BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DE 2014 · DESEMBRE DE 2014 El mes de desembre ha resultat...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DE 2014 El mes de desembre ha resultat termomètricament normal1 a bona part de Catalunya i càlid al quadrant nord-est del país i a àmplies zones del Prepirineu, de la depressió Central i del litoral. Pluviomètricament, s’ha de qualificar de sec a gran part del país i molt sec al Prepirineu. En canvi ha estat plujós a l’extrem nord-occidental i àmplies zones de la costa Brava i Daurada, i molt plujós al vessant nord del Pirineu i desembocadura del Francolí. Cal remarcar que el dia 9 de desembre Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent, que si bé va ser general, va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener 2009. Resum Mensual Les anomalies tèrmiques i pluviomètriques que ha presentat el mes de desembre s’han d’explicar per la presència de l’anticicló atlàntic, que segons el seu diferent posicionament ha provocat una àmplia diversitat de tipus de temps, molt diferents. Si bé el mes va començar amb les restes de la llevantada que va deixar quantitats de pluja molt destacables durant el últims dies del mes de novembre, entre els dies 1 i 4 de desembre es van registrar algunes quantitats importants a la meitat est, especialment a punts de la costa Daurada tal com mostren les següents quantitats mesurades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): els 53,2 mm a Tarragona - Complex Educatiu, els 49,9 mm a l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre) o els 44,6 mm a Falset - Los Baboixos (el Priorat). La baixada de la temperatura que va provocar l’entrada de nord després de la retirada de la pertorbació cap a la península Itàlica va provocar el dia 4 de desembre la primera nevada de la temporada al massís dels Ports, amb un gruix de 4 cm a l’estació del PN dels Ports (1.055 m). A partir del dia 5, el moviment de l’anticicló al nord de la seva posició habitual va afavorir el pas d’un front fred que va provocar una situació que va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu: 79,7 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà; 62,3 mm al Lac Redon, a la Val

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


2

d’Aran; i 58,8 mm a Malniu (2.230 m), a la Cerdanya. Igualment, el front fred va provocar nevades a tot el Pirineu i a diversos sectors del Prepirineu. Va arribar a nevar fins a fons de vall, tot i que els gruixos van ser poc importants a les cotes més baixes, en general inferiors als 5 cm. Aquesta situació de vent de component nord, com a conseqüència del flux que es va generar entre l’anticicló atlàntic i la baixa a l’est del continent, es va mantenir fins el dia 11 de desembre. Va ser el dia 9 quan Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent, que si bé va ser general, va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener 2009, el cas més recent de ventada general i extraordinària a molts sectors del país. A continuació s’esmenten els registres de vent més destacats, juntament amb els seus precedents:

- Els 123,8 km/h de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental) superen molt àmpliament els 87,8 i 88,6 km/h registrats els dies 24 de gener de 2009 i 7 de de febrer de 2012, respectivament, que fins ara eren les ratxes màximes d’aquesta estació instal·lada el 2007.

- Els 101,9 km/h de l’estació de Sabadell – Parc Agrari (el Vallès Occidental), situada entre els

nuclis urbans de Sabadell i Terrassa i representativa d’ambdós, també superen els 93,6 km/h del 24 de gener de 2009, ratxa màxima d’aquesta sèrie de només 6 anys de dades.

- Els 175,7 km/h registrats a l’estació del Santuari de Queralt (el Berguedà), situada a 1.167 m,

suposen un nou rècord de la seva sèrie de gairebé 13 anys de dades, superant els 173,5 km/h del 5 de març de 2008.

- Els 128,2 km/h de Montserrat – Sant Dimes (el Bages), situada a 916 m, són el segon registre

més elevat de la seva sèrie d’11 anys de dades, només per darrere dels 135,7 km/h del 4 de febrer de 2003.

- A les estacions de Parets del Vallès (el Vallès Oriental), Tàrrega (l’Urgell) i Badalona – Museu (el

Barcelonès) la ratxa màxima del dia 9 va ser la més forta des del 24 de gener de 2009.

- Finalment, a l’Observatori Fabra de Barcelona, la ratxa màxima d’aquest episodi (99,4 km/h) va ser la més forta des del 30 de juliol de 2011 (114,1 km/h).

La retirada de l’anticicló a l’oest va afavorir un tercer episodi de precipitació, en relació amb una pertorbació gairebé desenganxada del corrent general que va creuar la península Ibèrica i va afectar a Catalunya entre els dies 14 i 18 de desembre. El flux del sud-est va provocar un augment de la temperatura. Les precipitacions més destacades van ser els 79,9 mm d’Olesa de Bonesvalls (l’Alt Penedès), els 76,6 mm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, o els 68,6 mm del Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran. Especialment intensa va ser la tempesta acompanyada de calamarsa i pedra que va caure el dia 14 de desembre a última hora al voltant del massís del Garraf, tal com indiquen els 64,0 mm a Olesa de Bonesvalls (l’Alt Penedès), els 58,0 mm de Sant Pere de Ribes - PN del Garraf (el Garraf) o els 52,2 mm a Sitges - Port d’Aiguadolç (el Garraf). La neu va fer acte de presència la Pirineu amb 17 cm a Certascan (2.400 m), 15 cm a Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà, o 10 cm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, com a registres més destacats. Finalment, els dies 27 i 28 de desembre, l’anticicló ubicat a la part més oriental de l’Atlàntic i que seguint una disposició nord-sud provocava una forta ondulació del corrent en jet, va afavorir que un front fred procedent d’altes latituds creués Catalunya i deixés precipitacions que van afectar molt especialment l’extrem nord del país. A més, va obrir les portes a l’entrada d’una massa d’aire molt fred procedent del nord del continent europeu que va comportar un descens tèrmic molt destacat a les nostres contrades.


3

Les precipitacions més importants van ser els 56,2 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, els 55,0 mm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà o els 40,0 mm de Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran. Pel que fa a la neu cal remarcar gruixos de neu nova de fins a 47 cm a Certascan (2.400 m), 38 cm a Sasseuva (2.228 m) i 31 cm a Malniu (2.230 m).


4

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 4 de desembre El mes va començar amb les restes de la llevantada que va deixar quantitats de pluja molt destacables durant el últims dies del mes de novembre, entre els dies 1 i 4 de desembre es van registrar algunes quantitats importants a la meitat est, especialment a punts de la costa Daurada. La baixada de la temperatura que va provocar l’entrada de nord després de la retirada de la pertorbació cap a la península Itàlica va provocar el dia 4 de desembre la primera nevada de la temporada al massís dels Ports, amb un gruix de 4 cm a l’estació del PN dels Ports (1.055 m). La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 1 de desembre a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava ondulat per la presència d’un solc fred, amb una temperatura baixa (al voltant dels -25 ºC en aquest nivell en el seu centre i de -20 ºC a la vertical de Catalunya). En superfície, la situació venia dominava pel flux del nord-est però amb la presència de l’àrea de baixes pressions en front de la costa catalana amb una pressió molt baixa: 994 hPa.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 1 de desembre a les 12.00 hores UTC Durant el dia 1 es produïren precipitacions febles i disperses al quadrant nord-est fins al vespre, amb unes quantitats acumulades entre minses i poc abundants (vegeu Annex 1), així com també durant la matinada a la resta del litoral, el prelitoral i el Pirineu. A més, a partir de mitja tarda es van enregistrar alguns ruixats febles o localment moderats a l'oest de la depressió central, així com també a partir del vespre al litoral i prelitoral sud, moderats i amb tempesta al Camp de Tarragona. Al Tarragonès, van ser forts i abundants, i de manera molt aïllada van deixar algun gra de calamarsa. A la resta foren minses o poc abundants. A més, al vessant nord del Pirineu es van produir de matinada i de nou a la tarda, poc abundants o puntualment abundants a zones elevades, així com a la resta de l’extrem nord de la serralada durant la matinada. Al llarg de la matinada del dia 2 se'n van registrar de febles i disperses al litoral i a punts del prelitoral, així com a partir del vespre a l'extrem nord-est. A més, durant les hores centrals del dia també se'n produïren de febles al vessant nord del Pirineu.


5

A primeres hores del dia 3 es van registrar precipitacions al vessant nord del Pirineu. També de matinada i fins a mig matí al litoral central; foren febles i disperses. A partir de mitja tarda en van arribar pel litoral i prelitoral central i sud; foren extenses i febles. En general, al llarg del dia es van acumular quantitats minses, o puntualment poc abundants a punts del litoral. La cota de neu al Pirineu rondà els 1.200 metres. Durant el dia 4 se’n produïren arreu del país. Van tenir una intensitat feble i van acumular quantitats minses al Pirineu i Prepirineu, i entre minses i poc abundants a la resta de Catalunya; fins i tot de manera local van estar abundants al Baix Ebre. La cota de neu es va situar entre els 1.500 i els 1.600 metres en el conjunt del país. Malgrat això, al vessant nord del Pirineu la cota va baixar fins als 1.000 metres, mentre que al massís del Port la neu va aparèixer a partir dels 700 metres. A la resta del prelitoral sud la cota de neu es va ubicar en torn als 1.200 metres. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 1 (esquerra de la imatge) i 4 de desembre (dreta de la imatge), quan la precipitació va ser més general i generosa a Catalunya.

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 1 i 4 de desembre

A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 1 i 4 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 30 mm, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 55,1 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 53,2 l'Ametlla de Mar el Baix Ebre 49,9 Falset - Los Baboixos (XOM) el Priorat 44,6 Falset el Priorat 42,9 La Serra d'Almos (XOM) la Ribera d'Ebre 42,0 Tivissa (XOM) la Ribera d'Ebre 41,8 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 36,9 Mont-roig del Camp (XOM) el Baix Camp 34,9 Reus - Centre de Lectura (XOM) el Baix Camp 33,7


6

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 4 desembre Del 5 a l’11 de desembre A partir del dia 5, el moviment de l’anticicló al nord de la seva posició habitual va afavorir el pas d’un front fred que va provocar una situació que va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu. Igualment, el front fred va provocar nevades a tot el Pirineu i a diversos sectors del Prepirineu. Va arribar a nevar fins a fons de vall, tot i que els gruixos van ser poc importants a les cotes més baixes. Aquesta situació de vent de component nord, com a conseqüència del flux que es va generar entre l’anticicló atlàntic i la baixa a l’est del continent, es va mantenir fins el dia 11 de desembre. Va ser el dia 9 quan Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent, que si bé va ser general, va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener 2009, el cas més recent de ventada general i extraordinària a molts sectors del país. Aquesta informació queda ampliada a l’apartat del vent. La configuració sinòptica queda reflectida en la figura 4 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 9 de desembre a les 12 hores UTC. En els dos nivells analitzats el flux del nord era molt marcat com a conseqüència d’una elongació de l’anticicló de les Açores cap al nord-est i la baixa ubicada a la península Ibèrica. Aquesta configuració va provocar l’episodi de vent molt fort el dia 9 i una baixada de la temperatura considerable. La topografia de 850 hPa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar com una massa d’aire freda (colors blaus) estava afectant Catalunya.


7

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 9 de desembre a les 12.00 hores UTC Al llarg de la matinada del dia 5 es van produir precipitacions al quadrant nord-est, mentre que es reproduïren ja de molt locals durant la tarda i vespre. Independentment, de matinada es van recollir algunes dècimes de precipitació a ponent i nord de la depressió Central degut a la boira. En general, totes aquestes precipitacions foren febles i minses. Al vessant nord del Pirineu es van produir nevades febles al llarg del dia 6. A més, a partir del migdia es van produir alguns ruixats locals al nord del litoral i prelitoral central, al sud de la Costa Brava i a punts d'Osona, que localment van anar acompanyats de calamarsa o calabruix. Durant la matinada del dia 7 es van produir algunes precipitacions febles i disperses al quadrant nord-est. A més, a l'extrem nord del Pirineu es van produir algunes nevades febles i minses, sobretot fins al migdia. A darreres hores del matí del dia 8 es van registrar precipitacions febles al Pirineu Occidental. A partir de primeres hores de la tarda se'n produïren d'extenses i febles al Pirineu, sobretot a la cara nord, que durant la tarda i de manera més dispersa van arribar a d'altres punts del país, sobretot a la meitat est. La neu va afectar al final del dia al Pirineu a totes les cotes. Fins a migdia del dia 9 es produïren nevades al Pirineu i Prepirineu que es van allargar fins a primera hora de la tarda al vessant nord del sector. Van acumular quantitats poc abundants o localment abundants de precipitació. Les nevades febles i aïllades es van mantenir al vessant nord durant els dies 10 i 11. Acumularen quantitats minses o localment poc abundants.


8

La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 8 i 9 de desembre, afectant aquest especialment el Pirineu, essent menys important a la franja litoral i prelitoral Central.


A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 5 i 11 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 25 mm, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 79,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 62,3 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 58,8 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 51,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 40,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 32,5 Santuari de Núria (XOM) el Ripollès 28,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 28,0

El pas del front fred va provocar nevades a tot el Pirineu i a diversos sectors del Prepirineu. Va arribar a nevar fins a fons de vall, tot i que els gruixos van ser poc importants a les cotes més baixes, en general inferiors als 5 cm. A les cotes més altes la nevada va ser abundant en alguns casos, però molt ventada i, per tant, els gruixos de neu nova van ser molt irregulars, en funció del vent i l’orientació. La taula següent mostra alguns dels gruixos màxim de neu nova mesurats per les estacions d’alta muntanya de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM:


9

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Malniu (2.230 m) la Cerdanya 45 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 39 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 26 Núria (1.971 m) el Ripollès 20 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 18 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 17 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 13 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 12 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 12 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 8 Vielha (980 m) - XOM la Val d'Aran 5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 4 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM l’Alta Ribagorça 3 Gombrèn (917 m) - XOM el Ripollès 2 Esterri d'Àneu (960 m) - XOM el Pallars Sobirà 2 la Pobla de Lillet (873 m) - XOM el Berguedà 1 la Seu d'Urgell (700 m) - XOM l’Alt Urgell 1 el Port del Comte - Estació d'esquí (1.810 m) - XOM el Solsonès 1 Bagà (860 m) - XOM el Berguedà 1

Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 5 i 11 desembre


10

Del 14 al 18 de desembre Després de dos dies de pausa, la retirada de l’anticicló a l’oest va afavorir un tercer episodi de precipitació, en relació amb una pertorbació gairebé desenganxada del corrent general que va creuar la península Ibèrica i va afectar a Catalunya entre els dies 14 i 18 de desembre. El flux del sud-est va provocar un augment de la temperatura. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 7 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 14 de desembre a les 12 hores UTC. En el nivells mitjans de la troposfera es pot observar la pertorbació ubicada al sud-oest de la península Ibèrica que va afectar Catalunya i que queda perfectament dibuixada en superfície amb un flux del sud-est.

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 14 de desembre a les 12.00 hores UTC Durant la matinada del dia 14 hi va haver algun plugim feble aïllat. A partir de la tarda es van enregistrar ruixats dispersos al litoral i prelitoral sud i, a partir del vespre s'estengueren per la resta del litoral i prelitoral, resta de la meitat est i més dispersament a la resta del país. En general, les precipitacions van ser d'intensitat entre feble i moderada, però a partir del vespre foren localment fortes al Garraf i tant al litoral central com al nord van anar sovint acompanyades de tempesta i calamarsa. Es van acumular quantitats minses en general, però al litoral i prelitoral van ser poc abundants i puntualment abundants al Garraf. Especialment intensa va ser la tempesta acompanyada de calamarsa i pedra que va caure a última hora al voltant del massís del Garraf, tal com indiquen els 64,0 mm a Olesa de Bonesvalls (l’Alt Penedès), els 58,0 mm de Sant Pere de Ribes - PN del Garraf (el Garraf) o els 52,2 mm a Sitges - Port d’Aiguadolç (el Garraf). Fins a migdia del dia 15 es van enregistrar precipitacions febles i extenses al litoral i prelitoral, i febles i disperses a la resta de Catalunya. A partir de llavors es van fer més aïllades i tendiren a quedar concentrades al quadrant nord-est i a la resta del litoral i prelitoral, sobretot al nord d'aquests darrers dos sectors. Al final del dia van minvar en general. Van acumular quantitats entre poc abundants i abundants al litoral i prelitoral, poc abundants a la Catalunya Central i a la Plana de Vic i entre minses i poc abundants a la resta.


11

Al llarg de la matinada i fins a l'inici del matí del dia 16 es van registrar precipitacions febles i minses a punts del litoral i prelitoral central i nord, així com en altres punts del terç nord i oest de manera més aïllada. A banda, des de l'inici del matí es van registrar al vessant nord del Pirineu i al nord del vessant sud, sobretot a partir der migdia i fins les primeres hores de la nit. La cota de neu va baixar dels 1.800 metres fins als 1.200 al vespre. Les quantitats de precipitació acumulada van estar poc abundants, però van ser puntualment abundants a les cotes elevades. Durant el matí del dia 17 les precipitacions van ser febles i poc abundants al vessant nord del Pirineu. A la resta del territori es van produir de febles i aïllades, amb acumulacions inapreciables o minses, les més abundants al Pirineu i al nord de l'Alt Empordà. Les precipitacions es van mantenir fins a migdia del dia 18 amb un caràcter feble i acumulacions poc abundants al vessant nord del Pirineu. La cota de neu va anar pujant progressivament dels 2.100 metres als 2.500 metres. La figura 8 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 14 i 15 de desembre quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya. Cal assenyalar la tempesta que va afectar la zona del Garraf durant el dia 14, taca groga a la imatge de l’esquerra, que indica quantitats acumulades de més 50 mm.


A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 14 i 18 de desembre a les EMA gestionades per l’SMC, per sobre dels 45 mm, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant aquest període.


12

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 76,6 Olesa de Bonesvalls (XOM) l’Alt Penedès 72,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 68,6 Torroella de Montgrí (XOM) el Baix Empordà 62,5 Sitges - Port d'Aiguadolç (XOM) el Garraf 58,4 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 58,0 La Bisbal d'Empordà (XOM) el Baix Empordà 55,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 51,8 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 49,3 Monells el Baix Empordà 47,1 Girona el Gironès 45,8

Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 14 i 18 de desembre La neu va fer acte de presència al Pirineu amb 17 cm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà, 15 cm a Bonaigua (2.266 m), també al Pallars Sobirà, o 10 cm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, com a registres més destacats.


13

Del 19 al 26 de desembre En aquest llarg període les altes pressions van dominar el panorama meteorològic. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa del dia 22 de desembre a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava retirat al nord a la latitud de les illes Britàniques, mentre que el sud-oest d’Europa estava afectat per una dorsal anticiclònica, ben definida en els dos nivells analitzats i amb unes pressions molt altes en superfície (al voltant dels 1032 hPa a la vertical de Catalunya). A més es tractava d’un anticicló càlid tal como es pot observar a la topografia de 850 hPa: a les nostres contrades la temperatura estava entre 10 ºC i 12 ºC a uns 1.500 m d’altura.

Figura 10. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 22 de desembre a les 12.00 hores UTC Aquesta configuració sinòptica van fer pujar la temperatura a gran part del país, especialment a l’alta muntanya, però no en canvi als fons i depressions de l’interior de Catalunya on aquestes condicions són les ideals per a la formació de boires persistents, especialment al pla de Lleida. La figura 11 mostra aquest fenomen a partir de la imatge del METEOSAT del dia 22 de desembre a les 15:00 hores UTC. Es pot observar com gran part del territori català es trobava lliure de nuvolositat per efecte de l’anticicló, però en canvi queda delimitat perfectament la zona de boires, en forma de triangle, afectant a tota la vall de l’Ebre. Aquestes boires van ser gebradores. A més, un altre fenomen associat a aquestes situacions meteorològiques és la inversió tèrmica, és a dir, temperatura més baixa als fons de les valls que a la muntanya.


14

Figura 11. Imatge del METEOSAT del dia 22 de desembre a les 15:00 hores UTC

Del 27 al 31 de desembre Durant els dies 27 i 28 de desembre, l’anticicló es trobava ubicat a la part més oriental de l’oceà Atlàntic i que, seguint una disposició nord-sud, provocava una forta ondulació del corrent en jet, afavorint que un front fred procedent d’altes latituds creués Catalunya i deixés precipitacions que van afectar molt especialment l’extrem nord del país. A més, va obrir les portes a l’entrada d’una massa d’aire molt fred procedent del nord del continent europeu que va comportar un descens tèrmic molt destacat a les nostres contrades. La figura 12 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 27 de desembre a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència de la presència d’una dorsal anticiclònica ubicada a l’Atlàntic oriental i estenent-se fins a altes latituds i un solc fred sobre Europa occidental. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del nord que va ser el causant de l’entrada de la massa d’aire freda a Catalunya. Fins a mig matí del dia 27 les precipitacions van ser febles i intermitents al terç nord del territori, sobretot al vessant nord del Pirineu. A partir de llavors es van fer més intenses i extenses al Pirineu, sobretot al sector occidental i especialment al vessant nord de la serralada, on van tenir una intensitat entre feble i moderada. Van ser abundants al vessant nord del Pirineu, i entre minses i poc abundants a la resta. Al vessant nord del Pirineu la cota de neu baixà dels 1.600 metres fins als 900 al final del dia, i fins als 1.000 metres a la resta.


15

Al llarg del dia 28 se'n produïren al vessant nord del Pirineu, amb una cota de neu d'uns 600 metres. Es van acumular quantitats de precipitacions poc abundants a cotes baixes i abundants a zones elevades. A banda, les acumulacions de neu van ser abundants a zones baixes (entre 5 i 10 cm), i molt abundants (entre 10 i 40 cm) o puntualment extremadament abundants (més de 40 cm) als sectors elevats. A més, fins a mig matí se'n produïren al terç nord del territori i al terç sud, així com de manera més aïllada en altres indrets del país. En alguns casos les precipitacions van anar acompanyades de calabruix o neu granulada. Al vessant sud del Pirineu la cota de neu baixà fins uns 600 metres durant la matinada. Les quantitats de pluja acumulada van ser minses o poc abundants, amb gruixos de neu abundants a zones baixes i puntualment molt abundants als sectors més elevats.

Figura 12. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 27 de desembre a les 12.00 hores UTC La figura 13 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores els dies 27 i 28, on es pot observar com les quantitats eren més abundants al Pirineu.

Figura 13. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 27 i 28 de desembre


16

A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 27 i 28 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 25 mm, mentre que la figura 14 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 56,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 55,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 40,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 35,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 28,3 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 25,1

Figura 14. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 27 i 28 de desembre


17

Durant l’episodi la neu va fer acte de presència i va afectar gran part del Pirineu. A la taula següent es mostren els gruixos màxims juntament amb el dia en què es van registrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix màxim (cm) dia Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 47 29 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 38 29 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 31 28 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 23 29 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 16 29 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 14 28 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 12 28 Vielha (980 m) - XOM la Val d'Aran 10 29 Llívia (1.200 m) - XOM la Cerdanya 10 28 Lladorre (1.050 m) - XOM el Pallars Sobirà 5 28 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 3 28

Finalment, cal assenyalar algunes dades de la temperatura mínima dels dies 29 i 30 desembre. Es va registrar la mínima més baixa del 2014 a 2/3 de les estacions de la XEMA, bàsicament aquelles situades en zones elevades i als indrets de l’interior, del prelitoral i també del litoral, zones on va encalmar el vent. Es important recalcar que no va ser una entrada freda extraordinària, però des de principis de 2014 no n’hem tingut cap ni una. Es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per temperatura baixa a 13 de les 175 estacions, ubicades bàsicament al litoral i prelitoral. Va arribar a glaçar de manera prou destacable a indrets situats arran de mar: cal esmentar els -2,5 ºC a Malgrat de Mar (el Maresme), o els -2,0 ºC a Cunit (el Baix Penedès). Encara que no sigui ben bé a la línia de la costa, destacar també els -1,9 ºC del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat) i -0,9 ºC de Viladecans (el Baix Llobregat). La figura 15 mostra aquesta entrada d’aire fred a partir de la topografia de 850 hPa del dia 29 a les 12.00 hores UTC.

Figura 15. Topografia de 850 hPa del dia 29 de desembre a les 12.00 hores UTC


18

Temperatura El mes de desembre ha estat termomètricament normal a bona part de Catalunya i càlid al quadrant nord-est del país i a àmplies zones del Prepirineu, de la depressió Central i del litoral (Figura 16). Figura 16:

Mapes de temperatura mitjana del mes de desembre de 2014 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència de:

- En primer lloc, del caràcter de les pertorbacions que van visitar Catalunya. Tan sols el front fred que va afectar el país els dies 27 i 28 va anar acompanyat d’aire molt fred procedent del nord del continent europeu. La pertorbació freda que va afectar Catalunya, especialment entre els dies 5 i 8, va produir una normalització dels valors tèrmics elevats dels primers dies del mes. A més, el flux del sud-est que acompanyava al front que va creuar Catalunya entre els dies 14 i 18 va inhibir una entrada freda del nord.


19

- En segon lloc, cal destacar que si bé el desembre sol ser un mes boirós a les planes i depressions

de l’interior, enguany tan sols durant una setmana, entre els dies 19 i 25, va formar-se en aquests sectors interiors. Ara bé, durant els dies 24 i 25 va ser gebradora a zones enlairades de la depressió Central.

La taula següent mostra els valors d’anomalia (diferències de la temperatura mitjana mensual de desembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de desembre pel període de referència 1961-1990) més destacats registrats a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Alinyà l’Alt Urgell +2,6 Santuari de Queralt el Berguedà +2,1 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça +2,1 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,7 Vilassar de Mar el Maresme +1,6 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà +1,6


20

Precipitació Pluviomètricament, si bé la distribució ha estat contrastada, el mes, en general, s’ha de qualificar com a sec a gran part del país i com a molt sec a gran part del Prepirineu. En canvi, ha estat plujós a l’extrem nord-occidental, el Garraf i punts de la costa Brava i Daurada, i molt plujós al vessant nord del Pirineu i desembocadura del Francolí (Figura 17). Malgrat aquestes anomalies, de forma general el desembre de l’any 2013, i molt especialment els dels anys 2012 i 2011, van ser encara més secs. Aquesta distribució de les anomalies són producte de les diferents pertorbacions que van afectar el país: entre el dia 1 i 4 el recorregut més mediterrani d’aquesta va afectar la meitat est del país, mentre que la del 5 al 8, i, especialment, la del 27 i 28, que anava acompanyada d’un flux del nord, van deixar quantitats abundants a l’extrem nord-occidental de Catalunya. A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el desembre ha estat igual o superior als 75 mm, la majoria d’elles ubicades al Pirineu i la desembocadura del riu Francolí.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 274,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 213,6 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 169,5 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 116,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 116,4 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 95,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 89,5 Torroella de Montgrí - XOM el Baix Empordà 84,6 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 82,6 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 81,9 Olesa de Bonesvalls - XOM l’Alt Penedès 79,9 l'Ametlla de Mar el Baix Ebre 78,6

Les precipitacions iguals o superiors a 35 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 51,1 1 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 46,4 14 Girona el Gironès 39,5 15 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 39,3 15 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 38,2 15 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 38,0 1 el Perelló el Baix Ebre 37,8 15 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 35,7 27 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 35,3 15


21

Figura 17: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de desembre de 2014 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).


22

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


23

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del desembre del 2014 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del desembre del 2013 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2014

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2013

(cm) Dia

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 95 29 137 27 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 93 5 57 25 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 78 17 70 1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 78 9 94 26 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 66 29 88 1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 61 29 137 26 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 47 9 65 26 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 44 9 41 26 Núria (1.971 m) el Ripollès 27 9 52 26 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 13 15 69 29 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 12 9 57 26 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 6 15 23 29


24

Les successives nevades que han afectat el Pirineu al llarg del mes de desembre no han acumulat neu suficient per a superar, en general, els gruixos assolits durant el desembre de 2013, a excepció de l’EMA de Boí (2.535 m) a la comarca de l’Alta Ribagorça. Els gruixos de neu són sensiblement inferiors a les EMA’s ubicades al vessant nord del Pirineu. Aquest fet es conseqüència del caràcter dels fronts que han afectat Catalunya, els quals malgrat el seu caràcter atlàntic, arribaven molt desgastats a les nostres contrades, a excepció de l’episodi del 27 i 28 de desembre.


25

Vent El desembre ha estat un mes ventós. S’han d’assenyalar fins a quatre episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, dels quals cal destacar l’episodi que es va produir el dia 9 de desembre. El primer episodi va estar en relació amb una pertorbació (vegeu la figura 1) que entre els dies 1 i 2 va produir ratxes de vent fort que va afectar el Pirineu, parts més elevades de la serralada del Montseny i dos extrems del país. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 123,5 2 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 113,4 1 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 109,8 1 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 107,3 1 Santuari de Queralt el Berguedà 103,7 1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 94,3 1

El dia 9 com a conseqüència del flux que es va generar entre l’anticicló atlàntic i la baixa a l’est del continent Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent (vegeu la figura 4), que si bé va ser general, va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener 2009, el cas més recent de ventada general i extraordinària a molts sectors del país. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h: Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Santuari de Queralt el Berguedà 175,7 9 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 151,2 9 Portbou l’Alt Empordà 150,8 9 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 149,4 9 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 146,5 9 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 140,0 9 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 124,2 9 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 123,8 9 Núria (1.971 m) el Ripollès 114,5 9 Navata l’Alt Empordà 110,5 9 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 110,2 9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 109,1 9 el Perelló el Baix Ebre 108,7 9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 105,5 9 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 104,0 9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 102,6 9 Sabadell - Parc Agrari el Vallès Occidental 101,9 9 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 99,4 9 Guardiola de Berguedà el Berguedà 99,0 9 Organyà l’Alt Urgell 96,5 9 Roses l’Alt Empordà 95,0 9 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 93,6 9 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 93,6 9


26

Aquesta situació va provocar que al llarg del dia 9 el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) als indrets típicament més ventosos del país en aquesta mena de situacions, com ara a bona part del Pirineu i Prepirineu, així com als dos extrems del país. Ara bé, destaquen especialment les ratxes que es van registrar en indrets on el vent del nord no sol bufar amb tanta força, especialment al prelitoral Central, i en menor mesura també al litoral Central. En el cas del Vallès i del massís de Montserrat, les ratxes màximes van arribar a superar els 120 km/h durant les hores centrals del dia, uns registres excepcionals. El fet que la ventada fos tan forta en alguns sectors del prelitoral i del Prepirineu es pot atribuir a un reforçament del vent del nord a sotavent d’aquestes serralades que estan orientades de manera aproximadament perpendicular a la tramuntana. Aquesta acceleració estaria provocada per la presència d’una inversió tèrmica per sobre dels cims que pot ajudar a canalitzar el vent a sotavent de la muntanya. A continuació s’esmenten els registres de vent més destacats, juntament amb els seus precedents:

- Els 123,8 km/h de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental) superen molt àmpliament els 87,8 i 88,6 km/h registrats els dies 24 de gener de 2009 i 7 de de febrer de 2012, respectivament, que fins ara eren les ratxes màximes d’aquesta estació instal·lada a l’any 2007.

- Els 101,9 km/h de l’estació de Sabadell – Parc Agrari (el Vallès Occidental), situada entre els

nuclis urbans de Sabadell i Terrassa i representativa d’ambdós, també superen els 93,6 km/h del 24 de gener de 2009, ratxa màxima d’aquesta sèrie de només 6 anys de dades.

- Els 175,7 km/h registrats a l’estació del Santuari de Queralt (el Berguedà), situada a 1.167 m,

suposen un nou rècord de la seva sèrie de gairebé 13 anys de dades, superant els 173,5 km/h del 5 de març de 2008.

- Els 128,2 km/h de Montserrat – Sant Dimes (el Bages), situada a 916 m, es tracte del segon

registre més elevat de la seva sèrie d’11 anys de dades, només per darrere dels 135,7 km/h del 4 de febrer de 2003.

- A les estacions de Parets del Vallès (el Vallès Oriental), Tàrrega (l’Urgell) i Badalona – Museu (el

Barcelonès) la ratxa màxima del dia 9 va ser la més forta des del 24 de gener de 2009.

- Finalment, a l’Observatori Fabra de Barcelona, la ratxa màxima d’aquest episodi (99,4 km/h) va ser la més forta des del 30 de juliol de 2011 (114,1 km/h).

Feia més de dos anys, des del 16 d’abril de 2012, que cap estació de la XEMA no registrava una ratxa de vent tan forta com els 175,7 km/h d’ahir al Santuari de Queralt (el Berguedà). En aquella ocasió, l’estació de Portbou (l’Alt Empordà) va mesurar 176,0 km/h.


27

Un tercer episodi de vent va estar en relació a una pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 14 i 18 (vegeu figura 7) i després del seu pas va provocar un flux del nord. Va produir ratxes de vent fort a les parts més elevades i als dos extrems del país. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h: Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 137,2 18 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 102,6 18 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 98,3 17 el Perelló el Baix Ebre 97,6 17 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 96,8 16 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 95,8 15 Finalment, el quart episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 28 i 30 de desembre en relació amb el front fred que va creuar Catalunya i que es va generar un flux del nord després del seu pas (vegeu figura 12), afectant les parts més elevades i als dos extrems del país. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h: Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 162,0 28 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 132,5 29 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 121,7 28 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 121,3 29 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 114,8 29 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 113,8 29 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 112,7 29 Santuari de Queralt el Berguedà 110,9 29 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 103,3 28 Núria (1.971 m) el Ripollès 102,2 29 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 101,2 29 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 97,6 28 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 96,8 29 Navata l’Alt Empordà 95,8 30 PN dels Ports el Baix Ebre 95,8 28 Das - Aeròdrom la Cerdanya 95,0 28 el Perelló el Baix Ebre 93,2 28 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 91,1 28 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


28

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

WNW

Sant Pere Pescador

21.6

20.5

9 de desembre

NNW

NNW

9 de desembre

19.3

U2 Alt Empordà

DQ

9 de desembre

C8 Segarra Cervera

26.4

UU Montsià Amposta

23.0

9 de desembre

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

28.9

9 de desembre

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

9 de desembre

28 de desembre

22.3

VK Segrià Raimat

18.0

W

27 de desembre

6.8

1.1

12.7

Montsec d'Ares (1.572 m) NNE

3.0

1.3

11.9

14.9

1.3

17.1

NE

NW

WSW

9 de desembre

18.7

WSW

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


29

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE DESEMBRE DEL 2014 Temperatura màxima absoluta

Cabanes (l’Alt Empordà) 21,7 ºC dia 18 Roses (l’Alt Empordà) 21,5 ºC dia 18 la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà) 21,3 ºC dia 18

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

la Tosa d’Alp 2.500 - la Cerdanya -16,1 ºC dia 29 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -16,0 ºC dia 29 Ulldeter (2.410 m) - el Ripollès -15,7 ºC dia 29

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -10,0 ºC dia 25 Oliola (la Noguera) -8,3 ºC dia 31 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) -8,3 ºC dia 29

Precipitació màxima en 24 hores

PN dels Ports (el Baix Ebre) 336,1 mm dia 29 Cabanes (l’Alt Empordà) 219,0 mm dia 30 Cadí Nord (2.143 m) – la Cerdanya 188,2 mm dia 29

Vent* Caldes de Montbui (el Vallès Oriental) 123,8 km/h dia 9 Navata (l’Alt Empordà) 110,5 km/h dia 9 el Perelló (el Baix Ebre) 108,7 km/h dia 9 Mas de Barberans - Abocador (el Montsià) 107,3 km/h dia 1 Sabadell - Parc Agrari (el Vallès Occidental) 101,9 km/h dia 9 Barcelona - Observatori Fabra (el Barcelonès) 99,4 km/h dia 9 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) 99,0 km/h dia 9 Organyà (l’Alt Urgell) 96,5 km/h dia 9 Roses (l’Alt Empordà) 95,0 km/h dia 9 Das - Aeròdrom (la Cerdanya) 95,0 km/h dia 28 Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) 93,6 km/h dia 9

* Es dona només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.


30

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC DESEMBRE 2014

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 7.8 13.0 3.5 17.3 18 -0.7 23 27.1 18.8 15DQ Alt Camp Vila-rodona 7.7 12.1 4.3 16.7 1 0.3 31 40.0 29.9 15U1 Alt Empordà Cabanes 9.1 14.2 4.6 21.7 18 -1.4 31 37.5 22.7 15W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 9.3 13.9 5.0 20.3 18 -0.2 31 39.5 22.4 15VZ Alt Empordà Espolla 9.7 14.2 5.2 20.5 18 0.0 23 41.8 13.8 15Y5 Alt Empordà Navata 8.3 13.5 4.3 19.4 18 -1.5 31 49.5 31.7 15D6 Alt Empordà Portbou 9.5 12.0 7.0 17.2 18 1.1 29 43.0 16.9 15D4 Alt Empordà Roses 10.4 14.7 6.3 21.5 18 1.0 22 52.2 25.1 15U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 8.9 14.8 4.0 21.0 18 -3.1 31 52.4 30.3 15XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 8.8 13.9 4.2 20.7 18 -1.4 31 50.2 33.1 15W3 Alt Empordà Ventalló 9.0 14.5 4.1 21.0 18 -4.2 31 42.5 29.0 15WP Alt Penedès Canaletes 7.0 10.9 3.8 15.2 1 -0.5 30 29.9 12.2 15DI Alt Penedès Font-rubí 8.3 13.1 4.6 18.0 1 -0.1 30 31.2 11.4 14W4 Alt Penedès la Granada 7.3 12.4 3.6 17.1 18 -0.6 29 39.2 16.3 14U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 6.9 12.9 2.2 18.8 18 -3.4 31 30.9 12.7 15WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 7.1 12.4 2.6 16.4 12 -3.2 29 32.7 16.7 15Y4 Alt Urgell Alinyà 5.4 9.6 2.3 15.6 18 -3.2 29 6.5 3.9 15CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 3.6 11.0 -1.5 17.6 18 -4.8 25 3.2 1.6 15W5 Alt Urgell Oliana 3.6 8.4 -0.2 14.0 14 -7.8 31 4.7 2.5 15CJ Alt Urgell Organyà 3.3 10.2 -1.4 16.6 1 -5.1 25 4.4 3.4 15Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3.3 -0.1 -6.1 9.1 22 -15.6 29 12.7 6.7 4CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 2.3 11.6 -2.9 17.9 18 -7.1 24 7.2 3.7 4CE Anoia els Hostalets de Pierola 7.5 13.0 3.6 16.8 1 -1.4 30 20.6 13.4 15XB Anoia la Llacuna 5.4 10.3 1.3 15.8 23 -3.6 25 38.5 14.4 14XA Anoia la Panadella 3.5 6.4 0.6 12.3 23 -5.2 24 19.5 8.0 15H1 Anoia Òdena 5.3 11.1 0.2 16.4 22 -5.5 29 23.5 11.9 15WW Bages Artés 4.5 10.5 0.3 14.9 1 -5.3 30 20.8 10.7 15U4 Bages Castellnou de Bages 4.9 10.0 1.4 14.9 1 -3.7 31 16.6 8.7 15R1 Bages el Pont de Vilomara 4.9 11.6 0.6 16.3 1 -5.2 29 20.5 9.3 15WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6.6 9.8 3.5 15.8 23 -1.1 29 28.5 15.2 4CL Bages Sant Salvador de Guardiola 3.9 10.5 -0.7 15.4 1 -6.5 31 20.3 12.0 15XR Baix Camp Prades 2.7 7.7 -1.6 15.2 23 -7.1 31 30.5 18.5 15W6 Baix Camp Riudoms 9.4 14.1 5.5 18.0 18 0.0 24 46.6 16.7 15U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 10.3 14.4 6.3 18.0 18 0.7 30 54.8 21.0 1U7 Baix Ebre Aldover 10.5 14.4 6.6 18.4 18 1.2 30 42.4 23.0 15DB Baix Ebre el Perelló 8.8 12.0 5.9 16.2 18 0.8 24 67.6 37.8 15U9 Baix Ebre l'Aldea 10.3 14.5 6.1 19.0 18 -0.6 24 41.1 26.6 15UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 9.5 13.2 6.3 17.4 1 0.8 31 78.6 33.6 4X5 Baix Ebre PN dels Ports 3.2 7.0 0.1 15.8 23 -6.5 29 56.0 28.4 15DO Baix Empordà Castell d'Aro 8.5 14.2 4.3 21.0 18 -2.3 31 54.7 28.8 15DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 8.2 14.4 3.8 21.3 18 -2.7 31 67.3 38.2 15UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 8.3 13.8 3.7 19.9 18 -3.3 31 55.0 35.3 15UC Baix Empordà Monells 7.6 13.7 2.4 21.2 18 -4.1 31 61.2 31.5 15UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 9.0 13.8 4.8 20.7 18 -2.5 31 65.2 39.3 15UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 7.7 11.1 5.2 15.7 18 0.1 29 36.2 12.3 15XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 9.3 14.4 5.2 18.1 1 -1.9 30 32.5 10.3 15


31


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

D3 Baix Llobregat Vallirana 8.8 13.5 5.4 17.1 1 0.4 29 38.2 17.8 15UG Baix Llobregat Viladecans 9.4 14.6 5.5 18.7 18 -0.9 29 37.0 12.8 15WZ Baix Penedès Cunit 9.2 15.7 4.0 19.9 1 -2.0 30 21.2 12.5 15UH Baix Penedès el Montmell 7.8 12.4 4.8 16.5 18 1.0 29 22.9 8.6 15D9 Baix Penedès el Vendrell 9.1 14.7 3.9 19.1 18 -1.6 30 26.6 15.4 15WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 8.4 13.6 3.2 17.9 18 -1.5 25 28.2 17.5 15WU Barcelonès Badalona - Museu 10.2 14.1 7.0 17.3 18 2.4 30 20.4 16.2 15X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 11.7 15.1 8.9 19.3 18 4.4 29 29.0 18.2 15D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 8.4 11.4 5.8 15.2 13 0.2 29 24.6 11.1 15X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 9.8 14.0 6.3 18.2 1 1.9 30 27.3 12.2 15X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 10.3 14.2 6.9 17.9 18 2.2 30 S/S S/S S/SUI Berguedà Gisclareny 3.7 6.6 0.8 12.6 18 -5.6 29 7.1 3.9 15WV Berguedà Guardiola de Berguedà 3.1 10.3 -1.5 16.2 18 -5.5 25 7.3 3.6 15CR Berguedà la Quar 4.2 8.9 0.9 15.7 23 -2.6 30 8.1 5.3 15WM Berguedà Santuari de Queralt 6.5 10.4 3.1 19.4 22 -2.7 29 8.3 6.1 15Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -0.8 1.6 -3.2 9.5 22 -12.6 29 15.3 7.0 15DP Cerdanya Das - Aeròdrom 0.9 8.9 -5.3 16.2 19 -10.0 25 2.8 0.9 15ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -3.5 -0.9 -6.0 6.5 22 -16.1 29 S/S S/S S/SZ3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -0.9 2.1 -3.7 11.1 22 -14.2 29 117.3 31.9 9W8 Conca de Barberà Blancafort 5.8 10.3 2.0 15.6 13 -4.7 24 18.8 10.7 15CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 6.0 9.9 2.7 15.8 13 -2.5 24 25.3 12.7 15UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 4.3 8.0 1.2 14.8 23 -4.4 30 16.3 6.8 15XU Garraf Canyelles 7.8 13.7 3.2 18.8 1 -1.7 29 25.4 11.3 15UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 9.2 14.5 5.6 18.8 18 0.2 29 66.5 46.4 14UL Garrigues Castelldans 5.8 10.3 2.3 16.8 1 -5.0 31 13.9 5.4 15UM Garrigues la Granadella 5.1 8.8 1.6 14.3 13 -4.5 29 20.7 10.9 4W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 5.2 13.1 -0.2 19.7 19 -5.4 31 24.1 16.9 15DC Garrotxa Olot 5.8 13.4 0.6 19.3 19 -3.5 31 21.8 17.8 15UN Gironès Cassà de la Selva 7.3 13.8 2.2 20.1 18 -4.5 31 59.7 33.1 15UO Gironès Fornells de la Selva 6.8 14.2 1.1 19.7 18 -5.3 31 50.3 33.3 15XJ Gironès Girona 7.1 14.3 1.0 20.6 18 -4.4 31 53.0 39.5 15WF Gironès Vilablareix 6.8 13.4 1.4 18.8 19 -4.4 31 47.1 30.3 15UP Maresme Cabrils 10.3 15.3 6.7 19.6 18 1.6 29 28.6 19.9 15UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7.5 11.2 4.6 16.5 18 0.0 29 28.2 18.0 15WT Maresme Malgrat de Mar 8.8 14.6 4.1 18.5 20 -2.5 30 38.1 20.8 15DD Maresme Vilassar de Mar 10.8 15.1 7.4 19.8 18 2.0 29 25.2 17.7 15US Montsià Alcanar 10.9 15.7 6.3 19.9 11 0.5 30 17.8 10.4 15UU Montsià Amposta 10.2 14.1 6.8 19.4 18 0.5 31 36.2 16.7 15UW Montsià els Alfacs 10.0 13.7 6.7 17.6 1 1.4 31 24.2 10.3 15DL Montsià Illa de Buda 11.0 14.4 8.0 18.4 18 3.7 30 35.3 19.5 15C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 9.9 13.8 6.4 18.3 18 -0.5 24 42.4 27.1 15UX Montsià Ulldecona - els Valentins 9.3 14.4 4.7 18.9 18 -1.7 31 21.3 10.7 15WB Noguera Albesa 4.6 9.2 0.8 16.0 1 -5.8 30 10.3 6.3 4WG Noguera Algerri 4.9 9.3 1.4 15.6 1 -4.5 30 8.4 5.5 4X6 Noguera Baldomar 3.6 7.6 -0.1 13.8 14 -8.2 31 5.1 2.2 15WX Noguera Camarasa 3.5 7.4 0.3 13.0 13 -5.7 30 6.6 2.0 15WA Noguera Oliola 3.2 7.4 -0.4 14.0 1 -8.3 31 7.5 3.2 15UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 3.8 7.9 0.2 14.3 13 -5.7 30 12.7 5.1 4V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 4.6 9.7 0.6 15.7 14 -5.5 30 7.3 2.7 15CQ Noguera Vilanova de Meià 3.3 7.6 -0.3 14.9 14 -6.2 30 3.9 2.2 15V3 Osona Gurb 3.8 9.7 -0.5 16.8 1 -6.6 31 15.8 8.4 15


32


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

V4 Osona Montesquiu 4.0 10.4 -0.2 16.4 1 -5.9 31 5.9 3.8 15CY Osona Muntanyola 5.1 10.0 1.6 18.1 23 -4.2 29 15.6 8.9 15CC Osona Orís 3.7 10.4 -0.6 16.5 1 -6.2 31 7.7 5.7 15V5 Osona Perafita 3.6 8.5 -0.1 15.7 23 -5.2 31 11.1 5.8 15XO Osona Vic 4.0 10.1 -0.3 16.2 1 -6.5 31 16.3 10.7 15WS Osona Viladrau 4.4 10.3 0.5 17.7 22 -4.0 29 37.6 19.8 15CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 2.4 8.0 -1.6 14.8 1 -5.8 31 3.0 1.2 14WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 3.3 6.4 0.6 15.1 22 -7.3 29 4.4 3.9 4CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 4.1 10.4 -0.4 17.6 1 -5.3 22 1.0 0.4 4XQ Pallars Jussà Tremp 2.4 8.8 -1.9 15.8 1 -6.8 31 4.6 0.9 4Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3.3 0.0 -6.6 9.0 23 -15.5 29 116.4 17.3 8Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3.0 -0.3 -5.6 9.4 22 -16.0 29 274.0 51.1 1Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -2.7 -0.1 -5.1 7.4 22 -15.5 29 89.5 24.2 27ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -3.2 -0.5 -5.6 8.6 22 -15.4 29 16.3 2.7 4XH Pallars Sobirà Sort 4.0 10.9 -1.2 16.3 20 -5.7 25 5.1 1.8 27DJ Pla de l'Estany Banyoles 8.0 13.1 3.7 18.4 18 -2.2 31 38.9 27.3 15C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 4.8 9.7 0.8 17.3 1 -5.8 30 12.6 5.1 4V8 Pla d'Urgell el Poal 4.5 9.7 0.3 17.3 1 -6.7 31 10.4 4.4 4WC Pla d'Urgell Golmés 5.0 9.6 1.0 17.3 1 -6.1 31 10.3 4.8 4XI Pla d'Urgell Mollerussa 5.1 9.7 1.2 16.5 1 -6.2 31 10.7 4.7 4WJ Priorat el Masroig 6.8 11.7 1.8 16.7 1 -3.9 30 35.1 13.1 4X1 Priorat Falset 6.7 10.7 2.9 15.7 12 -3.0 29 55.3 27.7 4D1 Priorat Margalef 5.2 10.3 1.0 16.3 13 -4.9 30 23.6 12.4 4MR Priorat Pantà de Siurana 5.7 11.4 1.5 17.6 13 -3.9 29 33.0 13.6 4WR Priorat Torroja del Priorat 6.9 11.6 2.9 16.5 12 -2.4 29 33.4 14.4 4XD Priorat Ulldemolins 4.8 9.3 1.0 14.2 13 -6.0 24 22.2 9.6 15VA Ribera d'Ebre Ascó 7.2 10.6 3.9 15.2 1 -3.2 31 23.8 9.8 4VB Ribera d'Ebre Benissanet 8.2 12.9 3.9 17.9 18 -2.0 31 40.2 13.7 15VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 8.3 12.1 5.0 16.9 1 -1.0 31 22.3 12.2 4D7 Ribera d'Ebre Vinebre 7.3 12.6 2.4 18.2 1 -4.9 31 23.8 8.3 4CG Ripollès Molló - Fabert 4.3 9.3 0.4 17.8 22 -7.4 29 19.1 7.7 15DG Ripollès Núria (1.971 m) 0.4 3.7 -3.0 11.4 23 -12.0 29 52.0 23.8 1CI Ripollès Sant Pau de Segúries 3.2 10.6 -1.5 16.3 18 -6.2 25 9.1 8.0 15ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -2.6 0.0 -5.0 7.5 22 -15.7 29 84.5 20.9 1C8 Segarra Cervera 4.0 7.3 0.9 13.8 14 -4.9 30 11.3 5.4 15VD Segarra el Canós 4.2 7.6 1.2 14.4 14 -4.3 30 11.8 6.0 15VE Segrià Aitona 5.8 11.5 1.1 17.9 1 -6.0 31 17.5 10.4 4XY Segrià Alcarràs 5.3 11.2 0.7 18.0 1 -6.7 31 16.8 10.8 4WK Segrià Alfarràs 3.8 9.4 -0.5 17.2 1 -6.8 30 9.3 5.7 4X3 Segrià Alguaire 4.6 8.7 1.0 15.8 1 -5.0 30 10.8 7.5 4XM Segrià els Alamús 5.1 9.8 1.2 16.9 1 -5.9 31 13.9 5.9 4VH Segrià Gimenells 5.3 10.2 1.2 16.4 1 -5.5 30 10.1 6.6 4XW Segrià Lleida - la Bordeta 5.1 10.5 1.0 17.1 1 -5.7 31 13.0 6.6 4WI Segrià Maials 5.3 9.3 1.4 15.1 1 -4.6 31 18.0 10.0 4VK Segrià Raimat 5.0 10.0 0.9 16.1 1 -6.4 31 11.1 8.1 4XN Segrià Seròs - Depuradora 5.9 11.3 1.2 17.8 1 -6.5 31 18.2 10.9 4X7 Segrià Torres de Segre 6.0 10.0 2.6 16.5 1 -3.9 31 15.2 9.6 4VM Segrià Vilanova de Segrià 4.7 10.3 0.4 18.0 1 -6.3 31 12.7 7.7 4DN Selva Anglès 7.3 13.9 1.9 18.8 19 -3.7 29 47.8 26.0 15XS Selva Santa Coloma de Farners 7.3 13.8 2.6 19.2 18 -2.9 31 44.1 24.0 15VN Selva Vilobí d'Onyar 6.3 14.1 0.4 19.7 18 -6.1 31 48.2 30.3 15


33


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -1.9 0.6 -4.5 7.8 18 -13.5 29 17.7 8.1 9VO Solsonès Lladurs 3.1 7.1 -0.3 14.0 14 -7.0 25 7.4 3.7 15VP Solsonès Pinós 2.8 6.0 -0.3 12.4 13 -6.0 30 17.9 6.6 4XT Solsonès Solsona 3.9 8.9 -0.1 15.4 23 -5.6 30 5.0 3.6 15VQ Tarragonès Constantí 8.2 14.8 2.6 18.7 18 -3.3 30 51.9 22.1 1XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10.1 15.6 4.9 20.0 18 -1.6 31 81.9 38.0 1DK Tarragonès Torredembarra 10.3 15.3 5.7 19.2 18 0.8 31 34.4 24.6 15WD Terra Alta Batea 6.6 10.0 3.5 15.0 13 -1.3 29 34.9 14.6 15XP Terra Alta Gandesa 7.0 10.4 3.8 14.5 18 -1.2 29 44.7 18.4 15D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 6.2 9.8 2.9 14.8 18 -2.4 24 48.6 29.2 15WL Urgell Sant Martí de Riucorb 4.9 8.3 1.7 15.0 14 -4.3 31 13.1 5.3 15C7 Urgell Tàrrega 4.8 8.7 1.7 15.1 1 -4.1 30 13.1 6.5 15XX Urgell Tornabous 4.3 9.0 0.2 16.6 1 -6.5 30 12.1 6.1 15VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -2.9 -0.3 -5.3 8.3 22 -14.6 29 213.6 35.7 27Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -2.9 0.0 -6.0 10.1 22 -15.1 29 169.5 23.4 27CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 1.8 5.6 -1.1 13.6 13 -8.3 29 95.5 19.2 27XC Vallès Occidental Castellbisbal 7.4 13.0 3.4 17.1 1 -1.3 29 26.6 13.0 15VU Vallès Occidental Rellinars 5.5 10.6 1.6 15.1 1 -3.9 29 24.1 10.4 15XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 7.3 13.2 2.4 17.4 18 -2.7 30 25.6 13.1 15XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 7.4 13.0 3.2 17.5 1 -1.7 29 31.3 20.1 15VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 5.4 10.4 1.1 16.0 23 -5.0 29 22.2 11.3 15D2 Vallès Occidental Vacarisses 5.0 11.1 0.8 16.3 1 -4.6 31 25.4 11.6 4X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 6.2 13.4 0.7 17.8 1 -5.4 30 31.6 15.2 15XG Vallès Oriental Parets del Vallès 7.5 14.3 2.6 18.5 18 -3.5 30 26.9 14.8 15XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2.7 5.6 0.0 12.7 18 -7.6 29 36.2 21.1 15VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5.8 9.4 2.8 17.2 18 -2.4 29 22.9 10.1 15WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 5.6 14.1 0.7 17.8 1 -5.6 30 38.3 20.4 15

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 19/01/15. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


34

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DE 2014 · DESEMBRE DE 2014 El mes de desembre ha resultat...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DE 2014 · DESEMBRE DE 2014 El mes de desembre ha resultat...