Butlletí desembre
-
Author
victor-collell -
Category
Documents
-
view
226 -
download
7
Embed Size (px)
description
Transcript of Butlletí desembre
-
La Veu de
lalumne
No et perdis:
El reportatge sobre els ovnis a
Montserrat!
La sempre polmica reflexi!
Lactualitat de tots els cursos
de la ESO i del Batxillerat i un
petit homenatge als alumnes
de Virolai Grimm!
Una representaci grfica so-
bre els exmens trimestrals!
El problema descacs!
Lespai crtic i Lespai per aplau-
dir!
La mgia de Christian Cooker!
Lentrevista en angls a la Lau-
ra Cretney!
Les pellcules estrenades da-
rrerament!
La ms rigorosa actualitat de
lEscola en imatges!
I moltes coses ms!
-
1.Portada.
2.ndex.
3.Editorial.
4.Actualitat 1r dESO.
5.Actualitat 2n dESO.
6.Actualitat 3r dESO.
7.Actualitat 4t dESO.
8.Actualitat Batxillerat.
9.Virolai Grimm.
10.Una imatge val ms que mil paraules.
11.Setmana UNESCO.
12.El reportatge.
13.Setmana de la cincia.
14.Santa Ceclia.
15.Emprenedoria.
16.XI Jornada de qualitat a lensenyament.
17.La reflexi.
18.EFQM +500.
19.Nadal a lescola.
20.Espai crtic.
21.Espai per aplaudir.
22.La mgia de Christian Cooker.
23.Pellcules estrenades darrerament.
24.La cursa de la dona i Audincia Pblica.
25.Entrevista.
26.Contraportada.
Pgina 2 La Veu de lalumne
ndex
-
Benvolguts lectors,
Com sabeu, i a escasses setmanes per a que acabi aquest any 2013, aquest s el dar-
rer nmero de lany i el tercer en total.
El fred ja ha arribat a lescola i en breu ens esperen unes merescudes vacances de Na-
dal. Els exmens trimestrals ja han acabat, aquest any un pl atpics, doncs els hem
fet tots en una setmana (de dilluns a dijous, i no de dijous a dimecres com fins ara era
habitual).
Hem dinformar tamb que en els ltims dies shan celebrat les eleccions del Comit
Directiu de lEscola. Els alumnes de lESO han votat a sis alumnes de 4t dESO, tots sis
Consellers de la seva respectiva classe, tres per cap. Finalment el guanyador o en
aquest cas guanyadora ha estat la nostra collaboradora (que malauradament en
aquest nmero no ha pogut collaborar) Helena Armengol, i ho ha fet de manera
aclaparadora. Felicitacions a lHelena, que no dubtem que far un gran paper.
Tamb es varen donar els premis Toshiba corresponents al I Concurs dApps Toshiba.
Els alumnes de lESO han fet una magnfica feina creant les seves prpies aplicacions
per a mbils i tauletes i alguns dells ha sigut guardonat amb premis com una cmera
fotogrfica o una tauleta. Podeu veure lentrega de premis al segent enlla: https://
www.youtube.com/watch?v=Rtpf16yIqVM
Es va dur a terme el Gran Recapte dels aliments, una iniciativa esperanadora i que ha
arribat a les orelles de tots els alumnes que les persones implicades varen fer una
magnfica feina. Lenhorabona!
I encara que quedi lluny tamb vam fer un gran paper en relaci a la Setmana de la
Cincia, on grans i petits van aprendre de valent, ja sigui aprenent o ensenyant. Es
van veure tot tipus dactivitats i totes elles dinmiques.
En relaci al diari, hem de dir que podem parlar dincorporacions, com el fitxatge es-
tellar que hem dut a terme aconseguint que tinguem el plaer de contar amb la pre-
sncia de lalumne Pol Segarra, de Batxillerat, que socupar de lentrevista. Tamb hi
ha rumors que un apartat de moda sincorporar al butllet, per aix ho deixarem
ms endavant, tal vegada com a regal de Reis.
Aix doncs espero, com sempre, que gaudiu de la lectura i que passeu unes molt bo-
nes festes.
Moltes grcies.
Salutacions cordials.
Vctor Collell.
Pgina 3
Editorial
-
Hem comenat a treballar al laboratori i al taller de tecnologia.
En aquestes dues aules que hem comenat a utilitzar ara, hi
passarem bastantes hores de la secundria.
En el laboratori fem experiments, com el que vam fer fa unes
setmanes de les llavors, i utilitzem el material del laboratori
com peres, pipetes...
En canvi, en el taller de tecnologia construm els projectes que
abans hem dissenyat amb el mtode de projectes. All tallem
fusta amb diferents tipus de serres, fem forats amb la perfora-
dora...
En aquestes dues aules hem destar tan concentrats o ms com
estem a les classes perqu s perills i ens podem fer molt mal.
Aquestes sn les noves classes que sn noves per els de primer
i sn una bona experincia per al llarg daquesta dura etapa de
la secundria.
Marc Castellana
Pgina 4 La Veu de lalumne
Actualitat 1r dESO.
-
Ja estan! Sens ha fet molt llarg, per ja estan!
Tota una setmana destrs i destudis. Ja sha acabat!
Per fi! I ja estem preparats per a les vacances de Nadal
com a recompensa!
La veritat s que encara que noms hagin estat 4 dies s
bsicament el que ens ha omplert aquest mes de No-
vembre a segon dESO, per tamb hem de destacar el
dia de Santa Ceclia! Va ser molt divertit i ens ho vam
passar molt b! :)
Vam cantar canons com Summer Nights, Let it Be, Oh Happy Day i Si ya Hamba (tradicional
africana). Les dues ltimes les vam ensenyar gravades amb vdeo i editades per la nostra
professora de msica Joana Bibiloni, i les dues primeres les vam cantar en directe.
Aquest mes tamb hem fet un treball de castell que a mi personalment, i em sembla que a
la majoria de la classe ha agradat molt! Ens hem gravat recomanant un llibre de manera ori-
ginal i que fes venir ganes de llegir-lo als altres companys. Em sembla que s un treball molt
divertit i interactiu i que ens ha fet entrar en el mn de la lectura. Tamb s molt divertit
com tothom samaga quan els toca ensenyar el seu vdeo davant de tota la classe ;).
I aquest mes crec que ja est! Com he dit abans, la majoria ha estat ocupada per lestrs dels
exmens tot i que noms hagin estat durant una setmana (sha fet ETERN! ;).
Marta Botet
Pgina 5
Actualitat 2n dESO.
-
EMPRENEDORIA: nosaltres som el futur
La protagonista daquesta ltimes setmanes: lemprenedoria. Amb un projecte, amb la finalitat
de preparar-nos per un futur millor, impulsat per La Caixa, hem estat treballant des de fa ms
dun mes en torn la perseverana en quan la creaci duna empresa. Una assignatura que ara est
molt de moda i en la que lescola s pionera des de ja fa anys.
Aquest projecte, anomenat KitCaixa i que va ser presentat fa vora dun mes a la biblioteca amb la
collaboraci del Director i President de Lets Bonus (i on hi van assistir algunes autoritats), con-
sisteix en dur a les escoles una capsa amb material per treballar la matria demprenedoria i, de
pas, el mn de la economia bsica i les relacions empresarials.
Aquesta presentaci, que va servir de primera presa de contacte amb el projecte, va ser continu-
ada unes dues setmanes desprs per una altra sessi on vam treballar, amb la professora Rosa
Riera, les intelligncies mltiples i diversos casos demprenedoria amb un final exits, ja que sn
marques que actualment ens resulten conegudes, com per exemple Nespresso.
En mig de les dues sessions, vam tenir la oportunitat de visitar el Museu dels Invents i les Idees,
on, apart de fer la visita normal al museu, vam estar divertint-nos (b, tamb treballant) mentre
intentvem salvar un ou duna caiguda lliure de 2 metres amb diferents materials, des de plastili-
na fins a globus. Noms un equip dherois friquis van aconseguir el seu objectiu: amb una barreja
dingeni i treball dur van salvar el ou, al crit de El Rey en el Norte mentre la majoria de la classe
es queixava de que havien fet trampes (versi explicada per Josep Adolf Mart. La realitat fou
probablement diferent).
Laltra part de la visita consistia en la presentaci de diferents invents, alguns ms innovadors i
daltres de ms corrents, per tots amb la finalitat de resoldre algun problema del dia a dia. La
majoria no eren ms que problemes intils amb solucions que: per qu no sem havien acudit a
mi abans?
*Amb la collaboraci de Josep Mart.
Jlia Salvador i Aina Claps
Pgina 6 La Veu de lalumne
Actualitat 3r dESO.
-
Pgina 7
Actualitat 4t dESO.
El trimestre ja sest acabant per durant aquestes ltimes setmanes a la ESO hi ha hagut els
exmens globals de gaireb totes les assignatures, exceptuant les dues dart, la plstica i la m-
sica. Tamb, a 4t ESO, sens han ajuntat les convocatries per els exmens de nivell dangls
realitzades per la instituci de Cambridge.
Primer de tot, aquests exmens sn molt importants ja que a part dobtenir experincia en
exmens oficials, s la forma de demostrar el nivell de cada persona amb exactitud. Tamb, s
veu com una manera de que els alumnes el marquin objectius personals per a millorar cada dia
i per agafar ms confiana en els mateixos.
Per altra banda, com ja hem comentat anteriorment els exmens globals de lescola han supo-
sat un perode destudi intensiu, han tingut una duraci de una setmana sense caps de setma-
na per en mig, cosa que ha dificultat la organitzaci i la preparaci, cal destacar que com alum-
nes de quart de la ESO ha hagut un cert canvi en les dinmiques dels exmens, tot i aix espe-
rem que els resultats siguin satisfactoris i els esperats.
Dara fins a vacances de Nadal ens espera una temporada curta de descans, ja que la major
pressi ja est passada i les notes ja estan gaireb decidides. Tot i aix es una temporada per
reflexionar sobre el trimestre; ha sigut intens i en la major part nou, totes les assignatures son
ms especfiques per intentar que els alumnes no trin malament la branca dinters al batxille-
rat, s lltim any que podrem obrir portes molt diverses, tant en lletres com en les cincies,
fins i tot en alguna assignatura dart. Majoritriament, tamb s un curs per gaudir i passar-sho
molt i molt b amb els companys de tota la vida i amb aquella atmosfera tant juvenil que ens
envolta, la nostre recomanaci s treballar fort per sense oblidar el somriure per que dels mo-
ments ms durs tamb treus els episodis ms divertits.
Finalment, desitgem molta sort a tots els alumnes de la ESO per els exmens del 1r trimestre, si
per mala sort o manca destudi els resultats no han sigut els esperats, no shan de perqu preo-
cupar, ja que aix els pot fer reflexionar i ser el seu punt dinici duna nova etapa millor.
Per altra banda volem desitjar sort a aquells que daqu un mes
aproximadament rebran els resultats de les proves de nivell dangls.
Aina Maull
-
Poques vegades a la vida es veu nixer el que ser un fet histric per a una comunitat. Jo, en el
que porto dany, nhe vist dos.
Una -i no per a fer-li la rosca a lequip del diari- seria la creaci de la Veu de lAlumne, ja que aquests tipus diniciatives sn molt admirables i dignes dagrair, a ms a ms, pel que es veu va
en molt bon cam. Laltra ser la creaci de Xerinola Virolai.
Xerinola Virolai t la intenci de ser un bloc on-line de transmissi i anlisis de la cultura i la llen-gua catalana, fet per alumnes i per a alumnes. Una mica com la filosofia del diari. Tot i aix tenim
la intenci desdevenir un referent pels estudiants dESO i Batxillerat. Per aix, en Jordi Erill,
alumne de primer de batxillerat i jo mateix, em proposat la creaci completament voluntria da-
quest nou espai virtual on hi exposarem tot de notcies, esdeveniments, pellcules, llibres relacio-
nats amb la cultura i la llengua catalana.
Tots els lectors que estiguin fent o hagin cursat 4t dESO a lescola, sabran quin s el bloc Verba-
glia Virolai, per pels que no, simplement heu de saber que s una iniciativa proposada pels pro-
fessors de catal Dolors Colom i Raimon Sebastin per incentivar lhbit voluntari a lescriptura
sobre fet relacionats amb la literatura i/o el catal. Desgraciadament pels que ens agrada escriu-
re, aquest bloc noms est en manteniment dels alumnes de 4t dESO i cada curs que passa, una
nova generaci pren el relleu a lantiga fent que Verbaglia tingui sempre sang nova i estigui sem-
pre actualitzat. Per nosaltres trobem a faltar aquest tipus diniciatives, i a falta de preestabler-
tes, sen creen de noves. bviament la nostlgia no s lnic factor que ens motiva a tirar enda-
vant aquest projecte, sin que la situaci actual envers la llengua catalana, sobretot en el mn de
leducaci s, com a mnim, complexa i digna dels parmetres educatius de lescola franquista.
Aquesta proposta ha estat molt ben rebuda a classe durant la classe de catal, i Dolors Colom
sha ofert de fer de moderadora del bloc, potenciant aix els nims inicials que ja tenem.
De moment Xerinola Virolai est en construcci, per us convidem a tots, un cop estigui enllestit
a visitar-lo, comentar-lo i, fins i tot, a participar-hi.
Enlla del Xerinola Virolai:
http://xerinolavirolai.wordpress.com
Adri Hernndez
Pgina 8 La Veu de lalumne
Actualitat Batxillerat
-
Pgina 9
Virolai Grimm
Els alumnes de Virolai Grimm van celebrar la Castanyada fent molta gresca. Molt bon ambi-
ent el que es va viure. La festa, perfecte per combatre el fred!
-
Pgina 10 La Veu de lalumne
Exmens trimestrals
Una imatge val ms que mil paraules
Mriam Rodergas
-
Pgina 11 La Veu de lalumne
Setmana UNESCO
-
Pgina 12
Ovnis a Montserrat?
Al cor de la provncia de Barcelona, enmig dun paisatge de muntanyes de perfils nics, suaus i gas-
tats, salcen les imponents formes de Montserrat.
Tot i que per a alguns costi de creure, molts consideren Montserrat una porta entre dos mons. Ovnis,
entitats espirituals, energies... tots aquells que el dia 11 de cada mes es reuneixen a la Muntanya M-
gica busquen quelcom difcil de definir i trobar. Per s encara ms difcil demostrar la descoberta.
Per a ells, Montserrat s una muntanya on conflueixen elements tan aparentment diferents com la
religi, la bruixeria i el fenomen ovni.
Sn minoria els que reconeixen tenir la certesa absoluta d'haver vist o sentit la seva presncia, per
sn majoria els que almenys creuen haver percebut algun indici, aix que la cita segueix guanyant
adeptes. Diversos investigadors asseguren que en diferents sectors del masss s'entreveu el vol dov-
nis.
Remetent-nos als testimonis sobre observacions d'ovnis, el 1986, Antoni Ribera afirma que els va
contemplar. El 1987, Manuel Carballal i Javier Sierra tamb en van veure. I va ser entre els anys 1987 i
1990 quan el fenomen va comenar a crixer. Prop de 800 persones a lany es citaven al masss duts
per l'esperana d'observar els ovnis, aquestes llums que creen enigma. Quina millor atracci turstica
hi ha que aquella que tassegura presenciar un fenomen misteris, regularment durant tot lany, en
un espai emblemtic i sense pagar ni un euro? Actualment, unes 200 persones cada dia 11 es reunei-
xen a lHotel Bruc, des don sinicia la marxa cap a lesplanada que es considera la millor localitzaci
per als misteriosos avistaments. Diferents mitjans de comunicaci ja han mostrat inters en lesdeve-
niment.
El reportatge
-
Pgina 13 La Veu de lalumne
Lavistament dovnis a Montserrat porta, doncs, ms de 30 anys desenvolupant aquesta fun-
ci, encara que mai abans havia adquirit tanta notorietat com ara. Les histries de successos
estranys corren de boca en boca entre els participants. Ms que a veure ovnis, aqu es ve a
compartir histries, explicava un grup d'amigues que havia installat unes mantes a terra per
contemplar cmodament l'espectacular cel estrellat.
Tot va comenar una nit quan Llus Josep Grfol va presenciar unes llums al mar davant de casa
seva. Els va interpretar com un signe de manifestaci dovnis que es volien comunicar amb ell.
Des de llavors diu que est en comunicaci teleptica amb ells, que responen a la seva peti-
ci per donar senyals als humans. Va assenyalar un indret amb bona visibilitat i una data regu-
lar, el dia 11 de cada mes, per convocar tothom qui vulgui veure com ells es manifesten. Fran Recio, ufleg apassionat, narra les seves singulars experincies acompanyat de Grfol cada
dia 11 al seu web: http://franrecio.com/dias_11_montserrat/dias_11_montserrat_index.html.
-
Pgina 14
Ni els han abdut ni juguen al parxs amb extraterrestres. No obstant aix, les persones ms ve-
teranes de la congregaci asseguren haver vist grans i poderoses llums. Altres reconeixen que la
seva experincia es limita a traos que es creuen en el cel o fan ziga-zaga.
Hi ha negoci aqu? Si fssim a Estats Units segur que ja hi hauria un museu privat a la muntanya,
DVDs, merchandising, etc. per tal de rendibilitzar lanomenat "turisme paranormal". Ms encara
si laparici dovnis t un calendari. Aquells que hi creuen estan sonats? Vivim en un mon mani-
pulat per obligar-nos a no creure-hi? Que cadasc sigui lliure de pensar el que vulgui. De moment
aqu hi ha una oportunitat de trobar un bon nombre dapassionats per la vida extraterrestre
prop de Barcelona i de tant en tant veure algun aliengena.
Cinta Gomis
-
Pgina 15 La Veu de lalumne
Setmana de la cincia
-
Pgina 16
Santa Ceclia
-
Emprenedoria
-
Pgina 18
XI Jornada de qualitat a lensenyament
-
Aquests dies, a classe, hem treballat la inclusi, la exclusi i daltres va-
lors igual de subjectius i, normalment, polmics. Lobjectiu daquestes
classes dimposici moral, que es donen a tica (no hi ha cosa ms sub-
jectiva que la tica), Tutoria i al taller de migdia Audincia Pblica, s
ben estrany i incomprensible al pensar freda i objectivament. Tot aix
serveix per a treballar, a la vegada que altres centres de tota la ciutat, el
programa de lAjuntament Audincia Pblica, programa que, sorpre-
nentment per a mi desprs de veure el caos de lacte de benvinguda, ja
va per la XIX edici. Consisteix en desenvolupar un tema de manera que
al final del programa els joves de la ciutat de Barcelona hagin fet una
carta amb opcions de millora a lAjuntament.
Per aqu el tema no s (per desgracia ho veiem fins i tot normal) que
lAjuntament organitzi, amb els diners de tots, programes per a que
nens de sis de primria es barregin amb escoles especials i alumnes de
secundria per a fer una estpida coreografia amb gots; no, el tema del
que vull parlar es sobre limmens error de concepci que es t de la tica
i que recentment ha quedat clar quan, perd per el parallelisme, com a
les escoles dels rgims totalitaris, lAjuntament i el Sistema Educatiu han
creat un programa per imposar-nos els seus valors.
Lestudi de la tica s molt complex; tant, que es una matria per si sola
en la carrera de filosofia i derivades. Molts, moltssims pensadors han
donat voltes durant tota la historia a preguntes com Qu s la maldat?
Qu s ser bo?... I es que... Hi ha realment una moral universal que pu-
guem i tinguem dret a ensenyar els nostres fills?
El guanyador de la milenaria batalla filosofica que va venir per quedar-se ha semblat ser, com no, Jesucrist. La bondat estar en lajut als altres,
sobre tot als desamparats, deia. No sigueu massa bons en res, i recor-
deu que els millors son els pitjors, i els ltims els primers. La moral de
lesclau. El dbil per sobre del fort. I dins aquest marc judeo-cristi en el que ens ha tocat educar-nos, quedava clar que duna manera o altra sens imposarien uns valors. Els seus.
La llibertat s lnic valor universal. Della sorgeixen tots els altres. I, ara mateix, s la llibertat la que ms
falta fa.
Pgina 19 La Veu de lalumne
La reflexi
-
Pgina 20
s lescola un centre densenyament? Si aix fos aix, sens ensenyaria a pensar per nosaltres ma-
teixos quins son els valors que volem per a nosaltres. Sens procurarien llibres de filosofia i tica
per a que, en lestudi dels savis, trobssim la resposta que volem i desitgem per a nosaltres. No,
lescola (i no, no em refereixo a lEscola Virolai) ha esdevingut un centre de creaci de treballa-
dors. La decadncia i maltractament que les humanitats han patit ha servit per crear magn-
fics enginyers i cientfics. Molt bons treballadors. La inclusi s bona. La exclusi s caca. I si la
inclusi est pagada per lEstat amb els diners robats als ciutadans, millor que millor.
s curis perqu quan estudiem el nazisme a classe, tothom veu molt clar que els nazis adoctri-
naven i imposaven la seva visi moral de les coses a les aules, i aix creaven el futur super-home ari. A tohom li sembla malament. Totes les ovelles balen enfadades. Per, quan a les nostres
propies aules sens imposen valors tamb discutibles, les ovells balen contentes. Ning es quei-
xa. Aquesta comparaci es extrema i no molt acorde a la realitat, per la veritat es que obligar a
tenir un punt de vista determinat sobre un tema...
Per finalitzar magradaria deixar una pregunta a laire: s moral imposar els valors sun sobre els
dun altre?
Si respons que no, espero que ho facis notar a la segent classe dtica. Perqu tu tens dret a
escollir els teus valors.
PD: De lensenyament obligatori de valors al Germ Gran noms hi ha un pas. Recordeu:
GUERRA S PAU LLIBERTAT S ESCLAVITUD IGNORNCIA S FORA
PD2: Quan parlo descola em refereixo al sistema actual densenyament. LEscola Virolai s bas-
tant diferent a moltes altres en moltes coses, tot i que en el tema
tica i Ciutadania peca del mateix, al meu semblar.
Josep Mart
-
LEscola Virolai ha estat la primera escola de Catalunya en rebre el certificat EFQM +500.
Pgina 21 La Veu de lalumne
EFQM +500
-
*enlla del vdeo fet per la collaboradora del Butllet Helena Armengol, alumna de 4t dESO; molt re-
comanable!
http://www.youtube.com/watch?v=Q8BBXsK3Rik&feature=youtu.be
Pgina 22 La Veu de lalumne
Nadal a lescola
-
Pgina 23
La censura de la veu de lalumne
I no, no estic parlant del butllet. Avui, per variar, parlar dels professors de lescola i el que jo
personalment considero la seva poca tolerncia a rebre comentaris crtics o frases que ells les
prenguin com a ofensives.
Potser intolerncia no s la paraula ms adequada pel que fan les crtiques, ms aviat crec
que intenten esquivar el que els alumnes considerem problemes. Un exemple clar podrien ser
les reunions de consell de curs; sempre demanen que els hi expliquem el que ens ha semblat
que no sha fet correctament, i quan els hi diem, crec que no ho acaben dacceptar, sempre bus-
quen arguments que els salvin de les crtiques. En certa manera poden tenir ra, per perso-
nalment els hi demanaria que assumissin que no tot s perfecte a lescola. Com mha dit una
companya de classe, saben sentir per poques vegades escoltar. Poso com exemple un cas de
fa uns dos anys, si no recordo malament, es va demanar que augmentessin laigua que sortia a
les fonts de la zona est perqu realment hi sortia poqussima, lany segent ens vam trobar tota
la faana pintada per vam estar tot el curs amb la mateixa aigua. Amb aix no vull dir que lo de
la faana fos menys important ni que ho tinguessin planificat abans per crec que el tema de
laigua era important perqu cada nen que passava a beure aigua shi estava una eternitat per
poder fer un glop.
El segent tema que volia tractar era la, ara s, intolerncia dels professors cap a com contesten
els alumnes. s cert que els alumnes han de contestar als professors amb respecte ja que sn
adults i davant de tot, sels hi ha de mostrar, per pot ser que els hi contestis amb respecte, ells
no sho prenguin aix i que, quan els hi intentes justificar que no volies ofendre, no et deixin par-
lar i es tanquin tant en banda.
Personalment, he viscut un cas daquests en primera persona i puc assegurar que el grau de
frustraci que sents en aquell moment s molt alt i que, quatre anys desprs de lincident se-
gueixo sense entendre de la forma que es va resoldre el cas. bviament no tots els professors
sn iguals, ni molt menys, per demanaria si us plau, que no sels hi pugi tan al cap ser
superiors, que els hi baixessin els fums i que fossin ms flexibles en aquest tema, crec que aix
es podrien solucionar molts ms casos de manera amistosa. I acabo aquest escrit dient que tot
aix, s una crtica constructiva.
Dani Torres
Espai crtic
-
Per si no en teneu prou, avui vull tirar-me floretes.
A mi no, al butllet.
s probable que molta gent no estigui al corrent del segent tema i per aquest motiu magradaria
informar-vos i explicar-vos-el. El dia 14 de novembre quatre alumnes de lescola ens vam dirigir cap a lHotel Campus de Cerdanyola a participar a la XI Jornada de Qualitat a lEnsenyament. Tres da-
quests alumnes som collaboradors actius de La Veu de lalumne; lAdri Hernndez, alumne de 1r de
Batxillerat, la Cinta Gomis, alumna de 4t dESO i jo mateix, tamb de 4t dESO. Lalumne que tamb hi
va participar va ser lOriol Teixid, de 1r de Batxillerat. Juntament amb nosaltres van assistir la Coral
Regi i la Maria Jos Miranda, directora i sots-directora de lEscola Virolai respectivament.
Estem parlant duna jornada principalment dirigida als professors de tota Catalunya, i les escoles que
hi van participar eren escoles de gran qualitat. Sempre podeu consultar per exemple el meu Twitter
on hi va haver un allau de piulades dirigides al Projecte de Qualitat i Millora Contnua (PQiMC).
Nosaltres, a banda descoltar les diferents xerrades i
exposicions de grans professionals (magradaria desta-
car molt positivament la de Xesco Espar, exjugador i
exentrenador del Bara dhandbol) vam participar al
taller que rebia el nom de Work-caf. Estvem en una taula rodona, juntament amb la Coral, uns altres
cinc professors descoles darreu de Catalunya i el mo-
derador o cap de taula, en Joaquim Bosch. Els alumnes
esmentats abans que tenen relaci i contacte directe
amb el butllet vam explicar tot el projecte; la idea de crear aquest butllet, com es va dur a terme, els
tipus darticles que posseeix, etctera etctera etctera. Al meu parer i segons la impressi que vaig
percebre aleshores, vaig deduir que el projecte va agradar als professors oients del nostre debat o de
la nostre taula rodona, digueu-li com vulgueu, i semblava que ho trobaven una idea genial. Ara b; haurien els professors darreu de Catalunya imposar la idea del butllet escolar fet per alumnes a les
escoles i aix mateix obligar-los a fer-ne un?
En certa manera, la grcia i el fet curis daquest butllet s la iniciativa prpia dels alumnes a lhora
de crear el butllet.
S, avui ha tocat tirar-se floretes, per tamb elogio molt la XI Jornada de Qualitat a lEnsenyament i la participaci que va tenir-hi lescola i aix mateix el butllet.
Vctor Collell
Pgina 24 La Veu de lalumne
Espai per aplaudir
-
Pgina 25
La mgia de Christian Cooker
-
Frozen, el reino del hielo
Estrena: 29/11/2013 (1h42min) Director: Chris Buck, Jennifer Lee Repartiment: Kristen Bell, Idina Menzel, Jonathan Groff Gnere: Animaci, Aventura Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-203691/trailer-19534642/
El Consejero
Estrena: 29/11/2013 (1h51min) Director: Ridley Scott Repartiment: Michael Fassbender, Penlope Cruz, Cameron Diaz Gnere: Suspens, Drama Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-202971/trailer-19534966/
Los juegos del hambre: En llamas
Estrena: 22/11/2013 (2h26min) Director: Francis Lawrence Repartiment: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth Gnere: Acci, Drama, Cincia ficci Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-196666/trailer-19534468/
Pgina 26 La Veu de lalumne
Pellcules estrenades darrerament
-
Pgina 27
Blue Jasmine
Estrena: 15/11/2013 (1h38min) Director: Woody Allen Repartiment: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins Gnere: Comdia dramtica Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-206191/trailer-19534685/
Sptimo
Estrena: 08/11/2013 (1h24min) Director: Patxi Amezcua Repartiment: Ricardo Darn, Beln Rueda, Luis Ziembrowski Gnere: Suspens Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-208223/trailer-19534593/
Thor: El mundo oscuro
Estrena: 31/10/2013 (1h52min) Director: Alan Taylor Repartiment: Chris Hemsworth, Natalie Portman, Tom Hiddleston Gnere: Acci, Fantasia, Aventura Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-193108/trailer-19534352/
Plan en Las Vegas
Estrena: 22/11/2013 (1h45min) Director: Jon Turteltaub Repartiment: Michael Douglas, Robert De Niro, Morgan Freeman Gnere: Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-181122/trailer-19534740/
-
Somos los Miller
Estrena: 08/11/2013 (1h50min) Director: Rawson Marshall Thurber Repartiment: Jennifer Aniston, Jason Sudeikis, Will Poulter Gnere: Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-193459/trailer-19518765/
Turbo Estrena: 18/10/2013 (1h36min) Director: David Soren Repartiment: Ryan Reynolds, Samuel L. Jackson, Maya Rudolph Gnere: Animaci, Aventura, Comdia Triler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-191356/trailer-19514856/
Menudo fenmeno!
Estrena: 29/11/2013 (1h45min) Director: Ken Scott Repartiment: Vince Vaughn, Chris Pratt, Cobie Smulders Gnero: Comdia
Triler:http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-210939/trailer-19537041/
Paula Creus
Pgina 28 La Veu de lalumne
-
Pgina 29
Blanques juguen i guanyen.
Aquesta partida on jo duia les blanques s una partida corresponent a lObert Internacional des-
cacs de Sant Mart 2013, un dels torneigs ms importants i prestigiosos de Catalunya. Jugava
contra el murci Jos Manuel Delgado, que tenia un ELO Internacional de 1927 (lELO als escacs
s com el rnking ATP al tennis), mentre que jo tenia 1650. Les apostes estaven clarament en
contra meva i s que em treia quasi 300 punts dELO Internacional. No obstant aix, en aquesta
posici on tant un bndol com laltre sembla que tenen atac, faig una jugada que decideix la par-
tida. No hem doblidar que mest amenaant el cavall amb el pe i que si no jugo b el seu atac
pot ser definitiu. Aqu podem veure un concepte tctic conegut amb el nom de Obstrucci de
la defensa.
Vctor Collell
El problema descacs
-
La cursa de la dona i Audincia Pblica
-
Interviewing Laura Cretney, language assistant at Virolai
School
Laura Cretney is a student from Durham University
(England) and she has been our language assistant since
September. She has been reinforcing the oral skills of all
the students in Virolai School. She is leaving us in December
but before that, we would like to know her opinion on the
experience.
If you had to summarize you experience at our school in three words, what would they be?
Cultural; Educational; Active.
Which differences did you find between the Catalan educational system and the English one?
I have found that students have a much closer relationship with their teachers here in Cat-
alonia, making the school a much friendlier and more familiar place. I have also enjoyed
the way the school celebrates the many Catalan festivals.
What do you think we could take from the English educational system?
The English educational system seems to be a bit more organized and regimented, which
can be a negative thing at times however I feel that it teaches students the importance
of formality and organization, particularly when looking for work.
Has this period in Barcelona been profitable for you? In which respect?
My time in Barcelona has been very profitable. I have gained valuable teaching experience,
improved my Spanish and learnt some Catalan. I have also enjoyed learning about Cat-
alan culture and have met some wonderful people who I will definitely keep in touch
with!
What was the most rewarding thing about teaching primary kids?
The most rewarding thing about teaching primary kids was seeing how much they enjoy
learning. Their enthusiasm, and that of their teachers, for the activities, games and
songs through which they learn is remarkable and inspiring.
Did you like teaching teenagers? Why?
I have enjoyed teaching teenagers because they always keep things interesting. I have es-
pecially enjoyed working with the students of Batxillerat as they have been very enter-
taining. I have been able to have more fun teaching older students due to their more
advanced knowledge of English and also because of their energy.
Pgina 31 La Veu de lalumne
Lentrevista
-
Pgina 32
What do you think about the fact that our school prepares us to take certifications?
I think that the school gives remarkable support for students taking certifications,
and the level of English of the students at Virolai has really impressed me.
What do you think about the fact that our school counts on language assistants to help us
improve our oral skills?
I think that this is invaluable for students, as talking with a native speaker is the best
way to improve oral skills. The most rewarding thing for me has been seeing how
the students oral skills have improved each time I speak with them.
What will you tell to your family and friends when you return to England about Barcelona
and Virolai School?
I will tell them about the fantastic people I have met and how much fun I have had
learning first hand about life in Catalonia!
What would you tell your students and your workmates before you leave?
I would tell my students to keep trying to speak English as much as they can and to
use every resource made available to them by the school because in my opinion,
the satisfaction of improving your language skills is one of the most rewarding
feelings in the world. I would tell my workmates how rewarding it has been for
me improving my language, which will hopefully encourage them to keep up their
incredible hard work so that their students can feel the same satisfaction.
Pol Segarra
-
Ms informaci a butlletivirolai.blogspot.com
I al nostre Twitter.
La Veu de lalumne
https://twitter.com/butlletivirolai