Beatriu NAVARRO I BUENAVENTURA; Josep Lluís … NAVARRO I BUENAVENTURA; ... de l’ermita del Remei...

48

Butlletí Informatiu de Ceràmica, núm. 108, juliol-desembre 2013, pp. 48-55. ISSN: 0213-1978

Beatriu NAVARRO I BUENAVENTURA; Josep Lluís CEBRIÁN I MOLINA

RESUM:

En aquest article donem a conèixer dues estacions de via-crucis, fins ara inèdites, pintades per Josep Sanchis a Va-lència en el segle XIX, que es conserven a l’antic convent d’agustins de Rocafort (l’Horta Nord).

Les notícies conegudes sobre el pintor ceràmic Josep Sanchis i Cambra, malgrat ser un dels artistes de la taulelleria del segle XIX més importants, són escasses, fet per altra part generalitzat i aplicable a la pintura ceràmica valenciana en ge-neral1. Sanchis fou un pintor bastant prolífic i amb molta obra conservada, la qual cosa ens permet un coneixement suficient per tal de poder reconstruir –amb llacunes encara– la seua evolució pictòrica.

Moltes pintures estan signades per l’autor i és a partir d’aquestes i per analogia amb altres àgrafes que li hem atribuït un corpus d’obres bastant considerable en els últims anys2. La signatura de l’artista –ja fos com a instrument publicitari o com a manifestació d’orgull artístic– es va estendre, a principi del segle XIX, a les reials fàbriques de taulells de València espe-cialment a l’època de Maria Salvadora Disdier, hereva del seu pare Marc Antoni Disdier. És cert que, anteriorment, trobem algunes poques obres signades, com la socolada importada el 1574, del talaverà Oliva per a la Sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana, o la produïda el 1755 a la fàbrica de Vicent Navarro per al refetor del convent de Sant Domè-nec d’Oriola, dissenyat i pintat per Lluís Domingo i Luciano

1. Una visió general sobre la taulelleria valenciana del segle XIX a soler Ferrer, m. P.; Pérez CamPs, J.: Historia de la cerámica valenciana, IV (s. XIX-XX), València, Vicent García, 1992, cap. III; Coll Conesa, J., La cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis, València, AVEC, 2009, cap. 17. 2. CeBrián i molina, J. Ll.: “Josep Sanchis i Cambra: pintura ceràmica devocional”, dins Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, 2009, pp.179-187 i 227-232. navarro i Buenaventura, B.; CeBrián molina, J. Ll.: “Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”, dins Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2011, Xàtiva, Ulleye, 2011, pp. 105-118 i 153-168.

Calado respectivament3, però es tracta de casos aïllats. Ara, però, la signatura implicava una visió moderna, comercial i publicitària, conscients com eren els Disdier del prestigi dels taulells que eixien de llurs forns i de la vàlua dels pintors, els millors de les fàbriques valencianes. Així cal esmentar el plafó de santa Marta, del 1809, del Museu Nacional de Ceràmica de València i el de la Mare de Déu de la Llum de Navaixes, on consta la marca de fàbrica i el pintor: “Reales fábricas de Dª Mª Disdier / Jh. Sanchis ft.” (amb petites variants entre unes inscripcions i altres). No vol dir açò que tota la taulelleria sor-tida d’aquesta fàbrica porte la marca, però sí quan es tracta d’obres d’excel·lència, realitzades pels millors pintors del taller, com hem dit, com s’esdevé amb el pintor Joan Bru i Plancha en el paviment de l’aula capitular de la Seu de Saragossa4, el de l’ermita del Remei d’Alcanar5, el del Museu de Mallorca, el plafó de la Mare de Déu del Carme de Planes, etc.6

Altres obres signades per Josep Sanchis, sense especifi-car la factoria, són les Trinitats de Xàtiva (fig. 1) i de Cullera7,

3. alBert BerenGuer, i.: “Zócalos de azulejería en Orihuela”, Archivo español de arte, 73 (1946), pp. 47-54. 4. CeBrián molina, J. Ll.; navarro i Buenaventura, B.: “El pavimento de la sala capitular de la Seo de Zaragoza”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 106 (2010), pp. 7-21. 5. tosas i JorDà, m. t.: “Joan Bru i Plancha, autor de les rajoles antigues de l’ermita de la Mare de Déu del Remei”, Butlletí Informatiu d’Alcanar, 156 (1991), pp. 37-39. 6. navarro i Buenaventura, B.: “Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida”, dins Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, 2009, pp. 167-178 i 221-226. navarro i Buenaventura, B.; seGura martí, J. m.: “Mare de Déu dels Lliris. Joan Bru i Plancha”, dins Llum de les Imatges: Camins d’Art: Alcoi 2011, València, Generalitat valenciana, 2011, pp. 422-423. 7. CeBrián i molina, J. Ll.; navarro i Buenaventura, B.: Pintura ceràmica a

Dues estacions de viacrucis inèdites de Josep Sanchis i Cambra Beatriu Navarro i BuenaventuraJosep Lluís Cebrián i Molina

PARAULES CLAU:

Josep Sanchis i Cambra - pintura ceràmica - Rocafort - segle XIX - taulelleria - València.

49


Santa Caterina de Castelló de la Ribera (fig. 2), els Sants de la Pedra de Castelló de la Ribera, Sant Llorenç d’Aielo de Malfe-rit, Sant Josep de Canals (fig. 3), Sant Llorenç de Carcaixent8, la Mare de Déu de la Font i Sant Roc de Vilallonga, del 1835 (fig. 4), les socolades amb el dinar al camp i la cavalcada dels Reis d’Orient, al Museu de Mallorca9, entre altres.

Unes altres obres, encara que sense la signatura de San-chis, estan datades, de manera que ens faciliten informació per tal d’establir cronologies i sobretot veure l’evolució estilís-tica i tècnica del pintor. Per exemple, el plafó de Sant Pere de Vilallonga, del 1816, Sant Josep d’Alberic, en 1818, i Sant Blai de Figueroles, del 1828.

El corpus d’obres conegudes del pintor, doncs, ens propor-ciona molta informació. Hem de tenir en compte també publi-cacions de la darreria del segle XIX, els autors d’algunes de les quals encara guarden memòria de les produccions de la primera meitat de la centúria. Així, l’escriptor de la Renaixença Teodor Llorente, a l’obra Valencia, esmentava Josep Sanchis i Francesc Dasí com els dos pintors valencians de taulells més notables del segle XIX10. Qui més dades ens facilita és l’enginyer Rafael Valls David11 qui, en un to laudatori, diu que era “uno de los más grandes artistas en pintura cerámica que han existido en Valencia. Este artista, que se llamaba D. José Sánchiz y era conocido entre los pintores alfareros de su épo-ca como el Rafael de los azulejos, debido á su carácter, y más aún á los grandes conocimientos pictóricos que poseía en la cerámica”. Valls afegeix que fou pintor i director a la fàbrica que Royo i García havia adquirit el 1799 al carrer de Russafa, de València, i remarca l’excepcionalitat de la seua pintura. Re-produïm el text pel seu interès, ja que les obres que esmenta no s’han localitzat actualment:

[...] De los talleres de la fábrica de azulejos de Sr. Royo, en Valencia, salieron hermosas composiciones firmadas por el pintor Sánchiz, en cuyos azulejos no sólo debemos admirar los artísticos paisajes y asuntos mitológicos pintados con sólo

Xàtiva: plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX, Premi d’assaig Carles Sarthou Ciutat de Xàtiva 2008, Xàtiva, Ajuntament, 2009, pp. 72-74.8. Guerola Blay, V.: “El tondo cerámico con el martirio de san Lorenzo: problemas historiográficos en torno a una pintura inédita de Joseph Sanchis”, Ars Longa, 3 (1992), pp. 55-64; La pintura ceràmica a Carcaixent: Estudi, classificació i catàleg raonat: Plafons devocionals, costumistes, natures mortes i taulells de sèrie, Carcaixent, Ajuntament-UPV, 2002, pp. 130-133. 9. soler Ferrer, M. P.: “Panel de azulejos valencianos con fiesta campestre”, Archivo de arte valenciano, 88 (2007), pp. 259-263. 10. llorente, T.: Valencia, Barcelona, Daniel Cortezo, 1889, II, p. 485. Sobre el pintor Francesc Dasí i Ortega vegeu les recents aportacions de CeBrian i molina, J. Ll.: “Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques”, Centre d’estudis del Maestrat: Boletín de divulgación cultural, 90 (2013), pp. 116-131. 11. valls DaviD, R.: La cerámica. Apuntes para su historia (I), València, Imp. Juan Guix, 1894, pp. 136-139.

cuatro ó cinco colores, que era toda la riqueza de paleta que en aquel entonces podían disponer, sino el verdadero conoci-miento que poseían en el resultado que debían dar a los colo-res despues de haber sufrido la cochura para que imitasen con propiedad los paisajes de la Naturaleza [...]Por lo tanto son dignos de figurar en un museo los pavimentos ó pisos en azulejos pintados por el mencionado artista Sán-chiz, tanto por su composición, corrección de dibujo y colorido, que hoy se encuentran adornando el salón del piso principal de la casa situada en la calle del Pié de la Cruz, núm. 15, como por la fabricación, pués si dichos azulejos han sido colocados á principios de este siglo, más tarde levantado el piso para re-formar la casa, y luego vuelta otra vez á colocarlos, y hoy con-tinúan intactos después de haber sufrido millares de pisadas y golpes, bien podemos asegurar que si estos azulejos hubieran sido fabricados con los procedimientos modernos, de seguro hace años no quedaría de ellos ni el barniz ni los colores.Hermoso es el piso en azulejos del cual nos ocupamos, pero no es menos artístico otro piso en azulejos, pintado también por Sánchiz y colocado en la casa número 9 de la calle de Santa Teresa, el cual, aunque pintado más modernamente, pues fue colocado en año 1831, también es digno es estudio para los pintores ceramistas modernos, puesto que el Sr. San-chiz, no disponiendo más que de cuatro ó cinco colores, pintó un hermoso y artístico medallón central rodeado de una guir-nalda y en las cuatro carteras cuatro fruteros llenos de fruta valenciana, y en uno de ellos un melón, empezado á cortar la primera raja, con tal naturalidad dibujada y colorido apropiado, que más parece melón colocado en el centro de una mesa y á punto de comerle que no colocado en el suelo para servir de pavimento.”

En resum, Josep Sanchis és un pintor actiu durant la pri-mera meitat del segle XIX, que treballa a les Reials Fàbriques de València, almenys a l’època que les dirigeix Maria Disdier, la filla de Marc Antoni, el xativí fundador. Sabem també que fou pintor i director de la fàbrica que Miquel Royo posseïa al carrer de Russafa. I tenim prou obra signada per permetre’ns identificar amb criteri la resta de la seua producció.

En aquest treball ens apropem, una vegada més, al pintor i presentem dues obres inèdites, conservades al claustre baix de l’exconvent de Rocafort (Horta Nord), actualment propietat municipal. Els agustins fundaren el convent al segle XV sobre l’antiga ermita que els pedrapiquers tenien dedicada a sant Sebastià. L’edifici conventual actual és posterior a la fundació medieval: té un claustre petit de dues plantes amb arcades i columnes de rajola. Als murs de les naus conserva un via-crucis de taulelleria de cronologia i mà diversa. Desconeixem l’origen del viacrucis, però en una fotografia del 1912 veiem que les estacions ja ocupaven el lloc alt on les trobem avui, per tant, segurament és la ubicació original. Fins agost del 1835,

50 Beatriu NAVARRO I BUENAVENTURA; Josep Lluís CEBRIÁN I MOLINA


data de la desamortització, l’edifici estigué habitat pels frares. L’estat el cedí al municipi i quedà l’església per al poble12.

La majoria de les estacions del viacrucis són de la darreria del segle XVIII. Cada estació està formada per quatre taulells (2x2). Tanmateix, les estacions primera i última, la número 1 i la 14, són diferents, més modernes, d’estil totalment diferent, pictoricista, del primer quart del segle XIX, les quals preci-sament són les que atribuïm a Josep Sanchis (fig. 5 i 6). En aquest cas es tracta, en realitat, de dues plaques ceràmiques de format quadrangular. El pintor en realitzà moltes al llarg de la seua vida, per exemple la de Sant Antoni Abat, de Xelva, la Mare de Déu del Pilar, d’Alcoi, Santa Agnès del Mont Policià, a Paterna, l’Ànima del Purgatori, del Museu de Castelló, o el Sant Blai de Figueroles.

12. Pérez i marCo, A.: Crònica de Rocafort, Rocafort, Ajuntament, 1988.

Les dues estacions de Rocafort s’han de posar en relació amb el viacrucis del convent de monges carmelites del Cor-pus Christi de València (fig. 7), ja que són un precedent, el qual recentment, l’any 2009, hem atribuït al pintor13. Segueixen el mateix model i tenen la mateixa composició. El conjunt de València és més elaborat i conserva les catorze estacions for-mades per quatre taulells cadascuna. Tenen un marc format per un bossell groc amb llistell de color taronja. Tots dos tenen els colors intensos, amb gradacions i tonalitats diverses, que trobem en altres obres de Sanchis: groc, blau, verd oliva, mo-rat i marró obscur. També les ombres fortes que marquen les anatomies i els trets fisiognòmics, així com el tractament dels teixits amb múltiples plegats pesats i ondulants, de vegades amb efecte de tornassol o el primer terme fosc de l’escena amb acumulació d’òxids... Tot ens remet a l’obra de Sanchis.

13. CeBrián, op. cit., 2009.

Fig. 1. Trinitat. Xàtiva

51DUES ESTACIONS DE VIACRUCIS INÈDITES DE JOSEP SANCHIS I CAMBRA


Fig. 2. Sta. Caterina. Castelló de la Ribera

Fig. 3. Sant Josep. Canals



Les estacions de Rocafort són anteriors a les de València. Així ens ho indiquen diversos aspectes. La presència de per-filat per al dibuix, molt fi això sí, que en el cas del viacrucis de València ha desaparegut pràcticament. El color blau turquesa de l’ample marc de tradició divuitesca, mentre que en el de València només hi ha el bossell groc. El de València és mes sobri en colors, tant pels colors utilitzats com per la combinació entre ells. Fixem-nos, per exemple, en la cortina de darrere de Pilat, de l’estació 1a, o en el llençol que cobreix el cos de Crist, amb tractament diferent a cada viacrucis.

Altres obres devocionals que cal afegir a la producció de Sanchis, són el plafó de Sant Antoni de Pàdua i Sant Pasqual Bailon, del palau dels barons de la Pobla Tornesa, a Caste-

Fig. 4. Sant Roc. Vilallonga. 1835

lló de la Plana (fig. 8), i un taulell amb un cap masculí d’una col·lecció privada d’Alberic (fig. 9). Aquest taulell és similar a diverses imatges de sant Josep del pintor i una ànima del Pur-gatori del Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, sem-blant, per altra part, a una altra ànima de Cocentaina14. Josep Sanchis també és autor d’un sòcol de cuina que conserva el Museu de Pedralbes, a Barcelona, i d’algunes obres que hem vist a la Col·lecció Folch-Rossinyol, de Rupit: un plafó de sant Josep, una escena de cacera i un cap que sembla provinent d’una cuina.

14. navarro i Buenaventura, B.; CeBrián molina, J. Ll.: “Taulelleria de l’església del Salvador de Cocentaina”, Alberri: Quaderns d’investigació del Centre d’estudis contestants, 23 (2013), en premsa.



Fig. 5. Estació 1a. Rocafort

Fig. 6. Estació 14a. Rocafort



Fig. 7. Estació 14a. València

Fig. 8. Sant Antoni de Pàdua i sant Pasqual Bailon. Castelló de la Plana

Fig. 9. Sant. Col·lecció particular. Alberic



Beatriu NAVARRO I BUENAVENTURA; Josep Lluís … NAVARRO I BUENAVENTURA; ... de l’ermita del Remei...

Documents

Transcript of Beatriu NAVARRO I BUENAVENTURA; Josep Lluís … NAVARRO I BUENAVENTURA; ... de l’ermita del Remei...