Unitat de BotànicaFacultat de Farmàcia

Maria Carme Barceló, Carles Benedí (coord.),Cèsar Blanché, Mariona Hernández,

Amelia Gómez, Joan Martín, Julià Molero,Maria Antònia Ribera, Ana María Rovira,

Jordi Rull, Juan Antonio Seoane,Joan Simon, Maruxa Suárez, Joan Vallès

BOTÀNICA FARMACÈUTICA

ENSENYAMENT DE FARMÀCIA

(PRÀCTIQUES)

TEXTOS DOCENTS

279

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

BOTÀNICA FARMACÈUTICAENSENYAMENT DE FARMÀCIA

(PRÀCTIQUES)

Maria Carme Barceló, Carles Benedí (coord.),Cèsar Blanché, Mariona Hernández,

Amelia Gómez, Joan Martín, Julià Molero,Maria Antònia Ribera, Ana María Rovira,

Jordi Rull, Juan Antonio Seoane,Joan Simon, Maruxa Suárez, Joan Vallès

Publicacions i Edicions

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

TEXTOS DOCENTS

279

Unitat de BotànicaFacultat de Farmàcia

ÍNDEX

Pròleg.......................................................................................................................1

Introducció...............................................................................................................2

Normes de treball al laboratori ................................................................................5

PRÀCTICA 1. Algues .............................................................................................7

PRÀCTICA 2. Fongs.............................................................................................21

PRÀCTICA 3. Histologia botànica .......................................................................31

PRÀCTICA 4. Organografia i morfologia botàniques ..........................................45

PRÀCTICA 5. Famílies Brassicaceae i Fabaceae................................................71

PRÀCTICA 6. Família Lamiaceae i afins .............................................................79

PRÀCTICA 7. Famílies Apiaceae, Asteraceae i afins ..........................................87

PRÀCTICA 8. Famílies Poaceae i Liliaceae ........................................................97

PRÀCTICA 9. Pràctica de camp .........................................................................103

PRÒLEG A LA 4a EDICIÓ

Aquest text-guia de pràctiques ha estat elaborat pels professors del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia, amb la motivació de proporcionar als estudiants que cursen l’assignatura Botànica Farmacèutica una àmplia informació sobre els aspectes pràctics, que volem que es tradueixi en un millor aprofitament de les classes pràctiques.

Cada pràctica es presenta amb els objectius específics i, a continuació, s’inclou un breu conspecte teòric, pensat com a suport de les respectives activitats d’aprenentatge, atès que en alguns casos el ritme de les pràctiques no coincideix amb el de les classes teòriques. A més, cal aplicar amb freqüència el contingut d’aquest marc teòric a les activitats particulars de cada pràctica. En el cas concret de la pràctica d’organografia i morfologia, l’àmbit teòric del text podem dir que supera l’estricte de la pràctica. La raó cal buscar-la en la complexitat i diversitat de la terminologia morfològica i, per altra banda, en la seva obligada utilització en la descriptiva, en concret de les plantes vasculars, que representen en el nostre cas el 70-75 % del programa de teoria.

S’ha cuidat especialment l’apartat dedicat a la iconografia, on s’inclouen fotografies, dibuixos i esquemes en general originals i esporàdicament modificats a partir d’altres. Per a cada pràctica es detallen també els materials que trobarà l’estudiant, així com una guia detallada de les activitats d’aprenentatge previstes. S’indiquen també, al final de cada pràctica, els recursos bibliogràfics i audiovisuals bàsics que l’estudiant pot trobar al seu abast.

De fet, aquest text-guia prové de la millora, adaptació i ampliació de les versions anteriors, preparades per al Pla d’estudis de Farmàcia de 1992, que ja no és vigent en l’actualitat. A partir de la tercera edició (Edicions UB, 1998), la Unitat de Botànica ha desenvolupat un conjunt de materials de suport, L’assistent de pràctiques per ordinador, en el marc d’un projecte finançat pel Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària (GAIU) i que, degudament adaptat i millorat, es troba igualment a disposició dels estudiants de l’assignatura. Aquest producte informàtic s’ha dissenyat com a estructura modular, per tal de donar suport on-line i off-line a cadascuna de les pràctiques. Així, tot i que té un format molt semblant al text-guia, aquest assistent es complementa amb un conjunt d’imatges i de materials didàctics (hipertext) que permetran un seguiment de les pràctiques en sessions no presencials. En particular, volem destacar els continguts d’autoaprenentatge del mòdul corresponent a la pràctica d’organografia i morfologia de plantes superiors que els estudiants poden seguir bé per posar al dia els coneixements previs abans de realitzar la pràctica, bé per exercitar-se a distància mentre s’imparteix, bé per repassar conceptes un cop cursada. Aquest mòdul assistent de pràctiques es troba disponible per als estudiants via Internet a través dels Dossiers electrònics, que per a cada assignatura posa a disposició la biblioteca de la UB; addicionalment, la biblioteca de la Facultat de Farmàcia disposa de còpies en CD-ROM per a alumnes que no disposin de connexió a xarxa al seu domicili o per a moments de saturació de les aules d’informàtica.

Finalment, s’han inclòs en aquesta 4a edició les principals normes de treball al laboratori derivades de l’assignatura de 1r curs Iniciació a les Tècniques de Laboratori que especifiquen les pautes que cal seguir a les instal·lacions de la Unitat de Laboratoris Docents (ULD) on es realitzen les pràctiques de laboratori.

Barcelona, febrer de 2004

INTRODUCCIÓ

La Botànica Farmacèutica és una de les tres assignatures que constitueixen la matèria Biologia Vegetal i Farmacognòsia. L’objectiu principal de l’assignatura és proveir l’alumne de les eines i els coneixements necessaris per al reconeixement i l’anàlisi de les plantes medicinals i, en general, de les d’interès sanitari i alimentari.

L’assignatura forma part del primer cicle (segon semestre) del Pla d’estudis de Farmàcia de 2002 i té assignats un total de 6 crèdits acadèmics (6 CA), la meitat dels quals són crèdits pràctics (3 CP). Els crèdits pràctics s’estructuren en dos blocs: seminaris i classes pràctiques (laboratori i camp).

Objectius de la docència pràctica

Objectius específics

- Evidenciar els graus bàsics de diferenciació morfològica dels diversos grups vegetals. - Examinar i caracteritzar algues macroscòpiques i microscòpiques d’interès farmacèutic, industrial o

toxicològic, que representin els grans grups. - Analitzar i observar fongs macroscòpics i microscòpics d’interès farmacèutic, alimentari o

toxicològic, que representin els grans grups. - Conèixer i utilitzar la terminologia botànica bàsica. - Caracteritzar i identificar algunes de les principals famílies d’espermatòfits. - Iniciar els estudiants en la utilització de claus de determinació de plantes vasculars. - Fomentar l’observació i la interpretació dels vegetals i de les seves estructures, tant al laboratori

com al camp.

Habilitats transversals

- Estímul de l’aprenentatge autònom, a través de l’estudi individual i de la capacitació per a la consulta de fonts d’informació bibliogràfiques i electròniques.

- Capacitat de treball en equip, a través del funcionament dels grups de pràctiques de laboratori i de camp.

- Coneixement del funcionament organitzat d’un laboratori biològic, des de l’eliminació de residus fins als procediments normalitzats de treball dels instruments científics emprats.

Programa de crèdits pràctics

Seminaris: corresponen a 1 CP (10 h) i s’impartiran integradament amb les classes teòriques de manera presencial a les aules. Consisteixen en 10 seminaris d’una hora que faran referència als temes següents:

1. Registres de la biodiversitat vegetal (1 hora). 2. Producció i usos d’algues d’interès industrial (1 hora). 3. Agaricals comestibles i tòxics (1 hora). 4-6. Histologia vegetal (3 hores). 7-8. Organografia vegetativa i reproductora (2 hores). 9. Les plantes com a base de medicaments (1 hora).

10. Biomes del món (1 hora).

Classes pràctiques

Pràctiques de laboratori

S’impartiran en 6 sessions pràctiques presencials i una a distància, que respondran al temari següent:

Sessió 1 - Pràctiques 1 i 2: Algues i fongs. Reconeixement d’estructures vegetatives i reproductores en espècies d’interès farmacèutic, industrial o toxicològic.

Sessió 2 - Pràctica 3: Histologia. Reconeixement d’estructures de plantes vasculars. Sessió no presencial - Pràctica 4: Organografia de plantes vasculars amb ús de metodologia multimèdia.

(Treball personal de l’alumne realitzat a distància.) Sessions 3-6- Pràctiques 5-8: Reconeixement organogràfic descriptiu i determinació de representants

específics de les principals famílies d’espermatòfits, a partir de material fresc, i reconeixement de plantes medicinals seleccionades d’aquestes famílies (els grups taxonòmics escollits poden variar segons el seu interès científic i l’actualitat terapèutica). Inclou:Sessió 3 - Pràctica 5: Brassicaceae i Fabaceae. Sessió 4 - Pràctica 6: Lamiaceae i afins. Sessió 5 - Pràctica 7: Apiaceae, Asteraceae i afins. Sessió 6 - Pràctica 8: Monocotiledònies: Poaceae i Liliaceae.

Pràctiques de camp

Es farà una sessió pràctica de camp de 4 hores per a cada grup de pràctiques, dirigida per un professor, en un indret seleccionat per la seva biodiversitat i riquesa relativa en plantes medicinals. La pràctica consistirà a fer una introducció al paisatge vegetal de l’indret i a realitzar un estudi organogràfic i diagnòstic de camp d’una selecció d’espècies i d’altres activitats complementàries.

Aspectes organitzatius

Els estudiants s’hauran d’apuntar als torns de pràctiques preestablerts a l’inici del segon semestre. Cada grup de pràctiques inclou 20 estudiants. Les pràctiques de laboratori tenen una durada de 2-3 hores. Abans de la primera pràctica sortirà al cartell d’anuncis del Laboratori una relació de grups amb els noms dels professors assignats. Qualsevol aspecte relacionat amb les pràctiques (assistència, canvis ocasionals, etc.) s’haurà de considerar amb el professor corresponent. La data de la sortida al camp es fixarà de comú acord entre el professor de pràctiques i els estudiants de cada grup.

Avaluació

Avaluació de les classes teòriques i seminaris

Cada grup de teoria és avaluat pel seu professor, mitjançant un examen sobre els continguts de les classes teòriques i dels seminaris. La prova teòrica presenta un model d’estructura estandarditzat comú a tots els grups i respon a un tipus combinat que inclou test, preguntes curtes i dos temes llargs.

Avaluació de les classes pràctiques

Inclou dos tipus d’avaluació:

a) Els continguts del quadern de pràctiques (que inclou tant el treball de laboratori com el treball de camp) seran valorats pel professor de pràctiques. La qualificació d’aquest apartat representa el 30 % del total de l’avaluació de les classes pràctiques.

b) D’altra banda es valorarà el reconeixement identificatiu del material utilitzat a les pràctiques, juntament amb els coneixements de descriptiva morfològica de plantes fresques, en una prova que es farà fora del curs lectiu als laboratoris de pràctiques. La qualificació d’aquest apartat representa el 70 % del total de l’avaluació de les classes pràctiques.

Criteris d’avaluació per a cada tipus d’activitat

Per superar l’assignatura, cal aprovar independentment les proves teòriques i les pràctiques. La nota final de l’assignatura serà la que resulti de l’avaluació de les classes teòriques i de les classes pràctiques, amb uns valors d’un 70 % i un 30 % respectivament.

COORDINACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Teoria: Dra. M. Carme Barceló Martí Pràctiques: Dr. Cèsar Blanché Vergés

VALORACIÓ CRÈDITS ECTS

Hores del total de l’assignatura / ECTS: 140 h / 5,6 CR

NORMES DE TREBALL AL LABORATORI

1. Generals (extracte de la normativa de la ULD)

Abans de començar a treballar al laboratori cal que conegueu la situació dels elements de seguretat següents.

Sortides del laboratori i sortides d’emergència. Extintors, mànegues i mantes contraincendis. Farmacioles, dutxes d’emergència, rentaulls, armaris de seguretat. Informació sobre què cal fer en cas d’accident (mirar informació suro).

Equips de protecció individual ( Norma 1/98 de la UB)

L’ús de bata és obligatori dins del laboratori, i cal portar-la embotonada en tot moment. L’ús d’ulleres de seguretat és obligatori sempre que es manipuli qualsevol producte o material que per les seves característiques pugui representar un risc per a la seguretat i la salut de les persones. No heu de dur mai lents de contacte al laboratori.

Normes de comportament

No fumeu, no mengeu ni beveu en el laboratori. No guardeu aliments ni begudes a les neveres i/o congeladors del laboratori. No tasteu ni toqueu amb les mans cap producte químic ni biològic. Renteu-vos les mans després de realitzar un experiment i en sortir del laboratori. Els cabells llargs representen un risc; cal que els dugueu recollits. S’aconsella no portar minifaldilla, pantalons curts, mitges, ni sandàlies. No porteu polseres, penjolls, mànigues amples, etc., que puguin enganxar-se.

Condicions de l’àrea de treball

L’àrea de treball s’ha de mantenir neta i endreçada. No deixeu objectes personals (llibres, abrics, bosses, etc.) a sobre de les taules de treball. Deixeu-los en les taquilles que hi ha al passadís. Si es vessa un producte, recolliu-lo immediatament, prenent sempre les mesures pertinents.

Neteja del material

Un cop utilitzat el material, cal que el deixeu perfectament net, seguint les indicacions del professor. La neteja del material s’ha de fer immediatament després de cada operació, ja que és més fàcil eliminar la brutícia i, a més, es coneix la naturalesa de la substància. Mai no heu de posar el material volumètric dins de l’estufa.

Eliminació de residus

Per a l’eliminació de residus, la Facultat disposa dels contenidors següents:

Paper i cartró. Vidre net (no contaminat i sense restes de productes químics). Residus sòlids banals. Material contaminat. Chemo-Box (contenidor de plàstic groc): pipetes, xeringues i altres objectes punxants. Bidons blaus: per a qualsevol tipus de material contaminat, vidre, guants, paper de filtre, etc. Bidons blaus metàl·lics: per a l’eliminació de dissolvents orgànics. Se separen segons si són:

- Dissolvents orgànics clorats. - Dissolvents orgànics no clorats.

En qualsevol altre cas, consulteu el manual de residus.

2. Material específic de Botànica Farmacèutica

Cada estudiant o grup d’estudiants disposa de l’equipament i de l’instrumental necessari per al desenvolupament de les classes pràctiques (estereoscopi binocular, microscopi, claus de determinació) del qual cal tenir la cura adequada i retornar al final de la pràctica en el mateix estat en què s’ha rebut.

Pel que fa al material, se subministrarà el material vegetal necessari. En el cas de mostres fresques, els estudiants tindran cura de retirar com a residus banals els materials en mal estat i de recuperar les mostres útils. El material de dissecció consta d’un lot numerat que conté llanceta, agulla amb mànec, bisturí, pinces i regle, que cal retornar també complet al final de cada pràctica, aspecte que serà verificat pel professor responsable.

- 7 -

PRÀCTICA 1

ALGUES

1. Objectius

- Mostrar els nivells bàsics de diferenciació morfològica.

- Reconèixer diverses espècies (d’interès farmacèutic o industrial) vives o conservades, que exemplifiquin cada gran grup taxonòmic d’algues.

- Recordar la dotació pigmentària bàsica dels grans grups a partir de l’examen visual dels exemplars.

2. Material

Cada grup d’estudiants disposa de:

- Una lupa binocular - Un microscopi - Una capsa amb preparacions fixes - Una carpeta amb plecs d’herbari d’algues d’interès - Una capsa amb mostres d’algues calcàries - Una placa d’agar - Un lot de mostres comercials d’algues o derivats El material que s’ha d’observar es detalla a continuació:

Divisió Cyanophyta (Cianòfits): - Microcystis: preparació fixa - Spirulina: preparació fixa i mostra comercial (comprimits)

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 8 -

Divisió Dinophyta (Dinòfits): - Plàncton marí: preparació fixa - Marea roja: preparació fixa

Divisió Rhodophyta (Rodòfits): - Porphyra: plec d’herbari i mostra comercial («nori») - Gelidium: plec d’herbari, placa d’agar i mostra comercial d’agar - Gracillaria: plec d’herbari - Chondrus: plec d’herbari i mostra comercial - Algues calcàries

Divisió Chromophyta (Cromòfits): Classe Phaeophyceae - Laminaria: plec d’herbari i mostra comercial («kombu») - Undaria: plec d’herbari i mostra comercial («wakame») - Fucus: plec d’herbari i mostra comercial (comprimits)

Divisió Chlorophyta (Cloròfits): - Chlorella: preparació fixa - Ulva: plec d'herbari

3. Metodologia

Les preparacions fixes s’observen, en grups de 2 estudiants, al microscopi, primer a pocs augments (objectiu de 4x) i després, si escau, incrementant progressivament l’augment fins a 400 (objectiu de 40x). L’estudi dels plecs d’herbari consisteix en l’observació macroscòpica de les diferents característiques morfològiques comparant les diverses espècies. Aquesta observació també es pot fer sota la lupa per tal d’apreciar els detalls de la morfologia.

4. Marc teòric i activitats

4.1. Divisió CYANOPHYTA

Organismes procariotes, unicel·lulars aïllats o agrupats en colònies (cenobis), o filamentosos (tricomes), a vegades envoltats per una beina de gelatina. Presenten clorofil·la a, ß-carotè, xantofil·les i ficobilines (ficocianina, ficoeritrina i al·loficocianina) i com a productes d’assimilació tenen midó de cianofícies, cianoficina i volutina.

Activitats

1- Observació al microscopi òptic d’un cianòfit tòxic (Microcystis) i un altre d’interès alimentari (Spirulina). Descriviu breument els dos tàxons i indiqueu-ne les diferents parts en els dibuixos.

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 9 -

Microcystis. Es troba en aigües contaminades per fosfats i moltes de les seves espècies poden produir toxines.

Descripció:

Spirulina. Pel seu elevat contingut en proteïnes es fa servir en alimentació.

Descripció:

2- Observació de la coloració de la mostra comercial de Spirulina; indiqueu la seva relació amb els pigments.

4.2. Divisió DINOPHYTA

Organismes unicel·lulars, flagel·lats (monadoides) o sense flagels (coccoides), alguns fins i tot filamentosos. Presenten clorofil·les a i c, ß-carotè, diverses xantofil·les (dinoxantina, diadinoxantina, peridina, etc.) i, com a producte d’assimilació, midó de dinòfits extraplastidial. Les espècies flagel·lades presenten dos flagels, l’un situat en un solc transversal i l’altre en un

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 10 -

solc longitudinal. Presenten una paret cel·lular interna de naturalesa cel·lulòsica, que en algunes espècies està particularment desenvolupada i formada per plaques poligonals. Són abundants al plàncton marí i, en alguns casos, poden formar importants acumulacions anomenades marees roges. Certes espècies, com Gymnodinium catenatum, Alexandrium catenella i Prorocentrum lima, poden resultar tòxiques per a l’home en acumular-se en organismes filtradors d’interès comercial (ostres, musclos, etc.).

Activitats

1- Observació al microscopi òptic de diversos dinòfits en una mostra de plàncton marí. Assenyaleu-ne les diferents parts en els dibuixos.

2- Observació al microscopi òptic d’una mostra de marea roja de Prorocentrum. Descriviu breument el material observat.

Descripció:

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 11 -

4.3. Divisió RHODOPHYTA

Organismes de morfologia molt variada, des de formes unicel·lulars fins a formes parenquimatoses (agrupacions de cèl·lules amb funcions determinades). Tenen clorofil·la a, ß-carotè, algunes xantofil·les i ficobilines (ficoeritrina, ficocianina i al·loficocianina). Com a producte de reserva contenen un midó especial anomenat rodamil. A les parets cel·lulars solen tenir agars o carraguenines, substàncies utilitzades en la indústria. Cal esmentar en aquest grup els rodòfits calcaris, és a dir, aquells que presenten un elevat contingut de carbonat càlcic en les seves parets cel·lulars, ja que s’utilitzen com a adob per a sòls àcids.

Activitats

1- Observació de les espècies d’interès que s’indiquen a continuació, a partir de material d’herbari. Feu una breu descripció del material, indicant el tipus de morfologia (laminar, comprimida, cilíndrica, tubular) i de ramificació (pinnada, dicòtoma, irregular) de les espècies. Indiqueu també el tipus de cicle que presenten i relacioneu els exemplars observats amb la corresponent generació.

Porphyra. Viu a la zona mediolitoral. Algunes espècies (P. tenera) són utilitzades en alimentació («nori») pel seu elevat contingut proteic.

Descripció:

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 12 -

Gracilaria. Normalment viu sobre fons sorrencs en llocs protegits. De les espècies d’aquest gènere, se n’extreu agar.

Descripció:

Cicle de Porphyra

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 13 -

Gelidium sesquipedale. Espècie atlàntica que viu en llocs batuts al nivell inferior de la zona litoral i a la zona infralitoral. Alga d’elevat interès econòmic, ja que és una de les principals espècies productores d’agar.

Descripció:

Cicle de Gracilaria

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 14 -

Chondrus crispus. Espècie atlàntica que viu en la zona infralitoral. Alga d’elevat interès econòmic, ja que és una de les principals espècies productores de carraguenines.

Descripció:

2- Observació de mostres comercials de les mateixes espècies.

3- Observació de la calcificació en algunes espècies d’algues calcàries.

4- Observació d’agar (mostres comercials i en placa).

4.4. Divisió CHROMOPHYTA

Organismes d’organització molt variable, des d’unicel·lulars fins a parenquimatosos. Presenten clorofil·les a i c, ß-carotè, gran diversitat de xantofil·les (fucoxantina, luteïna, violaxantina, etc.) i com a productes d’assimilació crisolaminarina o laminarina. En aquesta divisió s’inclou la classe:

Phaeophyceae (algues brunes): Organismes sempre pluricel·lulars que poden assolir un elevat nivell d’organització, el qual comporta la diferenciació d’hapteris, estípit i fronda. A les parets cel·lulars hi tenen alginats, que s’utilitzen en la indústria. Viuen generalment en el medi marí.

Activitats

1- Observació de les espècies d’interès que s’indiquen a continuació, a partir de material d’herbari. Feu una breu descripció del material, indicant el tipus de morfologia (laminar, comprimida, cilíndrica, tubular) i de ramificació (pinnada, dicòtoma, irregular) de les espècies. Assenyaleu-ne les diferents parts en els dibuixos. Indiqueu el tipus de cicle que presenten i relacioneu els exemplars observats amb la corresponent generació.

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 15 -

Laminaria. A l’Atlàntic, n’hi viuen diverses espècies, que formen bandes de vegetació a la zona infralitoral (L. ochroleuca, L. digitata, L. saccharina i L. hyperborea). A la Mediterrània, s’hi troba L. rodriguezii, una espècie de profunditat que és endèmica d’aquest mar. Algunes espècies són utilitzades com a aliment («kombu») o per les seves propietats farmacològiques.

Descripció:

Cicle de Laminaria

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 16 -

Undaria pinnatifida. Espècie d’origen japonès, introduïda accidentalment en les costes europees. En l’actualitat es cultiva i és emprada com a aliment («wakame»).

Descripció:

Fucus. A l’Atlàntic se’n troben diverses espècies (F. serratus, F. vesiculosus i F. spiralis) que formen bandes de vegetació a la zona litoral. Les diferents espècies tenen interès farmacèutic.

Cicle de Fucus

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 17 -

Descripció:

2- Observació de mostres comercials de les mateixes espècies.

4.5. Divisió CHLOROPHYTA

Organismes de morfologia molt variada, unicel·lulars, filamentosos, sifonals (sense envans) i fins i tot parenquimatosos. Tenen clorofil·les a i b, ß-carotens, diverses xantofil·les i com a producte de reserva, midó.

Activitats

1- Observació al microscopi òptic de la clorofícia unicel·lular Chlorella. És una alga d’aigua dolça que, per la seva elevada taxa de reproducció i el seu contingut proteic, és emprada com a font d’alimentació animal en aqüicultura. Feu-ne una breu descripció i indiqueu-ne les diferents parts en el dibuix.

Descripció:

2- Observació d’Ulva a partir de material d’herbari. Ulva rigida viu a la zona mediolitoral i a la infralitoral superior; prolifera especialment quan els nutrients són abundants, per la qual cosa es considera una espècie indicadora de contaminació. Altres espècies de la mateixa família (Ulvaceae) es cultiven per al consum humà («aonori») a Amèrica del Sud i a l’Extrem Orient. Feu una breu descripció del material, indicant-ne el tipus de morfologia (laminar,

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 18 -

comprimida, cilíndrica, tubular). Indiqueu-ne també el tipus de cicle i relacioneu els exemplars observats amb la corresponent generació.

Descripció:

5. Informació complementària: recol·lecció i conservació de les algues

En aquest apartat farem referència només a les algues macroscòpiques. Per a la recol·lecció d’algues bentòniques (fixes al substrat) es fa necessari l’ús d’un martell i d’una escarpra per obtenir l’exemplar amb la seva base. Siguin algues d’aigua dolça o marina, les mostres es guarden, per traslladar-los, en bosses de plàstic, les quals mantenen a l’interior una

Cicle d’Ulva

PRÀCTICA 1: ALGUES

- 19 -

certa humitat. Les mostres així guardades poden conservar-se un màxim de 2 dies a la nevera per estudiar-les. La conservació definitiva es pot fer:

a.- Per fixació amb formaldehid. Les mostres es col·loquen en pots de vidre amb una solució al 4 % de formaldehid en aigua de mar (o en aigua dolça). Cal tenir en compte que la il·luminació directa fa perdre la coloració de les mostres.

b.- Confecció de plecs d’herbari. S’estenen els exemplars sobre el costat setinat d’una cartolina, amb l’ajuda d’unes pinces. Sobre la mostra s’ha de col·locar un tros de roba porosa (trossos de mitja són ideals) per evitar que l’alga quedi adherida al paper secant. Les cartolines es col·loquen en una premsa on s’intercalen papers secants (o de diari). Aquests papers s’han de canviar diàriament fins que quedin eixuts.

Cada exemplar ha d’anar acompanyat d’una etiqueta amb el nom del tàxon, la data i el lloc de recol·lecció, així com la profunditat a la qual es trobava.

6. Bibliografia bàsica

CABIOCH, J., FLOC’H, J.Y., LE TOUQUIN, A., BOUDOURESQUE, C.F. & VERLAQUE, M. Guidedes Algues des Mers d’Europe. París: Delachaux et Niestlé, 1992.

CAMBRA, J., GÓMEZ, A. & RULL, J. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans.Barcelona: Pòrtic, 1989.

FERNÁNDEZ SAA, C. Algas de Galicia, Alimento y Salud. Pontevedrea: Algamar, 2002.

FERREIRO, I. A., ACUÑA, R. & DURÁN, C. As algas en Galicia. Alimentación e outros usos.Xunta de Galicia, 1993.

LLIMONA, X. & AL. Plantes inferiors. Història Natural dels Països Catalans, vol. 4. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

PEREZ, R. La culture des algues marines dans le monde. Brest: IFREMER, 1992.