GEOMORFOLOGIA CLIMÀTICA (2)

SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT1. Si observes el mapamundi de les zones climàtiques, pots observar que la part oriental dels

continents són molt més fredes que les occidentals, fet que és degut a què en aquestes latituds la circulació de les masses d’aire es fa d’oest a est.

Això permet distingir tres grans subconjunts de clima temperat:

Clima continental: hivern rigorós, amb gelades freqüents; pluges a l’estiu amb temperatures relativament altes.

Clima oceànic: hiverns plujosos, primavera bastant llarga, estius frescos i menys plujosos que l’hivern.

Clima mediterrani: estiu sec i primavera i tardor plujoses.

a) Quines característiques presenta el clima temperat?

b) En què es diferencien els diversos subconjunts un de l’altre?

2. Quin tipus de meteorització predomina? Per què?

3. En les zones de clima continental, si bé encara fa molt de fred, creixen boscos, degut a un lleuger augment de la llum i de la temperatura (arriba a 10ºC o més), la qual cosa permet que un arbre creixi. Aquest tipus de vegetació s’anomena taigà. Els arbres d’aquests boscos tenen les fulles amb forma d’agulla i, per tant, contenen poca saba; a més d’unes arrels superficials.

a) Els arbres de la taigà han de resistir sequedats tan exagerades com les que pateixen moltes plantes dels deserts. Per què?

b) Per què la forma d’agulla d’aquests arbres es tan important per a la seva supervivència?

4. Compara aquests dos paisatges, el de l’esquerra és de clima oceànic i el de la dreta de clima mediterrani.

a) En el clima oceànic, els boscos són abundants, encara que l’home tendeix a talar-los per

conrear. Quina diferència hi ha en la forma de les fulles i de les arrels d’aquests arbres comparats amb els de la taigà?

b) Les fulles dels arbres i arbusts de les àrees de clima mediterrani mostren un recobriment de cera o de pèls o també tenen forma d’agulla. Per què?

5. En les zones de clima temperat humit o oceànic, el modelat del relleu està originat sobretot per dues causes fonamentals:

- L’acció erosiva dels rius, anomenada erosió de fons (fig. A i B).

- L’acció erosiva que es fa en els vessants de les valls, coneguda com erosió lateral, és a dir, afecta els vessants de la vall, eixamplant-la (fig. A i B i fotografia).

a) Quins són els agents geològics responsables de l’erosió de fons i de l’erosió lateral?

b) Quina és la conseqüència principal d’aquests dos tipus d’erosió?

c) A la figura C hi ha representada una plana al·luvial, que també rep el nom de plana d’inundació. Senyala-la i explica la seva formació.

6. En les zones de clima mediterrani, el modelat del relleu també és degut a les causes anteriors, però quan les aigües salvatges es concentren en zones de pendents forts, poden arribar a formar torrents.

Indica a la figura a quina part del torrent predomina l’erosió, el transport i la sedimentació.

7. En aquest bloc diagrama es representen una part d’una conca hidrogràfica, on es poden observar una sèrie de característiques.

a) Els torrents que erosionen les zones de muntanya. Senyala les parts del que hi ha representat.

b) L’erosió realça la desigual resistència de les roques. Fixa’t en els detalls següents:

- Les aigües que vénen de les muntanyes penetren en un massís de roca calcària, que és permeable i és atacat per carbonatació. En què consisteix la carbonatació?

- El tipus de modelat de relleu produït per l’aigua en les roques calcàries s’anomena carst. La característica essencial del carst és la manca de circulació superficial de l’aigua, que ho fa de manera subterrània. En el dibuix, es pot veure un rierol que baixa de la muntanya i travessa el massís calcari excavant una vall profunda i estreta (gorja), però ara corre sobre roques impermeables situades sota les calcàries. Què vol dir que una roca és impermeable?

- Senyala en el dibuix les formes pròpies del relleu càrstic que s’esmenten en el llibre de text, a la pàgina 61.

- El massís calcari limita amb una depressió a través d’un talús. Quina estructura geològica és responsable de la formació d’aquest talús?

- Fixa’t que els rierols que circulen per aquesta depressió van al riu principal. D’on procedeixen?