BONES PRÀCTIQUES EN CONTRACTACIÓ PÚBLICA RESPONSABLE · Baixos. Aquest pronunciament aclareix...

Projecte finançat per la Unió Europea:

Projecte implementat per:

BONES PRÀCTIQUES EN CONTRACTACIÓ PÚBLICA RESPONSABLEEXPERIÈNCIES DE VERIFICACIÓ A EUROPA

El consorci LANDMARK i World Economy, Ecology & Development (WEED e.V.), 2012

Viola Dannenmaier (WEED), Natalie Evans i Philipp Tepper (ICLEI)

Ana Teresa Santos (IMVF), Martina Hooper (SETEM Catalunya), Natalie Evans (ICLEI), Viola Dannenmaier (WEED). Traducció al català: l’Apòstrof, SCCL

El consorci LANDMARK i World Economy, Ecology & Development (WEED e.V.), 2012. Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció o còpia total o parcial d’aquesta publicació en qualsevol format o mitjà, sense el permís escrit de World Economy, Ecology & Development (WEED e.V.).

Dreamstime, Flickr, iStockphoto, sxc

Warenform | Kommunizieren & Gestalten, Berlin | www.warenform.netMaquetació al català: Elena Poncell | www.conceptegrafic.com/web

Rebekka Dold | Grafik Design & Visuelle Kommunikation | Freiburg | www.rebekkadold.de

Aquest informe sobre bones pràctiques ha estat elaborat a partir de diverses experiències d’arreu d’Europa. Per tant, els autors no poden oferir cap garantia legal, per la qual cosa es recomana que qualsevol administració pública busqui assessorament jurídic addicional per a cada cas concret. L’editor no es responsabilitza en cap concepte de l’ús que es faci de la informació facilitada per aquest informe.

Volem agrair als col·laboradors següents el seu enorme suport a l’hora d’elaborar aquest informe: Isabel Rodrigues (Loures), Ana Tenreiro (Lipor), Ana Bergua (Sant Sebastià), Emma Johannsen (Malmö), Beat von Felten (Zuric) i Sylvia Baringer (Munic).

Aquesta publicació ha estat elaborada amb el suport de la Unió Europea. La responsabilitat dels continguts correspon exclusivament al consorci del projecte LANDMARK i en cap cas es pot considerar que reflecteixin els punts de vista de la Unió Europea.

Cofinançat per Landesstelle für Entwicklungszusammenarbeit des Landes Berlin

CRÈDITS

EDICIÓ

COORDINACIÓ

AuTORS

COpyRIghT

FOTOgRAFIES

MAQuETACIÓ

DISSENy

DECLARACIÓ DE RENÚNCIA DE

RESpONSABILITAT LEgAL

AgRAÏMENTS

3

GOOD PRACTICE IN SOCIALLY RESPONSIBLE PUBLIC PROCUREMENT

ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODuCCIÓ ................................................................ 4

EXEMpLES DE BONES pRÀCTIQuES SOBRE VERIFICACIÓ EN CONTRACTACIÓ pÚBLICA SOCIALMENT RESpONSABLE (CpRS) ............................................................................ 61. MUNICIPI DE MALMÖ (SUÈCIA)

A. Context ........................................................................... 6

B. Aplicació dels sistemes de verif icació i control .................8

C. Experiència adquirida i planif icació de futur .................... 9

D. Conclusions i recomanacions ..........................................11

2. ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS LIPOR (PORTUGAL)

A. Context .......................................................................... 12

B. Aplicació dels sistemes de verif icació i control ............... 14

C. Experiència adquirida i planif icació de futur ....................15

D. Conclusions i recomanacions ......................................... 16

3. MUNICIPI DE SANT SEBASTIÀ (ESPANYA)

A. Context .......................................................................... 17

B. Aplicació dels sistemes de verif icació i control .............. 18

C. Experiència adquirida i planif icació de futur ................... 19

D. Conclusions i recomanacions .........................................20

4. MUNICIPI DE MUNIC (ALEMANYA)

A. Context .......................................................................... 21


C. Experiència adquirida i planif icació de futur ................... 23

D. Conclusions i recomanacions ......................................... 25

5.MUNICIPI DE ZURIC (SUÏSSA)

A. Context ..........................................................................26


C. Experiència adquirida i planif icació de futur ...................30D. Conclusions i recomanacions ......................................... 31

CONCLuSIONS ............................................................. 32

4

INTRODuCCIÓ

El principi en el qual es basa la promoció de la responsabilitat social en la cadena de subministrament no es pot posar en dubte, però a la pràctica aconseguir-ho pot suposar un repte per als professionals de la contractació pública.

Actualment, les administracions públiques europees estan repensant la manera de plantejar els criteris socials en els processos de licitació amb l’objectiu de definir com aplicar-los de manera més efectiva. La implementació de la Contractació Pública Socialment Responsable (CPSR) es troba encara en una etapa molt inicial, però malgrat alguns obstacles s’està progressant.

Hi ha hagut reaccions diverses al pronunciament relacionat amb l’ús dels criteris socials emès fa poc pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l’assumpte C-368/101, que ha enfrontat la Comissió Europea i els Països Baixos. Aquest pronunciament aclareix una mica el panorama en un camp en què pràcticament no hi ha jurisprudència, tot i que això, alhora, podria dissuadir algunes administracions perquè adoptin decididament els criteris socials en la contractació, com a mínim fins que s’implanti definitivament la nova legislació sobre contractació de la UE al final de 2012. Els qui proposen que els criteris socials es difonguin i s’utilitzin àmpliament en els concursos del sector públic esperen que la revisió de les directives de la UE (2004/17/CE i 2004/18/CE) establirà vies més clares perquè els contractants puguin aplicar la CPSR a fons.

Les qüestions relacionades amb la CPSR van més enllà de l’àmbit legal. Garantir que tots els treballadors i treballadores que intervenen en la cadena de subministrament són tractats adequadament és un repte per al personal de contractació, sobretot quan l’extracció de les matèries primeres i la manufactura o producció dels béns té lloc en països diferents. Per tal que la CPSR tingui legitimitat, cal que la conformitat amb qualsevol dels criteris socials que especifica un concurs –com ara l’exclusió de béns produïts mitjançant el treball infantil o el compliment de les convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball (OIT)– es pugui verificar de manera transparent i fiable. Aconseguir-ho pot ser complex i pot requerir molt de temps, tant per als proveïdors com per als compradors.

Malgrat algunes dificultats, els avenços en el camp de la CPSR aconseguits en moltes regions europees permeten ser optimistes. Molts municipis han adoptat una resolució per garantir que es respecten les convencions fonamentals de l’OIT en les seves activitats de contractació de productes i serveis. A més, moltes administracions públiques es troben en diferents etapes pel que fa a l’aplicació i el desenvolupament de processos de verificació per garantir que els proveïdors compleixen els estàndards socials requerits.

1 Cf. http://curia.europa.eu > C-368/10

5


Aquesta publicació destaca alguns exemples d’aquest progrés, a partir de la informació facilitada per diferents governs locals del continent.

Els casos presentats parteixen de la descripció d’algunes experiències de verificació i tenen l’objectiu d’aportar la informació necessària per poder aplicar mesures concretes de contractació sostenible. Els exemples també pretenen mostrar quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de garantir el compliment dels criteris socials. S’hi descriuen sistemes de verificació i control que s’han aplicat a un ventall de grups de producte d’alt risc. La manera de plantejar la verificació i el control que han escollit les administracions públiques difereix tant pel que fa als objectius (per exemple, l’exclusió del treball infantil, les convencions fonamentals de l’OIT o altres aspiracions ètiques de comercialització) com pel seu abast (per exemple, declaracions del licitador senzilles, codis de conducta, etiquetes i certificacions, qüestionaris de seguiment i auditories).

Per tal d’oferir consells per aplicar processos de verificació, aquests exemples de bones pràctiques pretenen mostrar:

z Processos de desenvolupament, proves pilot i aplicacions completes.

z Experiències pràctiques efectuades durant aquests processos, incloent-hi les dificultats que van sorgir i quines mesures es van aplicar per resoldre-les.

En cada capítol, l’informe LANDMARK de bones pràctiques presenta sistemes de verificació i control detallats, després d’haver explicat breument el plantejament global del municipi. Cada cas estudiat té les seves conclusions i recomanacions, tot i que l’objectiu és que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions, i quines eines s’adeqüen millor a l’organització per a la qual treballen.

6

Tant de bo que aquests exemples serveixin per motivar els grups d’interès que participen en aquests processos, afavoreixin el progrés en aquest àmbit i promoguin debats en què s’intercanviïn experiències i es discuteixi quines mesures pràctiques poden aplicar les administracions públiques amb l’objectiu que la CPSR sigui efectiva.

Aquest conjunt d’experiències pràctiques i actuals complementa la publicació El procés de verificació de la responsabilitat social en les cadenes de subministrament2, una guia legal editada pel consorci LANDMARK que aporta assessorament exhaustiu sobre com assolir la verificació correctament.

EXEMpLES DE BONES pRÀCTIQuES SOBRE VERIFICACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ pÚBLICA SOCIALMENT RESpONSABLE (CpSR)

Municipi de Malmö, Suècia

CAS 1: EL PL ANTEJAMENT DE L A CIUTAT DE MALMÖ: Els municipis s’uneixen per avaluar si els seus proveïdors respecten els criteris socials

A. CONTEXT

Malmö té prop de 300.000 habitants i un volum de contractació anual de 5.000 milions d’euros, aproximadament. Abans, el motor era la indústria, però actualment l’estratègia global de la ciutat se centra sobretot en la sostenibilitat. Alguns exemples d’aquest compromís són els avenços fets en el camp de la construcció sostenible i els menjadors escolars ecològics. Malmö va començar a aplicar criteris de CPSR el 2007 en productes com ara flors, te, cafè, plàtans i teixits.

Les tasques i les informacions relacionades amb les licitacions i els contractes es difonen a la pàgina web interna de la ciutat. D’altra banda, la CPSR s’esmenta en el pressupost municipal i en els tríptics sobre alimentació sostenible, que es distribueixen a les escoles i centres d’atenció a les persones grans.

2 Cf. http://www.landmark-project.eu/en/guidance-tools

Codi de conducta, qüestionari de

seguiment i inspeccions

Grups de productes: aparells electrònics, mobiliari i material

d’oficina

7


Malmö va decidir augmentar els esforços per assolir la CPSR mitjançant un compromís polític. La ciutat disposa de diferents directrius destinades a aplicar correctament aquest tipus de contractació i promoure, per exemple, que els productes amb un impacte mediambiental mínim i socialment responsables siguin prioritaris. En alguns sectors, s’avalua tres vegades l’any el percentatge de productes verds i ètics que s’adquireixen, com a mesura per incentivar la proporció d’aquesta classe de productes. Entre el març de 2011 i el febrer de 2012, el 37% dels productes de primera necessitat comprats per Malmö –com ara fruita, te, cafè, lactis, peix i carn– respectaven criteris ambientals, mentre que el 54% del te, cafè i plàtans eren de comerç just.

Abans de portar a terme qualsevol contractació, Malmö intenta col·laborar amb altres administracions per veure si demanen requisits semblants. També busquen experiències relacionades amb el desenvolupament de processos que impliquin noves demandes als proveïdors relacionades amb la responsabilitat social i ambiental.

Com es va plantejar la verificació

L’objectiu principal darrere del desenvolupament i l’aplicació d’un procés de verificació basat en tres pilars (codi de conducta, qüestionari de seguiment i inspeccions) és minimitzar qualsevol impacte social negatiu que les activitats de contractació de la ciutat puguin tenir sobre la cadena de subministrament. L’objectiu de Malmö és utilitzar la seva capacitat de compra i influència per promoure que els mercats serveixin per millorar les condicions de les persones treballadores. Per tal de posar en funcionament el procés de verificació, es va crear un grup de treball.

Per començar, es va dissenyar i aplicar una anàlisi dels riscos adequat, que es va dur a terme durant el 2010. Això va ajudar a identificar les categories de producte més propenses a estar relacionades amb vulneracions dels drets dels i les treballadores, com ara els que esmenta la convenció de drets fonamentals de l’OIT. Es va determinar que hi havia tres grups de productes que implicaven un alt risc: aparells electrònics, mobiliari i materials d’oficina. Malmö va decidir que el procés de verificació del codi de conducta era necessari per a les tres categories, amb l’objectiu de garantir que els proveïdors estiguin realment compromesos a l’hora de tenir en compte els aspectes socials del producte o servei que es lliurarà. Després, es va fer una investigació per conèixer quins altres aspectes plantejaven els codis de conducta d’altres municipis. De moment, es va acordar que Malmö utilitzaria el mateix model que el Consell de Gestió Mediambiental suec. A més, les preguntes del qüestionari de seguiment es van elaborar amb l’objectiu d’avaluar si les empreses presentaven algun risc, així com si calia aplicar millores o obtenir més informació sobre els processos que ja estaven aplicant.

Es va donar suport a la creació d’un sistema de verificació amb altres administracions públiques del país. S’ha aprovat un contracte per pagar les avaluacions de proveïdors i verificar si s’adhereixen al codi de conducta que inclou 44 municipis suecs més, com per exemple Goteborg, Lund i Växjo.

8

FITES DESTACADES

2007 Malmö comença a convocar concursos que inclouen criteris de responsabilitat social

2010 S’executa una anàlisi de riscos que estableix tres grups de productes especialment sensibles

2011 S’aprova un contracte conjunt amb 44 municipis suecs més per finançar les inspeccions als proveïdors

B. ApLICACIÓ DELS SISTEMES DE VERIFICACIÓ I CONTROL

De moment, el procés de verificació ha començat com a part dels procediments de contractació, el primer dels quals va tenir lloc el 2011. Per tant, el codi de conducta l’han signat proveïdors de material informàtic, mobiliari i material d’oficina, i el procés de seguiment ja s’està aplicant en un contracte de proveïment de maquinari informàtic escolar. Malmö ha decidit ampliar el ventall de categories de productes als quals s’aplicarà el procés de verificació, de manera que l’adquisició d’altres productes de categories de risc –com per exemple aliments i material sanitari– es té en compte amb vista al futur.

El codi de conducta de Malmö esmenta les convencions fonamentals de l’OIT 29, 87, 98, 100, 105, 111, 138 i 182, a banda de l’article 32 de la Convenció dels Drets dels Infants. També esmenta la legislació sobre salut i seguretat laboral, així com les lleis laborals, incloent-hi les regulacions sobre el salari mínim i la seguretat social dels països productors.

El procés de verificació i control consta dels documents i procediments següents:

z El codi de conducta: una llista de compromisos que els licitadors han de subscriure com a part de l’oferta que presenten. La no acceptació implica la seva exclusió automàtica.

z El qüestionari de seguiment: Dins del procés de gestió del contracte, els proveïdors han de respondre un qüestionari al cap de quatre mesos de l’adjudicació. Amb el document, s’adjunta una guia orientativa que explica com s’ha de respondre.3

z El model d’avaluació: serveix perquè el municipi pugui avaluar les respostes del qüestionari de seguiment, com a part del mateix procés de gestió del contracte.

z Les inspeccions: en algun moment, tots els proveïdors han de sotmetre’s a una inspecció de les seves instal·lacions.

Generalment, la conformitat amb el procés de verificació s’exigeix mitjançant les clàusules d’execució del contracte. Cal que els licitadors estiguin al corrent dels criteris al començament, en assabentar-se de l’anunci de licitació.

3 Per obtenir informació detallada sobre aquest formulari de seguiment, consulteu les pàgines 22-28 de la guia LANDMARK sobre verificació de la responsabilitat social (cf. http://www.landmark-project.eu/en/guidance-tools)

Imag

e: fl

ickr

/ Pe

dro

Cor

a

9


En aquest moment, els possibles proveïdors coneixeran els criteris en què es basa el codi de conducta i el qüestionari de seguiment, de manera que podran preparar-se adequadament.

Seguiment

Al cap de quatre mesos d’haver guanyat el concurs, els adjudicataris rebran un qüestionari de seguiment basat en el codi de conducta. Després, s’avaluarà l’abast de les respostes en funció del que estableix el model de Malmö.

Un cop hagin rebut el codi de conducta, tots els proveïdors hauran de passar per una inspecció mentre el contracte és vigent. Els qui no hagin respost el qüestionari de manera prou satisfactòria, hauran de sotmetre’s a una inspecció més detallada, les despeses de la qual aniran a compte de Malmö i 44 municipis suecs més. Actualment, aquesta ciutat no aplica el codi de conducta als proveïdors de grups de productes de menys risc arran de les limitacions de recursos i temps.

Si durant la inspecció es detecta que s’apliquen procediments que vulneren el codi de conducta, es demana als proveïdors que millorin el seu sistema per garantir que tenen prou en compte els criteris socials. Això no vol dir que Malmö rescindeixi els contractes amb els proveïdors que no respectin els criteris, sinó que col·labora amb aquestes empreses per garantir que en el futur tinguin en compte els aspectes socials relacionats amb les convencions fonamentals de l’OIT. Actualment, aquest procediment s’està revisant.

C. EXpERIÈNCIA ADQuIRIDA I pLANIFICACIÓ DE FuTuR

Fortaleses detectades durant el procés

La inclusió de criteris socials en concursos de productes sensibles forma part d’una política global compromesa amb la contractació sostenible per part de Malmö. Una altra fortalesa que va ajudar la ciutat a assolir els seus objectius van ser els processos que l’ajuntament ja estava aplicant per fomentar la contractació sostenible. És a dir, formació, i un seguiment i gestió efectiva dels contractes.

Un punt molt important a favor del desenvolupament del sistema de verificació de Malmö va ser la cooperació que va establir amb altres municipis suecs. És el mateix que passa amb l’esperit col·laboratiu que impera quan s’avaluen dels proveïdors després de l’adjudicació del contracte. El fet d’unir-se per portar a terme aquesta part essencial de la gestió del contracte ha permès que els municipis implicats estalviïn temps i recursos financers.

Malmö es va adonar que un avantatge important d’aquest procés va ser l’establiment d’un canal de diàleg amb els contractistes per tractar els aspectes socials, la qual cosa va permetre avançar en el camí correcte.

10

No obstant això, l’aplicació del codi de conducta, el qüestionari de seguiment i les inspeccions per a proveïdors de productes sensibles encara es troba en una etapa preliminar. Per tant, és massa aviat per jutjar l’èxit global d’aquesta iniciativa o comparar-ne els resultats de manera significativa.

Debilitats detectades durant el procés

Durant la implementació de la iniciativa, van sorgir alguns dubtes relacionats amb què volia aconseguir realment la ciutat mitjançant el sistema de verificació. El desenvolupament del codi de conducta també va plantejar certa dificultat pel que fa a decidir si els requisits havien de ser clars i concisos o, per contra, més oberts i de caire qualitatiu. Una altra incertesa va ser determinar quin era el mecanisme de seguiment més adequat i efectiu, tot centrant-se en si hi hauria prou recursos per mantenir-lo en el temps. Malmö es va adonar que aquest procés d’avaluació absorbeix un nombre d’hores significatiu, i que al principi era difícil saber en quins aspectes havia de centrar-se.

Oportunitats externes detectades durant el procés

Amb vista al futur, Malmö va identificar quin era l’avantatge més important d’utilitzar un codi de conducta comú per a tots els municipis. Proporcionaria l’oportunitat d’augmentar el treball col·laboratiu entre les administracions públiques, tant pel que fa a les aportacions al codi de conducta com al seguiment i control durant l’execució del contracte. A més, mitjançant una proposta unitària de totes les administracions, els proveïdors s’animen a millorar les seves tasques de contractació. I, com que molt probablement les administracions es decantaran per utilitzar el mateix proveïdor per als productes i serveis, podran compartir el procés d’avaluació i control complet. De moment, aquestes auditories les fan inspectors, els quals es basen en els criteris de l’OIT, en comptes dels codis de conducta específics, ja que tots són diferents.

Amenaces externes detectades durant el procés

Hi ha la percepció que les administracions públiques es troben amb limitacions a l’hora d’establir l’àmbit on aplicar els aspectes socials, així com el seu abast. Això es dóna sobretot en proveïdors originaris de mercats en vies de desenvolupament, com ara el sector de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). És a dir, en aquells sectors en què els aspectes socials relacionats amb la cadena de subministrament han estat menys investigats si els comparem, per exemple, amb productes tèxtils, l’alimentació o les begudes. Es tem que si es demanen molts requisits als proveïdors, llavors es rebran poques ofertes, de manera que la competència disminueix, i potser també el seu valor monetari.

11


Planificació de futur

Actualment, no es preveu ampliar els criteris socials més enllà dels que s’acaben de destacar. No obstant això, el procés de verificació de Malmö s’aplicarà a un ventall de productes més variat, a diferència del que es fa ara, que només s’utilitza per a alguns sectors especialment sensibles.

D. CONCLuSIONS I RECOMANACIONS

Conclusions

Malgrat que el desenvolupament de requisits específics per als proveïdors va plantejar alguns reptes, Malmö ja ha aconseguit fer passes importants per incorporar la responsabilitat social en els seus processos de contractació. No sembla que els proveïdors hi hagin respost negativament, ni tampoc han apujat els preus com a reacció al sistema de verificació de la ciutat.

Segons la visió de Malmö, el procés d’inspecció encara es podria desenvolupar més, però de moment el fet que tants municipis s’hagin unit per avaluar si els proveïdors respecten les convencions fonamentals de l’OIT és una fita que s’ha de tenir en compte (i pel que fa a Malmö, encara ha anat més enllà, ja que ha inclòs més convencions de l’OIT, com per exemple les relacionades amb el salari mínim). Explorar el mateix camí i compartir recursos per desenvolupar i aplicar sistemes de verificació i control serveix per consolidar la CPSR i influir sobre els mercats.

Recomanacions

Malmö va descobrir que el més important és com l’administració preveu avaluar la responsabilitat social dels seus proveïdors. Aquesta ciutat destaca la importància de fer un seguiment dels mecanismes que apliquen els proveïdors per garantir que aquestes mesures són efectives a l’hora de garantir que es respecta el codi de conducta.

Contacte

Responsable: Emma JohanssonAdreça electrònica: [email protected]: www.malmo.se/english

Informació sobre el sistema de contractació sostenible que aplica Malmö (en suec): http://www.malmo.se/Foretagare/Offentliga-upphandlingar/Regelverk-och-policy/Hallbar-upphandling.html

12

Associació de municipis Lipor, Portugal

CASE 2: EL pLANTEJAMENT DE LIpOR: de la gestió de residus a la contractació socialment responsable

A. CONTEXT

La Gestió Intermunicipal de Residus del Gran Porto (LIPOR) és l’entitat que s’encarrega de gestionar, recuperar i tractar els residus sòlids generats per vuit municipis: Espinho, Gondomar, Maia, Matosinhos, Porto, Póvoa de Varzim, Valongo i Vila do Conde. Aquests termes municipals es van constituir com a associació de municipis el 1982 i, d’aleshores ençà, han aplicat un sistema integrat de gestió de residus mitjançant la millora d’infraestructures i el desenvolupament de campanyes de sensibilització destinades als ciutadans d’aquesta comunitat.

Cada any, LIPOR tracta unes 480 tones de residus sòlids urbans, generades per un milió d’habitants, aproximadament. En l’actualitat, LIPOR dóna feina a 220 persones, mentre que el seu volum de contractació ascendeix a gairebé 23 milions d’euros (2011).

LIPOR va començar a incrementar les seves accions de contractació sostenible el 2008 i va obtenir la certificació de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) SA 80004 el 2009. Des de llavors, s’ha convertit en un referent per a la resta d’administracions públiques portugueses, tot i que anteriorment ja era un precursor en aquest àmbit. A partir de 2010, LIPOR ha participat en el projecte internacional “Fomentant la CPS - Foment de la Contractació Pública Sostenible”, amb el suport del programa LIFE+5 . Els seus processos de contractació pública sostenible són oberts i es poden consultar al web de l’entitat (www.lipor.pt) i als seus tríptics. LIPOR també publica una memòria de sostenibilitat anual, una iniciativa que val la pena que altres empreses i administracions locals repliquin.

El motiu inicial que va portar LIPOR a incorporar la sostenibilitat en els seus processos de contractació pública va ser la publicació d’una resolució per part del Consell de Ministres al 2007 (65/2007), la qual establia productes prioritaris dins de l’Estratègia Nacional per a una Contractació Pública Verda. El fet d’aconseguir la certificació SA 8000 de responsabilitat social també va tenir a veure amb la influència d’agents externs, tot i que el departament de contractació de l’entitat havia decidit incloure els criteris socials i de sostenibilitat ambiental als seus procediments de manera independent.

Els avenços de LIPOR en el camp de la CPSR també s’han basat en la creació de plataformes de col·laboració i intercanvi d’informació amb organitzacions

4 Cf. www.sa-intl.org > Our Work > SA8000 Standard5 Cf. http://ec.europa.eu/environment/life/funding/lifeplus.htm

Codi de conducta, qüestionari de

seguiment i inspeccions

Grups de productes i serveis: tot el que cal

per gestionar els residus

13


de proveïdors que disposaven de la mateixa certificació, i amb les mateixes empreses de certificació. Fins ara, l’entitat no s’ha trobat amb dificultats a l’hora d’incloure els criteris socials en els concursos. Es va establir que l’aplicació de sistemes de verificació tindria un caràcter obligatori, ja que calen mecanismes d’avaluació i control adequats per mantenir la certificació.

L’objectiu global de la tasca de LIPOR és enfortir el seu compromís amb la CPSR i ser reconegut per la societat com a comprador i consumidor responsable, al mateix temps que promou el benestar de la comunitat.


LIPOR va començar a desenvolupar un sistema de verificació basat en l’intercanvi d’idees amb altres empreses certificades, un equip d’avaluació i un equip d’empleats de departaments diferents.

Primer, LIPOR va introduir un codi de conducta6 per als seus proveïdors amb l’objectiu d’establir un compromís amb els principis més importants de la Declaració dels Drets Humans, les convencions fonamentals de l’OIT i la legislació estatal, que s’ha d’aplicar a totes les activitats. El codi pretenia ampliar l’abast dels compromisos de LIPOR, tot remarcant els criteris socials i ambientals als proveïdors que hi treballen.

Després d’aquest primer pas, es va dissenyar i desenvolupar el procés de verificació complet. Tot seguit, es van acordar tres mesures:

z El codi de conducta s’aplicarà a tots els proveïdors que tinguin una facturació de 10.000 euros o més.

z Tots els proveïdors de serveis de LIPOR hauran de contestar un exhaustiu formulari d’autoavaluació7.

z Tots els proveïdors estratègics s’hauran de sotmetre a un procés d’auditoria privat (per exemple, els que tinguin a veure amb la valorització energètica i els que usin la planta de compostatge).

Val la pena destacar que l’objectiu principal del sistema de verificació no era fer d’àrbitre, sinó sensibilitzar els proveïdors sobre la importància que té respectar els criteris socials i ambientals.

FITES DESTACADES

2008 LIPOR comença a desenvolupar mecanismes per verificar el seu sistema de certificació

2009 L’entitat obté la certificació de Responsabilitat Social Empresarial SA 8000

2009 LIPOR comença a aplicar el procés de verificació

6 Cf. www.lipor.pt/upload/Lipor/ficheiros/Code_Conduct_Suppliers_EN.pdf7 Cf. www.lipor.pt/upload/Lipor/ficheiros/Affidavit_%20Declaration_Commitment_EN.pdf

14


En el sistema de verificació, LIPOR esmenta les convencions fonamentals de l’OIT, i hi afegeix més criteris socials: salut i seguretat al lloc de treball, exclusió de mesures disciplinàries, i el respecte de la legislació vigent pel que fa a la jornada laboral i la remuneració. També demana als proveïdors que garanteixin que els seus proveïdors i subcontractats respecten els compromisos i requisits adquirits, mitjançant la selecció i avaluació de la seva capacitat de complir-los. El codi de conducta s’aplica a tots els grups de productes i serveis que LIPOR utilitza per a les activitats diàries sense distinció (per exemple, transport, neteja, material d’oficina i serveis d’auditoria).

Durant el concurs, s’envia el codi de conducta a tots els licitadors que facturin 10.000 euros o més o bé sempre que el valor total del contracte sigui, com a mínim, d’aquest import. LIPOR els demana que s’adhereixin al codi de conducta signant l’anomenada Declaració de Compromís. Això té dos objectius paral·lels: sensibilitzar els proveïdors sobre la importància que té la responsabilitat social i l’obligació de tenir un paper més proactiu en aquest àmbit.

Al començament de l’etapa d’execució del contracte, tots els proveïdors de productes i serveis de LIPOR han de respondre a un formulari d’autoavaluació. Després, han de ser entrevistats durant l’execució del contracte per tal de comprovar la informació que han facilitat.

Cada any, tots els proveïdors estratègics han de superar un procés d’auditoria.

El sistema de verificació s’aplica com a part integrant de les clàusules d’execució del contracte, i es comunica als proveïdors en el moment de convocar el concurs.

Any rere any, LIPOR convida els seus proveïdors a un taller sobre responsabilitat social on es debaten els sistemes de verificació, els criteris inclosos en els concursos i el codi de conducta. En aquest taller, LIPOR també ofereix l’oportunitat als proveïdors d’explicar la seva experiència sobre l’impacte de l’aplicació del codi de conducta. D’altra banda, les convocatòries de licitació i el web de LIPOR aporten més informació sobre els concursos i els sistemes de verificació.

Per tal de fomentar la producció socialment responsable, LIPOR recomana que els proveïdors també treballin amb tota la resta de proveïdors de la cadena de subministrament i els seus col·laboradors. Segons les últimes avaluacions, tots els proveïdors accepten aquestes recomanacions i les apliquen.

Seguiment

La informació que els proveïdors faciliten mitjançant el formulari d’autoavaluació es contrasta amb entrevistes presencials, mentre que l’acreditació es fa aportant documentació específica. Si els criteris no es compleixen, LIPOR recomana que es proposin mesures de millora del contracte.

Image: flickr / Timo_Beil

15




El sistema de verificació fa que els proveïdors vegin LIPOR com una entitat socialment responsable, la qual, per la seva banda, els anima a fer els esforços necessaris perquè la responsabilitat social a l’hora de proveir productes i serveis tingui la consideració que es mereix.

L’alt grau de cooperació entre tots els proveïdors de LIPOR ha garantit que les activitats de l’organització en CPSR s’hagin desenvolupat satisfactòriament. De moment, no hi ha hagut cap proveïdor que no hagi volgut treballar amb LIPOR arran de la inclusió de criteris de responsabilitat social o sistemes de verificació. Al contrari, els proveïdors han participat activament en els tallers anuals sobre responsabilitat social i han explicat les seves experiències un cop han fet les activitats. Gràcies a aquest nivell de cooperació, LIPOR s’assegura que els proveïdors i fabricants amb els quals treballa també tenen en compte i s’interessen per la responsabilitat social.

Febleses detectades durant el procés

Un cop implantat el procés de verificació, LIPOR va detectar que alguns proveïdors confonien la conformitat amb tots els criteris socials rellevants amb l’obtenció de la certificació SA8000.

Després de reflexionar-hi, LIPOR es va adonar que havia centrat massa l’atenció en la signatura del codi de conducta, en lloc d’intentar garantir que els proveïdors tinguessin en compte el document complet i incorporessin tots els aspectes que tracta.


Pel que fa a l’aplicació dels sistemes de verificació, LIPOR va detectar oportunitats per buscar suport en la legislació portuguesa, ja que disposa d’unes lleis laborals que protegeixen molt els drets de les persones treballadores.


L’actual crisi financera global i, sobretot, la profunda crisi econòmica que afecta Portugal, són percebudes com a una amenaça molt important per al procés. De fet, les retallades pressupostàries estan provocant que les empreses públiques –incloent-hi LIPOR– es vegin obligades a reduir les despeses i, progressivament, el nombre de concursos que convoquen.

No obstant això, LIPOR considera que els beneficis per a la societat, com ara el compromís dels proveïdors amb els drets laborals i el benestar de la ciutadania, sempre superen els costos.


Les properes accions de LIPOR per avançar més en l’àmbit de la CPSR estan destinades a atraure nous proveïdors, mentre que també preveu aconseguir la certificació AA 10008.

8 Cf. www.accountability.org/standards/index.html

16


Conclusions

La lliçó més important que ha après LIPOR és la necessitat de mantenir ben informats tots els proveïdors per tal de garantir que puguin participar del procés. La relació amb els proveïdors es concep com una mena de partenariat, amb suport mutu, tot treballant per assolir objectius comuns.

Pel fet de ser una associació de municipis, LIPOR disposa d’una capacitat relativament alta per desenvolupar i implantar processos de verificació. L’experiència en CPSR i els avenços assolits fins al moment han promogut que l’entitat sigui conscient que es poden aconseguir fites importants, i que s’obren noves vies que val la pena plantejar-se amb vista al futur.

Recomanacions

En l’etapa de planificació del sistema de verificació, es recomana que l’equip gestor conegui exhaustivament els productes i serveis més importants, i que tingui en compte la cadena de subministrament amb la qual tenen relació. També ha de ser capaç d’identificar quins són els seus proveïdors estratègics.

A l’hora d’implantar els sistemes de verificació i control, és important que els proveïdors estiguin ben informats i que s’involucrin en l’avaluació. També cal garantir i promoure que els suggeriments són de caire constructiu en comptes de negatiu, amb l’objectiu d’afavorir les millores. LIPOR considera que la transparència, mantenir les dades actualitzades i comunicar la informació rellevant als proveïdors són aspectes essencials.

No es pot subestimar la importància que té sensibilitzar sobre les qüestions socials tots els col·laboradors (fabricants i proveïdors).

Contacte

Responsable: Ana TenreiroAdreça electrònica: [email protected]èfon: +351 229 770 100Web: www.lipor.pt

17


Municipi de Sant Sebastià, Espanya

CAS 3: EL pLANTEJAMENT DE LA CIuTAT DE SANT SEBASTIÀ: Vestuari i calçat laboral respectuós amb les convencions fonamentals de l’OIT per als empleats municipals

A. CONTEXT

L’ajuntament de Sant Sebastià (o Donostia, en basc) gestiona aproximadament 180.000 habitants, dels quals 2.000 formen part de l’administració municipal. L’import total en concepte d’adquisició de vestuari i calçat laboral ascendeix a 230.000 euros cada any.

La ciutat va començar a plantejar-se la CPSR l’any 2000, en un moment en què la sensibilització existent sobre aquest tema feia que la motivació inicial fos molt alta. L’ajuntament sabia que es podia trobar amb problemes dins del mercat, però que gradualment es podria assolir la CPSR. El 2006, un pacte municipal sobre bones pràctiques va permetre la introducció de clàusules ambientals i va servir de punt de partida i compromís de govern.

La introducció de criteris socials en el procés de contractació s’ha fet amb la col·laboració d’experts del país, com ara advocats d’altres departaments del consistori, i també amb el suport del Govern Basc, que ha ajudat altres ajuntaments en situacions similars, com per exemple Bilbao. El Departament de Compres de Sant Sebastià ha investigat casos semblants, ha buscat contactes i informació a Internet, i també va estar en contacte amb l’Ong Fundación EMAUS9, la qual prèviament havia treballat qüestions de contractació pública amb dues altres Ong, IDEAS i Bakeaz.

El municipi està convençut que com més concursos vagin incorporant criteris socials, més augmentarà la sensibilització generada. Existeix un comitè tècnic que es dedica a formar sobre la introducció de criteris socials, així com aspectes ètics i socials. El document està enllestit, ja compta amb l’adhesió dels regidors i altres persones que donen suport a aquesta iniciativa, però encara ha de signar-lo el Consell de Govern el 2012.


La iniciativa per desenvolupar un sistema de verificació va començar el 2000. A poc a poc, es van anar introduint curosament alguns criteris que ja existien al mercat per tal de no exigir requisits que costarien molt d’assolir. Es va buscar informació a les guies i estudis produïts per IHOBE10 , una institució pública basca. Primer, la documentació dels concursos esmentava que aquests criteris “es valorarien”, però progressivament van esdevenir “requisits”.

9 Cf. http://www.emaus.com10 Cf. http://www.ihobe.net

Declaració del proveïdor i sistema de certificació d’un sector específic

Grups de productes: vestuari i calçat laboral

18

Sant Sebastià també va incloure criteris socials en el concurs per al proveïment de material d’oficina de 2010. Amb tot, la ciutat ja els havia introduït per primer cop al 2009, en un concurs sobre vestuari i calçat laboral. L’ajuntament tornarà a convocar aquest concurs el març de 2013 i continuarà utilitzant aquests criteris.

Els criteris de l’OIT també s’incorporen en els concursos sobre altres grups de productes, com la neteja, bicicletes i màquines expenedores de productes de comerç just.

FITES DESTACADES

2000 Es comença a fixar en qüestions de compra pública socialment responsable

2006 Pacte municipal sobre bones pràctiques per introduir clàusules ambientals

2009 Primer concurs que incorpora criteris socials (vestuari i calçat laboral)

B. ApLICACIÓ DELS SISTEMES D’AVALuACIÓ I CONTROL

El sistema de verificació de Sant Sebastià esmenta les convencions fonamentals de l’OIT.

Els concursos sobre vestuari i calçat laboral en general han aplicat aquest sistema. El contracte vigent va començar el 2009, amb una durada de tres anys i l’opció de prorrogar-lo un any més. El volum del contracte ascendeix a 319.528,80 euros (incloent-hi el transport i els impostos), desglossats de la manera següent:

Vestuari: 241.690,30 euros

Calçat: 77.838,50 euros

Les clàusules socials (criteris de l’OIT i la seva verificació) s’introdueixen com a punt específic dins de les especificacions tècniques del concurs referides a l’objecte del contracte (proveïment de vestuari i calçat laboral produït de manera socialment responsable). Els licitadors han d’acreditar que compleixen els requisits (títols i certificats) en presentar la seva oferta. Si no compleixen les especificacions tècniques mínimes, queden exclosos del procés de licitació.

Els licitadors han de presentar una Declaració signada de compromís ètic per garantir que tots els seus productes respecten les convencions fonamentals de l’OIT. Com a part d’aquesta declaració, han de presentar una relació amb les dades dels subcontractistes i proveïdors. Aquesta informació ha de quedar subjecta a un acord de confidencialitat entre el contractista i l’òrgan contractant11.

11 Per a una argumentació completa sobre la utilització de llistes de subcontractistes i proveïdors, vegeu la guia legal LANDMARK (cf. nota a peu de pàgina 4).

19


Per donar fe d’aquest compromís, el licitador ha de presentar:

z una certificació (SA8000, adhesió a la FairWear Foundation o equivalent)

z o una certificació d’auditoria externa

z o una autodeclaració que detalli com es garanteix la conformitat, per exemple, amb un document que expliqui quins són els estàndards o els processos de seguiment.

Pel que fa al vestuari i el calçat, el sistema de verificació també preveu la certificació OEKOTEX 100, Made in Green i Natural Fibre o equivalent.



Per a Sant Sebastià, rebre el reconeixement generalitzat (per exemple, en conferències) i veure com altres municipis s’interessen per la seva experiència significa una satisfacció. Actualment, moltes entitats s’estan adonant que si s’especifiquen uns criteris directament, després serà més fàcil que es generalitzin. Tot i que ha estat un procés complicat i que inicialment han aparegut dubtes i negatives, s’ha anat acceptant i ha deixat de ser qüestionat gradualment, d’una manera semblant que amb el cafè de comerç just.

Debilitats detectades durant el procés

En general, el més difícil d’aquest procés ha estat aconseguir l’acceptació generalitzada. Les reticències més habituals estaven relacionades amb la negativa a acceptar canvis o la diferència de preu.


La formació que el municipi ha establert per implantar tots aquests criteris, així com la creació per part d’IHOBE d’un directori de clàusules socials, ètiques i ambientals, poden esdevenir eines molt útils per a altres municipis interessats a replicar el sistema.


Una possible amenaça per al bon funcionament d’una iniciativa com aquesta és la manca de proveïment, i haver d’esperar que els proveïdors adoptin els criteris i comencin a desenvolupar els sistemes adients.


De moment, Sant Sebastià no disposa de cap pla concret per incloure criteris socials addicionals, tot i que espera poder-ho fer en el futur gràcies a la innovació continuada.

Mitjançant la millora del procés amb vista al futur, la ciutat aspira a unificar els criteris per a tot el municipi, i homogeneïtzar els sistemes i fer que el procés global sigui més transversal.

Imag

e: fl

ickr

/ d

’n’c

20


Conclusions

Alguns dels avantatges que té l’aplicació d’aquest sistema de verificació són augmentar la satisfacció arreu del municipi, i esdevenir un líder i motor de canvi. Una de les reaccions positives detectades per l’ajuntament és que els proveïdors han començat a innovar, i que també es reuneixen directament amb IHOBE.

L’objectiu global continua sent que l’aplicació d’aquests sistemes es generalitzi, i que cada departament els adopti i interioritzi. Per sobre de tot, el punt d’aprenentatge més important és tenir paciència a l’hora de treballar amb tots els departaments que intervenen en el procés. És important que els municipis que adopten la incitativa siguin recompensats d’alguna manera, així la seva tasca es valoritzarà i es fomentarà que la societat realment hi comenci a creure.

Recomanacions

És crucial que totes les parts implicades siguin conscients que estan iniciant un procés llarg. Per tal d’assolir l’èxit, és molt important que hi hagi una bona comunicació entre tots els departaments que hi participen i els proveïdors potencials.

Contacte

Responsable: Ana BerguaAdreça electrònica: [email protected] Telèfon: +34 94 348 1029Web: www.donostia.org

21


Municipi de Munic, Alemanya

CAS 4: EL pLANTEJAMENT DE LA CIuTAT DE MuNIC: El camí cap a la verif icació i el control

A. CONTEXT

El 2002, Munic era una de les ciutats pioneres pel que fa a garantir l’exclusió del treball infantil (convenció 182 de l’OIT) dels seus processos de licitació. Al principi, Munic tenia una norma fixada que només li permetia contractar làpides produïdes sense l’ús de treball infantil, però va ser revocada pel Tribunal Federal de Baviera l’any 2009. No obstant això, després, l’octubre de 2011, el tribunal va dictaminar que els municipis tenien el dret de regular aquests aspectes.

Una esmena introduïda a la llei federal de contractació d’Alemanya el 2009 obria noves possibilitats per a la inclusió de clàusules socials en els processos de licitació i aclaria alguns dubtes legals. El març de 2010, l’ajuntament de Munic va decidir augmentar els nivells de contractació responsable mitjançant la integració de les convencions fonamentals de l’OIT en el seu sistema de contractació. Això significava que tenia en compte les condicions laborals injustes en general, a banda de la qüestió del treball infantil. El desembre de 2011, l’ajuntament va començar a aplicar aquestes noves directrius per promoure la responsabilitat social, la justícia i la sostenibilitat ambiental en els processos de contractació. Aquestes mesures abasten diverses categories de productes, incloent-hi els que formen part de serveis i obres. Parlem de pedra natural, pilotes esportives, productes alimentaris, tèxtil, joguines i noves tecnologies.

Aquesta ciutat va establir diverses possibilitats per cooperar en l’àmbit de l’aplicació de la seva política de CPSR. El despatx del segon tinent d’alcalde, que s’encarregava de la implementació global d’aquestes mesures i de la seva efectivitat, col·labora estretament amb cada Departament de Contractació. Compta amb el suport del Departament de Desenvolupament Internacional de la Ciutat (“Fachstelle Eine Welt”), el qual té la funció d’assessorar en temes d’establir criteris adequats, conèixer quines etiquetes existeixen actualment i com es poden aplicar en el procés de contractació. També coordina totes les accions necessàries amb els departaments de Contractació implicats i treballa per desenvolupar grups de productes els quals l’única manera d’acreditar que compleixen els requisits és mitjançant una autodeclaració.

Per consolidar la seva tasca, el municipi va crear un grup de treball més ampli encapçalat per l’equip de la segona tinència d’alcaldia, que va començar a debatre temes el 2009. El formen diferents directoris i departaments, com ara el Directori de Finances i Comptes, l’Oficina Jurídica, el Departament d’Obres i els departaments de contractació, així com agrupacions i xarxes ciutadanes.

Declaracions del licitador i etiquetes

Grups de productes: tots els grups de productes que disposin d’etiqueta: pedra natural, pilotes esportives

Grups de productes que no disposen d’etiqueta: projectors

22

Munic també coopera amb Ong i altres agents socials, com ara esglésies, sindicats, empreses privades i escoles. En el marc d’aquesta col·laboració, la ciutat va portar a terme una campanya unitària amb un grup d’Ong que combatien el treball infantil, després de la polèmica decisió judicial de 2009 (vegeu els paràgrafs anteriors).

Una verificació basada en un doble objectiu

El grup de treball s’ha esforçat per tal d’incorporar els criteris fonamentals de l’OIT en els processos de licitació i desenvolupar uns mecanismes de verificació i control de caràcter vinculant. Aquest grup es va adonar que la verificació i control de la conformitat amb les vuit convencions fonamentals de l’OIT plantejava tot un repte, ja que no disposava de processos d’auditoria efectius.

Així, la ciutat es planteja la inclusió de les convencions fonamentals de l’OIT dins dels procediments de licitació –incloent-hi els sistemes de verificació i control– com un procés a llarg termini. La recerca de requisits mínims clars per als productes és una tasca que exigeix molt de temps i, per tant, també esdevé un objectiu a llarg termini.

Per tant, mentre això no es pugui assolir, s’han de buscar solucions més pràctiques i immediates. A curt i mitjà termini, convé exigir certificacions als licitadors, les quals defineixen criteris concrets i els garanteixen. Els estàndards d’auditoria d’aquestes etiquetes han de garantir la seva verificació i seguiment.

Com a alternativa a les certificacions, la ciutat accepta les auditories externes efectuades per tercers. Per als productes que no disposen d’etiquetes, exigeix autodeclaracions.

El proper pas per avançar més en l’aplicació de criteris socials en els processos de contractació serà l’establiment d’un diàleg específic amb els proveïdors per tractar qüestions sobre aquests criteris, amb l’objectiu d’augmentar la sensibilització i debatre els problemes que van apareixent.

FITES DESTACADES

2002 L’ajuntament decideix excloure productes basats en l’explotació infantil

2009 Campanya pública sobre licitació de làpides produïdes sense treball infantil

2010 El consistori decideix incrementar els nivells de contractació sostenible mitjançant la progressiva integració de les convencions fonamentals de l’OIT dins del sistema de licitació

2011 L’ajuntament adopta la nova política (resolució municipal)

23


B. ApLICACIÓ DELS SISTEMES D’AVALuACIÓ I CONTROL

Munic utilitza etiquetes i certificacions com a mitjà de verificar si alguns grups de productes respecten els criteris socials. Aquest principi es troba en diferents fases d’aplicació per a pedra natural, pilotes esportives, flors i productes alimentaris. L’objectiu és poder establir etiquetes i certificacions per a més sectors de productes de manera gradual.

z Pedra natural: els criteris que establien les etiquetes (Win=Win, Xertifix) es van utilitzar per primera vegada l’any 2010 en la compra de pedra natural d’Àsia, Àfrica o l’Amèrica Llatina. A la pràctica, el fet de presentar l’etiqueta per acreditar la conformitat no es pot aplicar en l’etapa de licitació: les pedres que s’utilitzaran en les obres de construcció encara no han estat adquirides i, per tant, no es pot demostrar que són certificades. Llavors, el licitador ha d’esmentar el nom de l’organització que certificarà el producte. En cas de no presentar la declaració, l’oferta pot quedar exclosa. Cal presentar l’etiqueta o l’acreditació equivalent abans que s’hagi fet la comanda; si no, l’òrgan contractant pot desestimar el contracte. Per tant, aquests requisits apareixen a les bases del concurs. Les etiquetes Xertifix, Win=Win Fair Stone (o equivalents) s’esmenten com a exemples per acreditar que es compleixen els requisits. Més endavant, aquest procés s’anirà aplicant gradualment a tota la ciutat per a la compra de pedra natural.

z Pilotes esportives: Gràcies a un nou acord-marc que s’aplicarà a partir de 2013, Munic només comprarà pilotes produïdes de manera socialment responsable, segons els criteris que estableixen etiquetes reconegudes com Fair Trade o equivalents. Aquesta condició contractual es comunicarà als possibles licitadors abans que comenci el procés de licitació. En aquest aspecte, ja s’han fet alguns avenços: l’anterior contracte-marc per al 2011 i 2012 exigia als licitadors que presentessin una autodeclaració, però tan sols una de les 14 pilotes incloses en el contracte tenia la certificació de comerç just. Per tant, se centraran els esforços a aplicar un sistema de verificació dels criteris requerits, així com els mitjans d’acreditació que s’hi relacionen. A partir de 2013, també es promourà que els clubs privats adquireixin material esportiu socialment responsable, un àmbit que el contracte-marc vigent encara no cobreix.

z Aliments per a les escoles, escoles bressol i menjadors: El departament que gestiona l’educació i els esports augmentarà la provisió de productes alimentaris regionals, socialment responsables i/o de baix impacte mediambiental per a les escoles i escoles bressol públiques de la ciutat. Actualment, hi ha molts proveïdors d’aquests tipus d’aliments per a les escoles, i el proper pas serà establir una sèrie de criteris que regiran el proveïment escolar. Pel que fa als menjadors municipals, Munic també disposa d’un pla per incrementar aquests productes. Així, en el context del marc contractual, l’ajuntament va comptar amb un assessorament extern per aclarir algunes qüestions relacionades amb el ventall de productes que havia de tenir en compte, els seus preus i l’impacte sobre la natura i el clima.

24

z Joguines: El municipi investigarà si els productes que necessita disposen de certificació. A banda, repartirà un fullet sobre compra responsable de joguines a totes les escoles bressol municipals.

Per a la resta de grups de productes, serveis o obres, els quals no disposen de certificacions, els licitadors han de presentar autodeclaracions per garantir que ni ells ni els seus subcontractats o proveïdors inclouen productes en què s’hagi emprat treball infantil.12

La promoció de la CPSR en grups de productes poc estudiats mitjançant els criteris socials d’adjudicació:

z Productes de tecnologies de la comunicació i Internet (per exemple, projectors): El nou contracte-marc per a l’adquisició de projectors (2012-2016) va tenir en compte per primer cop els criteris socials dins de la cadena de producció. Durant el procés de licitació, això plantejava qüestions als licitadors sobre les condicions laborals dels fabricants, i també pel que fa a si el fabricant/proveïdor considerava els aspectes socials dels treballadors i treballadores, i com ho feia. Tot això s’ha incorporat com a criteris d’adjudicació (no tenen un caràcter obligatori, són els anomenats criteris B), i la informació facilitada pot servir per avaluar el licitador en l’etapa d’adjudicació. En aquesta fase inicial, però, els licitadors han aportat molt poca informació, i no han facilitat cap mena de dades sobre els fabricants.

El Departament de Desenvolupament Internacional controla el desenvolupament de la CPSR en aquest àmbit i avalua quins criteris socials són adients per integrar-los en els concursos a llarg termini. Més endavant, els nous contractes-marc de qualsevol producte de maquinari incorporaran criteris socials.


Partint del plantejament de Munic, manquen mecanismes d’avaluació i control efectius i verificables per tal de garantir la implementació de les convencions fonamentals de l’OIT. El mateix ajuntament es troba amb dificultats a l’hora de portar a terme aquests mecanismes de control amb els seus proveïdors, arran de les limitacions de temps i recursos, i perquè no té prou capacitat de fer-ho. Per tant, considera que l’ús d’etiquetes que disposen dels seus propis sistemes de verificació és un mitjà adient per garantir la conformitat amb els criteris socials.

Segons la visió de Munic, l’establiment de criteris relacionats amb els productes –el compliment dels quals es pot exigir als proveïdors– té una importància especial. Concretament, sembla que les categories de productes relacionades amb Internet i les noves tecnologies són a la cua i estan obstaculitzant la CPSR. L’experiència de Munic mostra que, actualment, els proveïdors de TIC no poden o no volen facilitar la informació adequada, de manera que potser cal fer una passa enrere i conversar amb ells per sensibilitzar-los i obtenir respostes.

12 La guia legal LANDMARK conté una anàlisi detallada de la utilització d’autodeclaracions des d’un punt de vista jurídic i pràctic (cf. nota al peu de pàgina 4).

Imag

e: fl

ickr

/ al

les b

anan

e

25



Encara s’han d’establir criteris relacionats amb els productes i presentar-los com una sèrie d’estàndards mínims (especificacions tècniques, requisits mínims).

Un objectiu de futur és promoure la CPSR en empreses públiques, empreses que hi estan relacionades i organitzacions finançades per l’Estat.

Dos departaments comptaran amb línies de finançament per complementar la vigent conformitat amb els criteris que estipulen evitar el treball infantil.

El Departament d’Acció Social treballarà per sensibilitzar les entitats que fan tasques per a les administracions públiques. Després d’avaluar-ne els resultats, es decidirà com i quan es pot aplicar el mateix procés en altres departaments.

La ciutat organitzarà i acollirà activitats específiques en col·laboració amb organitzacions i xarxes de la societat civil per tal de sensibilitzar la comunitat local sobre les condicions laborals i del comerç arreu del món. També s’implicarà activament en campanyes per promoure l’adopció dels principis del comerç just.


Conclusions

Munic disposa de solucions a curt i llarg termini planificades per millorar la CPSR. Arran de l’heterogeneïtat de les respostes del mercat segons cada categoria de producte, actualment no és possible aplicar criteris rigorosos en tots els concursos de béns i serveis. Per tant, les mesures existents, com ara les certificacions i etiquetes, només serveixen per a alguns grups de productes, mentre que els criteris d’adjudicació s’utilitzen en productes menys estudiats.

De moment, s’ha demostrat que aquesta estratègia és una acció col·lectiva ben coordinada, tant internament com externament. Les organitzacions de la societat civil han donat suport als avenços fets per la ciutat amb campanyes i mitjançant la sensibilització envers les qüestions de responsabilitat social en les cadenes de subministrament.

Recomanacions

El cas de Munic demostra que per tal d’establir un sistema de verificació dels criteris socials en la cadena de subministrament de diversos productes i serveis cal comptar amb un equip que assessori els departaments de Contractació sobre els criteris i processos més innovadors (etiquetes, autodeclaracions, sistemes d’auditoria, etc.).

Promoure el diàleg dins del mercat i establir equips pluridisciplinaris que treballin amb els diferents departaments és un factor d’èxit per implementar resultats i objectius relacionats amb aquestes mesures, tal com es va acordar el desembre de 2011.

26

Un altre consell important és estudiar regularment si el mercat està preparat per proveir els productes i serveis requerits. També és fonamental promoure un procés de comunicació continu sobre els criteris socials i les condicions laborals en la cadena de subministrament amb els proveïdors potencials, amb l’objectiu de sensibilitzar-los sobre els problemes existents, però també per oferir-los possibles solucions.

Contacte

Responsable: Sylvia BaringerAdreça electrònica: [email protected]

Resolució municipal i formularis de les declaracions disponibles a (en alemany): http://www.ris-muenchen.de/RII2/RII/ris_vorlagen_dokumente.jsp?risid=2306809

Municipi de Zuric, Suïssa

CAS 5: EL pLANTEJAMENT DE ZuRIC: Enfocament combinat: la utilització de codis de conducta i certif icacions

Aclariment: s’ha de tenir en compte que Suïssa no forma part de la UE i, per tant, no té l’obligació de seguir les directives de contractació comunitàries. Per aquest motiu, és recomanable que, en aquest cas, qualsevol administració pública que es plantegi replicar les mesures aplicades per Zuric busqui assessorament jurídic.

A. CONTEXT

Arran del seu paper decisiu dins del mercat –amb un pressupost anual d’uns 1.200 milions euros–, Zuric és conscient del potencial que té adoptar una estratègia de contractació que tingui en compte els aspectes econòmics, ecològics i socials.

Assolir la sostenibilitat és un dels punts de l’agenda política de Zuric des de 1998. La ciutat disposa d’unes directrius de contractació enfocades a la sostenibilitat que es van aprovar el novembre de 2007 i que tenen un caràcter obligatori per a tots els departaments, divisions i òrgans contractants. Segons aquest compromís, el municipi té com a objectiu aconseguir unes pràctiques de contractació sostenibles i esdevenir un actor just, fiable i influent en l’àmbit del mercat de contractació.

Codi de conducta, Certificacions i autodeclaració

Grups de productes: tots

Grups d’alt risc: pedra natural

27


El març de 2010, l’ajuntament de la ciutat va inaugurar una nova política de sostenibilitat per tal de reduir les mancances dels aspectes socials de la contractació. Aquestes mesures complementen el compromís vigent pel que fa a la contractació i en regulen el vessant social, tot introduint normes clares per garantir la conformitat de tots els requeriments i especificacions legals mínims. També proporciona una relació de productes de comerç just i altres formes de producció socialment responsable de Suïssa.

El tema del comerç just està estretament vinculat al compromís que Zuric té amb l’ajut al desenvolupament extern. Per tant, la ciutat té com a objectiu que les seves polítiques de contractació serveixin per millorar les condicions laborals dels països en vies de desenvolupament i promoure els criteris del comerç just.

L’organisme que encapçala l’aplicació de les polítiques de contractació és el Departament de Coordinació de la Contractació, dins del Directori Financer. Una part de la seva tasca consisteix a decidir quins productes es consideren d’alt risc. A més a més, hi ha altres organismes molt implicats en la CPSR, com els departaments de Protecció de la Salut i el Medi Ambient, i totes les seccions de contractació dels departaments amb competències en aquest àmbit.

FITES DESTACADES

1998 L’agenda política de Zuric estableix l’objectiu d’assolir la sostenibilitat

2006 Estratègia per incloure sistemàticament els productes de comerç just

2007 S’aprova la contractació per a la sostenibilitat, que tindrà un caràcter obligatori per a tots els departaments i divisions de la ciutat.

2008 El concurs sobre “TIC al lloc de treball 2008” inclou el requisit de respectar les convencions fonamentals de l’OIT

2010 S’introdueix la “política de contractació sobre sostenibilitat social”

2011 Es porta a terme un projecte pilot d’adquisició de pedra natural certificada (octubre de 2010 – octubre de 2011)

28


Els òrgans de contractació han de garantir, per contracte, que es respecten les condicions laborals i de seguretat al lloc de treball, així com la igualtat de tracte entre homes i dones. Es tracta d’un requisit obligatori per obtenir l’adjudicació del contracte. S’aplica un plantejament per nivells, segons el lloc de producció o de provisió del servei:

z Els béns produïts i els serveis proveïts dins de Suïssa han de respectar les normes següents: igualtat de tracte entre homes i dones, mesures efectives de salut i seguretat i la legislació i les normes laborals suïsses.

z Les empreses estrangeres o les que tinguin localitzada la producció a l’exterior han de respectar les lleis i normes del lloc d’ubicació i han de demostrar, com a mínim, que compleixen les convencions fonamentals de l’OIT.

z A més, Zuric estableix unes especificacions o requisits mínims per a productes especialment sensibles, els quals s’han de sotmetre a controls complementaris.

Per tal que els col·laboradors contractuals compleixin els requisits, s’apliquen els mecanismes següents: termes i condicions generals, el codi de conducta i el formulari d’autodeclaració.

Els termes i les condicions generals per proveir la ciutat de Zuric s’han revisat d’acord amb la seva política, i són la base del contracte. Són els següents:

z S’han de respectar les mesures sanitàries i de seguretat efectives, així com les condicions laborals i de tracte igualitàries entre homes i dones al lloc de prestació del servei.

z Si el producte s’ha fabricat a l’estranger, ha de respectar les lleis i normes del lloc de prestació del servei. En qualsevol cas, com a mínim han de complir les convencions fonamentals de l’OIT.

z El col·laborador del contracte ha de garantir que els seus proveïdors i subcontractistes respecten els requisits esmentats anteriorment.

z Si no es compleix algun d’aquests principis del procés, es pot cancel·lar el contracte en qualsevol moment i anul·lar els encàrrecs previstos immediatament. Queda reservat el dret d’iniciar accions legals complementàries.

Durant el procés de licitació (obert o selectiu), s’utilitza el codi de conducta i el formulari d’autodeclaració. Cal que els licitadors completin i signin aquest document amb informació sobre el perfil d’empresa, mitjançant el qual manifesten que compleixen el codi de conducta. Si els licitadors no aporten aquestes dades, queden exclosos del procés. En cas que hi intervinguin subcontractistes o proveïdors addicionals, han d’omplir una altra autodeclaració.

Després de l’adjudicació del contracte, els proveïdors han de presentar el codi de conducta signat.

Imag

e: s

xc /

Ben

jam

in E

arw

icke

r

29


El codi de conducta incorpora mesures de seguretat laboral, de condicions de treball i sobre la igualtat de tracte entre homes i dones. Amb aquest document, el proveïdor declara que compleix totalment aquests requisits, però també que:

z El municipi de Zuric, així com qualsevol organisme extern autoritzat, pot demanar a la part contractada que acrediti que compleix el codi de conducta en qualsevol moment.

z Es compromet a aplicar mesures adequades i garanteix que els subcontractistes i proveïdors estan assabentats i compleixen el codi de conducta de la ciutat de Zuric.

z El municipi de Zuric, així com qualsevol organisme extern autoritzat, pot investigar l’aplicació de les mesures del codi de conducta per part del contractista i els seus subcontractistes i proveïdors en qualsevol moment.

Per a altres procediments a banda del concurs obert o restringit, com ara l’adjudicació directa o un procés de licitació, les parts contractants poden adherir-se al codi de conducta o l’autodeclaració de manera voluntària.

Per a grups de productes específics, es poden expedir altres declaracions. Si aquestes demandes impliquen canvis importants pel que fa als costos o limitacions per a les ofertes, l’ajuntament ha d’estudiar cada cas individualment.

En grups de productes especialment sensibles, cal que els licitadors aportin una certificació reconeguda internacionalment abans de l’adjudicació del contracte, la qual cosa serveix per acreditar els requisits mínims (com ara les convencions fonamentals de l’OIT). Si és necessari, el proveïdor ha de demostrar que compleix altres requisits o destacar quines millores concretes pensa aplicar, i calendaritzar-les. Per la seva banda, l’ajuntament ha de relacionar quines certificacions accepta com a vàlides.

Així, la pedra natural es va incloure en la llista de productes d’alt risc al maig de 2010, i el Departament d’Enginyeria Civil va portar a terme un projecte pilot per adquirir-ne. S’ha demostrat que, dins d’un procés de contractació, això és factible i possible. Els licitadors han d’esmentar l’origen de la pedra natural en una declaració complementària i, a més, han de signar el codi de conducta. Pel que fa als materials procedents de pedreres de fora d’Europa, cal presentar una certificació abans de l’adjudicació del contracte. En casos determinats, es pot demostrar que es compleixen les convencions fonamentals de l’OIT mitjançant una auditoria externa.13 Si el licitador no aporta cap informació ni acreditació mitjançant certificacions o una auditoria, la seva oferta es descartarà. Les possibles sancions són iguals que per als altres productes, la qual cosa significa que pot quedar exclòs de futurs processos de licitació durant un màxim de cinc anys, i enfrontar-se a possibles demandes en concepte d’indemnització. A partir de les experiències de la prova pilot, actualment s’està preparant l’aplicació d’aquest procés a escala municipal, amb la inclusió de materials utilitzats per construir edificis i làpides.

13 Per tenir informació exhaustiva del sistema d’auditoria externa que s’aplica a Suïssa, vegeu les pàgines 35-41 de la guia legal LANDMARK (cf. nota al peu de pàgina 4).

30

Seguiment

Com a norma general, l’examen o inspecció sobre la conformitat dels requisits mínims (les convencions fonamentals de l’OIT) als llocs de producció només es preveu en casos en què hi ha sospites raonables durant l’execució del contracte. Això pot derivar en una auditoria externa, tal com estableix l’ajuntament de Zuric, la qual haurà de ser sufragada per la part contractant. Perquè es doni aquesta situació, cal que hi hagi informació que indiqui que s’ha vulnerat la directiva sobre sostenibilitat social. La decisió l’ha de prendre el Departament de Contractació que tingui les competències, juntament amb el Departament de Contractació Estratègica. De moment, no s’ha fet cap auditoria d’aquestes característiques.

Pel que fa a l’avaluació de la igualtat salarial entre homes i dones, Suïssa disposa d’un programa electrònic anomenat “Logib”, que permet comprovar de manera senzilla si les empreses la compleixen. A partir de 2009, l’Oficina per a la igualtat de gènere ha avaluat el compliment de la igualtat salarial a l’Estat suís. El municipi de Zuric preveu estudiar si pot fer servir la mateixa eina per avaluar els seus proveïdors.

Quant a la pedra natural, es fan controls aleatòriament per comprovar si tots els materials emprats en les obres disposen de l’etiqueta adequada (Fair stone). Això té lloc en paral·lel als exàmens aleatoris per comprovar si s’utilitzen filtres de partícules i es compleixen els paràmetres laborals, que tenen un caràcter rutinari.


Planificació

Amb vista al futur, es preveu que augmentaran gradualment els productes considerats d’alt risc, com ara pilotes esportives i productes tèxtils.

Com a estratègia complementària, també es promouran els productes de comerç just al municipi. No s’imposarà l’ús d’aquest tipus de productes, tot i que s’animarà als agents rellevants que es plantegin d’incloure’ls en els processos de contractació en la mesura que sigui possible, per ajudar que augmenti la seva quota de mercat.

Aquesta estratègia se sustenta en productes que puguin ser verificats d’acord amb la resolució del Parlament Europeu sobre Comerç Just i Desenvolupament, i que disposin d’una certificació de les Organitzacions d’Etiquetatge de Comerç Just.

Les recomanacions específiques per a l’adquisició de productes de comerç just són les següents:

z Totes les cafeteries per a empleats han de plantejar-se incloure tants productes de comerç just com sigui possible dins del seu assortiment. Hi ha un establiment que ja ofereix te, sucs i plàtans de comerç just, i l’únic cafè que ven és d’aquest tipus.

31


z Les flors s’han de comprar a un productor que respecti els criteris de la certificació FLO (o equivalent). De moment, hi ha dos departaments que n’adquireixen.

z Generalment, el vestuari laboral s’ha de comprar a productors que tinguin uns requisits socials elevats, per exemple, que disposin de la certificació Social Accountability 8000 (SA 8000) o una equivalència de comerç just. Ja hi ha dos departaments que compren samarretes que respecten els criteris de la SA 8000.

z Cal incloure els productes de comerç just en el ventall de regals oficials.

Per tal de promoure l’adquisició d’aquests productes, el Departament de Coordinació de Compres de Zuric esmenta el tema sovint, tant internament com externament, per exemple mitjançant la campanya Procura+ sobre contractació sostenible14 .


Conclusions

La ciutat de Zuric creu que gràcies a la implementació dels tres mètodes esmentats anteriorment, i combinant-los amb la possibilitat d’establir requisits complementaris per a grups de productes d’alt risc, i també amb la possibilitat de dur a terme una auditoria externa en cas que hi hagi sospites, les demandes de sostenibilitat social es poden encabir satisfactòriament en els processos de contractació.

Zuric encara es troba en una fase relativament inicial pel que fa a tractar productes especialment sensibles, com ara vestuari laboral i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Segons la demanda i el desenvolupament de la producció i els mercats de contractació, caldrà que la ciutat encara inclogui més grups de productes en aquesta categoria.

El plantejament de Zuric té aspectes importants i molt positius, com el fet que el personal rebi formació regularment, i l’existència d’un punt de trobada per al personal de contractació sobre l’aplicació de la directiva, així com de les eines esmentades anteriorment.

Recomanacions

Tot i que és important tenir en compte els criteris socials en tots els grups de productes, pot ser convenient establir una distinció entre els diferents grups i identificar els que necessiten un control més exhaustiu. Aquests tipus de producte s’han de sotmetre a un sistema d’avaluació i control més estricte. L’auditoria de certificacions, així com dels materials emprats en les obres de construcció, és essencial a l’hora de garantir la conformitat.

La formació del personal de contractació i disposar d’un equip per assessorar-lo són elements fonamentals per fer avançar el procés de verificació i seguiment de la CPSR.

14 Cf. http://www.procuraplus.org

32

Contacte

Responsables: Beat von Felten / Ivano PernigoAdreça electrònica: [email protected] / [email protected]: www.zuerich.ch

La política de sostenibilitat social i els tres mecanismes es poden consultar a (en alemany): http://www.stadt-zuerich.ch/fd/de/index/das_departement.html > Departementssekretariat/Aufgaben > Beschaffungskoordination > Beschaffungsrichtlinien

CONCLuSIONS

Aquest compendi d’experiències actuals mostra que alguns municipis es troben en la bona direcció pel que fa a assolir una correcta verificació dels criteris socials que exigeixen als seus proveïdors. Els autors d’aquest document animen altres administracions a seguir les mateixes passes. Tot i que implicar-se en processos d’aquest tipus també suposa alguns reptes, hi ha moltes oportunitats per avançar en aquesta qüestió fonamental, tal com demostra la guia.

Per començar a aplicar sistemes de verificació, el primer que cal fer és definir els criteris per produir els béns de manera socialment responsable i, partint d’aquesta base, introduir els mecanismes adequats per garantir-ho. Els codis de conducta, les declaracions del licitador, l’ús d’etiquetes i certificacions, els qüestionaris de seguiment i les auditories o inspeccions externes són eines que es poden aplicar i combinar entre elles per tal de promoure una estratègia global efectiva.

Un aspecte fonamental de la CPSR és avaluar la conformitat, mitjançant la qual les empreses declaren què faran o què estan fent en relació amb els criteris socials i, el que encara té més valor, avaluar la conformitat dels subcontractistes i proveïdors de tota la cadena de subministrament. Es tracta d’una qüestió de temps, pressupost i recursos humans. Amb tot, hi ha maneres de superar aquestes dificultats i trobar solucions adequades, tal com mostren els exemples. Hem vist com les vies de cooperació a llarg termini entre els municipis i compartir recursos és una de les respostes.

Incrementar el nombre d’administracions públiques i, sobretot, les associacions d’organismes públics, disposades a comprometre’s amb la CPSR mitjançant les exigències als proveïdors servirà per millorar les pràctiques de les empreses. Sovint, aquestes empreses s’encarreguen de proveir diversos municipis, de manera que aplicar un plantejament unitari esdevé una manera molt bona d’influir sobre el mercat. Ben segur que tot això servirà –almenys parcialment– per millorar les condicions laborals al món.

Imag

e: iS

tock

phot

o / I

Bus

huev

33


Algunes conclusions que podem extreure de les experiències pràctiques:

z La cooperació entre administracions públiques –i a l’interior d’aquests organismes– enforteix la CPSR.

z El control i el seguiment de l’activitat dels proveïdors és essencial per implantar satisfactòriament la CPSR.

z Les accions constructives i motivadores envers els proveïdors, informar-los bé i promoure que hi participin ajuda que adoptin la CPSR.

z L’aplicació generalitzada de sistemes de verificació per part d’una administració pública té un impacte efectiu sobre el mercat.

z Crear equips de suport i punts de contacte per al personal de contractació de les administracions públiques és vital per establir una estratègia global.

Per conèixer millor com aplicar els sistemes de verificació i els seus aspectes jurídics, el 2012 el consorci LANDMARK també ha publicat la guia El procés de verificació de la responsabilitat social en les cadenes de subministrament. El consorci LANDMARK espera que el màxim nombre possible d’administracions locals s’animin a aplicar aquests plantejaments i facin avançar les seves pràctiques de contractació sostenible. Per compartir les experiències en l’àmbit de l’aplicació de sistemes de verificació, reeixides o que hagin topat amb més dificultats, o bé obtenir suport addicional, podeu contactar i explicar-nos-ho a [email protected]

Projecte finançat per la Unió Europea:

Projecte implementat per:

FOMENTAR LES CONDICIONS LABORALS JUSTES EN LA CADENA DE SUBMINISTRAMENT GLOBAL

El projecte LANDMARK, vigent des de l’abril de 2011 fins al març del 2014, té com a objectiu que les administracions locals esdevinguin agents importants per fomentar les condicions de treball justes en la cadena de subministrament global pel que fa a l’adquisició de productes del sector públic.

Gràcies als canvis en les dinàmiques de consum de les administracions públiques, les condicions laborals i de vida de les persones treballadores d’Àsia i algunes zones de l’Àfrica subsahariana milloraran significativament, sobretot en el sector tèxtil, l’alimentació, la construcció i l’electrònica.

El projecte internacional LANDMARK compta amb el finançament de la Unió Europea (Programa sobre agents no estatals i administracions locals, gestionat per EuropeAid) i està format per un partenariat de set organitzacions europees que inclou ajuntaments, entitats locals i organitzacions nacionals i internacionals.

Informació sobre el projecte:

WWW.LANDMARK-PROJECT.EU

CONTACTE:ICLEI – Governs locals per la sostenibilitatPhilipp Tepper, coordinador del projecteSecretaria EuropeaLeopoldring, 3D-79098 FriburgAlemanyaTelèfon: +49 761 368 920Fax: +49 761 368 92 49Adreça electrònica: [email protected]

WEED – World Economy, Ecology & DevelopmentAnnelie Evermann, directora del Projecte sobre Compra Pública SostenibleEldenaer Str. 60D-10247 BerlínAlemanyaTelèfon: +49 30 280 418 11Fax: +49 30 275 969 28 Adreça electrònica: [email protected]

BONES PRÀCTIQUES EN CONTRACTACIÓ PÚBLICA RESPONSABLE · Baixos. Aquest pronunciament aclareix...

Documents

Transcript of BONES PRÀCTIQUES EN CONTRACTACIÓ PÚBLICA RESPONSABLE · Baixos. Aquest pronunciament aclareix...