1

núm.: 60 Tercera època PREU: 3 euros maig/juny 2013

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE

XXIV JORNADES CULTURALS

2

EDITORIAL

Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de:

Ajuntament de Masdenverge

Butlletí InformatiuMasdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa

Director: René Gonel Arasa

Consell de Redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente,Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells

Col.laboradors: Ajuntament de Masdenver-ge, Club d’Escacs Masdenverge,Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de joves Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep Mª Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol

Impressió: Impremta SalvadóDipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb

els vostres articles, envieu-

los al correu electrònic:

rgonel@xtec.cato contacteu amb

qualsevol membre del Consell de Redacció

Amb les Festes Majors a punt d’arribar, encetem la seixantena edició del Butlletí Informatiu de Masdenverge. Arribar als seixanta números vol dir que fa deu anys que estem fent i editant esta revista... i mireu com es diu de ràpid! Han estat deu anys fent un treball d’informació i d’opinió municipal, un treball no remunerat i plàcid alhora. És un treball precís i puntual, perquè felicitar-te ningú et felicitarà pel treball que fas, però sí que se’t dirà si has ficat un peu de foto malament o t’has equivocat en alguna dada d’algun article... De totes ma-neres, com sempre dic, som un equip amateur, no som professionals i el consell de redacció —podríem afirmar— fem esta revista per amor a l’art. D’errors lleus sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà, tot i que esperem que —com s’ha fet fins ara— sapigueu perdonar-ho donant més importància al fet que ja fa deu anys ininterromputs (amb tot el respecte del món i emmirallant-nos sempre en els nostres antecessors, dels qui vam heretar un bon model) que tenim una revista municipal. D’altra banda, però, una cosa que ens disgusta molt és quan una persona es dóna de baixa del butlletí sense avisar-nos i quan passem els rebuts ens trobem amb que el rebut ha estat retornat. Ens agradaria saber-ne el motiu perquè potser això ens ajudaria a créixer, a fer-nos grans i a esmenar possibles errors. Sabem molt bé que estem immersos en una gran crisi, però dotze euros anuals no creiem que siguen la causa de les baixes.

Un cop feta esta breu explicació, ara sí que ja ens toca donar pas als articles que trobareu en esta revista, esta vegada ampliada amb quatre pàgines més perquè hi surten les pubilles! Hi trobareu una meravellosa entrevista i una no menys meravellosa foto de cadascuna de les noies que enguany representen al nostre municipi.

També hi trobareu molts articles d’actes que s’han fet al nostre municipi este darrer bimestre, dos mesos durant els quals s’han celebrat les jornades culturals amb tot tipus d’actes; en teniu un bon testimoni en alguns dels escrits. Una noticia molt important i que voreu a les fotos de la contraportada és que els futbolistes més menuts del poble han quedat campions de la seua categoria. Tenim una bona pedrera per al futur! Felicitats!

També continuem com sempre amb les nostres seccions de les associacions o entitats públiques que ens tenen sempre al dia de tot el que passa: els jóvens, l’escola, la llar d’infants, els jubilats, el club de birles, de futbol, de patinatge o d’escacs, al qual des d’estes línies voldríem felicitar per l’èxit que ha tingut de participació el II Open Internacional de Masdenverge.

I, com no, també hi trobareu les seccions corresponents al tortosí, als acudits, l’encreuat, records d’antany, les nostres mascotes, de dreta llei... I la novetat d’este número: encetem una nova secció anomenada Fila 13 a càrrec d’Alba García, en la qual ens recomanarà, cada dos mesos, un parell de pel•lícules per-què les puguem vore amb una mica més d’informació per endavant.

I sense res més que comentar-vos, us deixo desitjant-vos molta salut, bones festes i una lectura del BIM ben agradable.

René Gonel

3l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 4/2013, DE 25 D’ABRIL DE 2013. ORDINÀRIA.

Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, núm. 3/2013, de 20 de març de 2013.

Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior, 3/2013 i s’aprova per unanimitat.

2. Decrets d’Alcaldia, espe-cíficament el d’aprovació de la liquidació del pres-supost de 2012, comuni-cacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte al ple.

Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: del 16/2013 al núm. 24/2013.

A continuació, es dóna compte dels escrits i decrets d’alcaldia següents:

* Núm. 18/2013 d’aprovació de la liquidació del pressupost general de 2012 del resultat pressupostari i de l’estat del romanent de tresore-ria.* Núm. 23/2013 pel qual s’aprova la incorporació al pressupost del 2013, dels romanents de crèdit d’incorporació obligatòria provi-nents de l’exercici 2012.- RE núm. 132 del Consell Comarcal del Montsià. Tramet acord de ple de 30 de gener de 2013, d’aprovació d’una moció per la reobertura de l’arxiu comarcal del Montsià.- RE núm. 141 de l’Ajuntament de Tortosa. Tramet certificat de l’acord de ple per la suspensió de les prospeccions mitjançant factura hidràulica o fracking a Catalunya, País Valencià i Aragó.

3. Donar compte dels in-formes anual i trimestral de seguiment del Pla d’ajust.4. Donar compte dels informes trimestrals d’intervenció previs-tos en l’article 4.3 de la Llei 15/2010 per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat de les operacions comercials.

5. Aprovació de la revisió del padró municipal a 1 de gener de 2013.

RESUM NUMÈRIC GENERAL MUNICIPAL A 1/1/2013:

Hòmens Dones Total594 548 1.142 habitants

6. Adhesió a la moció de la Federació de Municipis de Catalunya de rebuig a l’actual text de l’Avantprojecte de llei de Racionalització i Sosteni-bilitat de l’Administració Local.

El ple acorda per unanimitat:

1. Rebutjar l'Avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) amb els continguts de proposta actual.2. Manifestar que esta iniciativa legislativa no és una simple actu-alització del nivell competencial municipal, sinó que es tracta d'una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats i un deteriorament i tancament de serveis que afectarà els nostres veïns i veïnes.3. Manifestar que els ajuntaments som essencialment governs lo-cals de les nostres comunitats, no només gestors tecnocràtics, i per això exigim respecte institucional i capacitat per prioritzar polítiques i serveis municipals. Qualsevol refor-

ma de l'Administració Local s'ha de fer amb un consens ampli, lleialtat institucional i sense estigmatitza-cions fàcils.4. Afirmar que desprès de 34 anys d'ajuntaments democràtics, ja és hora de promoure una reforma de l'Administració local en l'àmbit com-petencial, però també d'un marc de finançament just i suficient, i fer-ho amb rigor, coneixement de la com-plexa i diversa realitat municipal i amb visió de futur.5. Exigir al Govern central que respecte la competència ex-clusiva de la Generalitat sobre l'organització territorial i el règim local, aprovada en l'Estatut, i explíci-tament la no invasió competencial recentralitzadora.6. Donar trasllat d’esta moció al Par-lament , al Govern de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

7. Resolució de sol•licituds de subvencions.

El ple acorda per unanimitat:

Atorgar a l'entitat Societat de Caça-dors de Masdenverge una subven-ció extraordinària de 1.500 euros per a fer front a les despeses d’organització d’actes durant la Fira del caçador i les Festes Majors i de compra d’un congelador que tam-bé fa servir l’Ajuntament.

8. Aprovació de certificacions d’obra.

El ple de la Corporació va adjudicar el contracte per a la realització de l’obra Millora enllumenat públic 4a fase a l'empresa Mittom Sistemes SL pel preu total de 100.333,94 euros, amb unes millores sense càrrec per a l’Ajuntament de 3.953,16 euros.

I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

4 La foto divertida

L’ENQUESTA I la pròxima enquesta és:

Quina solució proposaries per a les persones del poble i forasters

que tiren les escombreries

fora dels conteni-dors i que molts cops ocasionen

males olors i insalubritat?

(vota a la nostra pàgina web:

www.bim-masdenverge.com)

T’agradaria que la propera temporada, el C.F. Masdenverge tingués un equip a la quarta

divisió catalana?

Per ara no veig set de futbol al nostre poble, tret dels menuts.

14 vots

Sí, molt.

3 vots

Costa molt de muntar-ho tot (president, entrenador, jugadors,…). Per ara, deixem-ho estar.

1 vot

Justa la fusta! Els tres de baix que van de roig, de dreta a

esquerra, són: Gonzalo Royo,Juan Luís Andreu i Ramon Joan Castells; de dreta a esquerra: Lluís Vida, Joan Francesc Ferré, Isidro Alegre, Rogelio Ferré, Francisco Martínez Torrente i

Francisco Ferré .

Esta vegada voreu uns quants personatges dalt d’una

carrossa. Sabeu qui són ?

Sí, però ja arribarà. Tenim bona pedrera. Paciència.

0 vots

Tant me fa. No m’agrada el futbol.

0 vots

5l’Ajuntament comunica

REGISTRE CIVIL

DEFUNCIONS

Joaquín Tomàs Espuny(1-VI-2013)

MATRIMONIS

José Eloy Caballé Bel amb Inmaculada Pérez Paz

(25-V-2013)

Pepita: Bé, ja tenim l'estiu aquí. La piscina oberta, los aires en marxa, les terrasses plenes...Cinteta: Sí, però prou ha costat, que fins al mes de juliol encara feia un fred que rai.José: Pues ahora, acordámonos de ese frío, porque dicen que la luz volverá a subir.Francisca: Ja m'estranyava a mi, això que havia baixat tant de cop... de segur que era una estratègia pa’ pujar-la ara una miqueta més que abans!Cinteta: Tot puja, xiquetes, encara bo que diuen que ja no hi ha tant de paro i comencem a sortir de la crisis!Pepita: Bé, depèn a on i per a qui!Francisca: No comences que et veig vindre...José: Bueno, y de la paga extra de los funcionarios, ¿com ha quedado el asunto?Pepita: Pos que la cobraran tots los funcionaris d'Espanya, tret de natros, los catalans. Se veu que encara hem de fer un sacrifici més per a tirar el país o el que sigue endavant.Francisca: Si només fora este! Ara, que les enquestes ja diuen que ERC adelanta a CIU en intenció de vot.Cinteta: A bé, normal, així potser la pròxima paga extra ja mos la donaran tota. Sent així, podria ser... o no.Francisca: Xeic, com se nota que qui escriu això és funcionari. De totes maneres, ja podeu dir el que vulgueu, que dingú us escolta i que faran lo que voldran. No veieu que sempre esteu parlant d'asuntos d'estos i no aclariu un gra de sal!Pepita: Ja ho sabem dona, però com a mínim mos desfoguem!Cinteta: I xiques, vaiga tu, si que és bonic això del Centre Masdenverge Actiu. Vaig anar el dia que ho van inaugurar i, la veritat, ha quedat meravellosa-ment bé!José: Sí, la verdad es que da gusto ver todas estas instalaciones y dependencias en nuestro municipio. ¡Muy bien!Francisca: Xic, tu, i com és que avui t'ha pegat per parlar-mos en castellà?José: Porqué en este pueblo ya casi ni se habla. Además, es la lengua del estado. Como dice Wert,

alguien debe mantenerlo vivo si queremos subir el nivel de nuestros alumnos.Cinteta: Per això no patisques, que per aquí n'hi ha que t'ajuden molt! I natros ho acceptem i ho en-tenem, no com altres.Francisca: Veig que avui les vas tirant, eh! Bé, va, i les Festes com se presenten?José: Pues como siempre: comida, verbenas, toros...Pepita: Pos xiques, dit així pareixen les festes d’Alcalá de la Sierra. Sigueu més concrets!Cinteta: Abans, però, que us han aparegut les jor-nades culturals?Francisca: Molt bé, són un molt bon preludi de l'arribada de l'estiu. La veritat és que han estat tots els actes molt bé!Pepita: I les Festes Majors com se presenten?Francisca: Pos en ganes que arriben ja. Són dies molt bonics, els més bonics de l'any!Pepita: I després?Francisca: Després tots a casa, que no hi ha un duro pa’ fer cantar un cego!Pepita: Així, enguany no anireu a cap banda?Francisca: A algun puesto sí, dona. Anirem a l’Aluet, plantarem lo tenderete i... a la platja! Un altre dia, anirem a Caro, a vore l'antena i, un altre dia, a l'Assut, a vore el riu. Com pots vore, mar i muntanya.José: Ya es cierto ya, que somos unos privilegiados de vivir donde vivimos. Lo tenemos todo a un paso.Pepita: Pos la veritat és que sí. És una de les poques coses de les quals hem de sentir-nos orgullosos, així com de la nostra cuina mediterrània.Francisca: I parlant de cuina, anemon a dinar que acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

6 Notícies locals/opinió

MOLTES GRÀCIES!

El dissabte 8 de juny, l’Elisabet Sabala i la seua parella, el Fer-nando (FMG), van convidar els veïns de Masdenverge i altres amics a una festa a casa seua. La gent que hi va acudir va poder gaudir del concert d’FMG i va ser testimoni de la sorpresa que tenien preparada: la donació d’uns capgrossos al poble de Masdenverge.

Als capgrossos els diuen Taronja i Llima. La Taronja l’ha fet l’Elisabet i és la imatge d’una dona pro-totipus de les que l’artista pinta en els seus quadres i la Llima l’ha fet Fernando i representa la part àcida de la parella, una figura burlesca molt original. El nostre alcalde va dedicar unes paraules d’agraïment als artistes en nom de tot el poble.

L’Elisabet i el Fernando tenen la intenció d’organitzar cada any un acte d’este tipus dins de les Jornades culturals, fet que no deixa de ser una vetllada cul-tural per tal d’oferir a tots els assistents una mostra del seu art. L’any passat va ser la presen-tació del llibre d’FMG Dibujando canciones i enguany ha estat un concert. Segons va prometre l’Elisabet, les pròximes jornades culturals farà una exposició dels seus quadres. Encara no està pensat com, ja que no resulta fàcil, però es buscarà la manera perquè tots els que vulguen pu-guen conèixer la seua obra, molt valorada a escala internacional i tenim la sort de tindre-la a Masdenverge.

Des del BIM aprofitem per a reiterar l’agraïment a l’Elisabet i el Fernando. Moltes gràcies per tot.

Regidoria de Cultura

7Notícies locals/opinió

QUÈ ÉS AMOR...

Des de la visió evangèlica

Avui en dia és bastant freqüent que quan es parla de l’amor les interpretacions siguen molt diverses. Cadas-cú ho fa a la seua manera, segons l’opinió, l’interès, la convicció o l’educació que ha rebut. Per part meua, que no deixo de tindre la meua convicció. He copiat unes frases de l’Evangeli on parla de l’amor per si algú no les coneix i se’n vol assabentar. No poso les fites on en parla per a no complicar-ho massa. Estic, però, a disposició de facilitar-les a qualsevol que li interesse.

La primera frase que se m’acut és de sant Joan de la Creu i diu: “Posa amor on no hi ha amor i en trauràs amor.” La segona, de sant Agustí, diu: “Estima i fes el que vulgues.” Això no ho posem en dubte els qui creiem en Jesucrist perquè és, com he dit abans, el que diu l’evangeli. Per tant, l’hem de conèixer, al,menys una mica, si volem posar-ho a la pràctica.

Crist es va fer present al món en un moment determinat de la història de la humanitat, per a donar a conèixer la voluntat del Pare. Gràcies a la vida i a l’amor d’Ell fins a la seua mort en la creu i la resurrecció. Per això avui el con-templem, per la fe, com l’únic que ens revela l’autèntic amor.

L’amor, segons Jesús, no pot quedar reduït a un nivell de reciprocitat. “Si tu m’estimes, jo t’estimo”. No, no és així. L’amor vertader, del qual us en poso uns quants exem-ples a continuació, no posa condicions:

Estimar els enemics. I no es pot esperar a demà, perquè cada dia que passa es fa més difícil la reconciliació, el temps va difuminant el sentit de responsabilitat i acaba per esborrar-lo definitivament.

Pregar: pels qui ens trauen de polleguera...Pels qui ens fan mal...Pels qui no estimem, o bé no ens estimen...

D’esta manera començarem a endinsar-nos en la lògica de l’amor de Déu.

Amor és gratuït, senzillesa i respecte.Amor és treballar per a ajudar a aquells que estimem, i als qui no estimem.Amor és buidar-se d’un mateix, per a esperar-ho tot de Déu.Amor és acudir amb diligència al servei de l’altre que ens necessita.Amor és perdre per a recobrar-ho al cent per u, de part de Déu.

Amor és viure, fent el bé, sense passar comptes del que un va fent.Amor és estimar els altres com a tu mateix.Amor és el que fa que ens assemblem a Déu.Amor és, en definitiva, “l’eternitat en mig nostre!” per-què DÉU ÉS AMOR.

Joaquín Tomás

BAN MUNICIPAL

Ateses les circumstàncies econòmiques actuals, l’Ajuntament de Masdenverge comunica que, per a l’any 2013, ha acordat fraccionar d’ofici en dos terminis el pagament de l’impost sobre bens immobles de natu-ralesa urbana.

Enguany, el fraccionament s’aplicarà tant als veïns que tenen domiciliats els rebuts de l’impost en entitats bancàries com als que no els hi tenen domiciliats. Per tant, al llarg de l’any, les persones que no hi tenen domi-ciliats els rebuts rebran dos avisos de BASE amb l’import fraccionat i la indicació del termini en què han de pagar cadascun dels dos rebuts.

Per al pròxim any 2014, el fraccionament tan sols s’aplicarà d’ofici als veïns que tinguen domiciliats els respectius rebuts en entitats bancàries. No obstant això, qualsevol veí tindrà dret a demanar el fraccionament de la quota a les oficines de BASE, sota les condicions que establisca l’Ordenança fiscal general de gestió, recaptació i inspecció de BASE-Gestió d’ingressos.

Masdenverge, 27 de maig del 2013

L’alcalde

8 Notícies locals/opinió

XXIV JORNADES CULTURALS

Del 7 al 30 de juny vam celebrar les XXIV Jornades Cul-turals a Masdenverge. Gairebé un mes ple d’activitats diverses. Els actes es van concentrar principalment els caps de setmana. Durant els quatre caps de setmana de juny vam tindre al poble xerrades, teatre, concert de la unió musical, exposicions, birles, castellers, cor-refocs, festa musical per als jóvens, trobada de taba-lers i dolçainers, activitats dels alumnes del col•legi i llar d’infants, country i altres balls, 3x3 de bàsquet, escacs... Pràcticament totes les associacions del poble hi van participat i això va permetre que amb poquets diners poguéssem fer unes bones jornades culturals. Apro-fitem estes línies del butlletí per a donar les gràcies a totes les associacions; cadascuna en la seua vessant va col•laborar amb moltes ganes i van ajudar a dur a terme les diverses activitats.

Enguany hi ha hagut algun acte nou ja que l’associació de jóvens —a banda dels actes organitzats com ara correfoc, xerrada, sopar, festa...— van fer vindre el grup de castellers Xiqüelos i xiqüeles del Delta d’Amposta. Pareix que els castellers s’estan estenent pel nostre ter-ritori, ja que fins fa poc no hi havia cap grup per la zona i últimament s’han format algunes colles en diversos municipis.

També vam tindre la sort de viure la I Trobada de taba-lers i dolçainers, amb la presència de colles de poblacions veïnes: la Galera, la Ràpita i Tortosa. A ban-da de fer una passada pels carrers del poble, juntament amb la colla del nostre poble van interpretar diverses peces davant del Centre Masdenverge Actiu, un acte que va omplir el poble de festa i va emocionar tots els presents.

L’últim cap de setmana va tindre lloc el II Obert interna-cional d’escacs. A banda de les partides, s’hi van organ-itzar diverses activitats paral•leles: anàlisi de partides amb dos monitors qualificats, conferències, campion-ats de futbolí i tennis taula, visites guiades a llocs prò-xims d’interès paisatgístic i natural... Va ser un luxe po-der celebrar este torneig al nostre poble que ha portat al voltant de 120 participants de llocs molts diversos.

Malauradament, a causa del mal temps, enguany es va haver d’anul•lar la pujada nocturna a la Foradada que tots els anys té molts seguidors. Si el temps ho permet, esperem fer-la l’any que ve.

També cal remarcar que esta edició ha estat el primer any en què la portada del programa de les jornades l’ha feta un xiquet del poble. El guanyador es va triar a partir del concurs de dibuix de sant Joan que es va

fer a la biblioteca; d’ara en endavant, cada any el dibuix guanyador en serà la portada.

Per acabar, voldria donar novament les gràcies a totes les associacions del poble per la seua col•laboració en la preparació i realització de les jornades culturals.

Carme Barberà

9Notícies locals/opinió

PRIMERA TROBADA DE DOLÇAINERS I TABALERS

Ja fa uns quants anys que alguns masdenvergencs vam començar el projecte cultural i musical del grup de dolçainers i tabalers. Ara ja som una colla i com a tal volem expandir-nos per a què altres pobles i altres colles dels voltants ens coneguen i així fer més gran la nostra il•lusió i el nostre projecte.

El passat dia 29 de juny vam celebrar al nostre poble la primera trobada de Dolçainers i Tabalers tirant en-davant una iniciativa que en un principi semblava un pèl agosarada, però que el resultat ens ha omplert d'alegria i d'orgull.

Ens vam aplegar quatre colles, totes elles amb un elevat nivell musical que van fer-nos disfrutar de mo-ments inoblidables. Així, volem agrair l'assistència i la participació de les colles: l'Aguilot de Tortosa, la de Sant Carles de la Ràpita i la de la Galera, tal i com podeu vore a les fotos en ordre.

També volem donar les gràcies a moltes persones que ens han donat un bon cop de mà en la preparació d'esta trobada: l'Ajuntament de Masdenverge, la Regidoria de Cultura —en especial la regidora Carme Barberà—, un bon grapat de voluntaris, músics, pares, mares i gent vinculada a la colla que de manera totalment generosa van guiar les colles convidades pels diversos carrers del nostre poble, amb la finalitat d'envoltar-lo i que tothom pogués gaudir de la música simultàniament, perquè el més important és poder gaudir de la música tradicional amb els teus, amb el poble i, des d'ara, amb amics veïns.Esperem i desitgem que esta primera trobada haja servit d'estímul per a preparar-ne més en un futur.

Junta dels Dolçainers i Tabalers de Masdenverge

10 Pubilles 2013

NOM: Roser COGNOMS: Fernández FerréDATA DE NAIXEMENT: 13/12/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: Matilde Ferré Tomàs NOM I COGNOMS DEL PARE: Rogelio Fernández UsoGERMANS o GERMANES: AndreuESTUDIS: Batxillerat TENS PARELLA?: No Fes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?M'agradaria vorem amb una faena que m'agrades fer i envoltada de la meua família.

Quina importància té ser jove en l’actualitat?Els jóvens tenim una importància crucial en l'actualitat ja que tenim una joventut formada i pre-parada que ha de ser el motor de la societat.

Com fas compatibles les noves tecnologies en el teu dia a dia?No és el fet de fer-ho compatible sinó d'aprofitar totes els avantatges de les noves tecnologies per al nostre dia a dia i poder fer-lo més fàcil .

Digues alguns avantatges i inconvenients de les noves tecnologies.Les noves tecnologies ens faciliten moltes coses a l'hora d'estudiar o fer cerques de qualsevol tema, però tot i això també té inconvenients com ara que no tots els llocs de la xarxa són segurs o que amb les xarxes social sovint desaprofitem molt de temps.

Què destacaries de les festes de Masdenverge? Hi trobes a faltar alguna cosa?Jo crec que les festes del nostre poble estan molt ben or-ganitzades, però si n’he de destacar alguna cosa seria la participació de la gent del poble.

Si els diners no fossen un problema, què faries?Si els dines no fossen un problema faríem realment el que de debò ens agrada, i dedicaríem la nostra vida a allò que ens agrada i a la gent que ens envolta.

Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?Roma, perquè és una ciutat que m'apassiona en la qual és molt viva la historia d'una civilització que va portar molts d'avenços i que encara es manté present a través dels monuments arquitectònics com ara l'amfiteatre o la historia de la creació de la ciutat.

A quins ideals aspires per formar-te personalment i professionalment?Llibertat per a poder decidir i respecte per a poder respec-ta la llibertat de tothom.

Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Masdenverge és un poble acollidor i ple de vitalitat.

Què representa per a tu ser pubilla de les Festes Ma-jors 2013? Per a mi se pubilla de les Festes representa participar de les festes del meu poble d'una manera diferent a través de

la qual participes i disfrutes molt més de les festes.

11Pubilles 2013

NOM: YasminaCOGNOMS: López CamposDATADE NAIXEMENT: 15/11/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: Ana M. Campos BalaguéNOM I COGNOMS DEL PARE: Jesús López NavarroGERMANS o GERMANES: Gina, Tània i Anna ESTUDIS: ara estic cursant l’ESO, perquè els estudis últimament no m’han anat molt bé TENS PARELLA?: No

Fes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?En el meu futur m’agradaria ser mestra d’Educació Física, ja que l’esport és el que més m’agrada. Però en cas de no tindre possibili-tats en els esports, em decantaria per mestra d’Educació Infantil ja que els xiquets són una altra de les coses que se’m donen bé.

Quina importància té ser jove en l’actualitat?Avui en dia ser jove té una gran importància ja que és una etapa

en la qual tenim més privilegis a l’hora de viure la vida al màxim i adornar-nos dels errors de la vida per a poder tirar endavant.

Com fas compatible les noves tecnologies en el teu dia a dia?En el meu dia a dia,faig ús de les noves tecnologies que trobo necessàries, com ara l’ordinador i el mòbil. Les utilitzo per a poder comunicar-me amb els demés.

Digues alguns avantatges i inconvenients de les noves tecnologies.Els avantatges que podem trobar en les noves tecnolo-gies és que són ràpides i ens ajuden a comunicar-nos des de qualsevol lloc i, a part, ens aporten tota la informació necessària. I els inconvenients que podem trobar és que no totes les tecnologies són segures i que al llarg de la seua existència han anat fent desaparèixer l’escriptura a mà.

Què destacaries de les festes de Masdenverge? Hi trobes a faltar alguna cosa?De les festes de Masdenverge destacaria els bous i els balls. Són els dos actes en què m’ho passo millor. No hi trobo res a faltar. La majoria dels actes ja estan bé com estan, encara que si hagués d’afegir-hi alguna cosa organitzaria actes es-portius nous com ara un torneig de futbol sala, un torneig de pàdel... ja que tenim un poble ple d‘esportistes jóvens.

Si els diners no fossen un problema, què faries?Uff!! si els diners no fossen un problema faria mil coses... M’agradaria viatjar arreu del món, descobrir altres cultures, ja que seria una gran experiència; també m’agradaria anar a conèixer tots els jugadors del Barça en persona i a vore un partit entre el Barça i el Madrid. Ja fa temps que en tinc ganes. I, per descomptat, també m’agradaria ajudar la meua família per a què tingués una vida millor.

Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?M’agradaria viatjar a Nova York, perquè tinc una atracció per esta ciutat on crec que podria viure noves sensacions. A quins ideals aspires per formar-te personal-ment i professionalment?Com a persona, segons les meues possibilitats, voldria ajudar tothom a qui li fes falta. Professionalment, si puc tindre l’oportunitat, vull ser professora d’Educació Física. M’agradaria arribar a la meua meta sent qui sóc.

Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Masdenverge podria tindre molts d’adjectius: és un poble menut però molt gran tant per la manera de ser com per la gent que en forma part. Masdenverge és un poble alegre, divertit... És un dels millors pobles que hi ha a la comarca i per això estic molt orgullosa de viure on visc. No el canvi-aria per cap altre.

Què representa per a tu ser pubilla d’aquestes Festes Majors 2013?Per a mi és un fet molt important, ja que represento l’entitat del Club de Futbol Masdenverge. Ja fa dos anys que formo part del club i ara ho podré agrair com a pubilla.

12 Pubilles 2013

NOM: KarenCOGNOMS: Espuny FernándezDATADE NAIXEMENT: 27/10/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: M. Jose Fernández CorreaNOM I COGNOMS DEL PARE: Frank Espuny TomàsGERMANS o GERMANES: M. José i Lara ESTUDIS: Programa de qualificació professional inicial de vendes i auxiliar d’administratiuTENS PARELLA?: Sí

Fes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?M’agradaria tindre una bona faena, disfrutar de la meua parella al màxim i viatjar tot el que pugue.Quina importància té ser jove en l’actualitat?Encara que cada vegada ho tenim pitjor per a treballar, ser jove és disfrutar del dia a dia, de les coses noves que es van coneix-ent, viure la vida de la manera que realment t’agrada ja que el temps passat no torna mai. Com fas compatibles les noves tecnologies en el teu dia a dia?Reconec que em passo el dia amb el What-sApp i el Facebook endollats. Sempre estic amb el mòbil a les mans.Digues alguns avantatges i inconven-ients de les noves tecnologies.És evident que l’avantatge més gran seria que ens faciliten moltes tasques diàries. Cada vegada es poden fer mes coses sense moure’t d’on ets, però també hi ha l’inconvenient que deixem de fer coses que portàvem fent tota una vida perquè ho podem fer a distància des del mòbil, la tauleta, l’ordinador....Què destacaries de les festes de Masdenverge? Hi trobes a faltar al-guna cosa?Per a mi, les millors coses a destacar de festes són les nits per als jóvens, els bous i la cursa enigmàtica. A faltar, hi trobaria un poc més de festa! Si els diners no fossen un problema, què faries?Pffff....de tot! Disfrutaria de la vida al límit, faria tot el que tots volem fer però els diners moltes vegades no ens ho permeten. Viat-jaria per tot el món, em faria la casa dels meus somnis, faria que als que més estimo no els fes mai falta res, canviaria moltes coses...Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?L’illa de Bora Bora a l’Oceania o la Rivera Maia a Mèxic per les seues platges d’aigua cristal·lina i la tranquil·litat que transmet només vore-ho.A quins ideals aspires per formar-te personalment i professionalment?M’encantaria dedicar-me a alguna cosa rela-cionada amb la fotografia, tant de paisatges com d’animals o persones i si pogués fer-ho tot, psicologia és una cosa que sempre he tingut al cap també.Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Costerut.Què representa per a tu ser pubilla de les Festes Majors 2013? És sentir que per una setmana representem el poble i les entitats que hem triat i crec que es l’any que més disfrutarem de les festes.

13Pubilles 2013

NOM: KoranaCOGNOMS: Gómez JiménezDATADE NAIXEMENT: 9/2/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: M. Victoria Jiménez SamaNOM I COGNOMS DEL PARE: Alfonso Gómez TorresGERMANS o GERMANES: EdurneESTUDIS: BatxilleratTENS PARELLA?: NoFes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?M’agradaria poder vore’m com una arquitecte a la qual les coses no li anessen malament. Viure en una societat recuper-ada en què les tensions en general s’haguessen relaxat.Quina importància té ser jove en l’actualitat?Avui en dia, jo crec que els jóvens formem un col•lectiu que d’entrada ho tenim magre perquè, a pesar de formar-nos, vivim en una societat que no evoluciona. No hi ha llocs de faena i ens veiem obligats, en algunes ocasions, a abandonar els nostre país d’origen per a provar sort a un altre país que no estigue submergit en una crisi com la nostra.Com fas compatibles les noves tecnologies en el teu dia a dia?Segons el meu punt de vista, les noves tecnologies han pas-sat a ser una part del nostre dia a dia indispensable. Quan no sabem què fer o ens avorrim sempre recorre’m als nostres smartphones o telèfons intel•ligents. Tot i així, jo intento no estar massa pel telèfon i sobretot intento evitar les distrac-cions que comporta quan estudio o faig faena de classe, per exemple.Digues alguns avantatges i inconvenients de les noves tecnologies.L’avantatge més clar és la comunicació. D’una banda tenim l’Internet, gràcies al qual podem fer ús de les xarxes socials, a més de ser molt útil a l’hora de cercar informació. D’altra banda, tenim els famosos smartphones amb els quals avui en dia podem fer-ho gairebé tot: des de parlar amb els nos-tres contactes a fer fotografies o simplement utilitzar-los com agenda personal.Respecte dels inconvenients, crec que és important destacar que s’ha creat com una mena d’addicció entre els jóvens que, en alguns casos, han arribat fins al punt d’estar en un sopar amb amics i no parlar entre ells perquè estan amb els mòbils. També penso que és un inconvenient —encara que sé que és un punt de vista poc ecològic— que per culpa dels llibres electrònics o el simple ensenyament amb ordinadors s’han deixat d’una banda els llibres físics. Què destacaries de les festes de Masdenverge? Hi trobes a faltar alguna cosa?Destacaria el gran ambient que hi ha, la col•laboració en general de tot el poble i, com no, els bous que organitzem, perquè a pesar de la crisi mai deixen de ser bons. Òbviament, també he de destacar la nostra Cursa Enigmàtica, ja que crec que és la millor de la zona tant per l’organització com per l’enigma que es desenvolupa. No puc dir que trobe a faltar res ja que crec que tot el que hi ha està bé i que la proporció entre festes per a jóvens i balls està bé sempre que es mantingue com l’any passat.Si els diners no fossen un problema, què faries?Primer, ajudaria els meus familiars a sortir endavant. Després intentaria organitzar una ONG per tal d’ajudar la gent que ho necessita aquí perquè a vegades oblidem que al nostre país també hi ha gent que està molt necessitada i necessita ajuda

de moltes maneres.Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?Madagascar, perquè totes les vegades que he vist documen-tals de fauna i flora autòctona m’han agradat moltíssim.A quins ideals aspires per formar-te personalment i professionalment?Espero arribar a ser una dona a la qual es respecte profes-sionalment per com és. M’agradaria seguir cultivant els meus ideals ecològics i la meua consciencia social.Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Acollidor.Què representa per a tu ser pubilla de les Festes Majors 2013? Per a mi, a l’igual que per a la resta de les meues amigues, crec que ser pubilla és tot un honor i un orgull perquè durant un

any pots representar el poble.

14 Pubilles 2013

NOM: Lídia COGNOMS: Arasa BarberàDATADE NAIXEMENT: 18/06/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: Carme Barberà RoigetNOM I COGNOMS DEL PARE: Josep Maria Arasa FortGERMANS o GERMANES: no en tincESTUDIS: estic fent batxillerat científicTENS PARELLA?: NoFes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?M’agradaria estudiar una carrera relacionada amb el món científic

i trobar una bona faena. També m’agradaria casar-me, tindre dos fills i poder viatjar per totes les capitals del món.Quina importància té ser jove en l’actualitat?Crec que la joventut és important perquè comencem a tindre uns pensaments propis i som els qui hem de lluitar pels nostres ideals. Penso que som els jóvens els qui tenim l’oportunitat d’aprendre qualsevol cosa nova i aprofitar els avenços tecnològics i científics per a desen-volupar-ho. Com fas compatibles les noves tecnologies en el teu dia a dia?Utilitzo les noves tecnologies diàriament. Normalment faig servir més el mòbil, ja que té moltes funcions, però també uso l’ordinador per a fer faena de classe i durant el meu temps lliure.Digues alguns avantatges i inconvenients de les noves tecnologies.Els avantatges de les noves tecnologies són que et permeten localitzar les persones al moment, trobar respostes a les preguntes que no saps, conèixer gent de l’estranger, fer diverses faenes de casa tan sols pre-ment un botó, entre altres. Els inconvenients són que les noves tecnologies poden allunyar-te dels amics, ja que si estàs sempre pendent del mòbil, per exemple, no pares compte de la conversa que tenen els teus com-panys. A més, estos aparells solen ser cars i alguns es trenquen amb facilitat.Què destacaries de les festes de Masden-verge? Hi trobes a faltar alguna cosa?Penso que el millor de les festes de Masdenverge són les nits de ball perquè ens reunim tant jóvens com grans i això no es fa a tots els pobles. No afegiria res més per-què tenim bous, tenim ball, tenim festes per als jóvens i l’únic que necessitem és la companyia dels nostres amics i la nostra família.Si els diners no fossen un problema, què faries?Si els diners no fossen problema viatjaria molt sovint i aniria a vore, des de la primera fila, un concert de Bon Jovi, el meu cantant preferit.Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?M’agradaria visitar molts llocs, però si n’he de triar un, voldria visitar Los Angeles (Califòrnia) pera poder anar a vore un partit de l’NBA.A quins ideals aspires per formar-te personal-ment i professionalment?Sempre m’han ensenyat que s’ha de saber el que està bé i el que està malament i que per davant de tot s’ha de ser bona persona. M’agradaria encaminar el meu futur de cara la salut, tot i que encara no sé exactament quina carrera estudiaré.Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Diria que Masdenverge és un poble molt acollidor. Què representa per a tu ser pubilla de les Festes Majors 2013? Ser pubilla per a mi és representar el poble on he viscut sempre i participar molt més en tots els actes que s’hi fan.

15Pubilles 2013

NOM: Mercè COGNOMS: Esterlich GarciaDATA DE NAIXEMENT: 5/8/1996NOM I COGNOMS DE LA MARE: Genoveva Garcia GuiuNOM I COGNOMS DEL PARE: Valentí Esterlich RipollèsGERMANS o GERMANES: Genu i Valentí ESTUDIS: tinc l’ESO a la butxaca i ara estic fent el bat-xillerat. L’any que ve faré 2n a l’Institut Les Planes de Santa BàrbaraTENS PARELLA?: SíFes una ullada al teu futur, com t’agradaria vore’t?A mi, en un futur, m’agradaria poder formar una família amb el meu home i amb dos fills bessons. Voldria tin-dre una bona faena i si pogués ser m’agradaria ser pro-fessora d’educació física. El principal que demano és tindre salut. Quina importància té ser jove en l’actualitat?Ser jove per a mi és tota una alegria. I crec que hem de viure el millor que puguem i disfrutar cada día al màxim de la vida, ja que cada vegada ens anem fent mes grans i cada cop van apareixent més problemes. Crec que esta edat, dels 16 als 18 anys, és la millor... i és quan hem de disfrutar més amb les coses sanes i amb les persones que més ens estimem. Viu i deixa viure!Com fas compatibles les noves tecnologies en el teu dia a dia?Faig compatible les noves tecnologies amb el meu dia a dia tenint mesura a l’hora de saber fins on hem d’arribar, perquè està clar que avui en dia fan falta, però per a unes coses és bo i per a les altres s’ha de parar conte. Digues alguns avantatges i inconvenients de les noves tecnologies.L’avantatge és que, per sort o per desgràcia, va de cara al dia i cada dia això serà més, però s’ha de saber fins a on n’hi ha prou. Perquè per a uns aspectes és positiu i per a uns altres és negatiu. L’inconvenient és fer-se addicte o dependent a les noves tecnologies.Què destacaries de les festes de Masden-verge? Hi trobes a faltar alguna cosa?De les festes de Masdenverge destacaria sobretot el grup de treball que fa possible estes festes majors. Jo, personalment, no hi trobo res a faltar, ja que crec que som un poble menut, amb unes festes meravelloses. Si els diners no fossen un problema, què faries?Crec que una persona ha de estar segur de qui és i ha d’aprendre a viure amb el que té. Per això crec que els diners avui en dia no són un problema greu. Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?A mi m’agradaria visitar Suïssa, ja que mos iaios van emigrar allí i desprès en van tornar. Ma mare va nàixer a Berna, la capital de Suïssa. Mos pares hi van anar de viatge de noces i per totes les experiències viscudes que ens han contat crec que seria un lloc bonic per a visitar i passar-hi uns quants dies.A quins ideals aspires per formar-te personal-ment i professionalment?En un futur, aspiro personalment que tothom em re-

specte i jo també respectar els altres. I professionalment aspiro a tin-dre una carrera que m’ompligue. Quin adjectiu li ficaries al poble de Masdenverge?Un poble acollidor. Crec que el bo d’este poble són els jóvens, que es queden aquí i fan tot el possible per a col•laborar amb tot el que es fa, perquè un poble sense jóvens no té futur. Què representa per a tu ser pubilla de les Festes Majors 2013? Per a mi ser pubilla de Masdenverge significa tot un honor. Puc repre-sentar el poble on he nascut i el Club Patí Masdenverge, ja que en sóc sòcia i considero que som una gran família.

16 Els jóvens

DIADA JOVE KULTURAL 2013

El passat dissabte 15 de juliol, dins del marc de les Jornades Culturals, l’Associació de Jóvens Font del Peu vam organitzar la primera edició de la Diada Jove Kultural. La nostra idea era passar una diada xaladora i cultural per a fer poble i implicar el jovent en les Jornades. Creiem que ho vam aconseguir.Tot va començar a les cinc al pavelló polivalent amb l’assaig casteller a càrrec de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Durant l’assaig, la colla va fer diverses construccions. Des de l’Associació animem a tothom qui va participar (i a qui no tam-bé) a fer-se casteller, ja que els Xiqüelos són una colla nova i com més gent s’hi apunte més i millors construccions podran fer. L’assaig va acabar al voltant de les vuit amb un pica-pica per als assistents.Acte seguit, era el torn del Ball de Diables 7 Cervells de Jesús. Abans del correfoc, el president i mestre pirotècnic d’esta colla van fer una interessant xerrada sobre el món del foc, on va par-lar-nos dels orígens de la festa, significats, història de la seua colla, bèsties, vestimentes i percussió i, finalment, quin tipus d’artefactes manipulen en les seues actuacions. La ponència va durar uns 40 minuts i, a continuació, tots a canviar-se i a esperar que s’acabés de fer fosc per anar a córrer el Correfoc! El Correfoc va començar a les deu i quart a la plaça d’Espanya i els diables, durant una hora, van fer el recorregut del bou embolat. L’espectacle de llum, foc, so i percussió feia posar els pèls de punta i la pell de gallina als presents. Una volta van fer l’últim ball i van fer petar la traca final, tots suats a dutxar-se i cap al sopar.La participació al sopar va ser tot un èxit, a diferència dels altres actes on molta gent es va limitar a mirar. Des de l’associació animem a la gent a perdre la vergonya, a participar més i a mirar menys, així tots en gaudirem més: com més serem, més riurem! Després d’este incís,¡ cal dir que el sopar va estar ame-nitzat per DJ Toni i el seu ampli ventall d’estils musicals.Després del sopar tocava la festa, ja ens la mereixíem! Primer, el grup de rock xertolí Askama ‘n’ Rama ens van fer saltar, vibrar i cantar a ritme de rock en estat pur. Una combinació de temes de collita pròpia, juntament amb versions de cançons que han marcat una era dins del rock nacional van convertir un concert en un gran concert.I com que als jóvens encara ens quedaven forces (i a molts jóvens d’esperit també) el masdenvergenc DJ Moixina i el jesu-senc DJ Dani Fernández van ser els encarregats de punxar la música més moguda per a complaure els valent que quedaven demanant guerra. Tan bones van ser estes sessions que es va fer de dia i la gent en volia més i més. Va ser un dia molt llarg, carregat de somriures, emocions, ten-sions, faena, sacrifici, calor, festa, gresca, cervesa... però va valdre la pena. Tots vam quedar molt contents, cansats però contents, que al cap i a la fi és el més important.Des de l’Associació de Jóvens Font del Peu volem agrair la presència a la 1a Diada Jove Kultural als Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, als 7 Cervells, a Askama ‘n’ Rama i als tres DJ’s, ja que sense ells no hagués estat el mateix. També volem donar els gràcies a tots els que vau participar i col•laborar per a què esta diada es fes realitat.Salut i força al canut!

Associació de Jóvens Font del Peu

C/ POU, 4143878

MASDENVERGETEL.: 977 718 808MÒBIL: 615 393 585

EXCAVACIONSJ.J.

PANISELLO

17Els jóvens

SUPERHEROI SALVA A LA CARINA!

El passat 29 de juny va passar un fet insòlit al nostre poble. Eren aproximadament les 12.30 quan la senyora Carina Bel va sortir del seu establiment per a llançar les caixes de cartró, com fa diàriament. Va sortir de la “Paste” sense fixar-se que en aquell moment un cotxe també sortia de la cantonada de l’església.El conductor va vore pràcticament com la Carina se li ti-rava a sobre i sense gairebé temps per a reaccionar... La tragèdia estava servida. Però de cop i volta, del no-res, va aparèixer un superheroi! Es va posar davant del cotxe i amb la seua força el va aturar! Increïble, però cert!Este superheroi es fa dir Capità Salami i amb prou feines li vam poder parlar. Va marxar tan ràpid com havia aparegut, tot cridant : “El món em necessita! Merengue, merengue!”. Vam poder captar un parell d’imatges fotogràfiques, l’única prova que tenim d’ell. Si este BIM arriba a les mans del Capità Salami, li volem donar públicament les gràcies, així com també li fem arribar les gràcies de part de la Carina. Gràcies de tot cor!

Un familiar eternament agraït

Plaça Espanya

núm. 3

43878

Masdenverge

Tel.977 718 728 977 719 188

18 Vocabulari tortosí

VOCABULARI TORTOSÍ (XIII)

Ja tornem a ser aquí! Esta vegada us oferirem algunes frases fetes, expressions o paraules que Juan José Albesa, ‘lo Torrero’, ens ha fet arribar. Certament, sense informadors o caçadors de paraules la llengua no seria el mateix. Si en teniu alguna al cap i encara no ha aparegut en esta secció, podeu enviar un correu a rgonel@xtec.cat.

Això està arrebotit > del verb ‘arrebotir', derivat de 'rebotir’. Omplir una cosa fins que no es pot omplir més, estrenyent molt allò que hi fiques; cast. embutir, rellenar. «Ho he hagut de ficar tot arrebotit a la maleta perquè no m’hi cabia» - DCVB Això està esgangalat > del verb ‘esgangalar’. No surt al DIEC ni al DCVB. Un cas clar d’esgangalament és quan a una peça de roba, com ara uns pantalons de xandall, se'ls trenca la goma de la cintura, o quan un jersei de llana, a causa d'una estrebada, queda més ample del que toca i fa un efecte de pengim-penjam. El verb es fa servir de forma reflexiva ("estos calçotets s'han esgangalat") o transitiva ("xic, no m'estires la brusa que me l'esgangalaràs"). A Masdenverge, està perdent l’ús perquè els materials de confecció actuals no s’esgangalen tant.Ser un curcó > Corcó. Persona que no para mai, que va bar-rinant a poc a poc i fa mal. Persona que intenta insistentment influir en un altra persona. Expressió derivada de ‘corc’: insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc. - DIECSer empeder > propens, que pateix sovint d'un mal o molès-tia. «Los cavalls són molt empeders de mal de ventre», «La Maria és molt empedera al mal de gola». - DCVBSer un mardanot > augmentatiu derivat de mardà – mar-rà: mascle de llavor de l’ovella. D’entre un grup de xiquets, el més gran de tots. Persona o animal de gran corpulència. «Xic, tu, mardanot, torna-li la pilota, vols. Que no veus que és més minut que tu!». - DCVB Ser un tros de lluç mal batejat > expressió per a referir-se a algú que és del tot inexpressiu, innocu. Ser un retxut > derivat de la paraula ‘retjo’ (plural retxos): floc de cabells llargs i despentinats. «Xeic, vés al barber esta mateixa tarde que en estos retxos no en voràs ni una, de pi-lota!». - DCVBSer un desfarjat > probablement, deriva del verd desfard-ar, amb el canvi de la ‘d’ per la ‘jo. Desfardar vol dir afluixar o descordar les peces de vestit; cast. desalforjar. Si ens centrem en el castellà, podrem trobar la pista per la qual natros fem el canvi de la lletra ‘d’ a ‘j’. Per a referir-se a una persona que porta la roba de qualsevol manera, amb la camisa per fora, els pantalons caiguts, etc. Sinònim de desendreçat. També pot escoltar-se ‘mal farjat’. Ús més estès al País Valencià. «Xica, tu, lo teu home és una desfarjat, sempre va despitralat, la camisa per fora i els pantalons allà baix als ginolls que se li veu la re-gatera del cul!!».Estar malmerrós > [pron. Mamarrós]. També escrit ‘malmir-rós’. Malaltís, persona un poc indisposada de salut. «L’Antoni està nit no anirà al ball perquè està ma[l]marrós!!» - DCVB Tindre mala folla > persona que actua de manera malinten-cionada, per a fer mal o causar dany a l’altre. Sense miraments a l’hora d’expressar-se, dir les coses o actuar. «L’Aureli té molt mala folla. Veigués, tu, davant de tothom li ha dit que tot lo

que té és perquè ho ha robat son pare!!»Tindre mala baba > paregut a tindre males puces o mala llet. Persona a la qual és millor no empudegar o molestar. «L’Agustí té molt mala llet. Ahir un xiquets van engallar la pilota al balcó i els la va tornar pinxada!!»Tindre poc suc > tindre poca substància. «Xica, tu, com li has pogut dir això. Tens més poc suc que una granera». No tindre virtut > expressió que vol dir no tindre força, ésser de caràcter dèbil... «Xic, tu, no tens gens de virtut. Sempre estàs més gelat que un tito».Fer safrà > expressió per a referir-se al fet de faltar a un lloc, fer campana (a costura, per exemple). A Masdenverge es fa servir també amb el sentir d’equivocar-se o errar-se. També no aconseguir res del que es pretenia: anar a buscar rovellons o a caçar i no trobar-hi res. «Avui hem fet safrà, només hem trobat dos rovellons i una dotzena de negretes».No fer res de bo > té molts significats, tot i que a casa nos-tra ho apliquem a una persona que ha patit un accident o té una malaltia creu i hom creu que no es curarà, no se’n sortirà. «Diuen que lo cotxe va quedar pa’l xatarrero. Los metges se pensen que no farà res de bo». No prosperar: algú en la seua faena, en els estudis. «Lo xiquet de l’Angelina no farà res de bo. Enguany li han quedat totes menos una».Quin patricol > deformació de la forma ‘protocol’. Nom amb què es coneix la multitud de béns d’algú sobretot quan no es coneix quan comencen ni quan acaben (vegeu: Diccionari de paraules en desús de les TE, de Salvadó Arrufat “Galdiri”). Patrimoni, conjunt de béns, propietats d’algú (vegeu: Com natros ho diem, de Puente Reverté). A Menorca, conjunt de coses inútils que fan nosa. – DCVB. A Masdenverge fem servir l’expressió per a referir-nos a un conjunt de coses, paperassa... que normalment molesten pel seu gran embalum o per la seua inutilitat. Quin pallol > també escric ‘paiol’. Antigament, l’era enrajolada que hi havia al costat del riu destinada per a descarregar i as-secar el blat. El 1839, però, Pere Labèrnia, del Baix Maestrat, va publicar el Diccionari de la llengua Catalana ab la correspond-encia castellana i llatina, i recull ‘pallol’ com a “Pellofa del gra de blat, ordi i altres cereals”; cast. cascarilla. El DIEC també recull dos definicions: dipòsit públic on es guardava el gra i compartiment d’un vaixell on es guarden elements d’ús i de recanvi. Crec que esta última definició és un possible origen del sentit que té, per a natros, d’embolic, de coses barrejades... «Xica, mana, quin pallol que tenen en aquella casa. Se veu que ha arribat la dona i s’ha trobat a l’home ajocat en sa cunyada. Veigués tu, quin pallol que se li presenta a la Mariana», «Tinc la casa feta un pallol: la roba pa’ planxar, los llits pa’ fer i lo dinar a mig coure». Quin desori > estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tot-hom crida, esvalota, mou soroll, etc. Probablement ve del verb ‘desolar’, l’estat en què entraven els familiar o la gent quan es moria algú de la família, amb crits i plors. Terrabastall, gresca, cridòria. «Xics, vatros, que és este desori. No vos hai dit que calleu que l’oncle està dormint. Si voleu jugar, aneu-vo’n al carrer». DIEC - DCVBQuin escampatall > derivat d’escampall: escampadissa; gran quantitat o multitud de coses escampades. Estesa de coses: papers, cadires, joguets, colors... «Què és este escampatall de joguets? En acabat, ho arroplegueu tot i ho fiqueu al quarto

19Les aventures d’en Josep

EL MISTERI DE LES SET PEDRES MÀGIQUES

Hola, amics! De nou us convido a una aventura inoblidable d’en Josep. Ara ho voreu: us en recordeu de l’última vegada, quan va ensopegar i va despertar-se en una platja molt gran on hi havia un cranc que parlava! Mmmm, que estrany! Mireu què passa ara.—Bé, doncs! Som-hi! —va dir en Josep.—Espera’t! Jo no t’hi penso acompanyar, és massa perillós —va respondre el cranc que es deia Cranqui—. Me’n torno al mar. Allí no fa fred i hi estic segur.—Quin remei! Hauré d’anar-hi tot sol. Abans, però, va cridar a vore si veia o trobava algú que fos sim-pàtic i que el volgués ajudar.—Eiiiii! Que hi ha algú?I es va anar endinsar al bosc tot cridant.

De cop i volta, un cavall muntat per un cavaller ben plantat va envestir en Josep d’una manera brusca. El cavall va quedar mal-ferit i al cavaller li feien mal els braços. Llavors va vore el Cranqui tot disgustat. Li va demanar ajuda i ell es va amagar a casa seua (cranquilla) i en breus moments en va sortir amb una pomada, la va aplicar al cavaller i la ferida es va difondre entre llums i sorolls. El cavaller va explicar-li al Josep que havia anat a buscar a la princesa, però que el bruixot el va expulsar ràpidament de la seua cova. No obstant això, quan el va fe fora va tindre temps de vore on eren les SET PEDRES. Estaven col•locades just al damunt del tron del bruixot. El cavaller havia comprovat que si

el bruixot no seia cada hora un moment al tron, no podia car-regar els seus poder amb les SET PEDRES. Això el debilitava i el deixava sense poder fer res. —Abans de sortir de la cova li vaig fer un tall al tron —va dir el —. Si hi claveu una daga i l’enfonseu, el tron s’esquerdarà i es trencarà en mil bocins. Així podreu apoderar-vos fàcil-ment de les SET PEDRES .—I tu, m’hi acompanyaràs? —va preguntar en Josep.—Bé, ara que ja m’he curat, sí! I qui és este cranc? —va de-manar el cavaller.—Ai, és veritat. Encara no ens hem presentat! —va apuntar en Josep—. Este és Cranqui, el meu amic.—Molt de gust —va dir en Cranqui al cavaller.—I com és que has tornat, Cranqui? —li va demanar en Josep.— Bé, és una historia molt llarga. Mireu: l’altre dia estava assegut a la meua fabulosa roca, quan un tauró me’n va fer fora. Sí, sí... un tauró gros i famolenc. Des d’aleshores que penso com foragitar-lo de la meua roca. En aquell moment vaig agafar una corda i vaig atrapar-lo. El vaig amenaçar di-ent-li que no el soltaria. Se’n va anar nadant, però ara fa poc hi ha tornat i no surt d’allí. Ufff! Quina ràbia. Faria el que fos per fer-lo fora de la roca. A més, els seus aliats no paren de perseguir-me —va explicar-los el Cranqui.

El príncep els va dir que la cova era molt a prop, però necessi-taven el seu cavall màgic per a travessar-la. Cranqui va tornar a entrar a casa seua i en va traure una altre cop la pomada màgica. El va curar i van marxar tots junts (el cavaller dalt del cavall i el Josep i Cranqui caminant). Després de no molt més de trajecte van trobar una roca amb una creu pintada.—És aquí —va exclamar el cavaller. —Però, cavaller, aquí només hi ha una roca! —va apuntar el Josep. —Ara és una roca, però... —va dir el cavaller.

En aquell moment el cavall es va transformar en un unicorn ben plantat amb una banya de cristall de la qual va sortir un raig dirigit contra la creu de la roca, que es va fondre en un material líquid molt fàcil de travessar.— Ara és cosa vostra. Jo ja no puc fer-hi res més —va ex-clamar el cavaller. —Bé, doncs, a travessar la paret s’ha dit —va dir amb veu coratjosa el Josep.

Van travessar la paret amb facilitat i a l’interior hi havia el bruixot fent una de les seues pocions. En Josep va agafar amb força la daga i va clavar-la a l’escletxa que hi havia al tron, que tal com havia dit el cavaller es va trencar en mil trossets. Les pedres van ser distribuïdes per diverses parts del país, amagades en tot moment per les forces de la natu-ralesa.

En aquell moment, el Josep va notar una frescor a la cara i es va despertar just a la vora del restaurant. Va ser una exper-iència extraordinària i divertida. I sí, ja estaven tornant amb l’autobús.

I així s’acaba una nova aventura d’en Josep.

Jordi Ferreres

de cosir».Quin estol > a banda del significat de grup de naus o colla de persones, al nostre territori té el sentit de grup de persones o animals, generalment en moviment. «Acaba de passar un estol d’estornells o de moixons». - DCVBQuina solada > abundància de fruits —aulives, ametlles, glans, maçanes, figues, etc.— escampats a terra per haver caigut dels arbres, sigue per efecte del vent, sigue per cops o espolsades intencionades. - DIECQuin tano que fa > fred viu i intens. «Los encesos carbons del gran braser templen la gelor del tano que filtra pels finestrals». - DCVBQuin sarabastall > terrabastall. Sarau, rebombori. Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses. «Los xiquets no paren de cór-rer pel terrat. Mare meua, quin sarabastall que fan». - DIECQuina ronya > a banda de l’accepció de la brutícia adherida a la pell, a casa nostra fem servir esta expressió per a referir-nos a accions o actes produïts per persones o altres que provoquen cansament, fatiga en la persona que ho rep. «Xica, tu, quina ro-nya esta nit... En la música dels jóvens no he pogut tancar l’ull». Cosa o persona que cansa, pesada: «No sigues ronyosa! Ja t’he dit mil vegades que no»Quina tabarda > Tavarda/tabarra. Sentit general de ‘llauna’, o ‘persona xerraire i enutjosa’. Conversa o escena llarga i pesada. «Quina tabarda que m’ha fotut ma cosina. Tinc lo cap com un timbal». - DCVB

Pau Albiol

20 Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA

Són temps de fires. N’hi ha al Perelló, a la Galera, a Tortosa, a Paüls... Comença la calor i prompte arribaran els dies de festa als nostres pobles.

Abans, però, us farem un resum de les activitats dels úl-tims dos mesos.

En primer lloc us explicarem que vam celebrar la Diada de Sant Jordi 2013 com mai no ho havíem fet. Vam fer tallers, entre els quals destaca el de contacontes amb l’escenificació del conte La parada de coes per als més menuts i La llegenda de l’origen de la cucafera de Tortosa per a la resta. En una de les activitats, Tómbola i Parelles, cada xiquet i cada xiqueta va portar un llibre que més tard va poder canviar per un altre després de respondre cor-rectament a unes preguntes sobre llibres que havien lle-git i que havien formulat els mateixos alumnes. En el segon taller, el premi era un punt de llibre que els alumnes havien preparat a la classe de plàstica i que s’aconseguia després de saber lligar títols de llibres que havien llegit. A més, també van poder assaborir les coques típiques de Sant Jordi i a la tarda es va fer una visita a la nova biblio-teca del Centre Actiu.

El dilluns 13 de maig, els nostres alumnes del cicle supe-rior van representar una adaptació de l’obra en anglès The musicians of Bremen dins de la XXVIII Mostra de teatre es-colar del Montsià organitzada pel CRP. L’obra es va tornar a representar davant tots els familiars durant la celebració de la Setmana cultural de Masdenverge. L’endemà, el dia 14, el nostre company René va fer una representació espectacular del conte La rateta que agranava l’escaleta que, amb orquestra i tot, va deixar-nos bocabadats.

El dia 17 de maig, vam celebrar la 23a Diada a Fregi-nals, on van acollir-nos d’allò més bé. Hi vam fer tallers de robòtica, nusos, reciclatge, art rupestre, contacontes, danses, manualitats... i una visita a la Cooperativa de l’oli. Van omplir un matí que va resultar fresquet i, a la tarda, les titelles van ser la distracció de grans i minuts.

La setmana següent, el dia 30 de maig, els alumnes de l’escola van desplaçar-se a MónNatura Delta de l’Ebre, a la llacuna de la Tancada, per a participar en el Projecte Life Lagoon que l’any 2009 la Unió Europea va concedir per a millorar l’estat ecològic de l’Alfacada i la Tancada. Ens van presentar el projecte amb un vídeo explicatiu i un breu taller de comprensió amb la sal com a gran eix temàtic (Missatges de sal). A més, també vam fer una visita guiada.

Finalment, com podeu vore a les fotos, els tallers per a introduir la fruita continuem fent-los des d’Educació Infantil perquè els esmorzars siguen més saludables.

21Llar d’Infants

DINAR FAMÍLIAR, VISITA DELS BOMBERS I FUNCIÓ FI DE CURS!

Primer de tot, vull donar les gràcies als pares de la llar per haver participat i dut a terme un any més una ac-tivitat en cap de setmana en què vam poder dinar tots junts, compartir experiències, xerrar, jugar amb els xi-quets... Va ser un dia rodó! Com podeu vore, ens ho vam passar d’allò més bé!! L’any que ve seguríssim que repetim!!

Al mes de juny vam treballar el projecte dels oficis i vam rebre la visita dels bombers!! Fantàstica com sem-pre!! Des d’aquí els donem les gràcies! Els xiquets i les xiquetes es van mostrar d’allò més encantats amb el camió, van pujar-hi, es van posar el casc... I fins i tot vam fer-nos el carnet de bombers per un dia!!

A més dels bombers, també va visitar-nos la mare de l’Eloi, l’Eli. Ella és perruquera i va ensenyar-nos a penti-nar, a posar rul•los i fer tints a unes nines!! Va ser molt di-vertit!! I també vam tindre la visita de la bibliotecària, la Montse, qui va explicar-nos uns contes i els xiquets van estar molt atents! Els volem donar les gràcies per haver deixat aparcada la seua faena per a vindre a la llar!!

La funció de final de curs va ser tot un èxit!! Els xiquets i les xiquets van ballar molt bé! I com tots els anys vam dir adéu als alumnes de P2: l’Eloi, el Lluc, el Joan i el Marc!! Els desitgem molta sort en la nova etapa que començaran ben prompte!!!

I no acabem sense felicitar la Paula, una tortugueta que ha fet dos anyets, i l’Eloi, un conillet que n’ha fet tres!!! D’avui a molts anys a tots dos!!

Desirée Simó

22 Els jubilats

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

Durant el període transcorregut des de l’últim BIM, a l’Associació hi ha hagut tota una sèrie d’esdeveniments que mirarem d’explicar-vos-els de la manera més con-cisa possible i també gràficament a través d’algunes fotografies.

En primer lloc, com a acte principal, tenim la cele-bració de l’Assemblea anual de socis. Vam començar l’Assemblea amb un record per als socis finats durant el 2012, es va felicitar a les Montserrats i, a més, es va retre un homenatge a les dones i mares ja que en set dies se celebrava el Dia de la mare. Tot seguit vam fer la lectura de l’acta de l’assemblea anterior, que va ser aprovada per unanimitat. Vam continuar amb els as-pectes monetaris, les altes i baixes de l’any i les sub-vencions rebudes (de moment, no hi ha expectatives de poder sol•licitar-ne de noves).

D’entre tots els punts tractats durant l’Assemblea, en destaquemn els següents:

- S’ha acordat prescindir de les persones que, cobrant, ajudaven en la celebració del berenar de l’Assemblea- Les sol•licituds de subvenció presentades a la Gener-alitat de Catalunya han estat denegades.- Tan sols s’ha fet un viatge, el de prenadal, a Morella i Catí.- La subvenció de FATEC per a la gimnàstica de man-teniment s’ha reduït en un 50%: de 600 euros anuals a 300.- S’ha tornat a fer l’activitat del “Taller de Memòria” en el qual han participat deu persones.- La Junta ha donat el seu consentiment a la proposta del senyor alcalde per a traslladar la taula de billar de la Llar al Centre Masdenverge Actiu (CMA). Els socis en poden fer ús al CMA.- Creu Roja va fer una xerrada sobre l’Alzheimer, a la qual van assistir vint-i-set persones. Al maig n’hi va ha-ver una sobre Les alteracions del son i una altra sobre El bon ús dels medicaments.- Es va comentar que l’any vinent els membres de la Junta tenien pensat de presentar la seua dimissió en bloc, però hi van haver veus discordants i, finalment, hi va haver alguns socis que es van presentar per a entrar a formar part de la Junta enguany. Així, es va acordar que sortirien de la Junta Vicent Albiol i César Colàs i que hi entrarien l’Ana M. Caballé i la M. Cinta Arasa.

En acabar l’Assemblea, hi va haver un bon berenar.

RESUM DE LES XERRADES

El dia 15 de maig es va fer una xerrada promoguda per la Creu Roja sobre les Alteracions del son. La xerrada va ser impartida per la psicòloga M. Ángeles. Hi van acudir tretze persones i va ser força interessant.

Dormim per a poder estar desperts i estem desperts per a poder dormir. Com més grans ens fem, perdem capacitat de dormir seguit i necessitem dormir més a partir dels 65 anys. No s’ha de fer exercici físic abans d’anar a dormir.Els problemes del son poden ser: la intensitat (lleu, moderat o greu), la durada (transitori, de curta durada —menys de 3 setmanes— o de llarga durada —més de 3 setmanes—) i la naturalesa (de conciliació, de manteniment i despertar precoç).

Las causes de l’insomni poden ser:

Malaltia crònica, problemes psicogeriàtrics, situacions d’estrès, consum d’excitants —alcohol, café, té,

23Els jubilats

begudes de cola, tabac, etc.—, factors ambientals inadequats, esdeveniments vitals i alguns fàrmacs.

Es va parlar també sobre el ronc, que és el soroll que fa l’aire en entrar i sortir per un conducte estret. Els mús-culs de les vies respiratòries es relaxen i es tanquen a causa del son. Si la persona no deixa de respirar és un ronc benigne, però si la persona deixa de respirar durant un temps, es produeix l’apnea i s’ha d’anar al metge per a explicar-li què passa. Cal saber que mante-nir-se actiu, físicament i mental, és imprescindible per tal d’arribar a desconnectar quan anem a dormir.

El dia 22 de maig, a la Llar dels Jubilats, s’hi va fer una xerrada promoguda pel Col•legi de Farmacèutics de la província de Tarragona sobre El bon ús dels medi-caments. La xerrada va anar a càrrec de les farmacèu-tiques Núria Ortí, Daría Ayago i Neus Monllaó, dels hos-pitals de Jesús i d’Amposta. Hi van assistir un total de setze persones.

Entre altres informacions, cal saber que els medica-ments són per a curar, prevenir problemes de salut, diagnosticar, controlar, suplir alguna funció d’algun element del nostre cos, etc.

Com a punts més interessants, encara que tota la xer-rada ho va ser, podem dir que:

- Cal seguir rigorosament les normes dels metges pel que fa a les dosis i els horaris.- Cal llegir els prospectes per si trobem algun punt que ens pugue donar informació de com hem de prendre el medicament.- Cal fixar-se en la data de caducitat.- No ens hem de saltar cap dosi; en cas de dubte sobre si hem pres la dosi que tocava, no se n’ha de prendre una de nova.- Les càpsules no s’han d’obrir per a prendre’n el contin-gut, tret de si ho indica el metge expressament. Passa el mateix amb els líquids que són injectables.- No s’han de barrejar herbes o plantes quan es prenen medicaments: consulteu-ho amb el metge o el farma-cèutic abans de fer-ho.- Si s’han d’aplicar pomades a la pell, abans cal netejar la zona sobre la qual s’ha d’aplicar i després hem de netejar-nos les mans.

Des d’aquí volem agrair a les ponents el seu interès en la presentació i als assistents, la seua atenció.

La Junta

24

JUGADORS DEL CLUB DE BIRLES MASDENVERGE

CÉSAR COLÀS 2.047 PUNTSJOAQUÍN ESQUERRÉ 1.979 PUNTSPABLO GARCÍA 1.941 PUNTSSANTIAGO SABATÉ 1.200 PUNTSJ.ANTONIO NOZAL 1.121 PUNTSGABRIEL VALLDEPÉREZROSENDO FERRÉANTONIO LÓPEZ

Gabriel Valldepérez i Rosendo Fer-ré no tenen puntuació perquè per diverses circumstàncies no han participat en les “tirades”. El senyor Antonio López, en haver mort du-rant el campionat, tampoc apareix en la llista final. Des d’estes pàgines volem tindre un últim record per al nostre company i gran amic per part tots els membres del Club!!!

Les puntuacions és el que menys importància té ja que no tots han participat amb el mateix nombre de tirades. El principal ha estat la par-ticipació. Moltes felicitats a tots. Com podeu vore, però, la classificació fi-nal no ha estat gens malament.

A més, tot i que es veia una mica complicat per manca de jugadors, s’ha acordat que la temporada vi-nent es continuarà participant en la competició de les Terres de l’Ebre.

JORNADES CULTURALS

Malauradament, la participació va ser molt escassa ja que només hi van participar cinc hòmens i tres dones. Una mica més i tots tenen trofeu.

Dones: Margarita Albiol, Lourdes Adell i Jannina Forné.

Homes: César Colàs, Álvaro Gisbert, J. Antonio Nozal, Joaquín Esquerré i Josep Albiol.

Adjuntem una fotografia de tots els participants i una altra amb els

trofeus.

Club de birles

25Fila 13

FILA 13Shht!!! Es demana als lectors que apaguen els telèfons mòbils, que agafen un bon bol de mongetes i que es relaxen al sofà per a gaudir de la nova secció de cinema del butlletí. En este apartat vull fer-vos arribar diverses crítiques de pel•lícules que ja no es troben a les cartelleres dels cinemes. Són pel•lícules a les quals podreu accedir a través de les biblioteques munici-pals o dels videoclubs. Cinema low cost, una nova manera de gaudir del cinema i de la cultura a l'abast de tothom. Benvin-guts a Fila 13, el nou espai cinèfil al sofà de casa vostra.

ELEPHANT (Elefant)

És una pel•lícula tan magistral com insòlita. Gus Van Sant, el director, difumina les confuses i falses fronteres entre la reali-tat i la ficció. Un film no apte per a tots els que encara creuen que el cinema no pot traspassar la realitat.

Van Sant recrea un dels esdeveniments més marcats de la nostra societat. El 20 d’abril de 1999, un parell de jóvens amb armes van irrompre en un institut per a matar tothom amb qui es creuaven pels passadissos. Esta matança a l'estil Texas no va ser res més que una realitat de les aules d'un institut de Columbine als EUA. Deixant de banda este guió inimaginable basat en fets reals, anem a centrar-nos en el fet que fa possi-ble que una pel•lícula que reflecteix un esdeveniment al més pur estil de sang freda pot aconseguir la Palma d'Or del 56è Festival Internacional de Cinema de Canes del 2003.

És sorprenent com un film amb tan poc guió pot ser un mapa de vides creuades entre els seus protagonistes. El director fa ús del modus operandi de la fragmentació de diverses vides dels seus personatges, incloent-hi les dels dos inadaptats, per a recrear unes històries que van agafant rellevància a mesura que l'espectador veu com s’acosta la tragèdia final.

El punt clau d’este film és l’intent del director per a donar una explicació —a través dels dos assassins que fan d’espill— del que realment preocupa la nostra societat: la compravenda d'armes als EUA. Una sàtira d'un país on pots adquirir una arma a través d'Internet.

Quan ens presenta les vides dels dos inadaptats, no sabem que ells poden ser realment els autors dels crims, però a través de l'ull clau de la càmera i del joc de la finestra (tu veus, però ells no et veuen a tu) ens adonem de quin tipus de vida tenen. Persones sense amics, antisocials, que juguen amb jocs violents, alguns camins jóvens amb una bona educació, però la manca de comunicació amb els pares mostra un am-bient trist entre estes famílies.

Tampoc hem de deixar d'entendre quina relació hi ha entre el títol del film i la història que amaga. El nom d'Elephant fa referència a un conte oriental que explica com cinc cecs troben un elefant. Cadascun d'ells fa una descripció diferent de l'animal segons el que van tocant, intentant demostrar que un elefant és el que cadascun d'ells s'imagina, però que cap pot oferir una imatge total de la realitat.

I això és el que vol mostrar-nos Gus Van Sant en esta pel•lícula. Diverses imatges de la realitat en què cada espectador té la seua opinió del que va passar aquell dia a l’institut de Co-lumbine. Per a mi, Elephant és un gran discurs moral sobre la relativitat de les accions humanes i de com cada decisió, per menuda que sigue, pot tindre conseqüències greus.

AN EDUCATION (Una educació)

¿Quina importància té l’educació acadèmica i l’educació emo-cional? Esta és la pregunta que ens planteja la directora Lone Scherfig al film An education. Ambientada en la conservado-ra Anglaterra del 1961, Jenny (Carey Mulligan) és una brillant estudiant de setze anys que somia a fumar cigarretes russes, en les cançons de Juliette Greco i en la bohèmia vida parisina. En definitiva, vol escapar de la seua vida grisa i avorrida i del seu futur acadèmic a Oxford. Tot canvia quan coneix en David (Peter Saasgard), un encantador jove de trenta anys que in-esperadament és capaç de guanyar-se l'afecte dels estrictes pares de la jove gràcies a la seua situació adinerada.

An Education és una pel•lícula extremadament rica de contin-guts amb un guió senzill però elaborat. La pel•lícula destaca de la resta de films dramàtics no per la seua història d'amor, sinó pel paper de la jove protagonista. Una noia que haurà d'escollir quin futur seguir, si convertir-se en una mestressa de casa amb un estatus social de classe alta o bé seguir culti-vant la seua ment per a formar-se i transformar-se en la icona d'una dona independent que viu en una època prehippy del Londres del segle XX.

A través de la seua relació amb David, un personatge amb les dosis justes de llop i les gotes apropiades d'enamorat encan-tador, la Jenny aprendrà a vore més enllà de les aparences i entendrà que el creixement humà no pot deslligar-se ni de l’educació intel•lectual ni de l’afectiva. És en esta lluita per conciliar el sentiment i el sentit, la ment i el cor, on es desen-volupa el discurs màgic de la pel•lícula.

I tot i que el final de la pel•lícula es pot intuir com un aire mo-ralitzador, no hem de deixar de banda que cada opció de vida comporta uns avantatges i uns riscos. I que la millor tria sem-pre serà aquella en què el respecte i la honestedat ens ajuden a poder suportar les decepcions i els moments en els quals creiem que hem escollit malament.

Alba García

26 Records d’antany

LA PARROQUIA DE MASDENVERGE VISITA

LA MORENETA

FAMIFERMETAL·LIQUES SL Barbacoes - Tubs - Xemeneies

Colzes - Fumerals - AspiraciónsGalvanitzats - Inoxidables

Material construcció - Granjac/ Afores s/nTel. / Fax: 977 717 00543878 Masdenverge

ÉS LA MORENETA... LA MARE DELS CATALANS. Així és com és coneguda per molts catalans. Masdenverge tamé la va anar a saludar el dissabte 22 de juny. La parròquia del nostre poble, impulsat per la voluntat del nostre capellà —mossèn Milton— i sobretot amb la gran ajuda de la Pilar i d’Emilio. Ell va ser qui va trobar una bona ombra al passeig dels Monjos que va anar molt rebé a l’hora de descansar: molt bona om-bra, enjardinat, molts bancs i, sobretot, bona harmonia. Emprenem el viatge cap al monestir de Montserrat. L’autocar anava ple amb gent de Masdenverge, molts dels quals mai havien anat a venerar la verge. Este dia li van poder fer un beset. Molt bon viatge i molt ben organitzat. En nom meu i de molta més gent us volem donar les gràcies per la bona organització i per la voluntat de portar-nos a este bonic lloc, a este lloc tan meravellós. Va ser un dia assolellat, no massa calorós. Arribem a la muntanya de Montserrat i d’allí ràpid al monestir per a assistir a la missa. La missa ja estava cap a mitants, però vam poder seure i quedar-nos il•luminats de vore esta meravella de tem-ple, il•luminat com sempre i presidida per vint-i-vuit monjos. El pare abat no va presidir la missa perquè només ho fa els diumenges i els dies festius. L‘abat actual es diu Josep Maria Solé i Canals. Durant la missa vam escoltar, en molt de silenci, el gran orgue que tenen al temple. És un dels millors orgues del món. Hi vaig trobar a faltar una cosa. Tot el que us diré té a vore amb el fet que vam arribar tard i no vam tindre el goig de vore a mossèn Milton presidir la missa o bé fent pinya amb la resta de monjos. La pròxima vegada, marxen una mica abans i de ben segur que mossèn Milton, com a bon capellà, la verge en moltes coses el podrà ajudar. En acabar la missa vam anar cap al primer pis: comencen les dependències de treball dels monjos i en una sala va rebre’ns el prior de Montserrat (per-doneu, però no en sé el nom). És un home molt amable que va donar-nos les gràcies per haver vingut des de les Terres de l’Ebre a visitar la verge i el santuari. Va demanar disculpes per-què el pare abat no va poder saludar-nos i ben a pressa vam marxar a fer coa per anar a donar les gràcies a la Moreneta. Sí, la coa era llarguíssima i molt lenta, però finalment la vam tindre davant nostre i allí cadascú li va demanar alguna cosa. Segur que ens tindrà en conte.Fem la foto de rigor, en este cel meravellós, i en busca del di-nar. Mols portàvem un bocadillet i alguna cosa més i els altres

van anar al restaurant. Us dic una cosa: en deu euros s’hi men-ja molt bé. A la tarda vam visitar el gran monestir, les botigues i vam pujar al funicular. A les sis havíem quedat a l’autocar i vam marxar cap al poble. Un dia molt agradable, sense con-tratemps i un bon xofer, Manolo. Quan jo era delegat del Sant Jordi de Caixa Catalunya, Manolo va vindre dos camins a Montserrat i molts el vau conèixer quan van anar a Torremolinos per festes. És un bon xofer. L’últim viatge ens va rebre al seu despatx el pare abat, Josep Maria Soler i Canals; ara ha sigut la segona vegada que mos hem salu-dat: la primera va ser a l’ermita de l’Aldea, ara fa dos anys. Era el dia de la patrona i la banda de música en la qual tocava li vam dedicar una peça molt bonica: la Moreneta. Ell, molt content, va donar-nos la mà i quan em va saludar li vaig dir: “és la segona vegada que mos saludem. I ell diu: “a on? Al seu despatx, en el viatge de Caixa Catalunya”. En estos moments, l’abat té molts problemes: dalt a la muntanya tamé hi ha crisi perquè els donatius cada cop són més minsos. Esperem que prompte passe la tempesta i que l’abat pugue donar pau a tota la comunitat benedictina.Montserrat té molta història. Tots els terrenys i el monestir, les botigues, els restaurant... tot és de la comunitat benedictina. Són deu quilòmetres de llargada per cinc d’amplada situats al terme de Monistrol, al municipi de Collbató de Monistrol. Es troba a 750 metres sobre el nivell del mar; la província és Barcelona i, en línia recta, tan sols ens separen deu quilò-metres de la ciutat. El monestir té un cens de vint-i-sis per-sones amb dret a vot que viuen dins del recinte; la resta de la gent no està censada a Montserrat. Els negocis tots són del patronat de Montserrat. Perquè us en feu una idea, cada any reben 2.200.000 visitants. La festivitat de la santa se ce-lebra el 27 d’abril —Montserrat és la patrona de Catalunya i sant Jordi el patró—. L’actual abat va prendre possessió l’any 2000; l’anterior abat va ser Sebastià Bardolet, el qual va ser molt conegut durant molts anys. L’11 de setembre del 1881, el papa Lleó XIII va declarar oficialment la mare de Déu de Montserrat com la patrona de Catalunya.Uns pastorets pasturaven una rabera menuda de cabres, al-gunes de les quals van endinsar-se en una cova. Hi van entrar els xiquets i en un racó de la cova van trobar un embalum. Mi-rant bé el que era, es tractava d’una verge. “Vinga, que mos ho emportarem a casa”. Com que no podien aixecar-la d’allà on era, van baixar al poble a buscar ajuda. La gent, tota esverada, els van vore arribar, però no sabien quina decisió havien de prendre. Van passar uns dies i l’esdeveniment va arribar fins al monestir de Ripoll. El problema, però, era que entre quatre persones no podien traure la verge de la cova perquè pesava molt... i això era un senyal equívoc que la verge no volia que la moguessen d’allà on era.

27Records d’antany

I així van començar els gran problemes: calia construir un san-tuari menut i així arribem fins a l’any 1011. L’abat d’aquells temps va ordenar que es construís un santuari més gran. Era l’any 1082 quan es fa el pas, sempre sota les ordres de l’abat de Santa Maria de Ripoll, l’abat Oliva. Ells es van fer els amos i així van tindre el seu propi abat. L’abat creu que en lloc de dir-ne monestir es dirà santuari de Santa Maria de Montserrat. Com a santuari van rebre molts donatius. En aquells temps, tenia dotze monjos i el segle següent va començar la lluita per la independència del monestir de Ripoll. Benet XIII, l’any 1476, va construir el claustre gòtic. Per este motiu els monjos es diuen benedictins, perquè el papa Benet té molt de treball en este monestir. L’any 1493 el monestir tenia catorze mon-jos de Valladolid i a partir d’esta data pertanyia a Valladolid. El 1493, un frare de Montserrat que tenia per nom Bernat d’Oliva va acompanyar Cristòfor Colom en la seua descoberta de les Amèriques. El frase es va emportar una talla de la verge de Montserrat i just a les illes del mar de les Antilles va construir una església menuda, però sempre venerant la mare de Déu de Montserrat. Era l’any 1592. Al segle XIX, però, Napoleó va cremar el monestir de Montser-rat i al 1835 va patir la desamortització de Mendizabal. L’any 1844, per fi, comença una nova vida al monestir de Montser-rat perquè van fer fora els monjos de Valladolid. Ara ja eren un monestir independent, però amb un problema molt gran: el monestir havia estat saquejat; només hi quedaven les parets. L’any 1880 es va declarar la nova vida del monestir i l’any següent, el 1881, la Moreneta va ser declarada patrona de Catalunya.Durant la Guerra Civil, el monestir va tancar per ordre de la Generalitat, sota el mandat de Lluís Companys. Vint-i-tres re-ligiosos del centre van ser martiritzats. El 1947 ja es va poder venerar la verge i el 1958 ja era venerada per tothom i es va construir l’alta major de la basílica. El 1968 es va acabar la façana de la basílica i el 1982, el papa Joan Pau II va fer-hi missa i va quedar-ne meravellat. Natros tamé el dia 22 de juny del 2013, només mirant la foto de l’escalinata, a l’entrada al temple, es nota que esteu molt contents. El monestir també va ser durant una temporada la residència del president de la II República, Manual Azaña, i quan va governar el dictador Franco també hi va fer moltes visites. Dades: la biblioteca de Montserrat té 250.000 volums d’un valor incalculable, 200 papirs i milers de manuscrits. Una gran col•lecció de pintures del Greco i de Picasso. La Moreneta, de

90 cm d’altura, es creu que quan els pastorets la van trobar era blanca, i pel fet que durant molts anys ha rebut el fum directe de les candeles, s’ha tornat negra. Està feta de fusta de xop; a la mà dreta sosté una bola que simbolitza el món, men-tre manté la mà esquerra aixecada com a senyal de salutació. L’escolania la componen 100 xiquets i 96 monjos, a més de 25 estudiants. El monjo més vell té 94 anys i el més jove, 24. Ben bé a l’altar de la basílica vam vore una creu penjada. Per a què esta creu sigue allí, una persona del nostre poble hi va contribuí en diners: Doña Rosita. Quan va acabar la carrera de metgessa, en agraïment per haver aprovat, entre tots els metges van acordar pagar el cost de la creu. I un altre detall: esperant a la coa per a estimar la santa m’adono d’un detall, una tomba. Es tracta d’una tomba que té la inscripció se-güent: Joan d’Aragó, príncep de la Casa Reial d’Aragó, nebot de Ferran el Catòlic i primer duc de Luna, senyor d’Amposta i virrei de Catalunya. Tots coneixem els Lunes d’Amposta, la carnisseria que hi ha molt a prop de l’Ajuntament. Us diré que estes sepultures tan espectaculars costaven molts de diners que normalment eren lliurats per part dels difunts per a poder ser enterrats al monestir.Les muntanyes de Montserrat són una meravella, úniques al món. Pareix que estiguen polides, majestuoses. El santuari és preciós, però cal no oblidar els voltants i sobretot la gran panoràmica.

Àngel Carles

28 De bona llei

LES CLÀUSULES TERRA

Els últims dies hem sentit molt a parlar sobre la clàusula terra. I natros què sabem d’esta clàusula?

En primer lloc, hem de fer una breu definició del que és l’euríbor. Així, a grans trets, l’euríbor es pot definir com l'índex de referència que indica el tipus d'interès mitjà al qual els bancs fan préstecs al mercat interbancari de l'euro calculat amb les dades d’alguns dels banc més im-portants d’Europa.

Un cop sabem això podem definir la clàusula terra com una clàusula que les entitats bancàries o de crèdit poden incloure en la hipoteca o crèdit que estableix el tipus d'interès mínim que el client pagarà encara que l'euríbor estigue per sota. És a dir, encara que l’euríbor baixe més del límit que establix esta clàusula, seguirem pagant el tipus d’interès establert en la clàusula esmentada.

De la mateixa manera que existeix una clàusula terra, també hi ha una clàusula sostre. Esta clàusula és ben bé el contrari; és a dir, establix un límit a l’alça que per-met que per molt que arribe a pujar el tipus d’interès de l’euríbor, no pagarem més del límit establert per esta clàusula.

A causa de la baixada de l’euríbor en els últims temps ha sorgit una gran polèmica en relació amb les clàusules terra. Per això, ara fa ben poc el Tribunal Suprem va dictar

una sentència —en concret, el 9 de maig del 2013— per tal d’aclarir la polèmica suscitada per estes clàusules.

El retret que fa el Tribunal Suprem a les entitats bancàries és l'escassa rellevància que donen a una clàusula que té —o pot tindre— una gran transcendència en l'econòmica del contracte. Esta omissió per part de les entitats ha estat objecte de crítica en la citada sentencia, en la qual es posa de manifest que les mateixes entitats els donen un tractament impròpiament secundari, la qual cosa incideix en la manca de claredat de la clàusula en no ser percebuda pel consumidor com a rellevant a l'objecte principal del contracte.

En efecte, un gran nombre de clients van contractar el préstec de la seua hipoteca, o un simple crèdit, amb una entitat determinada perquè l'interès ofert resultava més favorable que l'ofert per altres bancs o caixes. Però, per a sorpresa del client, després d'una baixada de l'índex de referència euríbor, l'interès pactat amb l'entitat es veu eclipsat per un interès fix que li impedeix bene-ficiar-se d'esta baixada i, per tant, d'un menor cost en l'abonament de la quota mensual del préstec.

En resum, la sentència és favorable als afectats per la clàu-sula terra. El Tribunal exposa que les entitats bancàries no són transparents a causa d'una manca d'informació prou clara en introduir-se la clàusula terra, moltes ve-gades, de manera conjunta amb la clàusula sostre, en no existir simulacions d'escenaris, en no haver-hi infor-

29De bona llei

mació prèvia clara i comprensible i, finalment, en situar-se entre una aclaparant quantitat de dades entre els quals queda emmascarada.

Atesa la importància de la sentèn-cia que acabem de comentar, fa poc el Consell General del Notariat ha presentat l'Òrgan de Control de Clàusules Abusives, que tindrà com a objectiu principal impedir que s'introduïsquen este tipus de disposicions en els contractes amb consumidors recollides en escrip-tura pública, la qual cosa incremen-tarà la seguretat jurídica dins la contractació i ajudarà a previndre més impugnacions judicials. Este or-ganisme crearà un arxiu informàtic amb totes les sentències fermes que declaren abusiva una clàusula per-què pugue ser consultat pels notaris abans de concedir una escriptura.

Finalment, cal deixar dos coses clares. En primer lloc, el Tribu-nal Suprem no declara en cap cas il•legal les clàusules terra, sinó que les anul•la en els casos en què les entitats bancàries o de crèdit no van informar clarament i expressa al client de la seua existència dins del contracte. Per tant, les entitats bancàries podran seguir aplicant-la sempre que informen amb detall de la seva existència, funcionament i efectes a l’hipotecat. La sentencia obliga que estos tipus de clàusules es matisen de manera comprensible i transparent.

I, en segon lloc, cal tindre present que les entitats bancàries o de crèdit no estan obligades a retor-nar les quantitats cobrades perquè la mesura no té caràcter retroactiu i les entitats financeres no estan obli-gades a retornar als seus hipotecats les quantitats que els van cobrar a través d'esta clàusula, encara que no els n’informessin de l’existència.

Judit Chavarria

CAMPIONS!!

Poques vegades tenim l’oportunitat d’encapçalar les nostres cròniques amb un titular tan exultant. De fet, si la cosa va bé, una vegada com a molt i, si no va tan bé, ni això. Però sí, els integrants de l’equip aleví, amb el seu entrenador al capdavant, han estat capaços d’il•lusionar-nos durant tota una temporada. Si tenim en compte que el primer partit que vam jugar a casa el vam perdre per golejada, potser ningú hagués apostat pels nostres jóvens valors... però les coses mai són com comencen, sinó com acaben.I la nostra història no podia tindre un final millor, pròpia de qualsevol pel•lícula d’intigra premiada als Gaudí. Feien falta dos partits per a acabar la tempo-rada: l’11 de maig contra el Roquetenc a casa i l’últim, el dia 18, a casa del Remolins. El partit contra el Roquetenc, jugat dissabte al matí, el vam guanyar per golejada, amb 13 gols a 0. Per a celebrar la gran temporada, Manolo i la Sara van convidar l’equip a una fideuada amb molta xalera i ball! Fer equip i pinya és clau per a l’èxit col•lectiu en qualsevol esport!! Per a no haver de jugar-nos-ho tot l’última jornada al camp de l’aleshores tercer classificat (Remolins) havíem d’estar pendents de dos partits: el que jugava el segon classificat, la Rapitenca, contra el quart, el Jesús i Maria... i el que havien de jugar diumenge al matí el Santa Bàrbara contra el Remolins. Si la Rapitenca i el Remolins empataven o perdien, el Masdenverge era campió. La primera sorpresa, el mateix dissabte, va ser que la Rapitenca va perdre a casa per 1 a 5 davant del Jesús i Maria. La primera part de la sorpresa s’havia convertit en realitat. ¿¿I si el Remolins perdia o empatava amb el Santa Bàr-bara i érem campions l’endemà??? Ostres tu! Caguera m’agafa. Sabeu què? A les 10, concentració al carrer Barcelona en la bicicleta i cap a Santa Bàrbara que hi falta gent.Tots col•locadets i calladets a la graderia per si de cas la cosa no anava bé... va començar el partit. Al minut 9 el Santa Bàrbara es va avançar en el mar-cador... Érem campions, però encara quedava tot un món per endavant. El Remolins havia demostrat estar fort tota la temporada i, de mica en mica, va anar marcant el seu estil, amb tres gols en tres parts (minuts 14, 38 i 47): 1 a 3. Per sort, ens havíem contingut. Calia pensar com ens ho faríem per a guanyar-los l’última jornada a casa seua. El Santa Bàrbara no parava de llui-tar, però la proesa resultava impossible. O no!!! El minut 51, els planers van acostar-se en el marcador: 2 a 3. Teníem nou minuts per a empatar i, de retruc, fer-nos campions. Ui!!!! Per poc!!! Merda!!! (perdó, però la tensió era màxima!!). GOOOOOOOOOLLLLLLLL, minut 55. Quins nervis!! Ni un cul tocant els seients i, per fi, final del partit i CAMPIONS.La tornada de Santa Bàrbara a Masdenverge en bici va ser tot una festa, però encara quedava el millor: una passada per tot el poble acompanyats pels clàxons dels cotxes i la gent que sortia als balcons i a la porta per a saludar. És cert que molta gent es pensava que estàvem celebrant el triomf de la nit anterior de la lliga del Barça... però no: ERA LA NOSTRA LLIGA.La setmana següent teníem l’últim partit al camp del Remolins, amb la il•lusió de saber que se sent quan et fan un passadís. Increïble!!! Joc net i companyo-nia entre els dos equips! Si bé el resultat no era el més important, a 15 minuts del final anàvem guanyant 2 a 4, però quan feien falta 5 minuts van empatar-nos 4 a 4. Una volta acabat el partit, la presidenta del club, la Sara Albiol, els havia preparat una sorpresa: una samarreta de campions, amb el lema “Equip, il•lusió i joc net”. Els jugadors van celebrar el triomf amb l’afició. O-le-lé, o-la-là, ser del Masden és lo millor que hi ha!!!! Cal recordar que l’equip ha tancat la temporada amb 160 gols a favor, 59 en contra i 0 targetes (potser la xifra més important de totes tres!!!).

30 C.F. Masdenverge

Golejadors alevins (160 gols)

Àxel Panisello 61 gols Izan Arribas 27 gols Dídac Tena 27 gols Èric Borrego 17 gols Josep Mora 12 gols Aitor Cardona 7 golsKevin Troncho 3 golsAyyoub EllahguiNoemí GonzálezJordi FerreresMartí GarcíaValentí Esterlich1 gol

Després de tancar la temporada, calia fer el sopar i la festa dels campions, moment que es va aprofitar per donar les gràcies a tots aquells que han fet possible assolir el somni que estàvem vivint. Des d’Aitor, Ivan o Estiven fins a totes les persones anònimes que han aportat el seu granet d’arena. Després del sopar dels campions i les jugadores de l’equip femení, vam passar a la part més festiva de la nit, conduït en tot moment per Àlex Palomeque i la col•laboració de son germà, Sergi. Hi van haver parlaments, sorpreses i celebració de la gala de la Pilota d’Or, que va aconseguir el nostre màxim golejador Àxel Panisello. A més, els jugadors van tindre un record per als dos seguidors més il•lustres: sa iaia d’Èric, la Pilarín, i son iaio d’Aitor, Vicent. Si el Barça té l’avi del Barça, el Betis l’abuela... natros tenim la iaia i el iaio del Masden!!!La festa es va tancar amb més de tres hores de ball i una rotllana perfecta per a tancar el cercle de la temporada. Una temporada que a més suposa el comiat de l’equip de diversos jugadors: Dídac, Josep, Noemí, Jordi, Martí, Valentí i Ayyoub. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís, la vostra lluita i el vostre joc net. L’equip, abans de marxar de vacances, encara ha jugat un parell de caps de setmana més. D’una banda, l’1 de juny van jugar un amistós contra el Tortosa de preferent, con-tra jugadors la majoria dels quals eren de segon any. El re-sultat final va ser de 6 a 2 a favor del Tortosa. De l’altra, el 15 de juny vam participar en un torneig a Deltebre en què

participaven 16 equips. Al final, vam quedar en quarta posició. Resultats i golejadors: Ebre escola 1- Masden-verge 2 (Josep i Àxel); Rapitenca B 0 - Masdenverge 1 (Dí-dac); Sant Jaume 2 - Masdenverge 3 (Àxel, Aitor i Josep); Constantí 2 - Masdenverge 2 (Èric i Dídac. Vam passar als penals perquè no en vam fallar cap); SEMIS: Santes Creus 7- Masdenverge 0 (l’equip rival va quedar campió); partit pel 3r i 4rt lloc: Avatars (selecció Terres de l´Ebre) 1 - Mas-denverge 0. Val a dir que el Martí Garcia va ser escollit com el millor porter del torneig. Enhorabona!!El dia 19, l’entrenador, la presidenta del club i sis inte-grants de l’equip van anar a Tortosa a recollir el trofeu que els acreditava com a campions 2012-2013 de la cat-egoria aleví de la tercera divisió. L’any que ve haurem de jugar a segona!!!

El dia 22, el club va organitzar un nou acte durant el qual es van lliurar uns diplomes a tots els jugadors i les juga-dores que durant la temporada han defensat els colors del club. Per l’escenari van passar els més menuts (gràcies Ivan i Manel per la gran faena que heu fet!!), els alevins i les noies. Durant més de dos hores vam poder visionar uns vídeos muntats per la Yasmina que van servir per a tancar amb brillantor una temporada que recordarem durant molt de temps!! O potser repetirem l’any que ve!!!

Club de Futbol Masdenverge

31Les nostres mascotes

VIATJAR AMB LES MASCOTES

Ara que arriba el bon temps, de ben segur que buscareu llocs on anar i passar bons moments amb els vostres com-panys canins. Portar el gos al cotxe ha de ser una experiència agradable i segura per a vatros i per als vostres gossos.

La DGT prohibeix que els animals estiguen solts al cotxe o que estiguen als seients del davant perquè poden presentar un perill per a la conducció. La normativa actual no indica específicament com hem d’assegurar el gos dins del cotxe. Al mercat hi ha diversos sistemes per a facilitar un transport segur:

Xarxa: solen ser de niló i s’enganxen a quatre punts fixos del cotxe. S’ha de comprovar si la mida és l’adequada per al cotxe. Si la xarxa és elàstica impedeix que l’animal no es mogue, però en cas d’impacte no reté el gos.

Barres separadores: són barres horitzontals i verticals que s’adapten a l’altura i amplada del cotxe, impedint que l’animal passe a la zona de passatgers. Són fàcils d’instal•lar i retenen millor l’animal, però moltes vegades no aguanten l’empenta d’un animal gran.

Arnés de seguretat: és un cinturó que, d’una banda, s’enganxa a l’arnés del gos i, de l’altra, al fermall del cinturó de seguretat del cotxe. És eficaç en col•lisions a poca velocitat.

Transporting: és una bona opció, redueixen la mobilitat de

l’animal i es poden posar al lloc adequat. És convenient posar-lo juntament amb un element de retenció o a la zona de càr-rega, justament al darrere del seient posterior. Molts porten unes ranures que permeten subjectar-los al cinturó de seg-uretat.

En cap dels casos cal transportar el gos al maleter (tancat), ja que una mala combustió del cotxe pot provocar una desgrà-cia; a part, el gos necessita ventilació per a transpirar.

Quan viatgeu amb el gos també heu de tindre en compte es-tos consells:-No deixeu que el gos trague el cap per la finestra del vehicle.-Si feu un viatge llarg, no oblideu parar cada dos hores per a donar-li aigua al gos i que estire les potes.-Que el gos face les necessitats abans de sortir de casa.-Si és un gos poc acostumat al cotxe, doneu-li una pastilla per a què no es marege i així evitareu possibles problemes desa-gradables.-No deixeu el gos sol dins del cotxe mes de deu minuts i sem-pre a l’ombra i amb ventilació.-No us oblideu la documentació i tot el necessari per a la seua alimentació i higiene.-Si viatgeu a fora, intenteu informar-vos dels requisits neces-saris i tingueu previst algun veterinari a la destinació per si sorgeix alguna emergència.

Ara que arriba el bon temps, disfruteu d’unes bones vacances o d’una escapada de manera segura per a vatros i les vostres mascotes. El més important és viatjar, disfrutar i tornar a casa

sans i estalvis!

32 Club d’escacs

II OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS DE MASDENVERGE – TERRES DE L'EBRE

A Masdenverge, durant el cap de setmana del 28, 29 i 30 de juny, s'hi va disputar el torneig d'escacs II Obert Inter-nacional d’Escacs de Masdenverge – Terres de l’Ebre. Van ser tres dies molt intensos d'escacs, amb moltes activitats paral•leles que van fer del conjunt d'este obert un bon torneig.

El torneig va nàixer com a una eina de suport als jóvens escaquistes i jugadors de les nostres terres per a què tinguen la possibilitat de jugar un bon torneig a prop de casa. Pensem que esta ha de ser la nostra filosofia: formar valors i bons jugadors d'escacs. La pràctica fa mestres i no ho podem descuidar mai.

En l'àmbit de la competició, motiu principal del torneig, hem de dir que va ser molt competitiu, el nivell dels ju-gadors va ser molt bo, amb unes diferències mínimes en el rànquing inicial, fet que va propiciar que hi hagués competitivitat a fons i que en cap moment hi hagués un favorit clar . La participació va ser molt bona, amb 117 ju-gadors vinguts de tot arreu: Saragossa, València, Castelló, Barcelona, Lleida, Tarragona i també de la rodalia. També hi van estar representades moltes escoles d'escacs que van aportar alguns dels seus jóvens jugadors més desta-cats. El salt qualitatiu respecte de la passada edició ha estat important: l'any passat hi van participar 33 jugadors i enguany n’érem quatre vegades més. L'esforç del grup de treball que ha fet possible l’edició d'este torneig ha es-tat més que notori i la recompensa ha estat ben visible.

Quant als resultats finals, hem de dir que fins a l’última partida no hi havia un guanyador clar. Si bé Alexander Pena partia amb mig punt d'avantatge, hi havia cinc ju-gadors més amb opcions al triomf final. Tots van haver de jugar al límit de les seues possibilitats i donar el màxim d'ells mateixos.

Finalment, el mestre FIDE colombià, Alexander Pena, amb 6,50 punts de 7 possibles, es va imposar perquè va guanyar l’última ronda. Això, sumat als 0,5 punts d’avantatge que ja tenia, va ser prou per a guanyar el torneig. En segon lloc va quedar Miquel Jordan, amb 6 punts, del Círculo Mercantil de Castelló i en tercera pos-ició —i completant el podi—, el guanyador de la primera edició, el jove valor Joan Buch Prades del Club d'Escacs Masdenverge. També cal destacar el bon resultat del jove de l'Ampolla, Llàtzer Bru, que en 6 punts va quedar quart, empatat amb el segon i tercer classificat. Com a primer lo-cal va quedar Aaron Rodríguez. En categoria femenina el primer lloc va ser per a Fanny Cabanillas, de Torredembar-ra, mentre que en veterans el primer va ser Miquel Ortí, de Morella.

Fins al rànquing 1800, primer va quedar Jordi Subirats del CE Masdenverge; fins al 1900, Mario Torres del CE Marcos Frechin i fins al 2000, Pablo Palacios de Saragossa. Com a primer Sub-16 va quedar Daniel Romero de Saragossa i segon, Sergi Mascarell del CE Masdenverge. En Sub-14, primer va quedar Albert Girona de la Selva del Camp i seg-on, Marc Avante del CE Masdenverge. En categoria fins als 12 anys, primer va quedar Marcel Claramunt de l'Ateneu Colom i segon, Yannis Ochovo del CE Masdenverge. En Sub-10, primer va ser Lluc Estruch de Ponts i segon, Marc Salvadó del CE Masdenverge.

Pel que fa a les activitats que es van fer amb motiu del II Obert Internacional, en destaquem la molt bona aco-llida de la conferència impartida pel mestre Feda Manolo Al-cover sota el títol Métodos para el desarrollo de la intuición en el ajedrez. El nombrós grup de participants —jugadors, pares i educadors— van seguir amb molta atenció els consells i les indicacions del mestre.

Respecte de l'anàlisi de partides, activitat duta a terme pels monitors Robert Roiget i Carlos Albert, va agradar molt tant als jóvens jugadors en formació i als formadors d'altres escoles com els pares dels xiquets presents a la sala de joc. Vore els errors comesos durant la partida i que algun mestre et pugue ajudar a superar-los és bàsic si

33Club d’escacs

volem aprendre.

Pel que fa a les visites guiades als espais naturals del nostre entorn, activitat desenvolupada pel Museu de l'Ebre i pen-sada bàsicament per als acompanyants, també va agradar molt. Sempre tenim un bon grup d'entusiastes interessats en estos temes de natura i història.

El torneig de ràpides nocturn va tenir una bona participació; de fet, s’hi van apuntar la majoria dels jugadors que jugaven l'Obert durant el dia. El guanyador va ser Felipe Porras, del Club d'Escacs Barcelonès Sud.

Respecte de les activitats d'esbarjo, la que més va agradar va ser el bany a la piscina del poliesportiu.

Cal destacar l'important suport de comerços del poble, de les empreses del nostre entorn i de les institucions, princi-palment de l'Ajuntament de Masdenverge, que bé econòmi-cament o bé en productes típics de la zona han col•laborat i han fet possible la viabilitat d’este torneig. També l'empresa Blitz d'Alzira, que s’encarrega de la part tècnica del torneig.

L'acte d'entrega de premis va comptar amb la presència de Cinta Espuny, delegada Territorial d'esports de la Generalitat; Manolita Cid, delegada de Benestar Social; Álvaro Gisbert, al-calde de Masdenverge; Marta Amigó, delegada territorial de la Federació Catalana d'Escacs i dels regidors locals de cultu-ra i de festes i joventut. Tots ells van destacar la bona acollida i el bon nivell de torneig, encoratjant tant als jugadors com als pares a portar als seus fills i a disfrutar de la pròxima. Tam-bé van animar els organitzadors a fer d'este torneig d'escacs un clàssic de les nostres terres per a què tant els jugadors com els aficionats puguen gaudir d'un bon torneig d'escacs.

El mestre FIDE colombià, Alexander Pena, amb 6,50 punts de 7 possibles, va ser el campió del torneig.

Passeig Escoles, NÚM. 71 (benZinera Cooperativa)

43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606

E-mail:dispetap@yahoo.es

34 Club Patí

Pa i Pastes del ROSERTel. 977 719 100

c/ Major 4 43878

MASDENVERGE

II ESTADES CLUB PATÍ MASDENVERGE

El passat dia 26 de juny vam inaugurar les segones estades “Somriu a l’esport”, programades fins al dia 26 de juliol.Ens estem donant a conèixer de mica en mica i la prova és que hem doblat el nombre de xiquets i xiquetes que este estiu s’hi han apuntat. La Junta estem contents i esperem estar a l’alçada. Però sobretot volem que els xiquets i les xi-quetes s’ho passen bé i que alhora aprenguen de la convivèn-cia amb els altres i de les noves experiències i situacions amb què es troben.L’estiu és una època per a descansar, passar-ho bé... però els pares no hem d’oblidar que el dia és molt llarg i que hi ha temps per a tot. La pràctica d’un esport, no només el pati-natge, és molt important per a la salut del nostres fills, així com per als aprenentatges de tot tipus, acadèmics i no acadèmics.I això és el que pretenem aconseguir amb les nostres estades. Si algú vol participar-hi encara ho pot fer al mes de setembre fins al començament del curs escolar. Només fa falta que ens faci arribar estes dades:

Nom i cognoms: Data de naixement: Número de la targeta sanitària: Correu electrònic: Telèfon o telèfons: D.N.I. del patinador/a: D.N.I. dels pares:

El preu de l’activitat és de 30€ mensuals, més 5€ anuals de l’assegurança de la Federació Catalana de Patinatge. El primer mes és gratuït.El curs comença el primer dilluns de setembre. L’horari és els dilluns de 17.30 a 19.30 h i els dimecres i divendres de 17 a 19 h. Si voleu apuntar-vos-hi, entregueu la butlleta superior als membres de la junta, juntament amb una foto de carnet. Animeu-vos!!!

PARTICIPACIÓ EN EL FESTIVAL DE PATINATGE ARTÍSTIC D’ULLDECONA

Com cada any, i ja en fa tres, el dissabte dia 6 de juliol el nostre club va participar en el festival de patinatge artístic que organitza la població d’Ulldecona en acabar el curs.

Les nostres patinadores —vuit en total— van interpretar el Xou de Rio, molt acolorit i amb una música de samba molt animada, espectacle amb el qual es van classificar per a la final territorial celebrada a Riudoms.

L’intercanvi entre clubs veïns que és enriquidor i a la vegada gratificant per a les xiquetes, que s’emporten un record i amistats que després aniran trobant al llarg de l’any en les diverses competicions.

Per això, quan ens proposen una sortida com esta no ho dubtem; també perquè sabem que elles no ens fallaran al nostre Festival de Patinatge de Festes Majors, que es farà el diumenge dia 28 de juliol a la nit, al qual convidem a tothom.Les nostres xiquetes ja estan entrenant-se per al Festival de Festes i de ben segur que ens sorprendran.

Us hi esperem!!

Club Patí Masdenverge

35 Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J.Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Mamífer. Mentida. 2. Forat d'un pont. Mil. Clot. 3. Bastant ric. Ventositat. Grau d'intensitat d'un color. 4. Vocal. Fàrmac que s'administra a cullerades. Ho té tot. 5. Os del dit. 6. Comença el camí. Peix que s'abriga. La tens a prop. 7. Metall preciós. Vall flu-vial envaïda per la mar. Dos d'iguals que fan riure. 8. Substància material. Val per cent. Estat de la terra després d'una bona ploguda. 9. Poble de les Terres

de l'Ebre. Mira de fit a fit.

VERTICALS1. Mamífer que pertot es fica. Pastís que enceta el solstici. 2. Ingredient bàsic. Fa fum. Cabells d'or. 3. Mig clar suma cent cinquanta. Soroll d'un tret. Les tens al sac. 4. Vocal. Relatiu a un pol. Zero. 5. Adoba màquines. 6. Bé. Secreció protectora d'un cefalò-pode. Consonant. 7. Plantígrad. La sogra en té tres. Afirmació. 8. Part assortida d'un tot que s'ha de dis-

tribuir entre diferents persones. Espanya. Rata. 9. Trumfo. Part davantera d'una nau.

36 La “contra”

CAMPIONS!