contractuals de la Generalitat de Catalunya va estimarparcialment, a mitjan mes d’abril, el recurs presentat per la Fundació Salut Empordàcontra l’adjudicació de la gestió del CAP de l’Escala a l’empresa Eulen, que també afec-tava el futur de la gestió del dispensari mèdic de Torroella. La resolució consideravaque les bases no estaven ben definides, per la qual cosa declarava nul el procés.

L’adjudicació definitiva a l'empresa privada Eulen es va fer efectiva el 29 de generd’aquest mateix 2013, però es va aturar pel recurs de la Fundació Salut Empordà,que també es va presentar al concurs després de gestionar l'àrea durant els darrersdotze anys juntament amb l’Hospital de Figueres. De fet, havien presentat un altre re-curs en l'adjudicació provisional, però el Servei Català de la Salut el va desestimar per-què només es podia aplicar quan es fes la definitiva. D’aquesta manera, es vaprorrogar el contracte amb l’actual gestora fins que no hi hagués resolució. La decla-ració de nul·litat del procediment d’adjudicació deixa de nou en mans de la Fundacióla gestió. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ja ha avisat de la intenció de repetir el con-curs. El mes de juliol, Eulen recorria davant del jutjat per l’anul·lació del contracte i elcas quedava, de nou, en suspens.

Els veïns de Vilacolum s’integrena la comissió de festesUn grup de veïns, residents a la urbanització de Vilacolum, ha fet un acostament perentrar a formar part de la Comissió de Festes de Torroella de Fluvià. L’Ajuntamenthavia iniciat els tràmits perquè hi hagués més integració per part dels veïns d’aquestnucli i la seva resposta ha estat la voluntat de col·laborar. Aquest estiu ja hi ha hagutla segona festa de Vilacolum –vegeu pàgina 13–, mentre que també hi haurà novesincorporacions a la Comissió de Festes torroellenca. El consistori celebra aquesta vo-luntat de participació.

Demanen compensacions econòmiquesper a l’alcaldeEl ple del 9 de juliol va aprovar la proposta de l’Alcaldia-Presidència per a sol·licitar l’a-torgament de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè aboninretribucions a càrrecs electes per a l’any 2013, concretament a favor de l’alcalde,Pere Moradell, que desenvolupa les seves funcions en règim de dedicació exclusiva ien un percentatge del 100% de la jornada laboral. L’oposició va votar en contra d’a-quest punt al ple.

6

NOTÍCIES

Sentida pèrdua de mossèn Pere FontDe manera inesperada, el dilluns 6 de maig ens deixava mossèn Pere Font i Verdaguer,que havia estat rector de la parròquia de Vilacolum, entre moltes altres. Nascut a laVall d’en Bas (1932), mossèn Pere va entrar al Seminari de Girona amb deu anys i vaser ordenat el 1954. Fou vicari d’Arbúcies, del Mercadal (Girona), Vilajuïga, Castanyeti Pontós, on encara exercia, juntament amb altres parròquies de la comarca –tambéera capellà castrense, dels ta-natoris de Figueres i de laSalle de Figueres. A més derector, mossèn Pere Font erallicenciat en Història i haviaexercit de professor.

El mes de juny passat, el bisbede Girona, monsenyor Fran-cesc Pardo i Artigas, va nome-nar com a administrador de laparròquia de Vilacolum mos-sèn Martí Colomer, rector de laparròquia de l’Escala.

La Divina Misericòrdia,a TorroellaOlga Grau de Ribot, feligresa de la parrò-quia de Torroella, va fer donació d’unapintura de la Divina Misericòrdia, un olique és previst que sigui penjat a la cape-lla del Santíssim Sagrament. La donacióva tenir lloc el diumenge 7 d’abril.

El rector de la parròquia, mossèn JoanGüell, agraeix la donació molt cordial-ment.

Mossèn Pere Font, en pau descansi.

Olga Grau de Ribot.

RO

GER

LLE

IXÀ

/ EM

POR

DÀ

7

NOTÍCIES

Els «Rius de Llibertat» baixen plensDins de les jorna-des “Rius de Lliber-tat”, organitzadesper l’AssembleaNacional Catalana(ANC) el cap de set-mana del 12 al 14de juliol, per expli-car als turistes elprocés sobiranistade Catalunya, elmunicipi de Torroe-lla de Fluvià, Vilaco-lum i Sant Tomàsvan participar acti-vament en elsactes programats. Dissabte al vespre, a la Sala de Ball, hi va haver una taula rodonaper debatre sobre la independència, a més d’altres activitats populars. Hi van serGuillem Fàbrega, Miquel Strubell, Anna Arqué, Carles Miralles i Elvira Pujol. Diumengeal matí, una trentena llarga de valents van pujar fins a Santa Martina per veure sor-tir el sol.

Sardanes per a un aniversari especialEl dilluns 22 d’abril, la plaça de l’Ajunta-ment de Torroella es va omplir com si d’undia de la Festa Major es tractés. La coblaCervianenca va oferir una audició de sar-danes, al capvespre, per celebrar el sei-xantè aniversari del veí Ernest Ripoll, alqual la família i els amics van obsequiaramb una festa sorpresa. Després de de-dicar-li la sardana El dansaire de Tor roella,la festa es va traslladar a la Sala de Ball,on hi va haver l’actuació excepcional delconjunt Els Màgics i un sopar.L’Ernest Ripoll va rebre una festa sorpresa.

La taula rodona, a la Sala de Ball.

8

NOTÍCIES

Colòmbia celebra el seu dia a VilacolumLa comunitat colombianade Catalunya va celebrar, eldiumenge 21 de juliol, elDia de la Independència alFamily Fun Parc de Vilaco-lum. Més de mig miler depersones van concentrar-sedurant tot el dia al parc perrealitzar activitats diversesa la piscina i a la zona d’es-barjo. Tampoc no hi van fal-tar les tradicions pròpiesd’aquell país sud-americà ila seva gastronomia. Entreels assistents a la festa,n’hi havia de totes les pro-cedències de Catalunya i no hi va faltar el màxim representant dels colombians de Ca-talunya. Normalment, aquesta trobada anual es feia a Barcelona, però l’origencolombià de l’actual responsable del Family Fun Parc va permetre el desembarcamentde centenars de vehicles i de persones a Vilacolum.

El mercat de Torroella bull a l’estiuLa plaça de l’Ajunta-ment de Torroella i elseu entorn és un pold’atracció per als aficio-nats als articles de se-gona mà i d’antiguitats,que cada diumengetenen una oportunitatper passejar pel mercat.La cita és setmanal i nos’atura ni a l’estiu, queés quan s’enregistrauna major afluència devisitants, majoritària-ment d’estrangers.

El mercat dels diumenges a la plaça.

Un moment de la festa colombiana.

9

REPORTATGE

Protagonistes: els arbresQuan passem per un camí de la plana o la muntanya, la pre-sència dels arbres ens acompanya fent-nos ombra i mostrant-nos colors i formes sovint enrevessades. Els arbres són elspulmons de la terra i són determinants per a la composiciódel paisatge, formen part del patrimoni col·lectiu i guarden elvalor cultural adquirit a través de la història. Recordem queels arbres han estat venerats per algunes cultures, han sigutprotagonistes de fets històrics, llegendes o tradicions popu-lars. Alguns han arribat a ser autèntics símbols de la identi-tat d’un país o d’una ideologia, fins i tot són font d’inspiracióartística en la literatura, la pintura o l’escultura.

Aquestes característiques que ofereixen els arbres van ferque l’any 1987 la Generalitat de Catalunya optés per enge-gar un procés de protecció i classificació dels arbres monu-mentals o singulars del país. En l’actualitat, s’ha arribat a lacatalogació d’uns 250 arbres, dels quals 11 es troben a l’AltEmpordà. També la normativa permet la protecció d’arbresd’interès comarcal i local; actualment, es comptabilitzen untotal de 1.200 arbres i arbredes registrats a Catalunya.

Ben segur que nosaltres podríem ampliar aquestes xifres, ja que, malgrat que el nostremunicipi és força ric en esglésies romàniques i boniques cases pairals, també té un altretipus d’obres valuoses, que no són de pedra, es tracta dels arbres. Si us hi fixeu, lesnostres places i carrers en són plens, d’arbres; em vénen a la memòria els til·lers floritsde la façana de l’Ajuntament, que al començament de l’estiu desprenen una olor em-briagadora, o l’espectacular cedre del pati de ca l’Albanyà, que assenyala l’entrada delpoble, o bé les quatre palmeres perfectament simètriques a la carretera de Vilacolum da-vant de Can Pau, o l’olivera de la plaça de l’Església de Sant Tomàs, mostrant la més puraarrel de la vegetació mediterrània. Però, també, hi ha alguns arbres que mereixen unamenció especial i que es podrien considerar com arbres d’interès local.

Us en proposaré alguns: Sortint de Sant Tomàs en direcció a Siurana, trencant pel camí quebaixa cap a la font de Santa Martina, a mà dreta, al mig d’un petit bosc, trobarem un pi quedues persones en prou feines podrien abraçar el seu tronc. Un xic més avall, sobre l’estanyde Sant Tomàs, hi subsisteix un arbust sabedor d’històries del passat, es tracta d’un llen-tiscle que servia d’amagatall pels que fugien de l’exèrcit durant la Guerra Civil del 1936. Lla-vors, seguirem cap a Vilacolum, on descobrirem una valenta alzina centenària situada alcarrer Besalú. Tot seguit, anirem al “Clot dels roures”, a la cruïlla del carrer Tramuntana i Onzede Setembre de Torroella, s’hi troba un majestuós roure carregat amb una llarga història. I,finalment, podem anar a veure una alzina de quatre branques de dimensions considerables,que es troba dins del bosc de ribera, vora la variant de Torroella a Sant Pere Pescador.

Acabo amb una petita reflexió: Un arbre no es qüestiona la seva existència i mai és res-ponsable de la seva destrucció.

Marta Flotats

PROGRAMA

Dissabte 24 d’agost

Matí, a les 8, a Vilacolum, al camp de futbolTORNEIG DE FUTBOL 7

Migdia, a les 12, a Vilacolum, a la pista de bàsquetGRAN FESTA D’ANIMACIÓ I ESCUMA amb el

Mag RAÚLTarda, a les 6, a VilacolumAUDICIÓ DE SARDANES per la cobla

Els ROSSINYOLETSA les 9 del vespre, a la Sala d’Exposicions de TorroellaINAUGURACIÓ de la XXX MOSTRA DE COL·LECCIONISME

Nit, a 2/4 de 12, a TorroellaLluït BALL amenitzat pel grup

SET DE ROCK

Festa Conjunta Torroella,

FESTA MAJOR

Diumenge 25 d’agost

Hi haurà servei de bar i lloguer de cadires.

Organitza: Comissió de Festes i Ajuntament de Torroella de Fluvià.

La Comissió es reserva el dret a canviar la programació.

Vilacolum i Sant Tomàs

Migdia, a les 12, a Sant TomàsOFICI SOLEMNE i SARDANES amb

LA PRINCIPAL D’OLOTTarda, a les 6, a TorroellaCONCERT i seguidament animatBALL de VETLLA amb la fabulosa orquestra

LA CHATTA

TRADICIONS

Revetlla de Sant Joan a refugiLa revetlla de Sant Joan a Tor -roella de Fluvià, el 23 de junypassat, va estar marcada peltemps plujós i entramuntanatque va obligar a traslladar elsactes a la Sala de Ball, en llocde la pista poliesportiva, onse celebrava habitualment. Uncentenar de persones va as-sistir a la vetllada, que va con-sistir en un sopar i ball acàrrec d’en Narcís Falgàs.

La caminada aplega els més matinersUn any més, el darrer diumenge de juliol es va fer la festa popular de l’equador de l’es-tiu, a Torroella, amb la tradicional caminada i després l’arrossada, organitzades perl’Ajuntament i la Comissió de Festes. El recorregut d’enguany va sortir de bon matí desde la plaça de l’Església de Torroella i va pasar pel terme municipal. L’arrossada esva fer, com en els darrers anys, a la Sala de Ball, amb una destacada participació.

12

El sopar es va fer a la Sala de Ball.

Els partipants a la caminada, després de l'esmorzar.

13

TRADICIONS

Vilacolum celebra la festa d’estiuEl dissabte 13 de juliol vatenir lloc la segona festa d’es-tiu a Vilacolum, amb la dis-puta d’un torneig de futbol-7,que va guanyar l’equip de Ve-terans de Verges, que es vaimposar al Bar Sant Josep deFigueres a la final. El Torroellava quedar tercer classificat. Almigdia, es van enfrontar elsequips de Torroella i Vilacolum–la foto els va recollir ple-gats–, i van gua nyar aquestsúltims per golejada. A la nit, hiva haver botifar rada i ball ambdiscomòbil.

El Sant Jordi més multitudinariLa diada de SantJordi, a Torroella, esva celebrar el diu-menge 21 d’abril. En-guany, la parada dellibres i roses va sermuntada per la Comis-sió de Festes en llocdel Centre d’Estudisdel Baix Fluvià. La pa-rada es va instal·lar ala plaça, davant de l’A-juntament, i va estarenvoltada de les nom-broses parades delmercat d’antiguitats ide segona mà que hiha cada diumenge enaquest espai.

Els jugadors de Torroella i el Vilacolum.

La parada de llibres i roses, en primer terme.

14

CASAL DE LA GENT GRAN

Benvolguts i benvolgudes,

Com tots sabeu, és l’any dedicat a Salvador Espriu, en l’aniversari del cente-nari del seu naixement. Per aquest motiu, el recordarem amb el seu més co-negut poema.

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m’agradaria d’allunyar-me’n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!Aleshores, a la congregació, els germans diriendesaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,així l’home que se’n va del seu indret”,mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l’antiga saviesad’aquest meu àrid poble.Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb un desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Espero que us agradi i que el gaudiu.

Cordialment,Teresita Recasens

15

CASAL DE LA GENT GRAN

Excursió a les caves CodorniuEl Casal de la Gent Gran de Torroella de Fluvià va fer una sortida, pagada per l’Ajun-tament, el dimecres 5 de juny, per visitar les Caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia(Alt Penedès). Una trentena de persones van apuntar-se a aquesta sortida, que va co-mençar amb la projecció d’un vídeo promocional de les caves i després una visitaguiada per les instal·lacions a cavall del tren turístic de Codorniu. En acabat, van poderfer una degustació de les diferents varietats de cava que elaboren.

La jornada també va incloure una visita al monestir femení cistercenc de Valldonzella,situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles.

Lectura de textos per Sant JordiCom ja és tradició, per ladiada de Sant Jordi, el Casalde la Gent Gran de Torroellade Fluvià organitza una lecturade textos al seu local de laSala de Ball. Enguany, l’actees va celebrar el dimarts 23d’abril i hi van participar unavintena de persones de totesles edats, que van anar llegintles seves composicions. Alfinal, hi va haver llibres per atothom qui va col·laborar.

El grup de Torroella, a les caves Codorniu.

Els participants a la tarda literària.

16

OPINIÓ

Viatges al DakazastanNo es tracta de viatjar a un dels molts països exòtics que la propaganda sempremaliciosa ens ofereix, res d’això, més aviat al contrari, sense gastar ni un cèntim ensinvitem a viure l’alegria i plenitud dels viatges en el lloc, plenament conscients, elsafrontem a l’eufòria i moltes vegades frustració dels viatges pagats, tan cars cominfecunds. De fet, l’escriptura correcta del títol seria: viatges al “de casa estant”, peròoi que sona igual en llegir-ho, salvada una petita trampa en la lectura de la segonaneutra? Està inspirat en els viatges, permeteu-me qualificar-los d’íntims, que la MartaFlotats ens ofereix en cada butlletí. Com no dir íntims d’un lloc com les Roques delTit, on en l’adolescència ens hi hem banyat dotzenes, per no dir centenars devegades? Els records tendres i suaus es confonen amb el tarannà del riu, en aquellindret, a l’estiu. I el viatge de Torroella a Vilacolum? Des del pont, passejar la miradaa l’entorn d’un punt, no teniu la sensació d’estar submergits en un bany de bellesapoc freqüent? Aquestes mirades i totes les altres a què ens convida la Marta, toteselles entranyables, m’han portat a la memòria un viatge, aquest cop de la mà deC. Miralles. Es troba en el butlletí número 21. Es tracta d’anar de Vilacolum a lesPedreres i observar. Però en aquest viatge ens haurem d’aturar en la lectura del’article, hi descobrirem la persona d’ofici, no és gens fàcil escriure com ho fa l’autor,precisament perquè allò que sembla complicat esdevé fàcil i no hi ha ni més ni menysdel que l’autor vol dir, ajustat, precís, equilibrat. Sincerament, m’agradaria haver-losabut escriure, a dins meu també el signo. Només una dosi d’ego i vanitat conscientspermeten continuar escrivint per invitar al viatge i a la reflexió.I els viatges-caminada pels indrets del municipi, no hi descobrim quelcom de sublim?Sense anar més lluny, l’any passat, sortíem el grup de Sant Tomàs en sortir el sol,acompanyats d’una tramuntana “justa” de forta i fresca. Aquesta vegada, moltaestona vàrem caminar junts amb en Domènec i en F. Moradell, en Xicu. No entraré acomentar les anècdotes que se li acudien sobre la marxa a en Domènec, que et feienesclatar de riure, perquè seria inacabable. Però sí que em deturaré en una històriaque ens explicà en Xicu. En passar davant d'un camp envoltat de bosc, no feia massaell hi havia passat i de cop va sortir una daina i es va aturar al mig del camp on varestar ben visible, ell la va voler retratar, però es veu que el mòbil no va acabard’arrancar: la daina, tanquil·lament, quan va decidir se’n va anar. En Xicu la va retenirmentalment, ens la va narrar i la vàrem rebre amb imatges nostres com si es tractésd’una teofania molt antiga.Molt recentment un viatge espectacular: pujar a l’indret de Santa Martina a veuresortir el sol. En aquest cas hi anàvem, però, amb una intenció molt clara: viure jaara, un nou país, un nou món. Una Catalunya sobirana, independent, i hi afegíemtranscendent. No apuntàvem cap un país efímer i de vol ras. Més aviat una Catalunyatranscendent i eterna en les paraules sàvies que hem heretat i que de generació engeneració intentem trametre en les nostres aparicions fugaces sobre el planeta,talment com una daina en una clariana del bosc.

Josep GiraltUn pagès enamorat del seu poble i la seva gent, que l’únic que li faria por és: no SER

17

CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ

Dues obres inèdites de Fages de ClimentEl primer acte de la nova etapa del Centre d’Estudis del Baix Fluvià va tenir lloc eldissabte 1 de juny amb la presentació que van fer els filòlegs Joan Ferrerós i JordiPla de dues obres inèdites de Carles Fages de Climent. Es tracta d’Empòrion, la deles tres muralles, i de Zoo (Bestiari). La primera és una obra de teatre, mentre quela segona són un centenar de poemes de l’autor castelloní més uns vuitanta dibuixosde Miquel Capalleras. Aquesta és una obra que va aparèixer dins d’una carpeta apunt de ser publicada. Va ser mitjançant l’impuls del nét de Fages que Ferrerós i Plavan començar a investigar als arxius.

Durant una hora de xerrada, els dos conferenciants van parlar de les diferentsfacetes de Carles Fages de Climent. “Fages va escriure una quantitat de papersenorme. Va escriure molt i bé, tenia la voluntat de deixar una obra completa, però lescircumstàncies no el van ajudar”, va remarcar Ferrerós. Per la seva banda, Pla varecordar que Fages “era un gran coneixedor dels clàssics i un profund coneixedor dela història del país”. A més, va lloar la capacitat imaginativa de Fages i el “mala -barisme de les seves paraules”.

La vetllada va començar, però, amb la intervenció del president Joaquim Armengol, queva presentar la renúncia formal al càrrec, i la presentació de la nova junta del Centred’Estudis, que va ser ratificada pels socis. La nova junta està formada per Marc Testart(president), Benet Roig, Narcís Isern, Marta Flotats (secretària) i Adela Mont (tresorera).

Jordi Pla i Joan Ferrerós, els dos conferenciants.

18

CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ

Ha merescut la penaQuan una persona amb la lluminositat i l’empenta que tenia el Carles ens deixa ambtot just 51 anys, queden molt poquetes coses per afegir, i encara és més complicatsi resulta que es tractava de la teva parella.Una tarda com avui, en la qual el CENTRE d’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ fa un acte enreconeixement a la seva incansable tasca durant un bon grapat d’anys, jo volia aprofitarper explicar-vos un parell de coses, segurament una mica tangencials tenint en compteels 58 anys de durada del Centre, però de molta rellevància per a la meva persona.Alguns dels aquí presents ja sabeu que amb en Carles ens vam conèixer en ungimnàs de Barcelona. Sempre ens va resultar molt curiós que dues persones mésdonades a estar a l’aire lliure, amb un munt d’inquietuds molt variades i diverses, esconeguessin en un espai així.El que probablement molts no sabeu, és que quan el Carles va començar la irresistiblei eficaç tasca d’enamorar-me, després d’un parell de cafès i de moltes xerrades i riuresmentre fèiem abdominals, em va convidar a assistir a una conferència a Torroella. Jam’havia explicat que, de tant en tant, organitzava unes xerrades i que li faria il·lusió,que hi anés a alguna. Era el desembre de l’any 2006. Jo ràpidament vaig dir que sí.M’imaginava una vetllada íntima i romàntica per l’Empordà esquitxada amb unesgotetes de cultura.La veritat és que no va anar exactament així.

Homenatge pòstum a Carles RipollEl dissabte 20 d’abril, el Centre d’Estudis del Baix Fluvià va retre un homenatgepòstum al que havia estat secretari de l’entitat, Carles Ripoll, i que va morir el 26 degener d’enguany víctima d’una malaltia. El Centre va organitzar una taula rodona,amb quatre perso nes que, al llarg dels quasi seixanta anys, han tingut un paperdeter minant. El zoòleg Jordi Sargatal, el catedràtic de llengua i literatura cata lanaJoan Ferrerós, i els escrip torsNúria Esponellà i Josep Vallsvan participar activa ment enaquest acte, que va tenir unampli seguiment al pissuperior de la Sala de Ball.Després del parlament de laMaria, companya d’en Carles(vegeu el text repro duït acontinuació), va tancar l’actel’alcalde de Torroella deFluvià, Pere Moradell.

19

CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ

Aquell vespre, sense temps gairebé ni de baixar del tren, em vaig trobar asseguda acasa dels pares d’en Carles, una casa que ja imposa per si sola. Allà ja estaven enplena tertúlia l’Antoni Bolinches, psicòleg, filòsof i sexòleg, i el conferenciant d’aquellanit, la seva parella, els pares del Carles, la Carme Ripoll (companya de moltes fatiguesi a qui estaré per sempre més agraïda), en Joan Via, alcalde de Fortià; tots plegatsxerrant al voltant d’una safata tremenda de mongetes amb botifarra.El Carles no m’havia explicat res concret de com aniria la nit. Jo sóc una personaforça tímida i reservada, i segurament si hagués sabut com seria l’escenari,m’hagués buscat qualsevol excusa per no pujar a Torroella.El cas és que guardo un record fantàstic d’aquella nit. Al Carles, la jugada li va sortir rodona, perquè després d’aquella conferència i durantgairebé sis anys ja me’n vaig perdre molt poquetes, de conferències.El fet de convertir-me en la seva parella i donar-li un cop de mà mentre organitzavaactes, ha provocat que jo tingués la sort i el privilegi de poder gaudir d’experiènciestan enriquidores com trobar-nos un dia, mentre anàvem amb les bicicletes a fer unbany a Sant Pere, amb en Jordi Sargatal i el seu fill, guaitant una àguila preciosa queprobablement ningú més va veure; anar a buscar les cireres més bones del món acasa de la Núria Esponellà, o de fer una visita al pintor Lluís Roura a l’estudi que téa la seva casa de l’Escala, que és un mirador indescriptible sobre l’Alt Empordà.I moltes altres experiències, que potser en el seu moment jo no valorava en la sevajusta mesura, però que ara ja estan perfectament classificades en el racó de recordsfantàstics de la meva vida.Quan el Carles va emmalaltir de càncer, es va veure dolorosament i ràpidamentlimitat en molts aspectes, inclosa la comunicació amb els que l’envoltàvem i queencara l’estimem. La veritat és que ens va fer patir molt. Jo no tenia ni idea que espodia arribar a patir tant. Però amb una tossuderia, un orgull i unes forces que jo nosé d’on treia, va mantenir en actiu totes les activitas del Centre d’Estudis fins que elcos li va dir prou.Estic segura que si avui veiés que, malgrat la seva absència, la gent es mou per mirarde donar continuïtat a una entitat amb tanta tradició i amb unes intencions tanessencialment bones, estaria contentíssim. I més tenint en compte que, darrerament,pel que sembla, ser un país petit, amb una cultura i una identitat pròpia no acabad’agradar a tothom.A mi em sembla que l’Empordà, el Baix Fluvià, i tota la tasca feta pel Carles, per laseva família i la resta de fundadors, i per tota la incomptable llista de col·laboradorsque al llarg de 58 anys han passat pel centre, mereixen que aquesta entitat perdurien el temps.Poca cosa més. Vull desitjar tota la sort del món a la nova Junta, i dir-vos que, malgratla duresa del final, conèixer, estimar i acompanyar el Carles ha merescut la pena, i m’hafet millor persona, i sempre he pensat que aquest és un dels millors regals que et potoferir una parella.

Maria Ochoa i NistalTorroella de Fluvià, 20 d’abril de 2013

Amb el suport de

Torroella “perd” una Creu de Sant JordiEl col·leccionista de cinema Tomàs Mallol i Deulofeu va morir el diumenge 16 de juny al’Hospital Josep Trueta de Girona a l’edat de 89 anys. La seva enorme compilació cinèfila–amb projectors, pel·lícules amateurs, cartells– va servir per crear el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, que repassa exhaustiva ment la història del setè art. Entre lesnombroses distincions, Mallol va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001 i era membre d’honorde l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya des del 1998.

Tomàs Mallol va néixer l’any 1923 a Sant Pere Pescador, però va viure gran part de la sevavida a Torroella, on va ser regidor de l’Ajuntament durant vint anys. Mallol va estudiarenginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona, i tot seguit va muntar un estudi i unaagència de publicitat. Des de ben petit, l’apassionava el món del cinema. Durant la sevainfantesa, les projeccions ambulants que arribaven al seu poble l’entusiasmaven. Sobretot,l’interessava els aspectes tècnics com la il·luminació, les òptiques o l’arrossegament deles pel·lícules. Tant d’interès tenia en aquests aspectes tècnics que a l’edat de vuit anysva construir el seu primer projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars.

La seva primera pel·lícula, El pastor de Can Sopa, és del 1956 i després va fer altresfilms. També va intentar fer-se un lloc en el món dels directors de fotografia. Tot i això,va abandonar el cinema professional i va decidir continuar com a cineasta amateurfundant la Unió de Cineastes Amateurs de Barcelona l’any 1968. L’enterrament deMallol va omplir l’església de Sant Cebrià el dilluns 17 de juny.

CO

NXI

MO

LON

S /

DIA

RI D

E G

IRO

NA