BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2014 · 2019. 5. 23. · C. de Berlín, 38-48 08029...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2014 El mes de gener del 2014 ha estat termomètricament càlid a Catalunya i molt càlid a l’altiplà Central i a punts de la Noguera, l’extrem sud de Catalunya i Prepirineu central. El mes ha estat pluviomètricament sec a gran part del litoral i prelitoral, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre. En canvi ha estat plujós a ponent i molt plujós a la Val d’Aran, parts més elevades del Pallars Sobirà i punts de l’altiplà Central i del Priorat. Malgrat aquest patró general, cal destacar que el mes ha estat plujós a la conurbació de Barcelona i sud de la Costa Brava. El mes de gener ha estat ventós com a conseqüència del marcat gradient bàric de les pertorbacions que van creuar Catalunya. Fins a quatre episodis de vent fort s’han enregistrat al país durant el mes. RESUM MENSUAL La meteorologia del mes de gener ha estat marcada per una disposició molt zonal dels centres d’acció que ha afavorit els pas de diverses pertorbacions, totes elles amb un origen atlàntic. Aquest tipus de configuració sinòptica provoca a Catalunya un tipus de temps, d’una banda, càlid com a conseqüència del bloqueig de les entrades de les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i, de l’altra, sec, molt especialment a la meitat oriental del territori, ja que aquest tipus de fronts atlàntics arriben molt desgastats a aquestes contrades. Durant els primers 21 dies del mes de gener fins a sis fronts van creuar Catalunya. Entre aquests cal destacar les dues pertorbacions que van afectar el país entre els dies 1 i 5. Van anar acompanyades d’un flux del sud-oest, fet que va provocar acumulacions de precipitació importants al vessant sud del Pirineu. Les quantitats de precipitació més destacades enregistrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 65,5 mm del Port del Comte (2.316 m), a la comarca del Solsonès, els 48,9 mm d’Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, i els 45,8 mm de Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça. Més extenses van ser les precipitacions a Catalunya entre els dies 18 i 21, acumulant-se quantitats importants al vessant sud del Pirineu i al Prelitoral sud. Cal destacar els 67,9 mm d’Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 60,1 mm del Masroig (el Priorat) o els 55,4 mm d’Ulldemolins (el Priorat). Durant el dia 18 la neu va caure al Pirineu fins a fons de vall com a conseqüència de l’aire fred acumulat a les parts més baixes de les valls. A partir del dia 22 la situació va continuar essent zonal, però amb diferències sinòptiques respecte a la situació més amunt descrita com a conseqüència d’una ondulació del corrent en jet molt més marcada. Aquest fet va afavorir que després dels pas dels fronts que van afectar el país entre els dies 21 i 31 es generés un flux del nord sobre Catalunya, provocant acumulacions de precipitació important al vessant nord del Pirineu. Cal assenyalar els fronts que van creuar el Principat entre els dies 22 i 25, i entre els dies 26 i 30. En aquest període es van registrar 165,8 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, 136,5 mm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, i 126,8 mm a Sasseuva (2.228 mm), a la Val d’Aran. Caldria assenyalar que durant la tarda i la nit del dia 29 es van reactivar les precipitacions a Catalunya afectant aquestes a gran part del país i deixant quantitats superiors als 10 mm a punts del litoral i prelitoral, tal i com mostren els 32,8 mm de Barcelona – el Raval (el Barcelonès), els 20,2 mm al Prat del Llobregat (el Baix Llobregat) o els 19,9 mm a l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà). Igualment cal apuntar que com a efecte de l’aire fred que havia acompanyat a la pertorbació, durant aquesta jornada la neu va fer acte de presència als punts més elevats de la serralada Prelitoral.


2

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 5 de gener Durant els primers cinc dies del mes Catalunya va quedar afectada per un àrea de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques que va deixar precipitacions generals. Aquestes van ser més importants durant els dies 4 i 5 de gener al vessant sud del Pirineu. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció durant aquest llarg període a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 4 de gener a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet molt intensificat estava molt ondulat per la presència d’un solc molt ben definit amb aire molt fred en el seu centre (al voltant dels -36 ºC en aquest nivell). Aquesta configuració en altura queda reflectida per una borrasca en superfície caracteritzada per un marcat gradient bàric i un flux del sud-oest a Catalunya.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 4 de gener a les 12.00 hores UTC Les primeres precipitacions, de caràcter feble i dispers, van arribar a Catalunya al final del dia 1 i es van registrar quantitats minses (vegeu Annex 1) al terç oest del país. Les precipitacions van continuar fins a l'inici del matí i de nou al final del dia 2, essent aïllades, febles i minses a punts del terç oest. Durant la matinada i fins a l'inici del matí del dia 3 van creuar alguns plugims dispersos d'oest a est del territori. A partir del vespre van arribar noves precipitacions febles i aïllades al terç oest del país. En general es van acumular quantitats minses de precipitació. Durant les primeres hores del dia 4 es van a començar a registrar precipitacions a ponent que al llarg del matí es van estendre d'oest a est del territori. A partir de migdia es van enregistrar precipitacions al Pirineu occidental, sobretot al vessant sud, i que al llarg de la tarda s'estengueren a la resta del país de forma més dispersa. A partir del vespre les precipitacions van remetre, però de nou a la nit es van formar precipitacions a punts de la meitat nord del país, sobretot al terç nord. Les precipitacions van ser d'intensitat entre feble i moderada, i es van acumular quantitats minses, localment poc abundants al terç


3

nord. Malgrat això, al Pirineu, sobretot al vessant sud i sector occidental, les acumulacions van ser abundants. També es va observar alguna tempesta aïllada. Durant el dia 5 se'n van produir fins a la nit de febles al Pirineu, i de matinada a punts de la meitat est. Es van acumular quantitats minses, si bé al Pirineu occidental van ser poc abundants. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 4 de gener. Es pot observar com la precipitació va afectar sobretot el vessant sud del Pirineu, Catalunya central i punts del litoral i prelitoral Central i Nord.

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres durant el dia 4 de gener

La precipitació més remarcable registrada a les EMA gestionades per l’SMC dels dies 1 al 5 de gener va ser la que es presenta a la taula següent. La figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 65,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 48,9 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 45,8 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 40,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 36,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 35,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 34,7 Sort el Pallars Sobirà 30,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 29,8 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 29,1 Vielha e Mijaran la Val d’Aran 28,3 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 27,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 25,0


4

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 5 de gener

La següent taula mostra el gruix màxim de neu nova enregistrat els dies 4 i 5 de gener a les EMA d’alta muntanya i el mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), ambdues xarxes gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 36 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 33 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 33 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 31 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 30 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 18 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 17 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 16 Núria (1.971 m) el Ripollès 15 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 14 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 10 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 8 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 5 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 2 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 2


5

Del 6 al 10 de gener A partir del dia 6 i fins el dia 10 de gener una pertorbació atlàntica va generar un flux del sud i del sud-oest sobre el Principat, que juntament amb un potent anticicló ubicat a la meitat oriental del continent europeu, va provocar una estabilització de l’atmosfera i una pujada de la temperatura. La configuració sinòptica queda reflectida a la figura 4 a partir del mapa del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (un 1.500 d’altura) a les 12.00 hores UTC. En superfície es pot observar el flux del sud en relació amb una petita pertorbació ubicada al nord-oest de la península Ibèrica que impulsava una massa d’aire càlida per la seva banda oriental. Aquest fet queda reflectit a la topografia de 850 hPa, nivell que resulta un bon indicador per a la temperatura en superfície, on la massa tropical procedent de baixes latituds (colors grocs i taronges) afecta el sud de la península Ibèrica i la Mediterrània occidental. És important ressaltar el diferent efecte que té el flux del sud al Pirineu, creant un dipol tèrmic molt marcat entre el vessant sud i el vessant nord de la serralada, molt més càlid (color taronja) a sotavent del flux general.

Figura 4. Topografies de 850 hPa i 500 hPa del dia 8 de gener a les 12.00 h UTC

De l’11 al 21 de gener Tot un seguit de pertorbacions van afectar Catalunya entre els dies 11 i 21 de gener, essent la més important la que va afectar el país entre els dies 18 i 21 de gener, quan les precipitacions van ser més quantioses i generals. La primera va afectar el Principat els dies 11 i 12 de gener en relació amb una baixa desenganxada del corrent general en altura amb aire fred en el seu centre (al voltant dels -28 ºC). La configuració sinòptica queda reflectida en la figura 5 a partir de la topografia de 500 hPa i de l’imatge METEOSAT del dia 11 de gener a les 12 hores UTC. El corrent general es trobava desplaçat al nord mentre que el centre de la pertorbació s’ubicava al nord del continent europeu. Malgrat que la nuvolositat era important al vessant mediterrani de la península Ibèrica (vegeu imatge METEOSAT), Catalunya es trobava una mica al marge dels efectes de la baixa. Aquest fet va provocar que les precipitacions fossin minses o poc abundants a Catalunya. Les més importants es van produir al litoral i prelitoral central, fruit del posicionament de la pertorbació, tal com mostren les quantitats més destacades registrades a les EMA gestionades per l’SMC:


6

5,9 mm a Sant Martí Sarroca (l’Alt Penedès), els 5,8 mm a Barcelona – el Raval (el Barcelonès) o els 5,5 mm a Sant Sadurní d’Anoia (l’Alt Penedès).

Figura 5. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 11 de gener a les 12.00 h UTC

Una mica més activa es va presentar la pertorbació que va creuar Catalunya els dies 13 i 14 de gener. La configuració general queda dibuixada a la figura 6 a partir de la topografia de 500 hPa i la imatge del METEOSAT del dia 13 de gener a les 12 hores UTC. Les precipitacions, generals però poc abundants, van estar en relació amb un front atlàntic, que quedava molt marcat en els nivells mitjos de la troposfera (amb aire fred en el seu centre). Si bé la nuvolositat relacionada amb la pertorbació queda ben delimitada a l’imatge del METEOSAT, aquesta va arribar desgastada a les nostres contrades.

Figura 6. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 13 de gener a les 12.00 h UTC


7

Durant el dia 13 es van produir precipitacions febles i disperses arreu. Les quantitats acumulades van ser minses o localment poc abundants. La cota de neu va estar a l'entorn dels 1.500 metres i va baixar al llarg del dia fins als 1.000 metres al Pirineu Occidental i els 1.400 metres a la resta del país. A partir del matí del dia 14, se'n van registrar de febles i continuades al vessant nord del Pirineu, tot i que durant del vespre van ser més intermitents, amb una cota de neu entorn dels 900 metres. A la resta de la serralada n'hi va haver de febles i intermitents durant el migdia i durant la tarda, amb una cota de neu al voltant dels 1.300 metres, que puntualment van arribar a l'Empordà. Al terç sud del país també hi va haver precipitacions febles i disperses a migdia i durant la tarda. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses o localment poc abundants. La figura 7 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 13 i 14 de gener, quan la precipitació va ser mes abundant, mostrant el canvi de patró que es va produir durant l’episodi. En un principi (dia 13) en relació amb el flux del sud-oest la precipitació va ser més abundant al vessant sud del Pirineu Occidental i litoral i prelitoral Central i Nord, mentre que una vegada el front va creuar el territori (dia 14), el flux del nord que es va generar va provocar que les precipitacions més importants s’acumulessin al vessant nord.

Figura 7. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 13 i 14 de gener

A la taula següent es detalla la quantitat enregistrada els dies 13 i 14 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 10 mm, mentre que la figura 8 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 13,7 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 13,4 PN dels Ports el Baix Ebre 11,7 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 11,6


8

Figura 8. Distribució de la precipitació acumulada els dies 13 i 14 de gener Una nova pertorbació va afectar Catalunya els dies 15 i 16 de gener, amb una configuració sinòptica molt semblant a la presentada a la figura 6 però d’impacte molt menys important al territori, tal com mostren els 6,9 mm a Boí (2.535 m) a la comarca de l’Alta Ribagorça, els 4,7 mm registrats a Aitona i Alfarràs, ambdues EMA ubicades a la comarca del Segrià, entre les quantitats més destacades. Després d’un dia d’impàs, la pertorbació més important, dins d’aquest llarg i borrascós període, va creuar el país entre els dies 18 i 21 de gener. La precipitació va afectar tot el país, acumulant quantitats abundants (més de 20 mm) al Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de l’interior i del prelitoral, i fins i tot molt abundants (superiors als 50 mm) en alguns sectors de la Ribera d’Ebre, del Priorat i de l’alta muntanya pirinenca. El causant d’aquest episodi de precipitació generalitzada va ser la presència d’un solc molt marcat en alçada associat a una depressió centrada a les illes Britàniques. L’arribada del front en superfície va coincidir amb la formació d’una àrea de baixes pressions just sobre Catalunya, amb vents del sud a les capes mitjanes. Aquesta configuració general queda reflectida en la figura 9 a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 18 de gener a les 12 hores UTC. El corrent general a les capes mitjanes de la troposfera es trobava desplaçat al nord mentre que el centre de la pertorbació s’ubicava al nord de les illes Britàniques. La configuració en altura queda clarament reflectida en superfície amb l’aparició de dues baixes secundàries al sud-est de la península Ibèrica i a Catalunya amb una pressió d’uns 996 hPa. Aquesta situació va afavorir la inestabilització de l’atmosfera i que les precipitacions fossin generals i importants al Principat, especialment durant els dies 18 i 19 de gener.


9

Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 19 de gener a les 12.00 h UTC Durant el matí del dia 18, els ruixats van començar a afectar diversos sectors de l’extrem sud del prelitoral, amb algunes tempestes localment intenses i acompanyades de calamarsa abundant. Fins a mitja tarda, la precipitació va ser extensa i va afectar bona part del país, desplaçant-se de sud a nord. De totes maneres, va ser minsa a bona part del litoral, especialment de la costa Brava. La neu va afectar tot el Pirineu i Prepirineu, amb una cota que en general es va situar entre els 1.200 i els 1.500 metres, amb l’excepció de les valls del sector occidental, on va arribar a nevar fins a cotes de 600 o 700 metres. Aquesta singularitat va ser causada per l’absència de nuvolositat durant la nit i la matinada, que va afavorir un fort refredament nocturn, amb glaçades a totes les fondalades. L’arribada sobtada de la nuvolositat va permetre que l’aire fred quedés estancat a les cotes mitjanes i baixes, permetent que la neu caigués fins a fons de vall en aquests sectors del vessant sud del Pirineu i del Prepirineu durant bona part del dia. La precipitació extensa es va anar retirant per l’extrem nord-est durant les últimes hores del dia 18, de manera que durant el dia 19 els ruixats van ser molt més irregulars i van afectar bàsicament les comarques de la meitat nord del litoral i prelitoral, així com alguns punts aïllats de l’interior. A primera hora els més importants es van produir entre el massís del Garraf i l’Ordal, mentre que a mitja tarda van descarregar xàfecs localment intensos i acompanyats de calamarsa a cavall del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès Nord i el Baix Maresme. Independentment, al vessant nord del Pirineu es van produir nevades febles al llarg del dia. Al vessant nord del Pirineu també hi va haver nevades febles i intermitents al llarg del dia 20, si bé a partir del vespre s'intensificaren i van ser més continuades. Es van acumular quantitats poc abundants de precipitació, si bé puntualment van ser abundants a cotes altes (gruixos superiors a 10 cm). A banda, durant la tarda es van enregistrar ruixats dispersos a l'interior del quadrant nord-est i al sud de la costa Brava. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i van anar acompanyats de tempesta i de calamarsa. Es van acumular quantitats minses o localment poc abundants. Finalment, durant la matinada del dia 21 es van registrar algunes nevades febles al vessant nord del Pirineu.


10

La figura 10 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 18 i 19 de gener, quan la precipitació va ser més abundant. Es pot observar com la precipitació es va traslladar d’oest a est a mesura que la pertorbació creuava Catalunya.


A banda de la precipitació, cal destacar que els dies 18 i 19 els xàfecs van anar acompanyats de tempesta a diversos sectors del litoral i prelitoral. No és extraordinari que es produeixin tempestes al mes de gener, ja que al llarg del període 2004-2013 els detectors de la XDDE (Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques) gestionada per l’SMC han enregistrat una mitjana de 3 dies de tempesta a Catalunya en aquest mes. Ara bé, entre aquests dos dies el nombre de descàrregues va ser molt elevat, ja que es van enregistrar un total de 315 llamps núvol-terra el dissabte (mapa de l’esquerra) i 18 més el diumenge (mapa de la dreta), distribuïts espacialment i temporalment tal i com mostra la figura 11. L’última vegada que s’havia enregistrat un nombre important de llamps en un mes de gener va ser entre el 28 i el 29 de gener de 2011, quan la XDDE va detectar un total de 104 llamps.

Figura 11. Distribució espacial i temporal dels llamps registrats per la XDDE durant els dies 18 i 19 de gener


11

A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 18 i 21 a les EMA i pels observadors i vigilants de la XOM per sobre dels 40 mm, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) La Serra d'Almos (XOM) la Ribera d'Ebre 79,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 67,9 Cornudella de Montsant (XOM) el Priorat 61,9 el Masroig el Priorat 60,1 Rocallaura (XOM) l’Urgell 57,2 Ulldemolins el Priorat 55,4 Torroja del Priorat el Priorat 48,6 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 43,7 l'Espluga de Francolí la Conca de Barberà 43,2 Castellterçol (XOM) el Vallès Oriental 43,0 el Canós la Segarra 41,4 Prades el Baix Camp 40,7 Núria (1.971 m) el Ripollès 40,6

Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 18 i 21 de gener Pel que fa a la nevada, el dia 18 va afectar tot el Pirineu i Prepirineu i va acumular gruixos força homogenis, en general d’entre 20 i 40 cm per damunt d’uns 1.600 metres. Al vessant nord la nevada va


12

continuar de manera dèbil i intermitent fins la matinada del dia 21. La taula següent mostra els principals gruixos de neu nova enregistrats per les estacions d’alta muntanya de la XEMA i de la XOM:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 41 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 35 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 34 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 31 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 30 Núria (1.971 m) el Ripollès 29 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 29 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 27 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 26 el Port del Comte (1.810 m) - (XOM) el Solsonès 26 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 25 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 25 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 20

El dia 18 al matí la neu va agafar fins a fons de vall a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el nord del Solsonès, la Cerdanya i l’Alt Berguedà. La taula següent mostra els principals gruixos de neu mesurats pels observadors i vigilants de la XOM a localitats del Pirineu i del Prepirineu:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Viu de Llevata (1.250 m) l’Alta Ribagorça 22 Esterri d'Àneu (960 m) el Pallars Sobirà 15 el Pont de Suert (800 m) l’Alta Ribagorça 10 la Seu d'Urgell (800 m) l’Alt Urgell 8 Baix Pallars (860 m) el Pallars Sobirà 5 Sort (679 m) el Pallars Sobirà 4 Puigcerdà (1.214 m) la Cerdanya 4

Del 22 al 31 de gener A partir del dia 22 la situació va continuar essent zonal, però amb diferències sinòptiques respecte a la situació més amunt descrita com a conseqüència d’una ondulació del corrent en jet molt més marcada. Aquest fet va afavorir que després dels pas dels fronts que van afectar el país entre els dies 21 i 31 es generés un flux del nord sobre Catalunya, amb precipitacions importants al vessant nord del Pirineu. Una primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 22 i 25 de gener. La figura 13 mostra la disposició dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 22 de gener a les 12 hores UTC. En superfície una baixa secundària es va generar a Catalunya, mentre que en altura el més significatiu era l’advecció del nord-oest que afectava la península Ibèrica. Aquesta configuració provoca un tipus de temps on el front (ondulació que s’observa en les isohipses a la topografia de 500 hPa) dóna precipitacions poc importants al Principat, mentre que el flux del nord-oest que es genera una vegada que la pertorbació ha creuat el país, provoca acumulacions de precipitació important al vessant nord del Pirineu.


13

Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 22 de gener a les 12.00 h UTC

Al final de la matinada del dia 22 es van registrar precipitacions febles a l'extrem oest del país. Al llarg del matí van afectar a la resta de la meitat oest i, a partir de migdia, a la resta del territori. A partir de mitja tarda i fins a la nit, bàsicament es van restringir a la meitat est del territori. En general van tenir una intensitat feble i van acumular quantitats minses de precipitació, si bé al vessant nord del Pirineu les quantitats van ser poc abundants. La cota de neu va estar al voltant dels 400-500 metres al nord-oest del país. A la resta del territori la cota de neu es va ubicar al voltant dels 700-800 metres, si bé ràpidament va pujar al voltant dels 1.000 metres. Durant el dia 23 es van produir nevades febles i intermitents al vessant nord del Pirineu, que es van fer més continuades a partir del vespre quan puntualment van tenir una intensitat moderada. Es van acumular quantitats minses o localment poc abundants. A banda, durant les primeres hores de la matinada hi va haver algunes precipitacions febles i minses a punts del quadrant nord-est del país. Un front càlid que va lliscar pel Pirineu a partir del dia 24 a la tarda, va provocar una intensificació i major extensió de la precipitació pel nord del país. Al vessant nord del Pirineu se'n van registrar de continuades al llarg del dia. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, en especial a partir de la tarda. La cota de neu va estar al voltant dels 700 metres, si bé va tendir a pujar fins als 1.000 i els 1.300 metres. A partir de la tarda les precipitacions també van afectar la resta de la serralada i al final del dia a l'extrem nord-est del país. La cota de neu va estar en els 1.800-1.900 metres. Es van acumular quantitats entre abundants i molt abundants al vessant nord del Pirineu. A la resta van ser entre minses i poc abundants. Va ser durant el pas del front càlid quan la precipitació va ser més extensa i abundant, amb registres que al llarg d’aquest dia van superar els 50 mm a la Val d’Aran i al nord de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà. La imatge d’alta resolució del satèl·lit METEOSAT corresponent a les 11 hores UTC del dia 24 de gener mostra la complexa situació a Catalunya: l’arribada del front càlid provinent del nord-oest i la nuvolositat compacta retinguda al vessant nord del Pirineu, mentre a la resta del país el cel era serè, amb alguns núvols de vent, així com boires a la depressió Central.


14

Figura 14. Imatge del METEOSAT del dia 24 de gener a les 11.00 h UTC Fins al vespre del dia 25, hi va haver precipitacions al Pirineu. Al vessant nord van ser continuades i d'intensitat feble o moderada, mentre que al vessant sud febles i intermitents. La cota de neu al vessant nord del Pirineu es va situar a l'entorn dels 1.200 metres i va pujar fins als 1.800 metres aproximadament; a la resta del Pirineu, la cota de neu va pujar dels 1.800 als 2.200 metres. A més, a l'Empordà hi va haver precipitacions febles de matinada i de nou a migdia. Les quantitats de precipitació acumulades van ser entre minses i poc abundants en general, tret del vessant nord del Pirineu on foren entre poc abundants i abundants. La figura 15 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 22 i 24 de gener, quan la precipitació va ser més abundant. Es pot observar el canvi de patró entre el pas de la pertorbació i una vegada que aquesta va creuar el país.



15

Cal subratllar la gran quantitat de precipitació caiguda al llarg de l’episodi a la Val d’Aran i a les àrees pròximes. Al llarg del episodi es van enregistrar fins a 84,3 mm a Vielha, dels quals 63,8 mm van caure en 24 hores al llarg del dia 24. No és habitual que a l’hivern es produeixin precipitacions tan abundants en aquest sector del país. L’EMA de Vielha e Mijaran, instal·lada fa pràcticament 18 anys, no havia enregistrat mai una precipitació tan abundant en 24 hores en un mes hivernal (desembre, gener o febrer). Fins ara, el dia més plujós de la sèrie de l’estació en aquesta època de l’any era el 18 de desembre de 1997, quan van caure 57,0 mm. A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 22 i 25 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 50 mm, mentre que la figura 16 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 125,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 104,6 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 99,7 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 92,9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 67,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 52,9



16

Els principals gruixos de neu nova enregistrats per les EMA d’alta muntanya de la XEMA i pels observadors de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) es mostren a la taula següent. Cal destacar que el fort vent que va bufar a les cotes altes del Pirineu va impedir que el gruix de neu fos més important o bé va provocar sobreacumulacions, segons la zona. A les cotes més baixes del Pirineu el gruix de neu màxim es va assolir el dia 24 al matí, ja que a partir de llavors la pluja va provocar una ràpida fusió de la neu caiguda.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 74 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 66 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 64 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 49 Arties (1.150 m) - XOM la Val d'Aran 18 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 14 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 11 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 9 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 7 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 4

El persistent vent de mestral, així com l’arribada d’una massa d’aire més càlid després del pas del front, van provocar un important ascens de la temperatura durant el dia 25, amb valors de temperatura màxima que es van situar al voltant dels 20 ºC al pla de Lleida i a les comarques del sud del litoral i prelitoral. No només la màxima va ser molt elevada, sinó que el mestral va impedir també que la temperatura baixés de nit, provocant que la temperatura mínima del dia 25 se situés al voltant dels 15 ºC a bona part del Baix Ebre i del Montsià, uns registres excepcionals en un mes de gener. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de dades que van enregistrar la temperatura mínima més alta de tota la sèrie en un mes de gener:

Nom de l’EMA Comarca Data d'inici TN (ºC) dia 25 TNn (ºC) gener Ulldecona - els Valentins el Montsià 15/11/1990 15,1 13,9 Alcanar el Montsià 06/05/1991 15,1 14,5 Amposta el Montsià 06/02/1992 15,3 14,5 Benissanet la Ribera d'Ebre 14/07/1993 13,7 12,5 els Alfacs el Montsià 06/07/1994 14,6 13,6 Illa de Buda el Montsià 25/08/1999 14,9 14,8

Entre els dies 26 i 28 una nova pertorbació va creuar Catalunya afectant sobretot el vessant nord del Pirineu i el quadrant nord-est del país. La configuració sinòptica es mostra a la figura 17 a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 27 de gener a les 12 hores UTC. Cal remarcar l’intens flux del nord-oest en els dos nivells analitzats en relació amb un profunda àrea de baixes pressions ubicada al nord de les illes Britàniques. Igualment cal assenyalar la forta ondulació del corrent en jet en els nivells mitjos de la troposfera.


17


Al final del dia 26 hi va haver algunes precipitacions febles, minses i disperses al vessant nord del Pirineu, amb una cota de neu entorn dels 1.700 metres o puntualment més baixa. Al quadrant nord-est es van produir precipitacions al llarg del dia 27. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i localment van anar acompanyades de tempesta i de calamarsa. A banda, al vessant nord del Pirineu hi va haver precipitacions febles i disperses, més continuades al llarg de la tarda. La cota de neu va anar baixant fins a situar-se al voltant dels 600 metres. La matinada del dia 28 es van registrar nevades febles al vesant nord del Pirineu, i precipitacions disperses i inapreciables a punts del terç sud. A partir de migdia se'n van produir a l'oest de Catalunya i al llarg de la tarda i nit van arribar a la resta del territori. Les més extenses es van produir al terç oest, on van ser febles o puntualment moderades, i disperses i puntuals a la resta. La cota de neu va estar al voltant dels 1.000 metres i va baixar fins als 600 metres, puntualment als 500 metres al final del dia. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants al terç oest. A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 26 i 28 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 10 mm, mentre que la figura 18 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 33,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 27,7 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 21,9 Cassà de la Selva el Gironès 20,4 Fornells de la Selva el Gironès 17,5 Castell d'Aro el Baix Empordà 11,6 Vilablareix el Gironès 11,2 Girona el Gironès 10,6 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 10,4 Seròs - Depuradora el Segrià 10,3


18

Figura 18. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 26 i 28 de gener Els principals gruixos de neu nova enregistrats per les EMA d’alta muntanya de la XEMA i els observadors de la XOM es mostren a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 33 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 29 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 24 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 11 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 7 Esterri d'Àneu (960 m) - XOM el Pallars Sobirà 4 Vielha (980 m) - XOM la Val d'Aran 3

La darrera pertorbació del mes va creuar Catalunya entre els dies 29 i 31 de gener. El mapa de pressió en superfície i la topografia a 500 hPa dibuixa la configuració sinòptica del dia 29 de gener a les 12 hores UTC (vegeu figura 19). A diferència de la situació anterior (vegeu figura 17) la zona de baixes pressions apareix ben definida en els dos nivells analitzats, fet que va afavorir que les precipitacions fossin més generals, afectant especialment el litoral i prelitoral en relació amb el flux del sud que es va generar sobre el Principat.


19


Al matí del dia 29 es van produir precipitacions febles, puntuals i disperses a punts de Ponent, i a partir de migdia de més continuades i extenses a les terres de l'Ebre. Al llarg de la tarda van arribar a la resta de la meitat sud, i a partir del vespre a la Catalunya central, punts de la meitat est del territori i al Pirineu. En general van tenir una intensitat entre feble i moderada, i van ser minses, localment poc abundants, i puntualment amb tempesta i calamarsa a punts del litoral i prelitoral sud. La cota de neu va baixar dels 900 metres a migdia i fins als 500 metres al vespre. Durant la matinada del dia 30 se'n van registrar d'extenses i febles a la meitat est de Catalunya, i al matí de més puntuals a punts del quadrant nord-est. A la tarda hi hagué ruixats d'intensitat entre feble i moderada al quadrant nord-est, puntualment en forma de calabruix o calamarsa. La cota de neu va rondar els 600 metres de matinada, i va estar entorn dels 800 metres a la tarda. En conjunt s'acumularen quantitats minses o poc abundats de precipitació. Independentment es van produir nevades febles al vessant nord del Pirineu. De matinada i fins a primeres hores del matí del dia 31 es van registrar algunes nevades febles a la cara nord del Pirineu. La figura 20 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 29 i 30 de gener, quan la precipitació va ser mes abundant. Es pot observar com la precipitació va afectar més el litoral, prelitoral i depressió Central, i no tan el Pirineu tal com havia passat en els últims episodis que van afectar Catalunya.


20


A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 29 i 30 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 15 mm, mentre que la figura 21 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Barcelona - el Raval el Barcelonès 32,8 el Prat de Llobregat el Baix Llobregat 20,2 l'Espluga de Francolí la Conca de Barberà 19,9 Santa Coloma de Queralt la Conca de Barberà 19,7 Cervera la Segarra 19,6 la Panadella l’Anoia 17,0 Blancafort la Conca de Barberà 16,0 Sant Cugat del Vallès - CAR el Vallès Occidental 15,4 Cabrils el Maresme 15,4


21



22

Temperatura El mes de desembre ha estat termomètricament càlid1 a Catalunya i molt càlid a l’altiplà Central i a punts de la Noguera, de l’extrem sud de Catalunya i del Prepirineu central (Figura 22). Aquestes anomalies tèrmiques són conseqüència d’una inhibició de les entrades d’aire fred procedent d’altes latituds a causa de la disposició zonal dels centres d’acció. És a dir, baixes pressions al nord del continent i les altes pressions ubicades sobre l’Atlàntic central. D’altra banda, l’absència de boira explica les anomalies positives (per sobre dels +2,5 ºC) d’àmplies zones de la depressió Central. En aquest sector del país, s’han enregistrat molt pocs dies de glaçada. Per exemple, a Raimat (el Segrià) ha glaçat només 5 dies al llarg del mes i al Canós (la Segarra) un sol dia, mentre que la mitjana dels últims 25 anys és de 16 i 12 dies de glaçada al gener, respectivament. La taula següent mostra les anomalies positives (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors als +3 ºC a les EMA gestionades per l’SMC.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Tàrrega l’Urgell +3,3 Vilanova de Meià la Noguera +3,2 Cervera la Segarra +3,1 Sant Martí de Riucorb l’Urgell +3,1 Ulldecona - els Valentins el Montsià +3,0 Algerri la Noguera +3,0 Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes la Noguera +3,0

Cal assenyalar que malgrat aquestes anomalies positives registrades al país, el gener de 2008 va ser un mes similar a Catalunya. Malgrat tot, a l’extrem sud del país caldria remuntar-se fins al 2004 per trobar un gener més càlid, mentre que a l’Altiplà central i sud de la serralada del Montsec ho va ser l’any 2001.

1 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


23

Figura 22: Mapes de temperatura mitjana del mes de gener de 2014 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.


24

Precipitació Des d’un punt de vista pluviomètric, el mes de gener ha estat sec a gran part del litoral i prelitoral, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre. En canvi, ha estat plujós a ponent i fins i tot molt plujós a la Val d’Aran, parts més elevades del Pallars Sobirà i punts de l’altiplà Central i del Priorat. Malgrat aquest patró general, cal destacar que el mes ha estat plujós a la conurbació de Barcelona i al sud de la Costa Brava (Figura 23). El mes ha estat molt nivós al vessant nord del Pirineu, però sense superar els registres del gener de 2013. Aquesta configuració de les anomalies de precipitació és conseqüència dels fronts que van afectar al país en relació a una configuració molt zonal (vents de l’oest), arribant molt desgastats a la meitat oriental de Catalunya. A continuació es mostren les EMA gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de gener ha estat igual o superior als 100 mm:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 241,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 216,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 192,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 184,2 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 163,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 152,5 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 112,0 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 102,6 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 101,3

Les precipitacions igual o superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l’SMC són les que figuren en la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 69,0 24 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 63,8 24 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 63,0 24 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 62,0 18 el Masroig el Priorat 59,7 18 Ulldemolins el Priorat 55,0 18 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 54,6 4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 51,9 24


25

Figura 23: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de gener de 2014 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).


26

020406080

100120140160180200220240260

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

020406080100120140160180200220240260

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


27

020406080100120140160180200220240260

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2014 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC juntament amb el màxim mensual del gener del 2013 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2014

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2013

(cm) Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 249 28 276 26 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 220 28 190 24 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 217 28 251 28 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 137 24 167 24 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 106 30 58 26 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 100 30 135 26 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 77 30 84 20 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 75 25 40 20 Núria (1.971 m) el Ripollès 54 30 41 26 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 44 18 47 20 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 41 20 32 20 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 26 18 16 15


28

Els gruixos màxims de neu han estat importants a finals del mes de gener, essent de fins a 249 cm a Bonaigua (2.226 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà. Aquests gruixos màxims s’han assolit en relació amb les pertorbacions que van afectar Catalunya a partir del dia 21, que es van caracteritzar per un flux del nord o del nord-oest i que van acumular quantitats importants en aquestes contrades. Fora d’aquesta dinàmica estarien les EMA d’Espot (2.519 m), del Port del Comte (2.316 m) i d’Ulldeter (2.410 m) on els gruixos màxims es van assolir durant l’episodi que va afectar el país entre els dies 18 i 21 que es va caracteritzar per un flux del sud en les capes mitjanes de la troposfera (vegeu Figura 9). Malgrat que el gener de 2014 s’ha de qualificar com un any nivós, si es comparen els gruixos amb els de l’any 2013 veiem que al vessant nord del Pirineu i àrees d’influència, el gener passat va ser sensiblement més nivós amb gruixos que van assolir fins els 276 cm a Bonaigua (2.226 m). D’aquesta dinàmica general s’escapa l’EMA de Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà i el sector oriental i vessant sud del Pirineu, on aquest any ha estat una mica més nivós, especialment l’EMA de Salòria (2.451 m) a la comarca del Pallars Sobirà. Tot i que l’hivern no està sent gaire fred, el constant pas de fronts està acumulant força neu a les cotes altes. De fet, les EMA d’alta muntanya estan donant gruixos clarament superiors a la mitjana d’aquesta època de l’any. Aquest caràcter excepcional queda reflectit a la figura 24 on per a l’EMA de Bonaigua (2.266 m) es compara la mitjana climàtica amb els gruixos de assolits durant els anys 2013 i 2014.

Figura 24. Evolució dels gruixos de neu dels anys 2013 i 2014 amb la mitjana climàtica per a l’EMA de Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà


29

Vent El mes de gener ha estat ventós com a conseqüència del marcat gradient bàric de les pertorbacions que van creuar Catalunya. Fins a quatre episodis de vent fort s’han enregistrat al país durant el mes. El primer episodi va afectar el Principat els dies 4 i 5 de gener en relació aamb el flux del nord-oest que acompanyava a la pertorbació que va afectar Catalunya (vegeu figura 1). El vent fort va afectar el nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i les parts més elevades del país. Les ratxes per sobre dels 90 km/h que es van registrar a les EMA gestionades per l’SMC van ser les que es presenten a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l'Alt Empordà 145,4 5 el Perelló el Baix Ebre 112,0 4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 112,0 4 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 105,8 4 Font-rubí l'Alt Penedès 101,2 4 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 97,2 4 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 94,7 4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 94,0 4 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 92,2 4 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 92,2 5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 92,2 4 Horta de Sant Joan la Terra Alta 91,4 4

Entre els dies 18 i 28 de gener un segon episodi de vent fort va afectar Catalunya en relació amb la pertorbació que va creuar el país durant aquests dies (vegeu figura 9). En un principi el flux va ser del sud, fet que va provocar que les ratxes més importants es registressin a les parts més elevades de la serralada prelitoral. Quan va passar el àrea de baixes pressions el vent del nord va afectar els dos extrems del país. Les ratxes per sobre dels 90 km/h que es van registrar a les EMA gestionades per l’SMC van ser les que es presenten a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Mas de Barberans - Abocador el Montsià 115,9 20 Portbou l'Alt Empordà 115,9 20 el Perelló el Baix Ebre 113,4 20 Amposta el Montsià 90,7 20 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 90,7 18

El dia 25 de gener un tercer episodi de vent fort va afectar les parts més elevades país, el nord del cap de Creus i la vall de l’Ebre com a conseqüència del flux del nord-oest que va acompanyar a la pertorbació que va creuar el país entre els dies 22 i 25 (vegeu figura 13). Les ratxes per sobre dels 90 km/h que es van registrar a les EMA gestionades per l’SMC van ser les que es presenten a la taula següent.


30

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 150,5 25 Portbou l'Alt Empordà 138,6 25 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 115,2 25 PN dels Ports el Baix Ebre 113,0 25 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 104,0 25 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 99,4 25 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 93,6 25 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 92,5 25 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 91,4 25

El darrer episodi de vent fort va afectar Catalunya entre els dies 26 i 30 de gener en relació amb les pertorbacions que van afectar el país (vegeu figures 17 i 19). Les ratxes per sobre dels 90 km/h que es van registrar a les EMA gestionades per l’SMC van ser les que es presenten a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l'Alt Empordà 132,1 26 el Perelló el Baix Ebre 97,9 26 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 95,4 28 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 94,7 30

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


31

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensualComarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

WSW

Sant Pere Pescador

19.6

24.7

4 de gener

NNW

W

5 de gener

17.1

U2 Alt Empordà

DQ

5 de gener

C8 Segarra Cervera

22.0

UU Montsià Amposta

25.2

20 de gener

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

DP Cerdanya Das

26.3

4 de gener

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

4 de gener

25 de gener

17.6

VK Segrià Raimat

20.1

WNW

4 de gener

6.2

0.5

16.6

Montsec d'Ares (1.572 m) NW

7.2

1.3

4.3

12.4

0.8

11.4

SW

NW

WSW

27 de gener

19.4

WSW

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


32

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE GENER DEL 2014 Temperatura màxima absoluta

Tarragona-Complex Educatiu (el Tarragonès) 21,4 ºC dia 25 Sant Pere de Ribes-PN del Garraf (el Garraf) 20,6 ºC dia 4 Ulldecona-els Valentins (el Montsià) 20,6 ºC dia 26

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -13,0 ºC dia 21 Salòria (2.461 m) - el Pallars Sobirà -11,7 ºC dia 21 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -11,1 ºC dia 29

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -9,3 ºC dia 31 el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -6,3 ºC dia 21 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) -6,1 ºC dia 31

Precipitació màxima en 24 hores

Lac Redon (2.247 m) - la Val d’Aran 69,0 mm dia 24 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) 63,8 mm dia 24 Sasseuva (2.226 m) - la Val d’Aran 63,0 mm dia 24

Vent* Superació del llindar de la Situació Meteorològica de Perill de nivell 1: Mas de Barberans-Abocador (el Montsià) 115,9 km/h dia 20 el Perelló (el Baix Ebre) 113,4 km/h dia 20 Font-rubí (l’Alt Penedès) 101,2 km/h dia 4 Horta de Sant Joan (la Terra Alta) 91,4 km/h dia 4 Amposta (el Montsià) 90,7 km/h dia 20

* Es dona només informació de vent de les EMA representatives de zones poblades de Catalunya.


33

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC GENER 2014

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 8.8 13.5 4.8 18.7 25 0.3 29 25.7 7.4 18DQ Alt Camp Vila-rodona 8.5 13.0 5.1 18.5 7 0.8 9 24.4 6.4 18U1 Alt Empordà Cabanes 9.0 14.7 3.9 19.7 4 -1.2 31 33.1 12.2 29W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 9.2 14.3 3.8 19.3 4 -1.0 31 14.1 5.3 19VZ Alt Empordà Espolla 9.5 14.3 4.6 18.7 4 -0.7 31 32.4 11.6 18D6 Alt Empordà Portbou 10.1 13.1 7.9 17.9 4 5.0 29 35.6 9.1 19D4 Alt Empordà Roses 10.4 14.7 5.8 19.3 26 0.7 22 21.9 6.8 19U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 9.1 14.8 3.9 19.0 4 -0.6 22 18.2 4.4 19W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 8.9 14.5 3.6 19.0 4 -1.4 31 21.2 5.8 19W3 Alt Empordà Ventalló 9.1 14.7 3.6 19.0 4 -1.5 22 22.4 6.6 19WP Alt Penedès Canaletes 8.1 12.4 4.4 17.2 3 0.2 31 23.9 7.3 18DI Alt Penedès Font-rubí 8.6 13.1 4.8 18.3 25 1.5 29 23.1 7.0 18W4 Alt Penedès la Granada 8.4 13.4 4.3 18.9 3 0.2 29 29.2 5.5 29U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 8.1 13.1 3.9 18.6 3 -0.3 31 35.0 10.5 19WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 8.2 13.8 3.6 19.2 3 -0.7 9 24.3 4.9 12CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 3.7 9.5 -0.4 15.3 26 -4.2 1 50.9 25.0 18W5 Alt Urgell Oliana 4.9 11.1 0.4 16.7 8 -4.0 31 53.3 26.5 18CJ Alt Urgell Organyà 4.3 11.0 -0.3 16.7 25 -4.8 28 50.4 23.1 18Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -4.5 -1.5 -7.2 5.2 11 -13.0 21 99.0 43.4 4CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 2.8 10.3 -2.1 16.9 10 -6.3 21 83.1 35.5 4CE Anoia els Hostalets de Pierola 8.5 13.9 4.7 19.4 3 1.0 31 25.0 6.5 19XB Anoia la Llacuna 6.8 11.3 3.1 17.1 7 0.4 31 32.6 15.1 18XA Anoia la Panadella 5.3 8.7 2.3 15.6 9 -1.4 21 46.1 16.2 29H1 Anoia Òdena 6.8 12.7 2.1 18.4 7 -2.1 9 33.4 15.0 18WW Bages Artés 5.5 11.9 0.8 17.7 3 -3.3 1 28.8 9.1 4U4 Bages Castellnou de Bages 6.3 11.4 2.3 17.3 3 -1.8 21 37.4 19.9 18R1 Bages el Pont de Vilomara 6.2 13.3 1.4 19.4 3 -2.7 1 25.7 9.5 18WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6.8 9.8 3.8 17.1 6 -1.9 31 40.8 12.0 18CL Bages Sant Salvador de Guardiola 5.6 12.0 0.8 17.5 3 -3.4 21 34.0 15.2 18XR Baix Camp Prades 4.4 8.7 0.7 18.0 9 -3.4 29 74.9 39.3 18W6 Baix Camp Riudoms 10.1 14.6 6.3 19.7 25 1.9 29 27.1 17.5 18U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 11.0 15.0 7.3 20.4 25 4.4 29 25.6 18.8 18U7 Baix Ebre Aldover 11.0 15.1 7.6 20.1 26 3.2 29 42.6 32.0 18DB Baix Ebre el Perelló 10.1 14.0 7.2 18.2 25 3.8 29 20.7 15.7 18U9 Baix Ebre l'Aldea 10.8 15.0 7.1 19.9 26 2.3 29 14.7 10.5 18UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 10.5 14.6 7.0 19.5 25 3.0 31 19.2 11.9 18X5 Baix Ebre PN dels Ports 4.7 8.9 1.7 18.2 9 -2.6 17 45.4 16.5 18DO Baix Empordà Castell d'Aro 8.5 14.1 3.6 17.4 16 0.0 22 67.2 17.5 20DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 8.6 14.9 3.2 18.7 26 -0.8 22 35.7 10.5 19UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 8.7 14.5 3.3 18.7 4 -1.1 22 27.3 6.8 22UC Baix Empordà Monells 8.2 14.1 2.4 18.0 4 -1.7 22 30.7 7.8 22UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 9.1 14.2 4.1 18.2 4 -0.2 29 27.9 10.2 19UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 8.1 11.9 5.4 16.9 6 2.2 28 51.3 33.2 19XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 9.9 15.2 5.7 19.1 3 1.9 21 40.9 12.4 29D3 Baix Llobregat Vallirana 9.5 13.9 6.0 19.9 6 2.2 31 41.3 12.0 19UG Baix Llobregat Viladecans 10.1 14.9 5.8 18.6 26 3.1 31 39.6 13.4 19


34


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

WZ Baix Penedès Cunit 10.2 15.1 5.7 19.6 26 1.9 31 21.7 9.1 29UH Baix Penedès el Montmell 8.0 12.5 4.9 18.6 7 1.5 30 27.1 7.9 18D9 Baix Penedès el Vendrell 10.0 14.9 5.2 19.8 3 0.6 29 20.8 8.9 29WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 9.2 14.1 4.7 19.3 25 0.6 29 24.2 8.3 29WU Barcelonès Badalona - Museu 11.0 14.4 8.2 19.6 3 4.6 21 50.3 23.9 19X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 12.0 15.2 9.4 20.2 3 6.4 21 56.9 27.0 29D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 8.7 12.7 6.1 17.5 3 2.7 28 42.2 13.3 19X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 10.3 14.5 7.1 19.5 3 3.3 31 33.6 8.1 29X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 11.0 14.9 7.6 19.8 3 4.4 21 S/D S/D S/DUI Berguedà Gisclareny 3.3 6.8 0.5 13.7 9 -3.9 30 78.1 33.0 18WV Berguedà Guardiola de Berguedà 3.1 10.5 -1.9 16.8 3 -6.1 31 58.2 35.3 18CR Berguedà la Quar 4.3 9.9 0.9 15.8 3 -4.1 28 41.6 17.6 18WM Berguedà Santuari de Queralt 5.3 9.3 2.0 15.9 9 -2.6 29 54.7 22.0 18Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -1.3 1.3 -3.7 6.9 9 -10.0 5 89.1 34.7 18DP Cerdanya Das 1.2 8.3 -4.0 15.0 10 -9.3 31 38.7 21.7 18Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -1.4 2.1 -4.5 9.6 9 -9.8 5 112.0 29.4 24W8 Conca de Barberà Blancafort 7.1 11.9 3.0 17.5 25 -0.9 9 62.5 29.8 18CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 7.2 11.5 3.7 17.0 7 -0.7 9 78.2 39.7 18UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 5.9 10.0 2.7 17.8 9 -0.6 21 55.5 19.6 29XU Garraf Canyelles 8.9 14.3 4.1 19.7 3 -0.7 31 25.0 6.2 29UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 9.9 15.2 6.4 20.6 3 2.1 21 26.6 7.4 29UL Garrigues Castelldans 6.9 11.8 2.9 19.5 25 -2.5 1 37.9 16.7 18UM Garrigues la Granadella 6.9 10.8 3.0 16.5 25 -0.3 17 43.0 19.4 18W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 6.0 12.7 0.5 17.8 8 -4.8 1 34.6 13.5 18DC Garrotxa Olot 6.6 13.3 1.3 17.6 26 -3.1 1 36.3 14.1 18UN Gironès Cassà de la Selva 7.5 13.8 2.2 17.7 3 -1.7 21 56.0 20.0 27UO Gironès Fornells de la Selva 7.4 14.5 1.6 18.0 3 -3.0 1 41.1 17.3 27XJ Gironès Girona 7.9 14.4 2.0 19.2 4 -2.5 1 40.8 17.9 18WF Gironès Vilablareix 7.8 13.7 2.6 18.2 4 -1.8 22 36.5 14.0 18UP Maresme Cabrils 10.3 15.2 6.5 20.3 3 3.7 31 48.4 17.6 19UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7.7 11.4 4.7 16.8 3 1.4 21 33.3 15.0 19WT Maresme Malgrat de Mar 9.4 14.3 4.5 17.0 3 1.0 22 37.2 12.5 4DD Maresme Vilassar de Mar 10.8 15.1 7.4 19.8 3 4.3 31 41.1 15.2 19US Montsià Alcanar 11.2 15.1 7.4 20.5 25 3.7 14 10.8 6.3 18UU Montsià Amposta 10.7 14.4 7.6 19.1 25 3.7 29 12.8 9.0 18UW Montsià els Alfacs 10.8 13.8 8.2 18.8 25 4.9 1 10.3 6.2 18DL Montsià Illa de Buda 11.6 14.8 9.0 19.5 26 5.3 29 10.3 5.0 18C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 10.6 14.3 7.5 19.6 26 3.8 29 50.3 43.7 18UX Montsià Ulldecona - els Valentins 10.1 14.8 6.3 20.6 26 1.6 17 43.1 37.2 18WB Noguera Albesa 6.4 11.5 2.2 19.5 25 -1.6 1 36.7 19.1 18WG Noguera Algerri 6.7 11.5 2.4 19.2 25 -1.6 10 36.2 18.4 18X6 Noguera Baldomar 4.9 11.2 0.3 17.0 8 -4.7 21 47.8 27.2 18WX Noguera Camarasa 5.3 10.0 1.7 17.2 25 -2.3 31 42.5 23.1 18WA Noguera Oliola 5.0 11.2 0.5 16.8 8 -3.8 21 47.0 23.8 18UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 6.0 11.2 1.9 18.1 25 -2.6 31 45.1 24.6 18V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 6.2 12.0 1.7 18.3 25 -2.3 21 41.8 19.2 18CQ Noguera Vilanova de Meià 5.6 11.7 1.1 17.7 8 -3.5 31 61.8 34.6 18V3 Osona Gurb 5.0 10.6 0.7 16.9 3 -3.6 1 35.7 12.0 18V4 Osona Montesquiu 4.6 11.0 0.5 17.2 3 -3.1 28 51.7 25.9 18CY Osona Muntanyola 5.6 10.0 2.1 16.9 9 -2.5 31 48.2 26.1 18CC Osona Orís 4.6 10.9 0.3 17.4 3 -3.3 28 35.8 17.7 18


35


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

V5 Osona Perafita 4.6 9.9 0.8 15.2 3 -4.0 21 45.6 20.8 18XO Osona Vic 5.2 10.9 0.8 16.6 3 -3.8 1 32.2 12.4 4WS Osona Viladrau 5.0 10.6 1.0 17.0 9 -4.0 28 48.8 18.5 18CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 3.1 8.8 -0.9 17.3 25 -4.8 21 64.8 29.3 18WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 2.0 4.6 -0.3 11.9 9 -5.5 28 63.1 25.1 18CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 4.7 10.5 0.7 17.0 25 -2.9 23 49.7 24.8 18XQ Pallars Jussà Tremp 3.7 9.7 -0.4 18.8 25 -4.8 1 64.7 33.0 18Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -2.5 1.0 -5.6 9.2 8 -10.6 21 152.5 33.0 24Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3.2 -0.1 -5.7 6.7 9 -11.1 29 216.1 51.9 24Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -3.2 -0.4 -5.7 5.9 8 -11.0 29 192.0 62.0 18ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -3.6 -0.8 -6.2 6.6 9 -11.7 21 101.3 35.8 18XH Pallars Sobirà Sort 3.9 10.0 -0.7 15.7 11 -5.0 1 63.5 27.9 4DJ Pla de l'Estany Banyoles 8.8 13.7 4.6 18.6 16 0.3 22 26.0 15.4 18C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 6.5 11.9 2.0 18.7 25 -2.0 1 41.6 21.5 18V8 Pla d'Urgell el Poal 5.8 11.4 1.1 19.2 25 -3.4 1 38.5 18.5 18XI Pla d'Urgell Mollerussa 6.7 11.7 2.6 19.0 25 -2.4 1 35.6 17.7 18WJ Priorat el Masroig 8.3 13.5 3.9 19.5 25 -1.0 29 76.4 59.7 18X1 Priorat Falset 8.3 12.8 4.8 17.8 25 0.8 21 55.0 30.2 18D1 Priorat Margalef 7.0 12.6 2.6 17.7 25 -1.2 21 60.7 36.3 18WR Priorat Torroja del Priorat 8.4 14.0 4.2 19.1 25 -0.6 9 71.5 48.6 18XD Priorat Ulldemolins 6.7 10.9 3.4 18.4 9 0.1 29 84.8 55.0 18VA Ribera d'Ebre Ascó 8.5 12.2 4.9 18.1 25 -0.7 29 32.7 10.2 18VB Ribera d'Ebre Benissanet 8.9 14.4 4.7 20.4 26 0.2 14 53.7 37.9 18VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 8.4 13.0 5.0 19.3 25 1.3 14 32.9 12.5 18D7 Ribera d'Ebre Vinebre 8.5 14.1 4.0 20.5 25 -0.5 14 34.0 16.0 18CG Ripollès Molló 3.9 8.8 0.3 16.5 9 -4.4 31 32.5 14.1 18DG Ripollès Núria (1.971 m) 0.2 4.4 -3.5 10.4 9 -9.0 21 76.9 38.8 18CI Ripollès Sant Pau de Segúries 3.0 9.6 -1.7 16.1 10 -6.1 22 37.6 19.3 18ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -2.2 1.0 -5.0 8.6 8 -10.3 28 93.2 30.3 18C8 Segarra Cervera 6.2 10.5 2.8 17.0 8 -0.1 21 55.8 20.0 18VD Segarra el Canós 6.3 10.6 2.8 18.3 8 -0.1 29 61.9 29.4 18VE Segrià Aitona 7.1 12.4 2.5 20.6 25 -2.3 1 42.1 16.0 18XY Segrià Alcarràs 7.0 12.3 2.5 20.4 25 -2.4 1 39.6 19.3 18WK Segrià Alfarràs 6.4 12.0 1.7 19.4 25 -2.1 31 35.7 18.8 18X3 Segrià Alguaire 6.4 10.5 2.7 17.8 25 -0.6 30 37.1 17.3 18XM Segrià els Alamús 6.5 11.5 2.3 19.5 25 -2.1 1 37.9 17.3 18VH Segrià Gimenells 6.8 11.5 2.8 19.3 25 -1.3 1 21.4 5.6 18XW Segrià Lleida - la Bordeta 6.9 11.7 2.8 19.8 25 -1.4 1 36.8 18.6 18WI Segrià Maials 6.9 10.9 3.3 17.5 25 -0.4 29 35.5 12.2 18VK Segrià Raimat 6.7 11.5 2.5 18.7 25 -1.9 1 31.7 15.1 18XN Segrià Seròs - Depuradora 7.1 12.3 2.5 20.6 25 -2.7 1 48.6 16.4 18X7 Segrià Torres de Segre 7.3 11.3 3.7 19.0 25 -0.9 1 37.6 17.5 18VM Segrià Vilanova de Segrià 6.6 12.1 2.0 19.9 25 -2.4 1 35.0 18.7 18DN Selva Anglès 8.2 14.2 2.4 18.9 3 -1.3 22 21.4 5.8 18XS Selva Santa Coloma de Farners 8.2 14.2 3.2 18.3 4 -0.6 22 46.2 27.1 18VN Selva Vilobí d'Onyar 7.1 14.3 0.9 18.1 4 -2.9 31 29.6 9.1 18Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -2.9 -0.4 -5.3 6.7 10 -10.6 21 102.6 54.6 4VO Solsonès Lladurs 4.7 10.3 0.9 17.3 8 -3.4 21 55.9 24.8 18VP Solsonès Pinós 4.9 9.4 1.7 16.2 8 -1.9 21 47.2 22.5 18XT Solsonès Solsona 5.3 11.1 1.1 16.6 9 -2.5 31 42.1 20.4 18VQ Tarragonès Constantí 10.0 14.8 5.6 20.5 26 1.4 29 23.5 13.3 18


36


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10.9 15.5 6.9 21.4 25 3.0 15 18.6 11.1 18DK Tarragonès Torredembarra 11.0 14.9 7.1 18.3 26 4.1 29 9.6 2.5 18WD Terra Alta Batea 8.1 12.0 4.6 16.5 3 0.5 19 32.7 13.3 18XP Terra Alta Gandesa 8.1 12.5 4.5 17.3 25 -0.9 29 27.8 9.5 18D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 7.8 12.1 4.4 17.1 3 0.3 29 33.2 9.8 29WL Urgell Sant Martí de Riucorb 6.8 10.8 3.2 17.2 25 0.0 10 54.4 28.1 18C7 Urgell Tàrrega 6.9 11.8 3.3 19.0 8 0.0 29 53.1 24.9 18XX Urgell Tornabous 6.0 11.4 1.5 17.8 25 -2.4 1 44.6 23.5 18VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -3.1 -0.4 -5.9 6.6 9 -10.9 28 241.0 69.0 24Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -2.1 0.8 -4.7 9.5 8 -9.8 21 184.2 63.0 24CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 3.9 8.2 1.0 18.1 8 -3.2 21 163.1 63.8 24XC Vallès Occidental Castellbisbal 8.7 14.2 4.6 19.3 3 1.2 29 41.8 8.6 19VU Vallès Occidental Rellinars 6.9 11.8 2.7 17.1 3 -2.0 1 38.8 15.9 18XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 8.2 13.5 3.6 18.6 3 -0.5 21 32.5 9.9 19XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 8.8 14.0 4.7 18.9 3 0.7 1 46.9 16.4 19VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 6.6 11.4 2.2 16.6 7 -2.2 31 51.4 23.2 18D2 Vallès Occidental Vacarisses 6.4 12.6 1.9 18.7 3 -2.4 1 41.9 12.8 18X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 7.7 13.9 2.6 19.2 3 -1.5 21 32.6 13.6 19XG Vallès Oriental Parets del Vallès 8.9 14.9 4.4 20.6 3 0.2 1 39.8 24.3 19XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2.1 5.3 -0.7 12.5 10 -5.3 30 28.8 8.9 18VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5.4 9.0 2.6 15.6 9 -2.1 28 33.9 9.8 19WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 7.1 14.0 2.0 19.4 3 -1.3 1 41.6 13.1 19

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/02/14. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


37

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2014 · 2019. 5. 23. · C. de Berlín, 38-48 08029...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2014 · 2019. 5. 23. · C. de Berlín, 38-48 08029...