BERTINI: TESTI SPAGN. S. XV - HERRERA : RIMAS INEDITAS

capellA dels Reis Catolics, establi una catedra de lullisme a Saragossa i queels seus ensenyaments haurien pogut Esser el germen d'un nucli lullista enaquella ciutat.

L'edici6 actual del text que comentem no va acompanyada d'aparat critic,puix que el sell editor s'havia proposat ilnicament de facilitar un text d'estudi.Sols algunes notes brevissimes i sovint inoperants informen sobre particularitatsde la transcripci6. Cal lamentar una s6rie d'errors en aquesta, aixi com enla puntuaci6, que desvirtuen el sentit del text. Per exemple, al vers. 114, ontranscriu mucha per nueba y vos per dos : •En un ramo cantaba un ave quedaria mucha cogitani6n de amor si alguno le these vos. El amigo did vos alave..., ; al vers. 43, la nova puntuaci6 transforma el sentit primitiu del text :uEl amigo llam6 a la puerta de su amado con golpes de amor y de speranna.Oya el amado con humildad, piedad, patiennia, e charidad ; los golpes de suamigo abrieron las puertas (de)° deida.d e humanidad. Entr6 el amigo e bib alsu amado, = (Amicus pulsauit ostium sui amati ictibus amoris et spei. Au-diebat amatus cum humilitate, pietate patientia et charitate ictus sui amici.Aperuerunt portas deitas et humanitas. Intrauit amicus et suum vidit amatum.,

Rosalia GUILLEUMAS

FERNANDO DE HERRERA : Rimas indditas . Editadas por Jost MANUEL BnecuA.Madrid, Instituto Antonio de Nebrija (CSIC), 1948. 254 p'gs. (RFE,Anejo XXXIX.)

La publicaci6, per J. M. Blecua, de les poesies de Fernando de Herreracopiades al ins. 10159 de la Biblioteca Nacional de Madrid ha plantejat de nouel problema del valor de les antigues edicions d'aquell poeta. Recentment, en-front l'opini6 expressada per Blecua al. prbleg de la seva edici6, Salvatore Bat-taglia, en un extens article,' n'ha exposada una altra d'oposada. Cum quesabern que Blecua prepara un nou estudi sobre aquesta giiesti6, ens limi-tarenl en la present nota, que apareix amb un gran retard, a donar comptedels terines en qu6 6s plantejat el problema.

F. de Herrera publica en vida una part petita dels seus poemes. En laRelaci6n de la guerra de Cipre (1572) figura la cclebre cann6 a la victoria deLepant ; en les Anotaciones a las Obras de Garcilaso de la Vega (1580) inelogu6alguns sonets, algunes traduccions i versos isolats i una egloga en llaor deGarcilaso; finalment, el 1582 aparegueren Algunas obras de Fernando de He-rrera, prdcticament l'tinic recull de versos que publica en vida, que cont6 l'Rglo-ga venatoria, cinc cannons, set elegies i. setanta-vuit sonets. Des d'aleshores finsa la seva mort, el 1597, no publica m6s versos. El 1619 fou impresa a Sevillauna edici6 titulada Versos de Fernando de Herrera emendados i divididos porel en tres libros, preparada pel poeta-pintor Francisco Pacheco, en la qualfiguren tres-cents vuit sonets, trenta-tres elegies, disset cannons, quatre Sex-tines i dues estances. Totes les obre5 contingudes en l'edici6 de 1582, llevatdos sonets i l'Egloga venatoria, foren incloses en 1'edici6 Pacheco, pero amb

9. El de entre par6ntesis bs un afegit de 1'editor.i. Per it testo di Fernando de Herrera, FR. I (1954) , 51-88.

205

PERE BOHIGAS

variants notables i amb algunes supressions, per. la qual cosa aquesta edici6

ha inspirat desconfianna a la major part de critics. Es segur que han contribuit

a aquest descredit les paraules del llicenciat Enrique Duarte, un dels prolo-

guistes de l'edicio de 1619, segons el qual la memoria d'Herrera s'hauria es-

borrat, si Pacheco cno uviera recogido con particular diligencia i cuidado al-

gunos cuadernos i borradores que escaparon del naufragio, en que pocos dias

despu6s de su muerte perecieron todas sus obras po6ticas, que 61 tenia corre-

gidas de filtima mano i encuadernadas para darlas a la emprenta,. 0 sigui

que el manuscrit d'Herrera enllestit per anar a la impremta es perd6, i ales-

hores Pacheco, sempre segons Duarte, no solo copi6 una i dos vezes de su

mano lo que aora nos ofrece, pero cumpli6 lo que faltava de otros papeles

sueltos, que avian venido a manos de diferentes personas, de quien los uvo ; i

aunque todo ello sea del mesmo autor , es cosa cierta que to que el tenfa escogido

i perficionado Tara sacar a luz seriz de mayor i de mds acabada perfection..

Les paraules subratllades han motivat el caut recel amb que editors coin Coster

i Garcia de Diego han mirat 1'edici6 pdstuma de Pacheco, recel que no s'ha

fonamentat en un estudi critic aprofundit, que hauria estat, d'altra banda,

moat dificil de far, per no dir impossible, mancant una tercera collecci6 que per-

metes d'establir la deguda correlaci6 entre unes versions i les altres.

Aquest indispensable terme de compar.acio ens ha estat aportat per Jos6

Manuel Blecua amb els textos d'Herrera que ha tingut la fortuna de retrobar.

El ms. 10159 de la Biblioteca Nacional fou vist per Bartolom6 Jos6 Gallardo, i

m6s ensa fou utilitzat per Juan Perez de Guzman, l'editor del Cancionero de

la Rosa. Despr6s fou oblidat per tots els editors d'obres d'Herrera, fins que ha

estat altra vegada descobert per Blecua, a qui hem d'agrair. el servei de la

seva publicacio. El ms. 10159 duu la data de 1578 i cont6 cent trenta poesies

d'Herrera. Dotze Son comunes a les editions de 1582 i 1619 ; una ho 6s nom&s

a la de 1582 ; seixanta-cinc ho son tan sols a la de 1619, i quaranta-sis son rigo-

losament inedites. Aquestes darreres es distribueixen en trenta-quatre sonets,

tres cannons, tres elegies, quatre eglogues i dos poemes en estances.

Descobrir un nombre tan considerable d'obres inedites d'un poeta de la

categoria d'Herrera 6s sempre un esdeveniment important, b6 que cap de les

del ms. 10159, que Blecua ha exhumat, no revela caires nous del poeta ni su-

pera l'obra coneguda. Amb obres coin les 61timament publicades horn hauria

pogut fonamentar certament la gldria d'Herrera tan legitimament corn anlb

d'altres ja conegudes, peril aquelles, en llur conjunt, s6n variacions sobre telnes

molt repetits, amb franc predomini del tema amor6s, anlb el qual el nostre

poeta basti una obra que reprenia incansablement i sotmetia a continua revisi6.

Entre les obres noves hi ha diversos sonets dedicats ais sews amics, algunes

noves cantons, estances i elegies, i sobretot les quatre eglogues diferents

de la que inclogu6 en les anotacions de Garcilaso i de 1'Egloga venatoria del

recull de 1582, la millor pesa, sons dubte, d'aquest genera, de totes les que co-

neixem d'Herrera. Amb aquest important grup d'obres novas d'Herrera is seva

primera epoca poetica queda molt m6s ben documentada que abans, i aixd 6s

molt important; perb potser encara ho 6s m6s el fat d'haver descobert una

cdpia d'obres ja conegudes que es troben en els altres dos reculls, car aixd

ens d6na un terme precis de comparaci6 que fins ara no tenlem, el qual ens

permetra de donar un pas molt notable en l'estudi de 1'evoluci6 de fart d'Her-

rera. Aixd t6 un interes molt particular en un poeta corn aquest, que, segons

testimoni unhnime dels seus contemporanis , refeia i polia constantment els

206

HERRERA: RIMAS INEDITAS - G. BLANCO: UNAMUNO Y SUS POESIAS

sous versos, obeint un instint de perfecci6 que no quedava mai satisfet. Ara,per a jutjar el valor relatiu de cadascu.n dels reculls conservats d'obres d'Her-rera cal fer un treball comparatiu sistematic que Blecua en la present ocasi6ha limitat tan cols a algunes poesies. Aquest examen parcial ha dut Blecua a laconclusio de la superioritat del manuscrit de Madrid sobre I'edici6 Pacheco,la qual, tot i la data pdstuma, representa, al seu entendre, un estat m6s primitiude l'obra poetica d'Herrera que el manuscrit. Aquesta opinio es funda en raonssubjectives. Blecua ho declara de forma ben explfcita : •Las razones en que;undo la superioridad de estos poemas [del ms. de Madrid] frente a los editados,son puramente esteticas y subjetivas. El lector pods comprobar que las elegiasy las canciones son mucho mAs bellas en el texto ms. que en Pacheco, quien,ademas, presenta algunos poemas mutilados)). Enfront d'aquesta opini6, Bat-taglia n'ha presentada una altra del tot oposada, basada en la comparacio deltext de les dotze obres que figuren en tots tres reculls. No ens interessa ara deprendre partit en aquest debat, perque sabem que Blecua prepara un importantestudi en demostraci6 de la seva tesi. Ens sembla, pero, necessari de fer re-marcar que qualsevol que sigui l'opinifi que ens formem sobre el valor del textde Madrid i el de Pacheco, aquesta ha d'anar recolzada damunt el resultatobjectiu de la comparacio de les obres que es troben en tots tres reculls, elqual necessariament ha d'6sser punt de partida per a la comparacio de la restad'obres que nom6s son comunes a dos reculls. Aquell primer pas ha estat donatuna vegada per Battaglia; Blecua no pot excusar-se de tornar-lo a dollar, si noconsidera prou definitiu el del sell predecessor. Sobre aquesta base solida, 1'ar-gurnentaci6 que despr6s vindra, de car6cter estetic o de qualsevol altra mena,tindr6 major consistencia. Mentrestant alegrem-nos de la magnffica aportaci6de Blecua per a l'estudi de l'obra d'Herrera, i desitgem que siguin aviat unfet l'edici6 ciitica de tots els seus poemes i l'estudi que sobre llur text Blecuaprepara.

Pere BOHIGAS

MANUEL GARCfA BLANCO: Don Miguel de Unamuno y sus poesfas. Estudio yantologia de poemas in6ditos o no incluidos en sus libros. Universidad deSalamanca, 7954. 454 p6gs. (.Acts Salmanticensia: Filosofia y Letrass, VIII.)

Aquest Ilibre 6s una obra d'amor, pero 6s tamb6 d'un rigor critic i d'unaerudicio exemplars : hi lluu l'afecte personal pel seu protagonista, sense nlinvade la pacient i necessaria acumulaci6 de dades. L'actual catedratic de gramaticahistdrica espanyola de la Universitat de Salamanca, que ha dedicat tant d'afanya la publicacio de les obres del seu mestre que aquest deix6 escarnpades percinquanta anys de publicacions hispaniques i estrangeres arreu del mon, araens ofereix un estudi de la seva poesia que en les seves linies essencials nodubto gens a qualificar de definitiu. Al final reprodueix quaranta-quatre poesiesno recollides anteriorment en llibre, i dbna una completissima bibliografia.

Durant la seva vida Unamuno pubiica set volums de poesia, ultra una col-lecci6 d'assaigs (Andanzas y visiones espanolas, 2922) que cont6 alguns es-crits en vers. Cal afegir-hi el molt important Cai:cionero, escrit entre 1928 i1936 - la darrera poesia data del 28 de desembre de 1936, tres dies abans dela seva wort - i publicat pbstumament a Buenos Aires l'any 1953.

207

27