BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 7

ABRIL 2005

Exemplar gratuït

Us presentem el nou director de l’Institut Botànic

Un itinerari per a cada estació de l’any

Spartium junceum

EDITORIAL

Tots coneixem la responsabilitat cientificotècnicaque defineix un jardí botànic. Durant molts segles,els jardins botànics han estat llocs de recerca en elcamp de la medicina o de la taxonomia, però en lamajoria dels casos han estat centres aïllats de la so-cietat. Les persones no han tingut a l’abast la saviesade les plantes.

Actualment, el contacte i la relació amb el ciutadà, ésun dels primers objectius que es planteja el nostrejardí i molts d’altres d’arreu del món. No té cap sen-tit emmagatzemar molt de coneixement i molta be-llesa i no fer-los arribar a les altres persones. Hem deconvertir el jardí en un espai integrat en el dia a diadels qui ens sentim mediterranis.

Per això, estem fent un esforç per obrir-nos cada copmés al públic, a tots els interessats en la natura, pro-fessionals i aficionats, gent que gaudeix i s’emocionaamb les plantes. Hem iniciat noves relacions amb as-sociacions, escoles, grups excursionistes, aficionatsals espais verds i empreses que es preocupen pel me-diambient. Persones que ens expressen inquietuds i aqui ens satisfà donar-los respostes. Un Jardí preocu-pat per la seva funció i per ser estimat cada dia més.

El Jardí us convida a descobrir i a participar de totesles activitats que tots junts oferim.

Núria Membrives

Directora del Jardí Botànic de Barcelona

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 Alfonso Susanna,

nou director de

l’Institut Botànic

6 Aprenem botànica…

8 El Taller d’Oci i Cultura

de Barcelona Activa

9 Les bases de dades en les

col·leccions biològiques

10 Els itineraris estacionals

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

12 Records de la festa

de Nadal

13 Breus de l’Associació…

14 Voluntari, pren-ne nota

15 Racó del soci

Nº 7 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de RedaccióAnna M. Llor i Carlos AzofraDISSENY GRÀFIC

Ramon MartínezIMPREMTA

Imatge i Producció Editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038-BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

A/e:jardibotanic@mail.bcn.es (JARDÍ)amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS)

Web: www.jardibotanic.bcn.es

3

Flaixos

� Estrenem el Consultori de plantes alJardí Botànic, un espai on es podràdemanar consell de com tractar lesplantes malaltes gràcies a un conveniamb l’empresa Magnolia Ibèrica.

� El Jardí col·laborarà en el dissenyd’un espai de la fira Girona, temps deflors, que s’inaugura a Girona el 14 demaig.

� Hem participat en el projecte Estu-di de la viabilitat de la creació d’un bancde llavors del Parc Nacional d’Aigüestor-tes i estany de Sant Maurici, conjunta-ment amb el Centre Especial de Re-cerca de Biodiversitat Vegetal (CER-BIV) de la Universitat de Barcelona, iel Centre de Documentació de Biodi-versitat Vegetal (CeDocBiV)del ParcCientífic de Barcelona.

� El Jardí augmenta les col·labora-cions institucionals:– Visita del grup inscrit al curs de

museologia científica organitzatper IDEC-Universitat Pompeu Fa-bra, 12 març.

– Lliçons de paisatgisme, curs orga-nitzat per CaixaForum, 7, 14 i 21maig.

– Visita dels membres del Centre Ex-cursionista de Catalunya, 14 maig.

– Exposició i demostració de treballsde bonsais amb l’Associació Cata-lana Amics del Bonsai.

� Durant el mes d’abril, el JardíBotànic aplicarà el 50% de des-compte (fins a 1,50 euros) a tothomque presenti un carnet de bibliotecadel Consorci de Biblioteques deBarcelona.

� El dia 13 de febrer, jornada deportes obertes del Jardí amb motiude la celebració de Sta. Eulàlia, elJardí va rebre la visita de 358 perso-nes. Tothom va poder participar enuna taller de plantació i va poder en-dur-se a casa seva una begònia o unclavell de moro.

� A causa d’un possible risc de cai-guda en desnivells de més de dos me-tres en diferents marges o esponesdel Jardí, tècnics de la Mancomunitatde Municipis de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona (MMAMB) i de l’I-CUB varen delimitar els punts querequerien alguna mena d’interven-ció. La MMAMB ha contractat unaempresa industrial del ram del me-tall que hi ha instal·lat unes protec-cions fetes amb aliatge corten i cabled’acer, perquè a més d’augmentar laseguretat dels visitants i dels treba-lladors, aquestes zones s’integrin elmàxim possible en el paisatge i laresta d’elements del Jardí.

4

Alfonso Susanna

Ens podries descriure el que ha es-tat el teu treball com a científic?Jo sóc un taxònom. La meva tasca ésla sistemàtica, la classificació a travésde les eines moleculars, i que hemaplicat a les Asteraceae, en particular ala tribu de les Cardueae.Hem de pensar que quan parlem de lafamília de les Compostes estem par-lant de la família de plantes superiorsmés estesa, aproximadament un 10%sobre el total de les plantes del món.Quant fa a la utilització dels mètodesmoleculars, vull remarcar que, al’Institut Botànic de Barcelona vamser els primers dins de l’Estat espan-yol a fer-ho. Seria cap allà l’any 1994.Els Estats Units van ser els pioners atot el món en dur aquesta tecnologia ala pràctica, l’any 1990, i va ser allà onvam aprendre’n el necessari.

Quina aplicació pràctica o utilitaris-ta han pogut tenir els teus estudis?De la taxonomia en podríem dirciència bàsica, entesa com a corretja

de transmissió que inicia la circula-ció del coneixement científic entre laresta de branques científiques.De tota manera alguna experiènciad’utilitat immediata de la taxonomia,sí que l’he tinguda.A Califòrnia han arribat a comptabi-litzar vuit milions d’hectàrees demales herbes, del gènere Centaurea.Aquí el treball taxònomic va ser vitalperquè es tractava d’esbrinar quinera l’origen de les Centaureas inva-sores.Una altra sortida pràctica han pogutser els estudis sobre el cardo mariano,que produeix un alcaloide hepato-protector, estudis que va sol·licitarun grup iranià interessat en unaplanta que pogués ser un conreu al-ternatiu a l’opi.Ara ens ocupa un projecte genòmic,aquesta vegada, amb la implicaciód’interessos canadencs. S’han dedestriar els gens implicats que fa queunes Centaureas siguin males herbes id’altres no.

Alfonso Susanna, nou director

de l’Institut Botànic

Científic titular del CSIC, ara director de l’Ins-titut Botànic de Barcelona, sempre involucratamb la taxonomia de la família de les compos-tes a través de la metodologia biomolecular.Són nombrosos els seus treballs i col·labora-cions en publicacions dins d’aquest àmbit.

5

I pel que fa a recursos institucio-nals, trobeu suport en aquestabranca de la ciència?No podem dir que n’estiguem satis-fets. Ha estat molt qüestionada políti-cament la injecció de recursos enaquesta branca de la ciència. En can-vi, és curiós com les mateixes perso-nes que ho qüestionen, veuen ambbons ulls tots els recursos destinats arecerca igualment bàsica i sense apli-cació pràctica, com la d’Atapuerca.

I l’Institut Botànic, com a institu-ció, quines són les línies científi-ques de recerca que té marcades?Hauríem de tornar a parlar de la li-mitació del recursos humans i eco-nòmics. Espero que puguem obrirmés línies de treball, però ara mateixen tenim dues de principals:– La sistemàtica, a través dels mèto-

des moleculars, que és allò que ushe estat explicant.

– La catalogació i l’inventari florísticsdel nord d’Àfrica i de l’Andalusiaoriental, amb la finalitat de compararles seves riqueses en biodiversistat.

Com a director de l’Institut, quinssón els objectius que vols assolir?Ara mateix, el plantejament el faigamb vista a dos objectius principals:– Dotar l’Institut d’una estructura de

funcionament racional, de maneraque l’organització es fonamenti en

unitats autònomes, on la direcció eslimiti a una funció de coordinació.

– Resoldre la carència de personal.

Quina penses que hauria de ser larelació entre l’Institut i el Jardí?Hem d’arribar a una convergència.És més, si veiem altres models euro-peus, veiem que els jardins botànicsdepenen dels instituts.Amb això vull dir que considero queun jardí botànic ha de regir-se peruns criteris científics rigorosos. Elrisc, en cas contrari, és convertir unjardí botànic en un parc temàtic.En definitiva, no veig perquè no espot plantejar la lògica d’una estructu-ra organitzativa i funcional única,que treballi sota unes mateixes di-rectrius i amb una complementarie-tat de base.

Com veus la tasca que està fent el Jar-dí, des del punt de vista de la divulga-ció i sensibilització botàniques?Penso que no sou una excepció a l’ho-ra d’arrossegar carències quant alsrecursos humans i econòmics, i mal-grat això, el Jardí se’n surt.A més a més, hi teniu una dificultatafegida. És un Jardí molt exigent. Ésrealment un repte fer arribar la ideade mediterranietat al gran públic.

�Amadeu Camps

6

Aprenem botànica…

LA GINESTA

� Nom científic: Spartium junceum L.� Etimologia: El nom Spartium pro-

vé del grec Sparton, que significacorda gruixuda, que fa referència ales tiges en forma de jonc.

� Família: Lleguminoses.� Descripció: Arbust llenyós de fins

a 3 m d’alçada. Fulles inexistents opetites (d’1 a 3 cm) i simples. Florsgrogues d’olor agradable. Floreixde l’abril al juliol. Fruit en formade llegum. Apareix a les pastures ia les brolles a la zona costanera delterritori català, balear i valència,per sota dels 1.000 m.

� Característiques de les fulles:

� Característiques de la flor:

Cinc pètals grocs que dibuixen una forma

de papallona (antigament la família

s’anomenava papilionàcies)

Fruit en forma

de llegum que

conté unes

deu llavors

Il·lustracions:Montserrat Molins

7

LA FAMÍLIA DE LES LLEGUMINOSES

� Etimologia:El nom lleguminosa s’atribueix alsfruits en forma de llegum (comuna mongeta).

� Trets diagnòstics de la família deles lleguminoses:- Fulles compostes i alternes.- Flors bisexuals. Presenten cinc

sèpals fusionats. En general,cinc pètals que dibuixen una pa-pallona.Contenen deu estams generalmentsoldats que formen un tub (1).Presenten un pistil simple (2).

- Fruit en forma de llegum.

� Distribució de les lleguminosesal món:

- Nre. gèneres al món: aprox. 700- Nre. d’espècies: aprox. 17.000- Usos econòmics: alimentació, fe-

rratge i ornamentals

�Les lleguminoses del Jardí Botà-nic (gèneres):

- Austràlia: Cassia sturtii, Templetoniaretusa i Acacia spp.

- Sud-àfrica: Cassia abbreviata, Indi-gofera cylindrica, Erythrina caffra,Peltophorum africanum i espèciesd’Acacia i Bauhinia.

- Xile: Acacia caven, Caesalpinia spi-nosa, Cassia arnottiana, Geoffroeadecorticans, Senna multiglandulosai especies de Prosopis, Psoralea iSophora.

- Califòrnia: Acacia farnesiana, Cercisoccidentalis, Leucaena glauca, Parkin-sonia aculeata i Prosopis glandulosa.

- Conca mediterrània: Espècies d’A-nagyris, Anthyllis, Argyrocytisus, Ca-licotome, Ceratonia, Colutea, Coroni-lla, Cytisus, Dorycnium, Genista, Me-dicago, Retama, Sarothamnus, Spar-tium i Ulex.

- Illes Canàries: Espècies de Cha-maecytisus, Coronilla, Lotus i Teline.

�Text: Núria Membrives

(1)

(2)

8

El Taller d’Oci i Cultura de Barcelona Activa

Barcelona Activa és una entitat quetreballa conjuntament amb l’Ajunta-ment de Barcelona, que es dedica a laimpartició de tallers ocupacionalsper a persones que es troben a l’atur,a la creació d’escoles tallers o a oferirformació ocupacional, entre d’altres.

Els tallers ocupacionals tenen un anyde durada, i el d’Oci i Cultura, del qualen formem part, es troba dins d’aques-ta oferta de formació i ocupacional.

El taller d’Oci i Cultura està formatper trenta-dos alumnes-treballadors,repartits en diferents museus i cen-tres cívics de la ciutat de Barcelona.Concretament, en el nostre equip, hiha vuit alumnes-treballadors que,conjuntament amb l’experta docentdel taller, estem desenvolupant tas-ques de divulgació cultural al Jardí i al’Institut Botànic de Barcelona.

Dels vuit participants que som,dos donem suport a les tasques delJardí Botànic i la resta estem desti-nats a les instal·lacions de l’Institut.

Les tasques que tenim assignadestant pràcticament com laboralment,s’emmarquen en els procediments ien les accions que es duen a terme ales dues institucions i estan estreta-ment lligades amb la seva difusió tantcultural com científica.

Trimestralment fem una rotacióde les tasques, la qual cosa ens per-met conèixer els diferents departa-ments i àrees del Jardí i de l’Institut.

Com a feines més rellevants, i queens estan aportant un aprenentatgemolt productiu, destaquem: suport atasques de comunicació, participaciói col·laboració en activitats didàcti-ques, assistència i guia de grups, tas-ques arxivístiques i de catalogació delfons de l’herbari, i elaboració i exe-cució d’estudis de públic.

I tot això, ho complementem ambla formació teòrica, un cop per setma-na, per aprofundir en les bases tècni-ques de la cultura i del patrimoni, i endefinitiva, per assolir els continguts iconeixements necessaris per formar-nos com a divulgadors culturals.

I a més, i per cert, sempre gaudimde les vistes meravelloses que ensofereix aquesta part alta de la mun-tanya de Montjuïc.

Per finalitzar, volem agrair el suporti la paciència que està tenint el perso-nal del Jardí i de l’Institut Botànic. Desde bon començament ens hem sentitacollits i ara ja en som nou més.

�Júlia Ribera i Dolors Riera. Equip

Taller Ocupacional Oci i Cultura

9

Bases de dades

Les col·leccions biològiques tenenun gran interès per a la investigació ila divulgació de la biodiversitat.

Hi ha dos grans tipus de col·lec-cions botàniques: les col·leccions vi-ves (jardins botànics, bancs de lla-vors) i les col·leccions de naturamorta (herbaris).

Només a l’Estat espanyol trobemmés de 4,5 milions d’exemplars encol·leccions de natura morta repartitsen 44 herbaris diferents1 i 38 centres(principalment jardins botànics)amb col·leccions vives que reuneixencentenars de milers de plantes.

Per al tractament de tot plegat, caladoptar sistemes informatitzats queho inventariïn tot. Només així la ges-tió i la validació del patrimonicol·leccionat és possible.

Actualment coexisteixen diferentsprojectes localment, nacionalment iinternacionalment que pretenenaplegar la informació de totes lescol·leccions biològiques per perme-tre un ús més eficient i funcional d’a-quest immens patrimoni.

Destaca en l’àmbit nacional la xarxaGBIF.ES2 integrada dins Gbif-Global.

Internacionalment, destaca elprojecte europeu Biocase3 en col·la-boració amb altres projectes comSynthesis,4 ENBI,5 sp20006 o l’es-mentat Gbif.7

L’establiment de xarxes d’integra-ció de la informació i l’accés a Inter-net donen a les bases de dades un

gran protagonisme, i les convertei-xen en l’eina fonamental del desen-volupament del coneixement cientí-fic i del treball divulgatiu.

El Jardí Botànic de Barcelona hadonat prioritat a la documentació i ala informatització de totes les col·lec-cions vives de què disposa (jardí, vi-ver, banc de llavors). Actualment, hiha una base de dades amb més de30.000 exemplars vius que integra elconjunt d’aquest patrimoni natural.Això permet una gestió global delcentre, de manera que tota la feinaque es fa des dels diferents sectorsimplicats (manteniment, planta-cions, recol·leccions, germinacions,etc.) pot tenir un nexe comú de dis-seny i direcció.

No obstant això, encara queda unengrescador camí per recórrer. Calintegrar aquestes dades tant en xarxeslocals com en globals que alliberin lainformació recollida al centre i els do-nin un ús extensiu per al conjunt de laciutadania i de la comunitat científica.

1. http://www.gbif.es/InformeColecciones_4.php2. http://www.gbif.es/Gbifes.php3. http://www.biocase.org4. http://www.synthesys.info5. http://www.enbi.info/forums/enbi/index.php6. http://sp2000europa.org7. http://www.gbif.net/portal/index.jsp

�David Bertran

Les bases de dades en les col·leccions biològiques

10

La gran xarxa de camins que recorreel Jardí Botànic de Barcelona ofereixals visitants un gran ventall d’itine-raris que discorren entre els setanta-un fitoepisodis que representa.

Amb els itineraris estacionals volemproposar als visitants un recorregut di-ferent per a cada estació de l’any en elqual puguin descobrir el més destacatde cada moment. Les èpoques de màxi-ma floració són a la primavera i a la tar-dor, però al Jardí sempre hi ha flors imoltes coses per explicar i aprendre.

Aprofitant la vistositat de la floració, acada estació, i a través de diverses plan-tes, estem dissenyant aquests itinerarisque permetran que els visitants no esperdin aquest espectacle natural.

En els itineraris estacionals volemexplicar algunes curiositats, algunsconceptes botànics bàsics que enspermetin acostar-nos al món de lesplantes, de la botànica, de l’ecologia.

Perquè com més en sapiguem, mésles coneixerem; amb més coneixe-ment més les estimarem; i amb mésestima més les respectarem.

Cada estació de l’any té unes caracte-rístiques climàtiques diferents i lesplantes s’hi han d’adaptar. Explica-rem algunes d’aquestes adaptacions.Per exemple, a l’estiu parlarem de lesadaptacions a la sequera. Com lesplantes superen aquest període tandesfavorable per les altes temperatu-res i les escasses pluges. Algunesplantes redueixen les seves fulles finsa transformar-les en espines, així lapèrdua d’aigua per evaporació és mí-nima. D’altres desenvolupen espi-nes, però ara, per protegir-se delsherbívors. L’estiu també és una èpo-ca d’incendis, podrem aprendre quèfan les plantes per sobreviure-hi,quines són les seves estratègies pertreure profit de l’incendi, com apro-fiten la calor del foc per obrir les pin-yes i llançar ben lluny les llavors queproduiran nous individus.

A la primavera, l’estació de les flors,podrem gaudir de l’espectacle de co-lors que ens ofereix el Jardí, elFynbos, la brolla de Sud-àfrica; lesbrolles mediterrànies, els Echium deCanàries, i moltes d’altres. Apren-drem d’una manera amena i senzillael funcionament de la reproducció

Els itineraris estacionals

Hakea laurina a l’hivern

sexual d’algunes plantes. Quins sónels seus òrgans sexuals. Aquests òr-gans els hem vist moltes vegades mi-rant una flor però els sabem diferen-ciar? Sabrem quines són les diversesformes de pol·linització que utilit-zen, qui o què trasllada el pol·len del’òrgan masculí al femení, d’una ma-teixa flor o bé d’una flor a una altra.Què utilitza la flor per atreure els in-sectes, quin profit en treuen ells?

Volem relacionar els itineraris esta-cionals amb algunes tradicions, comla Castanyada a la tardor, i ho aprofi-tarem per parlar dels fruits. La tardorés l’època típica d’anar a collir bolets,sabem realment quina és la maneracorrecta i responsable d’anar-los acollir al bosc? A la tardor cauen lesfulles, per què? Alguns arbres lesperden, d’altres no; per què algunsarbres adopten estratègies caducifò-lies i altres perennifòlies? Per què ala mediterrània hi ha més arbres pe-rennes que al nord d’Europa?

L’hivern és una època de repòs per alsvegetals, la seva activitat metabòlicaqueda reduïda al mínim. Parlaremdels bulbs que passen l’hivern sota te-rra esperant que pugin les temperatu-res per desenvolupar la part aèria iflorir. Aprofitarem que l’hivern ésquan més ens refredem per parlar delsusos medicinals d’algunes plantes, deles que tenen propietats antisèpti-ques, antiinflamatòries, etc. Intenta-rem buscar una resposta a perquè ar-bres com els ametllers floreixen tanaviat malgrat el risc de gelades.

Volem que els itineraris estacionalssiguin amens, que siguin instructius idespertin la curiositat als visitants,que en vulgueu saber més, que vul-gueu conèixer millor la natura queens envolta, que aprenguem tots a es-timar-la i a respectar-la. Els itinera-ris estacionals us ofereixen la possi-bilitat d’interpretar el Jardí, de veureles petites joies que amaga i que ensva descobrint al llarg de l’any.

�M. Teresa Vila i Merino

11

Flor d’arboç a la tardor

Fruits comestibles: cireres d’arboç

12

Els amics que participaren a la tradi-cional festa de Nadal varen escriureuna carta als Reis d’Orient. Creiemque tot el que hi demanàvem ens homereixem de debò:– Hauria d’arribar al Jardí un bus des

del centre de la ciutat.– Volem que el Jardí sigui conegut a

tot arreu.– El Jardí ha d’estar ben indicat en

tots els indicadors del parc deMontjuïc.

– Demanem més bancs per contem-plar el Jardí.

– Demanem que hi hagi una bona sa-la d’educació ambiental.

– Demanem salut per a les plantes.– Poesia a la BROLLA.– Salut i pau per a tots i totes.

El 10 de gener, en tornar a obrir lanostra oficina, la nostra secretària esva trobar una carta on hi deia:

Benvolguts amics del Jardí Botànic,

El que feu i com ho feu us fa mereixedorsde tot el que ens heu demanat i més.Com que veníem molt carregats, hemdeixat indicacions als nostres ambai-xadors per donar-vos satisfaccions du-rant tot l’any 2005.

M., G. i B.

Durant la festa, es va fer un homenat-ge a Guillem Ramon per la seva dedi-cació als itineraris interpretatius bo-

tànics. També vam apagar les espel-mes pel cinquè aniversari del JardíBotànic, i, és clar, degustàrem lestruites participants del Concurs.

La guanyadora del premi a la truita dela millor degustació fou per a l’EsterMartínez (amb la seva truita de xam-pinyons), i el premi a la millor pre-sentació fou per a la Carolina Ribaamb la seva truita estrella. Tots elsparticipants van rebre un obsequi.

Propera trobada dels Amics:

El 2 d’abril celebrem la Festa de la Pri-mavera. Enguany, ens afegim a la cele-bració de l’any de la lectura i de la lite-ratura. Si no hi pots assistir, et convi-dem a l’itinerari poètic del 24 d’abril.

�Associació d’Amics del J. Botànic

Records de la Festa de Nadal

TRUITA ESTRELLAIngredients: mongetes blanques, es-pinacs, ous, oli i sal.Preparació: els espinacs, prèviamentsofregits, es col·loquen a la paella enforma d’estrella. Les mongetes cuiteses reparteixen a l’entorn dels espinacs.Es posa la paella al foc i s’hi afegeixenels ous batuts. Es deixa que quallin a focsuau. Es tomba la truita i s’acaba decoure per l’altra banda.Truita clàssica, econòmica, nutritiva,senzilla i molt gustosa.

Carolina Riba

13

Ens donem a conèixer

a les Canàries

Del 24 al 26 de febrer va tenir lloc aGran Canària el VIII Simposi del’Associació Iberomacaronèsica deJardins Botànics. Un dels eixos te-màtics d’aquest simposi eren les ac-tivitats educatives i les associacionsd’amics. La nostra entitat va partici-par-hi amb dos pòsters sobre aqueststemes. La Núria Membrives va poderexplicar els continguts a tots els inte-ressats.

Tríptics i pòsters dels

serveis educatius

Gràcies a la Caja de Ahorros del Me-diterráneo, hem imprès uns noustríptics dels serveis educatius i unspòsters. Tota persona que es moguien algun centre o entitat i que els pu-gui interessar aquest material (s’hiinclouen les visites organitzades pera adults), demaneu-lo a la Secretaria.

Un vol pel Jardí Botànic

No, no és publicitat dels helicòpters.És el nom d’un projecte que hempresentat a diferents convocatòriesde subvencions per desenvolupar unprograma d’actuacions per treballarel tema de l’avifauna del Jardí Botà-nic. Qualsevol amic afeccionat a lesaus, o als animals en general, quevulgui proposar-nos alguna activitat,serà benvingut.

Mònica Viladesau va ser entrevistadaa primer de febrer en un programa devoluntariat de Ràdio Estel.

Revista Woman: l’Olga Pradas, delgrup d’educació ambiental, és prota-gonista d’un reportatge d’aquesta re-vista en el número del mes d’abril.

Quotes

Tots els socis numeraris que paguen laseva quota en efectiu, haurien de fer-ho abans de finalitzar el mes d’abril.Igualment, recordem que, segons elsestatuts de l’Associació, per donar-se’nde baixa s’ha de notificar per escrit.

Protecció de dades

Cada cop és mira més l’aplicació de laLlei de protecció de dades. La infor-mació personal que l’Associació tédels seus socis només la utilitza per aús intern.

Detalls sobre l’Agenda

L’agenda d’abril a juny ens arriba ple-na de propostes ben variades. Comen-cem amb una excursió per l’Anoia demans de la Carolina (la informació latrobareu a l’Agenda anterior). Al maigi al juny ens podrem retrobar amb elsamics d’Aprèn, l’Israel i l’Andreu, peranar a la Garriga i a Prades. L’amicOriol Comas ens convida a una xerra-da sobre el tema de la genètica agríco-la, amb la seva trajectòria professional

Breus de l’Associació…

com a referent. I l’amic Enric Orús,després de ensenyar-nos les palmeresde Barcelona i el parc Cervantes, enanys anteriors, ens vol guiar pel parcdel Laberint. En Jaume Morera ensintroduirà en el món dels bolets, ambel suport de la Mònica Viladesau. I, com a plats forts: el Planta’t al Jar-dí el diumenge 8 de maig, i el dinarde germanor el 18 de juny. Per cert,que aquesta última activitat encaras’està organitzant: podeu fer arribar al’Associació qualsevol suggeriment oproposta de canvi. Volem un dinarper a tots els amics.

VOLUNTARI, PREN-NE NOTA

� Feia molt de temps que no succeïa,però al darrer trimestre s’ha hagut dedemanar als voluntaris que no hi puges-sin. El motiu: les baixes temperatures. Afinals de gener i primer de març el fredva fer que els jardiners recomanessinsuspendre les jornades de treball.

� Es busquen guies

A qui no els diu ningú que no hi pu-gin són als guies. Ells són els que méshan patit el fred. Ens demanen quefem una crida a tos els amics del Jar-dí, per intentar ampliar aquest grup.

Ens recorden que les característiquesper ser guies és estimar les plantes igaudir parlant-ne. No cal una granformació prèvia.I si encara no heu gaudit dels seus iti-neraris, us recordem que els fan elsdissabtes i els diumenges de 10.30 a13 h (excepte durant el mes d’agost).

�Benjamí Aïsa és el nou cap del grupde guies. Li desitgem ànim i il·lusió.

� Necessitem col·laboradors per adiferents tasques de suport i d’aten-ció al públic els dies:Diumenge 24 d’abrilDiumenge 8 de maigDijous 12 de maigDissabte 28 de maigDiumenge 29 de maigSi pots col·laborar-hi algun d’aquestsdies, comunica-ho a la Secretaria.

14

Breus de l’Associació…

Imatge del Jardí després de la nevada

del dia 28 de febrer

(fotografia cedida per Josep M. Gómez)

Emili Izquierdo, voluntari de l’Associació,

fent una visita guiada

Donem la benvinguda a:

Fedra González i Teresa Garzón, no-ves sòcies voluntàries.Amàlia Bosch, Sergi Massanès, NeusGarcia i Núria Ruzi, nous socis nu-meraris.

Descansa al Jardí etern:

El nostre condol a l’amiga HermíniaFabó, per la pèrdua de la seva germa-na Lluïsa, també sòcia de l’entitat.

Exposició:

En Josep Sabanès ens convida a visi-tar la seva exposició de paisatges ambaquarel·les i aiguades.Inauguració: 19 de maig, a les 19.30 hDurada: fins a l’1 de junyLloc: Agrupació de Coralistes de Ca-talunya, c/ Diputació, 423 (Metro L2Monumental).De dilluns a divendres, de 10 a 13 h ide 18 a 21 hEntrada lliure

Racó del soci

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’araper l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...

• Poden visitar el Jardí Bo-tànic gratuïtament

• Donen suport al creixe-ment del Jardí

• Tenen un descompte enles activitats de l’Agendadel Jardí

• Reben informació de lesnovetats del Jardí

• Gaudeixen d’un progra-ma especial d’activitats

• Reben la BROLLA

• Poden col·laborar en elmanteniment del Jardí

• Tenen descomptes a:- Garden Center Bordas

Gavà- Navarro Mitre, florista- Oryx, botiga de natura

i d’excursionisme- Tokonoma, tenda,

escola i viver de bonsais

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Scabiosa cretica, il·lustració de Jaume Morerai Font, voluntari de l’Assoc. d’Amics.

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HO

A LA TEVA AGENDA:

• Caps de setmana, 9 i 10 d’abril,i 28 i 29 de maig:Exposició de bonsais

• Diumenge 24 d’abril,d’11.30 a 13 h:Itinerari poètic

• Diumenge 8 de maig.Jornada de portes obertes:Planta’t al Jardí

• Dilluns 30 de maig, a les 18 h:Xerrada sobre genètica agrícola

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica

on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.