BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2012 El mes de maig ... · Figura 4. Mapa de pressió en...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2012 El mes de maig del 2012 ha estat càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants s’han enregistrat al pla de Lleida, la Terra Alta, a la conca de Tremp, al massís del Montseny i a punts de la Ribera d’Ebre. El maig ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a l’extrem sud de Catalunya i a algunes zones de l’altiplà central. En canvi, a la comarca del Berguedà, al litoral de l’Alt Empordà i a punts de la Serralada Transversal el mes ha estat plujós. Finalment, cal destacar un episodi de vent que es va produir entre els dies 20 i 22 que va afectar el nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i parts més elevades de Catalunya. Resum mensual El predomini de les altes pressions, juntament amb la presència de pertorbacions a l’oest de la Península Ibèrica que implicaven un flux del sud sobre Catalunya, han impedit una baixada de la temperatura i l’aparició de pluges importants, ja que les depressions arribaven molt desgastades al Principat. Cal remarcar que la distribució de la precipitació ha estat típicament estiuenca, amb un repartiment latitudinal molt marcat caracteritzat per uns màxims mensuals ubicats al nord del territori, especialment al Pirineu i Prepirineu. L’episodi de precipitacions més important es va registrar entre els dies 17 i 22. Va estar provocat per una baixa que es va ubicar a l’oest de la Península Ibèrica, desenganxada en alçada del corrent general i que en el seu moviment cap a l’est es va aprofundir a la Mediterrània. Aquesta disposició final dels centres d’acció va provocar una entrada del vent del nord, que va afavorir una baixada transitòria de la temperatura i que les precipitacions fossin en forma de neu al Pirineu. Les quantitats de precipitació més destacades registrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 102,0 mm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran; 101,5 mm a Roses (l’Alt Empordà); 97,2 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà; i 92,4 mm a Espolla (l’Alt Empordà). D’altra banda, entre els dies 26 i 31, tot un seguit de cues de front van afectar el nord de Catalunya, provocant xàfecs i tempestes de distribució irregular. Van estar provocades bàsicament pel contrast tèrmic que hi havia entre els nivells més baixos i mitjos de la troposfera. En aquest període les quantitats de precipitació més destacades registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els els 70,2 mm de Guardiola de Berguedà (el Berguedà), els 68,6 mm de Gisclareny (el Berguedà) o els 55,9 mm de la Quar (el Berguedà). Descripció sinòptica del mes Entre els dies 1 i 8 Catalunya va quedar afectada per una baixa, que en un principi va estar ubicada a l’oest de la Península Ibèrica i que es va anar traslladant lentament cap a l’est, provocant a partir del dia 4 precipitacions més generals al Principat. La figura 1 sintetitza la situació sinòptica, a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’alçada) del dia 1 a les 12 hores UTC. La configuració general va estar caracteritzada per un domini de les baixes pressions a l’oest de la Península Ibèrica. La pertorbació queda perfectament dibuixada en els dos nivells observats, essent força estesa en els nivells mitjos de la troposfera, abastant gran part de la Europa Occidental. L’origen atlàntic de la baixa va provocar que, si bé les precipitacions van afectar a gran part del territori, les acumulacions registrades a les EMA gestionades pel SMC no fossin gaire importants, ja que les masses humides procedents de l’oest de la Península Ibèrica arribaven força desgastades.


2

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 1 de maig a les 12.00 h UTC Les precipitacions es van iniciar al migdia del dia 1. Va haver-hi ruixats febles i dispersos, que viatjaren de sud a nord, afectant la depressió Central, Pirineu i Prepirineu. Localment anaren acompanyats de tempesta al Pirineu. Les quantitats de precipitació acumulades foren inapreciables o minses (menys de 5 mm). Novament, es van repetir els ruixats a partir de migdia del dia 2. Van ser d'intensitat feble o localment moderada a punts del Pirineu i del Prepirineu. Aïlladament afectaren a punts de la meitat sud de la serralada Prelitoral. S'acumularen quantitats minses de precipitació. Durant la tarda del dia 3 se’n produïren de molt aïllades a ponent i al terç sud. Foren d'intensitat feble o localment moderada, i puntualment anaren acompanyades de tempesta. Si bé durant la matinada i fins a mig matí del dia 4 hi hagué algun ruixat aïllat i feble, va ser a partir de migdia quan els xàfecs es van fer més extensos, afectant en un principi el terç oest del país però desplaçant-se cap a l’est al llarg de la tarda, afectant a la Catalunya Central, i al Prelitoral central i nord. Foren d'intensitat entre feble i moderada i anaren acompanyats de tempesta i de pedra o calamarsa. S'acumularen quantitats minses de precipitació, tot i que puntualment a la Catalunya Central les quantitats foren entre poc abundants i abundants. Hi hagué alguns ruixats febles i minsos durant la tarda del dia 5 al Pirineu, Prepirineu, prelitoral sud i l'extrem sud del país. Al final del dia, tornaren a arribar alguns ruixats febles i dispersos, tot i que localment acompanyats de tempesta, al nord-oest del país. De matinada del dia 6 es van registrar alguns plugims al litoral central. A partir de mig matí, hi hagué ruixats i xàfecs al Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i comarques del nord-est, així com algun de més aïllat a punts de la resta del prelitoral i litoral central. Foren d'intensitat entre feble i moderada, tot i que localment arribaren a ser forts. Sovint anaren acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra. Les precipitacions registrades foren entre minses o poc abundats, tot i que puntualment van ser abundants a punts de la meitat est.


3

Durant la matinada i fins a primeres hores del matí del dia 7 es produïren precipitacions aïllades i febles a punts del litoral i prelitoral central i sud. A més, durant la primera meitat de la tarda aparegueren ruixats al prelitoral central i Pirineu Oriental d'intensitat feble, tot i que puntualment foren moderats, acumulant quantitats minses. La matinada del dia 8 es registraren precipitacions al nord-oest del país. A partir d'aleshores se'n produïren d'aïllades a punts del terç nord i oest. En general foren febles i les quantitats acumulades minses, tot i que a partir del vespre arribà algun ruixat puntualment moderat al terç oest. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores els dies 4 i 6 de maig, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres.

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 4 i 6 de maig

La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 20 mm entre els dies 1 i 8 de maig. La figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada en el mateix període, essent les zones més afectades alguns punts del quadrant nord-est.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Viladrau Osona 32,7 Santuari de Queralt el Berguedà 32,2 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 31,2 la Quar el Berguedà 29,4 Gurb Osona 25,9 Rellinars el Vallès Occidental 25,0 Vic Osona 23,0 Anglès la Selva 20,7 Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 20,3


4

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 8 de maig Després de dos dies de treva, on el fet més destacat va ser la pujada de la temperatura provocada pel flux del sud que predominava en els nivells més baixos de la atmosfera i la subsidència provocada per la presència d’un àrea d’altes pressions ubicada al centre del continent europeu, a partir del dia 11 el desplaçament de l’anticicló cap a l’oest va provocar un altre canvi en la meteorologia a Catalunya. La figura 4 mostra la configuració sinòptica corresponent al dia 12 de maig a les 12 hores UTC a partir del mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT. En superfície, les altes pressions abraçaven l’Atlàntic nord, amb centre a l’oest de les illes Britàniques. D’altra banda, l’est del continent europeu es trobava sota la influència de baixes pressions relatives. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del nord-est. Aquesta configuració va afavorir el pas de cues de front que van afectar el nord del Principat (tal com es pot observar a la imatge del METEOSAT). Aquest fet, juntament amb l’entrada d’aire fred, va inestabilitzar l’atmosfera afavorint l’aparició de ruixats i tempestes, especialment durant la tarda i afectant el nord del país. Aquesta situació es va allargar fins el dia 16.


5

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 12 de maig a les 12.00 h UTC D’aquesta manera, a partir del migdia del dia 11 es produïren precipitacions en forma de ruixat aïllat a punts del Pirineu, sobretot a l'Occidental, on localment foren moderats, acompanyats de tempesta i probablement de calamarsa. Les quantitats acumulades foren minses o poc abundants, tot i que localment foren abundants al nord del Pallars Sobirà. A partir de migdia del dia 12 es produïren ruixats acompanyats de tempesta al terç nord del territori, que al llarg de la tarda afectaren a punts de la Catalunya Central i de la resta de la meitat est. A banda, a partir del vespre arribaren ruixats amb tempesta pel terç oest del país. Foren d'intensitat moderada, si bé localment van arribar a tenir una intensitat forta. A punts del terç nord del territori van anar acompanyats de calamarsa. S'acumularen quantitats de precipitació minses, i localment poc abundants al terç nord i a punts del terç oest. Durant l'inici de la matinada del dia 13 es produïren alguns ruixats a punts de la meitat sud. A partir de mig matí s'iniciaren nous ruixats al terç nord que al llarg de la tarda afectaren a la resta de la meitat est del país. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment la intensitat va ser forta al terç nord i a la meitat oriental del país. Anaren acompanyades de tempesta i localment de calamarsa o de pedra. A partir del final de la tarda del dia 14 es van produir ruixats a punts del Pirineu i Prepirineu que avançaren ràpidament d'oest a est afectant durant la nit a punts de l'Alt Empordà. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment acompanyades de tempesta. Acumularen quantitats de precipitació de minses a poc abundants. Finalment, durant els dies 15 i 16 es produïren alguns ruixats febles a l'interior del nord-est i a punts del litoral central. La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 12, 13 i 14 de maig, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida a partir de les dades dels pluviòmetres. Les imatges mostren com la precipitació va ser més important en zones de muntanya de la meitat nord.


6

Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 12, 13 i 14 de maig

La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 15 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 11 i 16. La figura 6 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat, on queda palès que les quantitats més importants es van concentrar a la meitat nord del territori.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Muntanyola Osona 36,9 Lladurs el Solsonès 26,5 Santuari de Queralt el Berguedà 25,7 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 23,7 Montesquiu Osona 22,3 Orís Osona 19,6 Núria (1.971 m) el Ripollès 19,2 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 18,5 Vilablareix el Gironès 17,8 Perafita Osona 17,0 Molló el Ripollès 15,0


7

Figura 6. Distribució de la precipitació entre els dies 11 i 16 de maig

L’episodi de precipitacions més important del mes de maig es va produir entre els dies 17 i 22. Va estar provocat per una baixa que es va ubicar a l’oest de la Península Ibèrica, desenganxada en alçada del corrent general i que en el seu moviment cap a l’est es va aprofundir a la Mediterrània. Aquesta disposició final dels centres d’acció va provocar una entrada del vent del nord que va afavorir una baixada transitòria de la temperatura i que les precipitacions fossin en forma de neu al Pirineu. La figura 7 mostra la configuració dels centres d’acció pel dia 18 de maig a les 12 hores UTC a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa. El solc apareix perfectament configurat en els dos nivells analitzats, associat a una àrea de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques. Cal remarcar que en superfície les baixes pressions dominaven gran part de l’Europa més occidental. En un principi, el flux va ser humit i càlid sobre el Principat, però el desplaçament de la pertorbació cap a l’est va permetre l’entrada d’una massa d’aire més freda procedent del nord del continent, provocant la baixada de la temperatura, que va ser significativa a gran part del Principat.


8

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 18 de maig a les 12.00 h UTC Durant el matí del dia 17 es van produir les primeres precipitacions. Van tenir un caràcter feble i van ser disperses a punts del terç oest, i a partir del vespre foren més extenses a punts del Pirineu occidental. Localment van anar acompanyades de tempesta i puntualment de calamarsa. Durant la matinada del dia 18 es van registrar precipitacions a l'extrem nord de Catalunya en forma de xàfec entre fluix i moderat amb tempesta, calamarsa i pedra, de febles i disperses a punts del litoral central. A partir de mig matí hi hagué dues bandes de precipitació una rere l'altra, extenses i febles, o localment moderades, que avançaren ràpidament de sud-oest a nord-est. A partir de la tarda es registraren xàfecs, febles o localment moderats i amb tempesta, al Pirineu i Prepirineu, així com a partir del vespre al nord-oest del país. Localment anaren acompanyades de tempesta i calamarsa i acumularen quantitats minses o molt localment poc abundants al nord-oest. A partir de migdia del dia 19 se'n produïren en forma de ruixat aïllat a punts del terç oest, i, generalment, amb una intensitat feble. A partir de mitja tarda una línia de tempestes entrà per l'oest afectant des de la Terra Alta fins la Val d'Aran, avançà d'oest a est i acabà afectant tota la meitat oest, sobretot a l'interior del país. Sovint anaren acompanyades de tempesta i localment de calamarsa petita, en general foren d'intensitat entre feble i moderada, tot i que a punts de la Noguera i del nord del Segrià localment foren fortes. De matinada del dia 20 se'n produïren d'extenses a la meitat est i aïllades a la resta. A primeres hores del matí hi hagué una petita pausa en les precipitacions, però ràpidament reaparegueren en forma de ruixat i xàfec dispers arreu, amb menys freqüència al litoral. A partir del vespre tendiren a desaparèixer del terç sud i Ponent i al final del dia quedaren restringides al litoral, prelitoral i resta de meitat est, alhora que s'afebliren. Sovint foren d'intensitat moderada i acompanyades de tempesta, també amb calamarsa i localment amb pedra. Les quantitats acumulades foren minses o poc abundants a Ponent i el terç sud, i entre poc abundants i abundants a la resta del país, tot i que localment foren molt abundants al nord-est. Al vessant nord del Pirineu es van produir precipitacions febles al llarg de tot el dia 21 que van acumular quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants. La cota de neu va pujar de 1.400 a 2.200 metres, si bé, es mantingué cap als 1.800 metres a la Val d'Aran. De matinada es van produir precipitacions febles a punts de la meitat est del país que van deixar acumulacions minses en general. A més, a la tarda es van produir alguns ruixats dispersos d'intensitat feble o moderada al nord-est. Les


9

quantitats acumulades van ser entre minses i poc abundants en general, i abundants al nord de l'Alt Empordà. Durant el matí i fins el migdia es produïren precipitacions al Pirineu i al quadrant nord-est, tendiren a minvar al Pirineu al llarg de la tarda, alhora que es feien més extenses al quadrant nord-est. Les precipitacions van ser d'intensitat feble, i puntualment moderades al vessant nord del Pirineu, i van acumular quantitats minses, tot i que van ser puntualment poc abundants o abundants al vessant nord del Pirineu i, més puntualment, a l'Alt Empordà. La cota de neu va anar pujant al llarg del dia dels 2.000 a 2.400 metres. La figura 8 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 19, 20 i 21 de maig, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida a partir de les dades dels pluviòmetres. Les imatges mostren com la precipitació es va anar traslladant de ponent a llevant a mesura que la pertorbació creuava el Principat.


La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 70 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 17 i 22. La figura 9 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat, on queda palès que les quantitats més importants es van concentrar a l’extrem nord de Catalunya i alguna precipitació destacada al prelitoral i al Prepirineu.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 102,0 Roses l’Alt Empordà 101,5 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 97,2 Espolla l’Alt Empordà 92,4 Portbou l’Alt Empordà 78,4 Ventalló l’Alt Empordà 76,1 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 75,2 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 72,1 Anglès la Selva 70,9


10


Pel que fa a la intensitat dels xàfecs, algunes estacions van enregistrar més de 20 mm en 30 minuts, superant així el llindar de l’avís de Situació Meteorològica de Risc (SMR) de nivell 1 per intensitat de precipitació:

Nom de l’EMA Comarca PPT màx. en 30 min.(mm) dia

Roses l’Alt Empordà 32,4 20 Parets del Vallès el Vallès Oriental 24,5 20 Algerri la Noguera 20,7 19 Os de Balaguer- Monestir de les Avellanes la Noguera 20,2 19 la Tallada d’Empordà el Baix Empordà 20,1 20

Entre el dissabte 19 i el diumenge 20, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) gestionada pel SMC va enregistrar un total de 2.238 llamps sobre Catalunya, distribuïts espacialment i temporalment tal com assenyala la figura 10:


11

Figura 10. Distribució dels llamps registrats per la XDDE durant els dies 19 (imatge de la part esquerra) i 20 de maig (imatge de la part dreta)

Finalment, la nevada va ser destacada al Pirineu, tal i com mostren els gruixos de neu nova enregistrats a les EMA gestionades per l’SMC ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m):

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 62 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 30 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 21 Sasseuva (2.228 m) la Val d’Aran 13 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 13 Núria (1.971 m) el Ripollès 9

El mes va acabar amb un episodi de tempestes que va afectar el nord del país, especialment a partir del dia 26. La situació va estar provocada per tot un seguit de cues de front que van afectar el nord de Catalunya, provocant xàfecs i tempestes de distribució irregular, produïdes bàsicament pel contrast tèrmic que hi havia entre els nivells més baixos i mitjos de la troposfera. La figura 11 mostra la configuració sinòptica del dia 26 a les 12 hores UTC a partir de les topografies de 850 hPa (a uns 1.500 m d’alçada) i de 500 hPa. La situació en alçada estava dominada per una lleugera ondulació del corrent en jet que es trobava desplaçada una mica cap el sud, fet que afavoria el pas de pertorbacions afectant el nord de la Península Ibèrica i el sud de França, tal com es pot observar a la topografia de 500 hPa. Aquestes pertorbacions anaven acompanyades d’aire relativament fred en el seu centre, amb uns valors tèrmics que tenien un rang de variació entre els -16 ºC i els -22 ºC. En canvi, als nivells més baixos de la troposfera la temperatura era elevada, tal com es pot observar a la topografia de 850 hPa, nivell que resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Una bombolla d’aire càlid, amb origen el nord d’Àfrica, afectava el vessant mediterrani de la Península Ibèrica. Aquest contrast tèrmic entre els dos nivells troposfèrics analitzats va facilitar la inestabilització de la atmosfera, una reactivació de les cues de fronts en el seu pas pel nord del Principat i l’aparició de ruixats i tempestes al nord del país.


12

Figura 11. Topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 26 de maig a les 12.00 h UTC D’aquesta manera, durant les primeres hores del dia 26 es produïren precipitacions febles i aïllades al Pirineu, Prepirineu occidental i a l'extrem sud del país. A partir del final del matí i fins al vespre se'n produïren en forma de ruixats i xàfecs al Pirineu i Prepirineu que arribaren a d'altres punts del quadrant nord-est. També es va registrar algun ruixat a la zona dels Ports. Sovint anaren acompanyades de tempesta. Foren d'intensitat entre feble i moderada. Acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. A partir de migdia del dia 27 es desenvoluparen xàfecs i tempestes al Pirineu i Prepirineu, d'intensitat entre feble i moderada, localment forta durant la tarda. Sovint anaren acompanyats de tempesta i puntualment de calamarsa. Acumularen quantitats poc abundants de precipitació. A més, a partir de mitja tarda arribaren precipitacions febles, disperses i inapreciables a l'extrem sud del país. De matinada i fins a primeres hores del matí del dia 28 es produí algun ruixat aïllat i feble a punts del nord de la depressió Central i del Prepirineu, avançaren d'oest a est i acabaren sortint pel litoral i el prelitoral nord. A partir de mig matí s'iniciaren noves precipitacions en forma de xàfecs i tempestes, començaren a punts del Pirineu Oriental però ràpidament s'intensificaren i es feren més extenses. Al llarg del dia afectaren el Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i a la resta de meitat est. Foren localment d'intensitat forta i sovint anaren acompanyades de calamarsa o pedra, sobretot a la Catalunya Central i l'interior de la meitat est. Al final del dia quedaren en forma de ruixats febles al Pirineu. Fins a primeres hores del matí del dia 29 es produïren ruixats dispersos al terç sud que foren puntualment moderats. A partir del final del matí es produïren nous ruixats que inicialment afectaren al Pirineu, especialment l'occidental, però a partir de migdia s'estengueren i afectaren a bona part de l'interior del terç nord i de manera més dispersa afectaren a altres punts del prelitoral sud i, fins i tot, arribaren molt aïlladament i amb intensitat feble al nord del litoral i prelitoral central. Foren entre febles i moderats, però puntualment foren de caràcter fort al Prepirineu, al Pirineu oriental i més aïlladament a altres punts de muntanya. Foren acompanyats de tempesta i localment també de calamarsa o pedra. Acumularen quantitats de precipitació poc abundants, si bé foren abundants al Berguedà. Es produïren ruixats aïllats al Pirineu oriental a partir del final del matí del dia 30. Al llarg de la tarda s'estengueren a la resta del terç nord i també de manera puntual afectaren a punts del prelitoral sud. Foren d'intensitat entre feble i moderada, però localment foren de forta intensitat a l'interior del nord-est


13

i al prelitoral sud. Sovint anaren acompanyats de tempesta i puntualment també de calamarsa. Acumularen quantitats de precipitació fins a poc abundants, tot i que localment les quantitats van ser abundants. Finalment, al llarg del dia 31 es produí algun ruixat feble i aïllat al Pirineu. Acumularen quantitats minses de precipitació. La figura 12 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 28, 29 i 30 de maig quan les tempestes van ser més intenses a Catalunya, especialment al Pirineu i al Prepirineu, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida a partir de les dades dels pluviòmetres.


La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 30 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 26 i 31. La figura 13 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Gisclareny el Berguedà 68,6 Guardiola de Berguedà el Berguedà 68,3 la Quar el Berguedà 55,9 Santuari de Queralt el Berguedà 55,4 la Vall d'en Bas la Garrotxa 48,5 Sant Pau de Segúries el Ripollès 40,0 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 36,7 Anglès la Selva 33,4 Molló el Ripollès 31,0


14



15

Temperatura Termomètricament, el mes de maig s’ha de considerar càlid1 a gran part de Catalunya. Les anomalies positives més rellevants s’han enregistrat al pla de Lleida, la Terra Alta, la conca de Tremp, el massís del Montseny i punts de la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquesta situació ha vingut donada per un predomini de les altes pressions, juntament amb la presència de pertorbacions a l’oest de la Península Ibèrica que implicaven un flux del sud sobre Catalunya, impedint una baixada de la temperatura. La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de maig respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC. Cal remarcar que el mes s’ha de qualificar com a molt càlid a l’EMA de Batea (la Terra Alta).

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Batea la Terra Alta +3,3 Ascó la Ribera d'Ebre +2,8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +2,8 Alfarràs el Segrià +2,7 Algerri el Noguera +2,6 Mollerussa el Pla d'Urgell +2,6 Gandesa la Terra Alta +2,6 Alcarràs el Segrià +2,6 Aitona el Segrià +2,6

1

Els valors climàtics mitjans que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus valors climàtics mitjans corresponents, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistradarespecte de la mitjana

climàtica Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec sec normal plujós molt plujós

< 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

molt càlidcàlid normal fred molt fred

≥ +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤ -3,0 ºC


16

Precipitació Pluviomètricament, el maig ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a l’extrem sud de Catalunya i punts de l’altiplà central. En canvi, a la comarca del Berguedà, així com al litoral de l’Alt Empordà i punts de la Serralada Transversal, el mes ha estat plujós. Aquesta distribució ha estat fruit de dos aspectes: d’una banda, moltes de les pertorbacions que han creuat el país arribaven molt desgastades a les nostres contrades; d’altra banda, les tempestes que han afectat el país, especialment en zones de muntanya, fruit del contrast tèrmic entre els nivells baixos i mitjos en la troposfera. La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de maig han superat els 100 mm.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Santuari de Queralt el Berguedà 193,3 Gisclareny el Berguedà 154,7 Anglès la Selva 134,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 130,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 121,6 Guardiola de Berguedà el Berguedà 114,2 la Quar el Berguedà 113,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 109,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 104,4 Roses l’Alt Empordà 101,5

Les precipitacions superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l’SMC són les que figuren a la taula següent, i estan situades fonamentalment a l’Empordà i en algun punt del Berguedà i del Vallès Oriental.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Roses l’Alt Empordà 72,3 20 Parets del Vallès el Vallès Oriental 65,2 20 Santuari de Queralt el Berguedà 62,5 20 Ventalló l’Alt Empordà 57,5 20 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 54,6 20 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 53,5 20 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 51,3 20

A continuació, es presenten els gràfics d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s’han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m)-Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).


17

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual de maig del 2012 i el dia en què es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual de maig del 2011 i el dia en què es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu 2012 (cm) Dia Gruix de neu

2011 (cm) Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 184 1 31 1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 172 1 56 1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 141 1 15 1 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 117 1 57 1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 110 1 16 1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 79 1 4 6 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 75 1 3 15 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 69 1 12 1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 28 1 6 15 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 19 1 3 14 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 17 1 5 1 Núria (1.971 m) el Ripollès 13 1 0 -

Els màxims de neu al llarg del mes de maig d’enguany es van assolir a les estacions ubicades a les parts més elevades de l’Aran-franja nord de la Pallaresa, tal com mostren els 184 cm de la Bonaigua (2.266 m) i els 172 cm enregistrats a l’EMA de Certascan (2.400 m), ambdues situades a la comarca del Pallars Sobirà. En canvi, els gruixos a les parts més baixes del Pirineu oriental i algun punt del Pirineu central van ser més modestos, destacant els 17 cm del Port del Comte (2.316 m), a la comarca del Solsonès, i els 13 cm de Núria (1.971 m), al Ripollès. Al llarg del mes de maig hi va haver un episodi que va deixar gruixos de neu significatius al Pirineu. Va ser els dies 19 i 20, quan una pertorbació va arrossegar una massa d’aire freda, provocant una baixada de la temperatura i que les precipitacions fossin en forma de neu, en un principi, per sobre dels 1.400 m, però que ràpidament la cota de neu va pujar fins els 2.000 m. Els gruixos de neu recent registrats a les EMA gestionades pel SMC ubicades a l’alta muntanya van variar entre els 5 i els 60 cm. Els gruixos acumulats durant el mes de maig van ser importants durant la primera quinzena del mes, però van anar minvant a mesura que el mes avançava (a excepció de l’episodi amunt ressenyat). De totes maneres, si comparem els gruixos màxims de neu del mes de maig d’enguany respecte dels gruixos de neu assolits al maig de l’any passat, trobem que a les tres zones nivo-climàtiques analitzades els gruixos màxims de neu són significativament superiors als enregistrats al llarg del maig del 2011.


18

0102030405060708090

100110120130140150160170180190

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

0102030405060708090

100110120130140150160170180190

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


19

0102030405060708090

100110120130140150160170180190

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental


20

Vent El mes de maig ha estat, en general, molt poc ventós. Tan sols cal destacar un episodi de vent que es va produir entre els dies 20 i 22. Va estar en relació a la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 17 i 22 (veure figura 7), la qual en un principi es trobava ubicada al nord de la Península Ibèrica però que a partir del dia 20, degut al seu desplaçament cap a l’est, va provocar un flux del nord intens sobre el Principat. El vent fort va afectar especialment al nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i zones més elevades del massís del Montseny i del Pirineu. A continuació es presenten les ratxes de vent registrades per les EMA gestionades pel SMC que van superar el 90 km/h.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa

màxima de vent (km/h)

Dia

Portbou l’Alt Empordà 128,2 22 El Perelló el Baix Ebre 108,0 22 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 102,6 21 Amposta el Montsià 100,1 21 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94,0 21 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 92,2 20 PN dels Ports el Baix Ebre 91,4 22 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 90,7 22

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


21

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

1,3

6,6

8,2

0,5

10,3

13,9

3,1

5 de maig

VK Segrià Raimat

22,4

E

21 de miag

0,7

9,7

Montsec d'Ares (1.572 m) S

DP Cerdanya Das

19,7

4 de maig

E

13 de maig

S

15,4

WSW

21 de maig

CY Osona Muntanyola

18,1

WSW

WQ Pallars Jussà

21 de maig

C8 Segarra Cervera

15,7

UU Montsià Amposta

27,8

21 de maig

ESE

16 de maig

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

14,4

SW

Sant Pere Pescador

15,0

21,7

21 de maig

S

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


22

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MAIG DEL 2012 Temperatura màxima absoluta

Vinebre (la Ribera d’Ebre) 38,2 ºC dia 12 Benissanet (la Ribera d’Ebre) 37,1 ºC dia 12

Torroja de Priorat (el Priorat) 36,7 ºC dia 12

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Lac Redon (2.247 m) - la Val d’Aran -7,6 ºC dia 1 Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -7,2 ºC dia 1 Salòria (2.228 m) - el Pallars Sobirà -6,6 ºC dia 1

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -2,2 ºC dia 14 Gisclareny (el Berguedà) -0,6 ºC dia 1 Puig Sesolles (1.668 m) - el Vallès Oriental -0,4 ºC dia 1

Precipitació màxima en 24 hores

Roses (l’Alt Empordà) 72,3 mm dia 20 Parets del Vallès (el Vallès Oriental) 65,2 mm dia 20 Santuari de Queralt (el Berguedà) 62,5 mm dia 20


23

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC MAIG 2012

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 16,7 23,1 10,9 28,6 12 4,8 1 35,0 31,0 20DQ Alt Camp Vila-rodona 16,6 22,7 11,1 29,6 23 5,5 2 17,8 9,4 20U1 Alt Empordà Cabanes 17,5 24,3 10,6 30,7 31 3,6 1 51,9 20,1 20W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 17,0 22,3 11,4 28,2 30 6,0 1 77,3 51,3 20VZ Alt Empordà Espolla 17,8 23,5 11,6 29,6 30 5,7 1 93,9 42,4 20D6 Alt Empordà Portbou 17,4 21,0 14,2 28,0 30 9,4 1 79,1 39,0 20D4 Alt Empordà Roses 18,2 23,7 12,8 31,1 31 7,0 1 101,5 72,3 20U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 16,8 22,6 11,0 28,9 31 5,8 1 80,2 54,6 20W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 16,4 22,9 9,6 28,7 31 3,4 2 72,8 44,8 20W3 Alt Empordà Ventalló 16,9 23,2 10,2 29,3 31 4,3 1 85,7 57,5 20WP Alt Penedès Canaletes 16,7 22,9 11,3 29,6 12 5,7 3 38,1 32,6 20DI Alt Penedès Font-rubí 16,9 22,8 11,8 29,0 12 6,9 1 11,2 8,3 20W4 Alt Penedès la Granada 17,2 23,5 11,3 29,5 12 5,9 1 14,0 10,6 20U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 17,0 23,5 11,1 29,5 12 4,6 3 26,4 22,6 20WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 17,6 24,6 11,0 31,6 12 4,7 1 36,8 34,7 20CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 14,6 22,3 7,6 30,3 11 2,1 1 48,7 18,3 19W5 Alt Urgell Oliana 16,8 24,8 9,4 31,8 12 1,4 1 52,7 19,7 20CJ Alt Urgell Organyà 16,1 24,4 8,8 31,2 11 1,1 1 98,3 31,2 19Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 3,8 8,0 0,7 17,5 12 -7,2 1 81,4 17,6 20CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 14,1 22,7 5,9 30,6 12 -0,1 1 34,0 8,0 20CE Anoia els Hostalets de Pierola 17,4 23,8 12,0 31,2 12 5,8 1 33,9 19,1 20XB Anoia la Llacuna 15,6 22,7 8,8 32,4 12 2,4 3 20,1 9,8 20XA Anoia la Panadella 14,9 21,6 9,7 29,8 12 4,2 1 22,5 10,1 20H1 Anoia Òdena 16,3 24,5 8,7 33,2 12 2,3 1 10,9 8,2 20WW Bages Artés 16,6 25,4 9,1 33,8 12 2,2 1 40,6 13,8 20U4 Bages Castellnou de Bages 16,3 23,6 10,2 31,3 12 3,8 1 54,0 29,7 20R1 Bages el Pont de Vilomara 17,4 26,0 9,8 33,9 12 2,9 1 23,8 18,6 20WN Bages Montserrat - Sant Dimes 14,8 19,0 11,4 28,2 12 5,3 21 44,8 22,9 20CL Bages Sant Salvador de Guardiola 16,4 24,9 8,7 32,1 12 1,6 1 28,3 22,6 20U5 Baix Camp Prades 13,0 19,5 7,0 29,5 12 0,7 1 18,8 8,6 20W6 Baix Camp Riudoms 17,6 23,4 12,2 29,9 23 6,3 1 11,6 4,5 17U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 17,6 21,9 13,2 27,2 22 6,9 1 5,7 2,0 20U7 Baix Ebre Aldover 19,7 26,4 13,8 35,3 12 6,6 1 4,8 3,8 4DB Baix Ebre el Perelló 17,9 23,3 13,5 29,9 12 7,4 1 10,7 9,4 4U9 Baix Ebre l'Aldea 18,5 23,3 13,9 28,1 23 7,1 1 5,2 3,3 20UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 18,0 23,2 13,1 29,0 23 6,6 1 4,2 2,8 4X5 Baix Ebre PN dels Ports 13,4 19,1 8,2 29,2 12 0,2 1 29,6 15,0 4DO Baix Empordà Castell d'Aro 16,2 21,4 10,7 26,5 31 4,9 1 50,5 30,7 20DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 17,2 24,0 10,2 29,4 30 4,6 1 54,7 35,4 20UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 16,6 22,7 10,4 28,1 31 4,8 1 74,9 53,5 20UC Baix Empordà Monells 16,5 23,7 8,8 29,5 25 2,7 1 66,6 43,4 20UD Baix Empordà Serra de Daró 16,8 23,2 10,1 28,8 31 4,6 1 53,9 34,8 20UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 16,9 22,7 11,0 28,7 31 5,5 1 57,9 34,5 20UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 15,7 20,7 12,1 27,9 12 6,4 21 30,7 28,1 20XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 18,1 23,7 12,6 29,0 30 8,5 1 24,4 22,7 20D3 Baix Llobregat Vallirana 18,4 25,4 13,2 34,4 12 6,7 1 14,8 13,5 20


24


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

UG Baix Llobregat Viladecans 18,2 23,4 12,9 28,6 30 8,4 1 25,4 20,8 20WZ Baix Penedès Cunit 17,4 22,0 12,4 28,3 22 7,1 1 11,3 9,4 20UH Baix Penedès el Montmell 16,8 24,2 11,5 33,7 12 5,4 1 19,9 13,9 20D9 Baix Penedès el Vendrell 17,6 23,4 11,8 29,1 23 6,4 2 10,0 7,0 20WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 17,3 23,5 10,7 30,2 12 3,8 1 35,9 31,5 20WU Barcelonès Badalona - Museu 18,1 21,4 15,3 27,2 25 9,9 1 32,8 32,0 20X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 19,4 23,5 16,3 30,7 30 11,6 1 26,6 25,2 20D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 17,0 21,8 13,7 28,3 12 7,7 21 36,6 33,2 20X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 18,2 23,9 13,7 29,5 30 7,6 1 25,0 23,5 20X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 18,4 22,9 14,8 28,9 30 10,1 1 S/S S/S S/SUI Berguedà Gisclareny 11,7 18,0 6,4 27,1 12 -0,6 1 154,7 30,7 29WV Berguedà Guardiola de Berguedà 13,8 21,7 7,1 28,9 11 0,6 2 114,2 21,8 29CR Berguedà la Quar 14,4 21,6 9,1 28,9 12 1,2 1 113,0 31,5 28WM Berguedà Santuari de Queralt 13,8 19,3 9,5 27,5 11 2,9 1 193,3 62,5 20Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló 7,2 11,3 3,6 19,0 12 -4,5 1 97,4 27,6 20DP Cerdanya Das 11,7 20,4 3,1 30,6 11 -2,2 14 72,2 27,4 20Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 6,8 11,2 2,9 20,3 11 -5,4 1 104,4 23,1 25W8 Conca de Barberà Blancafort 16,5 23,2 9,8 32,4 12 2,9 1 5,5 2,0 20CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 16,6 24,0 10,0 33,0 12 2,8 1 8,1 3,2 20UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 15,1 22,0 9,2 30,2 12 3,4 1 42,0 20,1 4UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 17,9 23,9 13,0 28,8 30 7,1 1 13,8 11,4 20UL Garrigues Castelldans 18,8 27,2 11,1 34,3 12 3,2 1 12,6 9,1 19UM Garrigues la Granadella 17,5 24,2 11,1 32,7 12 2,7 1 13,2 8,7 19W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 15,9 23,2 9,7 30,2 11 1,7 1 84,7 27,4 28DC Garrotxa Olot 16,2 23,8 10,0 29,9 12 2,6 1 67,1 16,4 28UN Gironès Cassà de la Selva 15,4 23,0 8,2 28,9 31 1,9 1 52,9 30,5 20UO Gironès Fornells de la Selva 16,4 24,7 8,8 30,5 30 2,2 1 46,0 23,0 20XJ Gironès Girona 17,0 24,8 9,9 31,6 12 3,1 1 50,0 25,8 20WF Gironès Vilablareix 16,3 23,9 9,1 29,9 12 3,0 2 66,8 32,7 20UP Maresme Cabrils 17,8 22,2 13,6 28,2 30 8,5 1 37,9 31,4 20UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 15,8 20,4 11,9 26,7 12 7,1 1 60,7 43,0 20WT Maresme Malgrat de Mar 16,7 21,2 11,7 25,6 31 5,8 1 44,5 20,7 20DD Maresme Vilassar de Mar 17,9 22,3 13,9 27,7 30 8,1 1 38,6 28,6 20US Montsià Alcanar 17,9 22,0 13,3 25,8 12 7,9 1 31,7 23,5 20UU Montsià Amposta 18,3 22,2 14,8 26,2 23 8,8 1 5,2 3,7 20UW Montsià els Alfacs 18,4 21,5 15,3 24,7 31 10,2 1 7,4 5,8 20DL Montsià Illa de Buda 18,7 22,2 15,9 26,5 23 12,4 1 7,7 5,9 20C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 18,3 24,0 13,1 33,4 12 7,4 1 7,0 3,0 19UX Montsià Ulldecona - els Valentins 18,0 24,3 11,8 31,2 12 5,4 1 3,2 1,2 19WB Noguera Albesa 18,4 26,1 11,3 32,8 31 3,9 1 19,3 10,1 19WG Noguera Algerri 18,5 25,7 11,8 32,3 31 4,8 1 37,4 24,7 19X6 Noguera Baldomar 17,5 25,8 9,2 33,2 31 1,0 1 13,8 7,0 19WX Noguera Camarasa 16,8 23,7 10,7 31,6 12 3,7 1 23,7 14,1 19WA Noguera Oliola 16,7 25,0 8,4 32,1 31 1,3 1 32,5 11,8 29UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 17,1 24,7 9,8 32,4 12 2,8 1 57,1 27,2 19V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 18,8 26,5 11,4 33,1 31 4,1 1 17,6 9,4 19CQ Noguera Vilanova de Meià 17,1 25,4 10,2 33,9 12 3,0 1 33,5 16,9 20V3 Osona Gurb 14,5 23,4 7,8 30,6 12 0,4 1 66,6 25,7 6V4 Osona Montesquiu 14,7 23,3 8,2 31,4 11 0,9 1 80,9 20,3 28CY Osona Muntanyola 14,9 20,7 10,1 29,3 12 2,4 1 72,7 21,0 13CC Osona Orís 15,1 23,3 8,4 31,1 11 1,4 1 58,7 14,9 20


25


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

V5 Osona Perafita 14,2 21,4 8,3 28,8 12 1,1 1 60,5 16,4 6XO Osona Vic 15,4 23,3 9,0 30,3 12 1,8 1 66,3 22,5 6WS Osona Viladrau 13,5 19,6 7,9 28,3 12 1,8 1 93,1 27,9 6CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 17,4 25,8 10,0 33,9 12 2,7 1 41,2 14,5 20WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 11,6 16,2 7,6 24,7 12 0,2 1 51,9 20,4 19CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 17,0 25,2 10,4 34,0 12 2,9 1 70,5 26,9 19Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 5,5 10,4 1,0 18,7 11 -6,3 1 63,0 17,7 20Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) 4,8 8,4 1,4 16,2 11 -6,6 1 130,8 29,9 20Z7 Pallars Sobirà Espot 4,7 8,0 1,9 16,2 11 -6,8 1 90,4 21,3 20ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) 4,7 8,1 1,3 17,3 11 -6,6 1 81,3 18,2 20XH Pallars Sobirà Sort 15,2 23,2 7,5 31,4 12 1,5 1 60,3 17,9 19DJ Pla de l'Estany Banyoles 17,3 23,8 11,7 30,2 30 5,2 1 54,7 25,0 20C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 18,3 26,7 10,7 33,8 11 3,1 1 18,2 6,3 20V8 Pla d'Urgell el Poal 18,3 27,0 10,5 33,6 31 3,6 1 16,6 7,7 19WC Pla d'Urgell Golmés 17,9 26,1 10,5 32,8 31 3,0 1 20,6 8,8 20XI Pla d'Urgell Mollerussa 18,4 26,7 10,9 33,6 31 3,5 1 21,3 7,8 19WJ Priorat el Masroig 18,6 26,2 11,7 36,6 12 4,5 1 10,2 6,3 4X1 Priorat Falset 18,0 24,9 12,3 35,7 12 6,6 1 6,9 4,1 4D1 Priorat Margalef 18,2 25,3 11,9 34,9 12 5,4 1 9,4 3,6 19WR Priorat Torroja del Priorat 18,6 26,6 12,1 36,7 12 6,0 1 9,0 4,2 20XD Priorat Ulldemolins 16,3 22,3 11,0 31,6 12 3,3 1 18,8 12,1 20VA Ribera d'Ebre Ascó 18,9 26,1 13,3 35,7 12 5,3 1 12,2 6,4 20VB Ribera d'Ebre Benissanet 19,3 26,8 12,5 37,1 12 4,7 1 11,5 9,1 4VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 19,6 26,3 13,9 36,2 12 6,4 1 5,0 4,2 19D7 Ribera d'Ebre Vinebre 20,0 27,6 13,3 38,2 12 4,9 1 11,3 4,5 20CG Ripollès Molló 11,2 16,2 6,8 25,0 12 0,1 1 81,1 21,7 30DG Ripollès Núria (1.971 m) 7,7 12,3 3,1 20,2 12 -5,3 1 76,7 15,3 20CI Ripollès Sant Pau de Segúries 12,4 19,1 6,3 26,8 12 0,6 5 90,3 21,1 30ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 5,1 8,6 2,1 15,9 12 -4,1 1 77,5 16,4 20C8 Segarra Cervera 16,9 24,5 10,3 31,9 31 3,1 1 15,5 8,9 20VD Segarra el Canós 17,4 24,7 10,7 31,6 31 4,1 1 18,2 9,7 19VE Segrià Aitona 19,5 28,0 11,4 35,1 12 4,3 1 10,4 6,4 19VF Segrià Alcarràs 19,2 28,2 11,0 35,1 12 3,2 1 11,8 4,2 19WK Segrià Alfarràs 18,3 26,4 10,2 33,8 31 2,7 1 30,3 21,0 19X3 Segrià Alguaire 17,9 25,4 11,3 32,4 31 4,5 1 30,8 15,9 19XM Segrià els Alamús 18,3 26,4 10,9 33,2 31 4,0 1 20,4 9,4 20VH Segrià Gimenells 18,4 26,3 11,6 33,1 31 4,8 1 20,9 9,0 20VJ Segrià Lleida - la Bordeta 19,1 26,7 12,1 33,2 31 4,9 1 13,5 6,7 20WI Segrià Maials 17,9 25,1 11,8 33,5 12 3,8 1 15,6 13,8 19VK Segrià Raimat 18,4 25,7 11,9 32,3 30 5,2 1 19,1 7,8 20XN Segrià Seròs - Depuradora 19,4 27,9 11,0 35,2 31 3,6 1 15,4 10,2 19X7 Segrià Torres de Segre 19,2 26,9 12,6 34,5 12 5,4 1 12,6 6,4 19VM Segrià Vilanova de Segrià 18,7 26,9 10,5 33,9 12 2,8 1 10,3 4,8 19DN Selva Anglès 16,9 24,3 10,0 30,7 12 3,1 2 134,0 45,9 20VN Selva Vilobí d'Onyar 16,3 24,5 8,5 31,7 30 1,6 2 54,4 25,7 20CA Solsonès Clariana de Cardener 16,7 25,0 10,0 34,0 12 2,2 1 26,6 6,4 20Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 5,3 8,5 2,2 16,6 12 -5,3 1 121,6 23,5 19VO Solsonès Lladurs 15,3 22,7 9,2 30,8 11 1,6 1 64,6 14,7 13VP Solsonès Pinós 15,4 22,9 8,8 30,4 12 1,9 1 21,2 17,6 20VQ Tarragonès Constantí 17,1 22,4 11,5 27,8 23 5,7 1 15,1 8,1 20XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 18,3 23,2 13,5 29,6 23 8,3 1 11,6 9,2 20


26


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

DK Tarragonès Torredembarra 17,9 22,3 13,6 28,3 22 7,5 1 9,7 9,0 20WD Terra Alta Batea 18,3 25,0 12,5 34,7 12 4,8 1 4,7 3,1 19XP Terra Alta Gandesa 18,1 24,8 11,9 35,3 12 3,8 1 9,8 7,3 19D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 17,6 24,5 11,2 33,2 12 5,5 1 17,4 8,6 19WL Urgell Sant Martí de Riucorb 17,6 24,6 11,4 31,9 12 4,6 1 33,5 22,2 20C7 Urgell Tàrrega 18,3 26,1 12,0 33,5 11 6,0 1 19,1 11,3 19VR Urgell Tornabous 18,3 27,2 10,6 33,9 31 3,3 1 24,0 12,4 19VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) 4,9 9,4 1,0 19,1 11 -7,6 1 109,7 38,9 21Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) 6,0 9,7 2,2 19,3 11 -5,6 21 69,0 20,7 20CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 12,9 20,1 6,9 31,1 11 0,6 1 62,8 23,1 21XC Vallès Occidental Castellbisbal 18,2 25,1 12,4 32,8 12 6,0 1 23,4 21,9 20VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 18,0 24,4 11,8 30,8 11 5,1 1 28,9 28,3 20VU Vallès Occidental Rellinars 16,1 23,1 9,7 31,9 12 2,4 1 56,2 24,8 20XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 17,2 23,7 10,6 30,4 12 4,5 2 41,9 37,0 20VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 15,4 22,4 8,5 30,4 12 2,8 2 49,7 31,1 20D2 Vallès Occidental Vacarisses 16,4 23,7 9,9 31,6 12 3,7 1 47,7 36,0 20X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 17,0 24,4 10,1 30,8 12 4,0 1 39,0 29,2 20XG Vallès Oriental Parets del Vallès 18,3 24,8 12,3 31,1 31 6,2 1 71,9 65,2 20XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 9,9 14,2 6,5 23,7 12 -0,4 1 76,0 31,9 20VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 13,4 17,5 9,8 27,3 12 3,4 1 70,3 33,1 20WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 16,6 23,5 10,1 29,4 30 4,7 1 48,2 40,6 20

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/06/12. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


27


28


29


30

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2012 El mes de maig ... · Figura 4. Mapa de pressió en...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2012 El mes de maig ... · Figura 4. Mapa de pressió en...