BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 5

SETEMBRE 2004

Exemplar gratuït

Celebrem el 5è Aniversari • Entrevista amb Josep Maria

Camarasa, comissari de l’exposició de l’Institut Botànic

Cirerer d’arboç.Fotografia d’Agustín Candón

EDITORIAL

El Jardí Botànic de Barcelona s’estrena en un dels

seus principals compromisos amb la societat actual i

col·labora en el desenvolupament d’un pla general de

conservació de la flora de Catalunya.

Des del mes juny d’enguany i durant dos anys, el Jardí

i l’Institut Botànic participen en un projecte de con-

servació europeu, que permetrà crear una xarxa d’ins-

titucions per desenvolupar un programa de conserva-

ció vegetal de la part occidental del Mediterrani.

Aquest projecte ens permetrà crear uns manuals que

continguin les pautes d’actuació per a la recol·lecció

de llavors i la gestió posterior en plans de reintro-

ducció i recuperació d’espais naturals.

La Generalitat ha mostrat un gran interès per aquest

projecte i ens ha brindat la possibilitat de donar-li

continuïtat. És, per tant, un moment de gran il·lusió

per al Jardí davant d’aquest nou repte que ens per-

metrà vetllar per la conservació de la biodiversitat a

Catalunya.

Núria Membrives

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 De la curiositat a la

prospectiva. L’exposició

de l’Institut Botànic

5 Entrevista amb

Josep Maria Camarasa

7 Què és la MMAMB?

8 Aprenem botànica…

10 El Jardí ja té 5 anys!

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

12 Valoracions del Congrés

Mundial de Jardins

Botànics

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 4 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de redaccióAnna M. Llor i Carlos AzofraDISSENY GRÀFIC

Ramon MartínezIMPREMTA

Imatge i Producció Editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038-BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

A/e:jardibotanic@mail.bcn.es (JARDÍ)amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS)

Web: www.jardibotanic.bcn.es

3

Flaixos

� Hem substituït totes les mallesd’ombra dels nostres vivers. La ma-lla, ara, deixa passar el 50 % de la ra-diació solar. També n’hem canviat elsistema de subjecció. � Disposem d’un nou dipòsit de3.000 litres d’aigua i un grup de pres-sió al clos dels bonsais. Ja hem fet ve-nir una primera càrrega d’aigua des-ionitzada per tal de poder regar elsbonsais amb aigua d’una gran puresa.� Hem arranjat i reformat la porta deservei corredissa que dóna accés al’edifici d’oficines i manteniment. � Hem col·locat una capa de gredavolcànica en tres fitoepisodis que noen tenien i n’hem reposat en un altre.� A principi de l’estiu... una serp vaentrar al despatx de l’Associació d’A-mics del Jardí. A falta d’un expert enherpetologia o bé, d’un expert enrèptils, pensem que es tractava d’una

SERP VERDA (Malpolon monspessula-nus), una espècie molt abundant a to-ta la Catalunya de clima mediterrani.Alguns exemplars adults poden arri-bar a fer més de dos metres de llarg itenen un cos gruixut, convertir-se enels ofidis autòctons més grans de ca-sa nostra. Tot i el seu nom, tots elsexemplars no són verds, també se’ntroben amb tons grisos, terrosos onegres. És de costums diürns i molttermòfila. Habitualment fuig davantla presència humana però, si inten-tem capturar-la o se sent amenaçada,bufa i es mostra molt agressiva. És verinosa però les dents que conte-nen el verí les té a la part posterior dela boca, de manera que, en mossegar,difícilment el poden inocular.� El proper mes de novembre tin-drem treballant amb nosaltres el jar-diner responsable de la col·lecció deplantes mediterrànies del Jardí Botà-nic de Munic, gràcies a l’acord decol·laboració entre els dos jardinssignat el passat 2003. � El proper 4 de novembre el Jardí il’Institut Botànic acullen un tallerd’especialistes europeus en museusinclòs en un Congrés Europeu queorganitza el Museu de la Ciència deBarcelona. L’activitat s’iniciarà ambuna visita al Jardí i a l’Institut, i fina-litzarà amb una taula rodona on esdebatrà la interpretació de la botàni-ca en un jardí botànic.

4

De la Curiositat a la prospectiva

L’exposició de l’Institut Botànic

Del 16 de juny fins al 17 d’octubre

Emmarcada en el Fòrum ciutat, el 15de juny es va inaugurar a l’Institut Bo-tànic una exposició que ens mostral’evolució de les concepcions i les in-terpretacions de la natura a través delstemps i les cultures. Podem veure, ensis sales, com les distintes col·leccionsnaturals que es creen a Catalunya sónun reflex del model de pensament quedomina en cada moment.1a sala-Les meravelles de la natura:A final del segle XVII l’home s’admi-ra davant l’obra del Creador. El pen-sament de l’època contempla la crea-ció com la gran cadena jeràrquicad’éssers de perfecció creixent, coro-nada pels humans, i els àngels.

Hi destaquen la defensa de narvalque fa més d’1 m, les pedres de betzo-ar, l’escorça de quina i una col·leccióde segells d’argila, el medicamenthomeopàtic de l’època.2a sala-El llibre de la natura: Al se-gle XVIII, segle de la Il·lustració, l’-home necessita interpretar la natura,s’ordenen els coneixements que s’a-cumulen ràpidament.

Linné va ser-ne el principal clas-sificador. Va agrupar les plantes en24 classes representades a l’exposi-ció per peces de l’herbari de FrancescX. de Bolòs. 3a sala-La història de la natura: Alsegle XIX, Charles Darwin revoluciona

la societat de l’època amb la teoria del’evolució. Els diversos organismes nohavien estat creats, són el resultat delscanvis soferts pels seus antecessors ique la selecció natural ha escollit.

És molt valuosa la col·lecció de 50espigues d’arròs diferents que hi po-dreu veure.4a sala-Les col·leccions naturals aCatalunya: Mitjan del segle XIX i partdel XX; les col·leccions hi afegeixen unaltre objectiu: l’ensenyament. Inicidel segle XX; es creen noves institu-cions i s’inicia una intensa activitatd’exploració científica, neixen les pri-meres entitats excursionistes, arrela aCatalunya l’excursionisme científic.5a sala-El present i el futur de lanatura: L’activitat humana incideixnegativament sobre els ecosistemes,ja que fa que augmenti la velocitatd’extinció d’espècies. Darreramentalguns sectors són conscients de lanecessitat de seguir un model soste-nible. Les col·leccions actuals volenpreservar la diversitat natural.6a sala-Institut Botànic de Barce-lona: L’activitat científica avui; al’Institut Botànic, es duen a termeprogrames de recerca sobre la florade la Mediterrània Occidental i siste-màtica molecular. També hi trobareuels projectes de preservació de plan-tes amenaçades que s’elaboren con-juntament amb el Jardí Botànic.�M. Teresa Vila

5

Entrevista amb Josep Maria Camarasa

Com a assagista científic de quinaobra us sentiu més orgullós? - BIOSFERA, l’obra en onze volumsque vaig codirigir al costat de RamonFolch per a l’Enciclopèdia Catalanam’ha donat moltes satisfaccions enca-ra que va suposar un gran esforç du-rant més de cinc anys, per coordinartextos de dos-cents autors, escrits ori-ginalment en una desena d’idiomes.Satisfacció primera la de compartirautoria amb Ramon Margalef o LynnMargulis, i més ençà pel fet que hagiestat traduïda a l’anglès i a l’alemany.No és gens freqüent que es tradueixiun text científic del català a l’anglès.

El volum 5è de BIOSFERA parla deles Mediterrànies. Com pot afectarel canvi climàtic a aquesta unitatbioclimàtica?- No sabem gaire en quin sentit potafectar-li. Pot anar en el sentit d’una

desertització o, localment, cap a unclima més càlid i humit.

Formeu part del Consell Editorial dela revista IDEES (www.idees.net). Elnúm. 4 (1999) va ser un monogràfic:"Vint anys de l’Estatut d’Autonomiade Catalunya". Ara, la Generalitat,obre la participació dels ciutadansper elaborar el nou Estatut.- Una oportunitat molt positiva. Peròdubto de la seva eficàcia real ja quemoltes de les propostes poden toparamb els límits que imposa la Consti-tució.

El desaparegut Ramon Margalef,preguntat per l’abocament de Do-ñana, va respondre amb cert fata-lisme que no li estranyava i que lisemblava molt humà.- No s’ha de confondre ecologia iecologisme. L’ecologia és una ciència

Doctor en biologia, expert en ecologia i en ordenació delterritori, historiador de la ciència, escriptor, investiga-dor. Fou membre del comitè espanyol Home i Biosfera, dela UNESCO. Actualment és responsable de polítiquesR+D+I al gabinet tècnic del Dept. d’Universitats, Recercai Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya iés el cap de redacció de la revista Coneixement i societat,adreçada bàsicament a l’àmbit universitari. Ara, ens uneixamb Josep Maria Camarasa el fet que sigui el comissari, deluxe, de l’exposició De la curiositat a la prospectiva de l’Ins-titut Botànic de Barcelona.

6

que dóna una base teòrica en la quales vol fonamentar l’ecologisme, queés una ideologia que va començar aemergir als anys seixanta. Vaig viurede ben a prop el naixement de l’eco-logisme als Països Catalans a partirde 1968, primer a la Catalunya Nord idesprés al sud de la frontera. Inicial-ment ja hi havia elements "ecologis-tes" en les lluites veïnals per aconse-guir equipaments als barris. Peròamb l’oposició a l’abocador del Ga-rraf (1973) també va reaccionar elmón universitari i l’excursionista. Enrelació amb l’ecologisme, em sentoforça margalefià, és a dir, em mou unpessimisme actiu... Però, com a op-ció política, senzillament, no puc ac-ceptar que se separin les reivindica-cions ambientals de les socials.

L’energia nuclear pot ser una solu-ció per evitar les emissions de CO2?- Només a curt termini pot semblarinteressant des d’aquest punt de vis-ta. Hi ha gent seriosa, com James Lo-velock, que ho defensa. Personal-ment no ho puc acceptar perquè hi-poteca el futur. No obstant això, esnecessiten alternatives energètiquessostenibles. No entenc, per exemple,el rebuig que han suscitat els parcseòlics entre alguns ecologistes.

Penseu que els aliments transgènicssón una amenaça ben tangible i greu?

- D’aliments trasgènics fa molt queen mengem. Tots els animals domès-tics i les plantes cultivades han estatmodificats genèticament. La dife-rència és més aviat d’escala. El pro-blema el veig sobretot en el controlde la producció d’aliments per partde molt poques empreses.

Ha transformat molt la tecnologia il’especialització al científic actual?- El científic actual i el d’abans esmouen igualment per la curiositat,per la recerca del coneixement. Elsmitjans actuals, però, no són acces-soris: són una via d’accés a la infor-mació. Ara bé, l’aplicació d’aquestainformació, ara com abans, passa perla interpretació que en fa el científic itambé ve marcada pels assolimentsprecedents.

Quin penseu que ha de ser el paperdel Jardí Botànic de Barcelona?- Divulgar la biodiversitat medite-rrània. Coneixement és respecte. Ladimensió de recerca correspon al’Institut Botànic, que ha de tenir enel Jardí també un instrument d’a-questa recerca. Hi ha hagut una certaconfusió en aquest aspecte durant untemps però em sembla que ara es vaper bon camí.

�Amadeu Camps

7

Què és la MMAMB?

Des del 20 de juliol de 2000 la Manco-munitat de Municipis de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (MMAMB)du a terme el manteniment del JardíBotànic de Barcelona en el marc d’unconveni signat amb l’Ajuntament deBarcelona.

Però, que és la MMAMB? LaMMAMB és una associació de trenta-tres municipis de l’entorn de Barce-lona creada l’any 1988 mitjançant unacord voluntari de cadascun delsajuntaments. Les raons d’associar-serauen en el fet de compartir un àmbitterritorial i funcional comú, densa-ment poblat, amb espais, dotacions,serveis i infraestructures d’un intensús social conjunt i, així mateix, en lanecessitat de coordinar les actua-cions institucionals i doptimitzar elsmitjans públics. Entre les diferentsintervencions que du a terme, la

MMAMB gestiona i manté integral-ment la Xarxa de Parcs Metropoli-tans, un conjunt de 28 parcs públicsdistribuïts en 23 municipis.

L’objectiu principal de la MMAMBés tractar el Jardí Botànic de Barcelo-na com a peça model i capdavanterad’aquesta Xarxa de Parcs Metropoli-tans. En aquest sentit, en el manteni-ment de la jardineria del Jardí s’ex-perimenta amb l’aplicació de nousmètodes i materials, com per exem-ple l’estesa de triturat de poda i gra-ves (per tal de millorar el substrat,reduir les pèrdues d’aigua per evapo-ració i controlar les males herbes), elreg per goteig i l’aprofitament d’ai-gües freàtiques. També és d’especialinterès el coneixement de noves es-pècies de plantes mediterrànies quegràcies a la seva perfecta adaptació alnostre clima permeti emprar-les enprojectes de jardineria sostenible.

�Jordi Bordanove

Parc de la Torreblanca, tocant a St. Feliu

de Llobregat i dins dels termes

de St. Just Desvern i St. Joan Despí

Panoràmica aèria del parc del Besòs,

situat a l’oest de St. Adrià

8

Aprenem botànica…

L’ARBOÇ

� Nom científic: Arbutus unedo L.� Família: Ericàcies� Descripció: Arbust llenyós de fins

a 5 m d’alçada, amb els branqui-llons vermellosos. Floreix des delsetembre fins al desembre, mo-ment en què maduren els fruits del’any anterior, les cireres d’arboç.Es distribuieix a tot el territori ca-talà, balear i valencià a les màquiesi als alzinars per sota dels 1000 m.

� Característiques de les fulles: � Característiques de la flor:

� Etimologia: El nom unedo provédel llatí que vol dir només un, per-què l’abús de menjar les apetitosescireres d’arboç, pot produir ven-tositats a l’estòmac i mal de cap.

Fulles simples amb el marge dentat

• 5 pètals fusionats

• 10 estams lliures

• 5 carpels fusionats

� Característiques del fruit:

Fruit globós

comestible

9

LA FAMÍLIA DE LES ERICÀCIES

� Trets diagnòstics de la família deles cistàcies:- Fulles simples i alternes (1), en

molts casos reduïdes per adap-tació a la sequera.

- Flors bisexuals. Presenten 4 o 5sèpals fusionats a la base (2), i 4o 5 pètals també fusionats a labase i formant un tub (3). Elnombre d'estams és el doble delde pètals, és a dir, 8 o 10 (4).Contenen 4 o 5 carpels fusionatsen un pistil (5).

� Distribució de les cistàciesal món:

(1)(2)

(3)

(4) (5)

- Nre. gèneres: aprox. 100- Nre. d’espècies: aprox. 3000- Usos econòmics: ornamentals, co-

mestibles i l’ús de la fusta.

�Les ericàcies del Jardí Botànic:- Mediterrani occidental: Arctostaphy-

los uva-ursi, Arbutus unedo, Callunavulgaris, Erica arborea, E. erigena, E.multiflora, E. scoparia i E. vagans.

- Mediterrani oriental: Arbutus an-drachne.

- Califòrnia: Arctostaphylos cruzensis,A. refugioensis i A. rudis.

- Illes Canàries: Arbutus canariensis.

Il·lustracions: Jaume Morera,voluntari de l’Associació d’Amics

�Núria Membrives

10

D’ençà de la inaguració del nou JardíBotànic de Barcelona, ara ja fa unlustre. El 18 d’abril de l’any 1999 feiaun dia esplèndid de primavera. Unespectacle d’homenatge a la natura-lesa, a càrrec del grup d’animacióGoc i Magoc, va ser el contrapuntfestiu de la jornada. Així ens ho ex-plica Jaume Pàmies, treballador del’Ajuntament que ja hi era per aque-lles dates.

El Jardí Botànic de Barcelona neixamb la filosofia pròpia dels jardinsbotànics de final del segle XX: laconservació d’espècies. Històrica-ment quedaven enrere altres inquie-tuds finalistes: medicinals, aclima-tació de plantes exòtiques o simpleexposició de plantes. Ara, la finalitatha de ser diferent: s’ha de conservar,s’ha de fer recerca i s’ha de cons-cienciar la societat del valor essen-cial de la natura.

El que podríem considerar quecomplia els requisits científics mí-nims per ser el primer jardí botànicde Catalunya, va ser creat l’any 1723 aSant Joan Despí, per Jaume Salvador iPedrol (la seva obra roman al FonsSalvador de l’Institut Botànic). Degran importància també a Catalunya,ha estat el Jardí Botànic Marimurtra,producte d’una fundació privada(1921). Però l’antecedent immediatdel nostre Jardí és el que ara anome-nem Jardí Botànic Històric. El va cre-

ar l’any 1930 Pius Font i Quer. Perproblemes pressupostaris, durantllargues temporades va restar tancatal públic. L’any 1990, en canvi, va te-nir problemes d’estabilitat de ves-sants a causa de la construcció d’unesescales mecàniques amb motiu delsJocs Olímpics (es tornaria a reobrir afinal de l’any 2003). Això va propi-ciar la creació d’un nou jardí botànica Barcelona.

Tot i que es volia aprofitar l’em-branzida dels Jocs Olímpics perconstruir el Jardí, va ser a final de1997 quan es van iniciar les obres delnou Jardí Botànic de Barcelona, a lamuntanya de Montjuïc, entre l’EstadiOlímpic i el Castell. Es construeix so-bre un antic abocador de residus sò-lids, seguint criteris de sostenibilitati de respecte al medi ambient.

El Jardí ja té cinc anys!

Maniobres per traslladar les dues

“oliveres bessones”

11

La fitxa tècnica de l’obra va ser la se-güent. El projecte i la direcció: CarlesFerrater i Josep Lluís Canosa (arqui-tectes) i Beth Figueras (paisatgista); lagestió i la direcció de l’execució: CarlesCasamor (arquitecte); l’assessor cien-tífic va ser Joan Pedrola (botànic); elprojecte de plantacions el van dirigirArtur Bossy (especialista en espaisverds) i Rafael Sotomayor (arquitecte).

La concepció general del Jardí vaser ben innovadora: un jardí de totesles mediterrànies del món que s’ins-pira en la distribució de l’espai delJardí Botànic Marimurtra, basat enun mosaic d’unitats vegetals agrupa-des d’acord amb les seves afinitatsecològiques i que conformen una di-versitat de paisatges.

Es creen 71 paisatges mediterranis ofitoepisodis. I es pensa com a eina dis-tribuïdora en una malla multidimen-sional que s’adapta al relleu de la mun-tanya. Si pensem en l’espai de l’anticabocador com en un amfiteatre, se se-gueix una catena de lògica natural: lapart alta està ocupada per boscos, elsector central, per brolles i la part mésbaixa, per matollars. La zona més baixa(l’estany) recull vegetació aquàtica deles zones mediterrànies i correspon alpunt central més baix i àrid del Jardí.

Per arrodonir-ho es va optar perconstruir-hi murs de terra armada,coberts amb un folre d’acer còrtex.Els murs de terra armada tenen l’es-

tabilitat estructural necessària, i dis-posen de sistemes per al drenatge iper a l’evacuació d’aigües pluvials iofereixen prou flexibilitat per assi-milar les deformacions que es podenproduir en un sòl poc consolidat.

El món associatiu té un paper desta-cat dins de la nostra història. La signa-tura de l’acta de creació de l’Associaciód’Amics del Jardí Botànic de Barcelonaes va fer el 21 de juliol de 1993. És a dir,l’Associació existia quasi sis anys abansde la inauguració del Jardí. En CarlosAzofra, també va viure la inauguraciódel Jardí Botànic, i encara continuasent el tresorer de l’entitat, ell destacael paper que l’Associació ha tingutsempre com a dinamitzadora social icom a suport cívic del Jardí.

I bé… què millor que celebrar-neel 5è aniversari tots i totes el proper24 d’octubre al nostre Jardí. Us hiesperem!

�Amadeu Camps

Imatge de la signatura formal de creació

de l’Associació d’Amics

12

Al mes d’abril, se celebrà a Barcelo-na, amb el nostre Jardí Botànic com aamfitrió, el Segon Congrés Mundialde Jardins Botànics (vegeu Brolla,núm. 4). Diverses fonts han valoratmolt positivament el desenvolupa-ment de l’encontre, tant pel que fa ala forma com als continguts.

Els Amics del Jardí Botànic de Bar-celona, d’acord amb la direcció i elcomitè organitzador, acceptà fer-hiun paper de suport. És importantaclarir, però, a causa d’alguns malen-tesos que s’hi van produir, que la nos-tra entitat en cap moment va ser orga-nitzadora ni responsable de l’estruc-tura del Congrés. Ara per ara, no ésaquesta la finalitat de la nostra entitat.El que es va considerar important erafer palès, a tos els participants, que elnostre Jardí té un Pla de voluntariat iuna Associació d’Amics que dóna su-port als objectius i a les finalitats delJardí. Així, els congressistes vancomprovar la utilitat dels voluntarisque els acompanyaren en els despla-çaments amb autocar, en els passeigspel Jardí, en el punt d’acollida, o en la

recepció a l’Ajuntament. En definiti-va, el Jardí té cara i ulls, noms i cog-noms de tots els seus amics.

A més, gràcies a la connotació quesuposa la paraula "amics", totes lesautoritats i els participants van sersorpresos amb dos detalls dels nostresvoluntaris. En primer lloc, al sopar degal·la que va tenir lloc al Palau Reial,se’ls obsequià amb una espelma re-cord del Congrés i com a símbol delscinc anys del nostre Jardí. Posterior-ment, a la jornada de cloenda, se’lsobsequià amb una rosa i un punt dellibre, per la coincidència amb la dia-da de Sant Jordi (el nostre agraïment aMercabarna per a seva aportació).

També volem destacar una exposi-ció organitzada amb motiu del Con-grés: la col·lecció de dibuixos de nar-cisos de l’amic Joaquim Conca, elsquals es van poder exposar a la resi-dència d’investigadors CSIC. Els mésantics de l’Associació saben queaquesta exposició ja fa molts anys ques’hauria d’haver fet, pel valor i per laqualitat de l’obra d’il·lustració de l’a-mic Joaquim.

Valoracions Cong. Mund. Jardins Botànics

Van donar color al Congrés: Benjamí, Albert, Mercè, Antoni, Carlos, Josep, Santia-go, Montserrat, Marta, Hermínia, Anna M. Cèlia, Josep-Alfons, Ramona, Emili,Ricard, Vicenta, Júlia, Carme, Victor, Margarida, Olga, Guillem, Josep, Manuel,Eduard, Josepa, Blanca, Jordi, Mònica, Clementina, Llibert, Antònia, Diane.

A tots, gràcies.

�Associació d’Amics del Jardí Botànic

13

Assemblea extraordinària:

tu també ets important

Properament, els amics i les amiguesdel Jardí Botànic rebreu la convocatò-ria de l’Assemblea General Ordinà-ria… i també de l’Extraordinària. En-guany, es completa el període de tresanys que els nostres estatuts assignena cada Junta Directiva. És un momentimportant per a la nostra entitat, percontinuar avançant i creixent. Aquestprocés democràtic demostrarà la ri-quesa i la pluralitat de l’entitat quanun bon nombre de socis i sòcies s’ofe-reixen a participar en les tasques di-rectives de la nostra associació.

Dinar de germanor

El dissabte 19 de juny es va celebrarel tradicional dinar d’estiu dels amicsdel Jardí. Aquesta trobada serveix,per tancar oficialment el curs.

Per fer gana, tots els qui ho desit-jaren, feren un passeig pel Jardí,guiats per la directora, Núria Mem-brives, que ens presentà la primerafitxa explicativa de la zona didàctica od’etnobotànica (Brolla, núm. 1). Cer-tament, el treball dels voluntaris du-

rant el curs 2003-2004 en aquestazona va resultar molt profitós, ja quela parcel·la ja compta amb un bonnombre d’espècies plantades.

Després del passeig, quarantaamics ens vàrem aplegar al refrescantmarc del llac, al voltant d’unes ele-gants taules per degustar el dinar quehavia preparat l’empresa Sabors Bo-rràs. A les postres, com marca la tra-dició, un sorteig de plantes (amb elsuport de Flors Navarro Mitre).

I tu, com t’agradaria

que fos el dinar d’estiu?

Tots els anys, l’equip de gestió dubtaen el moment d’organitzar la festa defi de curs: si es fa al Jardí, suposa uncost econòmic per les despeses decatèring; si es fa fora, no ens trobemal Jardí… Des d’aquestes pàgines demanem atots els amics que ens envieu les vos-tres opinions sobre les activitats ques’ofereixen a l’Agenda i propostes denoves activitats.

Breus de l’Associació…

LOTERIA DE NADAL

Ja ho saps, no tens excusa. En-guany, regala loteria de Nadal delsAmics del Jardí Botànic. A la tevadisposició a partir de l’octubre.

14

Festa de Nadal

El dissabte 18 de desembre celebra-rem la tradicional Festa de Nadal. Japots començar a assajar per partici-par al concurs de truites amb farci-ment vegetal.

El Jardí Botànic,

al diari La Vanguardia

L’Associació va aconseguir que el pe-riodista Josep M. Huertas Claveríaescrivís un article sobre la situaciód’incertesa administrativa que viu elJardí (La Vanguardia, 22 de juny).

Si bé no estem del tot satisfets ambl’article, sí que hi ha un contrast entreel creixement harmònic i continu delJardí amb l’estat d’abandonamentamb què el té l’Ajuntament (l’articleaparegué amb el títol El Jardí Botànic,un orfe de luxe). A més, ara que tor-nem a l’Institut de Cultura, el perio-dista revela que en un futur proper “elJardí tornarà a canviar de pare”, perpassar a formar part del Museu d’His-tòria Natural de Catalunya.

Una poesia

Una de les noies provinent de Barce-lona Activa que està col·laborant coma divulgadora cultural de l’exposicióde l’Institut Botànic, De la curiositat ala prospectiva, ens ha regalat una poe-sia… Per cert, ens agradaria pensarque quan la va esciure s’inspirava enel nostre Jardí… No hem pogut resis-tir-nos a la temptació de publicar-la:

BIOSFERA EN TRES TIEMPOS

¡Verdor! ¡Claro verdor, por el sol iluminado!Páramo y valle. Escenario inspirador

Atmósfera en tres tiempos: Tallos, Hoja, FlorBiosfera instantánea de aire purificado.

La tierra renovada las raíces ha guardadoTallos y sabia: estructuras que filtran el calor.Belleza y armonía. Naturaleza en esplendor.

La vida nos ofrece sus frutos renovados

Mil saetas surcan el cielo con sus coloresConjugación de exóticas melodías en el aire

Hogar de amanecer de pájaros cantores.

Paraíso concebido en el ámbito del arte,Para que así la naturaleza nos regale

Toda la belleza que con amor se crease

Adriana Cedeño

Donem la benvinguda a:

Lourdes Barceló, Concepció Rovira,Cristina Porras, Óscar Santotomás,Jorge Cristóbal i Mathilde Benedetto,nous socis numeraris.

Gràcies a:

– Doireann McDermott, nova sòciaprotectora.

– LINDE MATERIAL HANDLINGIBÉRICA, SA, per la seva importantdonació econòmica per a la conser-vació de la col·lecció de bonsais.

L’enhorabona:

A l’Olga Pradas, educadora de l’Associa-ció, i a la seva família, pel naixement dela seva filla Júlia, el mes de juliol passat.

Reposa al Jardí etern:

Fem un recordatori per al Jaume No-fuentes, treballador de l’Institut Botà-nic, mort el mes d’abril passat. A laprimera època de l’Associació, a l’anticInstitut, ens va donar molt suport i va

col·laborar amb nosaltres activament.El nostre condol als seus familiars.

Els amics del Jardí Botànic

de Barcelona...

– Poden visitar el Jardí Botànicde manera gratuïta

– Donen suport al creixement del Jardí– Tenen un descompte en les activitats

de l’Agenda del Jardí– Reben informació de les novetats

del Jardí– Gaudeixen d’un programa

especial d’activitats– Reben la BROLLA– Poden col·laborar en el manteniment

del Jardí– Tenen descomptes a:

• Garden Center Bordas Gavà• Navarro Mitre, florista• Oryx, botiga de natura

i d’excursionisme• Tokonoma, tenda, escola i viver

de bonsais

Racó del soci

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(Dr. Font i Quer, s/n. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’araper l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Populus pollancre, il·lustració d’Àngela Prat,voluntària de l’Assoc. d’Amics.

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HO

A LA TEVA AGENDA:

• Diumenge 24 d’octubre:Celebració 5è aniversaridel Jardí Botànic

• Dissabte 2 d’octubre:Excursió als boscos de Planoles

• Dissabte 16 d’octubre:Passejada pel parc naturaldel Corredor-Montnegre

• Diumenge 14 de novembre:Conferències de divulgaciócientífica

• Dissabte 27 de novembreExcursió al massís de Cadiretes

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica

on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.