BREU+HISTÒRIA+DE+LA+LITERATURA+CATALANA

BREU HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA

1. La literatura trobadoresca i el món dels trobadors: l’amor cortès.

a. Contextualització històrica:

L’edat mitjana és un període de la història molt extens que comprèn uns deu segles (s V fins a XV).

L’any 476 va caure l’Imperi Romà d’Occident perquè els pobles germànics que l’havien ocupat van prendre el poder polític i militar a l’últim emperador romà i van convertir tot aquell territori en un conjunt de regnes germànics. Carlemany reconstruí aquell imperi al voltant de l’any 814; els seus néts es repartiren el territori i començaren a néixer els països del centre d’Europa com els coneixem avui.

A Hispània es creà la Marca Hispànica (sud dels Pirineus) per lluitar contra els exèrcits hispànics. Ara bé, aquest no era l’únic perill a superar: l’Imperi Bizantí, hongaresos, eslaus, normands… atacaven constantment els regnes cristians.

Aquest clima de violència exterior i de por a les invasions farà que la gent del camp, que encara estava absolutament ruralitzada, sentís terror per l’arribada de l’any 1000 (prediccions de cataclisme i final de la humanitat).

Als segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a França. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que l’havien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret d’impartir justícia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i d’explotar-les sense la intervenció del rei.

Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecció enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importància de l’Església), els que lluitaven i els que treballaven. Així, esdevé una estructura piramidal on el papa i el rei són a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. S’hi establiren relacions de vassallatge.

b. Moviment literari:

Al segle XI neix un altre gènere literari que reflecteix el màxim refinament dels costums cavallerescos: la lírica trobadoresca. Va néixer a les corts d’Occitània. És en aquest context on la dona per primera vegada imposa una nova concepció de l’amor: no vol ser només un objecte sexual, sinó que vol que els cavallers s’hagin de guanyar el seu amor; i no per la força, sinó per la cultura, la gentilesa, la música i la paraula.

Es crea l’amor cortès, on l’home pateix i se sent inferior a la dama. Es troba sol davant d’un amor pràcticament impossible (la dama era sempre casada perquè les donzelles no tenien estatut jurídic). Per primera vegada en una llengua romànica, el provençal, l’home expressa els seus dubtes, la seva tristesa i la seva soledat en forma de poesia.

Les relacions feudals es traslladen a l’amor i es crea una relació de vassallatge entre els dos amants (la dama es converteix en la imatge del senyor feudal: poderós i inabastable). Així, l’amant se sent rebutjat i allunyat de la dama, emmalalteix d’amor i diu que mor d’amor.

Diferències entre trobador i joglar:

1

a. Tobador: procedia de qualsevol classe social, però sempre era una persona culta que escrivia una cançó (poema musicat de tema amorós). Els trobadors vivien a les mateixes corts i viatjaven per tot Europa.

b. Joglar: el públic no sentia la lectura d’un poema, ni l’arribava a tenir mai a les mans, en un full o en un llibre: era una cançó, que si agradava, es podia aprendre de memòria. Aquesta cançó la cantava el joglar. Era un home de vida nòmada que era músic i cantant. Sabia improvisar, allargar o acurçar els poemes depenent dels seus espectadors.

Els dos gèneres més importants de la literatura trobadoresca foren la cançó i el sirventès (poema de compromís polític que pot comprendre acusacions personals, atacs directes, insults…són un exemple de comportament social de la seva època).

2. Textos seleccionats:

Quan veig l’alosa aletejarjoiosa al raig matinador,com defalleix i es deixa anar,que el cor li vessa de dolçor,tan gran enveja m’ha copsatd’aquell ocell que veig joiós,que em meravell que el cor, dardatpel gran desig, no en resti fos.

Ai las, que poc que sé d’amar,tant que me’n creia sabedor!Perquè d’amar no em puc estarla qui no sap raó d’amor.Roba el meu cor, que és furt malvat,I el cor del món i el seu, tots dos,i fuig, deixant-me, en soledat, desigs ardents, cor anhelós

Senyor de mi no só d’ençàd’aquell instant enfollidorque em va deixar sos ulls mirar,mirall plaent de gran claror.Oh mirall, des que m’hi he guaitat,m’he mort endintre sospirós,car endinsant-m’hi, m’hi he ofegat,així en la font Narcís formós.

Dames que em feu desesperarja no em tindreu per defensor,que si us solia personar,ara heu perdut el meu favor.Veig que cap dama no m’ha aidatdavant la qui em forneix dolors,car totes sou en falsedatiguals a infondre llangors.

2

La meva dama advera plaque és dona, cimbell traïdor;oblida que el ha de desitjari fa allò que és ofenedor.Caigut avall, só malfadatcom foll que es llança als xucladors.De massa enlaire que he pujatara em fereix un fat irós.

De pietat ja no n’hi ha-jo mai no en fui coneixedor-,car qui l’hauria de servarno en té pas gens. Qui en té, Senyor?Oh, quina estranya crueltat, deixar que em mori, dolençós, orbat de bé i de pietat,sense l’ajut d’ella, amorós!

Puix que no em val plorar o pregarni el dret que tinc pel meu dolor,i el meu amor és ben en va, ja no li faig cap més llaor.M’allunyo d’ella, ja he finat,m’ha mort i marxo malmirrósno sé pas on, exiliat de sa volença, entre foscors.

Tristany, si res no us he donat,és perquè fujo, corcuitósd’amor i joia bandetjat,deixant el cant, a exili ombrós. Bernat de Ventadorn.

3. Exercicis de la lectura:

a. Relació entre la dama i el trobador.b. Parts del poema que ens mostren indicis de l’adulteri.c. Creus que tenen la mateixa edat els dos amants? I la seva classe social, és la

mateixa?d. Creus que aquest concepte d’amor és el mateix que el nostre? Quines

diferències i semblances hi trobes?e. Estableix el paral·lelisme entre aquests personatges i l’estructura social de

l’edat mitjana.

3

L’ÚLTIM TROBADOR: AUSIÀS MARCH

1. Contextualització històrica:

Es pot dir que el segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. Amb el centre cultural desplaçat a València i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment més àlgid.

La influència del Renaixement provocarà els canvis de les idees i de l’actitud moral en la prosa i la poesia.

València esdevendrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s pel Mediterrani).

Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi) que aniran introduint canvis a la poesia trobadoresca, fent-la així més propera a l’Humanisme.

En la prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de Corella i Jaume Roig amb l’Espill.

2. Autor:

Ausiàs March:

Fill de família noble valenciana, va créixer molt protegit i fou educat pels millors tutors. Va haver d’aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres. Fou falconer reial i es casà dues vegades. No va tenir fills legítims i sabem que tingué 4 amants (els va dedicar els seus poemes).

Característiques de la seva poesia: - Usarà el català (no el provençal).- Conservarà la forma de la cançó trobadoresca i el senyal de la dama:a. Plena de seny : És un amor no correspost. Acusa la dama de no estimar-lo i se sent

el major amador de la història (es compara als clàssics).b. Llir entre cards: És un amor correspost i la seva dama esdevé la perfecció humana

(dona angelicata). Dicotomia entre amor espiritual i amor carnal.c. Amor, amor : Admet que ell tampoc no és perfecte. És un amor molt més humà.

Arriba a la conclusió que els dos sexes no s’entendran mai.d. Oh foll d’amor: És un amor violent i insultant. Recrimina a la dona la seva

immoralitat.- El fons té influència de l’humanisme (dona angelicata, davallada als inferns,

influència dels clàssics llatins…)- La seva temàtica amorosa és molt innovadora. Hi ha una lluita entre amor carnal i

amor espiritual.- Ús de llargues comparacions i metàfores per donar èmfasi als seus sentiments. Les

imatges referents al món de la mar són molt constants (el port és l’amor de la seva estimada).

- No se sent comprès per les seves estimades i arriba a optar per la soledat. - El tema de la mort l’arriba a obsessionar i es preocupa molt per la salvació de la

seva ànima (Cants de mort i Cant espiritual).

4

3. Textos :

Mentre contemplo les imatges de la meva fantasia,l’amor em revela els grans secrets que amaga als homes més subtils,i el meu dia clar és una nit fosca per als homes,hi visc del que cap altra persona no tasta.El meu esperit s’eleva tant en la complexió de l’amorque sembla que se separi del tot del cos,perquè els meus desitjos no es troben en cap home,llevat d’aquell qui no se sent torbat per la carn.

L’amor té un sabor agre i dolç alhoraque el meu gust no sap destriar: en els meus delits hi cap un dolor mortal,i aquest dolor s’alia amb el delit.Però jo em faig retrets per haver parlat d’allò a què el meu saber no abasta; la sobreabundància d’amor em provoca ignorància: vull i no vull sense que s’hagi esdevingut res.

Lliri entre cards, creieu l’amador mut, i el qui canvia de color a cada moment,i el qui té por quan es recorda de l’amor; que l’atrevit, en canvi, perdi el temps.

Tots som grossers a l’hora d’explicarel que mereix una persona una persona bella i honesta:joves nobles, intel·ligents, l’han requerida i, famejants, n’han hagut de dejunar.El vostre seny fa el que cap altre seny no abasta a fer, car sap regir l’abundosa subtilesa.La peresa s’adorm en vós per tal de fer qualsevol bé.No sou verge perquè Déu va voler que tinguéssiu descendència.

Ausiàs March.

1. Exercicis de les lectures:

a. Quin és el conflicte interior que intenta explicar Ausiàs March en els seus poemes?

b. Quin senyal trobes en aquests textos?

c. Què significa el següent vers:-“No sou Verge perquè Déu va voler que tinguéssiu descendència”:

d. Com viu l’amor Ausiàs March? Troba algun vers que ens ho faci veure.

5

LA PARAULA D’UN GENI: RAMON LLULL


L’Edat mitjana és un període de la història molt extens que comprèn uns deu segles (s V fins a XV).

Segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a França. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que l’havien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret d’impartir justícia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i d’explotar-les sense la intervenció del rei.

Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecció enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importància de l’Església), els que lluitaven i els que treballaven. Així, esdevé una estructura piramidal on el pap i el rei són a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. S’hi establiren relacions de vassallatge.

2. Autor:

Fill de repobladors, va néixer a Mallorca l’any 1232? Fins als 23 anys va viure a la Cort i va dur una vida cortesana. Es va casar amb Blanca Picany, va tenir dos fills i seguí amb la seva vida promíscua. Als trenta anys tengué cinc visions de Jesucrist crucificat i decidí canviar de vida. Vengué totes les seves pertinences, abandonà la família i es dedicà a fer vida contemplativa al Puig de Randa. Estudià llatí i àrab i va escriure l’esbós d’una obra, l’Art abreujada d’atrobar veritat, amb l’objectiu de convertir els infidels. Va viatjar moltíssim per tot Europa i Àfrica, on va ser empresonat i expulsat diverses vegades. L’any 1276 fundà una escola a Miramar amb la finalitat de formar missioners. Morí als 84 anys amb fama de savi i d’home sant.

La seva obra està escrita en català, llatí i àrab. Inicià l’ús del català com a llengua de cultura i de ciència i hi aportà un gran enriquiment .

Va escriure moltes obres:

- Llibre de l’orde de cavalleria: és un tractat del comportament moral, social i polític dels cavallers. Aquest llibre l’usarà Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc.- Llibre de les meravelles o Fèlix ,on hi inclou el Llibre de les bèsties: a través

d’una faula mostra com s’ha de governar.

3. Textos:

(…) Senyor rei, tot el que vaig dir a l’elefant i al senglar, ho vaig fer per temptar els vostres barons i veure si us eren fidels i lleials. Al conill i al paó no els vaig dir res, al contrari del que afirma l’elefant en la seua acusació.

Aleshores la rabosa confiava que ni el conill ni el paó, que tant la temien, gosarien acusar-la davant el rei, ni delatar el secret.

Quan la rabosa acabà de parlar, el rei llançà una horrible mirada al conill i al paó i féu un gran rugit per tal que el seu alt llinatge fera més efecte en la consciència

6

d’aquells dos animals, que no la por que per natura sentien de la rabosa. Després de rugir tan fortament, tot enfurit, digué al conill i al paó que li confessaren la veritat. Aquelles dues bèsties no ho pogueren suportar i ho digueren tot. Aleshores el rei, personalment, va matar la rabosa.

Després que la rabosa va ser morta, la cort retornar al bon estat. El rei nomenà consellers seus l’elefant, el senglar i altres honrats barons, i va expulsar el conill i el paó del consell.

Ací acaba el Llibre de les bèsties, que Fèlix dugué a un rei perquè vera, analitzant el que fan les bèsties, com ha de regnar un rei i com s’ha de guardar d’un malvat consell i de falsos homes.

Ramon Llull, Llibre de les bèsties.

4. Exercicis:a. Per què usa Ramon Llull una faula per referir-se a la seva època?b. Actituds positives o negatives segons el nom de l’animal:c. Com creus que és la rabosa (guineu)?d. Finalitat de l’obra de Ramon Llull.e. El lleó representa la noblesa. Paral·lelismes entre el món animal i humà dins

l’obra.

LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL:EL MÓN MÀGIC DE LA PARAULA.


Paral·lelament a l’escriptura de les quatre grans cròniques, a la Corona d’Aragó i a la resta d’Europa l’Església anava adquirint un poder polític i econòmic molt important gràcies al sistema feudal, que la protegia, sobretot durant els segles XII-XIII. Ara bé, aviat varen sorgir diverses propostes de reforma dels costums religiosos que van ser eliminades d’una manera molt violenta.

El poder de l’Església es va afeblir durant el segle XIV, i els problemes interns es van agreujar fins al punt que la cristiandat es va dividir en dos bàndols encapçalats per dos papes (Cisma d’Occident). Aquesta crisi de l’Església va anar acompanyada d’una crisi demogràfica (Pesta Negra), econòmica (males collites) i socials (guerres). Com a conseqüència de tots aquests problemes, la gent va anar abandonant les creences religioses i va començar a creure més en supersticions i maleficis per poder superar la crisi, fet que va contribuir a afeblir més l’Església.

Els escriptors del segle XIV són un reflex clar de la crisi per mitjà de la seva obra: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer van intentar fer conèixer la doctrina de l’Església perquè la gent tengués un gran fervor religiós. Anselm Turmeda va ser un escèptic i es convertí a l’Islam, i Isabel de Villena va intentar demostrar un model de perfecció basat en la figura de Jesucrist per defensar les dones de la misogínia d’aquella època.

2. Francesc Eiximenis , Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda:

7

Francesc d’Eiximenis: 1327-1409. Va intentar defensar a les seves obres els valors cristians i es va proposar explicar els fonaments del cristianisme autèntic sense especulacions filosòfiques, sinó servint-se de les tradicions populars. Per aconseguir-ho fa servir els recursos de les historietes, els acudits, les faules, la ironia, la sàtira i l’humor amb una prosa planera en contrast amb la prosa llatinitzant dels humanistes i de la Cancelleria. La seva gran obra és Lo Crestià, una enciclopèdia del saber cristià de l’època que tracta temes com la teologia, la moral i la política.

Sant Vicent Ferrer: Va dedicar tota la seva vida a predicar la doctrina de Déu per convertir els jueus i els sarraïns. Va aconseguir conversions multitudinàries i va viatjar per tot Europa per predicar. Fos on fos, sempre predicava en català i sembla que l’entenien gràcies a la dramatització amb què ho feia i a tots els recursos retòrics que usava. Els seus sermons sempre seguien la mateixa estructura: presentació del cas, dramatització i moralització. No va escriure els seus sermons, sinó que eren recollits per notaris i escrivans que el seguien.

Anselm Turmeda: mallorquí que estudiava teologia. Un dia va llegir: “darrere meu vendrà el Paràclit” –nom que designava Mahoma-. S’interessà pel tema, es convertí a l’Islam i anà a viure a Tunis. Les seves obres més importants són: El llibre dels bons amonestaments i La disputa de l’Ase.

3. Lectures seleccionades:Vídua deu anar grosserament vestida, car llavors ensenya que l’ornament que es feia quan era maridada solament ho feia per lo marit e no per vanitat mundanal. Diu Sant Jerònim: no tan solament viudatge deu apareu en vestidures negres e grosses, ans encara per tot l’ornament del cos. Car vídua pintada o afaitada gran infàmia d’ona de si mateixa, clarament crida que marit vol, la qual cosa li és fort lletja e vergonyosa. Oh, què diguera sant Jerònim en aquests temps e si hagués vistes les nostres vídues lligades a la castellana, pintades en la cara e ab les alcandores amples e primes per los braços, e lo tall de les vestidures així delicades com les maridades, que solament porten lo negre per ensenyar-se blanques e no pas per dol. Van al torneig e a les juntes estan per les finestres, burlant e rient aquí davant tothom e mostrant-se venals a qui les volrà e a qui més hi darà. En llurs cases no s’hi fa mai feina o poca, sinó del llit a la taula e de la taula a la finestra a burlar ab tothom; e tot açò són los paternostres e misses per ànima del marit mort.

F Eiximenis, Llibre de les dones.

I sapigueu que l’ofici de predicar no és cap altra cosa que ofici de testimoniar les veritats divines en el món, i els predicadors justament són testimoni que Déu hi ha tramet per provar les veritats divines. I vegeu com ho va mostrar Jesucrist als seus sant apòstols i deixebles, i a nosaltres a través d’ells dient: “Quan vindrà el Paràclit que us enviaré des del pare, l’esperit de la veritat, que prové del pare, donarà testimoni de mi. I vosaltres també donareu testimoni, perquè des del principi sou amb mi!” (Jo. 15, 26-27). Vegem-ne aquí una. Quan havia de pujar al cel, els va dir: “rebreu la força de l’esperit Sant, que baixarà sobre vosaltres i sereu els meus testimonis a Jerusalem i a tota Judea i a la Samaria i fins als extrems de la terra” (Ac. 1, 8).Primerament, vegeu aquí clares i notòries autoritats que demostren que l’ofici de predicar no és sinó donar testimoni.

8

Ara vet aquí que algú de vosaltres, maliciós, podria fer-me una pregunta dient: “Frare, si aqueixes autoritats ens parlaven a nosaltres, com en podem donar testimoni, si no ho hem vist? El testimoni d’oïda no és bo”. Els apòstols en poden dona testimoni. Què van veure ? “Nosaltres ho hem vist, i en donem testimoni, que el Pare va enviar el seu Fill, com a Salvador del món” ( Jo. 4, 14). Bon testimoni en podien donar els apòstols amb la vista, ja que amb Crist menjaven, dormien, caminaven, etc . Però vosaltres germans, ara no heu vist la Trinitat, ni l’Encarnació, ni el part de la Verge Maria. Ni heu vist les altres obres seves: la Passió, la Ressurrecció, etc. Com doncs, en podeu donar testimoni, si no ho heu vist?

Sant Vicent Ferrer.

4. Exercicis de les lectures:a. Explica en cinc línies l’argument del text 1.b. Quins recursos usa Sant Vicent Ferrer perquè la gent l’escolti? Posa’n

exemples de la lectura.c. Explica en cinc línies l’argument del text 2.d. Quina intenció pot tenir aquest text? Creus que és un discurs misogin o

simplement pretén alliçonar? Raona la teva resposta amb la resta de la classe.

LA LITERATURA HISTORIOGRÀFICA: PROPAGANDÍSTICA REIAL


L’Edat mitjana és un període de la història molt extens que comprèn uns deu segles (Segle V fins a XV).

Segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a França. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que l’havien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret d’impartir justícia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i d’explotar-les sense la intervenció del rei.

Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecció enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importància de l’Església), els que lluitaven i els que treballaven. Així, esdevé una estructura piramidal on el pap i el rei són a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. S’hi establiren relacions de vassallatge.

Les cròniques tenen els seu referent als cronicons medievals(segle XII) historien fets recents o contemporanis (no fets passats). Els autors se servien de cançons o narracions joglaresques. La versió en vers són els cantars de gesta (poesia èpica).

Recorda: tot i que els cronistes no pretenien fer literatura, l’ús que fan de recursos expressius i retòrics a les cròniques tenia com a finalitat donar amenitat al seu relat. Per això, les quatre grans cròniques catalanes, a banda del seu valor històric, són la primera manifestació literària catalana en prosa.

2. Les quatre grans cròniques:

Libre dels feyts o crònica de Jaume I: sembla que la va redactar entre 1240 i 1274. Es considera que l’autor fou el mateix rei, però recorda que la va inspirar i dictar (no la va escriure de la seva mà). Explica la vida del monarca des del seu naixement fins

9

a la mort. Hi ha moments molt intimistes (no usuals a la seva època) i està escrita en plural majestàtic. Els fets més importants que conta són la conquesta de Mallorca i la de València.

Libre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot: escrita entre el 1283 i el 1288. Aquesta crònica la va escriure Bernat Escrivà, un personatge de la cort amb un càrrec administratiu. El nucli principal de l’obra correspon al regnat de Pere el Gran. L’interès d’aquesta crònica és sobretot històric.

Crònica de Ramon Muntaner: polític i militar, va participar en la conquesta de Menorca i va viure a Mallorca. Intenta explicar la història de Catalunya des de temps de Jaume I fins al regnat d’Alfons III el Benigne. Vol mostrar la grandesa de la nació catalana i dels seus reis. Aquesta crònica la farà servir Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc. És la crònica que té més valor literari, ja que l’autor la va escriure per ser escoltada, seguint les recitacions dels poemes èpics dels joglars.

Crònica de Pere el Cerimoniós: 1309-1387. És un dels regnats en què la Corona d’Aragó va tenir més territoris perquè va integrar Mallorca i Sicília a la Corona. Va voler evocar la història a través de l’estricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats o no presenciats personalment. També va dictar els escrits.

* Recorda: l’objectiu de les cròniques era propagandístic (explicar al poble les gestes dels seus reis)


a. Ací comença lo llibre que En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feits e de les conquestes que faeren sobre sarraïns e sobre altres gents los nobles reix que hac en Aragó qui foren de l’alt llinyatge del Comte de Barcelona.

Bernat Desclot

b. E, quan nós haguem estat tot aquell estiu en Mallorques, venc a nós en Bernat de Sancta Eugènia, senyor de Torroella, e pregam-lo que nós havíem estat en Mallorques llong temps depuis que fou presa, e volíem-nos-en anar a Catalunya, e ell que romangués en nostre lloc en Mallorques, e que manaríem als cavallers e a tots los altres hòmens que faessen per ell així com farien per nós.

Jaume I


a. Explica amb les teves paraules el que diuen els dos textos anteriors:b. És cert que totes les Cròniques foren escrites pels mateixos reis? Raona la teva

resposta i explica com s’escrivien.c. Amb quin objectiu s’escrivien les Cròniques?d. I avui dia? De quina manera es mostren a la població els polítics i quines

estratègies segueixen? Posa’n exemples actuals.

10

LA CORT I EL MÓN CAVALLERESC:

1. Contextualització històrica:Els antecedents de la novel·la els trobam al segle II a Grècia. La primera literatura d’evasió que es presentava com una història es va dir Històries veritables. Aquest tipus de literatura es caracteritza per explicar històries d’aventures i d’amor en uns llocs famosos que mitificaven el passat en èpoques de crisi Novel·les idealistes gregues: lluita entre bons i dolents. Sempre tenen un final feliç.Les primeres mostres de novel·la en llengua romànica són els romans francesos, que recullen temes de mitologia grega, i l’estructura dels quals recorda molt les novel·les idealistes gregues. Ara bé, aquesta novel·la també recull la llegenda medieval de tradició bretona del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, que explica els ideals de l’heroi de l’època (el cavaller), que consisteixen a salvar una noble donzella que estima i que és presonera dels seus enemics.Aquestes novel·les evolucionaran cap a l’anomenada novel·la bizantina i es mesclaran amb la literatura àrab (contes com les mil i una nits), que també té unes característiques especials: uns herois d’una gran bellesa física empesos a la fatalitat per culpa de la màgia i dels genis malignes, en un ambient de luxe, de sensualitat i de seducció.Així, a les novel·les catalanes del segle XV hi podem trobar elements de tots aquests tipus de narració: la novel·la idealista grega, els romans de cavalleria francesos, la novel·la bizantina i els contes àrabs.Antecedents de la novel·la catalana:Ramon Llull al segle XIII ja havia iniciat la ficció catalana en prosa .Segles XIII-XIV: tenim les quatre grans cròniques. Podem dir que aquí s’inicia el naixement de la prosa de ficció en català i amb plena consciència artística.Segle XV: Influència de l’Humanisme, que aportarà el gust per la prosa llatinitzant, elements mitològics i una revisió de l’amor cortès. Introdueix el món interior dels protagonistes (neixen els personatges “rodons”).Una altra influència (però de difusió oral) d’aquests segles seran les llegendes religioses ( vides de sants, miracles, vida de Jesucrist…) i les novel·les exemplars (narracions curtes amb un ensenyament moral).Les novel·letes sentimentals –breus que resolen un problema amorós- són unes obretes medievals en molts d’aspectes que esdevindran un petit esglaó per preparar el públic per a la nova sensibilitat de l’Humanisme.

2. Llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca. Influències de la llegenda artúrica.

Llibres de cavalleria: influència de la llegenda artúrica . Chrétien de Troyes recopilà el conjunt de llegendes artúriques i hi incorporà l’element cristià (recerca del sant Graal). Tenen unes característiques específiques: llocs desconeguts, temps inconcret, personatges irreals, influència de la màgia i del destí i escrites en vers. Un exemple d’aquests llibres serà l’Amadís de Gaula..Novel·la cavalleresca: La llegenda artúrica ja no és el tema principal, són llocs coneguts, amb un temps real, uns protagonistes humans, i la màgia i el destí ja no hi tenen gaire importància (pràcticament desapareixen).Les novel·les més destacades seran Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc.

3. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

11

Joanot Martorell: Va tenir una vida de llegenda i això l’ajudà a escriure la seva obra. Podem dir que

Tirant lo Blanc és el fruit de les seves il·lusions i frustracions. És allò que hauria pogut ser la seva vida i, en general, la vida d’Occident.

Va néixer el 1413?, fill d’una família de noblesa mitjana valenciana. Els seus pares moriren molt joves, i ell i el seu germà es varen haver d’encarregar de les despeses familiars. Sorgiren problemes amb els casaments de les seves germanes :

Una es casà amb Ausiàs March i morí molt jove. Tengueren problemes amb la dot i els March i els Martorell quedaren barallats.

- El problema més greu va venir amb la segona germana. Festejava amb un cosí seu i, fruit de la confiança, un vespre es prometeren en matrimoni i passaren la nit junts. L’endemà el cosí desaparegué i no va voler saber res pus de l’al·lota.

- Aquests problemes feren que els Martorell perdessin gran part del seu poder adquisitiu. El poc que els quedava ho gastà Joanot anant a la Cort d’Anglaterra per esperar la lluita amb els seu cosí, al qual li va enviar una lletra de batalla que mai no rebé resposta. És allà on descobrirà la llegenda de Guy de Warwick i la incorporarà més endavant al Tirant lo Blanc (Guillem de Varoic).

Definitivament s’arruïnaren i acabà fent de bandoler. Sabem que fou empresonat i escriví durant aquella època el Tirant. A punt de morir va donar el manuscrit a Martí de Galba (era editor), qui va revisar l’obra i sembla que hi introduí alguns canvis.

Influències de Tirant lo Blanc:- La llegenda de Guy de Warwick.- El llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull (a l’obra surt amb el nom d’Arbre

de batalles).- La Crònica de Ramon Muntaner.- Les aventures de l’Infant de Portugal.

Estructura del Tirant:- Tirant a Anglaterra: coneix Guillem de Varoic i l’ensenya a ser un bon cavaller.

Primeres aventures com a cavaller i com a amador.- Tirant a Sicília i a Rodes: aventures de l’Infant Felip i la princesa Ricomana.- Tirant a Grècia: Aventures amoroses amb la princesa Carmesina. Són els capítols de

la Cort (ens mostren el comportament amorós i social del moment).- Tirant al Nord d’Àfrica: El protagonista es converteix en un gran estratega i militar i

converteix al cristianisme milers d’infidels.- Tirant a Constantinoble: guanya la gran batalla als turcs (a la realitat no fou així) i

mor d’una pulmonia.

3. Textos:

(…) -Has somiat res més? –va dir la Princesa amb moltes rialles.-Sí, Santa Maria! –digué Plaerdemavida-. Us ho acabaré de contar. Tu senyora,

agafares un breviari d’oracions i digueres: “Tirant, per l’amor que et tinc, t’he deixat venir ací per donar-te un poc de repòs”. Però Tirant

dubtava de fer el que li deies: “Si tu m’estimes, has d’allunyar de mi els dubtes que tinc, perquè açò que he fet pel teu amor, no és convenient que ho faça una donzella del meu llinatge. Deixa’m continuar amb la meva castedat ja que a precs d’Estefania has obtingut aquesta gràcia”.

12

Plaerdemavida continuà narrant el seu somni:“-La teua angoixa m’afligeix –deia Tirant-, però no vull que desconfies de mi.

Pensava que faríem la meua voluntat sense témer cap perill. Però ja que no ho vols així, faré el que tu voldràs”. “Calla, Tirant –deies-, i no t’afligesques de res”. I la vas fer jurar que sense el teu consentiment no faria res del que després es pogués avergonyir. Després vaig veure en el somni que ell et besava les mamelles amb gran delit. Després de besar-te moltes voltes, va voler posar la mà davall la falda, però no ho volgueres consentir. Em sembla que ho haguesses consentit, hauria perillat el seu jurament. Li deies: “Ja vindrà l’hora en què podràs aconseguir el que desitges, però mentrestant conservaré la virginitat per a tu”. Després, abraçats tots dos, us fèieu amoroses besades.(…)

(…) - Senyors, ja sabeu que el gran Caramany i el Rei de la sobirana Índia venen amb una gran armada i amb moltes donzelles casades i per casar. A més, porten amb ells tot el que han tret de captar amb el bací, perquè ja sabeu que els moros, que fan la guerra contra els cristians, capten per tots els pobles i, segons m’ha dit Ciprès de Paternó, havia sentit dir al Soldà que portaven més de tres-cents mil ducats, ja que per conquistar aquest imperi tots els moros han contribuït; hi ha casa que ha pagat més de quaranta ducats. Per això penseu quina seria la nostra glòria i el profit que trauríeu, si aconseguíem la victòria. Que cadascun de vosaltres doni la seua opinió.(…)

Joanot Martorell, Tirant lo blanc.

5. Exercicis:

a. El cavaller Tirant com a personatge principal

b. El joc de l’amor. Explica de quina manera es relacionen els personatges (recorda la literatura trobadoresca).

c. Explica en aquest text de quina manera es desenvolupa la guerra i com treballen els “estrategues”.

S XIV-XV EL RETORN DE L’HOME. L’HUMANISME.


Els segles XII-XIV presenten ja una crisi de valors que no fa altra cosa que anunciar la cloenda d'una etapa de la història (l'edat mitjana) i la presència de noves actituds davant del món que duran cap al que anomenam edat moderna: es tracta de l’Humanisme i el seu moviment, que coneixem com a Renaixement.

La raó humana es comença a imposar a l’hora d’entendre el món, per damunt d’aquella raó divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval. El

13

teocentrisme deixarà lloc a l’antropocentrisme, que col·locarà l’ésser humà com a eix de totes les coses, perquè és l’únic ésser de la creació capaç de pensar i de reflexionar.

L’Humanisme començà a Itàlia, ja que allà l’estructura feudal no va prendre molta de força i ben aviat les ciutats hi prendran un relleu cabdal. A les ciutats hi apareix la burgesia (classe social que anirà imposant els seus gustos, les seves inquietuds i el seu racionalisme). Les ciutats italianes esdevenen ciutats-Estat i competiran entre si en bellesa, luxe, poder econòmic i poder social. Apareix l’enyor de la cultura clàssica i la literatura comença a ser concebuda com una realitat artística.

Impulsors de l’Humanisme: Francesco Petrarca: la seva poesia és una reflexió del sentiment amorós que

predomina sobre els propis sentiments, ja siguin d’angoixa o de goig. Dante: va escriure La Divina Comèdia i concep la creació poètica com el Dolce stil

nuovo (poesia diferent a la trobadoresca). Abandona la visió feudal de la dama i introdueix el concepte de la Donna angelicata (la dona amb connotacions sobrenaturals)

Boccaccio: va escriure el Decameron i Il Corbaccio –és una sàtira contra un vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor i constitueix una diatriba contra les dones; Bernat Metge usarà alguns dels seus passatges per escriure Lo Somni.

2. Moviment literari a la Corona d’Aragó: La introducció de l’Humanisme a les lletres catalanes esdevingué un procés lent. Destaca l’interès per part dels intel·lectuals aragonesos i catalans envers la cultura

clàssica i llur gran avidesa d’incorporar un estil d’escriptura que prové d’Itàlia i que té una gran elegància. Aquesta importància es manifestarà en el camp de la prosa, ja que la poesia seguirà encara els models trobadorescos.

En tot aquest canvi hi va tenir molt a veure la Cancelleria Reial (reorganitzada pel rei Pere el Cerimoniós). Per poder treballar com a canceller s'havia de dominar a la perfecció el català, l’aragonès i el llatí (llengua de cultura i de relacions exteriors). Així, s’aplegaren persones d’una gran cultura que esdevingueren els primers traductors seriosos d’obres clàssiques en català. La seva relació amb Itàlia féu que ben aviat començassin a redactar els seus escrits imitant l’elegància de la prosa italiana, tot incorporant l’hipèrbaton i els cultismes lèxics. És així com se substituí el model lul·lià de prosa que havia prevalgut fins al moment.

3.Bernat Metge:

1340-1413. Home culte, bon coneixedor del llatí (havia traduït algunes obres clàssiques). Fou canceller, escrivà i secretari reial. Hagué d’afrontar acusacions de malversació de diners i una acusació de ser culpable de la mort sobtada del rei Joan I (cosa que feia que la seva ànima restàs condemnada, ja que no havia rebut auxili espiritual). La seva gran obra, Lo somni, serà una defensa contra aquestes acusacions. Martí l’Humà l’absoldrà de dites acusacions i l’autor seguirà gaudint dels seus privilegis a la cort.

Lo somni: Estructurada en quatre llibres. Usa el recurs del diàleg com a mètode de persuasió (emprat per Plató i Ciceró) i la presència de personatges de la mitologia clàssica (Orfeu i Tirèsies). Així, aquesta obra esdevendrà un model de prosa del seu temps. Cal remarcar que fou el primer autor en llengua catalana que va escriure amb una finalitat exclusivament literària.

14

4. Lectura seleccionada:

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí (judici) de Déu, un divendres entorn mitjanit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passagé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, comvenc-me a gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormi’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.Estant així, a mi aparec, a mon vijares (al meu parer)un hom de mija estatura ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, l’u dels quals era jove fort bell e tenia una rota (instrument musical de corda) entre les mans; l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de los dessús (damunt) dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, que cridaven e udolaven fort llejament.E quan haguí ben remirat, especialment lo dessús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d’aquesta vida, al qual jo llongament havia servit.

Bernat Metge, Lo somni.

3. Exercicis de la lectura:a. Explica aquest text en cinc línies.

b. Quina diferència hi trobes amb el text del tema anterior (Eiximenis)? Raona la teva resposta.

S XVI-XVII I XVIII. LA DECADÈNCIA: UN MÓN SALVAT PEL POBLE.


A partir del segle XVI, la cultura catalana entra en un període de clar afebliment en comparació amb la força que havia tengut els tres segles anteriors.

Els segles XVI-XVII i XVIII es caracteritzen per la poca producció literària culta, però no pas popular, i per això a aquest període se li ha posat el nom de Decadència. Però com que una decadència implica una desaparició, i la cultura catalana no va pas desaparèixer, aquest terme ha estat posat en qüestió i actualment se sol evitar.

Durant aquests segles sorgiren quatre moviments (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració).

Causes socioculturals de la Decadència: L’any 1469 s’uneixen les corones de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics. El

1492 Castella esdevé una corona rica (descobriment d’Amèrica). La Corona

15

d’Aragó comença un procés de davallada social, política i econòmica la Corona es castellanitza.

Extinció del Casal de Barcelona i adveniment de la dinastia dels Trastàmara, d’origen castellà.

Tots aquests factors van comportar una davallada de l’ús del català com a llengua parlada i, sobretot, com a llengua literària.

Tot això s’agreujarà durant el segle XVII (guerra dels Segadors i Tractat dels Pirineus –es perd Catalunya Nord-), i s’acabarà d’arrodonir al segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta – Felip V aboleix les constitucions de Catalunya, València i Mallorca-. A partir d’aquí, la cultura catalana rebrà una dura repressió.

2. La literatura popular:

Entenem per literatura popular les manifestacions orals creades per la gent a partir de la necessitat que té d’expressar les seves vivències, les creences, les pors, els desitjos, etc. No l’escriu pas tot el poble o tota la gent, sinó un individu anònim que recull una tradició. Aquesta obra es continua trasmetent oralment. La majoria de gèneres de la literatura popular solen ser en vers, perquè així són molt més fàcils de recordar.La literatura tradicional difereix de la popular pel que fa a l’anonimat (és d’un autor conegut, encara que la majoria de gent ja no se’n recordi) i a l’oralitat (és una literatura culta perquè parteix d’un escrit i de la notació musical). Amb el temps la gent es fa seva una composició de l’autor i l’altera com si fos d’origen popular.

Gèneres de la literatura popular:

a. Les cançons religioses giren entorn de les grans festivitats del cristianisme: Nadal, Pasqua… N’hi ha de dos tipus: goigs i nadales.

b. Les cançons profanes tenen composicions de temàtica molt diversa. En tenim de diferents tipus:

1. El romancer és un reflex dels mites que corrien entre el poble, generalment imposats per poetes que cantaven les gestes dels grans herois.

2. Corrandes: designa un conjunt molt ampli de cançons curtes de quatre versos heptasil·làbics. Tenen una gran varietat remàtica (d’amor, d’enyorança, de fadrins…).

3. Gloses: compostes pels glosadors que, sobretot a Mallorca i Menorca, improvisen sobre qualsevol tema.

4. Cançons de pandero: lloança d’una persona en la celebració d’un esdeveniment molt important: nuvi, núvia, mare…eren acompanyades amb la percussió d’un pandero.

5. Cançons de bressol: peces fetes amb sons onomatopeics (non-non) per accentuar-ne el ritme monòton que es cantaven per bressar els infants.

c. El teatre: el podem dividir en religiós i profà. El primer fa referència als cicles religiosos i vides de Jesucrist i dels sants. El segon és representat pels entremesos que es feien a les grans festes.

d. Rondalles, mites i llegendes:1. Rondalles: narracions anònimes que es transmeten oralment d’uns fets que es

presenten com a imaginaris. N’hi de molts tipus i solen tenir certes característiques (fórmula d’inici i d cloenda, el viatge iniciàtic …)

2. Mites: narren uns fets ambientats en un món que se suposa que va existir (històries d’herois, déus…). Són un intent d’explicar i donar sentit a l’existència.

16

3. Llegendes: relats que es presenten com a verídics i situen l’acció i el temps, cosa que no fan les rondalles. El protagonista sol ser un personatge històric. Actualment, les llegendes urbanes perviuen i es modifiquen a través d’Internet.

3. Renaixement, Barroc, il·lustració i Neoclassicisme:

Renaixement: és la culminació de l’Humanisme. Hi haurà una gran curiositat científica, però després del Concili de Trento es disoldrà perquè els seus personatges seran perseguit per la Inquisició. Aquest moviment serà representat per Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Recordem que a partir d’ara fins finals del segle XIX, no es tornarà a conrear la prosa (només es farà teatre i poesia).

Barroc: corrent artístic europeu que predominarà des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVIII. És un contrast amb l’art de Renaixement. La Contrareforma i les guerres continuades crearan un ambient d’obscuritat que influirà en totes les arts. Els temes més tractats seran els pas del temps, la fatalitat de l’atzar i els revessos de la fortuna. L’autor més destacat és Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona).

Neoclassicisme: moviment estètic que va néixer a França . Destaca el rigor per les formes i el racionalisme. Tenia un altre element, el subjectivisme, que desenvoluparà en el Romanticisme.

Il·lustració: finals segle XVII- finals XVIII. Els descobriments tècnics feren que els intel·lectuals tenguessin plena confiança en el mètode científic i es desenvolupàs l’esperit crític. A Menorca (que estava sota la Corona Britànica) hi destacarà Joan Ramis amb la seva obra Lucrècia. És una tragèdia clàssica.


Rondalla: S’hermosura del món.

Això era i no era un rei cristià i un senyor moro, amics corals ferm. Un dia se n’anaven a caçar.Quan tornaven, es vespre, veuen una doneta véia que filava, amb un llum penjat en es nas.- Que li tir? Digué el rei- No li tireu, digué es moro.El Rei era d’un geni, que, en pensar-la, l’havia de fer, i no pogué estar pus: apunta a sa véia , li dispara sa fletxa, li toma mig pam de nas, i es llum li va caure i tots es copinyats li soià.Aquella véia era fada, i més maleïda que foc i tot d’una digué: (…)


a. Segueix el final d’aquesta rondalla.

b. Explica les característiques que ha de tenir una bona rondalla.

c. Demana a ca teva llegendes antigues que coneguin i explica-nos-les.

17

d. Explica llegendes urbanes que coneguis a través d’Internet, la televisió o el cinema.

e. Inventa’t una llegenda. Explica-la al teu cercle d’amics com si fos certa i conta’m els resultats.

S XIX: LA RENAIXENÇA: UNA FLOR SÍ QUE FA ESTIU.


Temps de conflictes socials a tot Europa a causa de la revolució francesa i l’inici de la revolució industrial que motivarà tots els moviments obrers (apareix el proletariat).

L’origen del Romanticisme cal cercar-lo a Alemanya i a Anglaterra. És un moviment estètic que s’inicià cap a mitjan segle XVIII i que durà al voltant d’un segle. A Alemanya destacarà Goethe amb la seva obra Faust, i a Anglaterra Lord Byron o Mary Shelley amb Frankentein. A França podem destacar Victor Hugo i com es recupera de Rousseau la teoria del Bon Salvatge (les persones són bones per naturalesa, és la societat qui les corromp). Els temes més importants del Romanticisme foren: el mal del segle (inadaptació dels joves escriptors), nostàlgia del passat, l’antiheroi (serà el seu protagonista), la lluita del jo, la natura (és l’estat anímic de l’artista), la identitat nacional i el sofriment del poble (lluita social)

2. El moviment de la Renaixença:

A Catalunya aquest moviment es va dir Renaixença (en contraposició del període obscur dels segles XVI-XVIII). Recollirà l’amor pel passat i la consciència nacional que predica el Romanticisme. Serà un moviment global de recuperació de la societat catalana i de la llengua i literatura pròpies.

La diferència més clara amb el Romanticisme és que a tot Europa sorgiren grans novel·les, mentre que al nostre país haurem d’esperar al Naturalisme (finals del segle XIX) per tenir una novel·la de certa qualitat (Narcís Oller amb La Papallona).

Es tornen a recuperar els Jocs Florals. Qui guanyava les tres flors (pàtria, fe i amor) era anomenat mestre en gai saber.

Poesia: Carles Aribau amb Oda a la pàtria i Jacint Verdaguer amb Canigó. Teatre: Àngel Guimerà. Conreà el drama històric i les seves obres més famoses són:

Terra Baixa, Mar i Cel, La filla del mar i Maria Rosa. Totes les seves obres solen tenir les mateixes característiques: l’heroi rebutjat, el bon salvatge, el triangle amorós, l’opressió social, contraposició de dos mons …

Terra Baixa: Hi trobam el triangle amorós; Sebastià és el cacic del poble i té relacions amb Marta (filla del Moliner. És el personatge rebutjat per la societat i víctima del poderós). Manelic és el pastor de Sebastià i viu a les muntanyes ( el Bon Salvatge). Sebastià necessita casar-se per diners amb la pubilla del poble veí i per no alçar sospites decideix fer casar Marta amb Manelic (ell no sap res de la relació de l’amo amb Marta). Manelic s’enamora de Marta i aconsegueix que ella l’estimi. Finalment, Manelic mata Sebastià i els dos enamorats fugen de la Terra Baixa (corrupta i estèril) cap a la Terra Alta (retorn a la natura, els orígens).

3. Text seleccionat:

18

Escena X. Acte III

Marta, Sebastià i Manelic, per la porta del quarto de la Marta.

Manelic (interposant-s’hi): Que ara ho veurà li has dit? Ara ho veurem nosaltres!Marta (abraçant-s’hi): Manelic!Manelic: Marta!Sebastià (que ha retrocedit): Tu aquí? Per on has entrat?Manelic: Per on entraves tu! Per la porta d’amo i de lladre! Doncs què et pensaves? T’he espiat i t’he seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i m’hi he arrapat amb els dits i amb les ungles!…I ja sóc aquí!…I ja estem sols! I ja estem cara a cara!Sebastià: Vés-te’n d’aquí, o si no …!Manelic (rient): Que me’n vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Això es pensa, això, Marta! Doncs no; que ja tot s’ha trasmudat aquí dintre, que ara el qui mana sóc jo. I ara ho veuràs si sóc l’amo!Sebastià: L’amo, tu? Espera’t, doncs! (Intentant a anar a obrir la porta).Marta (comprenent-ho): Manelic! (…)

Escena XI. Acte III

Manelic, Sebastià, Marta, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca i altres. Marta està mig desmaiada, i se sosté en la taula per no caure.

Nando (en veu baixa): Què passa?Manelic: Que us cridava l’amo.Josep (en veu baixa): Mort!Pepa (en veu baixa): Jesús! (exclamació de tothom en veure el cadàver.)Manelic: I ara vosaltres a riure força! A riure! I tu, Marta, vine!Marta: Sí, sí! Anem’s-en, anem’s-en! …Manelic (emportant-se-la en braços): Lluny de la terra baixa! (perquè li obrin pas!. Fora tothom! Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop! (ho va repetint cridant mentres s’allunya).

TELÓ.


a. Explica com són els tres personatges principals:

b. Què significa “he mort el llop”?

c. Explica què és un triangle amorós i parla’m d’alguns d’aquests triangles que s’hagin fet famosos al cinema, la televisió o a la literatura.

REALISME I NATURALISME:LA CIÈNCIA I EL DESCOBRIMENT DE LA MENT

19


La novel·la europea moderna (des del s XV fins als nostres dies) constitueix una història paral·lela al desenvolupament de la ideologia burgesa, bàsicament urbana i adaptada als gustos dels seus lectors.

La Revolució Industrial ha atorgat a la burgesia un protagonisme indiscutible i un gran poder econòmic.

Recordem que la literatura catalana no té novel·la des del segle XV –Tirant lo Blanc-.

A la primera meitat del segle XIX la burgesia mercantil relegarà l’aristocràcia a un segon terme.

Es desenvolupa un lector de novel·la i augmenta el públic femení. És a través d’aquests lectors i dels seus gustos que comencen a treballar els novel·listes de l’època.

Un precedent important serà Walter Scott (1771-1832), que posarà de moda la novel·la històrica (recuperar els moments històrics més importants de cada època i imortalitzar-los com a literatura). És el primer intent de prendre la realitat com a tema literari.

Balzac serà el pioner de la novel·la realista. Traslladà els principis de la novel·la històrica al tractament de la societat francesa del moment.

El 1857 Gustave Flaubert publicà Madame Bovary: una obra amarada de realisme pel que fa a les descripcions, desproveïdes d’emoció i de moralisme i amb la impassibilitat narrativa absoluta de l’autor, basada només en l’observació dels fets que explica.

A Anglaterra, Charles Dickens publica Les aventures d’Oliver twist i David Copperfield, i l’autor rus Dostoievski emergeix en el panorama literari amb obres com Crim i càstig i L’idiota.

Les novel·les de tots aquests escriptors aviat foren traduïdes i llegides a tots els països.

2. Els moviments del Realisme i del Naturalisme:

La novel·la costumista significà la descoberta de la realitat com a màteria novel·lesca. Tot i ser un gènere de tradició romàntica, preparà l’entrada al realisme.

Característiques de la novel·la realista: - Presenta una nova visió del món des d’uns paràmetres realistes basats en la raó

(allunyat de la imaginació, el món del somni i la sensibilitat).- Cercava la representació objectiva de la realitat contemporània, és a dir, la

realitat que coneix l’autor i que, per tant, pot descriure amb exactitud.- Es dóna importància a tots els moviments socials nous i la seva nova classe

social (l’obrera). El gènere de la novel·la, en la qual autor, protagonistes i lectors eren burgesos, descrivia les tensions pròpies d’aquesta classe i es va convertir en la forma literària del realisme per excel·lència.

- Per aconseguir una descripció objectiva, l’autor es documentava a través de l’observació metòdica i meticulosa de la realitat que volia descriure. Com va dir Stendhal: “Una novel·la és un mirall que hom passeja per un camí. Tan aviat us reflecteix als ulls l’atzur del cel, com el fang dels bassals del camí”.

20

Característiques de la novel·la naturalista:

- Cap a l’any 1870, el realisme desembocà en el naturalisme.- Aparegué en el context d’una burgesia enlluernada pels progressos científics.- Rebé gran influència del positivisme (observació empírica de la realitat)- El màxim exponent en serà Èmile Zolà.

La novel·la realista i naturalista a Catalunya:

- Al segle XIX es recuperarà aquest gènere.- A principis de segle ja hi havia lectors, però no hi havia escriptors. Per tant, es

va recórrer a les traduccions d’autors estrangers (Balzac, Víctor Hugo, George Sand…)

- S’inicià la producció autònoma l’any 1862 amb L’orfeneta de Menargues, d’Antoni Bofarull.

- El autors es trobaren a l’hora d’escriure amb els següents problemes:a. La llengua estava sense normalitzar.b. Manca de prestigi social.c. L’anacronisme de la novel·la catalana.

- El 1882, Narcís Oller publicà La papallona, amb un pròleg de Zolà. Significà la incorporació de la novel·la a l’ideari estètic realista i modernista. És l’inici de la novel·la moderna catalana.

3. Narcís Oller:

Va néixer a Valls el 1846. Fou educat per un oncle advocat de caire liberal i que posseïa una completa biblioteca dels clàssics. Això determinà el seu futur. Estudià Dret. Es féu amic d’Àngel Guimerà . Entrà en contacte amb els Jocs Florals i s’adonà de la necessitat d’escriure novel·la en català. Les seves obres més importants seran: La febre d’or, Pilar Prim i L’Escanyapobres.


(…) Per fi pogueren prendre el cafè, ben soles, a la tauleta del jardí.- ¿I no te’n va apuntar res, a tu, a Font-Romeu, mentre esperàvem el cotxe i jo

parlava amb la vídua Roig?- Ni una paraula, si és que me’n va dir alguna. Com que sempre va estar amb

nosaltres aquell fastigós Rossendo, que no parava de dir bestieses!…- En fi, potser sí que el reclamen els seus negocis.- Pse! No ho crec pas –féu la noia amb aires de fàstic.- ¿Doncs què creus, tu, que hi fas aquest posat?- Que és un tipo molt estrany o que …- O que…què? La noia es repensà i emmudí. Els ulls se li negaren de llàgrimes, cosa que sorprengué la mare d’una manera estranya.

21

- Com! Plores? –féu la Pilar tornant-se sobtadament roja i procurant llegir en els ulls de sa filla el secret d’aquell plor- I ara! Quina estranyesa! Digues, digues, filla meva: o què?

- No, no m’ho facis dir: deixa-ho córrer –rondinà la noia amb veu enrogallda. Però aquest plor excitava massa la curiositat de la mare perquè pogués deixar d’insistir:

- o que… què? Digues-h, digues-ho: vull saber-ho.L’Elvira s’empassà les llàgrimes i, mirant descaradament a sa mare, en una d’aquelles rauxes que la treien de seny, exclamà:

- O que … tu tens la culpa de tot.- Jo! –exclamà, a son torn, la Pilar, esdevenint blanca com la mort-. Sempre jo! …

Déu et pagui la caritat! –I, deixant caure el cap enrera i amb els braços penjant restà mirant al cel amb amarg defalliment.

No podia ni pensar en el gran desig egoista que tenia de casar la seva filla amb aquell home, que per misteri inexplicable, no sentís la Pilar, tot a l’ensems, un regust estrany, unes voltes de gelosia i altres de remordiment; d’un remordiment també estrany, que no podia ésser sinó de desigs indefinits, que s’hauria guardat prou d’entretenir-se a formular la qui els repel·lia de bones a primeres amb tota sa voluntat, ja no sols com a monstruosa absurditat, sinó fins per conveniència pròpia. Eren d’aquells misteris del cor que no es revelen mai a ningú i que, no obstant, la tenien sempre en alarma, com si algú pogués llegir en el fons de la seva ànima el que ella mateixa no hi veia sinó d’una manera vaga. D’aquí la sorpresa punyent d’aquelles paraules: “tu tens la culpa de tot”. Donya Pilar sofrint miratge del remordiment, en aquell instant atribuí a sa filla la miraculosa ubiqüitat del Déu que llegeix en el nostre interior, i es quedà esgarrifada i morta d’esglai, ensems que l’indignava la injustícia de l’acusació. (…) Pilar Prim. Narcís Oller


a. Intenta resumir aquest text en quatre o cinc líniesb. Com creus que són aquestes dues dones (físicament, com van vestides, classe

social, edat…)?c. Per què creus que té remordiments la protagonista? d. Quina intenció té l’autor quan fa que la seva protagonista principal sigui una

dona?e. Com acabaries aquesta escena?

EL MODERNISME I ELS JOVES BURGESOS REVOLUCIONARIS:

1. Contextualització històrica: Cronològicament, el Modernisme s’estén des de finals de segle XIX fins a principis

de segle XX. El autors europeus més destacats de l’època foren: Ibsen, Maeterlink, Nietzsche i

Baudelaire, que comencen a ser coneguts gràcies a les traduccions i a les crítiques de les seves obres, publicades a revistes del moment com L’Avenç i Catalònia.

22

Els darrers anys dels segle XIX estigueren marcats per una crisi profunda que afectà en diversos nivells la vida social de Catalunya. Al tombant del segle ja s’havia superat la febre d’or i la indústria començava a ressentir-se d’una crisi econòmica generalitzada. La crisi s’estengué al camp i provocà migracions massives cap a les ciutats industrials. El moviment obrer català agafà molta d’empenta i es convertí en la principal força revolucionària d l’Estat espanyol. El moviment anarquista arrelà amb força entre els obrers i els jornalers i adquirí una gran incidència social.

La revolta social més destacada fou la Setmana Tràgica (revolta anticlerical i antimilitarista).

Tot això provocarà el naixement d’un nou moviment, complex i contradictori alhora, el Modernisme.

2. El moviment del modernisme català:

És el procés de transformació de la cultura catalana, en el tombant del segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna. Arreu d’Europa sorgiren moviments semblants: Art Nouveau, Modern Style… El Modernisme s’ha d’entendre com un acte de voluntat, a favor sempre d’una nova concepció de la vida col·lectiva i de l’art.

Podem establir el concepte de modernisme des de dos vessants:1. El modernisme com a actitud: els artistes eren partidaris de tot allò que era modern i

que, per oposició a la majoria d’intel·lectuals del moment (Renaixença), es pronunciaren a favor d’una renovació que s’aconseguiria manllevant de fora els model i les idees.

2. El modernisme com a procés.

Des del principi, el modernisme català va contenir dues tendències estètiques i ideològiques contradictòries:

1. Els regeneracionistes: les seves intencions no eren únicament estètiques, sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. L’art i la cultura han d’estar al servei de la revolució, i l’individu ha d’actuar com a revulsiu enmig de la massa.

2. Els decadentistes: no creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, sinó que concebien la poesia i l’art com a mitjà de superació de la societat materialista. Convertiren l’art en una evasió i defensaren que l’única justificació de l’art havia de ser l’art mateix (l’art per l’art).

Les dues opcions crearan un enfrontament directe amb la societat i amb la burgesia. L’exteriorització d’aquesta marginació fou la bohèmia, que apostava per unes noves formes de relació social (les tertúlies al Quatre gats, les celebracions a Sitges…) i per noves formes de vida (vestimenta, cabells, actitud…).

Així, els modernistes eren uns marginats elitistes que s’atribuïen una funció privilegiada: l’artista era un ésser superior que participava com un sacerdot i guia d’una religió d’escollits. La teoria del superhome de Nietzshe els va servir per bastir la figura del guia que ha de complir una missió heroica: fer progressar la humanitat.

La ideologia individualista i antisocial del modernisme plantejà un conflicte irresoluble que provocà la dissolució del moviment.

En la poesia destacarà Joan Maragall: fill de família benestant, no va haver de fer feina mai. Es va incorporar a tots els escenaris culturals de Barcelona i va gaudir de

23

gran prestigi com a intel·lectual. Va tenir tretze fills. La seva concepció teòrica sobre la creació poètica i el concepte de l’art fou l’elogi de la paraula viva –teoria influïda pel Romanticisme amb clares connotacions religioses: la poesia ha de sorgir de l’espontaneïtat, la puresa i la sinceritat-.

El teatre modernista aparegué d’una manera tardana. Per exemple Rusiñol començà a escriure teatre quan ja tenia una reputació com a pintor i narrador. Els modernistes tenien una gran atracció cap al teatre,º ja que l’entenien com la manifestació més lliure i anticonvencional de l’art total. Hi tenien cabuda des del drama a les titelles, l’òpera i les ombres xineses…El teatre significà una plataforma d’expressió i difusió de les idees per als més joves. Hi trobam dues gran tendències:

a. El drama d’arrel naturalista: seguia el teatre d’Ibsen. Proposava denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans. Ibsen creia que l’únic recurs de regeneració de la societat era enaltir la més radical autonomia moral de l’individu. El tema era el de l’individu marginat i portador de la veritat alliberadora enfrontat a la societat ignorant i alienada. Els seus representant són Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades)

b. EL teatre simbolista: seguien Maeterlinck i d’Annunzio. Aposten per l’estètica. L’art per l’art. Apel·les Mestres fou qui introduí aquesta vessant. Era més esnob. Els seus màxims representants són Adrià Gual i Santiago Rusiñol (combinaven els dos corrents teatrals).

Santiago Rusiñol:

Les seves primeres obres defensaven una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i, en conseqüència, de les reivindicacions socials; i que ha de viure abocada a la bellesa, ja que aquesta és l’única manera digna de ser al món. Aquesta prèdica esteticista, en què els artistes són la minoria d’elegits capaços de guiar la massa social, no fa sinó reproduir l’enfrontament típicament modernista entre l’artista i la societat.

L’auca del senyor Esteve (1907-1917):

L’obra incideix en la qüestió de l’enfrontament de l’home idealista amb la societat del seu entorn.

3. Víctor català: Catalina Albert i Paradís va néixer l’any 1869. Pubilla de terratinents. Als vints anys

ja administrava la renda familiar. Es posà el nom de Víctor Català perquè en aquella època no era ben vist per la societat conservadora, benestant i essencialment rural de finals de segle, que una senyoreta jove i de bona família es dedicàs professionalment a la literatura. No es casà mai i exercí molta d’influència en les generacions posteriors.

Característiques de la seva obra:- Visió caòtica del món. - Lluita ferotge de l’individu davant les forces destructores.- Els temes acostumen a ser escandalosos per ferir la sensibilitat burgesa i la

moral conservadora.

Solitud:

24

- El 1902 la revista Joventut va encarregar la redacció d’una novel·la a Víctor Català amb la intenció de publicar-ne setmanalment alguns capítols. Agafà la base d’un conte rural com a punt de partida de la seva novel·la. L’obra completa es va acabar de publicar l’abril de 1905 en forma de fulletó setmanal. Aquests fulletons relligats en conformaren la primera edició, que es posà a la venda el 1905, sense un pròleg, i on l’autora demanava disculpes als lectors per la pressa amb què havia escrit l’obra i les mancances i errades que se’n podien derivar.- Tema: El conflicte interior i el dolor d'una dona sola, que lluita contra un entorn social i físic opressiu amb l'objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la pròpia realització personal a través de la recerca de l'amor i la llibertat. El preu que ha de pagar per la seva realització personal, propi d'una heroïna postromàntica, és la marginació i la solitud (cal recordar Madame Bovary de Flaubert, Anna Karenina de Tolstoi i Ana Ozores a La Regenta de Clarín. Anna Karenina i Bovary decideixen suïcidar-se, mentre que Mila comença una nova vida i oblida el passat).


(…) Aleshores sí que la Mila els clogué ben de pressa, enlluernada altre cop per un sobtat i llampegant miroteig d’espill. Què era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digué amb una paraula sola, amb una paraula màgica:- La mar! La Mila va tombar-se com fiblada. ¿Qué allò era la mar, el quelcom imponderable de què havia sentit parlar tantes vegades? Parpallejà repetidament, fent una gran neteja de ses còrnies; després tornà a mirar, esbatanats els parpres, fixes les ninetes, resistint heroicament el guspirejant pampallugueig encegador.- La mar! La cosa mai vista! … La mar gran dels peixos, dels naufragis, de les

serenes, de les grote virolades, de les petxines, i llerons! … - I per sa memòria passaren com una exhalació els exvots de la capella, les narracions del pastor, les dites i les recontes d’abans d’anar a la muntanya, tot lo que li havia parlat d’aquella mar tan retreta i exalçada pels homes… Una alenada de desil·lusió l’enfredorí de cap a peus. (…)

(…) La Mila, paumada, començà d’entrellucar el misteri. Vols-te jugar que aquella dona parlaria de diners?

- Reina! –s’exclamà aleshores-. ¿Qué potser vos penseu que els pastor ens ha deixat alguna cosa?

- Ja ho sé, que no n’ha fet, de testament! Però deixat o … o … tot és u! Encara s’hi estalvia el tant del govern! La Mila se sentí agraviada.- Ni deixat ni de cap manera ens en ha pervingut re, del pastor! Vós dieu que era seu lo que tenia: sabeu més que nosaltres: nosaltres encara no ho sabíem, que tingués res! Fou tan enter, tan vibrant l’accent de la Mila i tan ferma sa mirada, que la Marieta, una mica confosa, baixà els ulls. Mes sa veu insistí, obeint a la idea invariable:

25

- Doncs, no sé … El cas és que an ell res se li ha trobat, i no s’ho podia pas endur amb l’ànima a l’altre món!

Verament indignada aquesta vegada, la Mila s’engallí.- I per això traieu que ho hem de tenir nosaltres de precís? La Marieta reculà una mica.- Jo no vos dic tant … Però com les voluntats fan les obligances … si ell n’hagués

tingut alguna …mira!Aleshores comprengué la Mila, de cop, tot el pensament de la jove: el pastor devia haver pagat voluntats que per a ella, volia dir determinats serveis. (…)

Víctor Català, Solitud.


a. Per què creus que Mila queda decebuda de la mar?

b. Si no havia vist mai el mar, d’on creus que era Mila i quin món devia haver vist?

c. Per què creus que la gent pensa que Mila havia fet “alguns favors” al pastor? Raona la teva resposta (pensa en la seva època).

d. Cerca elements modernistes a la pel·lícula Moulin Rouge.

EL NOUCENTISME I L’ESCOLA MALLORQUINA:L’ART I L’ORDRE.


L’àmbit històric en què cal contextualitzar el noucentisme és pràcticament el mateix del modernisme. Hi va haver alguns canvis:

a. Absència de protagonisme polític de la burgesia catalana.b. Consciència diferencial de la burgesia catalana que originà el reclam polític a l’Estat

espanyol (Lliga regionalista, 1901).c. La consciència nacionalista no era patrimoni de la burgesia, sinó una actitud

ideològica ben arrelada en les classes populars i activa en els moviments obrers.d. Diferències polítiques, econòmiques i ideològiques amb la crisi colonial espanyola

del 98 i la guerra del Marroc.e. Prat de la Riba al govern català (1907) vas ser clau per a la concreció política dels

continguts ideològics i culturals del noucentisme.

2. Ideologia i estètica dels noucentistes:

a. Definició del moviment:

Es pot entendre a partir del mot nou: allò que és oposat a vell i, alhora, allò que és propi del nou-cents.

26

b. Cronologia:

1906 es pot considerar la data fundacional del moviment per diversos motius:- Prat de la Riba publicà La nacionalitat catalana (síntesi definidora del nacionalisme

burgès).- Eugeni d’Ors inicià en el diari La veu de Catalunya (òrgan d’expressió de la Lliga)

la secció diària, titulada Glosari, que es convertí en una guia teòrica i pragmàtica que presentava didàcticament la conformació ideològica i estètica del moviment, la doctrina que calia seguir.

- Es publicaren llibres molt influents: Els fruits saborosos, de Josep Carner, Horacianes , de Costa i Llobera … Ambdós reculls poètics proposaven un model de classicisme apol·lini, serè i harmonitzador, que seria clau en les noves propostes estètiques noucentistes.

- Se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Hem de recordar que el moviment convivia a la vegada amb autors com Puig i Ferreter, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra., els quals no s’adeien tant amb el noucentisme.

Es crea programa d’intervenció cultural que es concretà en tres aspectes:1. La creació d’un aparell ideològic d’estat. La Mancomunitat de Prat de la

Riba va tenir una cura especial a l’hora de crear tota una xarxa moderna i eficaç de centres educatius transmissors dels valors culturals, ideològics i socials del moviment.

2. La fixació de la llengua literària. Des de la secció Filològica de L’Institut d’Estudis Catalans, Pompeu Fabra establí les Normes ortogràfiques (1913).

3. Les infraestructures culturals. Es crearen empreses editorials, publicacions periòdiques…

El gènere de la poesia fou el privilegiat pel moviment. En canvi, la novel·la i el teatre varen ser gèneres menystenguts. La poesia era l’expressió que millor s’adequava a la norma i el model, no tant pel contingut, sinó per la norma: l’estilística, la mètrica, condensació de llenguatge … La seva concepció poètica defugia l’espontaneïtat i el sentimentalisme de la paraula viva maragaliana i defensava el rigor, la contenció expressiva i l’artifici. Els poetes noucentistes es reconeixen hereus del mestratge ideològic –catòlic i conservador-, la tradició autòctona i classicitzant de l’Escola Mallorquina i del simbolisme europeu, aparegut a França a final del segle XIX: és un suggeriment de l’essència de les coses que desembocà en un intent de crear la poesia pura; i el parnassianisme, d’origen també francès: cercava la bellesa pura (també els influí moltíssim, ja que en van extreure l’interès pels temes clàssics).

Característiques:- Objectivitat i tendència a la síntesi.- Atracció per la poesia classicitzant.- Llenguatge acurat.- Interpretació idí·lica de la natura.

Els poetes més famosos del moviment foren Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) i Josep Carner.

27

El moviment s’extingí definitivament el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

3. Josep Carner:

Barcelona 1884- Brussel·les 1970. Va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Afeccionat a l’escriptura des de ben jove, col·laborà en diversos diaris i revistes (La veu de Catalunya). Va ser un membre destacat de la vida política catalana i va gaudir d’un gran prestigi entre els intel·lectuals. Col·laborà intensament amb l’IEC a partir de 1911. L’any 1921 ingressà al cos diplomàtic i va viatjar contínuament. Un cop acabada la guerra civil espanyola s’exilià voluntàriament a Mèxic i Brussel·les. La seva trajectòria literària es pot agrupar en quatre etapes:

1. Iniciació: des de 1896 fins 1905, influïda per la poesia modernista i Verdaguer.

2. Etapa noucentista: 1906-1924. Representà la seva consolidació com a poeta i acabà de crear la figura del dandi que l’acompanyava. Publica Els fruits saborosos –gran perfecció formal, farcit de noms d’origen grec, que ofereix una visió idíl·lica de la natura-; Auques i ventalls (1914), on defineix la seva característica individual i personal: la ironia.

3. Post-simbolisme: 1925-1939. El recull més representatiu és El cor quiet. Aquesta etapa es caracteritza per la humanització de la poesia, l’interès per les coses senzilles i la contemplació filosòfica de l’existència.

4. Metafísica: representada per Nabí (1941) . És una profunda reflexió sobre el destí de l’home. El seu punt de partença és la Bíblia

4. L’escola Mallorquina:Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista “La Nostra Terra”, i dels primers anys de postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.

5. Costa i Llobera:Poeta, traductor i prosista (1854-1922). Fill d’una família de rics terratinents, que solia passar estius a Formentor, els paratges de la qual esdevendrien la font d’inspiració de molts del seus poemes. Durant els anys 78-79 se li despertà la fe religiosa i la vocació sacerdotal.Les seves obres més destacades:- Les Horacianes- Visions de PalestinaLa poesia de Costa i Llobera representa la superació de la Renaixença i dels tòpics jocfloralescos. Parteix del Romanticisme i enllaça amb el Noucentisme, tot passant lleugerament pel Modernisme. Sempre es va moure entre dues constants estètiques: el Romanticisme i el classicisme.

6. Joan Alcover:

28

Poeta i assagista (1854-1926). Hi ha un factor cultural, concretament l’impacte a Palma del grup modernista que es forma al voltant de Miquel dels Sants Oliver, que impulsa una intensa vida cultural de modernització i d’integració en la cultura catalana en un programa que acabarà concretant-se en l’anomenada “Escola Mallorquina”. Dins aquest marc, Alcover troba un espai propi d’acció cultural efectiva, un sentit social a la seva activitat creativa de manera que, la seva poesia, alhora que es personalitza es carrega de sentit humà i col·lectiu. La tertúlia de casa seva es converteix en un pont cultural, sobretot per l’assídua presència de Santiago Rusiñol i Josep Carner, entre molts d’altres. El seu discurs, Humanització de l’art, constitueix la seva declaració poètica més important. Exposa la seva posició contrària als corrents de l’art per l’art, als simbolistes i parnassians, en una clara sintonia amb les actituds veristes i vitalistes del moment, que defensaven els lligams entre creació poètica i vivència personal, emotiva.La seva obra més destacada:- Cap al tard (1909)

7. Textos seleccionats:Qui veïna pot tenir,¡quina sort divina!¡ai veïna, serafíque alça una cortina,o que mira el seu tapí(no se sap què esbrina),o que rega el bell esclatd’una clavellina!¡No hi ha res tan delicatcom una veïna!

(v1-10)Josep Carner, Auques i ventalls.

Ja la nocturna joia ciutadanaMor llastimosa com un vil neguit,Enc que el cinema soni la campana,I passi un duo tot enllepolit,

I el pobre mengi xufla i avellana,I els grans cafès exultin de brogit,I tot venint de l’òpera llunyanaL’auto s’escapi de claror cenyit,

Si en una gran façana –que el teatre,L’església, el palau cerca d’abatreAmb el seu bell cabal esplendorós-,

Fent un torn de bombetes imprevistes,Maragdes i topazis i ametistesNo anuncien quelcom contra la tos.

Josep Carner, Auques i ventalls

29

A Virgili

Oh suavíssim, immortal poeta!Mitat de la meva ànima et diria,Com un jorn te digué l’amic Horaci,Si tant gosava qui de lluny t’adora.Qui no t’estima si et coneix? Ton estre,Ton art suprem admiració ens imposen;Però encara promou més simpatiaTon esperit, que en misteriós efluviLa flor eterna de ton vers exhala.

(v 1-9)Costa i Llobera, Horacianes.


a. Explica quina intenció té el primer poema. Raona la teva resposta.b. Respon les preguntes sobre el segon poema:

- Qui mor en aquest poema?- Què signifiquen els següent versos?

“I passi un duo tot enllepolit”:“I els grans cafès exultin de brogit”“Maragdes i topazis i ametistesno anuncien quelcom contra la tos”c. A qui es dirigeix el tercer poema i per què?

s. XX LES AVANTGUARDES: UN MÓN DE CANVIS

1. Els moviments d’avantguarda:

Creadors d’una nova teoria de l’art: l’antiart. S’iniciaren l’any 1909 i foren liquidats el 1940 arran de la invasió nazi de París Es manifestaren cronològicament en dos períodes:

a. 1909 fins a 1929. El futurisme, el cubisme i el dadaismeb. Arribà fins al 1940 Surrealisme.

Futurisme:1909-19020.

El fundador del moviment fou Marinetti Manifeste du futurisme. Proclamava una ruptura total amb el passat i la tradició. Feia apologia de la guerra, la lluita i la violència.

30

Exaltava l’esport, la velocitat i el dinamisme Manifestava el culte al “jo” i a la joventut. Tècniques literàries:

a. Destrucció de la sintaxi.b. Abolició de la puntuació i de les majúscules.c. Ús de signes aritmètics, musicals, etc.d. Paraules en llibertat.

Cubisme: 1907-1914

La primera mostra del cubisme fou el quadre de Picasso Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907).

Aviat el moviment esdevingué també literari Apollinaire. Defensava el pacifisme internacionalista i l’humanitarisme

Tècniques literàries:a. Aplicació del collage a la literatura.b. Ús de diferents lletres d’impremta.c. Ús del cal·ligramad. Desaparició dels enllaços lògics de la frase.

Dadaisme: 1915-1920

Fou el moviment més radical i rebel de les avantguardes. Tzara, l’autor del manifest dadaista. Ideològicament es caracteritzà per una actitud anarquista. Exaltació del “jo” lliure i independent. Defensava l’espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria. Tècniques literàries Invenció de l’escriptura automàtica

Surrealisme: 1917-1940

Volia assolir el coneixement més recòndit de la realitat, el fons més amagat de la subjectivitat humana.

Les vies d’accés a aquesta realitat oculta eren els somnis. Liderat per A. Breton. Tècniques literàries:

a. Ús de l’escriptura automàtica.b. Associació de paraules i imatges.c. Expressió mitjançant polaritats: vida-mort, passat-futur, realitat-ficció …

2. Joan Salvat-Papasseit:

La figura del pare (era mariner i morí molt jove) va ser necessàriament sublimada per Salvat en la seva poesia.

La seva formació escolar va ser bastant precària. Escollí el camí de l’avantguardisme. L’any 1918 publica Poemes en ondes hertzianes

31

L’any 1920 publica Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català.

L’abril de 1921 publicà L’irradiador del port i les gavines. El 1923 publica El poema de la rosa al llavis. Va morir l’agost de 1924, després de patir durant molts d’anys tuberculosi.

1. Poemes seleccionats:

OH JACULATÒRIA

TO Rosa et sóc pregantT PÈTAL QUE ES MORÍ TREMOLANTA EL BES DONANT SEMPRE CREMANT - I UN ALTRE PÈTAL ESPERANT

PU GL OC TR EA S

ET DURÉ SEMPRE D AL PIT E

SET SOMNIARÉ A

A LA NIT N G L’ es ESPINES DE tam LLIGA-AMANT peta és FERIU MA CARN d’or

3. ULLS CLUCS L’AMOR

Ulls clucs L’amorSap que la vida sempre és una festa

Una cançóDéu se l’estima com la llàntia encesa

Ulls clucs

32

L’amorDéu li manava que es lligués la bena

Passava jo

I ara es venjava fent que fossis meva:

xiula i feineja fa ta cambreta


a. Quina forma té el cal.ligrama? Per què creus que té aquesta forma?b. Quin significat creus que tenen les “gotes de sang”?c. Què creus que significa “Déu se l’estima com la llàntia encesa”?d. Elements formals diferents al segon poema.e. Intenta fer el teu propi cal·ligrama.

LA LITERATURA DE POSTGUERRA:UNA GENERACIÓ MARCADA.


De la postguerra a la transició democràtica:La guerra civil espanyola va suposar una desfeta important per a la cultura catalana, i va comportar un procés d’espanyolització que repercutí greument en la literatura. La dictadura franquista transformà les institucions pròpies de Catalunya i va prohibir l’ús de la llengua catalana. Després de la guerra, molts intel·lectuals es varen exiliar a Europa i Amèrica. Així doncs, la cultura en llengua catalana es desenvolupà en tres àmbits: la cultura pública, la cultura de l’exili i la cultura clandestina. Els seus objectius, però, eren comuns: salvar la llengua, la cultura i les institucions.

Val a dir que la cultura feta a Catalunya pren dos camins: la cultura feta en castellà i la cultura feta en català.

La dècada dels cinquanta comença un procés de liberalització, que va ser progressiu fins a la mort de Franco l’any 75 i l’aprovació de la Constitució del 1978.

La literatura feta a Catalunya:

39-46: lit clandestina.46-55: aparició de la primera literatura pública que conviva amb la clandestina.55-70: intent d’assimilació en clau folclòrica i regionalista per part del règim franquista.70-80: marcada per la mort de Franco, apareixen autors bilingües.

La literatura feta a l’exili:

33

El paper dels exiliats fou bàsic fins els anys 60 (publicació de revistes, conferències, traduccions …)

Els gèneres:1. Poesia: gènere important a la postguerra perquè evitava amb més facilitat la censura.

La llengua n’era l’element clau, i Carles Riba el model. La poesia dels 40 és postsimbolista i hermètica; cap als anys 50 apareixen temes com la mort, l’exili o Déu (Salvador Espriu). A la dècada dels 60 la poesia evoluciona cap al realisme històric, l’existencialisme i l’avantguardisme.

2. Teatre: suprimit fins a l’any 1946, només Sagarra o Soldevila van poder escriure obres interessants. La recuperació es produeix devers els anys 60.

3. La novel·la: és un gènere marcat per tres factors: a. La crisi que es venia arrossegant des del noucentisme.b. La censura.c. L’absència d’un públic lector normalitzat.

Podem classificar els autors en dos grans grups:

a. Abans de la guerra civil: Rodoreda, Villalonga, Capmany, Calders, Perucho, Pedrolo.

b. Formats després de la guerra civil: Montserrat Roig, Baltasar Porcel,Terenci Moix, Gimferrer, Carme Riera.

Les línies dominants van ser:a. Novel·la psicològica, amb influències del neorealisme italià i la novel·la

nordamericana (Dos Passos): Rodoreda i Villalonga.b. L’existencialisme (Sartre i Camus): Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany.c. Literatura fantàstica: Perucho i Calders.d. Novel·la d’exili: Riera Llorca (Tots tres surten per l’Ozama)

2. Salvador Espriu:

Neix a Santa Coloma de Farners l’any 1913 a una família benestant vinculada a Arenys de Mar. Estudià Dret i Lletres a Barcelona. La guerra civil interrompé els seus estudis d’egiptologia. Abans del conflicte ja havia publicat alguns llibres en prosa. Seguí escrivint a Catalunya de forma clandestina. A partir del 60 fou molt més conegut. Va morir l’any 1985.

Característiques generals:

Dividim la seva obra en poesia, narrativa i teatre.Molt influïda per l’existencialisme, la seva obra té com a eix el tema de la mort. La

seva obra constitueix una elegia del temps perdut.Espriu vesteix el seu univers mític a partir del món de la infantesa i de mitologies de diverses cultures, com ara la grega (Ariadna), l’egípcia (arbre, Ossiris) i l’hebrea(Job).L’univers espriuà se centra principalment en:

Sinera (Arenys) és la representació del paradís perdut de la infantesa. Lavínia: és Barcelona. Sepharad: és Espanya.

34

Alfaranja: representa els Països Catalans. D’altra banda, el tema de la guerra civil, de l’enfrontament fratricida, és també constant a la seva obra: compara la situació del poble català de la postguerra a la del poble jueu.

Un altre recurs característic d’Espriu és el teatre del món, un teatre en què els pesonatges són vists com uns titelles manejats per un ésser superior que es mostra cruel, una divinitat que representa, al cap i a la fi, la mort.

Algunes de les seves obres poètiques que cal esmentar són: Mrs. Death, Cementiri de Sinera, Les cançons d’Ariadna, Les hores, El caminant i el mur …

3. Poemes seleccionats: IAmb lent dolor esdevé somni foscAquella llum dels altíssims palaus.I el temps l’escampa pel record, ja flor desfetaAls dits aspres de pluja del meu extrem hivern.Miro tota la nit i sento el corVastíssim de la terra, el maternalRespir fangós que guarda el vinent blat.Arribaran demà tranquil·les hores,Obertes ales amples dels ocellsDuran al camp les grans calmes d’estiu.Hi haurà potser molt piadosos arbresD’ombres esteses damunt secs camins.Però jo, que sabia el cant secret de l’aigua,Les lloances del foc, de la gleva i del vent,Sóc endinsat en obscura presó, Vaig davallar per esglaons de pedraAl clos reciinte de llises paretsI avanço sol a l’esglai del llarg crit que deia per les voltes el meu nom.

FINAL DEL LABERINT

EL SOTJADOR

(…)-Només un rostre en la tenebra.

A tots els ports on fujo-nau contra vent-mésperaaquest poder vastíssimque no té nom.

Un ull sense parpellaSotjant-meEn nit dintre tenebra.

35

Esguard de glaç, lluita del fi de l’ànimaMuda, subtil: dolor en la tenebraSenyorejada per l’esglai del rostreÚnic, innúmer (…)

LES CANÇONS D’ARIADNA.


a. Intenta donar significat a les següents paraules:

- Somni fosc:- Flor desfeta:- Extrem hivern:- Maternal respir fangós que guarda el vinent blat:- Piadosos arbres:

b. Quin significat creus que té el títol del segon poema?c. Intenta entendre el significat de les següents paraules dins el context del

poema:

- Rostre en la tenebra:- Nau contra vent:- Ull sense parpella:- Nit dintre tenebra:

5. Mercè Rodoreda:

Va néixer a Barcelona, al barri de sant Gervasi, l’any 1909. Era filla única d’una família lletraferida i catalanista. Va viure una infantesa marcada per la influència del seu avi matern, que li inculcà l’amor per les flors i per Catalunya. Abandonà l’escola als nou anys i la seva formació fou autodidacta. Als vint anys es casà amb Joaquim Gurguí, germà de la mare, i un any després naixia el seu únic fill. De ben jove col·laborà amb escrits en diverses publicacions, i l’any 38 va rebre el premi Crexells per Aloma. Després de la guerra va exiliar-se, primer a França i més tard a Ginebra, on va viure amb Armand Obiols, el seu company sentimental fins a final dels anys 70 quan retornà a Catalunya. L’any 1981 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Girona l’any 1983.

La seva obra, gairebé exclusivament narrativa, està estretament lligada als esdeveniments més importants de la seva vida i pot dividir-se en tres etapes bàsiques: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa.

1. Obres de joventut: 1932-1938. Són novel·les d’iniciació en què l’escriptora assajà les línies novel·lístiques que desenvolupà i matisà més endavant i de les quals renegà anys més tard. L’única que va ser revisada i reescrita posteriorment l’any 69 fou Aloma. Parteix de la narrativa psicològica i simbòlica, i apunta

36

alguns dels trets característics dels personatges principals de les novel·les de Rodoreda: dones que es converteixen en víctimes passives en mantenir relacions tenses amb els homes. La protagonista d’Aloma és una noia, una adolescent, que entra en el món dels adults arran d’una relació amorosa amb un home madur. Aquesta relació serà frustrant per a la protagonista i la convertirà en un ésser solitari, somniador i desencisat.

2. Obres de maduresa :Visqué el drama de l’exili, que la conduí primer a França i més tard a Suïssa. La represa de l’activitat literària es produí amb la publicació de Vint -i-dos contes l’any 1958.

L’any 1962 aparegué La plaça del Diamant,que es convertí en una de les novel·les més importants de Rodoreda i la que la consagrà com una autora coneguda arreu del món. La novel·la ens introdueix en un univers simbòlic, que caracteritza la narrativa d’aquesta època. El nom de la protagonista, Natàlia –Colometa per al seu primer marit-, ja indica la importància d’alguns símbols com els coloms. L’altre símbol destacat és l’arbre.

Narra una història ambientada en el context històric que va des de la Guerra Civil espanyola fins a la postguerra. Explica el procés de maduresa d’una dona des de l’òptica del propi record (escriptura parlada). Hi destaquem l’evolució cap a l’ús del monòleg interior, sobretot al final de la novel·la; l’aparició del món de l’inconscient i un llenguatge perfectament adaptat als personatges, a l’època, al registre i, alhora, a la normativa gramatical.

3. Darreres obres: Les inaugura La meva Cristina i altres contes (1967), que recull contes en què es desenvolupa la creació d’un món mític, impregnat de fantasia, en el qual destaca el tema de la metamorfosi, és a dir, el canvi que permet l’alliberament dels protagonistes. Mirall trencat (1974) representa la culminació d’un procés narratiu. És una novel·la tancada que explica la formació, l’ascensió, la davallada i la desaparició d’una família. Hi destaca el símbol del mirall, que reflecteix la realitat i fragments de la realitat, o la seva desaparició si està trencat. Representa, a més, el pas del temps. El final de la narració explica la destrucció total, marcada per la trencadissa del mirall de Sofia quan abandonen la torre, que simbolitza l’espai familiar. Els símbols més destacats tornen a ser l’aigua, la infantesa, l’arbre i el jardí.

6. Llorenç Villalonga:

Va néixer a Palma l’any 1897 i hi va morir l’any 1980. De família benestant, va estudiar medicina i s’especialitzà en psiquiatria a París, on entrà en contacte amb la cultura francesa. Abans de la guerra civil, començà a escriure en català i castellà amb el pseudònim de Dhey. Va fundar la revista Brisas (34-36), amb la qual pretenia introduir a Mallorca nous corrents estètics. Villalonga va ser un il·lustrat molt atret pels corrents de pensaments europeus i enfrontat als intel·lectuals catalanistes mallorquins. En esclatar la guerra, s’afilià a la Falange.

La major part de la seva producció apareix després de la guerra civil. La seva literatura es fonamenta en la novel·la psicològica, i és influïda per la infantesa i la joventut viscudes a una Mallorca rural i plena encara de famílies aristocràtiques com la seva. Com va fer Proust, Villalonga intenta salvar el record del pas del temps; amb aquest propòsit creà el mite de Bearn, indret que representa la

37

desaparició d’un món i una forma de vida anterior a la guerra civil (regit per una espècie d’aristocràcia semifeudal).

Novel·la:

La primera novel·la fou Mort de dama (31), que relata l’agonia d’una dama de l’aristocràcia mallorquina, última descendent de la seva família. La seva agonia representa, de fet, la desaparició de l’aristocràcia mallorquina amb l’arribada del món modern. L’obra és una sàtira contra els nobles i els escriptors catalanistes vinculats a la revista “La nostra terra”. Només un personatge se salva de la crema en aquesta escandalosa novel·la que enfrontà Villalonga amb alguns sectors de la societat mallorquina: la baronessa de Bearn.Bearn o la sal de les nines es va publicar primer en castellà l’any 56 i després en català l’any 61, moment a partir del qual Villalonga redacta la seva obra en llengua catalana. Aquesta obra és una mena d’autobiografia de l’autor i la seva dona, que es troben darrere els protagonistes: don Toni i dona Maria Antònia. El tema central de la novel·la és l’ambigüitat. El narrador és un capellà, protegit de don Toni, que reflexiona resignadament sobre la desaparició de l’aristocràcia mallorquina després de la mort sense descendència reconeguda dels barons de Bearn.Altres novel·les de Villalonga són: La novel·la de Palmira i Andrea Victrix.

Conte:Influència proustiana: El lledoner de la clastra,de 1958.

Teatre:La majoria de les seves peces teatrals corresponen a textos narratius adaptats a l’escena. Un exemple en seria el Faust, de 1962. Els seus desbarats són obres breus bastant influïdes del teatre de l’absurd.


I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia les plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que arremolinava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què, vaqig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts d’anys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res que havia viscut tan de temps tancada a dintre, era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era … ¿abandonament? Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.

En Jaume arrencà a córrer cap a l’aigua però en Ramon tenia les cames més llargues i l’atrapà de seguida. Havia collit la forca de terra i la hi posà al coll. Quiet! Topà amb la soca d’un arbre. “Deixam que em fas mal”.La Maria li passà una mà per la galta, com la mamà, i li digué: “pobre nyicris…”Tenia la mà dolça i els ulls li brillaven com les estrelles que anaven caient de les fulles. En Ramon cridà: “Ara!”La Maria tenia l’agulla de picar als dits. Quan sentí la punxada al coll la mirà com si no ho entengués i arrencà a plorar amb la boca oberta. Tenia les mans crispades, els mirava; es volgué treure la forca del coll i en Ramon l’empenyé. Caigué a terra i quedaren una estona

38

quiets. “Recollida…” I tot d’una el bosc s’il·luminà. Un sol petit i rodó, color de taronja botia per entre els arbres i les fulles, que s’havien tornat vermelles. Tingué temps de pensar en quan es mirava les mans davant d’un llum i es veia l’ombra dels osssos voltada de carn rosada. La forca l’havia acostat a l’aigua. Estava dintre de l’aigua, d’esquena, i les fulles i les branques s’anaven tornant petites i tot semblava que fos molt lluny. Féu un esforç per moure’s, però quedà mig bocaterrosa i sentí molt de mal darrera del cap i un gran fred. Mercè Rodoreda, Mirall trencat

Cavaller i llatinistaI arqueòleg …oh, dolor!, Ha deixat la vida trista,Però viu dins lo meu cor!

Tal era l’epitafi que, des de “Be Hem Dinat”, dedicava Aina Cohen a la memòria del Marquès de Collera, i que la tradicional revista publicava en lloc preferent, reservant-li tota una plana (com a les joieries luxoses reserven de vegades tot un mostrador a exhibir un sol diamant), al centre de la qual apareixia la migrada composició. Aquests versos, que pareixien no res, eren fruit de penoses meditacions. En realitat, el Marquès, centralista i dinàstic fins a la medul·la, havia estat, políticament, un enemic del clan d’Aina Cohen i calia no ser massa esburbats en els panegírics. “Bé Hem Dinat” tenia el costum, com Dona Teodora Despujol i com tanta gent a Mallorca, de suprimir tothom que no fos dels seus. Llorenç Villalonga, Mort de Dama

L’auto-mobile llançava xiulos i remors estranys. Semblava animat d’una gran energia interior, com si el posseïssin esperits. Es podia comparar a una bèstia encadenada; perquè sense desplaçar-se ni un pam no feia més que contorsionar-se i trepidar com els endimoniats de Jaca el dia de santa Oròsia. T’assegur que allò no era un espectacle per als nirvis d’una senyora. Jo la mirava i la vaig veure serena, pot ser una mica pàl·lida, però digna i tranquil·la. La bèstia seguia trepidant i jo esperava que d’un moment a l’altre tot esclatàs i se desfés en peces. El senyor estava immutat. La responsabilitat que contreia en aquells moments era greu. El vaig veure que dubtava entre dues palanques, com si hagués perdut l’esma; i a la fi n’estirà una amb energia, mentre cridava :

- Aferrat fort!L’auto-mobile pegà un gemec i donà una envestida. El rebedor de Bearn és gran.

Des del racó on eren els senyors fins a la foganya hi havia més de quaranta passes. El cotxe es dirigí com un llamp cap a la xemeneia.

- No tan aviat – digué Dona Maria Antònia-- Aferrat fort! –repetí el senyor mentre intentava de maniobrar la palanca-- Atura’l, Tonet, que mos estavellam!Jo havia tancat els ulls. Aleshores, en el silenci de la nit, sonà la veu alterada de Don Toni.- No el puc aturar! Llorenç Villalonga, Bearn.

39


a. En quina persona es presenta el primer text?b. Què et pareix que volen significar l’embut i el crit?c. Quin to creus que té el segon text?d. De quina manera descriu la mort de Jaume?e. A qui penses que va dirigida la ironia d’aquest text?f. Què signifiquen arqueòleg i llatinista?g. Quin tipus de llenguatge predomina al text (descriptiu, dialogat, narratiu…)?d. Quin objecte representa l’enfrontament entre el passat i el futur?

Diccionari:

40

ÍNDEX:

1. La literatura trobadoresca i el món dels trobadors p 1-4

2. L’últim trobador: Ausiàs March p 5-7

3. La paraula d’un geni: Ramon Llull p 8-10

4.. La literatura religiosa i moral p 11-13

5. La literatura hitoriogràfica p 14-16

6. El món cavalleresc i la Cort p 17-20

7. El retorn de l’home: L’Humanisme p 21-23

8. La decadència: Un món salvat pel poble p 24-27

9. La Renaixença: Una flor sí que fa estiu p 28-30

10. Realisme i Naturalisme p 31-34

11. El Modernisme: Joves revolucionaris p 35-39

12. El Noucentisme i l’Escola Mallorquina p 40-44

13. Les avantguardes: Un món de canvis p 45-48

14. La literatura de Postguerra p 49-57

15. Diccionari p 58

41

LA

LITERATURA

CATALANA

EN UN QUADERNET

42

BREU+HISTÒRIA+DE+LA+LITERATURA+CATALANA

Documents

Transcript of BREU+HISTÒRIA+DE+LA+LITERATURA+CATALANA