Batxillerat d’Arts Escèniques - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_22.pdf · tocat...

REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Núm.22 · febrer 2010

Batxillerat d’Arts Escèniques

Nou curs, nous professors, nous companys i nous temps. Tornem a començar amb la rutina després de tot un estiu d’haver carregat les piles. Tornem a trobar-nos amb els companys de l’any anterior que tant molestaven a classe, i tornem a tro-

bar-nos amb els tots aquells profes que posaven treballs que no feia ningú.

I què fem nosaltres? Posar-hi bona cara! Perquè també tornem a trobar-nos amb els amics que no hem pogut veure durant l’estiu i tornem a riure les bromes que es fan cada dia a classe. No podem dir que fer deures, estudiar pels exàmens i llevar-se cada dia a les set (o abans...) sigui una meravella, però tenim altres motius per poder estar contents d’haver començat un nou curs en aquest institut, que gairebé ocupa la meitat de la nostra vida (l’altra meitat són els amics!).

Com cada any, els companys de 3r d’ESO que formem l’optativa de revista ens hem esforçat durant tot un quadrimestre perquè tothom que vulgui pugui llegir Ai... Domè-nech!

Hem començat aquest curs amb la novetat del batxillerat d’Arts Escèniques. Durant els anys anteriors, la major part dels alumnes que cursaven batxillerat eren del mateix centre. En canvi, amb la incorporació d’aquest nou batxillerat (l’únic centre del Maresme que imparteix aquest tipus d’estudis és l’Institut Lluís Domènech i Montaner) han vingut molts nois i noies de fora. Des de la nostra redacció els volem donar la benvinguda, així com als més joves de l’institut, els alumnes de 1r d’ESO, als quals hem fet una entrevista. Dues estudiants estrangeres d’intercanvi han fet una visita a la nostra redacció i hem aprofitat per fer-los una entrevista, així també, a un membre de l’associació DEKKA a qui agraïm la seva col•laboració.

Ara ja hem superat un trimestre, i som ja a les festes de Carnaval. A nosaltres no ens ha tocat presentar aquesta festa, però hem fet altres temes com les presentacions del nou professorat, un apartat de crítiques musicals, literàries i de cinema, una entrevista a la Colla de Reis de Canet, el reportatge de Lluís Domènech i Montaner, l’ horòscop, una enquesta sobre drogues i alcohol, i moltes altres coses més! Sempre amb la il•lusió que us interessin i les llegiu. L’únic que esperem és que no llenceu la revista a la paperera tot just us la donin, perquè segur que hi ha algun tema que desperta el vostre interès.

Donem gràcies a l’associació de mares i pares d’alumnes, per la seva col•laboració amb la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra re-vista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció de l’optativa de revista, o bé a la coordinadora Lurdes Vallicrosa.

Per últim, només ens cal dir que esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquest nou any que se’ns presenta, el 2010!

Laredacció

1Editorial

2Què ens diu l’Ampa

2Aquest any, professors nous

4Noves generacions

6Racó Literari

8Who is Lluís Domènech

10Batxillerat d’Arts esceniques

12Notícies

14Colla de Reis

15Festival de Nadal

16Sortides

18Entrevista a DEKAA

19Alumnes d’intercanvi

20Enquesta: Alcohol i drogues

22La Cartellera

23Test de personalitat

26L’horòscop

27L’abecedari

28Racó denúncia

Coordinació: Lurdes Vallicrosa Saseras

Equip de redacció: Deborah Almerge, Noelia Arias, Dídac Chiva, Cristina Fernández, Patrícia Garcia, Anna Maria Garris, Esther González, Gerard Justícia, Loida Molina, Marta Mollfulleda, Sandra Murtra, Nora Ortiz, Clara Pereyra, Susanna Pérez, Alba Rios, Pere Vega.

Disseny i maquetació: SIL Informàtica Canet

Edita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i Montaner

SUMARIEDITORIAL

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010 �

AQUEST ANY, MOLTS PROFESSORS NOUS!

Què ens diu L’AMPA?Una vegada més ens retrobem en un

nou curs i amb una nova revista. Enguany, des de l’AMPA ens sentim orgu-llosos de què el nostre institut sigui un dels pocs a Catalunya que ofereixen el Batxillerat d’Arts Escèniques. Ens consta que ha estat una lluita per part de l’Equip Directiu de l’institut , l’ajuntament, enti-tats del poble i persones vinculades en el món educatiu i per això la nostra més sincera felicitació pel seu èxit. Canet de Mar és un poble on el teatre

i la música estan molt arrelats i per això creiem que no hi podia haver un lloc mi-llor per impartir aquest Batxillerat. De fet, serà una manera més de promocionar el poble i de donar-nos a conèixer com a centre de cultura en el seu sentit més am-pli. Nosaltres, per la nostra part, restem a la disposició dels nous estudiants que aquest batxillerat ha aportat al centre, així com de les seves famílies. En un altre ordre de coses, l’AMPA ja ha

iniciat les activitats extraescolars. També hem posat en marxa un curs d’informàtica per adults i ja ens preparem per a la nos-tra participació a la nova Fira d’Entitats que comença a engegar motors. Estem que no parem i això...ens encanta!! Només ens queda desitjar-vos a tots i totes un curs ple de satisfaccions i d’experiències inoblidables. Molta sort i... CARPE DIEM! (gaudiu el moment, us pen-seu que és dur, que estudiar costa, però, per experiència us diem, que després ho recordareu amb enyorança).

Enric AbadalMatèries que imparteixes: tecnologia i mate-màtiquesUn llibre: Els tres porquetsUna pel•lícula: Los hombres que no amaban a las mujeresUn grup de música: ColdplayPlat preferit: pasta Una afecció: fer excursions a la muntanyaUna mania o un vici: el picant a la pizza

Josep Bou Matèries que imparteixes: músicaUn llibre: Los Pilares de la Tierra, de Ken FollettUna pel•lícula: Los niños del coroUn/a cantant: Tarja TurunenPlat preferit: arròs al forn Una afecció: tocar a la banda de músicaUna mania o un vici: la puntualitat

Toni Chaveinte Matèries que imparteixes: economia, econo-mia d’empreses, i socials Un llibre: La IlíadaUna pel•lícula: El cel i la terraUn grup de música: The SmithsPlat preferit: guacamoleUna afecció: fer excursionsUna mania o un vici: la xocolata

José Miguel ChicoteMatèries que imparteixes: anglès Un llibre: 1984, George OrwellUna pel•lícula: La taronja mecànica Un grup de música: Pink FloydPlat preferit: paellaUna afecció: jugar a tennis Una mania o un vici: el tabac

Carme CidMatèries que imparteixes: castellà i aula d’acollidaUn llibre: El petit príncepUna pel•lícula: Memorias de ÁfricaUn/a cantant: ChayanePlat preferit: mel i matóUna afecció: pintar i fer punt de creuUna mania o un vici: el cafè

Xevi EscrihuelaMatèries que imparteixes: llengua i literatura catalanaUn llibre: La vida en minúscula, Alfred PolgarUna pel•lícula: Annie Hall, Woody AllenUn grup de música: Antònia FontPlat preferit: truita de patates amb un pa amb tomàquet ben oliatUna afecció: lectura, cinema, esportUna mania o un vici: --------

Aquest any han arribat al centre molts professors nous. Per conèixer-los una mica més, els nois i noies de la revista hem decidit fer un petit qüestionari a uns quants d’aquests professors. Per saber més coses de la resta us haureu d’esperar a la següent revista.

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010�

Maria Font Matèries que imparteixes: educació físicaUn llibre: L’encantadora de Florència Una pel•lícula: SevenUn grup de música o un cantant: Jack Johnson i U2Plat preferit: canelons Una afecció: viatjarUna mania o un vici: no en tinc cap.

Julia García Matèries que imparteixes: llengua i literatura espanyolaUn llibre: Cien años de soledadUna pel•lícula: Lo que el viento se llevó Un/a cantant: Joaquín Sabina Plat preferit: arròs i truitesUna afecció: xerrar amb els amicsUna mania o un vici: el cafè

Anna MartínMatèries que imparteixes: llengua catalana i èticaUn llibre: El nom de la RosaUna pel•lícula: El ResplandorUn grup de música o un cantant: Keane, Lax’n Busto, Diana KrallPlat preferit: llenties i arròsUna afecció: la cuina, el viUna mania o un vici: el te i menjar-me les un-gles

Teresa Matamoros Matèries que imparteixes: física, química i naturalsUn llibre: El nen del pijama de ratllesUna pel•lícula: El nom de la rosaUn grup de música: Els BeatlesPlat preferit: arròs Una afecció: caminar i dibuixar Una mania o un vici: mossegar-me les un-gles

Merche Ros Matèries que imparteixes: ciències socialsUn llibre: La casa de los espíritus , Isabel Allen-deUna pel•lícula: Anything else , Woody AllenUn/a cantant: Mariza (cantant de fados)Plat preferit: cuina vegetarianaUna afecció: l’esport en general, idiomesUna mania o un vici: la xocolata

Maria Rotés Matèries que imparteixes: ciències naturals i ciències de la Terra.Un llibre: El amor en los tiempos del cóleraUna pel•lícula: Rojo Un grup de música: Najwa Nimri Plat preferit: pernil de JabugoUna afecció: caminar per la muntanyaUna mania o un vici: en tinc molts, però poc evidents.

Cristina SintasMatèries que imparteixes: llengua catalanaUn llibre: Los Pilares de la Tierra, de Ken FollettUna pel•lícula: Brave HeartUn grup de música o un cantant: Amaral, Ce-line Dion Plat preferit: mariscUna afecció: fer manualitats en generalUna mania o un vici: picar abans dels àpats

Lurdes Vallicrosa Matèries que imparteixes: llatí, grec ,mitolo-gia, revista i castellàUn llibre: Se questo è un uomo, Primo LeviUna pel•lícula: La vita è bella, Roberto Benig-niUn grup de música: Antònia FontPlat preferit: melanzane alla parmigiana (al-bergínia farcida)Una afecció: l’esportUna mania o un vici: la xocolata

Quim VilanovaMatèries que imparteixes: educació visual i plàsticaUn llibre: Mala herbaUna pel•lícula: El manantial de la doncellaUn/a cantant: Bob DylanPlat preferit: paellaUna afecció: motociclismeUna mania o un vici: no suporto el cogombre a l’amanida.

AlbaRios,3rESOACristinaFernàndez,3rESOB


Com veies l’institut abans de venir com a alumne?

Ulisses: Abans de venir aquí no em feia cap idea de com podia ser l’institut, no em vaig parar a pensar com era, i el veia d’una manera neutral, ni bé ni malament.

Óscar:Pensava que era diferent però ara mateix m’hi trobo molt bé .

Què va passar l’última vegada que vas sortir de l’escola de primària, l’últim dia del curs passat? Com et vas sentir?

Ulisses: No vaig sentir tristesa perquè en el fons m’alegrava de marxar de l’escola. De fet, creia que el nivell era baix, m’avorria a les classes. Venir a l’institut ho veia com a una cosa divertida, per poder aprendre coses noves.Óscar:M’he sentit trist perquè a primària hi tenia una amiga meva.

El primer dia a l’institut què se’t va pas-sar pel cap?Ulisses: La primera cosa de la qual em vaig adonar va ser que l’ambient és molt més violent aquí. Però no violent físicament, sinó violent emocionalment. La manera

que tenen els alumnes de ser és bastant diferent de quan anàvem a l’escola. Hi ha moltes menys ganes d’aprendre.Óscar:Pensava que era més fàcil .

Ara que ja hi portes un temps, com veus l’institut? Què et semblen les se-ves instal•lacions?

Ulisses: Diferent, cap a pitjor. Sembla que la gent ha canviat de caràcter d’un curs per l’altre, que ara l’últim que volen fer és estudiar. Jo puc dir que no he canviat.Les instal•lacions no estan malament. A primària penso que l’ambient de les clas-ses (el color de les parets, etc.) era més bo per estudiar. Els colors normalment do-nen més ambient d’estudi. El gris sembla avorriment.Óscar:Em sembla que estan molt bé.

Què et semblen els professors? Millor o pitjor que a primària?

Ulisses: Depèn. Sempre depèn del profes-sor. N’hi ha de millors i n’hi ha de pitjors. Però en general estan força bé.Óscar:Molt millor.

Creus que el nivell, tant de deures com d’exàmens, ha pujat molt?

Ulisses: Neutral. Els exàmens no els trobo difícils i el nivell no és gaire més complicat que a la primària. L’anglès, per això, no ha pujat de nivell.Óscar:Sí , ara faig més feina.

Què és el que més t’agrada de l’institut? I el que menys?

Ulisses: El millor de l’institut és el fet d’aprendre coses noves que no has après a l’escola. I el pitjor és el comportament dels alumnes amb els altres alumnes. Ha canviat molt.Óscar: El millor és que m’ho passo molt bé i el pitjor...no ho sé.

T’agraden les noves matèries (tecnolo-gia, laboratori, optatives...)?

Ulisses: Sí, les matèries optatives et do-nen l’oportunitat d’aprofundir en alguns temes, i el laboratori i la tecnologia estan força bé.Óscar:Sí, però no m’ agraden gens les ma-temàtiques.

NOVES GENERACIONSCom cada any volem fer un petit homenatge a les noves generacions que omplen la meitat del primer pis. Aque-lls nois i noies que tothom qualifica com els més petits i que han començat una nova etapa en aquest institut. De vegades recordem com ens vam sentir nosaltres quan teníem aquella edat i vam travessar per primer cop la porta de l’institut amb cara d’espantats. Per això volem

saber com s’han sentit els nous alumnes en venir per pri-mera vegada aquí. S’hauran sentit igual que nosaltres? O han canviat les coses des dels “nostres temps”?Hem escollit les entrevistes més curioses d’entre totes les que hem fet, la de l’Ulisses Martí de 1r B i l’Óscar Mar-tínez de 1r C. Vegem què pensen aquest dos alumnes de l’institut:

Ulisses Martí de 1r B Óscar Martínez de 1r C

Sentim no haver pogut posar les en-trevistes de tothom, i per això hem escollit alguns fragments d’altres

entrevistes que hem fet als nois i noies de primer:

La Maria Martínez ens ha explicat que li feia una mica de por venir a l’institut perquè no sabia què es trobaria, i que l’últim dia de curs li va fer pena deixar la primària.1r ESO D

“El primer que se’m va passar pel cap quan vaig arribar a l’institut va ser JUGAR! Ara que ja hi porto un temps, he vist que la gent la “lia” molt, i que les instal•lacions són una mica “cutres” Anònim1r ESO C

En Daniel Pareja ens ha confessat que creu que els professors no són ni millors

Et costa molt adaptar-te al nou horari?

Ulisses: Trobo que el nou horari és avorrit, però no m’ha costat d’adaptar-me.Óscar:Una mica, el que passa és que jo els dilluns no vinc aquí.

Tornaries a l’escola de primària? O ja t’has acostumat a la secundària?

Ulisses: Depèn del nivell d’estudis. Si pu-gen el nivell de la primària, sí que hi tor-

naria, si no, no.Óscar:Ja m’he acostumat aquí.

Heu fet nous amics a l’institut?

Ulisses: Trobo que la paraula “amics” és massa forta per a tres setmanes que por-tem de curs. Però no, fins ara no he fet nous amics perquè em costa integrar-me al grup. Encara que si no m’integro és per-què jo no vull, això ho tinc clar.

Óscar:Sí, he fet nou amics. Us agrada que dimecres i divendres per la tarda tingueu festa?

Ulisses: Sí, està bé tenir les tardes lliures per estudiar, encara que aquestes quatre hores que no fem els dimecres i els diven-dres no compensen amb les hores que fem de més durant el curs respecte a la primària.Óscar:Sí, molt.

ni pitjors que a la primària, simplement diferents. I pensa que el nivell d’estudis ha pujat una mica.1r ESO A

En Joan Sánchez pensa que el millor de l’institut són les tardes sense classe i el pi-tjor és haver d’entrar a les vuit del matí. També ens ha dit que les matèries noves, com les optatives i la tecnologia, li agra-den molt.1r ESO A

L’Helena Roig ens ha confessat que s’adorm al matí a primera hora i que sí que tornaria a l’escola de primària perquè hi havia menys deures.1r ESO B

La Carla Calvache ens ha dit que ha fet molts nous amics aquí i que li agrada molt que no hi hagi classe els dimecres i diven-

dres a la tarda.1r ESO C

I finalment, en Pau Mitjà ens diu que les classes són fàcils com un repàs de sisè, les instal•lacions són poc modernes i confor-tables, i els professors són més estrictes que a primària.1r ESO D

Moltes gràcies a tots i a totes per haver col•laborat en la nostra revista. Us desit-gem moltíssima sort per tots els anys que us esperen en aquest institut!

SusannaPérez3rESOADeborahAlmerge3rESOB

PatríciaGarcia3rESOCSandraMurtra3rESOC

PauMitjà,1rESODCarlaCalvache,1rESOCHelenaRoig,1rESOB

JoanSánchez,1rESOADanielPareja,1rESOAMariaMartínez,1rESOD

RACÓ LITERARIQuè pensem? Què fem? Què ens

preocupa? Com som? Són algu-nes de les preguntes que sempre

ens fem quan arribem a un certa edat i ens adonem que ja no som nens i que es-tem canviant cada dia que passa.

Per què pares, mares, professors i tota la pesca sempre diuen que ens entenen si fa més de 20 anys que van passar pel que estem passant nosaltres?

Quan arribem a una edat entre els 13 i els 14 anys (depenent de si ets noi o noia) t’adones que no només has fet una esti-rada, sinó que també comences a tenir alguns problemes amb la depilació, el maquillatge i la teva pròpia mentalitat.

A aquesta edat, les hormones es posen en moviment i són com una muntanya rus-sa que dóna voltes sense parar. Un dia et pots despertar de molt bon humor, i l’altre voldries engegar tothom a fer punyetes i tancar-te a la teva habitació per no sortir-ne mai més. Són coses de l’edat.Quan t’acostes als 13 anys ja comences a notar que alguna està canviant dins teu i ja no vols que et tractin com un nen. I els pares ho continuen fent! Per ben poc que ens agradi, sempre serem els nens petits dels papis.

Però què és el que ens preocupa? Nous sentiments, noves emocions i diferent manera d’enfocar la vida. Apareix l’amor, un sentiment que parla per si sol. Per més que us entossudiu en què quan teníeu sis anys vau sortir amb aquell nen que us aixecava les faldilles i que era tan maco, heu de saber que...no. Allò no era amor. I ja sé que direu que no conec el vostre cas i que en realitat us l’estimàveu, però una cosa és estimar i l’altra ben diferent és enamorar-se. Creieu-me, l’amor de veritat el coneixereu a l’adolescència.

El cert és que quan comences a endinsar-te en l’adolescència, et sents confós, com si no coneguessis el teu propi cos. Al prin-cipi costa una mica d’adaptar-se i fins hi tot a vegades et sorprens de les coses que han canviat en tu. Per això va bé tenir al-guna persona que estigui passant pel ma-

teix que tu per poder parlar-hi quan ho necessitis i compartir els teus problemes. Molts adolescents solen pensar que són els únics a qui li estan passant aquestes coses i creuen que la resta de gent no els entenen. Però us sorprendria saber quan-ta gent pensa com vosaltres!

No heu de pensar en l’adolescència com a una cosa dolenta, heu de pensar que és una etapa irrepetible en la que podeu gaudir al màxim de tot. No som adults i encara no tenim les responsabilitats que té un adult, però tampoc som nens, tot i que a vegades ens comportem com si ho

Un bon dia la Laura, la meva co-sina, em digué que una amiga seva es casava i com que ella

no tenia parella, i no volia anar-hi sola, em demanà que si us plau li fes el favor d’acompanyar-la. La veritat és que als ho-mes no ens agraden aquestes coses, però estava a l’atur i no és que tingués gaire feina a fer, així que li vaig dir que sí.Desprès de dues setmanes de trucades constants de la Laura preguntant-me si ja havia decidit què em posaria pel casa-ment, va arribar el dia.Les noces se celebraren als exteriors d’un luxós restaurant francès. Hi havia molta gent, tothom vestint molt elegant. La ve-ritat és que vaig quedar sorprès.La meva cosina es va quedar parlant amb una de les seves amigues, així que ja que

no coneixia ningú vaig decidir anar a fer un volt.Sempre m’havia agradat la botànica, i allà, mentre observava aquells merave-llosos jardins, els vaig veure. Aquells in-creïblement provocadors llavis, tan ten-dres, tan suaus, tan brillants. Vaig quedar bocabadat.-Que em sents?- em digué la noia. – Estic parlant amb tu.Ja feia estona que em parlava, però no podia escoltar-la. Els seus llavis captaven tota la meva atenció.Llavors li vaig ensenyar el camí. Des de llavors les nostres vides han caminat jun-tes arreu del món.

CristinaRuizDuque,4tESOB

fóssim. I a qui li importa? El que hem de fer és gaudir de la vida ara que se’ns presenta l’oportunitat i sobreportar l’adolescència el millor que puguem!

SusannaPérez,3rESOA

SEDUCCIÓ

ADOLESCENTS

MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS D’APRENENTATGE

Actualment, un dels problemes més destacats de la població és la difi-cultat d’aprenentatge dels estu-

diants, que comporta un mal rendiment acadèmic i el fracàs escolar. Això queda demostrat en la posició que ocupa el nostre país als sondejos realitzats sobre l’educació, ja que és en els últims llocs. Així doncs, es fa evident la necessitat de prendre mesures i modificar les condicio-ns d’aprenentatge dels nens i joves.

Primer de tot, s’hauria de motivar els alumnes a voler aprendre, perquè si des d’un principi no en tenen ganes, no servi-rà de res cap mesura que es pugui portar a terme. Per fer això, se’ls hauria de fer en-tendre la importància del coneixement, i demostrar-los que aprendre també pot ser un procés divertit. I perquè realment ho sigui, una bona opció és experimentar tant com sigui possible, ja que permetria arribar als coneixements descobrint-los per un mateix, perquè allò que es viu o es pot comprovar experimentalment, és més comprensiu i entenedor. Fa que l’alumne tingui més facilitat per recordar-ho i, a la vegada, ho fa més a gust i sense tenir la impressió que ha sigut avorrit o que se li ha fet feixuc. Per tant s’haurien d’ampliar les classes pràctiques, però mai deixant de banda les teòriques. També se-ria convenient facilitar el treball en equip i en xarxa, i realitzar activitats participa-tives; d’aquesta manera, es fomentaria l’esperit crític i la capacitat de discussió de l’alumne, fet que també afavoriria el procés d’aprenentatge.

Tot això, però, no serà possible si no s’hi inverteix el capital necessari: més labo-ratoris, més aules per poder treballar en grups reduïts, i més ben equipades amb instruments multimèdia. I per això és ne-cessària la implicació política, si no, no no-més ens quedarem a la cua de les llistes, sinó que acabarem tenint una població analfabeta que, més que no pas d’Europa, semblarà que sigui del tercer món.

SaraRoig,4tESOC

L’EMPREMTA

Natura bonica,natura estimada,amb la nostra empremtat’hem deixat marcada.

Muntanyes i boscos,el regne animal,un munt d’espècies extingidesamb armes letals.

Les més pures aigües hem contaminat.Rius i rierols s’estan assecant,el canvi climàtic ens està matant.

No podem tornar-tetot el que t’hem pres,amb la nostre inconsciènciaque tant t’ha malmès.

Que les nostres llàgrimesomplin els teus rius,reguin els teus boscos,i nodreixin tots els éssers vius.

MarcBley,1rESOA


Canet de Mar is a privileged enclave in the Mediterranean coast of Ca-talonia. It is not often that a town

is graced with the presence of a signifi-cant historical figure as important as Lluís Domènech Montaner. He may not be re-membered now, but suffice it to say that when he was alive, he was as famous and well-known as his contemporary colle-ague Gaudí, whose cathedral, the ever-present Sagrada Familia is regarded by all who visit Barcelona to be its most signifi-cant symbol and an unsurpassed feature of its crowded and polluted landscape. Yet, as time goes by, the achievements of one are clouded by the feats of the other, whose great deeds are sadly forgotten. In these few modest lines, we attempt to reinstate the memory and the impor-tance of the man that names our beloved high school.

Lluís Domènech Montaner was born in Barcelona in 1850, the son of Pere Do-

mènech Saló. He studied to become an architect in Barcelona and one might say he “graduated” (in present day “Bologne” terminology) there in 1873. He becomes a professor at the university. Although he would eventually become a politician and a historian, it is as an architect that he will always be remembered by posterity.

Polychrome ceramics, the use of metals modelled into beautiful forms (as if they were live elements) and the presence of brick masonry are significant aspects of the design of some of his buildings. The building that houses the Casa Roura res-taurant, a place of incomparable gastro-nomic excellence, is a sample of this kind of design. When one dines at this place, one is imbued with the glazed windows, the gilded chimney and the enclosed ele-gance of times past.

He represents the so-called Modernist movement. This Catalan cultural move-

WHO IS LLUÍS DOMÈNECH MONTANER?

Cementiri de Canet

Casa Roura

ment was one (if not the most) signifi-cant cultural event of the first years of the 20th century. It spans a great number of

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 201010

1 A cultural association, similar to the French Lyceum. It was usually the place where rich and influential members of society would meet, drink coffee and other beverages and discuss (in a rather elitist manner), politics and other such topics. 2 An institution, just like the Real Academia de la Lengua, which has no equivalent in the English-speaking words and acts like the Royal Society of Arts, promoting the use and the cultural mani-festations of the Catalan language.

disciplines: architecture, literature, artis-tic design, etc. and it is an integral part of the streets and buildings of our great Catalan nation. Indeed, it is Montaner’s wish to create what some experts have called a “national Catalan Art”. Some of the buildings he designed have beco-me landmarks in Barcelona, such as the magnificent Palau de la Música Catalana (1905-1908) and the new Hospital de Sant Pau (1902-1912).

He became the president of the Athe-neum1 on three occasions. He also beca-me the presidents of the Jocs Florals, a

tradition of writing poems and literature, whose origins can be found in literary con-tests from the Middle Ages and represen-ted the Renaissance of Catalan Literature after the repression of Catalan language, culture and identity in the Decret de Nova

Planta, instaured by the first Borbon Phillip V in 1714, a tradition which would be carried out after the infamous Civil War by General Franco during al-most forty years. He was a member of the Acadèmia de les Bones Lletres2 and he was also a journalist and wrote for several influen-tial catalanist newspapers and magazines such as “La Renaixença”, “Lo Cata-lanista” and “La Veu de Ca-

talunya”. He be-came in-volved in politics, always defending the Catalan cause and becoming a member of significant Catalan parties, such as the Lliga Regionalis-ta. He would gradually become desinchanted with politics and would devote the latter years of his life to archaeologi-cal studies and to histo-rical studies.

Lluís Domènech Montaner died in 1923 at the age of 73. He still remains one of the most significant and important figu-res of Contemporary Catalan culture and will remain as such as long as we remem-ber him. Let this small and brief text be a homage to the man whom we should all know about.

MiquelGiménez,departamentd’idiomes

Restaurant del Santuari de la Misericòrdia

Ateneu

Masia Rocosa

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010 11

Aquest any a l’institut s’ha inaugurat un nou batxillerat. És el batxillerat d’arts escèniques i ens hem reunit amb dues alumnes, l’Aina Arnó i la Urània Estalrich, per fer-li unes preguntes so-bre aquest batxillerat.

Per què heu escollit aquesta modalitat de batxillerat?

Aina:Si et sóc sincera, perquè crec que és el que s’ajusta més a la meva manera de ser, però també hi ha influït que no hi hagi matemàtiques.

Urània:Perquè m’agrada molt el teatre i la resta d’arts que giren al voltant del món de l’espectacle.

En què consisteix el batxillerat d’arts escèniques?

A: És un batxillerat com qualsevol altre, però amb matèries de modalitat dife-rents; música, arts escèniques...

U:Consisteix a aprendre i estudiar les ma-tèries comunes amb els altres batxillerats, però també a endinsar-te en el món del teatre, ja sigui treballant la veu, el cos, la respiració, la vergonya, el contacte amb el públic, la imaginació, etc. A més a més, també toques aspectes de música.

Quines matèries són les que més us

agraden?

A:Personalment, ciències per al món con-temporani (CMC) m’agrada força, però està clar que em quedo amb les arts escè-niques, ja que és molt més dinàmica i tots la gaudim molt.

U:La matèria d’arts escèniques és la que més m’agrada, perquè és la que va tenir més pes a l’hora d’escollir el batxillerat que volia fer, i perquè són quatre hores setmanals durant les quals aprens dife-rents aspectes del teatre, que és el que a mi m’agrada.

Feu alguna activitat artística fora de l’institut? Quina? Des de quan la prac-tiqueu? Quantes hores setmanals hi dediqueu?

A:Sí, jo i unes companyes tenim un grup de teatre, des de fa dos anys. Ens reunim dues hores a la setmana per preparar-nos.

U:Ara mateix no en faig cap, però des dels sis anys fins l’any passat feia teatre, i en tornaré a fer quan acabi el batxillerat.

Quines sortides professionals relacio-nades amb aquesta modalitat de batxi-llerat us interessen més?

A:Jo encara no tinc del tot clar que faré quan acabi el batxillerat, però alguna cosa relacionada amb el teatre, o de cara al públic.

U: Moltes de les sortides professionals són les mateixes que les dels altres batxi-llerats, però a mi m’interessa sobretot el que està relacionat amb el teatre.

Com heu començat aquest nou curs?

A:De moment sembla que bé, les notes bé, en general. I amb els companys, bé també, tots molt simpàtics.

U: Aquest nou curs l’he començat amb moltes ganes, perquè amb aquest batxi-llerat puc estudiar el que a mi m’agrada. A més a més, he conegut molta gent nova, ja que jo vinc de Mataró. Per altra banda, em costa tenir l’hàbit d’estudi que es ne-

cessita per estar a batxillerat.

Quins plans de futur teniu?

A:Ara per ara m’estimo més no pensar en el futur i centrar-me en el que estic fent aquí.

U: No m’agrada gaire pensar en el futur, prefereixo anar fent, aprenent i gaudint del present i, mica en mica, ja vas creant el teu futur. També és cert, que com tothom, m’he plantejat a què em dedicaré, o com em veig d’aquí a uns anys, i no tinc gens clar què faré, però sí que sé que estarà re-lacionat amb el món del teatre.

Us sentiu bé dins d’aquest batxillerat?

A:Sí, la majoria de companys que tinc són de fora, però crec que tots ens hem adap-tat molt bé.

U:Em sento bé dins d’aquest batxillerat, per bé que tinc la sort que s’ha incorporat aquesta nova modalitat i pel fet de poder-la cursar, però, com he dit abans, no em sento tan bé en la part que em costa tenir un bon hàbit d’estudi.

NoeliaArias,3rESOANoraOrtiz,3rESOD

EL BATXILLERATD’ARTS ESCÈNIQUES


Quants alumnes hi ha en total en el batxillerat d’arts escèniques?Hi ha 29 alumnes.

A part de l’ESO , existeixen altres requi-sits específics per cursar aquests estu-dis?Els mateixos que per cursar estudis de qualsevol altre modalitat de batxillerat .

Quina diferència hi ha entre aquest bat-xillerat i els altres?Les matèries comunes són les mateixes que totes les altres modalitats. Les espe-cífiques de 1r de batxillerat són: arts es-cèniques, anàlisi musical, i literatura cas-tellana.

Hi ha alguna matèria que també s’im-parteixi a secundària?Sí, (llengües, ciències, educació física...) però amb continguts de nivell superior, és clar!

De totes les classes, quina és la que t’agrada més?Jo només imparteixo arts escèniques a aquests alumnes de batxillerat i no puc comparar.

Totes les matèries es fan dins l’insti-tut?No, justament aquesta d’arts escèniques la fem a la Cúpula dels Comediants.

Els alumnes realitzen alguna activitat, com per exemple teatre i música, fora del centre?Sé que alguns alumnes van a tallers de teatre, alguns tenen un grup de música i també hi ha unes quantes ballarines, vull dir que estudien dansa.

Estàs content fent aquest batxillerat?Jo sí que estic content amb la matèria que imparteixo i amb el seguiment que en fan els alumnes de moment...

Quines sortides acadèmiques té? I qui-nes professionals?De fet, els qui superen els dos cursos, po-den presentar-se a les PAU (proves d’accés a la universitat, és a dir, el que es coneix com a selectivitat). Si parlem de feines, dintre del camp de les arts escèniques, crec que els caldrà més preparació enca-ra, però és un camí...

NoeliaArias,3rESOANoraOrtiz,3rESOD

ELIECER NAVARRO, TUTOR DEL BATXIILERAT D’ARTS ESCÈNIQUES

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010 1�

El diumenge tretze de desembre de 2009 es va realitzar la consulta po-pular a Canet de Mar sobre el futur

de Catalunya, tot seguint el procés que va iniciar tres mesos abans la població veïna d’Arenys de Munt. Al mateix temps, aquesta consulta també va tenir lloc a moltes altres poblacions catalanes com Arenys de Mar, Banyoles, Berga, Carde-deu, el Masnou, Manlleu, Ripoll, Sant Ce-loni... en total 167 municipis van poder decidir, de forma no oficial, si volien o no una Catalunya independent.

La plataforma ciutadana Canet De-cideix va haver de superar molts entre-bancs per arribar a celebrar la jornada del tretze de desembre. En primer lloc, el Bis-bat va negar l’ús del Centre Parroquial. I

Aquest any, com tots els altres, a Ca-net de Mar s’ha celebrat una de les tradicions populars catalanes més

conegudes: LA CASTANYADA!Passejant per la Riera Sant Domènech

es podia sentir aquella olor tan deliciosa de castanyes recent fetes. Com sempre, la gent del CEIP Mare de Déu de la Miseri-còrdia hi va estar present venent castan-yes i crispetes per guanyar diners per a les colònies del nois i noies del 6è curs. Als del CEIP Col•legi Iglesias tampoc els va faltar una paradeta amb les seves castan-yes preparades per menjar. La fundació Terra i Cel també va voler ser-hi present i van portar, no una castanyera, sinó tres castanyers ben simpàtics!

A més a més, alguns alumnes de l’institut (dels últims cursos) van prendre la iniciativa de fer una enquesta popular

Aquest curs, l’ajuntament de Ca-net de Mar i l’institut Lluís Do-mènech i Montaner han decidit

obrir els patis de l’escola els dissab-tes i diumenges, perquè els nois i les noies del poble puguin gaudir de les instal•lacions, practicar esport o altres activitats de lleure. Aquestes activitats seran supervisades per dues monito-res que, a part de controlar el bon ús de les instal•lacions, també organitza-ran activitats i tallers segons els inte-ressos i les demandes dels i les joves, que hauran d’omplir un full de pro-postes que trobaran a la consergeria de l’institut i a l’ajuntament.

Per poder entrar, s’ha de tenir una edat entre els deu i els setze anys, i també s’ha de lliurar a les monitores un paper de dades per poder accedir als patis.

PereVega,3rESOCGerardJustícia,3rESOB

N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S

en segon lloc, l’ajuntament va denegar la sol•licitud de material com les urnes per fer la votació.

Les sis taules electorals es van situar al número nou del carrer Ample, al costat de l’ajuntament. Es va tallar el trànsit de vehicles al carrer Ample per tal de facili-tar el procés. La gent va poder començar a anar a votar a partir de las nou del matí. L’edat mínima per poder votar en aquesta consulta era de 16 anys.

En total van votar 2.932 persones, és a dir, el 25,14% de la població, de la qual 2.727 van votar per el Sí, que represen-ta un 93,14%; 128 van votar per el No (4,37%); 73 persones van votar en blanc (2,49%); i hi va haver 4 vots nuls (0,14%).

Aquesta votació va fer realitat el som-

ni de molts canetencs que per un cop i de forma no oficial van tenir dret a decidir.

A Canet es van començar a fer activi-tats culturals i socials des de molt abans del dia 13: s’han realitzat moltes conferèn-cies, entrevistes a la ràdio local (Ràdio Ca-net), debats, davant de la biblioteca hi ha-via una parada informativa durant alguns caps de setmana, i el dia 5 de desembre a les 11 de la nit, a la plaça dels Americanos, hi va haver un concert, entre altres actes.

La diada va transcórrer en un ambient de festa democràtica i participació. Hi va haver actuacions musicals, exhibicions de balls llatins, participació de colles de Dia-bles i, fins i tot, una botifarrada popular.

Laredaccióde3rd’ESO

CANET DECIDEIX

preguntant què preferim, la festa anglesa del Halloween o la tradicional Castanya-da. I a vosaltres, què us agrada més? El Halloween o la Castanyada?

Si preferiu el Halloween en comptes de la Castanyada, cal dir que es va instal•lar un túnel del terror al bosc, prop de Vil•la Flora. I a l’envelat van portar una disco-mòbil perquè tots i totes ens ho passés-sim de meravella! I qui no s’ho passa bé quan es tracta de ballar i estar amb els amics?

I per si no en teníem prou, a Sant Ce-brià també van celebrar el Halloween i la Castanyada amb una festa al poliesportiu del poble a partir de les dotze de la nit.

Tota una nit, la Castanyada!

SusannaPérez,3rA

CASTANYADA 2009

PATIS OBERTS


El passat dia 25 de novembre de 2009, van venir al nostre institut uns estudiants de la universitat de 6è de

medecina i ens van fer una petita xerrada de La Marató de TV3, que es va celebrar el 13 de desembre. Ens van passar un vídeo en el qual diverses persones amb malal-ties minoritàries ens explicaven el seu cas i la vida que han de dur.

Aquest vegada, La Marató ha tractat les malalties minoritàries. Les malalties minoritàries són malalties molt poc fre-qüents i molt poc conegudes, que afec-ten unes 400.000 persones a Catalunya, el 5% de la població aproximadament.

Hi ha al voltant de 7.000 tipus diferents de malalties minoritàries i els símptomes

poden variar dins d’una mateixa malal-tia. Aquestes poden ser d’origen genètic (alguna alteració d’un gen heretat del pare o la mare) i no són contagioses. Alguns exemples d’aquestes malalties són les anomenades lupus, atròfia mus-cular i pell de papa-llona.

És ben cert que ens hem de conscienciar que aquestes persones són una gran majoria i tenen tot el dret de saber contra què estan lluitant i de poder dur una vida el més normal pos-sible.

A dia d’avui la divuitena edició de La Marató ja ha passat i es van recap-tar 6.010.366€ ens les més de 15 hores d’emissió (cal dir que aquesta dada de re-captació no és definitiva, ja que fins al 31 de gener de 2010 poden continuar els do-natius a través d’Internet i Servicaixa). Du-rant tot el dia més de 3.200.000 persones van veure La Marató en algun moment. El programa va ser presentat per Josep Cuní dels Matins de TV3.

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha propo-sat fer un canvi al calendari escolar.

Es tracta de començar el curs el dia 7 de setembre enlloc del 14 i a canvi fer una setmana de vacances al febrer.

El conseller d’Educació, Ernest Mara-gall, ja ha enviat la proposta per tal que el president del Consell Escolar de Catalun-ya emeti el dictamen.

Però, ens han preguntat si ens agrada o no aquesta proposta? La resposta és no. El cert és que aquesta reforma ens afecta directament a nosaltres, alumnes i profes-sors, i pel que es veu no compta la nostra opinió.

Per una banda, aquesta setmaneta que ens donen al febrer està molt bé per poder descansar a meitat del segon tri-mestre, que és el més dur de tots i, depèn d’on cauen les vacances de Setmana San-ta, és fa molt llarg! Però per l’altra banda,

que ens treguin una setmana d’estiu ens afecta molt als alumnes, que perdem una setmana de bon temps, diversió i anar a la platja. A més, hem de pensar que també afecta als professors, ja que hauran de co-mençar a preparar el nou curs el mes de juliol.

Quant a la setmana de febrer ens tro-bem amb un altre problema: que fan els pares amb nosaltres durant aquesta set-mana? A nosaltres no ens afecta massa perquè ja som més grans i ens podem quedar sols a casa, però com que aquesta reforma també afecta el calendari escolar de primària, els nens més petits necessita-ran algun lloc on poder estar-se. Per això haurien d’obrir els esplais, les activitats d’Escola Oberta i els casals, i això compor-ta una despesa de diners, i estem en crisi! A sobre, el conseller Ernest Maragall ens recomana anar a esquiar, i es queda tan ample...

Realment la Generalitat vol que el pla d’ensenyament s’assembli cada cop més al que tenen a la resta d’Europa? Així doncs, per què no fem jornada intensiva? I ja que plantegem tantes preguntes que no ens han contestat, podem fer-ne una altra: és factible que Espanya tingui el ma-teix calendari escolar que, per exemple, Noruega? També és veritat que les tardes lliures van bé sempre. Però tornem un al-tre cop al tema d’abans: què fan els pares amb nosaltres per les tardes?

Potser sortiria més a compte refor-mar només el calendari de l’Educació Secundària, o deixar-lo tal i com està ara, si aquesta reforma no va acompanyada també d’un canvi en els horaris laborals.

SusannaPérez,3rESOAMartaMollfulleda,3rESOC

REFORMES AL CALENDARI ESCOLAR

Arreu de tot Catalunya es van fer més de 1.000 activitats populars per recaptar diners.

A Canet, l’associació Sàlvia va fer una conferència sobre les malalties minori-tàries realitzada per metges de La Marató, un sorteig i una xocolatada per recaptar fons. A més, el Col•legi Iglesias també va organitzar una xocolatada i una penja-da de globus en forma de cor a la Plaça Macià. I a la Riera Sant Domènech es va posar una parada de joguines de segona mà, també per recaptar diners.

I el més important és que la classe de 3rD d’ESO va fer un mural per a un con-curs de La Marató. Tot i que no van guan-yar, és un mural fantàstic!

En definitiva, aquesta Marató ha estat tot un èxit tot i trobar-nos ens temps di-fícils per a l’economia. Podem sentir-nos orgullosos de ser tan solidaris. Seguim així!

DeborahAlmerge3rESOBSusannaPérez3rESOA

LA MARATÓ DE TV3


Què significa per a vosaltres ser un membre més de la Colla?Per a nosaltres ser un membre més de la Co-lla és un orgull, ja que realitzem les carros-ses per als nens i nenes del poble, esperant que aquell dia sigui un dels dies més espe-cials de l’any.

Quant tardeu aproximadament en fer les carrosses?Des que comencem fins pràcticament el da-rrer instant del dia cinc de gener transcorren aproximadament uns quatre mesos.

Quins materials acostumeu a utilitzar?Fem servir molts materials però els que més utilitzem són la fusta, ferro, pintura, porex-pan i sobretot molta purpurina.

Teniu un local propi? On està situat?Nosaltres no tenim un local propi, sinó que la nau en la qual treballem actualment ens l’ha cedida l’Ajuntament de Canet a l’espera que tinguem una nau pròpia on puguem treballar. El nostre espai de treball actual està situat al polígon industrial de Canet.

Us gasteu molts diners entre tota la preparació? Qui ho paga?Depèn de l’any en gastem més o menys. Una part la paga l’Ajuntament de Canet i l’altra part es paga a partir de la col•laboració de les botigues i entitats del poble. El dia de la carta dels reis i enmig de la cavalcada, les carrosses porten cartells publicitaris de les botigues i entitats col•laboradores.

D’on traieu les idees per als temes de la cavalcada?Traiem les idees d’on podem. La majoria de vegades ens inspirem a partir dels di-

buixos animats de pel•lícules i serials que han estat de moda o han estat populars durant l’any.

Qui fa el disseny del vestuari?El disseny, el fan les modistes del poble i també hi col•laboren en Litus i el seu equip.

Com compagineu la vostra feina amb l’activitat de la Colla de Reis?Tots fem un gran sacrifici, ja que durant els quatre mesos que dura tot el procés, anem a fer carrosses a les nits, els caps de setma-na i, fins i tot, a estones lliures.

A quin any es va fundar la primera Co-lla de Reis?L’any exacte no us el podem dir, però deu fer uns 42 o 43 anys.

Quanta gent forma part de la Colla de Reis?Entre tots som vint-i-un membres.

Per què heu decidit pertànyer a la Co-lla?Tenim molts motius, el principal seria crear una Nit de Reis màgica per a la gent de Ca-net, sobretot per a la mainada, que espera aquesta diada amb molta il•lusió.

Què es necessita per formar part de la Colla de Reis?Es necessiten ganes de treballar i de perdre hores de son, però sobretot es necessiten ganes de fer contents als petits del poble.

Quin és el promig d’edat de la Colla?El promig d’edat és d’uns 40 – 42 anys.

Algun any us ha faltat gent per prepa-rar-ho tot?Sempre ens fa falta gent.

En total quanta gent participa a la ca-valcada?Comptant tota la colla, els reis, els nens que fan de patges... som unes 200 persones.

Teniu por que la Colla de Reis acabi desapareixent?Mentre al poble hi hagi nens i gent dispo-sada a fer-los contents, no desapareixerà la Colla.

Com decidiu el cap de colla?Per votació popular.

Hi ha alguna cosa que us faci por que passi abans o durant la cavalcada?En principi no, però ens preocupa que faci mal temps, que durant la cavalcada es cre-mi algun paper, i el que més ens preocupa és que falli algun vehicle i la carrossa no pugui sortir.

Què sentiu quan acompanyeu el rei a visitar les cases dels menuts?El rei s’ha de posar molt en el paper de rei. En aquell moment té molta responsabilitat, ja que el nen no sap qui és en realitat el rei, i cal fer una bona actuació per tal que els nens i les nenes no s’adonin que els reis són qui són.

És fàcil amagar el tema dels reis als nens?És difícil, però amb imaginació i ganes es pot fer. Als nostres fills els enganyem amb algu-na mentida, com ara, que el rei està consti-pat i no pot parlar (rei mut), i també diem que marxem cada nit per ajudar els reis.

Resumiu amb una frase tot el que sen-tiu durant la cavalcada.

Unsomriured’unnenvalmésqueto-teslesparaulesqueespuguindirenaque-llmoment.

MartaMollfulleda,3rESOCNoraOrtiz,3rESOD

NoeliaArias,3rESOA

LA COLLA DE REISDECANETDEMAR

Cada any, el dia cinc de gener els Reis Mags d’Orient surten pels carrers de Canet de Mar amb les millors carrosses del Maresme construïdes per la Colla. Després de moltes hores

de feina, moltes ganes i molta il•lusió els tres reis junta-ment amb els patges i el missatger reial fan el recorregut de la rua, saluden i tiren caramels per als més petits.


2009

El passat 22 de desembre, l’últim dia abans de les vacances de Nadal, van tenir lloc diverses actuacions mu-

sicals a partir de les 10.30 al gimnàs del nostre institut.

A la primera part de l’espectacle, de les 10.30 a les 11.30, els alumnes d’ESO

van tocar i cantar diverses cançons. El pri-mer grup estava format pels alumnes de 1r ESO A, que van tocar “3 veus a cànon” amb flauta i després van cantar “Les do-tze van tocant”. El següent grup van ser els alumnes de 1r ESO B, que van tocar “Greensleeves” amb flauta i ens van can-tar “El noi de la mare”. Aquest grup va ser acompanyat per una guitarra i un piano tocats per alumnes de la mateixa classe. I per últim, els alumnes de 1r ESO D van tocar amb flauta “El noi de la mare” i “Carmina Burana”.

Tot seguit, el grup d’alumnes de 2n ESO de la matèria optativa petita or-questra, format per un piano, diversos xilòfons, tres o quatre flautes, una gui-tarra i una bateria, van tocar “Stand by Me”, “When the Saints Go Marching In” i “Sound of Silence”.

I per acabar la primera part, va to-

car un combo de 4t ESO format per tres flautes, una bateria, un piano i diversos xilòfons. Aquest grup ens va interpretar “Moonlight Shadow” de Bob Dylan i un arranjament de “The Family Adams”. Cal dir que l’actuació va agradar molt al pú-blic i que els va sortir molt bé, tot i que fal-

taven 4 o 5 components (cam-pana?).

Després de la mitja hora de descans del pati, va començar la segona i última part de l’espectacle, de les 12.00 a les 13.30. L’inici el va fer la Marta Bujalance tocant al piano “Ri-vers flows in you”. La següent actuació va ser del grup Tro-bairitz, format per una guitarra elèctrica i una acústica, dues cantants, un piano i una bateria, que van tocar i cantar “Boig per

tu” de Sau (aquí es va fer un petit canvi, ja que originàriament volien tocar “Shake It” de Metro Station), i “Por verte sonreír” de La fuga. Tot seguit, va actuar el Combo 9, format per un baix elèctric, una guitarra acústica, una bateria, un piano i un teclat, que van tocar les cançons “Back in Black”

de ACDC, “All Right Now” de Free i “Black magic woman “ de Santana.

Aleshores els va tocar el torn als alum-nes de 1r de batxillerat d’Arts Escèniques. Van representar els exercicis que havien treballat durant el primer trimestres en la matèria d’arts escèniques: “Bogeria”, amb Patrícia Garcia, Aina Roure, Mercè Castelló i Maria Anglès; “La vida és com un tren”, amb el grup CIAM4M; i “Quan la mort uneix”, amb Nil Moyano, Sergi Díaz, Marc Fernández, Aitor Gavaldà, Mariona Coll, Urània Estarlich i Tània Palomeque.

Al final, es va fer lliurament de rams de flors als professors de música, en Josep Bou i en Pau Martí, i al tutor del batxillerat d’Arts Escèniques, l’Eliecer Navarro, felici-

tant-los pel gran treball fet i l’esforç que han posat per fer possible aquest concert

de Nadal. Moltes felicitats també a tots

els alumnes que hi han partici-pat i han dedicat moltes hores perquè tot l’institut en pogués gaudir, perquè cal dir que totes les actuacions van estar fantàs-tiques!

Felicitats de part de tot l’equip de la revista!!

SusannaPérez,3rESOADeborahAlmerge,3rESOB

FESTIVAL DE NADAL


2009Els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Bat-

xillerat van anar al Cosmocaixa de Barcelona per observar totes les co-

ses relacionades amb la ciència. Després d’esmorzar van dividir-se en dos grups: un grup format per alumnes que cursen tecnologia i física i química, i un altre grup format pels que cursen biologia i física i química.

Durant la visita, els nois i les noies van poder experimentar coses noves, com ara, tancar-se en una gàbia i mirar l’electricitat

Com cada any, l’alumnat de segon curs de batxillerat va fer el viatge cultural a Sòria, on vam poder viure

els ambients on Antonio Machado i Aveli-no Hernández es van inspirar per escriure bona part de les seves obres.

El dia 9 de desembre, els alumnes, acompanyats pels professors Júlia García, Astrid Roig i Eliecer Navarro, vam compar-tir un viatge en autocar fins el municipi de Medinaceli, l’anomenada ciutat del cel. Aquest poble té la particularitat d’haver estat escenari de la visita del Cid Campea-dor. Acte seguit, vam anar al poble de Val-deavellano de Tera, on hi havia l’alberg on ens allotjàvem. Al Centre Cultural del po-ble vam veure El cielo gira, una pel•lícula sobre el pas del temps.

L’endemà vam visitar la ciutat de Sòria, testimoni d’una etapa important de la vida d’Antonio Machado i Leonor. En el recorregut que vam fer vam poder veure el Monte de las Ánimas, escenari d’un mite de Bécquer. Vam visitar l’església de San Juan de Duero i vam recórrer la vora d’aquest riu que travessa la ciutat. A la tarda, vam anar al cementiri on Leonor, la dona de Machado, és enterrada; així com a l’Institut Antonio Machado, centre on el poeta havia estudiat; i al casino, un dels centres neuràlgics de la societat soriana culta. Allà, una de les nostres companyes va tenir el privilegi d’interpretar-nos uns compassos amb el piano que havia tocat

amb una barra estranya. A part de les xerrades didàctiques, els tallers i els ex-periments, els alumnes també van tenir temps lliure per dinar. Acabada la jorna-da, els alumnes van expressar diversitat opinions, des d’aquells que ho van trobar tot molt interessant fins aquells que, tot i reconèixer que havien après alguna cosa, les explicacions els van semblar una mica monòtones i avorrides.

Amb tot, conclouen que la sortida els va ser profitosa.

COSMOCAIXA

Gerardo Diego. Seguidament, vam gaudir d’una estona de temps lliure, en el qual podíem visitar altres parts d’interès de la ciutat.

L’últim dia vam dir adéu a l’alberg de Valdeavellano de Tera i ens vam dirigir a Aldealseñor –el poble on transcorria l’acció d’ El cielo gira–. Allà vam contem-plar una exposició fotogràfica de Los Campos de Castilla, on l’autor ens en va explicar el contingut. Després d’això, vam

VIATGE CULTURAL A SÒRIAdesplaçar-nos a Valdegeña, el poble na-tal del desaparegut Avelino Hernández, l’autor d’obres com Mientras cenan con nosotros los amigos. Durant el recorregut pel poble ens va acompanyar el seu ger-mà, Ricardo Hernández. Després d’això, vam deixar enrere uns paisatges que han estat fonts d’inspiració de molts artistes.

SòniaGómeziJordiDotras2ndebatxilleratA

El dimarts dia 13 d’octubre els alumnes de 2n A i 2n B vam anar d’excursió a Sant Pere de Casserres

per veure aquell monestir construït al segle XI. A les vuit del matí un autocar ens estava esperant a la parada dels comediants i, un cop els professors van passar llista, vam marxar.

El trajecte va durar aproximadament unes dues hores i vam travessar diver-ses comarques; el Maresme, el Vallès Oriental i Osona.

Un cop allà, vam fer temps esmorzant mentre esperàvem que obrissin una porta de la carretera per po-der arribar al monestir.

Els dies 3 i 10 de desembre de 2009, els alumnes de 3r de la ESO vam fer una sortida a les mines de carbó de

Cercs (al Berguedà).Ens vam abrigar tots molt bé dispo-

sats a passar fred, i aquells dies a tres quarts de vuit del matí ens trobàvem tots a la parada de l’autocar de Comediants. El trajecte d’anada va durar dues llargues hores i se’ns va fer força avorrit a tots ple-gats (i això que l’autocar acostuma a ser la millor part de tota l’excursió...).

Amb unes ganes increïbles d’estirar les cames, vam parar a esmorzar a una ben-zinera prop de les mines, just davant de la presa de Baells. Aproximadament vint minuts després vam arribar a les mines on ens esperaven dues monitores que ens van dur a una sala on ens van projectar un documental sobre les mines i la seva història.

Després d’això ens van dividir en dos grups (les dues classes que hi anàvem). Aquests dos grups vam fer dues visites per separat: una al museu de les mines i una altra a la mina de Sant Romà (l’única que es pot visitar).

La visita al museu va consistir en una explicació del tipus de carbó que es troba a les mines de Cercs i la manera i evolució que te-nien per extreure’l, i també de la història de la colònia minera de Sant Corneli (on ens trobàvem). A més, tam-bé ens van ensenyar una reproducció de la vivenda d’una família minera dels anys 40.

Sobre les onze del matí, vam fer una visita guiada per tot el monestir. Un noi

LES MINES DE CARBÓ DE CERCS

A banda d’això, per fer la visita a la mina van pujar tots a les típiques vagone-tes que surten als dibuixos animats i ens van endinsar 500 metres a peu pla dins de la mina. Quan vam arribar al final vam baixar per tornar a peu fins a la sortida, se-guint una explicació que avançava en el temps, des de finals del segle XIX fins a la dècada dels 80 del segle passat, quan van tancar la mina.

En acabar aquestes dues activitats, ens van donar gairebé dues hores lliures per dinar i voltar per la colònia de Sant Corneli (que actualment continua habi-tada). Finalment, ens vam tornar a reunir tots per pujar a l’autocar i fer el viatge de tornada (dues hores més...) fins a Canet.


UN DIA EN UN MONESTIRens anava explicant cada una de les instal•lacions i habitacions, i finalment,

ens van projectar un petit documental d’una durada de quinze minuts.

Quan els dos grups vam haver fet la visita, vam dinar per tot seguit tornar caminant per un petit sender fins arribar a l’autocar.

Els professors van passar llista de nou i vam partir cap a Canet.

Per fi, a les cinc vam arribar. I tot s’ha de dir, bastant can-sats i entusiasmats per un dia sense classes.

LauraEsquembriPaulaLlagostera

2nESOB


Difusió Eclèctica de la Cultura i Ac-tivitats Alternatives, és una asso-ciació juvenil sense ànim de lucre,

que té com a objectiu oferir activitats al-ternatives, culturals i esportives a tothom que hi vulgui participar. Pretenen dinami-tzar la joventut, promovent les activitats i la participació juvenil, reunint-nos com a associació per compartir tot allò que te-nim en comú.

DEKAA es va presentar el 20 de març de 2009. La formen Jandro (president), Xis-co (tresorer), Ananda (secretària), Pablo, Roger, Marià, Palet, Roca, Robert (tècnic de so), Víctor, Xavi, Sancle, Sesto, Vicenç i Dani. I no ens podem deixar tots el segui-dors que els acompanyen incondicional-ment a totes les festes i esdeveniments: Cano, Buzón, Francis, Jordà, Cheo, etc. Segur que ens deixem algú. A tots ells, GRÀCIES!

Com va sorgir la idea de fundar aques-ta associació?Va sortir perquè vèiem que a Canet, qual-sevol jove que volia fer qualsevol cosa per

divertir-se, havia de sortir fora del poble. Per això vam decidir fer una associació, per satisfer les necessitats del poble de Canet.

Què significa “DEKAA”?Són les inicials de Difusió Eclèctica de la Cultura i Activitats Alternatives. I us preguntareu què vol dir eclèctica, no? És una escola filosòfica que procura conciliar les doctrines que semblen millors o més versemblants, encara que procedeixin de diversos sistemes. Així de fàcil.

Vau tenir problemes amb l’ajuntament a l’hora de formar l’organització?No. Hem de dir que el tècnic de joventut,

Miquel Sabater, en aquell moment ens va ajudar molt en tot el tema d’estatuts i legalitat de l’associació. Li estem since-rament agraïts. També hem d’agrair el su-port rebut per part d’en Quirze Planet en els nostres inicis.

Quines activitats feu?Fem tornejos, concerts, Dj’s, etc. volem encabir tot tipus d’àmbits, però de mica en mica.

Quina activitats tenen més èxit?Solen ser les activitats de música, que concentren un major nombre de perso-nes i a les quals acudeix gent de fora. I es crea un molt bon ambient.

Quants membres formeu part del DE-KAA?DEKAA la formen tots aquells joves que hi vulguin participar. Simplement cal formar part dels nostres esdeveniments. Tanma-teix els que estem al darrere sempre som els mateixos, tot i que a poc a poc anem acollint més gent.

Els que hi col·la-boreu, quin bene-fici teniu?Caaaap! És una as-sociació sense ànim de lucre, per tant no podem tenir cap remuneració. De totes maneres, ens enduem una gran satisfacció en veure que tot el que fem té una molt bona acollida. Cal dir que

dins el grup sempre organitzem alguna festeta i ens ho passem molt bé.

Per a quin tipus de gent organitzeu les activitats? Per a quina edat més o menys?Les nostres activitats les fem pràctica-ment per a tot tipus de gent, sobretot per als joves, des dels 15 fins el 35 anys.

Com feu la difusió de les vostres activi-tats?A través de tot tipus de canals, Facebook, e-mail, cartells, flyers... el que funciona millor és el “boca a boca”, es propaga molt més ràpid.

Teniu algun local on fer les activitats en concret?Encara no tenim local propi, sinó que fem servir les instal•lacions que ens deixa l’ajuntament, com la Masoveria i l’envelat.

Heu tingut problemes a l’hora de dur a terme les activitats?Generalment sempre tenim el mateix problema, i és l’horari establert. Les activi-tats no es poden allargar més enllà de les dues de la matinada. Aquest fet ens posa moltes traves a l’hora de fer les activitats, o que vingui gent de fora.

I en el transcurs de les activitats?Sempre ens surten alguns inconvenients d’última hora, com ara la falta de begudes o d’algun material, però tot s’acaba solu-cionant d’alguna manera. Cal ser creatiu en aquesta vida i buscar solucions.

Creieu que DEKAA és una bona influèn-cia per als joves?És clar que sí. Marquem els valors que qualsevol jove hauria de tenir: solidaritat, companyerisme, treball...

Us ho passeu bé veient com els joves es diverteixen? És una grata satisfacció per a tots nosal-tres, ja que també som joves i ens diver-tim.

Quina visió teniu dels joves?El jove d’avui en dia se l’ha d’incentivar per tal de fer activitats o qualsevol cosa. Manca la iniciativa.

Quins projectes de futur teniu?Tenim bastants projectes per dur a terme, però preferim fixar-nos en les fites més properes, que són les que aporten més se-guretat a l’hora d’organitzar una activitat.

Associació Juvenil [email protected]

www.dekaa.es

ClaraPereyraiLoidaMolina3rESOB

DEKAA


La Camilla i la Valeska, de 17 i 16 anys respectivament, són dues alumnes d’intercanvi i han arribat aquest curs

a l’institut per aprendre sobretot espa-nyol i fer amics.

La Camilla viu a casa de la família Sa-grera i la Valeska viu a casa de la Marta Bu-jalance. Com que encara no dominen ben bé l’idioma, hem comptat amb l’ajuda de la nostra intèrpret de l’equip de redacció, la Deborah Almerge.

Fins quan et quedes aquí a Canet?V: El 24 de gener torno al meu país. C:Tornaré al juny cap a Noruega.

Amb quants anys vas decidir de co-mençar a estudiar l’espanyol?V: Fa un any que estudio espanyol jo sola amb llibres i CD’s. C: Fa tres anys que estudio espanyol a l’escola.

Per què tant interès en estudiar l’espanyol? V: Perquè és una llengua molt bonica i molta gent la parla. C: Perquè és un idioma que es parla a molts països del món i perquè m’agrada Espanya.

Què us sembla el que heu vist aquí a Canet?V: És més petit que el meu poble, m’agrada molt perquè és molt a prop del mar. C:Arenys és un poble que m’agrada, és fà-cil d’agafar el tren i anar a qualsevol lloc.

Ja heu fet noves amistats?V: Sí tothom és molt simpàtic. C: Sí, tinc amics a Arenys i aquí, perquè primer vaig anar a l’escola d’Arenys.

Què us sembla l’institut?V: El nivell d’estudi aquí a Espanya és més baix, sobretot l’anglès i les mates aquí te-nen un nivell més baix. En canvi, el nivell del seu idioma oficial és més elevat que el nostre.C:Està bé, ja que els alumnes són simpàtics i els profes t’ajuden molt. El nivell d’anglès aquí és molt baix, les mates més o menys igual, i per les dificultats de l’idioma no he pogut comprovar el nivell de les altres matèries.

Us agrada el menjar i els nois d’ Espa-nya?V: Sí, el menjar és molt bo, la paella és molt bona, i els nois… també.C:Sí, el menjar és molt semblant al d’allà, no m’agrada la paella de peix, però la de carn sí, i no li veig el què a això del pa amb tomàquet.

Feu la comparació del vostre institut amb aquest institut.V: L’institut d’Alemanya és més gran i és més lleig que aquest. Les professores aquí

són molt més simpàtiques que a Alemanya, i a part allà tractem els professors de vostè.C: Les classes aquí són més llargues per-què duren una hora sencera i a Noruega només 45 minuts. Fem més descansos, o sigui, cada dues hores fem un quart d’hora de descans. A Noruega tots els alumnes te-nen el seu propi ordinador a classe. Aquí els alumnes fan més soroll a l’aula.

A Alemanya, quins idiomes estudieu?V: Allà estudiem l’alemany, l’anglès, el llatí o el francès.C:A Noruega estudiem el noruec, l’anglès, l’espanyol o l’alemany.

Fins a quina edat són obligatoris els es-tudis?V: És obligatori estudiar fins a quart d’ESO, tot i que és diferent.C:Els estudis són obligatoris fins els 16.

Quines són les diferències entre el teu país i Espanya?V: Aquí la gent és més oberta i fan més festes que allà, i fa molta més calor.C: A l’hivern fa més fred i tenim neu i a l’estiu és igual, el paisatge és més verd, tenim més boscos.

Vols dir alguna cosa més?V: Sí, estic molt contenta d’estar aquí. C: Estic molt contenta d’estar aquí, però trobo a faltar la meva família i els meus amics, i és una gran experiència conèixer Catalunya.


DUES ALUMNES D’INTERCANVI

De quin país veniu?Valeska: Vinc d’Alemanya.Camilla:Vinc de Noruega.

De quin poble o ciutat veniu?V: El meu poble es diu Schwerin, hi ha set llacs, és més gran que Canet. Està al nord d’Alemanya.C:El meu poble es diu Bergen, està prop de l’oceà i tenim moltes muntanyes.

On vius aquí a Catalunya?V: Visc a Canet de Mar, a casa de la Marta Bujalance, alumna de 4t d’ESO.C:Visc a Arenys de Mar.

Et sents ben acollida?V: Sí, em sento ben acollida, la gent és molt oberta. Tinc amics a quart i a segon.C:Sí, són molt simpàtics i pacients.

Quin curs fas?V: Faig 4t d’ESO, a l’institut Goethe-Gym-nasium.C : Aquí faig primer de batxillerat, però allà estaria fent segon, i quan torni faré tercer.

Camilla

Valeska

E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S


Quan vaigde festa

Sí, de manera habitual

Mai

Només en ocasionsespecials

NOIES NOIS

Consumeixes alcohol?

Cervesa

Vi, sangria o“calimotxo”

“Cubates”

NOIES NOIS

Què sols beure?

L’alcohol i les drogues són uns temes que ens perjudiquen a tots i per això hem fet una enquesta a un centenar d’alumnes de 3r d’ESO. Hem dividit les respostes segons el sexe i aquests han estat els resultats.

ENTRE ELS ADOLESCENTS

Pel que fa al consum d’alcohol i dro-gues, aquest és molt més elevat entre els nois que no pas entre les

noies. El consum de substàncies tòxiques es produeix sobretot en ambients de fes-ta, quan s’està amb els amics. Segons els resultats de l’enquesta, els i les joves prefe-reixen els combinats d’alcohol (“cubates”) per sobre el vi o la cervesa. Pel que fa a les drogues, la més consumida és la marihua-

na o el hatxís. Tanmateix ens sorprèn que algun adolescent de 3r d’ESO hagi pogut consumir alguna vegada un altre tipus de droga més dura. D’altra banda, observem que una gran part dels enquestats han provat alguna vegada alguna substància tòxica, cosa realment preocupant.

Per acabar, volem agrair, d’una ban-da, els i les alumnes de 3r d’ESO que han participat a l’enquesta, i de l’altra, volem

afegir que, després de veure els resultats de l’enquesta, ens sorgeixen dubtes de si realment les dades són fidedignes o hi ha algú que potser s’ha volgut fer el “mil ho-mes”?

EstherGonzálezDídacChiva

AnnaMariaGarris3rESO

ALCOHOL I DROGUES


Quan vaigde festa


Mai

Només en ocasionsespecials

NOIES NOIS

Quines drogues consumeixes?

NOIES NOIS

Quines d’aquestes substàncies tòxiques has tasta alguna vegada?

Alcohol

Tabac

Porros de cànnabis(marihuana o hatxís)

Cocaïna

Quan vaigde festa


Mai

Ho he provatpero noconsumeixo

NOIES NOIS

Consumeixes drogues?

L’ E N Q U E S T A


Tokio Hotel/HumanoidEl nou disc de la banda alemanya Tokio Hotel va sortir a mitjans d’octubre de 2009. Té 12 cançons en alemany i anglès, o sigui que és un disc bilingüe. És un disc melancòlic i una mica sorollós.

FAMADurant el transcurs d’aquesta pel•lícula els actors estan tota l’estona ballant i can-tant... Hi podem veure una típica història d’amor entre un noi i una noia: el noi aju-da la noia a no tenir vergonya davant de tots els companys de la seva classe i no ficar-se nerviosa quan ha de cantar en pú-blic.Per altra banda, un altre noi descobreix el talent musical d’una noia de color, a qui proposa de formar plegats un grup de hip hop. Els pares de la noia no estaran gens contents de saber que la seva filla prefe-reix cantar hip hop que tocar el piano. La pel•lícula té un final feliç, en què regna l’amistat.Pel que fa a nosaltres, la pel•lícula no ens ha acabat d’agradar, i creiem que el des-enllaç no acaba d’estar ben lligat.

NoeliaArias,3rESOAAlbaRios,3rESOA

CristinaFernández.,3rESOD

ZOMBIELANDHem gaudit veient-la, és divertida i està

plena de zombis. Què més es pot dema-nar? Potser l’argument és una mica fluix, tan sols es tracta d’anar del punt A al B sense morir. Tanmateix és suficient, el film no avorreix, diverteix, fa que riguis a ria-llades. I potser l’estètica sigui el millor, la manera d’explicar les normes sobre com sobreviure a un atac zombi i fer-les part visual de la mateixa. M’encanta l’humor, cal destacar el moment estel•lar de Bill Murray fent d’ell mateix, i encara que a vegades jugui amb l’americanisme, hem de reconèixer que aquesta vegada l’han encertada. A més a més, en una pel•lícula de zombis, el més important és el gore, i Zombieland en té per donar i regalar i, a més, ben fet. En conclusió, Zombieland és una d’aquestes pel•lícules de zombis divertides, que no et plantegen cap tema especialment seriós.


LUNA NUEVAPel•lícula de fantasia, amor i terror. Ed-ward abandona Bella amb la intenció de protegir-la d’allò que ell i la seva família són. Bella, però, s’entristirà profundament i buscarà consol en Jacob Black. Tanma-teix Jacob amaga un terrible secret: és un home llop, enemic natural dels vampirs...

SandraMurtra,3rESOCPatríciaGarcia,3rESOC

PEL·LÍCULES

2012Un thriller, ple d’acció, dirigit per Roland Emmerich. La civilització maia ja ho va preveure: al 2012 el món arriba a la seva fi. Ja ha arribat el 2012, quan un escrip-tor separat, la seva ex esposa, un profe-ta radiofònic i un científic s’enfronten a l’Apocalipsi. Però els alts càrrecs mundials tenen plans per salvar el poc que queda de la humanitat...

DeborahAlmerge,3rESOB

MÚSICA


1. A l’hora de vestir ... a) prefereixes colors alegres i brillants. b) tries colors foscos. c) t’és indiferent.

2. Per a tu un bon pla per al dissabte seria a) anar de festa (discoteca o altres). b) anar de compres amb les teves amigues. c) cap d’aquestes coses.

3. Què t’agrada fer durant el teu temps lliure? a) sortir amb els amics. b) anar amb la teva família a algun lloc. c) quedar-te a casa. 4. Quan estàs a classe ... a) t’agrada ser el centre d’atenció. b) prefereixes quedar- te en un racó i passar desapercebut. c) prefereixes dormir.

5. En una exposició oral a classe, ets una persona que... a) gaudeixes fent-ho perquè és el moment de demostrar tot el que vals. b) et fa moltíssima vergonya parlar en públic. c) no et fa gaire vergonya parlar en públic.

6. Com et consideres? a) una persona a qui no li importa fer el ridícul. b) una persona solitària. c) passes de tot.

7. A l’hora d’expressar els teus sentiments... a) ets espontani/a. b) ets extremadament tancat. c) et costa expressar-los.

TEST DE PERSONALITAT

PUNTUACIÓ DEL TEST DE PERSONALITAT

Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció A:Ets una persona extrovertida a qui agrada més o menys ser el centre d’atenció, amb molt poca vergonya.

Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció B:Ets una persona bastant tancada però no sempre. És a dir, de vegades et deixes anar, tot i que ets una mica introvertit/da.

Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció C:Ets una persona de les que passen de tot, és a dir, a classe no fas res ni que et matin. Prefereixes dormir o fer com si sentissis ploure.

SandraMurtraiPatríciaGarcia3rESOC

Black Eyed Peas/The END És el seu cinquè àlbum i a la majoria dels fans els van donar un bon ensurt amb el títol “The END” , ja que tots sabem que “end” en anglès significa fi. Però no sig-nifica això, sinó que vol dir “Energy Never Dies” (L’energia no mor mai). Barreja un nou estil hip hop amb pop i val la pena escoltar-lo.

Lady Gaga/The Fame MonsterEl segon àlbum de Lady Gaga, que va sor-tir el 23 de novembre de 2009 als mercats. És el primer disc (altre cop) però aquesta vegada inclou cançons extres inspirades en pel•lícules de terror. El disc tracta de les dues obsessions de la cantant: el sexe i la mort. També hi haurà la cançó “Telepho-ne”, en què canta un duo amb Beyoncé.

Paramore/Brand New EyesEl tercer disc del grup musical de Tene-see, conegut gràcies a la histèria sobre la pel•lícula de “Crepúsculo”, és una barreja de pop i rock, i segons algunes fonts, tam-bé hi ha una mica de punk. Va sortir a la venda el 29 de setembre. Algunes de les noves cançons són: “Ignorance”, “Brick by boring brick”, “Where the lines overlap” y “Misguided ghosts”.


Títol: Bel: amor més enllà de la mortAutora: Care SantosData de publicació: Octubre de 2009Valoració:

La Bel no sap què li ha passat després trobar-se a l’hospital, on el seu xicot hi està ingressat en coma. Però el cert és que la Bel està morta i ha tornat al món dels vius amb l’objectiu de saber què li ha passat a ella i a l’amor de la seva vida. Però a vegades la veritat és més doloro-sa que la mort i la Bel s’haurà d’enfrontar a ella si vol saber com va morir.

Bel: Amor més enllà de la mort és una historia romàntica que sobrepassa els lí-mits tradicionals. En aquest llibre, l’amor no s’acaba amb la mort, i la mort no és cosa d’un joc. Et porta a plantejar el tema que tothom ingnora: on anem des-prés de morir?

Un tema que s’està posant molt de moda entre els llibres d’adolescents: la mort, la foscor, el misteri i la venjança.

És un llibre ple de sentiments que us farà emocionar capítol per capítol.

Títol: MitjanitAutora: Claudia GrayData de publicació: 27 de maig de 2008Valoració:

A simple vista, Mitjanit és un internat un pèl estrany. Però tot canvia quan la Bianca coneix en Lucas i nota que sent una forta atracció cap a ell. Poc a poc els dos adolescents s’adonen que Mitjanit no és el que sembla i que el seu amor no és tan fàcil com ells voldrien que fos.

Recomanadíssim! Mitjanit és un llibre que t’enganxa fins al final, ple d’emocions fortes i amors apassionats. La història de la Bianca i en Lucas realment fa enveja!

Per contestar alguns rumors que s’han escampat sobre aquesta novel•la: és possible que penseu que és una còpia del gènere adolescents+vampirs posat de moda per Stephenie Meyer, però si us el llegiu veureu que...no! No s’assembla ni de lluny a la saga Crepuscle. És total-ment diferent, hi ha més acció i en gene-ral és molt més dinàmic.

Si no el puntuo amb sis estrelles és perquè només en puc posar cinc. El re-comano cent vegades més que Crepus-cle, de veritat.

Sens dubte també us heu de llegir Addicció, la segona part.

Títol: TraiciónAutor: Scott WesterfeldData de publicació: novembre de 2008Valoració:

Tally està neguitosa per fer els setze anys i que les autoritats la converteixin en perfecta. Però poc abans del seu ani-versari coneix la Shay, amb qui s’acaba fent molt amiga. Just abans del seu ani-versari, la Shay decideix anar-se’n per unir-se a un grup d’imperfectes que no volen ser sotmesos a l’operació i que ha-biten una ciutat secreta molt buscada per les autoritats. Aleshores, a la Tally, li presenten un dilema: o anar a buscar la seva amiga i trair tots els imperfectes que han fugit, o romardre imperfecte per sempre.

Original, molt ben escrit i amb miste-ri, amor i traïció. Una novel•la que seria classificable com a ciència ficció i aven-tures. Però també una mica ètic perquè ens porta a plantejar un del temes que sempre ens ha acompanyat al llarg de la humanitat: què és la bellesa, quin valor té per a nosaltres i què estaríem dispo-sats a fer per aconseguir-la?

Cal dir que al principi em va semblar una mica avorrit, però creieu-me, quan l’acabeu tindreu ganes de llegir-vos la segona part, Perfecció.

Títol: LatidosAutora: Anna GodbersenData de publicació: 27 de maig 2008Valoració:

Elizabeth Holland és la més gran de les germanes Holland. Ens trobem al Manhattan de 1899, on tot és glamour i

LLIBRES

ììììì

ììììì

ììììì

ììììì


festes fins a la matinada.

Elizabeth es veu obligada a acceptar un matrimoni de conveniència després de morir el seu pare. El seu jove, atrac-tiu i ric promès, Henry, és tot el que una noia podria desitjar. Però la vida perfec-ta de Henry no és tot excel•lència i per-fecció i Elizabeth Holland també amaga més d’un secret.

És una novel•la molt curiosa, ambien-tada en el refinat Manhattan de finals del segle XIX, un món ben poc conegut per a nosaltres i que podria assemblar-se una mica a la moderna Nova York. Secrets, mentides, amor i rebel•lia predominen al llarg de tota la historia. Cinc personatges que intenten sobreviure a la rígida socie-tat i a la vegada lluiten per canviar el seu destí i no sentir-se atrapats per les regles que dirigeixen el món on viuen.

Cal dir que és una saga de quatre lli-bres. Seguit de Latidos trobem Rivales, Envidia i Esplendor.

Títol: AddiccióAutora: Claudia GrayData de publicació: 24 de març de 2009Valoració:

Addicció és la segona part de Mitjanit. La Bianca comença un nou curs a Mitja-nit però en Lucas ja no hi és (llegiu-vos Mitjanit per saber el perquè). Tot i que no es veuen cada dia, el seu amor és igual

que l’any passat, i els dos estan disposats a fer el que sigui per veure’s.

A més, la Bianca està disposada a esbrinar perquè s’admeten alumnes hu-mans a Mitjanit, i amb aquest propòsit descobreix coses realment inesperades per ella...

Després de l’èxit de Mitjanit, la his-tòria de la Bianca i en Lucas ens torna a seduir.

Fantàstic! Realment fantàstic. No m’atreveixo a descriure’l amb altres pa-raules perquè crec que em quedaria cur-ta, i continuo dient que no hi poso sis es-trelles perquè només en puc posar cinc.

Són dos llibres que, personalment, m’han deixat sense paraules i espero amb ànsia que surti el tercer, Hourglass, a la primavera de 2010; i el quart, Afterli-fe, a l’estiu de 2011.

És cert que en aquest llibre el per-sonatge d’en Lucas no hi surt gaire i és “substituït” pel d’en Balthazar, que és més desenvolupat en aquesta segona part. Aquest triangle amorós podria as-semblar-se a la segona part de la saga Crepuscle, i la veritat és que sí que hi ha semblances, però continuo defensant que la saga de Mitjanit és força millor que la de Crepuscle.

Dono les gràcies a Claudia Gray per haver-me fet gaudir tant amb els seus llibres i espero que em feu cas i us els lle-giu. Val la pena!

Títol: Lo que vi y por qué mentíAutora: Judy BlundellData de publicació: 15 d’octubre de 2009Valoració:

Quan el padrastre de l’Evie torna a casa després de la Segona Guerra Mun-dial, la família es veu abocada ràpida-ment a la seva rutina diària. No obstant això, el retorn de Joe Spooner comporta alguna cosa més que històries sobre la guerra. Quan l’atractiu Peter Coleridge, un jove ex-soldat que va servir a la ma-teixa unitat que Joe, apareix a les seves vides, l’Evie es veurà atrapada en una complicada xarxa de mentides que tri-garà a descobrir. S’enamorarà d’en Peter i ignorarà els secrets que l’envolten fins que una tragèdia partirà la seva vida en dos.

Quan descobreixi que gairebé tot el que creia cert és en realitat una mentida, Evie haurà d’assumir les conseqüències i enfrontar-se a la realitat.

“Algunes veritats mai haurien de ser revelades”.

Lo que vi y por qué mentí és una novel•la ambientada a finals dels anys quaranta, als Estats Units.

Relata les ànsies d’una noia de 15 anys que somnia amb pintallavis de color carmí, sabates de taló, cigarrets i seducció. Però la seva sobreprotectora mare la continua tractant com una nena petita.

Durant la història, l’Evie passa de ser una nena que somnia amb ser adulta a ser una adolescent a punt de convertir-se en una dona.

Mentides, secrets, un misteriós assas-sinat, un hotel buit, un amor prohibit...Una novel•la escrita amb una estil fan-tàstic, amb detalls de les pel•lícules dels anys 50. Amb final realment inesperat i turbulent... La recomano, sens dubte, sense pensar-m’ho dos cops.


LLIBRES

ììììì

ììììì


ÀRIES del 21-03 al 20-04

Amics: Vigila amb els teus millors amics perquè et poden defraudar.Insti: Les mates no estan de la teva part. Treballa-les més.Amor: Serà el teu any gaudeix-lo. Ara saps què significa la paraula amor.

TAURE del 21-03 al 20-05

Amics: Tot va sobre rodes en el teu grup. No deixis ningú de banda .Insti: No contestis tant als professors, si no, et poden posar un comunicat.Amor: Ets la nova versió de Romeu i Ju-lieta.

BESSONS del 21-05 al 21-06

Amics: Ets molt simpàtic/a i tots els teus amics et recolzen.Insti: Estudia una mica més i així aprova-ràs sense cap dificultat.Amor: Vals molt la pena, segur que aquest any trobes l’amor.

CRANC del 22-06 al 23-07

Amics: Ves amb compte amb els disturbis que causes amb els teus amics pel carrer o acabaràs malament.Insti: És el teu any de bona sort, no t’acomodis o no et sortirà tot bé.Amor: No desconfiïs tant de la teva pare-lla.

SAGITARI del 23-11 al 22-12

Amics: T’estimen, això no ho pots canviar.Insti: Vigila amb les notes.Amor: Fes que la teva parella no desconfiï tant de tu o no hi haurà història d’amor.

CAPRICORN del 23-12 al 20-01

Amics: No els facis tantes bromes de mal gust perquè no s’ho prenen bé.Insti: Vas bastant bé. Segueix així.Amor: No t’obsessionis, en el fons li agra-des.

AQUARI del 21-01 al 19-02

Amics: Els teus amics t’entenen i tu també a ells. Aprofita l’ocasió per desfogar-te.Insti: Saps que pots aprovar perfectament, però no deixis els estudis arraconats.Amor: Estàs enamorat, cal acceptar-ho, però també has de saber que els obsta-cles es poden superar.

PEIXOS del 20-02 al 20-03

Amics: Controla’t quan vas pel carrer amb ells.Insti: Et costarà superar el curs. Estigues atent/a.Amor: Trobaràs el teu amor, no et deses-peris.

LLEÓ del 23-07 al 23-08

Amics: Has de sortir més. No et tanquis a casa i surt més amb els amics.Insti: Les llengües no són el teu punt fort.Amor: Deixa els petits problemes en un racó i comença a reviure l’amor vertader.

L’HORÒSCOPDE L’INSTITUT

BCdari l’Institut

Avió: objecte de paper que vola per la finestra.

Bershka: botiga de roba on han entrat algun cop tots els joves.

Crashhh: marca de samarreta que porten els alumnes de l’intitut.

Discoteca: lloc on els joves de catorze anys tenen moltes ganes d’anar.

Estudiar: el que gairebé ningú fa a l’institut.

Ferran: home que crida molt.

Guix: objecte que vola durant l’hora de classe.

Hora: el que ens passem mirant tota l’estona a classe.

Informàtica: l’hora de classe durant la qual tothom la passa al facebook.

Juenta: substància additiva que alguns estudiants proven.

Kebab: menjar que agrada als adolescents.

Llibre: els alumnes el cremem per Sant Joan.

Marihuana: substància additiva que molts alumnes han provat alguna vegada.

Norma núm.4: en “termita” se la sap de memòria.

Obstacles: allò que hem d’esquivar entre classe i classe.

Passadís: les rambles de l’institut.

Quatre: nota que per art de màgia voldríem que es convertís en un cinc.

Ram: la memòria més florida.

Skate: l’única paraula amb anglès que tots sabem.

Treball: “copiar i enganxar”.

Ulleres: no duren gaire en els partits de futbol.

Vodka: consumició dels caps de setmana.

Xante: hòstia al canto!

Ziga zaga: frase preferida d’en Pep Guardiola.

AlbaRios,3rESOACristinaFernàndez,3rESOD

VERGE del 24-08 al 23-09

Amics: No els critiquis pel darrera. Sincera’t amb ells.Insti: Ho aprovaràs tot, però ben justet.Amor: T’has d’esperar una mica més abans de refer la teva vida i trobar l’amor de nou.

BALANÇA del 24-09 al 23-10

Amics: Estaran distants amb tu. Intenta’ls recuperar.Insti: La tecnologia i les experimentals no estan de part teva. Estudia més.Amor: El tens més a prop del que a tu et sembla. Troba’l, ja és l’hora.

ESCORPÍ del 24-10 al 22-11

Amics: Tens molts amics. No has de discu-tir tant amb ells.Insti: Ho aprovaràs tot sense cap entre-banc. Continua així.Amor: No t’enamoris tant ràpid de tot-hom, has de descobrir l’amor sense aquests mètodes.

AlbaRios,3rESOANoeliaArias,3rESOA

CristinaFernàndez,3rESOD

RACÓ DENÚNCIA

Calculadores:

Aquest any, almenys a 3r d’ESO, han des-aparegut les nostres estimades amigues calculadores!! Un amiga que ens anava molt bé per aprovar els exàmens de ma-tes.

Deixalles al pati:

Per què serveix que recollim el pati una hora de tutoria si després ens el trobem igual de brut? A més, tampoc serveix de res netejar el pati l’hora just abans d’anar al pati. Per alguna cosa estan les papere-res, no?

Desperfectes a l’institut:

Tornem de la festa de la Castanyada i veiem que hi ha un munt de desperfectes

a l’institut: parets pintades, portes trenca-des, escombraries...L’institut és un lloc en què, ens agradi o no, hem de conviure i passar-hi molts anys. Potser hauríem de cuidar-lo més. Hi esteu d’acord?

Papereres de paper:

No volen que reciclem? Doncs amb les papereres que tenim és impossible! Les papereres de paper que hi ha a les aules estan en molt mal estat. Quasi totes estan trencades per la part de sota i quan les agafes cau tot!

Parets... (un altre cop):

Sempre ens queixem del mateix...i nin-gú no ens fa cas. Volem unes parets més alegres! Sense pintar tenen un color trist

i avorrit. Fins i tot a la presó les tenen pin-tades...

L’art a l’institut:

D’acord, hem de fomentar l’art entre els joves, però cal que pintem les taules? Ja sabem que hi ha classes que són molt avorrides i ens hem de distreure amb alguna cosa... però d’aquí que les taules semblin una exposició de quadres hi ha un tros!

Teclats:

Ara mateix, mentre estem redactant el Racó de Denúncia, estem tenint una fei-nada de por per escriure bé amb aquest teclat! Els espais no es fan, les lletres cos-ten d’escriure... Aquest teclats ja tenen uns quants anyets i podrien canviar-los, oi?

El racó denúncia d’aquesta edició té moltes coses a denunciar! Que consti que no ens estem inventant res, tot són realitats!

Batxillerat d’Arts Escèniques - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_22.pdf · tocat...

Documents

Transcript of Batxillerat d’Arts Escèniques - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_22.pdf · tocat...