Butlletí desembre

of 33 /33
La Veu de l’alumne No et perdis: El reportatge sobre els ovnis a Montserrat! La sempre polémica reflexió! L’actualitat de tots els cursos de la ESO i del Batxillerat i un petit homenatge als alumnes de Virolai Grimm! Una representació gràfica so- bre els exàmens trimestrals! El problema d’escacs! L’espai crític i L’espai per aplau- dir! La màgia de Christian Cooker! L’entrevista en anglès a la Lau- ra Cretney! Les pel·lícules estrenades da- rrerament! La més rigorosa actualitat de l’Escola en imatges! I moltes coses més!

Embed Size (px)

description

Tercer número de la revista digital de La Veu de l'alumne.

Transcript of Butlletí desembre

  • La Veu de

    lalumne

    No et perdis:

    El reportatge sobre els ovnis a

    Montserrat!

    La sempre polmica reflexi!

    Lactualitat de tots els cursos

    de la ESO i del Batxillerat i un

    petit homenatge als alumnes

    de Virolai Grimm!

    Una representaci grfica so-

    bre els exmens trimestrals!

    El problema descacs!

    Lespai crtic i Lespai per aplau-

    dir!

    La mgia de Christian Cooker!

    Lentrevista en angls a la Lau-

    ra Cretney!

    Les pellcules estrenades da-

    rrerament!

    La ms rigorosa actualitat de

    lEscola en imatges!

    I moltes coses ms!

  • 1.Portada.

    2.ndex.

    3.Editorial.

    4.Actualitat 1r dESO.

    5.Actualitat 2n dESO.

    6.Actualitat 3r dESO.

    7.Actualitat 4t dESO.

    8.Actualitat Batxillerat.

    9.Virolai Grimm.

    10.Una imatge val ms que mil paraules.

    11.Setmana UNESCO.

    12.El reportatge.

    13.Setmana de la cincia.

    14.Santa Ceclia.

    15.Emprenedoria.

    16.XI Jornada de qualitat a lensenyament.

    17.La reflexi.

    18.EFQM +500.

    19.Nadal a lescola.

    20.Espai crtic.

    21.Espai per aplaudir.

    22.La mgia de Christian Cooker.

    23.Pellcules estrenades darrerament.

    24.La cursa de la dona i Audincia Pblica.

    25.Entrevista.

    26.Contraportada.

    Pgina 2 La Veu de lalumne

    ndex

  • Benvolguts lectors,

    Com sabeu, i a escasses setmanes per a que acabi aquest any 2013, aquest s el dar-

    rer nmero de lany i el tercer en total.

    El fred ja ha arribat a lescola i en breu ens esperen unes merescudes vacances de Na-

    dal. Els exmens trimestrals ja han acabat, aquest any un pl atpics, doncs els hem

    fet tots en una setmana (de dilluns a dijous, i no de dijous a dimecres com fins ara era

    habitual).

    Hem dinformar tamb que en els ltims dies shan celebrat les eleccions del Comit

    Directiu de lEscola. Els alumnes de lESO han votat a sis alumnes de 4t dESO, tots sis

    Consellers de la seva respectiva classe, tres per cap. Finalment el guanyador o en

    aquest cas guanyadora ha estat la nostra collaboradora (que malauradament en

    aquest nmero no ha pogut collaborar) Helena Armengol, i ho ha fet de manera

    aclaparadora. Felicitacions a lHelena, que no dubtem que far un gran paper.

    Tamb es varen donar els premis Toshiba corresponents al I Concurs dApps Toshiba.

    Els alumnes de lESO han fet una magnfica feina creant les seves prpies aplicacions

    per a mbils i tauletes i alguns dells ha sigut guardonat amb premis com una cmera

    fotogrfica o una tauleta. Podeu veure lentrega de premis al segent enlla: https://

    www.youtube.com/watch?v=Rtpf16yIqVM

    Es va dur a terme el Gran Recapte dels aliments, una iniciativa esperanadora i que ha

    arribat a les orelles de tots els alumnes que les persones implicades varen fer una

    magnfica feina. Lenhorabona!

    I encara que quedi lluny tamb vam fer un gran paper en relaci a la Setmana de la

    Cincia, on grans i petits van aprendre de valent, ja sigui aprenent o ensenyant. Es

    van veure tot tipus dactivitats i totes elles dinmiques.

    En relaci al diari, hem de dir que podem parlar dincorporacions, com el fitxatge es-

    tellar que hem dut a terme aconseguint que tinguem el plaer de contar amb la pre-

    sncia de lalumne Pol Segarra, de Batxillerat, que socupar de lentrevista. Tamb hi

    ha rumors que un apartat de moda sincorporar al butllet, per aix ho deixarem

    ms endavant, tal vegada com a regal de Reis.

    Aix doncs espero, com sempre, que gaudiu de la lectura i que passeu unes molt bo-

    nes festes.

    Moltes grcies.

    Salutacions cordials.

    Vctor Collell.

    Pgina 3

    Editorial

  • Hem comenat a treballar al laboratori i al taller de tecnologia.

    En aquestes dues aules que hem comenat a utilitzar ara, hi

    passarem bastantes hores de la secundria.

    En el laboratori fem experiments, com el que vam fer fa unes

    setmanes de les llavors, i utilitzem el material del laboratori

    com peres, pipetes...

    En canvi, en el taller de tecnologia construm els projectes que

    abans hem dissenyat amb el mtode de projectes. All tallem

    fusta amb diferents tipus de serres, fem forats amb la perfora-

    dora...

    En aquestes dues aules hem destar tan concentrats o ms com

    estem a les classes perqu s perills i ens podem fer molt mal.

    Aquestes sn les noves classes que sn noves per els de primer

    i sn una bona experincia per al llarg daquesta dura etapa de

    la secundria.

    Marc Castellana

    Pgina 4 La Veu de lalumne

    Actualitat 1r dESO.

  • Ja estan! Sens ha fet molt llarg, per ja estan!

    Tota una setmana destrs i destudis. Ja sha acabat!

    Per fi! I ja estem preparats per a les vacances de Nadal

    com a recompensa!

    La veritat s que encara que noms hagin estat 4 dies s

    bsicament el que ens ha omplert aquest mes de No-

    vembre a segon dESO, per tamb hem de destacar el

    dia de Santa Ceclia! Va ser molt divertit i ens ho vam

    passar molt b! :)

    Vam cantar canons com Summer Nights, Let it Be, Oh Happy Day i Si ya Hamba (tradicional

    africana). Les dues ltimes les vam ensenyar gravades amb vdeo i editades per la nostra

    professora de msica Joana Bibiloni, i les dues primeres les vam cantar en directe.

    Aquest mes tamb hem fet un treball de castell que a mi personalment, i em sembla que a

    la majoria de la classe ha agradat molt! Ens hem gravat recomanant un llibre de manera ori-

    ginal i que fes venir ganes de llegir-lo als altres companys. Em sembla que s un treball molt

    divertit i interactiu i que ens ha fet entrar en el mn de la lectura. Tamb s molt divertit

    com tothom samaga quan els toca ensenyar el seu vdeo davant de tota la classe ;).

    I aquest mes crec que ja est! Com he dit abans, la majoria ha estat ocupada per lestrs dels

    exmens tot i que noms hagin estat durant una setmana (sha fet ETERN! ;).

    Marta Botet

    Pgina 5

    Actualitat 2n dESO.

  • EMPRENEDORIA: nosaltres som el futur

    La protagonista daquesta ltimes setmanes: lemprenedoria. Amb un projecte, amb la finalitat

    de preparar-nos per un futur millor, impulsat per La Caixa, hem estat treballant des de fa ms

    dun mes en torn la perseverana en quan la creaci duna empresa. Una assignatura que ara est

    molt de moda i en la que lescola s pionera des de ja fa anys.

    Aquest projecte, anomenat KitCaixa i que va ser presentat fa vora dun mes a la biblioteca amb la

    collaboraci del Director i President de Lets Bonus (i on hi van assistir algunes autoritats), con-

    sisteix en dur a les escoles una capsa amb material per treballar la matria demprenedoria i, de

    pas, el mn de la economia bsica i les relacions empresarials.

    Aquesta presentaci, que va servir de primera presa de contacte amb el projecte, va ser continu-

    ada unes dues setmanes desprs per una altra sessi on vam treballar, amb la professora Rosa

    Riera, les intelligncies mltiples i diversos casos demprenedoria amb un final exits, ja que sn

    marques que actualment ens resulten conegudes, com per exemple Nespresso.

    En mig de les dues sessions, vam tenir la oportunitat de visitar el Museu dels Invents i les Idees,

    on, apart de fer la visita normal al museu, vam estar divertint-nos (b, tamb treballant) mentre

    intentvem salvar un ou duna caiguda lliure de 2 metres amb diferents materials, des de plastili-

    na fins a globus. Noms un equip dherois friquis van aconseguir el seu objectiu: amb una barreja

    dingeni i treball dur van salvar el ou, al crit de El Rey en el Norte mentre la majoria de la classe

    es queixava de que havien fet trampes (versi explicada per Josep Adolf Mart. La realitat fou

    probablement diferent).

    Laltra part de la visita consistia en la presentaci de diferents invents, alguns ms innovadors i

    daltres de ms corrents, per tots amb la finalitat de resoldre algun problema del dia a dia. La

    majoria no eren ms que problemes intils amb solucions que: per qu no sem havien acudit a

    mi abans?

    *Amb la collaboraci de Josep Mart.

    Jlia Salvador i Aina Claps

    Pgina 6 La Veu de lalumne

    Actualitat 3r dESO.

  • Pgina 7

    Actualitat 4t dESO.

    El trimestre ja sest acabant per durant aquestes ltimes setmanes a la ESO hi ha hagut els

    exmens globals de gaireb totes les assignatures, exceptuant les dues dart, la plstica i la m-

    sica. Tamb, a 4t ESO, sens han ajuntat les convocatries per els exmens de nivell dangls

    realitzades per la instituci de Cambridge.

    Primer de tot, aquests exmens sn molt importants ja que a part dobtenir experincia en

    exmens oficials, s la forma de demostrar el nivell de cada persona amb exactitud. Tamb, s

    veu com una manera de que els alumnes el marquin objectius personals per a millorar cada dia

    i per agafar ms confiana en els mateixos.

    Per altra banda, com ja hem comentat anteriorment els exmens globals de lescola han supo-

    sat un perode destudi intensiu, han tingut una duraci de una setmana sense caps de setma-

    na per en mig, cosa que ha dificultat la organitzaci i la preparaci, cal destacar que com alum-

    nes de quart de la ESO ha hagut un cert canvi en les dinmiques dels exmens, tot i aix espe-

    rem que els resultats siguin satisfactoris i els esperats.

    Dara fins a vacances de Nadal ens espera una temporada curta de descans, ja que la major

    pressi ja est passada i les notes ja estan gaireb decidides. Tot i aix es una temporada per

    reflexionar sobre el trimestre; ha sigut intens i en la major part nou, totes les assignatures son

    ms especfiques per intentar que els alumnes no trin malament la branca dinters al batxille-

    rat, s lltim any que podrem obrir portes molt diverses, tant en lletres com en les cincies,

    fins i tot en alguna assignatura dart. Majoritriament, tamb s un curs per gaudir i passar-sho

    molt i molt b amb els companys de tota la vida i amb aquella atmosfera tant juvenil que ens

    envolta, la nostre recomanaci s treballar fort per sense oblidar el somriure per que dels mo-

    ments ms durs tamb treus els episodis ms divertits.

    Finalment, desitgem molta sort a tots els alumnes de la ESO per els exmens del 1r trimestre, si

    per mala sort o manca destudi els resultats no han sigut els esperats, no shan de perqu preo-

    cupar, ja que aix els pot fer reflexionar i ser el seu punt dinici duna nova etapa millor.

    Per altra banda volem desitjar sort a aquells que daqu un mes

    aproximadament rebran els resultats de les proves de nivell dangls.

    Aina Maull

  • Poques vegades a la vida es veu nixer el que ser un fet histric per a una comunitat. Jo, en el

    que porto dany, nhe vist dos.

    Una -i no per a fer-li la rosca a lequip del diari- seria la creaci de la Veu de lAlumne, ja que aquests tipus diniciatives sn molt admirables i dignes dagrair, a ms a ms, pel que es veu va

    en molt bon cam. Laltra ser la creaci de Xerinola Virolai.

    Xerinola Virolai t la intenci de ser un bloc on-line de transmissi i anlisis de la cultura i la llen-gua catalana, fet per alumnes i per a alumnes. Una mica com la filosofia del diari. Tot i aix tenim

    la intenci desdevenir un referent pels estudiants dESO i Batxillerat. Per aix, en Jordi Erill,

    alumne de primer de batxillerat i jo mateix, em proposat la creaci completament voluntria da-

    quest nou espai virtual on hi exposarem tot de notcies, esdeveniments, pellcules, llibres relacio-

    nats amb la cultura i la llengua catalana.

    Tots els lectors que estiguin fent o hagin cursat 4t dESO a lescola, sabran quin s el bloc Verba-

    glia Virolai, per pels que no, simplement heu de saber que s una iniciativa proposada pels pro-

    fessors de catal Dolors Colom i Raimon Sebastin per incentivar lhbit voluntari a lescriptura

    sobre fet relacionats amb la literatura i/o el catal. Desgraciadament pels que ens agrada escriu-

    re, aquest bloc noms est en manteniment dels alumnes de 4t dESO i cada curs que passa, una

    nova generaci pren el relleu a lantiga fent que Verbaglia tingui sempre sang nova i estigui sem-

    pre actualitzat. Per nosaltres trobem a faltar aquest tipus diniciatives, i a falta de preestabler-

    tes, sen creen de noves. bviament la nostlgia no s lnic factor que ens motiva a tirar enda-

    vant aquest projecte, sin que la situaci actual envers la llengua catalana, sobretot en el mn de

    leducaci s, com a mnim, complexa i digna dels parmetres educatius de lescola franquista.

    Aquesta proposta ha estat molt ben rebuda a classe durant la classe de catal, i Dolors Colom

    sha ofert de fer de moderadora del bloc, potenciant aix els nims inicials que ja tenem.

    De moment Xerinola Virolai est en construcci, per us convidem a tots, un cop estigui enllestit

    a visitar-lo, comentar-lo i, fins i tot, a participar-hi.

    Enlla del Xerinola Virolai:

    http://xerinolavirolai.wordpress.com

    Adri Hernndez

    Pgina 8 La Veu de lalumne

    Actualitat Batxillerat

  • Pgina 9

    Virolai Grimm

    Els alumnes de Virolai Grimm van celebrar la Castanyada fent molta gresca. Molt bon ambi-

    ent el que es va viure. La festa, perfecte per combatre el fred!

  • Pgina 10 La Veu de lalumne

    Exmens trimestrals

    Una imatge val ms que mil paraules

    Mriam Rodergas

  • Pgina 11 La Veu de lalumne

    Setmana UNESCO

  • Pgina 12

    Ovnis a Montserrat?

    Al cor de la provncia de Barcelona, enmig dun paisatge de muntanyes de perfils nics, suaus i gas-

    tats, salcen les imponents formes de Montserrat.

    Tot i que per a alguns costi de creure, molts consideren Montserrat una porta entre dos mons. Ovnis,

    entitats espirituals, energies... tots aquells que el dia 11 de cada mes es reuneixen a la Muntanya M-

    gica busquen quelcom difcil de definir i trobar. Per s encara ms difcil demostrar la descoberta.

    Per a ells, Montserrat s una muntanya on conflueixen elements tan aparentment diferents com la

    religi, la bruixeria i el fenomen ovni.

    Sn minoria els que reconeixen tenir la certesa absoluta d'haver vist o sentit la seva presncia, per

    sn majoria els que almenys creuen haver percebut algun indici, aix que la cita segueix guanyant

    adeptes. Diversos investigadors asseguren que en diferents sectors del masss s'entreveu el vol dov-

    nis.

    Remetent-nos als testimonis sobre observacions d'ovnis, el 1986, Antoni Ribera afirma que els va

    contemplar. El 1987, Manuel Carballal i Javier Sierra tamb en van veure. I va ser entre els anys 1987 i

    1990 quan el fenomen va comenar a crixer. Prop de 800 persones a lany es citaven al masss duts

    per l'esperana d'observar els ovnis, aquestes llums que creen enigma. Quina millor atracci turstica

    hi ha que aquella que tassegura presenciar un fenomen misteris, regularment durant tot lany, en

    un espai emblemtic i sense pagar ni un euro? Actualment, unes 200 persones cada dia 11 es reunei-

    xen a lHotel Bruc, des don sinicia la marxa cap a lesplanada que es considera la millor localitzaci

    per als misteriosos avistaments. Diferents mitjans de comunicaci ja han mostrat inters en lesdeve-

    niment.

    El reportatge

  • Pgina 13 La Veu de lalumne

    Lavistament dovnis a Montserrat porta, doncs, ms de 30 anys desenvolupant aquesta fun-

    ci, encara que mai abans havia adquirit tanta notorietat com ara. Les histries de successos

    estranys corren de boca en boca entre els participants. Ms que a veure ovnis, aqu es ve a

    compartir histries, explicava un grup d'amigues que havia installat unes mantes a terra per

    contemplar cmodament l'espectacular cel estrellat.

    Tot va comenar una nit quan Llus Josep Grfol va presenciar unes llums al mar davant de casa

    seva. Els va interpretar com un signe de manifestaci dovnis que es volien comunicar amb ell.

    Des de llavors diu que est en comunicaci teleptica amb ells, que responen a la seva peti-

    ci per donar senyals als humans. Va assenyalar un indret amb bona visibilitat i una data regu-

    lar, el dia 11 de cada mes, per convocar tothom qui vulgui veure com ells es manifesten. Fran Recio, ufleg apassionat, narra les seves singulars experincies acompanyat de Grfol cada

    dia 11 al seu web: http://franrecio.com/dias_11_montserrat/dias_11_montserrat_index.html.

  • Pgina 14

    Ni els han abdut ni juguen al parxs amb extraterrestres. No obstant aix, les persones ms ve-

    teranes de la congregaci asseguren haver vist grans i poderoses llums. Altres reconeixen que la

    seva experincia es limita a traos que es creuen en el cel o fan ziga-zaga.

    Hi ha negoci aqu? Si fssim a Estats Units segur que ja hi hauria un museu privat a la muntanya,

    DVDs, merchandising, etc. per tal de rendibilitzar lanomenat "turisme paranormal". Ms encara

    si laparici dovnis t un calendari. Aquells que hi creuen estan sonats? Vivim en un mon mani-

    pulat per obligar-nos a no creure-hi? Que cadasc sigui lliure de pensar el que vulgui. De moment

    aqu hi ha una oportunitat de trobar un bon nombre dapassionats per la vida extraterrestre

    prop de Barcelona i de tant en tant veure algun aliengena.

    Cinta Gomis

  • Pgina 15 La Veu de lalumne

    Setmana de la cincia

  • Pgina 16

    Santa Ceclia

  • Emprenedoria

  • Pgina 18

    XI Jornada de qualitat a lensenyament

  • Aquests dies, a classe, hem treballat la inclusi, la exclusi i daltres va-

    lors igual de subjectius i, normalment, polmics. Lobjectiu daquestes

    classes dimposici moral, que es donen a tica (no hi ha cosa ms sub-

    jectiva que la tica), Tutoria i al taller de migdia Audincia Pblica, s

    ben estrany i incomprensible al pensar freda i objectivament. Tot aix

    serveix per a treballar, a la vegada que altres centres de tota la ciutat, el

    programa de lAjuntament Audincia Pblica, programa que, sorpre-

    nentment per a mi desprs de veure el caos de lacte de benvinguda, ja

    va per la XIX edici. Consisteix en desenvolupar un tema de manera que

    al final del programa els joves de la ciutat de Barcelona hagin fet una

    carta amb opcions de millora a lAjuntament.

    Per aqu el tema no s (per desgracia ho veiem fins i tot normal) que

    lAjuntament organitzi, amb els diners de tots, programes per a que

    nens de sis de primria es barregin amb escoles especials i alumnes de

    secundria per a fer una estpida coreografia amb gots; no, el tema del

    que vull parlar es sobre limmens error de concepci que es t de la tica

    i que recentment ha quedat clar quan, perd per el parallelisme, com a

    les escoles dels rgims totalitaris, lAjuntament i el Sistema Educatiu han

    creat un programa per imposar-nos els seus valors.

    Lestudi de la tica s molt complex; tant, que es una matria per si sola

    en la carrera de filosofia i derivades. Molts, moltssims pensadors han

    donat voltes durant tota la historia a preguntes com Qu s la maldat?

    Qu s ser bo?... I es que... Hi ha realment una moral universal que pu-

    guem i tinguem dret a ensenyar els nostres fills?

    El guanyador de la milenaria batalla filosofica que va venir per quedar-se ha semblat ser, com no, Jesucrist. La bondat estar en lajut als altres,

    sobre tot als desamparats, deia. No sigueu massa bons en res, i recor-

    deu que els millors son els pitjors, i els ltims els primers. La moral de

    lesclau. El dbil per sobre del fort. I dins aquest marc judeo-cristi en el que ens ha tocat educar-nos, quedava clar que duna manera o altra sens imposarien uns valors. Els seus.

    La llibertat s lnic valor universal. Della sorgeixen tots els altres. I, ara mateix, s la llibertat la que ms

    falta fa.

    Pgina 19 La Veu de lalumne

    La reflexi

  • Pgina 20

    s lescola un centre densenyament? Si aix fos aix, sens ensenyaria a pensar per nosaltres ma-

    teixos quins son els valors que volem per a nosaltres. Sens procurarien llibres de filosofia i tica

    per a que, en lestudi dels savis, trobssim la resposta que volem i desitgem per a nosaltres. No,

    lescola (i no, no em refereixo a lEscola Virolai) ha esdevingut un centre de creaci de treballa-

    dors. La decadncia i maltractament que les humanitats han patit ha servit per crear magn-

    fics enginyers i cientfics. Molt bons treballadors. La inclusi s bona. La exclusi s caca. I si la

    inclusi est pagada per lEstat amb els diners robats als ciutadans, millor que millor.

    s curis perqu quan estudiem el nazisme a classe, tothom veu molt clar que els nazis adoctri-

    naven i imposaven la seva visi moral de les coses a les aules, i aix creaven el futur super-home ari. A tohom li sembla malament. Totes les ovelles balen enfadades. Per, quan a les nostres

    propies aules sens imposen valors tamb discutibles, les ovells balen contentes. Ning es quei-

    xa. Aquesta comparaci es extrema i no molt acorde a la realitat, per la veritat es que obligar a

    tenir un punt de vista determinat sobre un tema...

    Per finalitzar magradaria deixar una pregunta a laire: s moral imposar els valors sun sobre els

    dun altre?

    Si respons que no, espero que ho facis notar a la segent classe dtica. Perqu tu tens dret a

    escollir els teus valors.

    PD: De lensenyament obligatori de valors al Germ Gran noms hi ha un pas. Recordeu:

    GUERRA S PAU LLIBERTAT S ESCLAVITUD IGNORNCIA S FORA

    PD2: Quan parlo descola em refereixo al sistema actual densenyament. LEscola Virolai s bas-

    tant diferent a moltes altres en moltes coses, tot i que en el tema

    tica i Ciutadania peca del mateix, al meu semblar.

    Josep Mart

  • LEscola Virolai ha estat la primera escola de Catalunya en rebre el certificat EFQM +500.

    Pgina 21 La Veu de lalumne

    EFQM +500

  • *enlla del vdeo fet per la collaboradora del Butllet Helena Armengol, alumna de 4t dESO; molt re-

    comanable!

    http://www.youtube.com/watch?v=Q8BBXsK3Rik&feature=youtu.be

    Pgina 22 La Veu de lalumne

    Nadal a lescola

  • Pgina 23

    La censura de la veu de lalumne

    I no, no estic parlant del butllet. Avui, per variar, parlar dels professors de lescola i el que jo

    personalment considero la seva poca tolerncia a rebre comentaris crtics o frases que ells les

    prenguin com a ofensives.

    Potser intolerncia no s la paraula ms adequada pel que fan les crtiques, ms aviat crec

    que intenten esquivar el que els alumnes considerem problemes. Un exemple clar podrien ser

    les reunions de consell de curs; sempre demanen que els hi expliquem el que ens ha semblat

    que no sha fet correctament, i quan els hi diem, crec que no ho acaben dacceptar, sempre bus-

    quen arguments que els salvin de les crtiques. En certa manera poden tenir ra, per perso-

    nalment els hi demanaria que assumissin que no tot s perfecte a lescola. Com mha dit una

    companya de classe, saben sentir per poques vegades escoltar. Poso com exemple un cas de

    fa uns dos anys, si no recordo malament, es va demanar que augmentessin laigua que sortia a

    les fonts de la zona est perqu realment hi sortia poqussima, lany segent ens vam trobar tota

    la faana pintada per vam estar tot el curs amb la mateixa aigua. Amb aix no vull dir que lo de

    la faana fos menys important ni que ho tinguessin planificat abans per crec que el tema de

    laigua era important perqu cada nen que passava a beure aigua shi estava una eternitat per

    poder fer un glop.

    El segent tema que volia tractar era la, ara s, intolerncia dels professors cap a com contesten

    els alumnes. s cert que els alumnes han de contestar als professors amb respecte ja que sn

    adults i davant de tot, sels hi ha de mostrar, per pot ser que els hi contestis amb respecte, ells

    no sho prenguin aix i que, quan els hi intentes justificar que no volies ofendre, no et deixin par-

    lar i es tanquin tant en banda.

    Personalment, he viscut un cas daquests en primera persona i puc assegurar que el grau de

    frustraci que sents en aquell moment s molt alt i que, quatre anys desprs de lincident se-

    gueixo sense entendre de la forma que es va resoldre el cas. bviament no tots els professors

    sn iguals, ni molt menys, per demanaria si us plau, que no sels hi pugi tan al cap ser

    superiors, que els hi baixessin els fums i que fossin ms flexibles en aquest tema, crec que aix

    es podrien solucionar molts ms casos de manera amistosa. I acabo aquest escrit dient que tot

    aix, s una crtica constructiva.

    Dani Torres

    Espai crtic

  • Per si no en teneu prou, avui vull tirar-me floretes.

    A mi no, al butllet.

    s probable que molta gent no estigui al corrent del segent tema i per aquest motiu magradaria

    informar-vos i explicar-vos-el. El dia 14 de novembre quatre alumnes de lescola ens vam dirigir cap a lHotel Campus de Cerdanyola a participar a la XI Jornada de Qualitat a lEnsenyament. Tres da-

    quests alumnes som collaboradors actius de La Veu de lalumne; lAdri Hernndez, alumne de 1r de

    Batxillerat, la Cinta Gomis, alumna de 4t dESO i jo mateix, tamb de 4t dESO. Lalumne que tamb hi

    va participar va ser lOriol Teixid, de 1r de Batxillerat. Juntament amb nosaltres van assistir la Coral

    Regi i la Maria Jos Miranda, directora i sots-directora de lEscola Virolai respectivament.

    Estem parlant duna jornada principalment dirigida als professors de tota Catalunya, i les escoles que

    hi van participar eren escoles de gran qualitat. Sempre podeu consultar per exemple el meu Twitter

    on hi va haver un allau de piulades dirigides al Projecte de Qualitat i Millora Contnua (PQiMC).

    Nosaltres, a banda descoltar les diferents xerrades i

    exposicions de grans professionals (magradaria desta-

    car molt positivament la de Xesco Espar, exjugador i

    exentrenador del Bara dhandbol) vam participar al

    taller que rebia el nom de Work-caf. Estvem en una taula rodona, juntament amb la Coral, uns altres

    cinc professors descoles darreu de Catalunya i el mo-

    derador o cap de taula, en Joaquim Bosch. Els alumnes

    esmentats abans que tenen relaci i contacte directe

    amb el butllet vam explicar tot el projecte; la idea de crear aquest butllet, com es va dur a terme, els

    tipus darticles que posseeix, etctera etctera etctera. Al meu parer i segons la impressi que vaig

    percebre aleshores, vaig deduir que el projecte va agradar als professors oients del nostre debat o de

    la nostre taula rodona, digueu-li com vulgueu, i semblava que ho trobaven una idea genial. Ara b; haurien els professors darreu de Catalunya imposar la idea del butllet escolar fet per alumnes a les

    escoles i aix mateix obligar-los a fer-ne un?

    En certa manera, la grcia i el fet curis daquest butllet s la iniciativa prpia dels alumnes a lhora

    de crear el butllet.

    S, avui ha tocat tirar-se floretes, per tamb elogio molt la XI Jornada de Qualitat a lEnsenyament i la participaci que va tenir-hi lescola i aix mateix el butllet.

    Vctor Collell

    Pgina 24 La Veu de lalumne

    Espai per aplaudir

  • Pgina 25

    La mgia de Christian Cooker

  • Frozen, el reino del hielo

    Estrena: 29/11/2013 (1h42min) Director: Chris Buck, Jennifer Lee Repartiment: Kristen Bell, Idina Menzel, Jonathan Groff Gnere: Animaci, Aventura Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-203691/trailer-19534642/

    El Consejero

    Estrena: 29/11/2013 (1h51min) Director: Ridley Scott Repartiment: Michael Fassbender, Penlope Cruz, Cameron Diaz Gnere: Suspens, Drama Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-202971/trailer-19534966/

    Los juegos del hambre: En llamas

    Estrena: 22/11/2013 (2h26min) Director: Francis Lawrence Repartiment: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth Gnere: Acci, Drama, Cincia ficci Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-196666/trailer-19534468/

    Pgina 26 La Veu de lalumne

    Pellcules estrenades darrerament

  • Pgina 27

    Blue Jasmine

    Estrena: 15/11/2013 (1h38min) Director: Woody Allen Repartiment: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins Gnere: Comdia dramtica Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-206191/trailer-19534685/

    Sptimo

    Estrena: 08/11/2013 (1h24min) Director: Patxi Amezcua Repartiment: Ricardo Darn, Beln Rueda, Luis Ziembrowski Gnere: Suspens Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-208223/trailer-19534593/

    Thor: El mundo oscuro

    Estrena: 31/10/2013 (1h52min) Director: Alan Taylor Repartiment: Chris Hemsworth, Natalie Portman, Tom Hiddleston Gnere: Acci, Fantasia, Aventura Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-193108/trailer-19534352/

    Plan en Las Vegas

    Estrena: 22/11/2013 (1h45min) Director: Jon Turteltaub Repartiment: Michael Douglas, Robert De Niro, Morgan Freeman Gnere: Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-181122/trailer-19534740/

  • Somos los Miller

    Estrena: 08/11/2013 (1h50min) Director: Rawson Marshall Thurber Repartiment: Jennifer Aniston, Jason Sudeikis, Will Poulter Gnere: Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-193459/trailer-19518765/

    Turbo Estrena: 18/10/2013 (1h36min) Director: David Soren Repartiment: Ryan Reynolds, Samuel L. Jackson, Maya Rudolph Gnere: Animaci, Aventura, Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-191356/trailer-19514856/

    Menudo fenmeno!

    Estrena: 29/11/2013 (1h45min) Director: Ken Scott Repartiment: Vince Vaughn, Chris Pratt, Cobie Smulders Gnero: Comdia

    Triler:http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-210939/trailer-19537041/

    Paula Creus

    Pgina 28 La Veu de lalumne

  • Pgina 29

    Blanques juguen i guanyen.

    Aquesta partida on jo duia les blanques s una partida corresponent a lObert Internacional des-

    cacs de Sant Mart 2013, un dels torneigs ms importants i prestigiosos de Catalunya. Jugava

    contra el murci Jos Manuel Delgado, que tenia un ELO Internacional de 1927 (lELO als escacs

    s com el rnking ATP al tennis), mentre que jo tenia 1650. Les apostes estaven clarament en

    contra meva i s que em treia quasi 300 punts dELO Internacional. No obstant aix, en aquesta

    posici on tant un bndol com laltre sembla que tenen atac, faig una jugada que decideix la par-

    tida. No hem doblidar que mest amenaant el cavall amb el pe i que si no jugo b el seu atac

    pot ser definitiu. Aqu podem veure un concepte tctic conegut amb el nom de Obstrucci de

    la defensa.

    Vctor Collell

    El problema descacs

  • La cursa de la dona i Audincia Pblica

  • Interviewing Laura Cretney, language assistant at Virolai

    School

    Laura Cretney is a student from Durham University

    (England) and she has been our language assistant since

    September. She has been reinforcing the oral skills of all

    the students in Virolai School. She is leaving us in December

    but before that, we would like to know her opinion on the

    experience.

    If you had to summarize you experience at our school in three words, what would they be?

    Cultural; Educational; Active.

    Which differences did you find between the Catalan educational system and the English one?

    I have found that students have a much closer relationship with their teachers here in Cat-

    alonia, making the school a much friendlier and more familiar place. I have also enjoyed

    the way the school celebrates the many Catalan festivals.

    What do you think we could take from the English educational system?

    The English educational system seems to be a bit more organized and regimented, which

    can be a negative thing at times however I feel that it teaches students the importance

    of formality and organization, particularly when looking for work.

    Has this period in Barcelona been profitable for you? In which respect?

    My time in Barcelona has been very profitable. I have gained valuable teaching experience,

    improved my Spanish and learnt some Catalan. I have also enjoyed learning about Cat-

    alan culture and have met some wonderful people who I will definitely keep in touch

    with!

    What was the most rewarding thing about teaching primary kids?

    The most rewarding thing about teaching primary kids was seeing how much they enjoy

    learning. Their enthusiasm, and that of their teachers, for the activities, games and

    songs through which they learn is remarkable and inspiring.

    Did you like teaching teenagers? Why?

    I have enjoyed teaching teenagers because they always keep things interesting. I have es-

    pecially enjoyed working with the students of Batxillerat as they have been very enter-

    taining. I have been able to have more fun teaching older students due to their more

    advanced knowledge of English and also because of their energy.

    Pgina 31 La Veu de lalumne

    Lentrevista

  • Pgina 32

    What do you think about the fact that our school prepares us to take certifications?

    I think that the school gives remarkable support for students taking certifications,

    and the level of English of the students at Virolai has really impressed me.

    What do you think about the fact that our school counts on language assistants to help us

    improve our oral skills?

    I think that this is invaluable for students, as talking with a native speaker is the best

    way to improve oral skills. The most rewarding thing for me has been seeing how

    the students oral skills have improved each time I speak with them.

    What will you tell to your family and friends when you return to England about Barcelona

    and Virolai School?

    I will tell them about the fantastic people I have met and how much fun I have had

    learning first hand about life in Catalonia!

    What would you tell your students and your workmates before you leave?

    I would tell my students to keep trying to speak English as much as they can and to

    use every resource made available to them by the school because in my opinion,

    the satisfaction of improving your language skills is one of the most rewarding

    feelings in the world. I would tell my workmates how rewarding it has been for

    me improving my language, which will hopefully encourage them to keep up their

    incredible hard work so that their students can feel the same satisfaction.

    Pol Segarra

  • Ms informaci a butlletivirolai.blogspot.com

    I al nostre Twitter.

    La Veu de lalumne

    https://twitter.com/butlletivirolai