s de l'apstrof

* L'article mascul o femen (el/la) singular s'apostrofa (l') sempre que va davant d'un mot comenat en vocalo h.

Excepci: l'article la no s'apostrofa quan el mot segent comena en i/u (hi/hu) tones.

Tamb son excepci els casos segents:

La e, la efa, la hac, la ela... La una ( hora del rellotge ) La asimetria, la anormalitat... La ira, la host

* La preposici de s'apostrofa (d') quan va davant d'un mot comenat en vocal o h.

* Els pronoms febles em, et, es, el, la, en, s'apostrofen (m' , t' , s' , l' , l' , n' ) quan van davant del verb iaquest comena en vocal o h.

Excepci: el pronom la no s'apostrofa quan el verb comena en i/u (hi/hu) tones.

* Quan cal combinar ms d'un pronom entre ells o amb el verb, l'apstrof sempre va tan a la dreta com espugui.

* Les combinacions pronominals la hi i se us no s'apostrofen mai.

* En les segents combinacions, fem la contracci entre la preposici i l'article : a + el/els ( = al/als) ; de +el/els ( =del/dels ); per + el/els ( = pel/pels). Tamb fem una contracci entre els mots ca ( = a casa de ) +el/en (=cal/can). Recorda que desfem la contracci quan el mot segent comena per vocal o h.

Guionet en els numerals. Separaci de mots a final de ratlla.

* En les expressions numriques utilitzem el guionet () entre les desenes i les unitats (38 = trentavuit) ientre les unitats i les centenes (500 = cinccents). En el cas dels nmeros del 21 al 29, hem d'usar dosguionets ( 25 = vinticinc ).

* A final de ratlla, separem amb guionet els dgrafs (conjunts de dues lletres representant un so) segents: rr; ss ; ll ( ela geminada) ; ix ; tx ; sc ; tg ; tj. No es poden separar mai els segents: gu; qu; ny; ll(ella)

* A final de ratlla no deixem mai cap vocal sola: ni inicial de paraula ni final. S, en canvi, que s'admetd'escriure una vocal sola en sllaba inicial, si va precedida de l'article apostrofat (l') o la preposici (d') oalgun pronom tamb apostrofat (m', t', s', l'...)

Sllaba tnica i sllaba tona. Mots tons

* En general una paraula t tantes sllabes com vocals. S'exceptuen d'aquesta regla les paraules que contenenun diftong: una sllaba formada per dues vocals que es pronuncien alhora. Una de les dues vocals ha de ser Io U.

1

* Els diftongs en catal son:

Decreixents: ai ; ei ; oi ; ui

au ; eu ; ou ; uu (pocs casos)

Creixents : g/q + u/() + a,e,i,o

* No formen diftong:

Les combinacions en qu diem les dues vocals separadament i marquem amb una diresi () la segonavocal ( ram)

El grup ix precedit de vocal (caixa) Les combinacions de tres vocals en que la del mig es i o u, ja que aquestes vocals tenen aleshoresvalors de consonant (noia)

* Segons el nombre de sllabes els mots poden ser monosllabs (una sllaba) o polisllabs ( mes d'unasllaba). Els mots polisllabs poder ser bisllabs (2), trisllabs (3), tetrasllabs (4), etc.

* En ser pronunciats, els mots polisllabs tenen sempre una sllaba mes forta que les altres. S'anomenasllaba tnica. I les altres son anomenades sllabes tones (finestra). Segons la posici de la sllaba tnica,un mot es polisllab per ser agut ( si la tnica es l'ultima), pla ( la penltima) o esdrixol (l'antepenltima).

* Els mots monosllabs poden ser tnics (la majoria) o tons, segons que siguin pronunciats amb mes omenys intensitat. Son tons mots gramaticals com : els articles (el, la , els, les, un , uns) i les contraccions(preposici + article); els pronoms febles (em, et, es...); les preposici febles (a, en, de, amb, per); algunesconjuncions (i, o, ni...)

Accentuaci

En catal hi ha dues classes d'accent grfic: l'accent greu o obert (`) i l'accent agut o tancat ()

Quan calgui accentuar la lletra a, ho farem sempre amb un accent obert : /.

Si hem d'accentuar una i o una u, l'accent que hi posarem ser sempre l'accent tancat ( / ; /.

En el cas d'haver d'accentuar una e o una o, cal mirar primer si, segons la pronunciaci, es tracta d'una [ ] od'una [o] oberta; o d'una [e] o d'una [o] tancada. En el primer cas, l'accent grfic ser obert: / , / ; i en elsegon , tancat : / , /.

Va b recordar algunes sries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:

Formes verbals: veur, llegir, serrar...; vingu, begu, digu; entretingus, marxs, veis, calqus... Numerals: sis, des, vint, quarant Gentilicis: francs, portugus, arans Adjectius derivats: verds, plujs, relliscs Mots derivats acabats en ncia: abstinncia, eficincia, dissidncia... Substantius derivats: afecci, estimaci, impressi, informaci...

Els mots aguts s'accentuen quan tenen una d'aquestes terminacions: a, e, i, o , u; as, es, is, os, us,; en, in.

No s'accentuen els mots aguts que acaben en diftong decreixent ( tornareu)

2

S'accentuen els mots plans que no tenen cap de les terminacions anteriors. S que s'accentuen els mots plansque acaben en diftong decreixent (tornveu).

Tots el mots esdrixols van accentuats en catal (recorda que son esdrixols mots com: cincia, histria,esglsia, prdua...)

L'accent grfic serveix tamb per discriminar paraules que s'escriuen igual. Aqu en tens una llista: b, bns,bta, btes; Du, dus, adu; dna, dnes; s, sc, sn; fra; m; ms; mn, rodamn; mra, mres; nt, nta,nts, ntes; s, ssa, ssos, sses; pl, pls; qu (darrera preposici i interrogatiu ) s; s, ss; t; s; vns,vnen, vs, vs.

La diresi ()

Escrivim diresi damunt la lletra u quan va darrera de g o q i davant d' e, i : aiges, ping, qesti, obliqitat.

Quan dues vocals continues, una de les quals es una i o una u, no son pronunciades formant diftong, hoindiquem amb la diresi: ram, pec, venat. Per si hi va accent grfic, ja ho indica aquest: Llus, (Llusa)Tradus (Tradussis)...

Igualment, si una i enmig de dues vocals no s consonant (perqu es tnica, per exemple) ho marquem amb ladiresi: condua, beneen... si hi ha d'anar accent grfic, no s'hi posa diresi: condus, conduem...

Mira de recordar els casos segents en que sempre hi ha diresi:

participi passat (it) dels verbs acabats en vocal + ir: condut, construt, benet, provet... present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + ar: sus, estudin, cre, canvi...

Excepcions:

Els temps d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir s'escriuen sense diresi:tradut, traduint, traduir, traduiria.

Els mots acabats en els sufixos isme, ista, i els comenats en els prefixos re, anti, co ... tamb vansense diresi: arcaisme, egoista, reimpressi, antiimperialisme, coincidncia.

Morfologia del substantiu

El substantiu o nom s una paraula que pot flexionarse segons quin sigui el seu gnere o nombre.

El gnere del substantiu

Generalment el gnere del substantiu quan designa coses o idees abstractes s arbitrari per quan designapersones o animals que pertanyen als dos sexes fan el femen de diverses maneres:

Solem afegir una a al mascul. ( avi, avia ; pintor, pintora ) Els substantius acabats en e, o, u tones solen fer el femen canviant aquestes vocals per a. ( alumne,alumna ; ministre, ministra ; arquitecte, arquitecta...)

De vegades es forma el femen afegint al mascul na, ina, esa. ( orfe, rfena ; heroi, herona ; metge,metgessa )

N'hi ha que tenen terminacions prpies com riu, ologa ( emperador, emperadriu ; filleg, filloga ) En un nombre redut de casos, el mascul es forma a partir del femen afeginthi ot. ( abella, abellot ;bruixa, bruixot ; perdiu, perdigot )

Alguns masculins i femenins tenen una arrel (lexema) diferent ( amo, mestressa ; marit, muller ; home,

3

dona ; cavall, euga ; pare, mare ; oncle, tia ; marr, ovella ; boc, cabra )La mateixa forma, de vegades, serveix per al mascul i per al femen, son els mots acabats en aire, ista,cida. ( boletaire, drapaire, modista, artista, sucida, homicida )

Alguns noms d'animals son invariables i aleshores hem d'especificar si son mascles o femelles ( lasargantana mascle, la sargantana femella )

Tamb tenim substantius que canvien el seu significat segons el gnere:

Mascul Significat Femen SignificatUn albor Peix Una albor Blancor, llum d'albaEl canal Via d'aigua La canal Conducte, canonadaEl canalla Malvat, bergant La canalla MainadaEl casset Magnetfon La casset CintaEl clau De clavar La clau D'obrir i tancar

El clmax Gradaci, momentculminant La clmax Figura retrica, etapa final

El clera Epidmia La clera RbiaEl coma Quadre clnic greu La coma Altres sentitsEl cremallera Ferrocarril La cremallera Altres sentitsEl delta D'un riu La delta Lletra de l'alfabet grecUn editorial Article Una editorial empresaEl fi Objectiu, finalitat La fi El fina, l'acabamentEl guia Persona La guia Document, llibreEl levita Persona La levita Pea de vestirEl llum Aparell La llum Resplendor, clarorUn ordre Contrari de desordre Una ordre ManamentUn paleta Ofici Una paleta EinaEl planeta Astre La planeta Dest d'una personaEls pols Batec La pols Partcules en suspensiEl pudor modstia La pudor Mala olorEl salut Salutaci La salut Estat de l'organismeEl son Dormida La son Ganes de dormir

El talentMoneda, aptitudintellectual, disposicid'nim

La talent Gana, apetit

El terra Sol, paviment La terra Plana, camp, sorra

El vall Excavaci, fossa La vall Depressi entremuntanyes

El vocal/la vocal Persona d'una junta La vocal lletra

S'ha d'anar amb compte amb els mots dels llistats segents perqu sovint es confonen de gnere:

Son masculins:

Els afores, un anell, un avantatge, el bacteri, el carrer, el compte, el corrent, el desavantatge, el deute, el dot, eldubte, un edelweiss, un escafandre, un espinac, un estratagema, el front, el full, un interviu, el llegum, ellleixiu, els narius, un orde, un orgue, el pebre, el pendent, el rancor, el senyal, el radiocasset, el termit

4

(insecte), el titella.

Son femenins:

Una gape, una allau, una amargor, una anlisi, una ancora, una aroma, una au, la cercavila, la calor, la claror,la crep, la dent, la dracma, una escalopa, una esplendor, la frescor, la gnesi, la grip, la magneto, la mare, lamarat, la nespra, una olor, les postres, la psicoanlisi, la remor, la resplendor, la resta, la sida, la sncope, lasndrome, la suor, la torpor, la verdor, la videocassette.

El Nombre del substantiu

La majoria dels substantius formen el plural afegint una s al singular ( arc, arcs ; senyor, senyors ; llibre,llibres ; bou, bous )

Els substantius que acaben en a tona la canvien per es ( taca, taques ; raa, races ; taronja, taronges ;formiga, formigues)

La majoria de noms acabats en vocal tnica afegeixen ns ( m, mans ; marr, marrons ; hum, humans ;b, bns ; pi, pins )

els substantius masculins aguts acabats en s, , x, ix, tx fan el plural afegint os. ( gos, gossos ; llu,lluos ; sufix, sufixos ; despatx, despatxos )

S'ha de vigilar amb alguns monosllabs i alguns mots plans que no mes afegeixen una s ( apndixs, artfexs,cals, cdexs, fals, hlixs, ndexs, linxs, traxs, vrtexs )

Els substantius acabats en sc, st, xt, ig, poden fer el plural afegint s o os ( quioscs o quioscos ; gestso gestos ; texts o textos ; assaigs o assajos )

Els mots invariables

Alguns mots tenen una nica forma per al singular i per al plural

Els dies de la setmana ( llevat el dissabte i el diumenge ) ( dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres ) Altres mots com: ens, fons, pols, temps, tos, urbs, albatros, alies, atlas, alferes, bceps, caries, galimaties,glotis, herpes, llapis, judes, mecenes, pncreas, pelvis, piscolabis...

Alguns mots compostos:

comptagotes, milhomes, obrellaunes, penjarobes, portamonedes, salvavides, t trencaclosques, paracaigudes...

Els mots que acaben en us ( cactus, anus, arquetipus, cirrus, sinus, cosinus, globus, eucaliptus, fetus, ficus,focus, prototipus, pus, tipus, virus, porus, lapsus, hiatus...)

I alguns mes que noms tenen forma en plural: les acaballes, els afores, les alicates, les beceroles, lesbermudes, els calotets, els enagos, els huns, les noces, les npcies, les pampallugues, les pessigolles, lessetrilleres, els sostenidors...

La vocal neutra

Representem el so de la vocal neutra amb a o amb e segons que en un altre mot de la mateixa famlia el so dela vocal neutra sigui pronunciat clarament amb [a], amb [] o amb [e] : taula: teulada; teula: teulada.

En el cas dels verbs, la pronunciaci tnica de la primera persona del present d'indicatiu ens indica com calescriure la vocal de l'arrel: afaito: afaitar; nedo, nedava.

En aquest segon cas, son excepcions, les formes dels verbs nixer, treure, jeure, fer i saber ( i derivats ) en que

5

escrivim a sempre que l'arrel del verb sigui tona: naixia (neixo) ; traurem (trec) , jauria (jec); faran (fem),sabreu (s).

O U tones

En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu: foc: foguera ; culpa: culpable.

Igualment en els verbs: la pronunciaci de la primera persona del present d'indicatiu indica com cal escriure,o/u, les formes en que aquesta vocal sigui tona: obro, obria; jugo, jugar.

Excepcions:

Els mots segents es consideren pseudoderivats ( o falsos derivats ) dels que van entre parntesis; nosegueixen la regla de la derivaci: bucal (boca); dulcificar (dol); curvatura, curvilini (corb); mundial(mon); hum, humanisme (home); juvenil (jove); nutritiu, nutrici (nodrir); titular, intitular (ttol);vulcanisme, vulcanleg (volc).

En els verbs segents escrivim la vocal de l'arrel o sempre que sigui tona: cosir, collir, escopir, tossir isortir ( i derivats ): cosir (cuso), collia ( cullo), escopiran (escupo), tossien (tusso), sortir (surto).

I en els verbs poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior, llevat d'algunes formes: podia,podr, (puc) volem, voldrem ( vull). Per: puguem , pugueu, vulguem, vulgueu.

Vocal neutra (II)

Els substantius acabats en el so de la vocal neutra s'escriuen, en el singular, amb la lletra e si son masculins. Iamb la lletra a, si son femenins : alcalde, taula.

Algunes excepcions son:

Masculins acabats en a : els noms acabats en arca (monarca), ista (pianista), cida (sucida), ta (poeta) ma ( panorama)

Femenins acabats en e : base, catstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge, mare, pirmide, srie,superfcie, torre; Carme, Irene, Matilde; calvcie, cspide, sstole, distole, efgie, ellipse, intemprie,laringe, slice.

Al plural, escrivim sempre es : alcaldes, taules. En aquest cas, cal tenir en compte els canvis que laterminaci es origina en alguns mots ca ques ( vaca; vaques ) ; a ces ( plaa, places) ; qua qes (pasqua, pasqes ) ; ja ges ( esponja, esponges) ; ga gues ( figa, figues ) gua ges ( llengua, llenges )

Aquesta regla no t cap excepci

Pel que fa als adjectius, els que acaben en vocal neutra al singular poden ser:

D'una sola terminaci (igual per al mascul i per al femen):

e: noble, lliure, notable a: agrcola, belga, nmada

De dues terminacions: e per al mascul i a per al femen: ample/amplia; negre/negra; pobre/pobra.

Al plural, sempre es: lliures, belgues, amples, pobres.

O U tones (II)

6

La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en catal oriental, es escrit os: boscos, passos,complexos, textos, lluos.

Per, els noms que acaben en u al singular, fan el plural en us: liceus, europeus, daus.

Alguns noms son invariables ( fan el singular i el plural igual ) cactus, porus, globus, sinus, cosinus, tipus.

La primera persona del singular del present d'indicatiu de molts verbs, pronunciada [u] en catal oriental,s'escriu o: canto, temo, serveixo, dormo.

La vocal neutra (III)

En les terminacions verbals, la vocal neutra es escrita a quan es l'ltim so del verb ( acaba, cantava, tancaria)i e quan va darrere ser un altre so ( acaben, cantvem, tancareu, crrer)

Les niques excepcions son les segents:

les formes: obre, corre, vine, omple. Els infinitius dels verbs acabats en re: ploure, caure, moure, seure, plaure, beure

Com a conseqncia de les regles anterior, cal tenir en compte alguns canvis que es poden originar al finaldels verbs: a > ces ( comena, comences); ca > ques (tanca, tanques ); ja > geu ( menja, mengeu);ga > guem (frega, freguem ); antre altres.

La vocal neutra (IV)

A vegades no hi ha cap regla que ens pugui ajudar a recordar com s'escriuen alguns mots. Per aix, calconsultar amb assidutat el diccionari i intentar de recordar els mots mes corrents. Pel que fa a la vocal neutra,mira de recordar els segents:

S'escriuen amb e:

nec, assemblea, Caterina, Ebenista, efeminat, Empord, Empries, enyorar, esprrec, esparreguera,meravella, monestir, polseguera, punxegut, sergent, treball.

S'escriuen amb a:

Amanida, ambaixada, arracades, arravatarse, assass, avaluar, avaria, darrere, davant, rac, ramat, rancor,sanefa, Sardenya.

O U tones (III)

Com en el cas de la vocal neutra, tamb en els mots que s'escriuen amb o o be u tones, no hi ha sempreregles fixes i cal acudir al diccionari o recordar alguns mots mes corrents, com es ara els que segueixen:

S'escriuen amb o:

Assortir, avorrirse, botifarra, brixola, cobrir, complir, Empord, govern, Hongria, Joan, joglar, joventut,nodrir, polir, Romania, sofrir, sorgir, sospirar, tonyina, torr.

I els segents, que acaben en ol:

7

Captol, consol, esdrixol, furncol, plnol, rnxol, crvol, escrpol, ttol, pndol, rtol.

S'escriuen amb u:

Bufetada, butxaca, muntanya, mussol, subornar, sufocar, suportar, turment, tramuntana

I els segents, que acaben en ul:

Estmul, mdul, pmul, vestbul, mscul, patbul

D'altra banda, cal parar atenci a la pronunciaci dels mots segents:

corba, estoig, gola, ploma, pols, tomba, triomf munto, nuvi/nvia

Morfologia de l'adjectiu

L'adjectiu es un mot variable, es a dir pot flexionarse segons el gnere i el nombre, depenent del nom a queacompanyi. L'adjectiu qualificatiu te com a missi indicar les qualitats del substantiu.

Els adjectius es divideixen en els que tenen una sola terminaci ( invariables) i els que en tenen dues(variables)

Adjectius de dues terminacions

Considerem adjectius de dues terminacions o variables aquells que presenten una forma per al mascul i unaforma per al femen. En plural tamb tindran formes diferents per a cada gnere, aix far que presentin quatreformes. El gruix majoritari d'adjectius catalans s'engloba en aquest en aquest grup.

Verd verda verds verdes

Llarg llarga llargs llargues

En alguns casos, caldr tenir en compte que la flexi comporta canvis ortogrfics i fontics.

s de l'accent grfic o diresi: tebi, tbia, tebis, tbies

Genu, genuna, genuns, genunes

Aparicio de n en les formes que el mascul acaba en vocal tnica : sa, sana, sans, sanes

Llevat de cru, crua, crus, crues

Alternances vocliques o consonntiques:

Negre, negra, negres , negres

Maco, maca, macos, maques

Ateu, atea, ateus, atees

Oblic, obliqua, oblics, obliqes

8

Nul, nulla, nuls, nulles

Cec, cega, cecs, cegues

Eixerit, eixerida, eixerits, eixerides

Flonjo, flonja, flonjos, flonges

Vague, vaga, vagues, vagues

Blau, blava, blaus, blaves

Nociu, nociva, nocius, nocives

Tou, tova, tous, toves

Canvi de la e per o quan el mascul acaba en leg: homleg, homologa, homlegs, homologues

S'ha d'anar alerta amb els adjectius que acaben amb s, , x, ix, tx perqu formen el plural mascul ambla terminaci os.

Gris grisa grisos grises

Dol dola dolos dolces

Fix fixa fixos fixes

Coix coixa coixos coixes

Gavatx gavatxa gavatxos gavatxes

Els adjectius que acaben en sc, st, xt, ig poder fer el plural mascul de dues formes:

Foscs o foscos trists o tristos

Mixts o mixtos boigs o bojos

Adjectius d'una terminaci

Els adjectius d'una terminaci o invariables adopten una nica forma per al mascul i per al femen.Tanmateix, els que acaben en a, i, o tenen dues formes en el plural.

La majoria dels adjectius que acaben en al, el, il, ar, or, ant, ent, a tona no varien la seva formasegons el gnere.

Igual igual iguals iguals

Cruel cruel cruels cruels

Fcil fcil fcils fcils

Popular popular populars populars

9

Anterior anterior anteriors anteriors

Elegant elegant elegants elegants

Obedient obedient obedients obedients

Belga belga belgues belgues

Recordeu que totes les normes solen tenir excepcions i en cas de dubte va b consultar el diccionari.

Quan els adjectius acaben en e tona, en trobem de variables i d'invariables. Pertanyen a aquest ltim grupsels que acaben en ble, aire, me, ne, re i altres.

Amable, cantaire, enorme, solemne, mediocre, bilinge, jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, simple, tnue,ximple...

En altres ocasions al e tona final es transforma en a que es forma el femen.

Addicte i addicta agre i agra ample i ampla

Apte i apta cmode i cmoda culte i culta

Pobre i pobra neutre i neutra esquerre i esquerra

Tal com s'ha dit a l'inici, els adjectius que acaben en a, i, o tenen una sola terminaci per al singular idues per al plural.

Capa capa capaos capaces

Feli feli felios felices

Velo velo veloos veloces

Concordana entre noms i adjectius

Si l'adjectiu realitza la tasca de qualificar el substantiu, per norma sempre concordaran en gnere i nombre.

Una veu clara uns arbres alts l'home geperut les mans netes

Els problemes sorgeixen en els casos segents:

Quan un adjectiu afecta mes d'un nom

Si els noms son del mateix gnere, l'adjectiu es posa en plural mantenint el gnere. ( Un llibre i undossier antics )

Si els noms tenen gnere diferent, l'adjectiu es mascul plural. ( Una casa i un edifici runosos ) Si l'adjectiu va collocat al davant de dos o mes noms de generes diferents, concorda noms amb elprimer. ( Bon angle i illuminaci ; magnifica anlisi i comentari ) Tamb es pot repetir l'adjectiuacompanyant cada substantiu.

Quan diversos adjectius afecten un sol nom

10

Es recomanable escriure el nom en plural i acompanyarlo dels adjectius pertinents.

Els plantejaments immobilista, moderat i radical.

B / V

Escrivim b davant de r i de l : bra, blat

Escrivim v en els acabaments en ava dels verb de la primera conjugaci : cantava, miraves, anvem.

En el verb haver s'escriu tot amb v: havia, havent.

En una mateixa famlia de mots , alternen u amb v i p amb b: blau > blava ; neu > nevada ; cap > acabar ;sap > sabia

Hi ha alguns mots que cal recordar per la dificultat de les grafies V/B:

Escrivim amb B: Alaba, basc, Bergara, Biscaia, Nerbin, Srbia, corba, saba, treballar, desimbolt,acabar, arribar, bolcar, rebentar, rebolcar, trobar, baf, beina, berruga, biga, bufeta, comboi.

Escrivim amb V: anvers, Crdova, l'havana, Savoia, Vladimir, Esteve, almvar, civada, envdia, rave,fava, rovell, vedella, avet, cavall, trvol, vogar, bava, caravella, cascavell, gavardina, govern,javelina, llavi, nvol, pavell, raval, sivella, taverna, vaixell, verns, alcova, volta, bivac.

Els mots segents no s'escriuen igual com altres de la mateixa famlia. Es tracta dels pseudoderivats:calvcies (calb), cerebral, cerebel ( cervell), crvid ( corb [animal]), curvatura, curvilini ( corb [no recte]),dbit (devia), escriba (escrivent), labial (llavi), liberal ( lliure), mbil, autombil, mobilitzar (movia),probable, probabilitat (prova).

Finalment recorda que tenen significats diferents els mots segents segons que s'escriguin amb b o amb v :avs/abs; baca/vaca; baga/vaga; bena/vena; vuit/buit; ball/vall; bell/vell; beure/veure; voga/boga.

Grafies de la essa sorda

El so de [s] ( o essa sorda) el representem de manera diferent segons que sigui a principi de mot, enmig o alfinal:

A principi de mot:

Davant de les lletres a, o, u sempre escrivim s: sang, soroll, suro. Les niques excepcions son els motspoc usuals amb , a, o.

Davant de e, i podem haver d'escriure c o s: sentit, sivella, cera, cigarret.

Enmig de mot:

Entre vocals escrivim normalment ss o /c: cassola, bossa, abraada, lli, condici, llucet. En algunsmots compostos s'escriu s: entresol, asimetria. I en alguns mots, el so de [s] el representen les grafiessc: ascensor, piscina.

Entre consonant i vocal escrivim s o /c: dansa, llana, enciam. Entre vocal i consonant, sempre s: estripat, escs. ( de vegades pronunciem [s] la x d'alguns mots:excursi, explosi).

Final de mot: sempre s/ : arrs, llu.

11

Recorda alguns mots que has de pronunciar amb [s] i escriure de manera correcta:

S: sabata, safareig, safata, salpar, Saragossa, sarbatana, Sardenya, scol, sentinella, squia, serraller,sofre, simbomba, sucre, safir, safr, saga, sanefa, sarr, sarsuela, seds, surra.

Mots compostos: asimetria, antesala, antisptic, biseccionar, contrasentit, entresol, hiposulfat, monosllab,parasntesi, sobresortir, suprasensible, tetrasillbic, unisexual.

SS: arrebossar, arrissar, Brusselles, carnisseria, carrossa, cassola, compromissari, discussi,disfressar, dissertar, dissident, dissoldre, drassana, Eivissa, escaramussa, excessiu, frontissa, gessam,hissar, massap, masss, messies, mosso, mostassa, plissa, premissa, regalssia, Rossell, Saragossa,tassa, tossut, Valldemossa.

I els mots acabats en gressio ( agressi ), gressor (transgressor), missi (admissi), missor (emissor ),pressi (impressi) pressor (compressor)

Grafies de la essa sonora

El so de [z] o essa sonora, noms el podem trobar a principi i enmig de paraula ( al final, noms quanpronunciem diverses paraules seguides).

A principi de paraula: el representem sempre per z : zero, zoo. Enmig de paraula:

Entre vocals : escrivim gaireb sempre s: pesar, casos, camisa. En alguns mots cultes derivats del grecs'escriu z: amazona, trapezi.

Entre consonant i vocal hi va z: colze, guitza ( fan excepci els mots formats amb trans, dins i fons :transent, endinsar, enfonsar. )

Entre vocal i consonant, en canvi, hi va sempre s: esmorzar, esborrar.

Alguns mots, la pronunciaci i la grafia dels quals conv recordar:

Amb s: anestesia, asil, casino, casos, centsim, cosac, desdia, divisor, entusiasme, episodi, fase, frase,fusible, gasa, idiosincrsia, magnsia, medusa, millsim, misantrop, musa, museu, musulm, nasal,obesitat, pasos, paisatge, parsit, presagi, presumpte, residu. Anlisi, crisi, dosi, hiptesi,metamorfosi, oasi, parlisi, parntesi, tesi, tuberculosi, adhesi, cohesi, collisi, concisi, decisi,exclusi, explosi, inclusi, lesi, persuasi. sia, Camarasa, Freser, Manises, Csar, Eusebi, tomasa,casimir.

Els noms acabats en esa: princesa, bonesa, marquesa.

Amb z: Alzira, bizant, espermatozoide, nazi, nazisme, topazi, zebra, zoologia.

La ce trencada ()

Escrivim alternant amb c, segons la regla segent:

davant de a, o , u i a final de mot: comenar, lli, venut, llu. davant de e, i : comenci, llucet.

Conv recordar que escrivim en els casos segents:

12

els mots compostos acabats en ana i ena: esperana, temena ( no son compostos, pansa, cansa,dansa, pensa )

en una mateixa famlia de paraules, alternen T amb /c : fort/fora, cant/can.

I els mots segents:

Enmig de mot: adrea, amenaar, avanar, balana, caar, calar, cala, capalera, comenar, ena,erio, escora, escurar, esmerar, esquinar, faana, forar, llanar, llenar, maa ( de picar ), pea,pina, plaa, pua, raa, redrear, torar, traar. Noms propis: Argenola, Castellterol, llana, Lli,Lluans, Maanet, la Maana, Ronana, Frana, Moambic, nia, provena, Aores, coblena,Veneuela.

A final de mot: atro, auda, balan, bra, cal, capa, comer, descal, dol, esfor, estru, fa, fal,feli, gla, ja, lla, llu, mar, peda, ter.

Morfologia d'alguns elements que acompanyen el nom

Morfologia dels quantitatius

Els quantitatius son elements que ens indiquen de manera global una quantitat.

En podem trobar de variables i d'invariables, i hauran de concordar amb el substantiu que acompanyin.

variables InvariablesQuant quanta quants quantes (de)

Tant tanta tants tantes (de)

Molt molta molts moltes (de)

Poc poca pocs poques (de)

Bastant bastants (de)

Gaire gaires (de)

Ms (de)

Menys (de)

Prou (de)

Fora

Massa

Que

Alguns dels quantitatius presenten errors freqents quan se'n fa us:

* Gens. Cal recordar que te un valor quantitatiu i que no es por confondre amb el pronom res, que equival acap cosa.

El rebost es buit, no hi queda res.

L'ampolla es buida, no conte gens de xarop.

Morfologia dels numerals

Els numerals, de vegades, presenten algunes complicacions a l'hora d'escriure'ls. La manera com hem deferho es ben senzill si es recorda que s'ha d'aplicar la regla del DUC. Aquestes lletres que es corresponena D ( desenes ), U ( unitats ) i C ( centenes ) ens indiquen quan hem de fer us del guionet. Tal com s'indica a lanorma noms en posarem entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.

Els nmeros de l'1 al 29 tenen un tractament especial, per aix els trobars al requadre de sota.

13

Quan s'hagi d'escriure mil o mili, recorda que no forma part de DUC i que per tant no portaran guionet nial davant ni al darrere.

El numero u o un , dos i cent poden adoptar la forma femenina si el nom que acompanyen aix ho requereix;aleshores queden una, dues i centes.

0 zero

1 u, un, una

2 dos, dues

3 tres

4 quatre

5 cinc

6 sis

7 set

8 vuit

9 nou

10 deu

11 onze

12 dotze

13 tretze

14 catorze

15 quinze

16 setze

17 disset

18 divuit

19 dinou

2 vint

21 vintiu, vintiun, vintiuna

22 vintidos, vintidues

23 vintitres

24 vintiquatre

25 vinticinc

26 vintisis

27 vintiset

28 vintivuit

29 vintinou

30 trenta

31 trentaun, trentauna

32 trentados, trentadues

33 trentatres ...

40 quaranta

50 cinquanta

60 seixanta

70 setanta

80 vuitanta

90 noranta

100 cent

101 cent u, cent un, cent una

102 cent dos, cent dues

103 cent tres...

200 doscents, duescentes

300 trescents, trescentes...

14

999 noucents norantanou, noucentes norantanou

1000 mil

1100 mil cent

1000000 un mili

10000000 deu milions

1000000000000 un bili

1000000000000000000 un trili

1000000000000000000000000 un quadrili...

Morfologia dels possessius

Els possessius acompanyen el sintagma nominal per indicarne el o els propietaris. Els que mes sovint femservir son els possessius tnics i reservem els tons per acompanyar paraules que es refereixen a noms deparentiu o be precedeixen algunes expressions lexicalitzades.

Ma mare sol venir amb cotxe.

En ta vida veurs res igual

Els possessius tnics s'usen acompanyats d'article si van davant del nom, amb l'nica excepci de llur i llurs.Si van al darrere,, no hi posem l'article.

El meu llibre i la teva llibreta han costat mil duescentes pta.

Aquesta fotografia s vostra.

Llur i llurs noms s'utilitzen en registres cultes. Son equivalents a ser , seva, seus i seves, per sempre hand'indicar possedors plurals.

Els alumnes i llur professor de cincies. ( en aquesta cas es por fer servir perqu el professor no s d'un nicalumne sin de tots)

En marxar, els treballadors deixaren la seva credencial ( no podem posar llur perqu la credencial es cadascund'ells )

Les formes generals dels pronoms possessius tnics son:

Singular

Mascul Femen

Plural

Mascul Femen

Un possedor

1a pers.

2a pers.

3a pers.

Meu meva

Teu teva

seu seva

Meus meves

Teus teves

Seus seves

15

Ms d'un possedor

1a pers.

2a pers.

3a pers.

Nostre nostra

Vostre vostra

Seu seva

Llur

Nostres

Vostres

Seus seves

llurs

Formes dels possessius tons

Singular

Mascul Femen

Plural

Mascul Femen1a pers.

2a pers.

3a pers.

Mon ma

Ton ta

Son sa

Mos mes

Tos tes

Sos ses

1a pers. Equivalent a el meu, la meva...

2a pers. Equivalent a el teu, la teva...

3a pers. Equivalent a el seu, la seva...

Morfologia dels indefinits

Els indefinits determinen el nom amb un mnim de precisi. Poden ser adjectius, determinants o pronoms.

A continuaci trobars algunes remarques que cal tenir presents per fer un bon s de la llengua i al finalpodrs consultar un quadre amb les formes i les funcions dels indefinits.

Algo s una forma incorrecta. S'ha de substituir per alguna cosa o quelcom. Aquesta ultima forma noms lautilitzarem en textos cultes.

Les formes varis o varies no les trobars al quadre perqu sn adjectius. Equivalen a dir que alguna cosa esdiferent o distinta.

El / els / les dems s un barbarisme, s'ha de canviar per els altres, els restants, la resta. Altri vol dir un altre o uns altres i sempre es refereix a persones. Ambds i ambdues equivalen a tots dos o totes dues. Cada un i cada una volen dir el mateix que cadascun i cadascuna. Mant, manta, mants i mantes sn formes poc freqents que gaireb noms trobarem de forma escrita i ensingular. Tenen el mateix valor que nombrosos o nombroses.

El plural de qualsevol/ qualsevulla s qualssevol i qualssevulla. Son les niques paraules en catal quetenen dues s desprs de consonant.

Sengles s sinnim de respectius o corresponents.

Determinants PronomsAlgun, alguna, alguns, algunes

Qualque, qualcun, qualcuna, qualcuns,

Alg, alguna cosa, res (o re), quelcom, qualc(alg); qualque cosa, qualc [ parlars balerics ]

16

Qualcunes [parlars balerics]Altre, altra, altres Altri, altre, altra cosaAmbds, ambdues, tots dos, totes dues Ambds, ambduesCada Cada un, cada una, cadascun, cadascuna

cascun, cascuna [ parlars valencians]Cadasc, cada u, casc [parlars valencians ]

Cap, ning, ninguna, ninguns, ningunes [parlarsbalerics]

Ning, res (o re), cap, cap cosa, ningCert, certa, certs, certes Mant, manta, mants, mantes Mateix, mateixa, mateixos, mateixes Qualsevol, qualssevol ( o qualsevulla,qualssevulla

Qualsevol, qualssevol (o qualsevulla, qualssevulla)Sengles Tal, tals En tal, en tal i en tal altreTot, tota, tots, totes Tot, tothomun, una, uns, unes Un, una, un hom, hom u [ parlars valencians ]

La G i la J

Escrivim j davant de les lletres a, o , u: rajar, rajol, ajuda.

Per excepci, tamb escrivim j davant dels grups ecc o ect : injecci, projecte. I en els mots: Jess,Jeremies, Jerusalem ( i altres noms de la Bblia). Jeure ( en tot el verb), jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat.

Escrivim g davant les lletres e, i: segell, enginyer.

Son excepcions els mots que hem vist a l'apartat anterior.

L's dels grups tj, tg, dj, dg segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges, adjunt. I les mateixesexcepcions: adjectiu.

Com veurem a la propera lli, en una mateixa famlia de mots alternen la grafia ig a final de mot amb j/g otj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor, lletgesa.

X i IX. IG / TX

La lletra x en catal por representar dos sons: el de xeix ["] i de ics [ks] o [gz]. Exemples: eixam, guix, taxi,examen. Ara veurem les regles per al primer so.

Escrivim ix sempre que trobem aquest so darrera d'una vocal que no sigui u en un diftong: peixater, caixa,moixaina, dibuix. Per: rauxa, xarxa, disbauxa.

Escrivim x en els altres casos: a principi de paraula, darrera de consonant ( o darrera de u en diftong): Xina,xuclar, xarxa, manxa.

A final de mot, els sons [t "] poden ser representats de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixafamlia:

17

ig, si altres mots de la mateixa famlia tenen g/j o tg/tj: boig > bojos, bogeria; desig > desitjar,desitgem.

tx, si en els altres mots hi ha tamb tx: despatx > despatxar; esquitx >esquitxos.

I ara fixa't en els mots segents, en que escrivim x representant els sons [ks] : fix, mixt, luxe, text, flux,complex, reflex.

I representant els sons [gz] : examen, exemple, exercici, exili, exigir, existncia, xit, extic, xode.

Recorda com escrivim aquests mots: estendre, estrany, estranger.

I mira de veure les diferencies entre aquestes parelles: excedir/accedir, excepci/accepci, excs/accs.

Les grafies M, N, MP

Escrivim m davant de m, p i b: gemma, commoure, company, empipar, tamb, embenar. Hi ha algunesexcepcions en els mots compostos: granment, tanmateix, benmereixent, enmig, benparlat.

Escrivim n en els altres casos: canvi, pansa, enriquir.se. Excepcions: comte, empremta, impremta, somriure,premsa, tramvia; els mots comenats en circum : circumstancia, circumvallaci.

Per davant de F:

Escriurem n a principi de paraula en els grups con(f), en(f), in(f) : confessar, enfilar, inflar. Escriurem m en els altres casos: amfibi ( i en tots els mots comenats per amfi), circumferncia,mfora, cmfora, limfa, nimfa, simfonia, triomf, xamfr. Excepcions: fanfara, fanfarra, fanfarr.

Cal recordar com s'escriuen els mots segents:

Amb mp: assumpci, Assumpta, assumpte, atemptar, compte, exempcio, peremptori, presumpci,prompte, redempci, smptoma, sumptus, temps, temptativa. I els seus derivats.

Amb mn: mnemotcnic, somni, somnmbul. Amb nn: Anna, Susanna, bienni, trienni, perenne, annex, connectar, innocent, innocu, innovar, tennis.I derivats.

Amb mm: summa ( compilaci), gamma, gemma, Emma ( nom de persona), Imma.

Morfologia dels verbs regulars

Els verbs sn els elements centrals de les oracions i ens indiquen quines sn les accions que es desenvolupen.En les llenges romniques, entre elles el catal, aquestes categories gramaticals sn les mes flexibles, aixvol dir que tenen la capacitat de poder expressar una idea amb una gran quantitat de variacions: qui fa l'acci,quan passa, si es acabada o no, etc.

Les formes verbals es poden fragmentar en dues parts: el lexema o arrel que aporta el significat de la paraula il'auxiliaritat verbal o morfema de flexi que indica els diferents matisos com es desenvolupa l'acci.

Cants ( indica l'acci de cantar ) + aven ( 3a pers. Pl. Pret. Imperfet.d'ind.)

Els morfemes verbals poden expressar les idees segents:

Persona: jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/elles Nombre: singular o plural

18

Temps: present, passat i futur Mode: Indicatiu ( expressa una acci de la realitat)

Subjuntiu ( expressa una acci que l'emissor voldria que passes)

Imperatiu ( expressa ordres)

Aspectes: Perfectiu o perfet: Indiquen que les accions sn acabades

S'expressen mitjanant el pret. Perfet d'indicatiu i totes les formes compostes.

S'expressen amb la resta de formes del paradigma verbal.

Les conjugacions

Els verbs catalans s'agrupen en tres grans grups que reben el nom de conjugacions. Cada conjugacicomparteix uns models de terminaci verbal i aplega els verbs que segueixen els mateixos models. Laterminaci de l'infinitiu determina en quina conjugaci agrupem cada verb.

Primera conjugaci: Agrupa els verbs que acaben en ar. Representa el grup mes nombrs entre els verbscatalans.

Segona conjugaci: inclou els verbs que acaben en re i er. La major part dels verbs d'aquesta conjugacison irregulars. ( tmer, crrer, aprendre, perdre, conixer...)

Tercera conjugaci: la formen els verbs acabats en ir. Dins d'aquests grup es pot distingir entre elsincoatius, que es conjuguen en algunes formes amb l'increment eix, i els purs que no porten aquestapartcula. ( Dormir, sortir, servir, venir, collir, sentir...)

Les conjugacions s'estudien a partit dels paradigmes verbals que ens permeten veure totes les formes que elverb por adoptar.

Formes personalsIndicatiuTemps simples Temps compostos

Present Pretrit indefinit

Pretrit imperfet Pretrit plusquamperfet

Pretrit perfet (sinttic) Pretrit anterior ( sinttic)

Pretrit perfet ( perifrstic) Pretrit anterior ( perifrstic)

Futur simple futur compost

Condicional simple condicional compostSubjuntiuPresent pretrit perfet

Pretrit imperfet pretrit plusquamperfet

19

ImperatiuNoms te un temps, el presentFormes no personalsInfinitiu Infinitiu compost

Gerundi Gerundi compost

Participi Participi compost

Formes no personals i perfrasis verbals

Les formes no personals no permeten ser precedides per un pronom, aix doncs no podrem posar jo, tu, ell, etcal davant.

L'infinitiu equival a un substantiu ( menjar), el gerundi a un adverbi ( menjant) i el participi a un adjectiu, enaquest cas pot flexionarse segons el gnere i el nombre ( menjat, menjada, menjats, menjades)

Per perfrasi verbal entenem aquella unitat composta per dues formes verbals que en combinarse adquireixenen nic sentit. Una de les formes indica l'acci a desenvolupar i l'altra ens informa de la necessitat,obligatorietat, etc de la seva realitzaci.

Perfrasis d'infinitiu:

D'obligaci: haver + inf Has de venir

Caldre + inf Cal fer una revisi

Caldre + que + oraci Cal que faci una revisi

De probabilitat: deure + inf Deuen tenir pressa D'imminncia: anar + a + inf Anava a dormir

Estar a punt de + inf Estava a punt d'adormirme

Comenar + a +inf Comena a fosquejar

De possibilitat: poder + ing Podem venir D'intencionalitat: voler + inf Volem anar de vacances De reiteraci: tornar + a + inf Tornarem a vncer Incoativa: arrencar + a + inf Arrenc a plorar, en veure'l

Posarse + a + inf Es va posar a plorar, en veure'l

Ponderativa: arribar + a + inf Que n'arriba a ser, de llest! Temporal: acabar + de + inf Acaba d'arribar

Perfrasis de participi.

de conseqncia: quedar + part Vam quedar parats

restar + part El problema rest solucionat

20

deixar + part Em va deixar sorpresa

resolutiva: tenir + part Ja tenim decidit el regal

Perfrasi de gerundi

de duraci: estar + gerundi Est dormint

anar + gerundi Va fent

Usos de les formes no personals

No es pot fer servir l'infinitiu all on hi ha d'haver un imperatiu, per exemple a les indicacions publiques. (No fumeu )

Hem d'utilitzar en + infinitiu quan necessitem dir en el moment que... i hem d'evitar posar AL davant del'infinitiu. ( En sortir del teatre, vaig trobar un bitllet de 1000 pta.)

Davant de l'infinitiu, en catal , no posem l'article El. ( Menjar massa no s bo per a la salut ) El participi serveix per indicar accions acabades, equival a un cop fet, observat, dit, analitzat... ( Resolt elproblema, vam marxar de vacances )

El gerundi por expressar accions contempornies i anteriors a les que indica el verb de l'oraci principal,per mai posteriors. ( Vaig trobar 1000 pta. sortint del cinema. / Fent exercici i dieta, a l'estiu estar enforma.)

s dels temps verbals

El present: Fem servir el present per indicar accions que tenen lloc en el moment en qu parlem, queocorren habitualment o que fan referncia a una realitat intemporal. ( Tinc gana / Les fogueres de SantJoan sn les mes impressionants / A l'hivern fa fred )

Cal tenir en compte, per, que tamb ens permet exposar fets passats o futurs, sobretot en la llengua parlada. (Ahir, arribo a casa i no hi trobo ning. / Si vols, et truco dem )

Un altre us s el del present histric ( Jaume I neix a Montpeller el 1208 i mor a Valncia el 1276)

El passat: evidentment ens permet explicar accions anteriors al moment actual. Si el fet no s massalluny, emprem el pretrit indefinit ( he conegut la presentadora aquest mati )

I si fa referncia a fets mes remots fem servir el pretrit perfet ( vaig conixer a la presentadora la setmanapassada)

Si hem de parlar d'un fet anterior per hem de deixar clar que no havia acabat sin que encara s'estavaproduint, aleshores usem el pretrit imperfet. ( Es veia que tothom caminava de pressa )

El pretrit imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu ens permeten introduir el condicional ( o futur hipottic) (Si estudissiu, aprovareu / Si hagussim respost correctament, haurem guanyat el premi )

El futur: l'utilitzarem per expressar all que encara no ha passat. S'ha de vigilar a l'hora d'expressarprobabilitats, perqu per influencia del castell sovint en calquem l'estructura i fem frases del tipus: Ara, l'Agns estar a Oslo que son incorrectes per indicar un fet del qual so n'estem segurs. Per diraquest significat sense equivocarnos hem de fer servir la perfrasi deure + inf: Ara, l' Agns deu sera Oslo .

21

Les oclusives

Al final de mot escrivim p, t, c darrera d'una vocal tnica: sap, llop, nebot, dit, foc, sac. Sn excepcions: adob,club, tub, cub ( de geometria), fred, fluid, sud, David, Alfred, Madrid, i els mots femenins acabats en etud,itud: zigzag, demagog, pedagog, mag, Hug.

Quan el mot acaba en vocal tona o consonant, hem de mirar un derivat de la mateixa famlia per saber si hemd'escriure p o b, t o d, c o g: serpentina > serp; Arbia > rab; profunditat > profund; oxidar > xid;allargar > llarg; naufragi > nufrag.

Sn excepcions: el present d'indicatiu de molts verbs de la segona conjugaci, que acaben en nc: aprenc,comprenc, entenc, corresponc, tinc. I els mots: mnec, esprrec, ferstec, prssec, nec, crrec, fstic, arbic.

A principi de paraula:

Escrivim b a les sllabes ab, ob, sub: abdomen, obstacle, subjecte. Excepcions: apte, optar,ptim, ptica. I escrivim p a la sllaba cap: capficar. Excepcions: cabdal, cabdell i cabdill.

Escrivim d a la sllaba ad: adjectiu, admirar. Excepcions: atlas, atlntic, atleta, atmosfera. En molts mots escrivim q: quatre, quan, qesti, quocient.

En mig de paraula val la pena de recordar com s'escriuen els mots segents: suggerir, suggesti, augment,cognom, regnar, accelerar, succs, adequar, obliqua, pasqua, eqestre, freqent, conseqncia, delinqent.

La LL ( ela geminada)

Malgrat que hi ha poques regles per saber quan hem d'escriure ll i quan hem d'escriure l, val la pena tenir encompte les segents:

Dins d'una mateixa famlia alternen ll i ll: metall > metallrgia; cristall > cristall. Alguns adjectius que signifiquen el contrari d'altres comenats amb l, s'escriuen amb ll: lgic >illgic; lcit > illcit.

Hi ha molts mots ( per no tots) acabats en ella: aquarella, bagatella, caravella, cella, damisella,franella, fumeralla, mortadella, novella, obrella, parcella, pastorella, tarantella, umbella,varicella, vitella, xinella.

I a ms els segents: allegar, allegoria, alleluia, allicient, alliteraci, allocuci, allucinar, alludir, allusi,ampulls, apellaci, bllic, calligrafia, capillar, cllula, circumvallaci, clorofilla, collaborar, collapse,collateral, collecci, collega, collegi, collegir, collisi, collocar, colloqui, compellir, constellaci,destillar, ellipse, estellar, excellent, expellir, falla, fallera, fallible, flagellar, gllic, gorilla, hellnic,idilli, illaci, illuminar, ills, illusi, illustrar, imbecillitat, impellir, installar, intellecte, intelligncia,interpellar, libllula, malleable, medulla, melliflu, millenari, millsim, miscellnia, mollicie, mollusc,nulla, nullitat, oscillar, pllid, papilla, parallel, pellcula, postilla, pullular, pupilla, pusillnime,putxinelli, rebelli, repellir, satllit, sollcit, tarallirot, tellric, tilla, tranquillitat, vacillar, velletat,violoncellista.

La R. La H

Amb el so [] escrivim una sola r a principi de mot, i desprs de consonant. Tamb en alguns motscompostos: antiraquitic, extraradi, autoretrat, birectangle, contrateplica, monorefringent, neoradical,semirecte, sobrerealitat, suprarenal, ultrarapid.

A final de paraula, alguns mots porten r sense que sigui pronunciada ( r muda ):

22

Els infinitius de molts verbs: anar, tmer, crrer, venir Els sufixos ar, er, or, dor: pintar, carter, lletjor, ordinador. Els noms que tenen algun derivat amb r: claredat > clar; poruc > por.

Cal recordar tamb alguns mots que porten r i no es pronuncia: prendre ( i derivats: aprendre, comprendre )arbre.

L's de la lletra h, que no representa cap so, no te cap mena de regla, de manera que ens hem de guiar perl'atenci i la memria:

Mots bsics: ahir, habitar, hbil, ham, haver, hereu, herba, historia, hivern, home, honor, hora, horror,hort, hospital, hotel, humanitat, humil, humor, vehicle.

Mots cultes: adherir, anihilar, conhort, cohesi, exhalar, exhaurir, filharmnic, inherent, harmonia,hecatombe, hectmetre, hegemonia, hellnic, hemicicle, hemorrgia, hendecasillab, hrnia, hexgon,heterodox, hidrogen, higiene, hiprbole, hiptesi, hisar, homogeni, homicida, honest, hulla, menhir.

No escrivim amb h: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, os, ou, ui. I els noms de lloc: Vic, Montblanc,Hostafrancs, Ma, Tall, Bo, Montjuc.

Morfologia dels verbs irregulars

Els verbs irregulars sn aquells que presenten un paradigma que no pot ajustarse al que presenten els verbsmodel.

Primera conjugaci: la majoria de verbs que la formen, recordeu que tots acaben en ar, sn regulars, isegueixen el model del verb portar. Els verbs d'us mes freqent d'aquesta conjugaci que sn irregulars snanar i estar.

Segona conjugaci. Acaben tots en er o re. El paradigma model ens l'ofereixen els verbs perdre, i tmer,malgrat tot la majoria d'aquest grup sn irregulars. Cal destacar que els verbs dur i dir es consideren de lasegona conjugaci.

Tercera conjugaci. La formen aquells verbs que acaben en ir, i els verbs que podem utilitzar com a modelde regularitat sn dormir i servir.

L'objectiu d'aquests apunts s indicar algunes de les irregularitats mes freqents, s a dir, destacar all que sesurt de la norma.

Irregularitats en el lexema

Eufniques ( que ajuden a una millor pronunciaci) : En els verbs que acaben en ldre i ndre apareix lalletra d en algunes de les formes de la seva conjugaci per fer mes fcil la pronunciaci. ( ResolcResoldr ; responia respondre )

Alguns infinitius presenten formes dobles igualment valides:

Caler caldre; valer valdre; tindre tenir; vindre venir

Ortogrfiques: els verbs treure, jeure, nixer i pixer canvien la e del lexema per a en les formes que ellexema es ton.

Trec traiem ; neixo naixia; jec jaurem; peix paixies

23

Els verbs collir, sortir, cosir, escopir i tossir canvien la o per u quan el lexema s tnic.

Cullo collim; surts sortia; cus cosirs ; escup escopiria; tusso tossir

Els verbs poder i voler presenten una u en el present de subjuntiu i a l'imperatiu. ( pugui vulgui )

Alguns verbs s'escriuen alternant les consonants per no distorsionar la pronuncia.

C qu trenco trenques j g penjo penges

c caa caces qu q obliqua obliqes

G gu rega reguem gu g enaigua enaigem

Les consonants d, b, g sn substitudes per t, p, ig, quan no van seguides de cap morfema auxiliar oen el cas que el morfema sigui s.

Podem pots rebo rep fugim fuig

Fontiques: alguns lexemes poden presentar formes diverses perqu al llarg de la conjugaci verbalsuprimeixen, canvien o afegeixen algunes lletres.

Irregularitats en l'auxiliaritat

Els verbs anar i estar, de la primera conjugaci presenten fora irregularitats. Cal que recordis que els verbs que tenen un lexema que acaba en vocal i a aquesta arrel se lo ha d'afegirqualsevol de les auxiliaritats segents, s'escriuen amb diresi.

Auxiliaritats afectades: i, is, in, ia, ies, ien, im, iu, ires.

Canvi, coa, tradussis, prostitures, conduen...

En els verbs de la segona y tercera conjugaci, apareix una e eufnica entre el lexema i la s del'auxiliaritat si l'arrel acaba en c, s, x, g.

Torces ixes fuges cuses

Els verbs crrer, venir, omplir i obrir fan la tercera persona del singular del present d'indicatiu i imperatiuacabats en e.

Corre vine omple obre

Cal tenir present que molts verbs presenten una forma irregular en el gerundi i en el participi, i aix pottenir conseqncies a l'hora de formar perfrasis i les formes compostes.

24