BENVIGUT AL MÓN D’UNA MODISTA

Entrevista a Pepita

Emma Gómez EscrivàIES Jaume II El Just

Tavernes de la Valldigna

Per quin motiu va triar aquest ofici?

Perquè en ma casa, mon pare va morir quan jo era molt menuda i necessitàvem diners.Ma mare volia dur-nos a l'almacen o a cosir i vaig optar per anar-me'n a cosir, i amb la sort que em vaig ensenyar prompte.

A quina edat va començar amb l’ofici?

Vaig començar a ensenyar-me al tretze anys, però amb l’ofici, és a dir a anar per les cases, als dèsset.

On treballava en cases o en fàbriques?

Anava per les cases a cosir, tota la vida.

Li agradava?En locura, disfrutava d’allò mes del meu treball.

Duia sempre damunt el material necessari?

No, ja que totes les cases tenien màquines de cosir, llavors hi anàvem i les dones ens ajudaven a passar senyals per tal d’avançar més i així ens cundia molt la feina. En un dia igual fèiem una bateta i una bluseta.

Ens pot explicar la jornada laboral?Pel mati ens posàvem a les 9 i acabàvem a

la 1, per anar-nos-en a dinar. Desprès ens tornàvem a posar a les 3.30 del mig dia i acabàvem de normal a les 9, encara que hi havia dies que acabàvem a les 10 o les 11 de la nit, fins que no acabàvem la feina.

Es guanyava bé la vida?

Sí, es guanya molt bé la vida, guanyàvem molts diners. Ací en esta casa no cabien tots els diners que he guanyat, he guanyat molts diners en esta vida.

Han seguit els fills amb l’ofici?

No, què va!!Jo volia que la meua filla fóra modista però ella deia: ni pensar-ho.

A ella aquest ofici no li ha agradat mai.

Va seguir vostè l’ofici de la seua mare?

No, ja que els meus pares eren llauradors, tenien moltes terres i per això de sempre ells s’han dedicat a l’agricultura.

Com estava la competència al poble?

Hi havien més modistes al poble de les que hi n’ha ara. N’hi haurien unes 5 o 6, encara que jo i una altra xica érem de les més cosíem. No és per alabar-me , però les que mes cosíem érem jo i una altra.

Com es feia?Anàvem a cosir a les cases, tots tenien

màquines i allí tallaves la tela i estaves cosint tot el dia, i a la nit el pagaven el jornal i cap a casa. Si no acabaves la peça de roba tornaves el dia següent.

Era la mateixa manera de cobrar que hui en dia?

No, allí cobràvem totes les jornades o quan acabàvem de fer una feina, però això de cobrar a final de mes és una cosa moderna de fa uns anys.

Per què creu que va desapareixent el seu ofici?

Perquè és un esforç gran, ja que has d’anar a ensenyar-te i has d’estar estar 3 o 4 anys, com vaig estar jo. Llavors les xiques van a un lloc i es col.loquen de dependentes o el que siga i de seguida guanyen diners.

A part, estan les xiques que decideixen estudiar carrera, això és diferent.